Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rheinberger J.G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rheinberger J.G.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de novembre del 2017

RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Der arme Heinrich (1863)

Valentin Serov - Girl with Peaches (1887)



Parlem de Pintura...

Valentin Aleksandrovic Serov [Валенти́н Алекса́ндрович Серо́в] (Sant Petersburg, 19 de gener de 1865 - Moscou, 5 de desembre de 1911) va ser un pintor rus. Fill del compositor rus Alexander Serov i de la compositora Valentina Bergman, es va formar a París i Moscou amb Ilià Repin i a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg amb Pável Chistiakov. I si bé la influència del realisme extrem dels seus mestres es va poder observar en les seves primeres obres, ràpidament va enfocar el seu estil vers els nous moviments emergents del seu temps. El seu ràpid progrés artístic el va situar com un dels millors pintors de retrats russos de la dècada de 1890 i de principis del 1900. Obres com "Nena amb Préssecs" (1887) o "La Noia Il·luminada pel Sol" (1888) el van consagrar definitivament. En aquestes obres es va concentrar en l'espontània percepció de les models i la natura, en el desenvolupament de la llum i el color, la complexa harmonia dels reflexos, el sentit de la saturació de l'atmosfera i la fresca percepció del món característiques, totes elles, pròpies i singulars de l'impressionisme rus. Al llarg de la seva carrera la seva temàtica va ser diversa però es va especialitzar en el retrat assolint un geni poc comparable. El 1903 va ser nomenat acadèmic de l'Acadèmia d'Arts de Sant Petersburg i com a professor va tenir, entre altres, alumnes com N.N. Sapunov, M.I. Mashkov i P.V. Kuznetsov. Serov va morir a Moscou el desembre de 1911.



Parlem de Música...

Josef Gabriel Rheinberger (Vaduz, 17 de març de 1839 - München, 25 de desembre de 1901) va ser un compositor i organista. Amb només 7 anys, ja tocava l'orgue a l'església de la Parròquia de Vaduz i amb 8 ja va compondre la seva primera obra. Va estudiar al Conservatori de Munich, on més tard en va ser professor de piano i composició. En dissoldre's aquest conservatori, va ser designat pel mateix lloc al Teatre de la Cort. Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 va assolir el càrrec de mestre de capella de la cort del rei Lluís II de Baviera on va tenir un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes dels reformadors sicilians. Com a professor de composició, va ser mundialment admirat i va tenir molts alumnes, alguns d'ells, internacionalment coneguts. Va ser un compositor prolífic, les seves 20 sonates per a orgue van ser l'aportació més valuosa a la música d'aquest instrument des de l'època de Felix Mendelssohn. Els seus treballs religiosos van incloure 12 misses, 1 Rèquiem, 1 Stabat Mater i nombroses obres menors. Va ser un autor conservador en el tractament de la composició, i el seu trio per a piano va ser un reflex de l'estètica i les pràctiques musicals del període romàntic del segle XIX en l'art musical europeu. També va escriure obres orquestrals, simfonies i abundant música de cambra de tot tipus. Els seus referents van ser, en paraules del mateix Rheinberger, Mozart i Bach tot i que la seva música va ser romàntica i en certa forma propera a la filosofia de Brahms. Va morir a Munich el desembre de 1901.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Scherz, Liszt und Rache (komische Oper, 4, J.W. von Goethe), 1854, ?unperf.;
Die Wette (ob, 1), 1856, ?unperf.;
Die sieben Raben (dramatisiertes Märchen, 3, F. Bonn), op.20, 1860–63, rev. 1868, Munich, Hof, 23 May 1869, vs (Leipzig, 1869);
Der arme Heinrich (komisches Spl for children, Bonn), op.37, 1863, unperf., vs (Nuremberg and Munich, 1870);
Türmers Töchterlein (komische Oper, 4, M. Stahl), op.70, Munich, Hof, 23 April 1873, vs (Bremen, 1874);
Das Zauberwort (Spl for children, 2, F. von Hoffnaass), op.153, 1889, vs (Leipzig, 1888);
Lucius Aula (grosse Oper, G.A. Hemmerich), inc., autograph lost, lib of Act 1 in D-Mbs

Secular:
Das Tal des Espingo (P. Heyse), ballad, 4 solo vv, male chorus, orch, op.50;
Toggenburg (cycle of romances, Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.76;
Klärchen auf Eberstein (Hoffnaass), ballad, solo vv, chorus, pf, op.97;
Wittekind (F. Halm), ballad, male vv, orch, op.102;
Die Rosen von Hildesheim (Hoffnaass), ballad, male vv, brass insts, op.143;
Montfort, eine Rheinsaga (Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.145;
Vom goldenen Horn, Turkish Liederspiel, solo vv, chorus, pf, op.182;
other choral songs, ballads;
c70 songs, 1v, pf, various op. nos.;
30 Children's Songs, op.152

Vocal religiosa:

Masses:
1v, org, op.62;
d, 4vv, op.83;
E , 8vv, op.109;
SS Trinitatis, F, 4vv, op.117;
In nativitate Domini, A, 3 female vv, org, op.126;
SS Crucis, G, 4vv, op.151;
SS Reginae Rosarii, E , 3 female vv, org, op.155;
f, 4vv, org, op.159;
C, solo vv, chorus, orch, op.169;
B , male vv, org/wind insts, op.172;
Sincere in memoriam, g, 3 female vv, org, op.187;
F, 4 male vv, org, op.190;
Misericordias Domini, E, chorus, orch, op.192;
a, chorus, orch, frag., completed by L.A. Coerne as op.197

Other sacred:
3 Requiem, b , op.60, E , op.84, d, op.194;
2 Stabat mater, solo vv, chorus, orch, op.16, chorus, str orch, org, op.138;
Das Töchterlein das Jairus, (children's cant.), op.32;
Christophorus (legend, F. von Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, op.120;
Der Stern von Bethlehem (Christmas cant., Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, org, op.164;
hymns, motets, sacred songs

Instrumental:

Orch:
Wallenstein, sym. poem, op.10;
Der Widerspenstigen Zähmung, ov., after W. Shakespeare, op.18;
Sym. no.2, F, op.87;
Pf Conc., A , op.94;
Demetrius, ov., after F. von Schiller, op.110;
2 org concs., F, op.137, g, op.177;
Akademische Festouvertüre in Form einer Fuge mit sechs Themen, op.195

Chbr without pf:
Nonet, fl, ob, cl, bn, hn, vn, va, vc, db, op.139;
Str Qnt, a, op.82; 3 str qts, c, op.89, g, op.93, F, op.147

Chbr with pf:
Qnt, C, op.114;
Qt, E , op.38;
4 trios, d, op.34, A, op.112, B , op.121, F, op.191a;
2 vn sonatas, E , op.77, e, op.105;
Cello Sonata, C, op.92

Pf:
4 sonatas, ‘Symphonic’, C, op.47, D , op.99, E , op.135, ‘Romantic’, f , op.184;
numerous other pf pieces, incl. Studien über ein Thema von Händel, op.45

Pf 4 hands:
Tarantella, op.13;
Aus den Ferientagen, op.72;
Fantasia, op.79;
Sonata, c, op.122

2 pf:
Duo, op.15; arr., Bach: Goldberg Variations, ed. M. Reger (1915)

Org:
20 sonatas, c, op.27, ‘Fantasie-Sonate’, A , op.65, ‘Pastoral-Sonate’, G, op.88, a, op.98, f , op.111, e , op.119, f, op.127, e, op.132, b , op.142, b, op.146, d, op.148, D , op.154, E , op.161, C, op.165, D, op.168, g , op.175, ‘Fantasie-Sonate’, B, op.181, A, op.188, g, op.193, ‘Zur Friedensfeier’, F, op.196;
other works, org solo;
Suite, org, vn, vc, op.149;
2 suites, vn, org, opp.150 and 166



Informació addicional... 

dijous, 17 de març del 2016

RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Organ Concertos

Julien Dupré - La Recolte des Foins
Obra de Julien Dupré (1851-1910), pintor francès (1)



- Recordatori de Josef Gabriel Rheinberger -
En el dia de la celebració del seu 177è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Julien Dupré (Paris, 19 de març de 1851 - Paris, 3 d'abril de 1910) va ser un pintor francès. Va començar a treballar com a empleat en una botiga de puntes abans d'entrar en el negoci de joieria de la seva família. A partir del 1870, i degut a la invasió prussiana de la capital francesa, els Dupré es veuen obligats a tancar la botiga i Julien va començar a assistir a cursos nocturns a l'Escola d'Arts Decoratives. A través d'aquestes classes va obtenir accés a l'École des Beaux-Arts. A mitjans de la dècada de 1870 va viatjar i es va convertir en alumne del pintor naturalista i de gènere rural, Désiré-François Laugée, amb la filla de qui, Maria Francesca Eléonore, es va casar el 1876, l'any, també, en què va exposar la seva primera pintura al Saló de París. A partir d'aleshores va exposar-hi regularment i va rebre, el 1892, la Legió d'Honor. El seu estil va ser proper al dels pintors Jean-François Millet, Bouguereau i Jules Breton, Va observar i va pintar amb fidelitat la vida dels camperols, i els va dotar de vida dins dels seus quadres. En les seves pintures va ser excepcional el joc amb la llum i la profunditat, el que va reforçar els efectes i va ressaltar la força expressiva en les seves obres. La preferència pel natural el va conduir a abandonar el seu estudi per anar a l'aire lliure. Va morir a París l'abril de 1910.

Font: En català: No disponible - En castellano: Julien Dupré (1851-1910) - In english: Julien Dupré (1851-1910) - Altres: Julien Dupré (1851-1910)



Parlem de Música...

Josef Gabriel Rheinberger (Vaduz, 17 de març de 1839 - München, 25 de desembre de 1901) va ser un compositor i organista. Amb només 7 anys, ja tocava l'orgue a l'església de la Parròquia de Vaduz i amb 8 ja va compondre la seva primera obra. Va estudiar al Conservatori de Munich, on més tard en va ser professor de piano i composició. En dissoldre's aquest conservatori, va ser designat pel mateix lloc al Teatre de la Cort. Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 va assolir el càrrec de mestre de capella de la cort del rei Lluís II de Baviera on va tenir un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes dels reformadors sicilians. Com a professor de composició, va ser mundialment admirat i va tenir molts alumnes, alguns d'ells, internacionalment coneguts. Va ser un compositor prolífic, les seves 20 sonates per a orgue van ser l'aportació més valuosa a la música d'aquest instrument des de l'època de Felix Mendelssohn. Els seus treballs religiosos van incloure 12 misses, 1 Rèquiem, 1 Stabat Mater i nombroses obres menors. Va ser un autor conservador en el tractament de la composició, i el seu trio per a piano va ser un reflex de l'estètica i les pràctiques musicals del període romàntic del segle XIX en l'art musical europeu. També va escriure obres orquestrals, simfonies i abundant música de cambra de tot tipus. Els seus referents van ser, en paraules del mateix Rheinberger, Mozart i Bach tot i que la seva música va ser romàntica i en certa forma propera a la filosofia de Brahms. Va morir a Munich el desembre de 1901.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Scherz, Liszt und Rache (komische Oper, 4, J.W. von Goethe), 1854, ?unperf.;
Die Wette (ob, 1), 1856, ?unperf.;
Die sieben Raben (dramatisiertes Märchen, 3, F. Bonn), op.20, 1860–63, rev. 1868, Munich, Hof, 23 May 1869, vs (Leipzig, 1869);
Der arme Heinrich (komisches Spl for children, Bonn), op.37, 1863, unperf., vs (Nuremberg and Munich, 1870);
Türmers Töchterlein (komische Oper, 4, M. Stahl), op.70, Munich, Hof, 23 April 1873, vs (Bremen, 1874);
Das Zauberwort (Spl for children, 2, F. von Hoffnaass), op.153, 1889, vs (Leipzig, 1888);
Lucius Aula (grosse Oper, G.A. Hemmerich), inc., autograph lost, lib of Act 1 in D-Mbs

Secular:
Das Tal des Espingo (P. Heyse), ballad, 4 solo vv, male chorus, orch, op.50;
Toggenburg (cycle of romances, Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.76;
Klärchen auf Eberstein (Hoffnaass), ballad, solo vv, chorus, pf, op.97;
Wittekind (F. Halm), ballad, male vv, orch, op.102;
Die Rosen von Hildesheim (Hoffnaass), ballad, male vv, brass insts, op.143;
Montfort, eine Rheinsaga (Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.145;
Vom goldenen Horn, Turkish Liederspiel, solo vv, chorus, pf, op.182;
other choral songs, ballads;
c70 songs, 1v, pf, various op. nos.;
30 Children's Songs, op.152

Vocal religiosa:

Masses:
1v, org, op.62;
d, 4vv, op.83;
E , 8vv, op.109;
SS Trinitatis, F, 4vv, op.117;
In nativitate Domini, A, 3 female vv, org, op.126;
SS Crucis, G, 4vv, op.151;
SS Reginae Rosarii, E , 3 female vv, org, op.155;
f, 4vv, org, op.159;
C, solo vv, chorus, orch, op.169;
B , male vv, org/wind insts, op.172;
Sincere in memoriam, g, 3 female vv, org, op.187;
F, 4 male vv, org, op.190;
Misericordias Domini, E, chorus, orch, op.192;
a, chorus, orch, frag., completed by L.A. Coerne as op.197

Other sacred:
3 Requiem, b , op.60, E , op.84, d, op.194;
2 Stabat mater, solo vv, chorus, orch, op.16, chorus, str orch, org, op.138;
Das Töchterlein das Jairus, (children's cant.), op.32;
Christophorus (legend, F. von Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, op.120;
Der Stern von Bethlehem (Christmas cant., Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, org, op.164;
hymns, motets, sacred songs

Instrumental:

Orch:
Wallenstein, sym. poem, op.10;
Der Widerspenstigen Zähmung, ov., after W. Shakespeare, op.18;
Sym. no.2, F, op.87;
Pf Conc., A , op.94;
Demetrius, ov., after F. von Schiller, op.110;
2 org concs., F, op.137, g, op.177;
Akademische Festouvertüre in Form einer Fuge mit sechs Themen, op.195

Chbr without pf:
Nonet, fl, ob, cl, bn, hn, vn, va, vc, db, op.139;
Str Qnt, a, op.82; 3 str qts, c, op.89, g, op.93, F, op.147

Chbr with pf:
Qnt, C, op.114;
Qt, E , op.38;
4 trios, d, op.34, A, op.112, B , op.121, F, op.191a;
2 vn sonatas, E , op.77, e, op.105;
Cello Sonata, C, op.92

Pf:
4 sonatas, ‘Symphonic’, C, op.47, D , op.99, E , op.135, ‘Romantic’, f , op.184;
numerous other pf pieces, incl. Studien über ein Thema von Händel, op.45

Pf 4 hands:
Tarantella, op.13;
Aus den Ferientagen, op.72;
Fantasia, op.79;
Sonata, c, op.122

2 pf:
Duo, op.15; arr., Bach: Goldberg Variations, ed. M. Reger (1915)

Org:
20 sonatas, c, op.27, ‘Fantasie-Sonate’, A , op.65, ‘Pastoral-Sonate’, G, op.88, a, op.98, f , op.111, e , op.119, f, op.127, e, op.132, b , op.142, b, op.146, d, op.148, D , op.154, E , op.161, C, op.165, D, op.168, g , op.175, ‘Fantasie-Sonate’, B, op.181, A, op.188, g, op.193, ‘Zur Friedensfeier’, F, op.196;
other works, org solo;
Suite, org, vn, vc, op.149;
2 suites, vn, org, opp.150 and 166

Font: En català: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - En castellano: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - In english: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - Altres: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Rheinberger's lasting fame resulted primarily from his teaching. Many important musicians and musical scholars were the product of his rigorous schooling, including Humperdinck, Wolf-Ferrari, Thuille, Sandberger, Kroyer, Trunk, the Pembaurs, Schmid-Lindner, Buonamici, Horatio Parker, G.S. Chadwick and Furtwängler. At a time when young people were pressing towards new goals with a thirst for freedom and a belief in progress, he imparted to his students a sound and extensive knowledge based on the Classical tradition. It was typical of his generous nature that, although he himself disliked the work of Wagner and Liszt and was no partisan of the New German School, he never tried to influence the young artists in his care through his personal views. Bonds with tradition are also characteristic of Rheinberger's work as a composer, which derives from Bach, Mozart and the middle-period Beethoven as well as other early Romantics; he consciously remained aloof from the new currents that developed in the mid-19th century. The strength of his works, in every sphere, lies in the indisputable mastery and the planned coherence of his compositional style, which is imbued with the spirit of polyphonic thinking rather than compelling inventiveness or vivid conception. The survival of his work is thus prejudiced not so much by an absence of links with the musical development of his time as by a certain academic approach and want of lively intensity of expression. Nevertheless, even his best works are only rarely heard: his work remains valued chiefly by organists and Catholic choirmasters. Certainly he produced his most outstanding and highly individual work in the 20 organ sonatas, which are rich in artistry and ideas, but he also made a significant contribution to sacred music, especially in the works written after 1877, in which he went his own way in contrast to the stylistic inflexibility of followers of the Cecilian movement. The wide range of his compositions offers many worthwhile opportunities for the rediscovery of his work.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ulrik Spang-Hanssen (organ); Chamber Philharmonic of Bohemia; Douglas Bostock
RECICLASSICAT: RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901)
AMAZON: Rheinberger - Concerto for Organ and Orchestra
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 17 de març del 2014

RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Sinfonie "Florentine", Op.87

Isidre Nonell - Figure crouching (1908)
Obra d'Isidre Nonell (1872-1911), pintor català (1)



- Recordatori de Josef Gabriel Rheinberger -
En el dia de la celebració del seu 175è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Isidre Nonell i Monturiol (Barcelona, 30 de novembre de 1872 - Barcelona, 11 de febrer de 1911) va ser un pintor i dibuixant català. És considerat com un dels artistes catalans més destacats del principi del segle XX i una figura bàsica del post-modernisme català amb una obstinació a l'hora de pintar temes que no estaven de moda en el seu temps. Fonamentalment autodidacta, va ser un artista inquiet i incomprès en el seu temps i es va convertir en el símbol de tota una generació de pintors joves que pretenien més realisme i sinceritat. La seva obra, sempre difícil de qualificar, ha tingut una influència decisiva en la pintura catalana moderna, caracteritzada per un realisme sensual i un contingut dramàtic. El 1892 es va presentar a la Sala Parés de Barcelona, el 1894 va participar en l'Exposició de Belles Arts d'aquesta ciutat i, des dels anys 1895 fins el 1910, va concursar en les Nacionals de Madrid. El 1896 es va traslladar a Caldes de Boí al costat del seu amic Ricard Canals, on va pintar la reconeguda sèrie de quadres dels Cretins de Boí. El 1897 va viatjar a París, on va participar en diverses exposicions, entre elles la que va realitzar al costat del seu col·lega Canals el 1898. El 1903, la Sala Parés va presentar una exposició dedicada a les gitanes de Nonell. Era una decisió arriscada perquè mai s'havia vist a Barcelona una mostra tan realista d'aquests personatges. El públic, especialment la crítica i els pintors acadèmics, van ser implacables i hostils amb l'obra presentada i Nonell, desencantat, es va traslladar a París i es va establir en el 49 de la Rue Gabrielle. Les gitanes del pintor no van ser reconegudes fins a l'any 1910, poc abans de la mort de l'artista, any en què van començar a ser valorades i adquirides per nombrosos marxants i col·leccionistes. Deixant de banda els seus primers quadres de la Colla Sant Martí amb visions de suburbis marginats que derivarien més tard cap a l'expressionisme inquietant i despietat dels Cretins de Boí, el més representatiu de la seva obra van ser les gitanes. L'autor les plasmava primordialment amb contorns tancats, amb traços negres i colors foscos i verds opacs encara que més tard va aclarir la seva paleta amb tonalitats més suaus de rosats i verdosos. Amb el seu personalíssim estil, que es caracteritzava per un trenat de pinzellades molt expressiu i sintetitzat amb gruixos de matèria abundant, accentuava el dramatisme de les figures femenines marginades per la societat.

Font: En català: Isidre Nonell (1872-1911) - En castellano: Isidre Nonell (1872-1911) - In english: Isidre Nonell (1872-1911) - Altres: Isidre Nonell (1872-1911)



Parlem de Música...

Josef Rheinberger (Vaduz, 17 de març de 1839 - Munich, 25 de desembre de 1901). Compositor i organista nascut a Vaduz (Liechtenstein). Amb només set anys, ja tocava l'òrgan a l'Església de la Parròquia de Vaduz i amb vuit ja va compondre la seva primera obra. Va estudiar al Conservatori de Munich, on més tard seria professor de piano i composició. En dissoldre's aquest conservatori, va ser designat pel mateix lloc al Teatre de la Cort. Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 esdevingué mestre de capella de la cort del rei Lluís II de Baviera on va tenir un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes de reformadors sicilians. Com a professor de composició, fou mundialment admirat i va tenir molts alumnes, alguns d'ells, internacionalment coneguts. Va ser un compositor prolífic, les seves 20 sonates per a orgue van ser l'aportació més valuosa a la música d'aquest instrument des de l'època de Felix Mendelssohn. Els seus treballs religiosos inclouen 12 misses, 1 Rèquiem, 1 Stabat Mater i nombroses obres menors. Va ser un autor conservador en el tractament de la composició, i el seu trio per a piano reflecteix l'estètica i pràctiques musicals del període romàntic del segle XIX en l'art musical europeu. També va escriure obres orquestrals, simfonies i abundant música de cambra de tot tipus. Els seus referents van ser, en paraules del mateix Rheinberger, Mozart i Bach tot i que la seva música és romàntica i en certa forma propera a la filosofia de Brahms. Va morir a Munich el desembre de 1901.



Parlem amb veu pròpia...

Rheinberger és un autor situat en una ombra aparent. Tanmateix, s'està duent a terme una recerca i una sistemàtica recuperació de les seves obres sense precedents. Des de les seves sonates d'orgue, passant per la seva música de cambra i orquestral i fins a la totalitat del seu repertori religiós. No dubto que ben aviat tota la seva obra estarà completament classificada i editada. Ara bé, el seu nom, tot i les circumstàncies d'èxit que rodegen la seva persona, roman en un relatiu silenci que en absolut es correspon amb la depurada qualitat de la seva música. El seu poder inventiu però també el seu refinat domini del contrapunt i l'excepcional desenvolupament temàtic de les seves obres el converteixen en un imprescindible del segle XIX. De fet, probablement, la figura que l'ha situat en aquesta aparent ombra ha estat Brahms ja que ambdós comparteixen estil i filosofia. Avui, en record del seu 175è aniversari, escoltarem una de les seves simfonies. Concretament, la Simfonia en Fa major opus 87 "Florentine". Aquesta va ser un encàrrec de la Società Orchestrale Fiorentina aprofitant que Josef estava de visita a Florència. Rheinberger, fidel al seu compromís i encàrrec, la va compondre a principis del 1875 per estrenar-la, amb ell a la batuta, el 28 de març del mateix any a Munich. La simfonia és molt extensa, de quatre moviments i en què l'estructura és poètica, com si fos el reflex del seu estat d'ànim en relació a la visita que per Rheinberger va significar Itàlia. De fet, en el manuscrit original de l'obra hi podem observar un poema dedicat a la seva dona Fanny. Tot un detall que dimensiona, encara més, aquest esplèndid treball simfònic del que en destacaria el sinuós i esplèndid adagio. En general, la partitura segueix models i estils diferenciats, amb tonalitats reminiscents clàssiques i romàntiques i amb referències musicals conegudes però també amb mostres de la inventiva que va caracteritzar, en general, la totalitat de la seva obra. El romanticisme "clàssic" i honest de Rheinberger, la seva interessant creativitat en l'escriptura així com el seu excel·lent domini del contrapunt són d'una delicadesa sorprenent. Desconec el per què del seu profund abandonament escènic. Potser per l'exigència, potser pel seu perfil més acadèmic o potser per vectors indeterminats. El que sí afirmaré, sense dilacions ni restriccions, és que Rheinberger ha de ser un dels màxims referents a l'hora de situar la música romàntica alemanya en el mapa. En aquest sentit, en seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - Symphony No. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 17 de març del 2013

RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Mass, Op.109 (1879)

Seguidor de Rembrandt - Un hombre sentado leyendo (1628-1630)
Obra d'un seguidor anònim de Rembrandt van Rijn.


- Recordatori de Josef Gabriel Rheinberger -
En el dia de la celebració del seu 174è aniversari de naixement



Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) compositor i organista liechtensteinès nascut a Vaduz. Situem-nos al bell mig d'Europa i en un dels seus representants territorialment més insignificants per a trobar-hi un desconegut però extraordinari exponent d'un classicisme musical atemporal i situat a la segona meitat del segle XIX. Perquè Rheinberger, que avui celebraria 174 anys, va ser un clàssic convençut que admirava sense límits a Bach, Mozart i companyia i que va pretendre imitar, a la seva manera, tot i viure en un context artístic que no invitava a fer-ho. De potencial enorme i esparpillat des de ben petit, fou traslladat amb 11 anys a Munich per tal d'introduir-se en el món acadèmic a través del seu Conservatori. El seu era un talent innat i propi dels "escollits" per tant, i coneixent les seves habilitats, va decidir compaginar la composició amb la pedagogia musical feina, aquesta, que no abandonaria i que forjaria en ell la fama i el reconeixement que més tard i amb solvència assoliria. I si bé la seva producció va marcar un punt d'inflexió en tant que va dedicar-la a l'orgue principalment i a l'ofici religiós, certament va deixar escrit un llegat d'innombrables partitures, moltes d'elles perdudes, però moltes altres numerades i classificades, actualment, en 197 opus. En aquest diumenge de març parlarem d'una de les seves misses i en el cas que ens ocupa, parlar-ne en relació a obra litúrgica és una absoluta normalitat. Alhora, moltes d'elles gaudeixen i viuen en abundància ja que han estat convenientment editades per alguns dels millors segells discogràfics. Conseqüentment, fer-ne referència és un pretext perfecte en un dia com el d'avui. Introduïda per una preciosa i deliciosa al·legoria musical en relació al salm 84 de la Bíblia i sota l'etiqueta Wie lieblich sind deine Wohnungen opus 35 per a cor, orgue i arpa, la Missa en Mi bemoll major opus 109 per a doble cor i orgue, de 1879 i dedicada al Papa de Roma Lleó XIII, és possiblement una de les seves obres magnes i de major entitat del seu extens repertori. De textura i d'estètica formal semblant a la de les precioses misses del coetani francès Gounod, és una obra de tonalitat equilibrada que ens traslladarà immediatament al renaixement i al record antifonal de l'esplendorosa edat d'or del segle XVI. L'acompanyament d'orgue complementa perfectament la retòrica sagrada creant un conjunt de pau, misericòrdia i de profunda melancolia. El sentiment, l'emoció, la nostàlgia i el record d'aquesta música i, en general, de la totalitat del repertori de Rheinberger permet afirmar que ell va ser un romàntic profundament clàssic. Si bé els seus referents els trobava clavant la mirada en els seus antecessors el cert és que també va saber impregnar amb valentia i amb suficiència l'essència romàntica tant present en la delicadesa, en la poesia i en la plàstica de la seva música. Personalment, un descobriment majúscul i una nova galàxia per explorar amb la paciència i els sentits en alerta per la profunditat intrínseca i pels intangibles que aquesta música transmet. I en un dia en què, personalment, el record està present, en què no puc sinó tenir la ment i el cor en la viva imatge d'un final tràgic del qual avui, dos anys després, seguim lluitant per intentar recuperar un somriure fictici... perquè sense tu la nostra vida té un color més fred, fosc i trist. Avui i sempre la música és per tu perquè allà on siguis, no t'oblidarem mai!

A la interpretació, magistral per cert, l'arpa de Margit-Anna Süss, l'orgue de Sonntrtaud Engels, les veus del Kammerchor Stuttgart, l'Ensemble Stuttgart i la direcció de Frieder Bernius.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):