ReciClassíCat: VIOTTI, Giovanni Battista (1755-1824)

Giovanni Domenico Tiepolo - Carnival Scene or The Minuet (1754-55)

Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Viotti -

En el dia de la commemoració del seu 192è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Giovanni Domenico Tiepolo (Venècia, 30 d'agost de 1727 - Venècia, 3 de març de 1804) va ser un pintor i gravador italià, fill gran del famós pintor Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. De la mateixa manera que el seu germà Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambdós van col·laborar en el taller familiar, principalment completant encàrrecs del seu pare. A l'haver de produir obres amb una estètica homogènia, no va poder manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Va ser a partir del 1750 que va començar a realitzar obres per sí mateix, destacant la sèrie Via Crucis per a l'oratori de San Polo de Venècia. Va seguir treballant amb el seu pare fins i tot quan aquest va treballar al servei de Carles III d'Espanya el 1762, on van decorar diversos salons del Palau Reial de Madrid. Després de la mort de Giambattista, Giovanni Domenico va tornar a Venècia, mentre que Lorenzo va preferir quedar-se a Madrid, on va morir pocs anys després. El seu estil va canviar sobtadament, dedicant-se a escenes de gènere i personatges populars i de caràcter més profà. Precisament va ser aquesta obra, en què destaquen els esbossos que va fer de Polichinela, la que va influenciar a Goya quan va visitar Itàlia. Giovanni Domenico va ser també un important gravador, fet que va potenciar el ressò de la seva obra però especialment la del seu pare. Va morir a Venècia el març de 1804.

Font: En català: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804) - En castellano: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804) - In english: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804) - Altres: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804)

Parlem de Música...

Giovanni Battista Viotti (Fontanetto da Po, 12 de maig de 1755 - London, 3 de març de 1824) va ser un violinista i compositor italià. Apreciat com a violinista des dels seus inicis, va ser protegit pels prínceps Del Pozzo della Cisterna, qui el van enviar a estudiar amb Antonio Celoniat (fl.1737-1785). El 1775 va entrar a la capella de la cort de Savoia, dirigida aleshores per Gaetano Pugnani, qui 5 anys després el va convidar a una gira de concerts per Suïssa. Des d'allà, Viotti es va dirigir a Dresden, Berlín, Varsòvia i Sant Petersburg. L'èxit obtingut com a virtuós el 1782 en el Concert Spirituel de París, va fer que es decidís a establir-se en aquesta ciutat, on va entrar al servei de la cort de Maria Antonieta. Durant els anys següents va disminuir la seva activitat com a concertista i es va dedicar fonamentalment a l'ensenyament, la composició i l'organització de concerts. El 1788 va formar una companyia d'òpera, però després de la Revolució Francesa es va veure obligat a abandonar França i, el 1792, va marxar a Londres, on va reprendre els seus concerts. El 1794 va entrar al King's Theater com a director artístic primer, i després com a director d'orquestra. No obstant i sota l'acusació de jacobí, va ser expulsat d'aquest país i es va traslladar a Hamburg, on va passar un breu període fins que la revisió del seu cas li va permetre tornar a Londres el 1801. Allà va abandonar la vida musical i es va aventurar com a empresari de vins, activitat en la qual va fracassar ràpidament. Va tornar a París com a director del Teatre Italià i de l'Òpera el 1819, càrrecs dels quals va ser acomiadat dos anys després. Com a violinista va ser considerat com el fundador de la influent escola francesa, la qual van heretar posteriorment alguns dels seus alumnes com Rode, Baillot i Kreutzer. Com a compositor, va ser un defensor de la tradició instrumental italiana de l'època clàssica, si bé es va mostrar obert a l'incipient romanticisme. Els seus concerts van mostrar la influència de Haydn, mentre que en les obres solistes s'observa una síntesi de les tendències violinístiques de l'escola italiana posterior a Tartini. Va morir a Londres el març de 1824.

OBRA:

Vocal secular:

Au fond d'une sombre vallée, cantata, WVII:1, L. 1804, F-Pc (F-Pn);
Gli Zingarelli, Aria «composée pour Mad.me [Élisabeth Vigée] Lebrun», WVII:2, L. 1802, F-Pc;
Les Souvernirs (Assis auprès d'une fontaine), Aria, WVII:3, P. 1784; L. May 1803, F-Pc;
Privez l'amour, Aria, WVII:4, L. 1817, F-Pc;
C'est la verdure (S. Segur), romanza, WVII:5, F-Pc;
Dis moi ce que j'éprouve (E. Vigée-Le Brun), romance, WVII:6, 1802, F-Pc;
Vo triste tacito, dedicata a M. Chinnery, canzonetta, WVII:7, Gilwell House 5 Dec. 1804, F-Pc;
Nous nous croyons heureux, Aria, WVII:8, P. 1814, F-Pc;
O cara semplicità, Aria, WVII:9, L. 1812, F-Pc;
Stanco di pascolar, Aria, WVII:10, L. [?], F-Pc;
J'amais, j'étois aimé, Aria, WVII:11, F-Pc;
Ah, rammenta, o bella, Aria, WVII:12, L. 1804, F-Pc;
Che gioia che contento, Aria polacca (adatt. del V.-Konz. WI:2, III mov. per Le nozze di Dorina di Sarti), WVII:1a, P. 1791;
Consola, amato bene, Aria (adatt. del V.-Konz. WI:3, III mov. per Una cosa rara di Martín y Soler), WVII:2a, [ca. 1791], F-Pc.

Instrumental:

Orch.:
Sinfonie concertanti:
1re Symphonie Concertante, in Fa maggiore 2 V., 2 Ob. u. 2 Hn. ad lib., Str., WI:30, P. 1787;
2me Symphonie Concertante, in Si bemolle maggiore 2 V., Fl., 2 Ob. u. 2 Hn. ad lib., Str., WI:31, P. 1788;
Concertante... arrangé sur le 3me concerto de violon, in La maggiore 2 Fl., Str., 2 Ob., 2Hn. (adatt. del V.-Konz. WI:3), WIa:19, P. circa 1788.

Concertos:
Concerto n. 1 in Do maggiore, P. 1782 (WI:1);
Concerto n. 2 in Mi maggiore, dedicato a L.-A.-C. Rohan-Guémenée, P. 1782 (WI:2);
Concerto n. 3 in La maggiore, Bln. 1781; mit neue II mov., P. 1782 (WI:3);
Concerto n. 4 in Re maggiore, P. 1782 (WI:4);
Concerto n. 5 in Do maggiore, P. 1782 (WI:5);
Concerto n. 6 in Mi maggiore, P. 1782 (WI:6);
Concerto n. 7 in Si bemolle maggiore, dedicato a M. Soltikov, P. circa 1783-86 (WI:7);
Concerto n. 8 in Re maggiore, P. circa 1783-86 (WI:8);
Concerto n. 9 in La maggiore, P. circa 1783-86 (WI:9);
Concerto n. 10 in Si bemolle maggiore, P. circa 1783-86 (WI:10);
Concerto n. 11 in La maggiore, P. 1787 (WI:11);
Concerto n. 12 in Si bemolle maggiore, P. 1787-88 (WI:12);
Concerto n. 13 in La maggiore, P. 1788 (WI:13);
Concerto n. 14 in la minore, P. circa 1788-89 (WI:14);
Concerto n. 15 in Si bemolle maggiore, P. circa 1788-89 (WI:15);
Concerto n. 16 in mi minore, P. circa 1789-90. Mozart scrisse le parti orchestrali di timpani e trombe per il I e il III movimento, k470a (WI:16);
Concerto n. 17 in re minore, P. circa 1790-91 (WI:17);
Concerto n. 18 in mi minore, P. circa 1790-93 (WI:18);
Concerto n. 19 in sol minore, P. 1791; revisione di Viotti, P. 1818 (WI:19);
Concerto n. 20 in Re maggiore, 1792-95, L. 1795 (WI:20);
Concerto n. 21 in Mi maggiore, 1792-97, P. circa 1802 (WI:21);
Concerto n. 22 in la minore, 1793-97, P. circa 1803 (WI:22);
Concerto n. 23 in sol minore, 1793-94, P. circa 1804 (WI:23);
Concerto n. 24 in si minore, 1793-97, P. circa 1805 (WI:24);
Concerto n. 25 in la minore, 1795-96, P. circa 1806 (WI:25);
Concerto n. 26 in Si bemolle maggiore, 1793-97, P. circa 1808 (WI:26);
Concerto n. 27 in Do maggiore, dedicato al duca di Cambridge, 1794-96, P. circa 1815 (WI:27);
Concerto n. 28 in la minore, dedicato a J.-A.-B. Law, 1803-12, P. circa 1823 (WI:28);
Concerto n. 29 in mi minore, dedicato a W. B. e M. Chinnery, 1801-17, P. circa 1824 (WI:29).
Concerti per violoncello e orchestra
Concerto per violoncello con violini, viola, oboe, corni e basso, C/Do maggiore, WId:1, I-Fc (duefelhalft) Flz., hrsg. von I. Gomez, 1968.
Concerti per flauto e orchestra (adattamento dai concerti per violino)
Concerto de J. B. Viotti arrangé pour la flûte... par C. Fuerstenau, e/Mi minore, (V.-Konz. WI:16), WIa:17, Offenbach 1802;
Nouveau concerto de J. B. Viotti arrangé pour la flûte... par C. Devienne, G (V.-Konz. WI:23), WIa:18, Offenbach 1804.
Concerti per pianoforte e orchestra (adattamento dai concerti per violino)
adatt. di M.me de Montgéroult del WI:6 = WIa:1, in Mi bemolle maggiore, P. 1787;
adatt. di L.W. Lachnith del WI:10 = WIa:2, in Si bemolle maggiore, P. 1787; 1789;
adatt. di T. Latour del WI:9 = WIa:3, in La maggiore, P. circa 1788-89; 1796;
Konzert No.4 (mancante), WIa:4, P. circa 1790;
adatt. di J.L. Dussek del WI:13 = WIa:5, in La maggiore P. 1791;
adatt. di L. Adam del WI:17 = WIa:6, in Re minore, P. circa 1792;
adatt. di J.L. Dussek del WI:23 = WIa:7, in Sol maggiore, L. circa 1795-96;
adatt. di I. Hüllmandel del WI:20, II mov. = WIa:8, D/Re maggiore, L. 1795;
adatt. di D. Steibelt del WI:19 = WIa:9, in Sol minore, P. circa 1797;
adatt. di J.L. Dussek del WI:25 = WIa:10, in La maggiore L. 1796;
adatt. di I. Hüllmandel del WI:10, I mov.; WI:14, II mov.; WI:12, III mov. = WIa:11, in Sol maggiore, L. 1803;
adatt. di N. Isouard del WI:21 = WIa:12, in Mi maggiore, P. u. L. circa 1803;
adatt. di J.B. Cramer del WI:27 = WIa:13, in Do maggiore, L. 1813;
adatt. di Viotti del WI:24, I u. III mov. = WIa:14, in Si minore, F-Pc (1801);
adatt. di D. Steibelt del WI:130 = WIa:15, in Fa maggiore P. circa 1790;
adatt. di Viotti del WI:31, I u. III mov., WIV:24, II mov. = WIa:16, in Si bemolle maggiore F-Pc;
adatt. di L.W. Lachnith del WI:3, I u. III mov. = WIa:20, in La maggiore P. circa 1782-86.

Chbr.:
Quartetti per due violini, viola e violoncello:
Six quatuors concertants... dédiés a son Altesse Royale Madame La Princesse de Prusse, A, C, Es, B, Es, E, op.1, WII:1-6, P. 1783-85;
Six quatuors concertants..., A, C, F, B, Es, E, op.3, WII:7-12, P. 1782-86;
Trois quatuors concertans... Dédiés à son frère A.[ndré] Viotti, F, B, G, WII:13-15, P. 1817;
Three Quartetts... Dedicated to Philip Cipriani, F./V., V., Va., Vc, b, c, Es, op.22, WII:16-18, L. 1801-06;
Six quatuors d'airs connus, dialogués et variés..., op.23, WIId:1-6, [ca. 1794-1802; opera spuria: sono di Viotti solo le due Polonaises];
Quatuor..., g, adatt. del V.-Konz. WI:19 = WIIa:1, P. circa 1816;
Quatuor..., e, adatt. del V.-Konz. WI:18 = WIIa:2, P. circa 1818;
Trois Quatuors... 2me livre, adatt. del WIV:22-24 = WIIa:3-5, Leipzig 1809.

Trii per due violini e violoncello:
Six trios concertans... dédiés au Célèbre Pugnani, A, E, C, G, B, A, op.2, WIII:1-6, P. 1783-86;
Three Trios..., dedicati a J.Ch. Hankley, A, d, D, WIII:7-9, L. 1796;
Trois trios..., Es, g, D, op.16, WIII:10-12, P. circa 1801-02;
Trois trios..., A, E, G, op.17, WIII:13-15, P. circa 1802;
Trois trios..., b, D, B, op.18, WIII:16-18, P. 1804;
Trois trios..., B, a, E, op.19, WIII:19-21, P. circa 1808.

Duetti per due violini:
Six duos concertans..., Ier liv., Es, B, E, D, C, A, WIV:1-6, P. 1789;
Six duos concertans..., 2e livre, B, C, G, D, a, D, WIV:7-12, P. circa 1789-90;
Six duos faciles..., 3e livre, C, G, D, F, c, B, WIV:13-18, P. circa 1796;
Six duos concertans..., A, e, B, f, C, E, op.5, dedicati a W.B. e M. Chinnery, WIV:19-24, [ca. 1797-98] Hamburg 1799;
Trois duos..., C, A, F, op.18, dedicati a J. Ch. Hankey, WIV:25-27, P. u. L. 1803;
Hommage à l'amitié. Three Duetts Concertante..., B, g, E, dedicati a J. Cary, WIV:28-30, L. circa 1803;
Three Duets Serenatas..., Book 1-2, A, D, G, Es, G, a, op.23, dedicati al duca di Cambridge, WIV:31-36, L. circa 1804;
Trois duos concertans..., adatt. del WIII:7 = WIVa: 3; WIII:8 = WIVa:2; WIII:9 = WIVa:1, P., circa 1796-97;
Six Duets Concertanti..., adatt. del WIV:37-42 = WIVa:4-9, L. circa 1800;
Trois duos pour deux violons... op. 19, adatt. del WII:16-18 = WIVa:10-12, P. circa 1806-07;
Trois grands duos concertans... op. 20, adatt. del WIII:13-15 = WIVa:13-15, P. circa 1809;
Trois grands duos concertans... op. 21, adatt. del WIII:16-18 = WIVa:16-18, P. circa 1809;
Trois grands duos concertans... op. 22, adatt. del WIII:19-21 = WIVa:19-21, P. circa 1812-13.

Duetti per due violoncelli:
Six Duets Concertanti..., D, A, c, a, G, E, op.6, Book. 1-2, dedicati a J. Crosdill, WIV:37-42, L. circa 1798-99.

Opere per violino:
Six sonates pour violon et basse, E, A, D, B, E, B, op.4, WV:1-6, P. circa 1788;
Six sonates..., IIe livre, A, E, B, E, G, c, WV:7-12, P. circa 1789-92;
Trois nouvelles sonates..., 3e livre, e B, A, WV:13-15, P. circa 1809-16;
Recueils d'airs connus et variés..., WV:16-18, P. circa 1788; «Arietino l'Amico», B, Arietta perV. u. Kl., WV:22, F-Pc;
Duetto a un violino solo... per il suo amico Cherubini, WV:23, P. 15 March 1821, US-NYpm;
Per rimediar la colpa, V. solo u. Kl., E, WV:24, F-Pc;
Trois divertissemens... dédiés à son ami L. Duport, V. u. Kl., adatt. del WV:19-21 = WVa:7-9, P. circa 1818, F-Pc;
Andante et rondo..., V. u. Kl., adatt. del WI:19 = WVa:16, P. circa 1823, F-Pc.

Opere per violoncello:
Trois divertissemens..., Vc. u. Kl., a, F, D, dedicati a J.-L. Duport, WV:19-21, P. circa 1818.

Opere per tastiera:
Trois sonates..., Kl., V. u. Vc., B, G, Es, dedicate a E. Marshall, op.15, WVI:1-3, P. circa 1801-02;
Three Sonatinas..., Kl., V. u. Vc., C, B, Es, op.7, WVI:4-6, L. circa 1802;
Serenata. Chi sa se non divertirà La Padrona!, Kl., V. obbl., Vc., WVI:7, F-Pc;
Sonate..., Kl., V. u. Vc.,, B, WVI:8, P. circa 1791-92.

Other:
Grand Sonata for Harp with Accompaniment for a Violin (ad libitum), B, dedicata a S. Dunmore, WVI:9, L. 1811; Suite in D, Str., WVIII:1, F-Pc [V. u. Vc. parts complete, II V. u. II Vc. incomplete];
Due Canoni, 2 V.? u.. Kl., WVIII:2, F-Pc;
frammenti autografi e ms. incompleti in F-Pc;
Meditazione in preghiera, Vl. u. Orch., [opera dubbia].

Literatura:

Mémoire au Roi, Concernant l'Exploitation du Privilège de l'Opéra, demandé par le Sieur Viotti, P. 29 April 1789, F-Pc;
Précis de la vie de J.B. Viotti depuis son entrée dans le monde jusqu'au 6 mars 1798, 23 March 1798, Viotti Papers, GB-Lcm;
Opinion sur la manière d'enseigner et d'apprendre à jouer du violon, frammento, facs. in: F.-A. HABENECK: Méthode théorique et pratique de violon, P. circa 1835.

Font: En català: Giovanni Battista Viotti (1755-1824) - En castellano: Giovanni Battista Viotti (1755-1824) - In english: Giovanni Battista Viotti (1755-1824) - Altres: Giovanni Battista Viotti (1755-1824)

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Viotti’s interest as a composer centred on his own instrument. Despite his involvement with opera, he wrote no theatrical works. His arias that found their way into the operas of other composers are arrangements from his concertos; his original arias are simple, unpublished songs written for his friends. All of his piano concertos are arranged from violin concertos, despite publishers’ attempts to claim originality in two cases. Of nearly 30 piano sonatas, only seven are not demonstrably arrangements. In chamber music he preferred old-fashioned combinations (violin and bass, or two violins and bass) which assured the dominance of the violin. Of the more modern genres, his favourite was the violin duo. His string quartets, except perhaps the last three, take little notice of the balance in texture achieved by Haydn. Only the 29 violin concertos fully reflect Viotti’s musical imagination, his power as a performer and his development as a composer. These are his most important works, both musically and historically. The repertory that Viotti worked with as a student is still unknown, but his teacher Pugnani was a widely travelled modern virtuoso and Turin was a respected, up-to-date musical centre. Viotti’s first concerto (no.3 in A) clearly reveals that his starting point for the genre was the cosmopolitan galant style developled in the 1770s in Paris by composers of various nationalities. After his arrival in Paris symphonic and operatic influences rapidly broadened the scope and deepened the drama of his concertos. The last six Paris concertos (nos.14–19), all but one in minor keys, complete the development from the galant style and approach Romanticism. Only the orchestration, particularly the French-Italian practice of assigning accompaniment to two violins and bass, remains conservative.

Viotti’s last ten concertos, written in London, are products of his full maturity. They surpass the late Paris concertos not in drama and boldness, but in craftsmanship: fuller orchestration, more varied accompaniment and richer texture, possibly influenced by contact with Haydn, particularly his late symphonies. The figuration and passage-work still reflect Viotti’s fine technique, but the brilliance is tempered by pervasive lyricism. Somewhat more varied in form than their predecessors, the late concertos occasionally show forward-looking features, by linking movements (no.26), quoting material from the first movement in the last (no.21) and foreshadowing an allegro theme in the slow introduction (no.27, and previously in no.16). Viotti most directly influenced his French contemporaries in the 1780s and early 1790s. His late Paris concertos served as models for Rode, Kreutzer and others of less talent throughout their careers. The London concertos, delayed several years in publication, were already regarded as ‘classical’ when they appeared on the Continent from 1803, and had less effect. Although Mozart knew at least some of Viotti’s works (he added parts for trumpet and timpani to Concerto no.16), assumptions of influence are doubtful. Viotti’s influence on Beethoven, however, has been convincingly demonstrated (see Schwarz, 1958). Among German violinists, Spohr was the most significant to use the Paris concertos as his starting-point, as can be seen by comparing his first concerto with Viotti’s no.13. In spite of elements of early Romanticism, Viotti’s concertos are generally marked by restraint, and they balance display with expression and formal clarity. They fell quickly from favour with 19th-century performers, who required more flamboyant virtuosity; however, as études for advanced students they continued to influence the German school as well as the Franco-Belgian. The admiration of some of the finest 19th-century violinists culminated in Joachim’s revival of no.22 in A minor, for which Brahms, in a letter to Clara Schumann (June 1878), expressed unstinted admiration.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...