Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Fossa F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Fossa F.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 d’agost del 2022

DE FOSSA, François (1775-1849) - Trio Concertante (c.1830)

Louis Moritz (1773-1850) - De muziekles (1808)


François de Fossa (1775-1849) - Trio Concertante, No.2 Op.18 (c.1830)
Performers: A Corda ensemble

---


French guitarist and composer. His father, also named François de Fossa, was one of the most important historians of the province of Roussillon. His early life little is known, left his native Perpignan in 1793 and emigrated to Spain where he became a professional soldier. After an active and varied career he retired from military service in 1844, by which time he had been made a Chavalier of the Légion d'Honneur. Despite his military duties he remained active with the guitar, as a composer of better quality than most of his contemporaries in that field, an arranger, copyist and player (he is credited with the discovery of 'artificial' (octave) harmonies); he was also the into-French translator of the guitar method written by his close friend, Dionysio Aguado. In 1826, the Paris firm of Richault published de Fossa's three guitar quartets, opus 19, probably his most well-known works.

dissabte, 3 de juny del 2017

DE FOSSA, François (1775-1849) - Trios concertants, Op.18

Johan Barthold Jongkind - Molens bij Rotterdam
Obra de Johan Barthold Jongkind (1819-1891), pintor holandès.


- Recordatori de François de Fossa -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johan Barthold Jongkind (Lattrop, 3 de juny de 1819 - Saint-Égrève, 9 de febrer de 1891) va ser un pintor i gravador neerlandès i un dels precursors de l'impressionisme. Es va formar a l'Escola de La Haia sota la tutela del pintor romàntic Andreas Schelfhout, realitzant els seus primers quadres en base a models tradicionals flamencs. El 1846, es va traslladar a París on va rebre formació d'Eugène Isabey. El 1855 va tornar als Països Baixos i va viure a Rotterdam abans de tornar a París el 1860. Des d'allà es va traslladar a Normandia on va realitzar nombroses pintures de paisatges i marines i on va conèixer diversos pintors, entre ells Boudin i Monet, autors claus pel futur esdevenir de l'impressionisme. El 1863 va participar en el Saló dels Rebutjats amb el quadre Ruïnes del castell de Rosemont i al costat del polèmic quadre de Manet, Le déjeuner sur l'herbe. El seu estil singular i la seva forma d'expressar-lo van ser una de les claus del futur moviment impressionista. Johan Barthold Jongkind va morir a Saint-Égrève el febrer de 1891.




Parlem de Música...

François de Fossa (Perpinyà, 31 d'agost de 1775 - Paris, 3 de juny de 1849) va ser un guitarrista i compositor francès. Fill d'un jurista i historiador perpinyanenc de la petita noblesa, als 21 anys se'n va anar a Espanya com a membre voluntari de la Legió dels Pirineus, que en aquell temps formava part de l'Exèrcit dels Emigrats, força contrarevolucionària que pretenia reinstaurar a França l'Antic Règim. També va visitar Mèxic, Nova Espanya aleshores, entre el 1798 i el 1803. Després va accedir a Espanya a un càrrec de cap de gabinet al Ministeri de les Índies. Empresonat a Granada arran de la invasió napoleònica, va tornar a França l'any 1814, a través dels Pirineus, una vegada les tropes franceses havien estat derrotades pels britànics. Va ser nomenat cap de batalló a Molins de Rei l'any 1824, arran de la campanya del duc d'Angulema. Va ser condecorat per les monarquies francesa i espanyola, les de Lluís XVIII i Ferran VII. Se li van imposar les insígnies d'oficial de la Legió d'Honor abans de la seva participació, el 1830, en la batalla d'Alger. Paral·lelament a la seva carrera militar, va ser un músic i guitarrista. Les seves primeres aproximacions a la composició van tenir lloc a Cadis. Posteriorment, al voltant de 1808, va donar a conèixer públicament les seves obres a Madrid. Durant la Restauració francesa i entre el 1824 i el 1844 va dedicar-se amb intensitat a la música i va editar la seva obra. Obres per a guitarra sola però també en duet i acompanyada de violí i violoncel. Va traduir al francès el mètode de guitarra de Dionisio Aguado, i el va editar a França. Els darrers anys va viure a París, on va morir el juny de 1849.

Font: En català: François de Fossa (1775-1849) En castellano: François de Fossa (1775-1849) In english: François de Fossa (1775-1849) - Altres: François de Fossa (1775-1849) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Simon Wynberg (guitar); Martin Beaver (violin); Bryan Epperson (cello)
RECICLASSICAT: DE FOSSA, François (1775-1849)
AMAZON: DE FOSSA, F. - Guitar Trios, Op. 18
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DE FOSSA, F. - Guitar Trios, Op. 18



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 31 d’agost del 2015

DE FOSSA, François (1775-1849) - Trois Quatuors Op.19

Attributed to Hugues Jean François Paul Duqueylard - Orpheus
Obra de Paul Duqueylar (1771-1845), pintor francès (1)



- Recordatori de François de Fossa -
En el dia de la celebració del seu 240è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Paul Duqueylar (Digne, 1771 - Lambesc, 1845) va ser un pintor francès. Es va formar amb el famós pintor francès Jacques-Louis David, un dels millors representants de l'estil neoclàssic. Duqueylar va adoptar aquest estil i es va especialitzar en pintura històrica antiga així com dels poetes clàssics. Va viure a Roma on va estudiar l'arquitectura i les fonts clàssiques. Va retornar a França on va participar activament en els Salons d'Art i on va morir el 1845.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Paul Duqueylar (1771-1845) - Altres: Paul Duqueylar (1771-1845)



Parlem de Música...

François de Fossa (Perpinyà, 31 d'agost de 1775 - París, 3 de juny de 1849) va ser un guitarrista i compositor francès. Fill d'un jurista i historiador perpinyanenc de la petita noblesa, als 21 anys se'n va anar a Espanya com a membre voluntari de la Legió dels Pirineus, que en aquell temps formava part de l'Exèrcit dels Emigrats, força contrarevolucionària que pretenia reinstaurar a França l'Antic Règim. També va visitar Mèxic, Nova Espanya aleshores, entre el 1798 i el 1803. Després va accedir a Espanya a un càrrec de cap de gabinet al Ministeri de les Índies. Empresonat a Granada arran de la invasió napoleònica, va tornar a França l'any 1814, a través dels Pirineus, una vegada les tropes franceses havien estat derrotades pels britànics. Va ser nomenat cap de batalló a Molins de Rei l'any 1824, arran de la campanya del duc d'Angulema. Va ser condecorat per les monarquies francesa i espanyola, les de Lluís XVIII i Ferran VII. Se li van imposar les insígnies d'oficial de la Legió d'Honor abans de la seva participació, el 1830, en la batalla d'Alger. Paral·lelament a la seva carrera militar, va ser un músic i guitarrista. Les seves primeres aproximacions a la composició van tenir lloc a Cadis. Posteriorment, al voltant de 1808, va donar a conèixer públicament les seves obres a Madrid. Durant la Restauració francesa i entre el 1824 i el 1844 va dedicar-se amb intensitat a la música i va editar la seva obra. Obres per a guitarra sola però també en duet i acompanyada de violí i violoncel. Va traduir al francès el mètode de guitarra de Dionisio Aguado, i el va editar a França. Els darrers anys va viure a París, on va morir el juny de 1849.



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

François de Fossa va ser un militar antirevolucionari francès que va dedicar bona part de la seva vida a la música. Fill del famós historiador François de Fossa, va viure una vida d'aventures que el van dur pels camins de l'exili, entre altres, a Catalunya, Andalusia i Mèxic. Tot aquest moviment no va impedir la seva important i brillant labor com a guitarrista i compositor. Contemporani de Ferran Sor, amb qui potser va arribar a coincidir a París, es va fer especialment conegut per la traducció al francès del mètode de guitarra de Dionisio Aguado, amb qui va compartir amistat. I si bé la biografia en parla d'una forma generalment més militar que musical el cert és que De Fossa es considerava músic. De fet, la correspondència recuperada que regularment va escriure a la seva germana Teresa descriu detalladament la seva vida com a guitarrista, en un temps en què aquest instrument i els seus intèrprets van viure una esplèndida edat d'or. Oblidat al nostre temps fins fa quatre dies, la seva vinculació amb Aguado ha estat possiblement l'excusa per a recuperar-lo monogràficament. L'edició que avui recuperem, farcida de música de cambra per a dues guitarres, violí i violoncel, i que escoltarem en nom del seu Quatuor No. 3 en La major, ens permet observar quina va ser la seva inspiració i talent en un estil principalment clàssic que no amaga una bellesa genuïna, original i de poètica encantadora. Personalment, De Fossa era un autèntic desconegut en el meu repertori motiu pel qual parlar-ne avui, en el seu aniversari, resulta gustosament gratificant!

---

La ressenya de la Quinta de Mahler diu:

El gran despliegue de la guitarra se produjo en la primera mitad del siglo XIX con los Carcassi, Sor, Giuliani, Huerta, Carulli, Mertz, Aguado, Matiegka, Coste, Moretti, Diabelli, Broca, Molino, etc; pero mucho antes, a finales del siglo XVII, Gaspar Sanz, los hermanos Guerau, etc, habían iniciado un ascenso llamativo que la conduciría a las manos de Boccherini y otros grandes músicos, desde Paganini y Hummel, pasando por Weber, Schubert y Spohr, hasta Sibelius o Stravinsky. La figura de François de Fossa (1775-1849) es muy característica de la etapa de transición entre el clasicismo y el primer romanticismo, durante la cual la guitarra logró ingresar abiertamente en los salones de la burguesía europea. Fossa es un riguroso contemporáneo de Fernando Sor (1778-1839) y también como él nacido en el área catalana, próximo al Mediterráneo, pues era natural de Perpiñán. Su vinculación a España proviene no solo por su interés hacia la guitarra, a la cual aportó innovaciones que permitirían tocar armónicamente cada una de las notas a través de toda la extensión del instrumento. Lo sabemos a través de su íntimo amigo, gran guitarrista y compositor madrileño Dionisio Aguado (1784-1849), quien además nos dio cuenta en la segunda edición de su "Método", traducido por Fossa al francés, que éste había arreglado la obertura de "Jeune Henri" para dos guitarras para demostrar de modo práctico la forma de producir octavas armónicas sobre la guitarra. Cuando Fossa tradujo y logró publicar traducido al francés, ampliado y corregido, el "Método" de Aguado (París, 1827), éste se lo agradeció dedicándole su Op.2 (Tríos Rondo Brillants"). Gracias a la portada de su edición, por A. Meissonier, nos enteramos de que era entonces François de Fossa "Chef de Bataillon au 23cm Régiment de Ligne, es decir era un oficial del ejército francés en un batallón de choque. Pero anteriormente había pertenecido durante veinte años al ejército español, residiendo primero en España, donde quizá conoció en Madrid a Aguado y a Sor, aficionándose a la guitarra, y después en México. 

Fossa regresó a la Península Ibérica en 1803. Le vemos en Andalucía y luego en Madrid. Cuando el alzamiento de mayo de 1808, Fossa fue apresado por los franceses, aunque Napoleón le perdonó la vida por su experiencia militar. A la caída del emperador corso, Fossa dejó España, incorporándose al ejército francés. Combatió en varias campañas, entre ellas la de Argelia. Se retiró a componer y realizar arreglos para la guitarra en 1844. Sus obras fueron publicadas por importantes editores como Schott, de Maguncia y Simrock, de Bonn. Algunos manuscritos suyos se han conservado en la Sociedad de la Guitarra de Berlín. Los "Cuartetos para dos guitarras, violín y violonchelo" que figuran en esta grabación fueron publicados por Richault en París el año 1825, aunque al parecer, se conservan otros cuartetos con guitarra en la Biblioteca de la señora Beckford, en Los Ángeles (California). Sabemos, por ejemplo, que gracias a François de Fossa sobrevivieron los manuscritos de los "Quintetos" que Boccherini arregló para guitarra y cuerdas para el marqués de Benavent, a partir de "Quintetos" con dos violonchelos de él mismo. A la del insigne toscano madrileñizado recuerda la música de Fossa. Su elegante, sereno y a veces melancólico discurrir, nos lleva tanto hacia el dulce maestro de Lucca como hacia Haydn, incluso en ciertos momentos "Sturm und Drang". Música humana, razonable, de gran delicadeza expresiva, traslada al oyente a una época en la que el respeto a los demás y la educación ciudadana no había sufrido el deterioro que produjo en uno y otra la revolución industrial y el capitalismo. La versión de Ivan Rabaglia (violín), Enrico Bronzi, (violonchelo) y los guitarristas Mateo Mela y Lorenzo Micheli hace honor a los tres "Quatuors", Op.19, dedicados al conde de Montboissier, oficial del mismo regimiento del músico rosellonés, y buenos ejemplos de lo mucho que puede conseguir la guitarra en la música de cámara. 

Andrés Ruíz Tarazona

---

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Matteo Mela & Lorenzo Micheli (guitars); Ivan Rabaglia (violin); Enrico Bronzi (cello)
AMAZON: DE FOSSA, F. - Trois Quatuors Op. 19


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!