Gian Francesco de Majo (
Napoli, 24 de març de 1732 - Napoli, 17 de novembre de 1770) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb el seu pare, el compositor
Giuseppe de Majo, qui en aquell temps era
primo maestro de la Capella Reial de Nàpols. També va rebre formació, en aquells primers anys, del seu oncle
Gennaro Manno i de
Francesco Feo. Ben aviat es va convertir en assistent del seu pare a la Capella Reial, lloc on també va treballar com a organista
soprannumerario. El 1750, i després de la mort de
Pietro Scarlatti, va accedir a un càrrec reglat d'organista i a partir del 1758 va ser nomenat segon organista. No obstant, i anys abans, havia començat a escriure música, especialment obra religiosa, molta de la qual va ser composta en honor a la Capella Reial. El 1759 va estrenar la seva primera òpera,
Ricimero, re dei goti. a Roma i Parma, obra amb la qual va ser molt ben rebut a la capital italiana i amb cridòries de '
Viva Majo!'. A principis del 1760, va patir una greu malaltia forçant el seu retir temporal a Torre del Greco. Mesos més tard va tornar a Nàpols on va reiniciar les seves labors musicals de la Capella Reial. El seu èxit teatral d'aleshores va motivar diversos encàrrecs provinents de ciutats italianes diverses, entre elles, Venècia. Entre el 1761 i el 1763 va viure a Bolonya, on va estudiar amb el
Pare Martini si bé el seu mestre es va lamentar de l'escassa implicació del seu alumne.
El febrer de 1764, i després d'una breu estada a Nàpols, va viatjar a Viena on va rebre una invitació per a escriure una òpera en motiu de la coronació de
Josep II com a emperador del
Sacre Imperi Romanogermànic. Des d'allà va viatjar a Mannheim, ciutat on va estrenar la seva òpera
Ifigenia in Tauride (1764). El 1766 va tornar a Nàpols però per poc temps fruit de noves invitacions a Venècia, Roma i Mannheim. No obstant el 1767, i degut a una recaiguda de la seva malaltia, va decidir tornar definitivament a Nàpols on va procurar succeir al seu pare en el càrrec de
primo maestro de la Capella Reial però no ho va aconseguir. Limitat per les finances, es va veure obligat a atendre noves peticions arribades del nord d'Itàlia afectant la seva delicada salut. De tornada a Napols el 1770, va assumir el càrrec de segon organista i compositor de música religiosa de la Capella Reial. Un any en què va rebre la visita de
Mozart, qui en una carta a la seva germana va descriure la música de Majo com a '
bellissima', i de l'escriptor alemany
Wilhelm Heinse qui també va quedar meravellat per la seva música. Poc després, i per encàrrec de la reina
Maria Carolina de Nàpols, va iniciar la composició de l'òpera
Eumene, la qual anava havia de ser representada el 4 de novembre de 1770 al
Teatro San Carlo, però l'empitjorament de la salut del compositor va obligar a traslladar l'estrena de l'obra al gener de l'any següent. Tanmateix, Majo va morir el novembre de 1770 i havent finalitzat tan sols el primer acte, per la qual cosa les parts restants van ser obra de
Giacomo Insanguine i
Pasquale Errichelli.
OBRA:
Vocal secular:
Stage:
opere serie in three acts unless otherwise indicated
Ricimero, re dei goti (P. Pariati and A. Zeno: Flavio Anicio Olibrio), Parma, Ducale, 7 Feb 1759, D-Dlb, Hs, GB-Lbl, I-Rc, US-Wc; Rome, 1759, D-MÜs, P-La
Cajo Fabrizio (Zeno), Naples, S Carlo, 29 Nov 1760, La
Almeria (M. Coltellini), Livorno, S Sebastiano, spr. 1761, B-Br
Artaserse (P. Metastasio), Venice, S Benedetto, 30 Jan 1762, D-Bsb, P-La, US-Wc
Catone in Utica (Metastasio), Turin, Regio, carn. 1763, P-La (2 copies)
Demofoonte (Metastasio), Rome, Argentina, Feb 1763, B-Bc, D-Bsb, F-Pn, P-La
Alcide negli orti esperidi (2, Coltellini), Vienna, Privilegiato, 9 June 1764, A-Wn, US-Wc
Ifigenia in Tauride (M. Verazi), Mannheim, Hof, 5 Nov 1764, D-Bsb, US-Wc, ed. in RRMCE, xlvi (1996)
Motezuma (V.A. Cigna-Santi, after A. de Solis: La conquista del Messico), Turin, Regio, carn. 1765, P-La, US-Wc
La constancia dichosa (L. Fontana), Madrid, Duke of Medinaceli’s residence, 1765
Alessandro (nell’Indie) (Verazi, after Metastasio), Mannheim, Hof, 5 Nov 1766, D-Bsb (arias only)
Antigono (Metastasio), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1767, P-La
Antigona (G. Roccaforte), Rome, Dame, carn. 1768, arias in B-Lc, I-Mc, PAc, Rc
Ipermestra (Metastasio), Naples, S Carlo, 13 Aug 1768, I-Nc, P-La
Adriano in Siria (Metastasio), Rome, Dame, carn. 1769, B-Bc (facs. in IOB, xlix, 1978), P-La, US-Wc
Didone abbandonata (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1770, D-Mh, P-La
Eumene (Zeno), Naples, S Carlo, 21 Jan 1771, completed by G. Insanguine and P. Errichelli, I-Nc, P-La
Doubtful:
Ifigenia in Aulide (Zeno), Naples, S Carlo, aut. 1762;
Ezio (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1769;
Ulisse, Rome, 1769;
L’eroe cinese (Metastasio), Naples, S Carlo, aut. 1770
Arias in pasticchios, all perf. London:
Ezio, King’s, 1764 (London, 1765);
Solimano, King’s, 1765 (London, 1765);
Eumene, King’s, 1766;
The Golden Pippin, Covent Garden, 6 Feb 1773
Vocal religiosa:
Orats and cants.:
Gesù sotto il peso della croce, Naples, 1764, A-Wn, I-Nc;
Cantata a tre voci, Naples, S Carlo, 1764, P-La;
La fuga in Egitto, 3vv, insts, Bologna, 1778, I-Bc, Bl;
La passione di Gesù Cristo, Bologna, 1778;
Per la morte di Gionata e di Saulle, Bologna, 1780;
Eccomi sola al fine, S solo, Gl;
Ester, 3vv, insts, B-Bc, I-Gl;
Il prodigio della grazia, 3vv, insts, Bl;
La gara delle grazie, Nc; other works
Masses and mass sections:
Qui sedes, E , 1749, I-Nf;
Qui sedes, A, 1749, Nf;
Quoniam, C, 1755, Nf;
Mass, G, 1769, Nc;
Mass, C, Mc, Nc;
Mass for double chorus, D, DK-Kk;
Mass, G, I-Mc, Nc (2 copies);
Quoniam, D, Nf;
Grad e Seq, D, D-MÜs;
Lit a 8 concertate, G, MÜs, dubious
Motets:
In procelloso mari, E , 1752, GB-Lbl;
2 Fremit procella, B , 1755, A, 1758, Lbl;
Fremant irata, D, 1760, I-Nf;
Arme pone, D, GB-Lbl;
Per te sum in procella, D, Lbl;
Plausus dare necesses, D, D-MÜs, GB-Lbl, Sicut cerva, D, D-MÜs;
Grata voce, F, I-Nc;
Quasi a procella, F, GB-Lbl;
Clamando a spes, G, D-MÜs;
Dum fremit unda insana, G, MÜs, I-Nc;
Grate palme, G, Nc;
Mare dat in navi, G, GB-Lbl;
Maris undae conturbatae, G, I-Nc;
Serena pace amata, G, D-MÜs;
Superba in mare irato, G, GB-Lbl;
Perfida bella tonant, B , I-Nc, Nf;
Turbidum en minatur, B , I-Bl;
Que rea procella, E , Nc, dubious
10 Salve regina settings:
g, Rome, 1753, GB-Lbl;
G, 1754, Lbl;
E , 1755–63, Lbl;
E [several versions], before ?1760, D-Mbs, MÜs, E-SAcolo, GB-Lbl;
F, ?1763, D-MÜs, GB-Lbl, I-Bl, Mc, Nc;
D, D-Dlb, MÜs, I-Mc, Nc;
E , Mc, Nc;
E , D-Dlb, I-Gl, Nf;
E, D-MÜs, GB-Lbl;
F, Lbl
Other sacred:
Dixit Dominus, F, 1750, I-Nc (2 copies);
Tantum ergo, f, 1752, Nf;
Domine ad adiuvandum, G, 1761, Nf;
Tantum ergo, F, 1763, Nf;
Dixit Dominus, C, Nc;
Dixit Dominus, D, GB-Lbl, I-Nc;
Salve redemptor, E , DK-Kk;
Et Jesum benedictum, D, GB-Lbl;
Latin arias in D-Rp, GB-Lbl, I-Nf;
lamentations and lectios in Nf
Instrumental:
sonata, hpd, A-Wgm;
sonata, mand, bc, F-Pn, ed. M. Wilden-Husgen (Schweinfurt, 1994)
Font: En català: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - En castellano: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - In english: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - Altres: Gian Francesco de Majo (1732-1770)
