Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bossi M.E.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bossi M.E.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’abril del 2016

BOSSI, Marco Enrico (1861-1925) - Sinfonica-Ouverture Op. 1

Guglielmo Ciardi - Veduta sulla laguna (c.1869)
Obra de Guglielmo Ciardi (1842-1917), pintor italià (1)



- Recordatori de Marco Enrico Bossi -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Guglielmo Ciardi (Venezia, 13 de setembre de 1842 - Venezia, 5 d'octubre de 1917) va ser un pintor italià. El 1861 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia on va estudiar perspectiva amb Federico Moja i paisatgisme amb Domenico Bresolin. El 1868 va viatjar a Florència on es va formar amb Giovanni Costa i amb el cercle de pintors Macchiaioli. Poc després va visitar Roma abans de viatjar a Nàpols, ciutat on va conèixer a Filippo Palizzi i als artistes de l'Escola de Resina. Des d'allà va tornar a Venècia on va participar activament en les exposicions de l'Acadèmia de Belles Arts i de la Società Promotrice di Belle Arti. Entre els anys 1870 i 1880 va exposar, també, a diverses ciutats italianes. El 1894 va assolir el càrrec de professor de paisatgisme de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. La seva obra va gaudir de notable projecció rebent una exposició monogràfica el 1909 i una medalla d'or a l'Exposició de Sant Francesc del 1915. Els seus fills, Emma i Beppe Ciardi, van ser també pintors. Guglielmo va morir a Venècia l'octubre de 1917.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Guglielmo Ciardi (1842-1917) - Altres: Guglielmo Ciardi (1842-1917)


Parlem de Música...

Marco Enrico Bossi (Saló, 25 d'abril de 1861 - Oceano Atlantico, 20 de febrer de 1925) va ser un organista i compositor italià. Es va formar des de ben petit en el Liceo Musicale de Bolonya i més tard en el Conservatori de Milà, on va ser alumne de Bazzini i Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue. Ben aviat va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Como i més tard el de professor d'orgue i teoria en el Conservatori de Nàpols, el de director del Conservatori de Venècia (1902-05), i després el del Liceu Musical de Bolonya. Les seves primeres obres van despertar gran interès a Alemanya per la seva tècnica i acadèmia. Entre elles van destacar un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), en col·laboració amb Tebaldini, un Rèquiem, la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes. El 1916 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. Va ser autor també per a l'escena de les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881, El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Una de les seves millors obres va ser Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també van ser músics i compositors. Bossi va tenir una mort tràgica a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue a les principals ciutats dels Estats Units.

OBRA:

(selective list): Most dates are those of publication

Vocal secular:

Operas:
Paquita (i), unpubd, Milan, Conservatorio, 1881
Il veggente (1, G. Macchi), op.69, Milan, Dal Verme, 4 June 1890; rev. as Il viandante (lib rev. C. Zangarini), Mannheim, 7 Dec 1906
Malombra (R. Simoni), conceived 1904, posthumously completed from sketches by R. Bossi [music] and L. Orsini [lib]
2 others, unperf., 1 unfinished

Other:
Il paradiso perduto (poema sinfonico-vocale, L.A. Villanis, after J. Milton), op.125, solo vv, chorus, orch, org, 1902;
Giovanna d’Arco (mystery, L. Orsini), op.135, solo vv, chorus, orch, org, 1914
smaller choral works, songs and partsongs

Vocal religiosa:

Messa da Requiem, op.90, male vv, str, hp, hmn/org, 1892–3;
Messa da Requiem, op.83, chorus, org ad lib, 1893, later rev.;
Mossa d’Averno (cant., Leo XIII), op.87, 4vv, pf, hmn/org, 1893;
Il cieco (G. Pascoli), op.112, Bar, chorus, orch, 1898;
Canticum canticorum cantata biblica, op.120, Mez, Bar, chorus, orch, org, 1900;
Much other church music, incl. at least 6 masses, mass movts and smaller pieces;

Instrumental:

Orch:
Conc., op.100, org, hns, timp, str, 1895 (1900);
Suite, op.126, 1904;
Intermezzi goldoniani, op.127, str, 1905;
Konzertstück, op.130, org, brass, timp, str, 1908, rev. 1910, also version for org solo;
Theme and Variations, op.131, 1908;
Fantasia sinfonica, op.147, org, brass, hp, timp, str, 1923

Chbr:
Vn Sonata [no.1], op.82, 1893;
Pf Trio [no.1], op.107, 1896;
Vn Sonata [no.2], op.117, 1899;
Pf Trio [no.2], op.123, 1901;
Santa Caterina da Siena, op. posth., sketched for vn, pf, 1924, posth. realized by R. Bossi for composer’s intended instrumentation of vn, hp, cel, str qt, org

Kbd:
over 30 op. nos. for org, other org pieces, c30 op. nos. for pf, other pf pieces, pf duet music, hmn pieces

Font: En català: Marco Enrico Bossi (1861-1925) - En castellano: Marco Enrico Bossi (1861-1925) - In english: Marco Enrico Bossi (1861-1925) - Altres: Marco Enrico Bossi (1861-1925) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quantunque la fama del Bossi sia affidata, non giustamente, alla sua eccezionale capacità di organista e di compositore per organo, è opportuno operare una buona distinzione tra le composizioni per organo e tutte le altre, segnatamente  quelle che riguardano il melodramma, il poema sinfonico, la cantata e il  mistero. La mancanza di fortuna del Bossi compositore in Italia, mentre, le sue opere venivano invece rappresentate con successo, spesso grandissimo e sempre confortante, in Europa, specialmente in Germania e in America, testimonia il  trapasso dall'opera verista alla musica strumentale, ma soprattutto come coincidenza storica e non stilistica. Bossi non ebbe alla base della formazione del suo carattere musicale la grande scuola o il grande docente capaci di operare profondamente nelle sue scelte. Fu lui stesso, assistito dalla sua intelligenza e anche da un'educazione ordinariamente scolastica, a cercare di  risolvere i propri problemi di studente prima e d'insegnante, di rinnovatore militante, di compositore e di concertista poi, attratto fatalmente dalla ricchezza autorevole delle scuole straniere, ma attingendo più ai risultati esteriori che ai profondi motivi estetici, sociali, politici e del costume in genere. È caratteristico lo spirito di adattamento alle esigenze di complessità, di dottrina e di spettacolarità del gusto tedesco, al quale il B. ha sacrificato talvolta la discrezione e la misura che facevano parte del suo  gusto naturale e della sua musicalità d'istinto. 

 Si deve, tuttavia, riconoscergli il merito d'avere aperto alla cultura musicale italiana le porte della spesso diffidente, se non sprezzante, cultura europea. Ben diversa fu l'autorità del Bossi come organista, intesa in quel senso integrale e affascinante d'improvvisatore, di compositore, di esecutore e di filologo. Nello sdegnoso giovanile rifiuto del diploma d'organo, nell'assunto di emulare e di superare le grandi scuole straniere, di cui studiava accuratamente la tecnica, nel rinnovamento attuato dal Bossi direttore e docente, sia nel metodo sia nella meccanica, si riconosce la indiscutibile forza di una personalità largamente espressiva, valorosa e non convenzionale. La tecnica dello strumento viene creata dalle basi, non rinnovata o modellata sulle altre, e l'esame delle sue composizioni per organo mostra sino a che punto sia stata superata  l'umiliante condizione d'inferiorità: in pochi anni la scuola d'organo italiana, per esclusivo merito del Bossi, divenne potente e brillante in senso moderno. Le stesse polemiche odierne sul rinnovamento dell'organo come  strumento educatore del gusto sono vicine agli interessi e ai temi bossiani più di quanto non sappiano gli stessi polemizzatori, e non riguardano l'opera del  Bossi, ma quello che fu fatto male prima di lui e quello che non venne attuato dopo di lui. Infatti, a parte la rettifica di certe deformazioni strutturali, il B. s'impegnò per la creazione di una coscienza organistica, cioè dello sviluppo armonioso e spregiudicato della personalità del musicista, ponendo le radici dell'umanesimo organistico alle sorgenti stesse dell'organologia  classica italiana, di cui fu conoscitore e critico.

 MUSICA BRESCIANA (source/font: aquí)

 Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

diumenge, 17 de novembre del 2013

BOSSI, Marco Enrico (1861-1925) - Missa pro defunctis (1906)

Modest Urgell i Inglada - Return from the Burial
Obra de Modest Urgell i Inglada (1839-1919), pintor català.



Parlem de Pintura...

Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839 - Barcelona, 1919) fou un pintor i autor teatral català, reconegut com a pintor tan internacionalment com nacionalment. La seva herència artística deixa molts paisatges, marines i esglésies combinades amb unes atmosferes melancòliques, que sempre ens indica la utilització dels colors i l'estat anímic del pintor. En les seves obres s'influencia de Joaquim Vayreda, els diferents moviments artístics de París, el Romanticisme i Edgar Allan Poe. Deixeble de Ramon Martí i Alsina a l'Escola de la Llotja. Va contactar amb Gustave Courbet a París. Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871. Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, va anar a Olot el 1870, on es va relacionar amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que el va influir decisivament. Va signar auques i dibuixos amb el nom de Katúfol. Va exposar habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877. Va obtenir el reconeixement en les exposicions nacionals de Madrid (segones medalles el 1876 i el 1892, primera el 1895 amb El Pedregal, poble civilitzat i condecoració el 1904) i els premis màxims de les exposicions de belles arts de Barcelona (1894, 1896 i 1898), i també altres guardons en diverses exposicions europees i americanes, com les de Filadèlfia i Munic. 

Va fundar i encapçalar la Societat Artística i Literària de Catalunya. Va ser, des del 1894, professor de paisatge a l’Escola de la Llotja. La seva obra, molt homogènia i d’escassa evolució, es centra en paisatges i marines solitaris, sovint molt simples de composició i caracteritzats pel seu ambient trist i misteriós, centrat de vegades en cementiris i ermites, obres que ell mateix intitulava El de sempre assumint les acusacions dels qui el titllaven de reiteratiu. Autoqualificat de romàntic, hom ha relacionat el seu estil amb Böcklin. La seva acceptació fou molt gran al seu temps, i és representat al Museu d’Art Modern de Barcelona, als museus provincials de Girona, Mallorca i Lugo, a la Kunsthalle d’Hamburg, etc. Va reunir reproduccions d'una bona part de la seva obra a l'àlbum Catalunya (1905). La seva gran vocació va ser, així mateix, el teatre, com a actor i com a autor (va estrenar algunes comèdies), i va publicar Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898), Añoranza! (1899), Por (1901, traduïda al castellà) i el drama Valor (1907). Va publicar l’autobiografia El murciélago. Memorias de una patum (1913). Va morir a Barcelona el 1919.

Font: En català: Modest Urgell i Inglada (1839-1919) - En castellano: Modest Urgell i Inglada (1839-1919) - In english: Modest Urgell i Inglada (1839-1919) - Altres: Modest Urgell i Inglada (1839-1919)


Parlem de Música...

Marco Enrico Bossi (Saló, Brescia, 25 d'abril de 1861 - 20 de febrer de 1925) fou un organista i compositor italià. Cursà estudis amb molt de profit, de la carrera musical en el Liceo Musicale de Bolonya, i en el Conservatori de Milà, on fou deixeble de Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue, i també de Bazzini. Fou organista de la catedral de Como, professor d'orgue i teoria en el Conservatori de Nàpols, director del Conservatori de Venècia (1902-05), i després del Liceu Musical de Bolonya, considerat com un dels primers compositors d'Itàlia del seu temps. Les seves primeres obres despertaren gran interès a Alemanya per l'acabat del seu tecnicisme. Entre elles destaquen un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), en col·laboració amb Tebaldini: un Rèquiem, un Aleluya (solistes, cor i orquestra), la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes. El 1916 fou nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. A part de les nombroses composicions abans nomenades, escriví per l'escena les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881; El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Continuant amb la música instrumental de Bossi, produí una Obertura simfònica i un Impromtus per a orquestra: un Concerto per a orgue; una bella Sonata per a violí i dos Trios per a instruments d'arc. Mereix especial menció l'obra per a veus i orquestra Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. Bossi va tenir una mort tràgica a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue a les principals ciutats dels Estats Units. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també foren uns músics i molt bons compositors.


Parlem amb veu pròpia...

En aquest espai hem parlat sovint de l'escola organística francesa del romanticisme. Tanmateix a dia d'avui i amb alguna despistada excepció que ja no tinc el privilegi de recordar, hem obviat l'escola d'orgue romàntica italiana amb l'excepció de la singular escola de Morandi, Da Bergamo, etc. Doncs bé, haurem de començar a explorar-ne el seu art perquè de ben segur que una o altra sorpresa ens depararà. Un dels seus principals protagonistes va ser Bossi, un actor de l'escena musical italiana de la segona meitat del XIX summament important per entendre la magnitud de la seva escola en què, evidentment, la música d'orgue va jugar un paper determinant. Ell, en primera persona, va ser un dels més famosos organistes dels seus dies. Ara bé avui l'orgue, tot i ser protagonista, restarà en segon pla en favor de les veus renaixentistes romàntiques d'aquesta bellíssima Missa pro defunctis opus 83, escrita el 1906 i per a cor a capella amb orgue ad libitum. En la nostra edició, de qualitat contrastada, l'orgue hi és present tot i que podria no ser-hi ja que és opcional. La Missa compleix totalment les aspiracions del "Moviment Ceciliano" al referir-se als models polifònics del Renaixement (amb l'anhelat "retorn a la música antiga" tant desitjat i reclamat per Verdi) amb una reinvenció i amb una plasticitat evidents. La Missa es va estrenar el 14 març 1906 en una cerimònia commemorativa del rei Humbert I d'Itàlia. Amb l'esperit sant renovat, he de reconèixer una agradable sensació tant bon punt gaudeixes d'una música com aquesta. Bossi ha resultat ser un descobriment. Alhora, si cerquem el seu cognom en la discogràfica italiana de Tactus descobrirem una important compilació de la seva obra. Per tant, nous camins se'ns obren i ens inviten gustosament a recorre'ls amb determinació i tafaneria. Una curiositat que, com bé sap la naturalesa que ens ha creat, és intrínseca al nostre Ser i al nostre Sentir!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 16 comentarios
Subscriure's a: Missatges (Atom)