EICHNER, Ernst (1740-1777) - Oboe concerto C-Dur

Obra de Jan van Os, pintor holandès coetani d'Ernst Eichner.

Ernst Eichner (1740-1777) compositor alemany nascut a Bad Arolsen. Comencem la setmana laboral amb música germànica autènticament mannheniama. Eichner va néixer en un context artístic fill d'un pare músic de la Cort de Waldeck. Amb ell s'introduiria en els principis bàsics de la música i en l'amor per aquest art. El seu cas, com el de molts altres col·legues de professió, va ser el d'una carrera curta però intensa fruit del seu malaguanyat destí. Tot i això, va tenir temps d'entrar a formar part, com a violinista, del servei del Duc Christian IV de Zweibrücken.

Des d'allà treballaria activament la seva vocació musical i seria promocionat, l'any 1768, com a mestre de concerts de la orquestra de Mannheim de la qual n'he parlat incomptables vegades. Càrrec que ocuparia fins el 1772. Àmpliament reconegut com a director, com a violinista i mestre del fagot durant el seu temps, va ser ràpidament oblidat tant pont punt va morir prematurament als 37 anys. 

Comprensible és que quan parlem d'Eichner ho fem inevitablement de l'escola de Mannheim per la qual serviria fidelment i professionalment al llarg de la major part de la seva vida. Òbviament, la música d'avui ens serà coneguda. Cannabich, Holzbauer, Stamitz... tots ells representen un estil que estèticament és la culminació del classicisme i del seu mètode. Música de formes clares, de melodies harmòniques i senzilles però d'un gust refinat i d'una elegància indiscutible. La música d'Eichner n'és un bon exemple.

Avui dimarts dues obres característiques d'aquest autor. D'entrada, una simfonia en Do major opus 5.1 on els vents metalls són quasi protagonistes de l'allegro inicial i del presto final i amb un andante poco allegro tranquil i circumscrit a les cordes. Bona introducció pel seu brillant i esplèndid concert d'oboè en Do major, instrument que viuria la seva peculiar edat d'or amb Bach o Händel però que perdria protagonisme en favor d'un nou invitat de vent fusta, el clarinet. Tot i això, durant el classicisme podem trobar bones mostres d'artistes agraïts amb la textura sonora i l'arquitectura melòdica del nostre bell amic del dia, i la d'avui, sens dubte, és una d'elles. Honor a Mannheim i als seus músics que un dia van il·luminar una Europa bullent de cultura!

El concert d'oboè interpretat per la Northern Sinfonia amb Kurt Meier a l'oboè i Howard Griffiths a la batuta.

La simfonia interpretada pel conjunt l'Arte del Mondo sota la direcció de Werner Ehrhardt.

Gaudiu i compartiu!

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

http://en.wikipedia.org/wiki/Ernst_Eichner
http://www.classicsonline.com/catalogue/product.aspx?pid=633966

http://www.allmusic.com/album/ernst-eichner-symphonies-w192412

SPOTIFY: Ernst Eichner – Eichner, E.: Symphonies - Opp. 5, 6, 7, 11

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE IRIBARREN, Juan Francés (1699-1767) - Cantatas y villancicos

La festa de la taberna, obra de Luis Ricardo Falero, pintor espanyol del segle XIX

Juan Francés de Iribarren (1699-1767) compositor navarrès nascut a Sangüesa. Principal representant espanyol de principis i mitjans del segle XVIII, va ser un autèntic mestre en l'art musical i compositiu amb més de 1000 obres al seu catàleg, conservades i classificades en els arxius de la Catedral de Màlaga. Els seus inicis, com molts dels seus contemporanis europeus, els va començar com a cantant de veus blanques en el cor del Colegio de Niños Cantorcicos, institució madrilenya dependent de la Real Capilla i on es formaven, adequadament, els cantants menuts.

En aquell temps, el mestre del cor era un il·lustre compositor i organista espanyol, José de Torres. Admirat per les progressives i evidents dots del seu alumne navarrès el va promocionar com a organista de la Catedral de Salamanca, càrrec que ocuparia de 1717 a 1733. Aquest mateix any es presentaria, per mèrits propis, voluntari per ocupar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Màlaga. La sort l'acompanyaria degut a què, tot i quedar en segona posició, el guanyador moriria aquell mateix. 

Ja comença a ser habitual, quan parlem d'Iribarren, haver-ho de fer conjuntament, i de la mà, de la Orquestra Barroca de Sevilla que aquests darrers anys s'està especialitzant, i de quina manera, a recuperar obres d'autors espanyols i sobretot d'aquells que van tenir relació amb Andalusia. L'esplèndida labor de recuperació ens permet gaudir d'autèntics tresors de forma quasi bé recurrent en el temps. Sens dubte, agrair la feina impagable que metòdicament fan és una obligació i un deure de tot aficionat al gènere ja que, com podrem comprovar en les obres del dia d'avui, s'ho mereixen!

La música del dia una sèrie de cantates seculars i villancets de caràcter festiu i nadalenc tot i trobar-nos a les antípodes d'aquesta celebració. No obstant, avui dilluns de pasqua granada és una jornada de celebració catòlica, per tant, una bona excusa per a recuperar subtilment obres d'un dels més grans artistes espanyols del XVIII que amb la seva música i les seves exuberants mostres vocals van il·luminar musicalment una Espanya borbònica i políticament immersa en allò que en van dir despotisme il·lustrat. Obres agradables amb una breu introducció inicial instrumental que ens obriran la dimensió d'un dels més grans compositors espanyols que tot just comencem a col·locar al lloc que l'hi pertoca.

Totes elles interpretades de forma sublim per una de les orquestres més dinàmiques i en forma del panorama espanyol, la Orquestra Barroca de Sevilla, amb la soprano Marta Almajano, el tenor Lluís Vilamajó i la direcció conjunta d'Alfredo Bernardini.

Gaudiu i compartiu!

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Franc%C3%A9s_de_Iribarren

http://www.diverdi.com/portal/detalle.aspx?id=45653

SPOTIFY: Orquesta Barroca de Sevilla – Pardiobre

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CATALANI, Alfredo (1854-1893) - Messa in Mi minore per soli, coro e orchestra

El claustre, obra de Mosè Bianchi, pintor italià coetani d'Alfredo Catalani

Alfredo Catalani (1854-1893) compositor italià nascut a Lucca. Conegut per la seva obra operística, va viure una curta però intensa existència malaguanyada per una tuberculosi maleïda. Tot i això, encara va tenir temps per escriure considerable obra lírica, entre ella, la més popular i reconeguda del seu repertori, La Wally, un treball de 1892 sobre un llibret de Luigi Illica. De família de músics, va ser amb ells amb qui començaria a introduir-se ràpidament en aquest art juntament amb el tiet de Gioacomo Puccini, Fortunato Magi. Amb aquests antecedents és fàcil entendre el gust de Catalani per la òpera.

Ara bé, tot i la bona rebuda que, en general, va rebre dels seus paisans, n'hi havia un que, sembla ser, l'odiava profundament o si més no així l'hi ho feia saber. Aquest és deia Giuseppe Verdi el qual no va dubtar en criticar obertament i sarcàsticament les obres de Catalani fet que provocaria respostes àcides i directes del seu col·lega de professió que incomprensiblement en Verdi no trobaria ni una petita mostra de compassió ni tant sols el dia de la seva desconsolada mort.

Independentment de Verdi i la insolència descarada vers el seu coetani, el cert és que Catalani va viure una vida artística convulsa tot i els èxits assolits amb algunes de les seves composicions, sobretot en el gènere líric. En general, avui podem dir sense embuts que Catalani és un defenestrat i oblidat de l'escena musical europea i fins i tot italiana ja que són poques les seves obres editades més enllà d'algunes recopilacions d'àries. Una d'elles, sorprenentment, és la obra que recuperarem avui diumenge.

Ni més ni menys que una de les poques obres de joventut de Catalani, escrita i estrenada, per ell mateix, l'any 1872 a la Catedral de Lucca quan l'artista en prou feines tenia 18 anys i que ens descobreix una primera pinzellada del talent que fluïa prematurament per les venes del jove autor. És una completa missa en Mi menor per a cor, solistes i orquestra on la contundència dels grans cors ens recordaran subtilment les grans misses de Hummel i que musicalment ens recordaran a Bellini o el mateix Rossini.

Un pentagrama agradable que si bé no hauríem de considerar una obra mestra però que no deixa de ser un autèntic regal d'un autor que un bon dia, inexplicablement, es va guanyar l'enemistat pública de Verdi potser tement que el talent d'aquest autor podria fer trontollar l'hegemonia de la seva obra. La partida, com tots sabem, la guanyaria Verdi sí, però nosaltres no oblidarem la música d'un artista que potser, amb més fortuna, hagués estat un geni!

Ens la interpreta magistralment el cor, solistes i orquestra de la WDR Rundfunkorchester sota la direcció d'Herbert Schernus.

Gaudiu i compartiu!

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfredo_Catalani 
http://www.amazon.com/Catalani-Messa-Coro-Orchestra-Falce/dp/B000EA6W6M  
SPOTIFY: Actualment no disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOTTESINI, Giovanni (1821-1889) - Concertino for Double Bass & Orchestra in C minor

Dia plujós a Vomero, obra d'Attilio Pratella, pintor italià contemporani de G. Bottesini.

Giovanni Bottesini (1821-1889) compositor i contrabaixista italià nascut a Crema, Lombardia. Recuperem un autor italià del qual ja n'havia tingut l'enorme plaer de parlar fa uns mesos i en relació amb el seu duet concertant per a viola, contrabaix i orquestra. Un artista integral i dels pocs virtuosos del contrabaix de tota l'escena musical europea romàntica al mateix nivell que N. Paganini amb el violí o F. Lizt amb el piano. Viatger incansable va viure, acompanyat del seu inseparable amic cordat, als Estats Units i a La Habana, Cuba. 

Tot i ser un virtuós del seu instrument, va dedicar el seu temps a la composició i no sols de música de caràcter instrumental ja que, entre el seu repertori, hi figuren algunes òperes. Alhora, era conegut per la seva peculiar afició de tocar el contrabaix improvisadament en els entre actes de les seves pròpies òperes. Tant popular es van fer aquestes sobtades i inesperades interpretacions que sovint eren més apreciades que les obres teatrals en concret. Com a curiositat destacar la presència de Bottesini durant els anys 1862 i 1863 a Barcelona supervisant la producció de la seva òpera Marion Delorme. 

Últim dissabte de maig, de paisatge daurat fruit de la potència enèrgica d'un Sol cada vegada més present i omnipotent en el zenit d'un solstici d'estiu que implacablement s'aproxima i que astronòmicament ens donarà el tret de sortida de l'estiu. En aquesta aproximació lenta però inexorable anirem, esperem, gaudint de música i del seu art. Avui, un parell d'obres de Bottesini. Òbviament una d'elles dedicada al seu preuat instrument, el contrabaix, amb el qual es va fer admirar i respectar arreu de les diferents geografies que en vida va conèixer i estimar. 

La primera d'elles una breu, agradable i simfònica obertura de la seva òpera Ali Baba, la famosa història de la cova màgica i el gran tresor del seu interior. Ens servirà d'entrant al seu concertino en Do menor per a contrabaix i orquestra, una obra on el gran protagonista és la greu sonoritat d'un instrument que, tradicionalment, no ha gaudit de la presència que es mereix. Avui ho dedicarem a ell i a tots aquells que l'interpreten. Finalment, tancarem el menú del dia amb una simfonia de la seva òpera Il Diavolo della Notte, una obra que Bottesini va escriure l'any 1859. Honor i glòria a Bottesini aquell que, per tal d'entrar al conservatori, no va dubtar en fer-ho amb el contrabaix, instrument poc agraït històricament però que ell, amb voluntat, talent i picardia, en va saber treure'n l'essència i el va situar, encara que fos momentàniament, en la preeminència de la música!

A la interpretació de totes elles la London Symphony Orchestra amb Thomas Martin al contrabaix i sota la direcció orquestral i simfònica de Francesco Petracchi.

Gaudiu i compartiu!

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Bottesini
http://www.naxos.com/catalogue/item.asp?item_code=8.570398 
SPOTIFY: Actualment no disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WEYSE, Christoph Ernst Friedrich (1774-1842) - Easter cantata

Interior de la Grote Kerk de Haarlem, obra de Gerrit Adriaenszoon Berckheyde, pintor holandès del segle XVII

Christoph Ernst Friedrich Weyse (1774-1842) compositor, organista i cantant danès nascut a Altona, ciutat que actualment forma part d'Alemanya però que en temps remots era en territori danès. Per tant, atribuirem l'autor del dia a Dinamarca, per altra banda, país de poques notes i pentagrames. Especial il·lusió em fa presentar literatura musical d'un artista del petit país nòrdic. Realment, molt poca és la vida de Weyse coneguda al nostre país no obstant i paradoxalment, ens ha arribat en bones condicions la majoria de la seva obra. I més estrany encara és trobar molta d'ella editada; simfonies, sonates de piano i orgue, cantates, alguna òpera despistada...

Afortunats som de poder gaudir d'abundància musical d'un artista que molt recentment he descobert, inesperadament, en l'impagable baül dels tresors. I la fortuna de Weyse ve donada per uns inicis acadèmics amb un professor alemany de nom Johann Abraham Peter Schulz amb qui estudiaria en la seva llarga, productiva i definitiva estada a Copenhaguen. Seria en aquella ciutat on es guanyaria la fama, l'admiració i les garrofes com a organista primer i com a compositor de la cort després. 

Weyse va ser, així mateix, bon amic de la viuda musical més coneguda, malauradament per ella, Constance Mozart, amb qui va coincidir amb ella durant la temporada en què va viure a la capital danesa. Música i més música era el formatge del pa de cada dia de Weyse que, a banda de viure una dilatada existència, va gaudir del suport incondicional de la cort i del públic del seu país potser conscients de la poca notorietat internacional de Dinamarca en l'escena musical europea.  

Avui divendres de calor, de piscina i platja i de cap de setmana amb un dilluns extra de regal, si més no a la nostra estimada Barcelona gaudirem, tenint en compte que aquest dilluns de regal ve imposat per la segona pasqua, d'una reminiscència de Setmana Santa. Benvinguda serà ja que ens permetrà fer-nos aquest regal en forma de cantata de Setmana Santa que Weyse va escriure l'any 1821. Contundent en els cors, sobrietat en la instrumentació i efectivitat solista contraresten positivament el soroll produït per una qualitat d'àudio no del tot satisfactòria. En qualsevol cas, primera carta de presentació de Weyse, un autor que situaríem dins de l'extensa galàxia clàssica i romàntica, períodes que viuria de ple i en plenes facultats tal com es demostra en l'esplèndida cantata d'avui de la qual demanaríem, amb la més fogosa de les vehemències, una reedició en la millor de les condicions sonores, amén!

A la interpretació la Tivoli Symphony Orchestra, amb el Tivoli Concert Choir i sota la direcció orquestral de Michael Schønwandt.

Gaudiu i compartiu!

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

http://en.wikipedia.org/wiki/Christoph_Ernst_Friedrich_Weyse

http://imslp.org/wiki/Easter_Cantata_(1821)_(Weyse,_Christoph_Ernst_Friedrich)

http://www.naxos.com/catalogue/item.asp?item_code=8.224049

SPOTIFY: Christoph Ernst Friedrich Weyse – Weyse: Christmas and Easter Cantatas

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!