KNECHT, Justin Heinrich (1752-1817) - Dixit Dominus (1800)

Obra de Jean-Jacques de Boissieu (1736-1810), pintor francès.

- Recordatori de Justin Heinrich Knecht -

En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Jacques de Boissieu (Lyon, 30 de novembre de 1736 - Lentilly, 1 de març de 1810) va ser un gravador i pintor francès. Fill d'un metge, va estudiar a l'École gratuite de Dessin de la seva ciutat natal si bé gran part de la seva formació va ser autodidacta. Les seves primeres obres les va publicar el 1758 dedicant-se principalment i a partir d'aleshores, al gravat. Entre els anys 1761 i 1764 va estudiar a París amb Claude Joseph Vernet i Jean-Baptiste Greuze i allà es va fer ràpidament famós per les impressions que va realitzar de les obres de Rembrandt. El 1764 va realitzar un viatge formatiu a Itàlia, país on va conèixer a Voltaire. De tornada a França, va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Lió, va ser nomenat Conseller del Rei i va assolir un càrrec com a tresorer del Boureau des Finances. També va col·laborar amb Diderot en la famosa Encyclopédie i els seus gravats van assolir tant èxit que el mateix Goethe en va ser col·leccionista. Durant la Revolució Francesa la seva proximitat amb la monarquia el va obligar a buscar refugi obtenint-lo del pintor Jacques-Louis David qui alhora va preservar la seva important empresa d'impressió de gravats. Com a pintor, tot i dedicar-hi un temps, el 1780 va haver d'abandonar la pintura per la seva al·lèrgia a l'oli per la qual cosa la majoria del seu treball va ser en forma de dibuixos i gravats. Jean-Jacques de Boissieu va morir a Lentilly el març de 1810.

---

Parlem de Música...

Justin Heinrich Knecht (Biberach an der Riss, 30 de setembre de 1752 - Biberach an der Riss, 1 de desembre de 1817) va ser un teòric i compositor alemany. Es va formar en orgue, clavecí, violí i cant a la seva ciutat natal. Entre els anys 1768 i 1771 va estudiar en una col·legiata luterana d'Esslingen am Neckar, ciutat on va rebre la visita de C.F.D. Schubart. El 1771 va assolir el càrrec de Lutheran preceptor i de director musical de Biberach, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. El 1792 va assolir el càrrec d'organista de l'església de Sant Martí. Biberach, una ciutat lliure imperial fins el 1803, va gaudir d'una rica i diversa vida cultural en la qual Knecht hi va participar molt activament, tant interpretant material propi com obres d'altres autors. Allà va crear concerts per subscripció, va escriure nombroses obres de teatre i va oferir gran diversitat de cursos de teoria musical. Com a compositor, va gaudir de l'admiració del mateix Beethoven especialment per la seva simfonia Le portrait musical de la nature (1784-85). Anys més tard, el 1806, va procurar accedir a un càrrec de compositor de la cort o vice-Kapellmeister a Stuttgart i si bé el va assolir el 1807, va decidir dimitir d'aquest nou càrrec i retornar a Biberach on hi va viure fins el desembre de 1817, l'any de la seva mort.

Unknown - Gesamtansicht, 'Biberacu - Biberach' (c.1720) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Biberach unless otherwise stated
Das durch die göttliche Vorsicht zu Schanden gemachte Vertrauen auf die Sterndeutkunst (incid music), 1763, lost
Josua (dramatisches Spl), 1763, perf. 1764, lost
Kain und Abel (Spl), 1763, perf. 1765, lost
Die treuen Köhler (Operette, 2, G.E. Heermann), 2 Feb 1786
Jupiter und Ganymed (prol and epilogue), 14 Aug 1783
Die Entführung aus dem Serail (komische Oper, 3, C.F. Bretzner), 2 Feb 1787
Der Erntekranz (komische Oper, 3, C.F. Weisse), 28 Jan 1788, lost
Der lahme Husar (komische Oper, 2, F. Koch), 28 Oct 1788
Der Schulz im Dorfe, oder der verliebte Herr Doctor (komische Oper, 3, C.L. Dieter), 26 Jan 1789; Act 4, 26 Oct 1800
Der Kohlenbrenner (Lustspiel mit Gesang, L. Ysenburg von Buri), 28 Dec 1789
Der Musenchor (prol, Knecht), 22 Aug 1791
Die Glocke (melodrama, F. Schiller), Stuttgart, 24 Feb 1807
Die Aeolsharfe, oder Der Triumph der Musik und Liebe (romantische Oper, 4, N. Remmele), 1807–8, unperf.
Feodore (Spl, 1, A. von Kotzebue), 11 Oct 1812
Ubaldo (incid music, 5, Kotzebue), 22 Nov 1818
Other operas and incid music, lost

Other vocal:
Wechselgesang der Mirjam und Debora (F.G. Klopstock: Der Messias), 2 solo vv, str (Leipzig, 1781); songs from Oberon (C.M. Wieland) (Speyer, 1784–91), some lost;
Trauermusik auf den Tod Kaiser Josephs II. (C.F.D. Schubart), vv, insts, 1790–91, lost;
other occasional works;
other songs, pubd Speyer and Breslau;
3 Lieder (Mainz, 1817)

Vocal religiosa:

Ps xxiii (Leipzig, 1783);
Ps xxix, 1786–90, lost;
Ps vi (Speyer, 1788);
Mag, 1790–91;
Ps i (Speyer, 1792);
Miserere, 1792, lost;
Herr Gott, dich loben wir, before 1799 (Stuttgart, 1816);
Vollständige Sammlung … vierstimmiger Choralmelodien für das neue wirtembergische Landesgesangbuch, ed. Knecht and J.F. Christmann (Stuttgart, 1799), suppl. 1 (Stuttgart, 1806);
Dixit Dominus, 1800;
10 cants., c1800;
TeD (Offenbach, 1801);
Other works, incl. chorale books

Instrumental:

Orch:
Le portrait musical de la nature, ou Grande sinfonie (Pastoralsymphonie) (Speyer, 1784–5), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, xiii (New York, 1984);
Sym., ‘auf den Tod des Prinzen Leopold von Braunschweig’, 1785, lost;
Sym. ‘Don Quixote’, before 1790, lost;
Sinfonie auf den Tod Kaiser Leopolds II., 1792, lost;
other syms., lost

---

Chbr:
Sonata, hpd, vn and vc ad lib (Speyer, 1790);
3 Duos, 2 fl (Speyer, 1791);
Diverses danses, pf/(fl, gui) (Mainz, 1817);
other works, lost

Org:
Neue vollständige Sammlung … für … Klavier- und Orgelspieler (Speyer 1791–5; Munich, 1799, 2/1811–17);
Die durch ein Donnerwetter unterbrochne Hirtenwonne (Darmstadt, 1794), ed. H.W. Höhnen (Wiesbaden, 1982);
90 kurze und leichte neue Orgelstücke (Augsburg, 1794);
Vollständige Orgelschule (Leipzig, 1795–8/R1989, with addns by N. Ladenburger);
Postludium to [=completion of] J.S. Bach: The Art of Fugue, 1803, lost;
Sammlung progressiver Orgelstücke (Biberach, 1805);
Königlich württembergisches … Choralbuch, suppl.2 (Stuttgart, 1816) [incl. biography of Knecht]; Caecilia (Freiburg, 1817–19);
pieces in collections;
other pieces

Pf:
12 variationen (Leipzig, 1785);
Kleine praktische Klavierschule (Munich, 1799–1802);
Kleine theoretische Klavierschule (Munich, 1800–01);
Bewährtes Methodenbuch beim ersten Klavierunterricht (Freiburg, 1820);
other pieces, most for beginners and amateurs

Literatura:

Erklärung einiger … missverstandenen Grundsätze aus der Voglerschen Theorie (Ulm, 1785)
Gemeinnützliches Elementarwerk der Harmonie und des Generalbasses, pt 1 (Speyer, 1792), pts 2–4 (Stuttgart, 1793–7)
Kleines alphabetisches Wörterbuch der vornehmsten und interessantesten Artikel aus der musikalischen Theorie (Ulm, 1795)
Knechts allgemeiner musikalischer Katechismus (Biberach, 1803)
Anleitung zur Tonausweichungs- und Fantasirkunst, 1816, lost
Luthers Verdienste um Musik und Poesie (Ulm, 1817)
Theoretisch-praktische Generalbassschule (Freiburg, c1817)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Hassler-Consort; Franz Raml
AMAZON: Knecht - Cantatas

IMSLP: Justin Heinrich Knecht (1752-1817)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KNECHT, Justin Heinrich (1752-1817) - Le Portrait musical de la Nature ou Grande Symphonie

Paisatge de ribera, obra d'Annibale Carracci (1560-1609), pintor italià.

---

Justin Heinrich Knecht (1752-1817) compositor i organista alemany nascut a Biberach an der Riss. Per un cúmul de casualitats quàntiques indeterminades i aleatòries el dissabte em va resultar impossible pujar l'entrada que ja tenia convenientment preparada. Avui recuperaré l'entrada d'aquell dia, en honor al 195è aniversari del decés de Knecht, en la que parlava d'aquest desconegut i misteriós compositor alemany del qual, pel que ens diuen els entesos, Beethoven va extreure, precisament de la partitura que avui presentaré, la inspiració divina necessària per la composició de la 6a simfonia. De l'autor d'avui és probable que el desconeixement sigui total i absolut. El fet que hagi estat el segell Carus l'encarregat de recuperar alguna de les seves obres en primera gravació mundial no és cap coincidència. I no ho és ja que d'entrada parlem d'un actor alemany que va escriure gran quantitat de música vocal, fossin òperes o partitures sacres, que va dedicar una bona part del seu temps a la teoria i a la docència i que va treballar en una església la particularitat de la qual n'era el públic assistent, tant luterans com catòlics. Alhora, si tenim en compte la possible i notable influència que causaria en el seu contemporani Beethoven, és probable que ens trobem davant un d'aquells tants mestres injustament oblidats dels quals els amics de Carus tant els agrada recuperar. L'exemple el d'avui on aquesta "Le Portrait musical de la Nature ou Grande Symphonie" sorprendrà a més d'un espectador pel seu sorprenent caràcter romàntic tot i haver estat imaginada, pensada i escrita l'any 1783. Les similituds formals i fins i tot temàtiques amb la simfonia que posteriorment Beethoven escriuria són evidents tot i la sorpresa que ens pugui causar. Pensada com si fos una gran simfonia de cinc moviments és realment innovadora tenint en compte el context clàssic en què viu. La descripció dels moviments, tal com se'ns detalla en el llibret, és la següent:

1. Un paisatge idíl·lic amb el Sol brillant, un petit rierol al bell mig de la vall, els ocells cantant i piulant mentre el corrent salvatge cau murmurant per la part alta i les ovelles salten amb les incursions vocals de la dolça pastora.

2. El cel s'enfosqueix al maig, tota la natura dibuixa una respiració pesada i temorosa, núvols negres sorgeixen, els vents comencen a udolar, el tro tremola des de la distància i la tempesta s'acosta lentament.

3. La tempesta esclata amb violència, pluja acompanyada de vent rugent i les copes dels arbres remuguen mentre les aigües del rierol salvatge onegen furioses.

4. La tempesta es calma poc a poc, els núvols es dissipen i el cel s'aclareix.

5. La naturalesa està plena d'alegria i eleva la seva veu al cel per donar gràcies al Creador més fervor a través del cant dolç i agradable.

En definitiva, una d'aquelles curiositats musicals que enriqueixen, encara més, aquest meravellós univers de la música sense el qual, possiblement, molts de nosaltres no sabríem explicar coherentment el sentit, ja de per sí confús, de la nostra vida. L'acompanyarà l'obertura de la seva òpera The Aeolian Harp que inevitablement ens recordarà a Mozart perquè si bé Beethoven es va inspirar en Knecht a l'hora de compondre la sisena simfonia, el mateix Knecht s'inspiraria en Mozart, i concretament en les Bodes de Figaro, quan va escriure aquesta divertida obertura. I un detall per afegir i ja finalitzar la literatura del dia és el fet que aquesta grandiloqüent simfonia porta la dedicatòria expressa al compositor germànic Georg Joseph Vogler de qui, de ben segur, un bon dia també n'hauré de parlar. Avui amb el ventós, transparent i bon dia que fa, és una data indicada per a recuperar aquesta preciosa simfonia inspirada en la natura i en el seu ecosistema. No dubto que Knecht, bon observador, va saber entendre que a vegades la més brillant imaginació prové d'allò que ens rodeja i que d'una forma subtil ens fa sentir bé. La natura, com sempre, fàcilment ho aconsegueix!

A la interpretació la Hofkapelle Stuttgart amb Frieder Bernius a la direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Justin Heinrich Knecht (30 September 1752 – 1 December 1817)

LAQUINTADEMAHLER: Justin Heinrich Knecht - Grande symphonie
IMSLP: Justin Heinrich Knecht (1752-1817)
CPDL: No disponible.

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!