dimarts, 31 de maig del 2016

KUMMER, Kaspar Johann (1795-1870) - Chamber Music

Henriette Ronner-Knip - The Guitar lesson
Obra d'Henriëtte Ronner-Knip (1821-1909), pintora holandesa (1)


- Recordatori de Kaspar Johann Kummer -
En el dia de la commemoració del seu 146è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Henriëtte Ronner-Knip (Amsterdam, 31 de maig de 1821 - Elsene, 2 de març de 1909)  va ser una pintora holandesa. Provinent d'una família d'artistes, es va formar amb el seu pare Joseph Augustus Knip. Poc després va començar a pintar de forma regular venent la seva primera obra als 15 anys. I si bé els primers treballs es van orientar en temàtica de gènere, escenes variades, paisatges i natures mortes ben aviat es va especialitzar en pintura d'animals, especialment gats i gossos. A tal efecte, va rebre un encàrrec de la reina de Bèlgica que va motivar posteriorment més encàrrecs d'altres personalitats com l'emperador Guillem I d'Alemanya, la duquessa d'Edinburgh o el príncep de Wales. La seva fama la va fer mereixedora de la Creu de l'Ordre de Leopold, una condecoració fins aleshores difícilment atorgada a dones artistes. El 1850 es va casar amb Telco Ronner i es va instal·lar a Brussel·les, ciutat on va seguir pintant i on va viure la resta de la seva vida abans de morir el març de 1909.




Parlem de Música...

Kaspar Johann Kummer (Erlau, 10 de desembre de 1795 - Coburg, 31 de maig de 1870) va ser un flautista, professor i compositor alemany. La seva formació va ser autodidacta i va aprendre flauta, violí, trompa, clarinet i altres instruments. Més tard va rebre classes a Neumeister i poc després va estudiar teoria i composició amb Gottlob Abraham Stäps (1742-1822). A partir del 1835 va començar a treballar com a flautista de la capella del Ducat de Saxònia-Coburg-Gotha on va ser director d'orquestra a partir del 1854. Com a compositor va escriure un centenar llarg de partitures la majoria de les quals van incloure la flauta com a instrument protagonista. No obstant, també va compondre lieds i cançons. Va treballar durant un temps com a professor amb alumnes destacats com Friedrich Kiel i Felix Draeseke. Va morir a Coburg el maig de 1870.

Font: En català: No disponible En castellano: Kaspar Johann Kummer (1795-1870) In english: Kaspar Johann Kummer (1795-1870) - Altres: Kaspar Johann Kummer (1795-1870)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Kaspar Kummer, a qui a vegades observarem amb el nom de Caspar o Gaspard, va ser un compositor i flautista alemany. De fet, la seva formació va incidir tossudament en la flauta sent, per tant, més instrumentista que compositor. I si bé la seva biografia és a dia d'avui poc precisa i detallada, pel que sembla va gaudir de notable ressò com a intèrpret tot i que també les seves obres van viure una certa glòria i popularitat. Professor d'autors a qui ja hem recuperat com Friedrich Kiel (escoltar aquí) o Felix Draeseke (escoltar aquí), la majoria del seu opus, evidentment, va ser en favor i divulgació del seu instrument. En essència Kummer va ser, com Fürstenau, Keller, Dressler i altres, un dels centenars de flautistes del seu temps que van contribuir, en més o menys intensitat, en el desenvolupament del llenguatge sonor i tècnic de la flauta i curiosament ho va fer en un ambient aparentment d'indiferència i de certa hostilitat dels grans compositors vers la flauta en el seu rol més protagonista. Per tant, se l'ha de considerar hereu d'aquest reducte de romàntics enamorats d'un petit i simpàtic instrument de vent que apaivagat i emmudit pel so d'altres instruments de vent, corda o teclat va haver d'adaptar-se per sobreviure. I en relació a l'estil de Kummer, de qui escoltarem la Serenata en Re major opus 81 i el Quintet de Flauta en Do major opus 75, cal remarcar que podem caure fàcilment en la confusió degut a la seva cronologia de vida ja que l'haurem de considerar, tot i les aparences, més proper a l'univers clàssic i romàntic de Schubert que, per exemple, al de Brahms per tal de situar-nos en context. Musicalment, i en base a la intel·ligent configuració instrumental d'aquesta partitura, on el binomi protagonista de flauta i guitarra és encantador, em sembla prou elegant i preciosista tot i la contenció del conjunt, poc donada als grans discursos o a innecessàries pretensions. En definitiva, una valuosa aportació a l'univers de la flauta romàntica d'un autor inèdit per nosaltres i a qui gustosament donarem la benvinguda!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Red Cedar Chamber Music
PRESTOCLASSICAL: KUMMER, K. - Chamber Music for Flute, Guitar and Strings
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KUMMER, K. - Chamber Music for Flute, Guitar and Strings



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 30 de maig del 2016

FARRENC, Louise (1804-1875) - Nonet in E flat major, Op.38 (1849)

Louis Buvelot - 'Mount Fyans' homestead (1869)
Obra de Louis Buvelot (1814-1888), pintor suís (1)


- Recordatori de Louise Farrenc -
En el dia de la celebració del seu 212è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louis Buvelot (Morges, 3 de març de 1814 - Melbourne, 30 de maig de 1888) va ser un pintor suís. Fill de François Simeon Buvelot i de Jeanne-Louise née Heizer, es va formar a Lausanne amb Marc-Louis Arland abans de viatjar a París, on va estudiar amb Camille Flers. Poc després va emigrar durant un temps a Brasil on va treballar en una plantació de cafè amb el seu oncle. El 1840 es va traslladar a Rio de Janeiro on va conèixer l'emperador Dom Pedro II que va decidir comprar algunes de les seves primeres pintures. El 1843 es va casar i el 1852 va tornar a Suïssa on el 1856 va ser condecorat amb la medalla de plata per una pintura que va presentar a Berna. El 1864 va decidir emigrar a Austràlia, on es va instal·lar a Melbourne. Allà va treballar com a empresari i fotògraf sense deixar de pintar. El 1869 va vendre algunes de les seves obres a la National Gallery de Victoria i en posteriors exhibicions a Melbourne va ser condecorat. El seu treball de temàtica paisatgística va causar sensació i va influenciar el moviment artístic australià de l'Escola d'Heidelberg. Buvelot va seguir pintant la resta de la seva vida morint a Melbourne el maig de 1888.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Buvelot (1814-1888) - Altres: Louis Buvelot (1814-1888)



Parlem de Música...

Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc (Paris, 31 de maig de 1804 - Paris, 15 de setembre de 1875) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Provinent d'una família d'artistes, el seu germà Auguste Dumont i el seu pare Jacques-Edme Dumont van ser escultors. Des de ben petita va mostrar un talent innat per l'art i la música. Als 15 anys va rebre classes d'orquestració i composició amb Reicha al Conservatori de París. El 1821 es va casar amb Aristide Farrenc, de qui va adoptar el cognom, motivant una momentània interrupció en la seva formació musical. No obstant i pocs anys després, va reiniciar la seva formació amb Reicha. A partir del 1825 i fins el 1839 va publicar, si bé de forma intermitent, les seves primeres obres, la majoria d'elles per a piano. Va ser durant la dècada del 1840 que va començar a explorar la música per a orquestra component les tres simfonies del seu repertori (1841, 1845 i 1847) que si bé van ser representades en diverses ciutats, no les va arribar a publicar. Ara bé, la seva fama va emanar de la seva obra de cambra la qual va gaudir de contrastada reputació tant de la crítica com del públic parisenc. Els seus dos quintets de piano (1839, 1840) i els seus trios de piano van marcar un punt d'inflexió en la seva carrera convertint-se en habituals del repertori del seu temps. El 1861 i el 1869 Farrenc va ser premiada amb el Chartier Prize per la seva contribució a la música de cambra. Paral·lelament, el 1842 va rebre el nomenament de professora de piano del conservatori, un càrrec que va mantenir fins el 1 de gener de 1873, l'any de la seva jubilació. Dos anys més tard, el setembre de 1875, va morir a París.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Ov., op.23, 1834;
Ov., op.24, 1834;
Sym. no.1, c, op.32, 1841 [H, i/1];
Sym. no.2, D, op.35, 1845;
Sym. no.3, g, op.36, 1847 [H, i/3]

Chbr:
Variations concertantes sur un air suisse, pf, vn, op.20 (?1835–6);
Qnt, a, vn, va, vc, db, pf, op.30 (1842);
Qnt, E, vn, va, vc, db, pf, op.31 (?1844–51);
Pf Trio, E , op.33 (?1850–55);
Pf Trio, d, op.34 (?1850–55);
Vn Sonata, c, op.37 (?1850–55);
Nonet, E , op.38, 1849, Pn;
Vn Sonata, A, op.39 (?1850–55);
Sextet, c, fl, ob, cl, bn, hn, pf, op.40, 1851–2, Pn, also arr. str qt, db;
Trio, E , cl/vn, vc, pf, op.44 (1861);
Trio, e, fl/vn, vc, pf, op.45 (1862);
Vc Sonata, B , op.46 (1861); Str Qt, Pn

Piano:
Variations brillantes sur un theme d’Aristide Farrenc, op.2 (1825);
Grandes variations sur … Le premier pas, op.4 (1825);
Variations sur un air de la Cenerentola [Rossini], op.5 (?1829–30);
Variations sur … O ma tendre musette, op.6 (1828);
Air suisse varié, op.7 (1832);
3 rondos faciles, op.8 (1828);
Rondo brillant sur un theme du Pirate [Bellini], op.9 (1833);
Variations brillantes sur un thème du Colporteur [Onslow], op.10 (1828);
Rondo brillant sur des thèmes d’Eurianthe [Weber], op.11 (1833)
Variations sur une galopade favorite, op.12 (1833);
Rondo brillant sur une cavatine de Zelmire [Rossini], op.13 (1833);
Les italiennes: 3 cavatines … variées [Bellini, Carafa], op.14 (1835);
Variations brillantes sur la cavatina d’Anna Bolena de Donizetti ‘Nel veder la tua costanza’, op.15 (?1835);
Les allemandes: 2 mélodies … variées, op.16 (?1835–6);
Air russe varié, op.17 (?1835–6);
La sylphide, rondo valse sur un motif de Masini, op.18 (c1836);
Souvenir des Huguenots, fantaisie et variations, op.19 (c1837)
Les jours heureux: 4 rondinos, op.21 (c1837);
Variations sur un thème du Comte Gallenberg, op.25 (c1838), also arr. pf, str qt/orch;
30 études, op.26 (c1839);
Hymne russe varié, op.27 (c1839);
Variations sur un thème allemand, op.28 (c1839);
Variations sur un thème des Capuleti [Bellini], 4 hands, op.29 (c1839)
12 études brillantes, op.41 (1858);
20 études de moyenne difficulté, op.42 (1855);
Mélodie, op.43 (1858);
Scherzo, op.47 (1858);
Valse brillante, op.48 (?1859–63);
Nocturne, op.49 (?1859–63);
25 études faciles, op.50 (?1859–63);
2e valse brillante, op.51 (1864)

Editions:
Le trésor des pianistes (Paris, 1861–74) [xxiii vols.; vols.i–viii with A. Farrenc]; introduction pubd separately as Traité des abréviations (Paris, 1895)

Font: En català: Louise Farrenc (1804-1875) En castellano: Louise Farrenc (1804-1875) In english: Louise Farrenc (1804-1875) - Altres: Louise Farrenc (1804-1875)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A single year younger than Berlioz, who had some good words for her, Louise Farrenc lived through busy times in Paris. Her music reflects many interests, from the most romantic side of Mozart to Spohr’s chromaticism, from the craftsmanship of Hummel to the fantasy of Weber and especially Schumann (who was also respectful). The Scherzo of her E minor Trio would do credit to Mendelssohn. At the back of her invention was a first-rate training from Reicha, but also an ear for the subtlety which cannot be learnt, only nurtured. Everything she writes in these three wind works is beautifully textured, with a range of colour and variety of timbre that are an essential part of the invention. Inevitably, such a variety of manners suggests the lack of a real creative centre. Yet she is an unfailingly inventive composer, and one of great wit and charm. These qualities are very much appreciated by the players here, who clearly enjoy the considerable challenges which she can set them as well as relishing the brilliant part-writing and the delightfully original combinations of instruments. Farrenc is a very sympathetic composer, whose music can give great pleasure in a way that excites intelligent interest without making very serious demands. These three pieces make an extremely attractive compilation, one which deserves a following from collectors interested in exploring a little way off the beaten track of French romanticism. The recording is suitably lively and colourful.'

John Warrack (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ambache Chamber Ensemble
RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FARRENC, L. - Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 29 de maig del 2016

ROSENGART, Aemilian Joseph (1757-1810) - Missa in B-Dur (1796)

Attributed to Jean-Honoré Fragonard - The visitation
Obra de Jean Honoré Fragonard (1732-1806), pintor francès (1)

- Recordatori d'Aemilian Joseph Rosengart -
En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Honoré Fragonard (Grasse, 5 d'abril de 1732 - París, 22 d'agost de 1806) va ser un pintor francès i un dels artistes favorits de la cort de Lluís XV i Lluís XVI per les seves escenes amoroses de delicats colors, situades sovint en jardins i en boscs frondosos. Es va formar als 18 anys a París amb Jean Baptiste Simeon Chardin, si bé el seu estil va rebre la influència de l'obra del seu mestre posterior, François Boucher. El 1752 va guanyar el gran premi de Roma, després de ser deixeble durant tres anys del pintor francès Charles Van Loo, Fragonard va estudiar i va pintar durant sis anys a Itàlia, on va rebre la influència del mestre venecià Giovanni Battista Tiepolo. Al principi va desenvolupar un estil d'acord amb la temàtica religiosa i històrica. No obstant això, després del 1765 va seguir l'estil rococó, en aquell temps de moda a França. Les obres d'aquesta última època, que van ser les més conegudes, van mostrar l'alegria, frivolitat i voluptuositat del període. Es van caracteritzar per la fluïdesa de línies, les vaporoses flors enmig d'un suau fullatge i les figures amb postures plenes de gràcia i elegància, normalment de dames amb els seus amants o de camperoles amb els seus fills. La Revolució Francesa, i els seus ideals frontalment oposats als del gust monàrquic, el van dur a la ruïna econòmica en perdre, la noblesa, la seva posició i per tant els nombrosos encàrrecs que rebia. I si bé va comptar amb l'ajuda de Jacques-Louis David, el pintor més important de la nova escola neoclàssica francesa, Fragonard no es va arribar a adaptar mai al nou estil. Va morir en la pobresa l'agost de 1806 a París.




Parlem de Música...

Aemilian Joseph Rosengart (Kirchheim, 29 de març de 1757 - Tannheim, 29 de maig de 1810) va ser un teòleg, filòsof i compositor alemany. Es va formar al seminari benedictí d'Ulm on va ser ordenat sacerdot el 1781. Poc després es va traslladar a l'abadia benedictina d'Ochsenhausen on es va dedicar a l'ensenyament de teologia i filosofia. El 1795 l'abat Romuald Weltin el va nomenar director musical en un càrrec que va mantenir fins el 1803, any que es va traslladar a Tannheim on va ser abat. Com a compositor va escriure un centenar de partitures principalment religioses i la majoria d'elles per a cor amb acompanyament instrumental. Va morir a Tannheim el maig de 1810.

OBRA:

Vocal religiosa:

c.90 masses, hymns, motets et al.;

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Aemilian Rosengart (1757-1810)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Repassant la història d'aquest espai he localitzat, ben amaga i amb discreció, una entrada monogràfica en relació al nostre simpàtic protagonista d'avui. Ni més ni menys, un edició de luxe recuperada pels amics de CARUS i en què podíem escoltar alguns dels deliciosos himnes i motets de Rosengart. Afirmava erròniament aleshores que aquella edició, la de Carus, era pròpiament la única disponible fet que avui hauré d'esmenar amb una edició que si bé no és pròpiament solista, intervenen Joseph Haydn, un anònim i un tal Gregor Schmid (1748-1780), si que explora repertori inèdit de l'alemany entre el que destaca, a banda d'un Te Deum (escoltar aquí) i un Magnificat, que també escoltarem, una Missa en Si major per a solistes, cor, violoncel, contrabaix i orgue de 1796 i on la instrumentació essencialment fa el paper d'acompanyament. Una missa, introduïda amb el festiu i grandiloqüent Magnificat, que es mostra amb un perfil contingut i auster i on la tonalitat aparentment manté una certa linealitat. L'absència, inesperada tenint en compte la plenitud neoclàssica en la que ens trobem, d'una gran orquestra o d'una tonalitat més solemne pot despistar-nos en tant que Rosengart defuig dels grans cors, de les fugues espectaculars o de l'artilleria de trompes, trompetes i timbales, característiques tant pròpies, per altra banda, de centenars, per no dir milers, de misses d'aquell temps. Potser aquesta contenció d'efectius va venir motivada pel caràcter breu d'una obra que també va incorporar un graduale i un offertorium intercalats entre el gloria i el credo i entre el credo i el sanctus respectivament. Per tant, arguments interessants que flaquegen lleument fruit d'alguns desajustos en la interpretació, en cap cas propera a l'excel·lència que tant ens agradaria. En qualsevol cas, la raresa d'aquest repertori justifica tot desequilibri escènic ja que en definitiva no malmeten una bona edició en record de l'alemany Aemilian Rosengart!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Galina Dzeba (soprano); Ruth Sandhoff (alto); Anatolij Lomunov (tenor); Kirill Zukov (bass); Matthias Eisenberg (organ); Martin Hölker (cello); Sigismund Schwieger (double-bass); Rundfunk und Fernsehchor St. Petersburg; Vladimir Stolpovskich
RECICLASSICAT: ROSENGART, Aemilian Joseph (1757-1810)
JPC: Aemilian Rosengart: Missa in B
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 28 de maig del 2016

MOZART, Leopold (1719-1787) - Symphonies

Christian Georg Schütz - Landscape
Obra de Christian Georg Schütz (1718-1791), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Georg Leopold Mozart -
En el dia de la commemoració del seu 229è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Christian Georg Schütz (Flörsheim am Main, 24 de setembre de 1718 - Frankfurt am Main, 3 de desembre de 1791) va ser un pintor alemany. Es va iniciar en pintura al fresc als 13 anys amb Hugo Schlegel (fl.1720-1740). Poc després va treballar a les corts d'Hohenzollern-Hechingen i de Nassau-Saarbrücken abans d'establir-se, el 1843, a Frankfurt on va obrir un taller de pintura. A partir del 1750 va viatjar per Alemanya i Suissa on ràpidament es va especialitzar en temàtica paisatgística. Com a pintor va ser hàbil i prolífic i va gaudir de notable ressò treballant, sovint, en diverses produccions al mateix temps. Sota influència de l'holandès Herman Saftleven, el seu paisatge fou idealitzat en clara sintonia amb l'esperit neoclàssic del seu temps. El seu fill Johann Georg Schütz va heretar el seu taller quan va morir a Frankfurt el desembre de 1791.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Christian Georg Schütz (1718-1791) - Altres: Christian Georg Schütz (1718-1791)



Parlem de Música...

Johann Georg Leopold Mozart (Augsburg, 14 de novembre de 1719 - Salzburg, 28 de maig de 1787) va ser un violinista, teòric i compositor alemany. Fill de Johann Georg Mozart, un enquadernador sense formació musical, es va formar a l'Augsburg Gymnasium (1727-1735) i al Lyceum adjacent a l'escola jesuïta de Sant Salvador (1735-1736) on habitualment va actuar en obres de teatre com a cantant i actor i on va començar a tocar l'orgue i el violí. El 1737 es va independitzar de la seva família i va viatjar tot sol a Salzburg on va entrar a la Universitat Benedictina per estudiar filosofia i jurisprudència. El 1738 es va matricular si bé l'any següent va ser expulsat per la seva conducta d'indiferència i per la poca assistència a classes. Poc després es va convertir en ajudant del músic Johann Baptist, comte de Thurn-Valsassina i Taxis i per a qui Leopold va dedicar el seu primer opus, la Sonate sei da chiesa e da camera op.1 (1740). A partir d'aquells anys, va començar a compondre amb certa regularitat motivant el seu nomenament com a violinista de l'orquestra de l'arquebisbe Leopold Anton Freiherr von Firmian. Paral·lelament, es va convertir en professor de violí dels nens del cor de la Catedral de Salzburg. El 1747 es va casar amb Anna Maria Pertl amb qui va tenir set fills dels quals només dos van sobreviure, Maria Anna ‘Nannerl’ Mozart i Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquell mateix any va publicar un dels seus escrits teòrics més importants per títol Versuch einer gründlichen Violinschule. I si bé el naixement dels seus fills va condicionar la resta de la vida professional de Leopold, no va deixar de banda la seva labor com a professor, teòric i compositor. No obstant, des del 1756 i fins el 1766 és probable que Leopold col·laborés i participés activament en la composició de les obres del seu fill, ben aviat considerat un geni a Salzburg. Aquest fet va motivar en Leopold una nova funció, la de representar el seu fill, tant com a professor i educador com a l'hora d'organitzar concerts, viatges i trobades amb personalitats de tota mena i condició. A partir del 1778 Leopold es va veure sotmès a les desgràcies personals amb la mort de la seva dona a París aquell mateix any i mentre acompanyava a Wolfgang en una gira. Poc després va haver d'intercedir entre l'arquebisbe Colloredo de Salzburg i el seu fill degut a les nefastes relacions que mantenien. El 1781 Wolfgang va viatjar a viure a Viena si bé Leopold va seguir a Salzburg des d'on va mantenir correspondència sistemàtica amb el seu fill. I si bé la relació de pare i fill es va deteriorar, Leopold va visitar Viena el 1785 observant, amb dissimulat orgull, l'èxit absolut de Wolfgang. Després d'aquesta visita Leopold va tornar a Salzburg on va viure els anys restants de vida amb la seva filla, el seu marit Johann Baptist von Berchtold zu Sonnenberg i el seu net Leopold. El maig de 1787, i lluny de Wolfgang, Leopold va morir a Salzburg.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Bey dem Abschiede (Du dauerst mich) (J.C. Günther) and Die Rangordnung (Den Schönen, die mit holden Blicken), D-DÜk*;
Der Mensch seufzt stets in Kreuz und Weh, 1 Jan 1761, H-Bn*;
Die grossmütige Gelassenheit (Ich hab’ es längst gesagt) (Günther), k149, A-LIm*, ed. in W vii/1;
Die Zufriedenheit im niedrigen Stande (Ich trachte nicht nach solchen Dingen) (F.R.L. von Canitz), k151, LIm*, ed. in W vii/1;
Geheime Liebe (Was ich in Gedanken küsse) (Günther), k150, H-Bn*, ed. in W vii/1;
15 Lieder (C.F. Gellert), kaC8.32–46, possibly by L. Mozart (see Plath, C1971–2);
cadenzas for arias by J.C. Bach, k293e (see Plath, C1971–2)

Vocal religiosa:

Sacred cants. (orats), applausus, school dramas:
Christus begraben (I.A. Weiser), Salzburg, 1741, rev. 1755, music lost, libs A-Sub, ed. in S; Antiquitas personata, Salzburg, 1742, pr. scenario Su, ed. in S;
Christus verurteilt (Weiser), Salzburg, 1743, music lost, lib Su (1743), Sca (1749);
Der Mensch ein Gottesmörder (Weiser), by 1753, parts I-BZf (see Tagliavini, C1963; Münster, A1965);
Geistliches Schäfergedicht, oder Der gute Hirte (J.A. Schachtner), after 1754, music lost, lib A-Su;
Oratorium pro Quadragesima, score CH-BEl (see Eisen, C1987);
other Passion cants., lost, presumably incl. 2 extant arias ?11 April 1755, D-Bsb*, s4.18, ed. in S;
Weicht, zweifelnde Klagen, s4.19, A-Wgm*;
So straft Herodes die Verräter, s4.20, Wn*, ed. in S; Applausus, 1753, comp. for St Peter’s, lost (see Martin, A1913, p.355)

Masses:
Missa solemnis, C, s4.1, by 1753, parts A-Wgm, D-Ahk, Asa;
Missa solemnis, C, s4.2, before c1760, parts A-Ssp, D-Mbs, ed. R. Kubik (Neuhausen, 1981), frag. draft OF* = k115, ed. in W xxiv/28 and by W. Schulze (Stuttgart, 1983) (see Pfannhauser, C1971–2);
Missa, A, parts A-Sd;
Missa brevis, F, k116 and k6417B and kaA18–19, frags. D-Bsb*, F-Pn*, US-STu*, ed. in W xxiv/33 (see Plath, C1971–2);
San-Ag, C, s4.11, formerly D-Ahk, lost;
Missa 1ma Ssmae Trinitatis, C, s4.4, score, A-Sca, doubtful;
Mass, C, kaC1.08, parts Wn, CZ-Pnm, doubtful, numerous other sources attrib. W.A. Mozart, pubd as Duae missae, no.1 (Munich, n.d.) and as Mozart’s Masses 8 (London, n.d.), ? by F. Gleissner (see Köchel);
Missa solemnis, C, s4.3, kaC1.20, doubtful, ? by C. Vogel;
Gl-Cr-San, A, s4.5, spurious, by J.E. Eberlin;
Missa pastoritia, C, spurious, by B. Grueber (see Plath, C1966, C1974)

Lits:
Litaniae de venerabili, C, s4.6, 1 movt D-Bsb*, parts formerly Ahk, ed. in S;
Litaniae Lauretanae de BVM, E , s4.7–8, before c1760, A-Sca*, rev. parts Sd with ob solo by W.A. Mozart (see Eisen, C1991), ed. in NMA, X:28, Abt.3–5/i (1973);
Litaniae Lauretanae, F, s4.9, parts A-Sd;
Litaniae Lauretanae, G, s4.10, before c1760, parts Sd;
Litaniae de venerabili sacramento, D, 1762, Sd* (see Senn, C1971–2), ed. in NMA, X:28, Abt.3–5/i (1973); Litanei, D, formerly LA

Other church music:
Dixit Dominus, Mag, C, 1750s, parts D-Asa;
Miserere, F, s4.12, formerly Ahk, lost;
Tantum ergo, C, s4.16, before c1760, parts A-Sd, Ssp;
Veni Sancte Spiritus, C, s4.17, parts Ssp, KR, ed. in Kurthen C1921;
Offertorium de tempore et sub exposito venerabili (Convertentur sedentes), D, s4.13, before c1760, kaC3.09, parts Ssp, D-FW, ed. in W iii/23;
Offertorium de Ssmo Sacramento (Parasti mensam), A, s4.14, score A-Wgm, parts Sd, ed. in S;
Off SS Trinitate (Omnes hodie coelestium), D, by 1757, parts D-Asa, TIT, A-Wgm;
Off (Rorate caeli), B , parts HR-Zh; Off (Jubilate Domino), C, before c1760, parts D-Asa, A-KR;
Off (Beata es virgo Maria), C, parts SEI;
Sequenza (Veni Sancte Spiritus), GÖ*, doubtful;
Ad sacram Communionem (Confitemini domino), F, s4.15, before c1760, parts SsP;
Cantata pro Communione (Pulcherrimus mortalium), A, before c1760, parts D-Asa;
Cantata ad Communionem (Surgite mortui), C, by 1756, parts TIT;
Aria de BVM (Helle Sonn der dürstren Sterne), D, parts Asa;
Aria (Trauere, o verwaiste Seele), F, ?c1750, parts A-Sn;
Aria pro adventu (Christen auf), E , parts Sn;
Aria pro Adventu (Nur im Paradeis), D, parts Sn

Instrumental:

Symphonies:
C:
no.1, s3.1, parts D-Bsb;
no.2, ‘Sinfonia da camera’, s3.2, by c1760, parts HR, ed. in Diletto musicale, no.938 (Vienna, 1989); no.3, s lost work no.1, kaC11.01, 1st vn part Mbs, movt i ed. H. Engel, MJb 1951, 22–33;
no.4, parts CH-Zz (as ‘Partia’)

D:
no.1 ‘De gustibus non est disputandum’, s3.3, parts D-HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984);
no.2 ‘De gustibus non est disputandum’, s3.4, parts HR;
no.3 ‘Non è bello quello che è bello mà quello che piace’, s3.5, parts HR;
no.4, s3.6, parts HR;
no.5 ‘Sinfonia da camera’, s3.7, parts HR, ed. in S;
no.6, s3.8 by c1760, parts HR;
no.7, s3.9, parts HR;
no.8, s3.10, parts HR;
no.9, s3.11, by c1760, parts HR;
no.10, s3.12, parts HR;
no.11, s3.13 by 1751, parts HR;
no.12, s3.14 by 1761, parts CH-Zz, D-HR, Rtt;
no.13 ‘Non è bello quello che è bello mà quello che piace’, s3.15, parts HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984)
no.14, s3.16, k81/73l, ?1770, probably by W.A. Mozart (see Seiffert, C1908, pp.xxxviii ff, Köchel, 6/1964 and Eisen, C1986), parts A-Wgm (attrib. W.A. Mozart), ed. in W 24/4, NMA, IV:11/ii;
no.15, s3.17, by 1772, frag. parts A-Sca, D-HR, Rtt;
no.16, frag. parts HR;
no.17, s lost work no.2, by 1761, parts RUh;
no.18, s lost work no.3, by 1753, parts A-Sca, ed. in E;
no.19, s lost work no.4, by 1766, lost;
no.20, parts Ik;
no.21, parts Ik;
no.22, ? by 1753, definitely by 1760, parts D-Asa;
no.23 ‘Jagd Parthia’, by 1768, formerly A-LA, lost;
no.24, by 1768, frag. parts D-Asa;
no.25, by 1771, parts DO dated 1771;
no.26, parts Rtt, ed. in E

E:
no.1, by 1768, formerly A-LA, lost

F:
no.1, s3.18, by c1760, parts D-HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984) and in Diletto musicale, no.939 (Vienna, 1989);
no.2, s3.19, by 1751, parts HR, ed. in E;
no.3, s3.20, ? by 1753, definitely by 1760, parts Mbs, Asa, version with 2 hn, ed. W. Höckner (Hamburg, 1959);
no.4, s lost work no.5, by 1761, parts MÜu;
no.5, by 1760, parts Tl dated 1760;
no.6, ? by 1748, definitely by 1768, parts Asa, ed. in E

G [nos. 1–9]:
no.1, s3.21, parts D-HR;
no.2 ‘Sinfonia burlesca’, s3.22, parts Asa, HR, ed. in S;
no.3 ‘Sinfonia pastorale’, s3.23, kaC11.13, by 1753, parts Asa, BAR, HR, MS copies in score A-Wgm, D-Bsb, ed. K. Janetzky (Zürich, 1979);
no.4, s3.24, parts HR;
no.5, s3.25, by 1768, parts Asa, HR, ed. in E;
no.6, s3.26, parts HR;
no.7, s3.27, by c1760, parts HR, ed. in E;
no.8, s3.28, kaC11.09, by 1775, attrib. L. Mozart in Breitkopf catalogue suppl.X (1775), 3, but cf Köchel (6/1964), edn (Leipzig, 1841);
no.9 ‘Sinfonia da caccia’, s3.29, parts HR, A-Wgm, ed. in S

G [nos. 10–20]:
no.10, s lost work no.6, by 1761, lost;
no.11, s lost work no.7, by 1766, lost;
no.12, s lost work no.8, by 1766, lost;
no.13, s lost work no.9, by 1766, parts Marburg, Hessisches Landesarchiv;
no.14, by 1768, parts D-Asa;
no.15, by 1768, formerly A-LA, lost;
no.16, ?1767, definitely by 1769, parts D-Asa, ed. in NM, no.217 (1965), attrib. W.A. Mozart by Abert (C1964, also MJb 1964);
no.17, by 1753, parts A-Gd, ed. in Diletto musicale, no.293 (Vienna, 1970);
no.18, by 1753, parts Gd, ed. H.C.R. Landon (London, 1956);
nos.19–20, both by 1768, formerly LA, lost

A:
no.1, s3.30, by 1766, parts D-Asa, ed. in E;
no.2, by 1751, inc. parts Mbs;
no.3, lost, listed in Karlsruhe catalogue (see Eisen, C1987)

B:
no.1, s lost work no.10, by 1753, parts D-Asa;
no.2, s lost work no.11, by 1761, formerly A-LA, lost;
no.3, s lost work no.12, by 1766, lost;
no.4, by 1768, formerly LA, lost;
no.5, by 1753, parts Gd, ed. in Diletto musicale, no.294 (Vienna, 1970);
no.6, kaC11.02, ? by 1756, definitely by 1768, formerly LA, also circulated in version with 2 ob, 2 hn, W viii/i (see Köchel, 6/1964, and Eisen, A1986);
no.7, formerly D-ZL, lost;
no.8, s1.12, by 1761, arr. kbd in Raccolta delle megliore sinfonie, iii (Leipzig, 1761)

2 syms., discovered by Riemann, see RiemannL11, 1218:
1 lost, 1 = D no.17;
3 pastoral syms., lost, described in letters of 15, 18 and 29 Dec 1755 to J.J. Lotter;
‘Post’ Sym., lost, see note in MS of G no.9, A-Wgm
W.A. Mozart: Sym. k45a, attrib. to Mozart by A.A Abert (C1964, also MJb 1964)

Serenades:
D, by 1762, parts A-SEI, movts iv and v = Tpt Conc. movts iv and v, trio of movt iii = Vn Sonata k6 trio of movt iii, ed. A. Weinmann (Zürich, 1977);
Serenade, Aug 1754, lost, mentioned in diary of Oddo Gutrath (see Klein, B1962, p.320);
2 serenades, lost, mentioned in letter of 10 April 1755 to J.J. Lotter

Divertimentos:
Divertimento militare, cioè Sinfonia, D, s3.31, parts D-HR, ed. in s;
Die musikalische Schlittenfahrt:
Divertimento, F, s1.11, 1755, parts A-Wgm (frag.), D-Mbs, Rtt [different work of same title by Wassmuth in Bsb (attrib. L. Mozart and Wassmuth), rev. in ZI (attrib. W.A. Mozart, numerous later edns as work of L. Mozart), cf Valentin, C1942–3, and Landon, C1956]

Partitas:
D, by 1765, s3.32, score GB-Lbl;
Die Bauernhochzeit, Divertimento, D, s3.33, 1755, score and parts D-Bsb, ed. in S and in Diletto musicale, no.259 (Vienna, 1972);
D, mentioned in Breitkopf catalogue V (1765), 13;
D, s lost work no.13, mentioned in Breitkopf Suppl.II (1767), 11;
D, by 1768, formerly A-LA, lost; 2 parthia, C, formerly A-LA, lost

Cassatio:
G, ?arr. L. Mozart from anon. ‘Berchtesgadener Musik’ (see Münster, C1969, and Gerlach, C1988), ed. in Diletto musicale, no.300 (Vienna, 1974) and in Denkmäler der Musik in Salzburg, ii (Munich, 1981)

Concs.:
Conc., 2 hn, E , s3.35, 3 Aug 1752, parts D-HR (partly autograph), ed. H. Pizka (Kirchhei, 1983);
Fl. Conc., G, before 24 Nov 1755, parts HR-Zh, ed. N. Delius (Milan, 1994);
Tpt Conc., D, s3.34, Aug 1762, D-Mbs*, ed. in S, in Organum, 3rd ser., xxix (Leipzig, 1930, 3/1960), in Concertino, no.98 (Mainz, 1967), cf Serenade, D;
Ob Conc., F, mentioned in Breitkopf catalogue III (1763), 29, lost;
Pf Conc., G, kaC15.02, only autograph sketches extant;
4 fl concs., lost, mentioned in letter of 24 Nov 1755 to J.J. Lotter (with incipits);
2 concs., 2 hn, D, mentioned in SI thematic catalogue, lost, also attrib. G.A. Reluzzi;
vn concs., lost, mentioned in Stockhausen, 1771

Dances:
12 menuetti fatti per le nozze del Signore Francesco Spangler, s3.36, 1754, frag. parts A-Sca, nos.9 and 10 = minuet and trio no. 17 in Nannerl Notenbuch;
[?Minuet], k64, ? by L. Mozart (see Plath, C1971–2)
‘Chinese’ and ‘Turkish’ music, by 1757, lost (see Marpung)

Chbr.:
With kbd/bc:
Sonate 6 per chiesa e da camera, 2 vn, b, s2:Trios 7–12, parts (Salzburg, 1740), ed. G. Steinschaden (Salzburg, 1991), no.2, ed. in S, no.4 ed. in Hausmusik, no.177 (Vienna, 1955);
3 trios, hpd obbl, vn, vc, s2:Trios 13–15, parts D-MMm, from former set of 6 works, nos.1, 3 and 6 lost, no.5 ed. in S

With winds:
Divertimento, G, fl, vn, b, parts A-SB, ed. (Winterthur, 1976);
Divertimento, D, fl, vn, b, mentioned in ST thematic catalogue, lost

Str:
6 divertimentos, by 1762, s2:Trios 1–6, parts D-Mbs, Parthia di Rane, C, by 1768, parts A-LA, ed. in Diletto musicale, no.578 (Vienna, 1975);
nos.1, 2, 4 ed. in S, 3 ed. in Organum, 3rd ser., xxx (Leipzig, 1930), no.1, ed. in Concertino, no.99 (Mainz, 1959);
Divertimento, G, vn, vc, vle, parts HR;
Divertimento, G, 2 vc, vle, parts HR

Vn duos:
16 in 1st edn of violin method (1756), ed. in Thesaurus musicus, vi (Budapest, 1959, 2/1965);
12 in Fr. edn of violin method (1770), s2:Solos, Duos, nos.3 and 7 from sonatas nos.4 and 2 of G.P. Telemann: 18 canons mélodieux, ou 6 sonates en duo (Paris, 1738), remainder probably by V. Roeser, ed. in HM, no.78 (Kassel, 1951, 2/1963)

Vn solo:
Caprice, in Fr. edn of violin method (1770), s2:Solos, Duos

Solo keyboard:
Sonata, F, s1.1 (Nuremberg, 1759), ed. in S;
Sonata, B , s1.2 (Nuremberg, 1760), ed. in S;
Sonata, C, s1.3, by 1759 (Nuremberg, 1760), ed. in S;
Tempo di menuetto, 1 Jan 1761, H-Bn*;
Minuet and Trio, by 1756, and Trio, by 1762, A-Sm (Nannerl Notenbuch, no.17 = Hochzeitsmenuette s3.36 no.9–10 and Nannerl Notenbuch, no.48 = arr. of trio of movt iii of Serenade, D), ed. in NMA, IX:27/i; other unattrib. minuets in Nannerl Notenbuch, by Leopold;
Fugue and Andante, CH-E, MS, c1801;
Der Morgen und der Abend (for Salzburg Hornwerk), s1.4–10, ?1754 (Augsburg, 1759), ed. in Dankmäler der Musik in Salzburg, i (Munich, 1977);
[Polonoise], Arietto and Scherzo, D-Gms, facs. in Staehelin, C1989;
Variations, lost, ? never finished (see letter of 14 Nov 1772)

Pedagogical:
Nannerl Notenbuch, 1759-c1763, A-Sm, ed. in NMA, IX:27/i [incl. works by L. Mozart and others]; Notenbuch, seinem Sohn Wolfgang Amadeus … geschenkt, 1762, spurious (see Plath, A1971–2)
Arrs. and transcrs. of other composers’ works; sketches, drafts, frags.; figured bass exercises

Literatura:

Versuch einer gründlichen Violinschule (Augsburg, 1756/R, 2/1769-70, enlarged 3/1787/R, 4/1800; Dutch trans., 1766/R; Fr. trans., 1770; numerous other unauthorized reprintings and edns; Eng. trans., 1939 [?1948], 2/1951) [see also vn duos above]
[presumed author:] ‘Nachtricht von dem gegenwärtigen Zustande der Musik Sr. Hochfürstl. Gnaden des Erzbischoffs zu Salzburg im Jahre 1757’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iii (Berlin, 1757/R), 185-98; Eng. trans. in N. Saslaw: Mozart’s Symphonies (Oxford, 1989), 50–57
Various letters, notebooks etc., ed. in Mozart: Briefe und Aufzeichnungen, ed. W. Bauer, O.E. Deutsch and J. Eibl (Kassel, 1962-75); see also bibliography

Font: En català: Leopold Mozart (1719-1787) En castellano: Leopold Mozart (1719-1787) In english: Leopold Mozart (1719-1787) - Altres: Leopold Mozart (1719-1787)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La imatge del “docte pare del fill genial” ha estat fins avui determinada quasi exclusivament per la seva funció paterna. No obstant, fins aproximadament 1759, quan va començar a fer-se notar el talent del seu fill, tenia una “vida pròpia”, amb reconeixement i valoració de la seva persona. No li foren donades facilitats al primer músic de la ramificada família Mozart, nascut a Augsburg el 14 de novembre de 1719 com a fill del mestre enquadernador Johann Georg Mozart i d’Anna Maria, de soltera Sulzer. De 1727 a 1736 va estudiar a l’institut d’orientació clàssica de San Salvador, regentat pels jesuïtes. Malgrat les excel·lents notes finals no va poder fer us de la possibilitat d’ingressar al liceu. La mort del seu pare (1736) i la situació econòmica de la mare, qui va haver de criar vuit fills, poden haver-ne estat les causes. Però continua oberta la pregunta sobre què va fer durant tot un any a Augsburg fins que va quedar inscrit el 26 de novembre de 1737 a la Universitat de Salzburg. Són enormement divergents les hipòtesis sobre els motius que l’empenyeren a Salzburg (i no a Dillingen o Ingolstadt, per exemple). Pot ser que fóra la més creïble aquella segons la qual va acompanyar el fill de la família patrícia Langenmantel, servint-lo com a assistent.

Ja el 1739 fou batxiller en Lògica. El mateix any fou expulsat de la Universitat, sembla ser que per insuficient assistència a classe. Es va guanyar la vida fent d’ajuda de cambra i músic al servei del comte Thurn-Valsassina. El 1743 es va convertir, gràcies a la intercessió del seu paisà (i professor?) J.E. Eberlin, en el quart violí de la Capella de la Cort, el 1744 professor de música dels nois de la Capella i segon violí, el 1757 compositor de la Cort i el 1763 vice-mestre de Capella, amb la qual cosa arribà al final de la seva trajectòria professional. La seva altra “carrera” anava unida a l’educació dels seus fills: “Nannerl”, nascuda el 1751, i Wolfgang (1756), ambdós fruit del seu matrimoni amb Anna Maria, de soltera Pertl. A partir d’aquell moment tots els assumptes i accions de Leopold Mozart han de mesurar-se amb un patró diferent. Però només es podran comprendre si tenim en compte les condicions de vida que motivaren a l’alegre, jovial i fins i tot entranyable Leopold Mozart, a qui només se’l veu en el seu paper de pare, a defendre la seva pròpia pell. Les experiències adquirides, que l’havien tornat desconfiat, foren sense cap mena de dubte la causa del seu comportament pedagògic vers el seu fill, a qui desitjava protegir contra l’infortuni. Que aquest s’anés apartant del seu pare a partir de 1777 i, encara guardant-li tot el respecte li negués l’obediència, es degué a incomprensions mútues. 

Malgrat les moltes monografies, malgrat el “Schwäbisches Mozartbuch” (Llibre suabi de Mozart) d’E.F. Schmid (Lorch, 1948) i de la “Leopold Mozart: Dokumentation” de Ludwig Wegele (Augsburg, 1969), encara manca molt a dir. Continua faltant encara un relat de la vida i obra de Leopold Mozart que ens mostri una mica de llum en una vida envoltada de misteri, fins a la seva mort en solitud (el 28 de maig de 1787). El document vàlid fins als nostres dies sobre les aptituds pedagògiques de Leopold Mozart és el “Versuch einer gründlichen Violinschule” (Assaig d’un mètode avançat de violí), (Augsburg, 1756, amb edicions i traduccions en holandès -1766-, francès -1770- i rus -1804-). Però no ens hauríem de deixar guiar només per això, sinó considerar la seva labor artística aïlladament (sense establir comparacions amb l’obra del seu fill): des de les “Sonate sei per chiesa e da camera a tre” (1740) fins les simfonies, concerts, peces descriptives i, sobre tot, de música religiosa (entre d’altres: ”Litaniae de venerabili sacramento”). Aquest home de cultura universal, que s’ocupava de Gottsched i Gellert i llegia les obres de Wieland, fou el millor, per més versat, interlocutor del seu fill (cartes relatives a l’”Idomeneo”) fins que anaren distanciant-se progressivament.

MOZART.CAT (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

divendres, 27 de maig del 2016

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Cantatas

C.H. Fritzsche - Parade of the Ladies' Races, Dresden (1710)
Obra de C.H. Fritzsche (fl.1700), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

C.H. Fritzsche (actiu c.1700) va ser un gravador i pintor alemany de qui es desconeixen detalls de la seva vida, carrera i obra i de qui només es preserva una vista de Dresden de 1710.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Gottfried August Homilius (Rosenthal, 2 de febrer de 1714 - Dresden, 2 de juny de 1785) va ser un compositor i organista alemany. Fill d'un pastor, el maig de 1735 es va matricular com a estudiant de dret a la Universitat de Leipzig. De la mateixa manera, probablement va ser en aquest moment que Homilius va ser alumne de Johann Sebastian Bach, certificat pel compositor i musicòleg alemany Johann Adam Hiller. A més de Bach, Homilius també va tenir contacte amb Johann Schneider, un alumne de Bach i organista de la Nicolaikirche, a qui va substituir en el càrrec d'organista. Després de promocionar, sense èxit, per la candidatura d'organista a Bautzen, va ser nomenat organista de l'Església de la Nostra Senyora de Dresden el 1742. El 1755 va succeir a Theodor Homilius Christlieb Reinhold com Kreuzkantor i director musical de les tres esglésies principals de Dresden, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida. El seu repertori, molt extens, va destacar per més de 60 motets, 180 cantates d'església, una de Pasqua i un Oratori de Nadal, així com un mínim d'una desena d'obres per a la Passió, quatre seccions no acompanyades del Magnificat, dos grans col·leccions de corals, diversos Gesänge für Maurer, diversos preludis corals per a orgue, entre altres obres menors. Durant la seva vida, i en paraules del crític i compositor alemany Johann Friedrich Reichardt, "Homilius és, ara, el millor compositor d'església". Pocs anys després de la mort d'Homilius, el lexicògraf Ernst Ludwig Gerber va arribar a la conclusió que l'alemany "havia estat indiscutiblement el més gran compositor d'església" (1790). Va morir a Dresden el juny de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Duets:
Wir weinen dir und deiner, D-AG;
Lass uns deine Stimme hören, S and A chorus, org, MS lost, ed. R. Fricke (Hameln, 1935)

Songs:
6 Arien (Ger.), pf acc. (Dresden, 1786);
7, in Gesänge für Maurer, pf acc. (Dresden, 1782);
4 ed. J.M. Böheim: Auswahl von Maurer Gesängen (Berlin, 1798–9);
others, pubd in collections

Vocal religiosa:

Passion music:
MSS mainly in D-Bsb, SWl
Der Messias, by 1776, lib (Schwerin, 1780)
Ein Lämmlein geht (Buschmann), solo vv, chorus, orch (Leipzig, 1775), partly arr. as Ach Herr, unsre Missetaten
Jesus, der gute Hirte
Komm, Seele, Jesu Leiden
Siehe, das ist Gottes Lamm, 7 movts arr. from Ein Lämmlein geht
So gehst du nun (St Mark Passion), by 1768, ? identical with cant. of same title
Wir gingen alle in die Irre (Nun, ihr, meiner Augen Lider), by 1766

Cantatas:
MSS mainly in D-AG, Bsb, Dl, F, GOa, SWl
Ach, dass doch, by 1784;
Ach, ich bin, by 1777;
Alle, die, by 1783;
Alles Fleisch ist Heu, by 1776;
Alles Fleisch wird;
Alle Züchtigung;
Allmächtiger Schöpfer;
Also hat Gott;
Anbetung sey dir Gott gebracht (Fühl alle Dankbarkeit für ihn; Diess ist der Tag. den Gott gemacht);
Auf, auf;
Aufs Dankfest;
Aufs Friedensfest;
Aus tiefer Not;
Betrübter Lauf, by 1783;
Bleib bei uns;
Christus hat;
Danket dem Herrn;
Das frohe Chor, by 1774;
Das Licht, by 1783;
Der Engel;
Der Gerechte;
Der Gottlosen Opfer, by 1784;
Der Herr der Ewigkeit, by 1783;
Der Herr ist Gott;
Der Herr ist mächtig;
Der Herr ist mein Hirte, by 1783;
Der Herr verstösset nicht ewiglich;
Der Herr zeucht, by 1775
Der Himmel ist, by 1775;
Der Höllen;
Der Staub, by 1775;
Der Tod ist verschlungen;
Der Tod seiner Heiligen;
Dich Gott, 13 July 1784;
Dich Sieger, by 1784;
Die den Jehova (Lobet den Herrn);
Die Himmel, by 1784;
Die Hirten;
Die Hölle flieht;
Die mit Tränen säen;
Die Nacht;
Die richtig, by 1774;
Diess ist der Tag, den Gott gemacht (Fühl alle Dankbarkeit für ihn; Anbetung sey dir Gott gebracht);
Die Werke kommen;
Die Zeit;
Dir dank ich;
Du Gott;
Du Herr von meinen Tagen;
Du rufst, o Gott, by 1775;
Du siehst, by 1774;
Du sollst, by 1775;
Ein heiliger Schauer;
Ein hoher Tag kömmt;
Ein Mensch ist;
Erbarmer;
Ergreifet die Psalter, ed. D. Schoener: Musica sacra (Leipzig, 1991);
Erhöhet den Herrn, by 1774;
Erhöhet die Tore;
Erhöht und rühmet, 16 June 1777;
Erklinget ihr Harfen 2 Er übet Gewalt, 1 by 1776;
Erwachet ihr Christen, by 1783;
Erzürne dich nicht, by 1784;
Es ist umsonst, by 1784;
Freuet euch;
Frohlocke mein Psalter;
Frohlocket dem Höchsten;
Frohlocket ihr Völker, frag.;
Frohlocket und preiset (Easter orat), 4vv, orch, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., xi (Hameln, 1932);
Frohlocke Zion;
Fühl alle Dankbarkeit für ihn (Diess ist der Tag, den Gott gemacht; Anbetung sey dir Gott gebracht);
Fürchtet den Herrn, by 1784;
Fürchtet Gott;
Ganz gelassen, by 1783;
Ganz unbeweglich ruft;
Gebet jedermann;
Gedenke meiner;
Gelobet seist du;
Getrost, getrost, frag.;
Gib mir, by 1775;
Gott der Herr, 1734, ed. D. Schoener: Musica sacra (Leipzig, 1991)
Gottes Kinder;
Gott fähret auf, by 1761;
Gott ist’s, der das Vermögen, frag.;
Gott ist’s, in dessen;
Gott, mein Retter;
Gross ist bei dir;
Gut ist dem Herrn;
Hab ich, by 1775;
Halt ein (Also hat Gott);
Heilig ist, by 1761, ed. in R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., xiii (Hameln, 1932);
Heilig sind Herr; Heller als; Herr Gott, Zebaoth, by 1781;
Herr, lehre doch mich, by 1775;
Herr, lehre uns tun, frag.;
Herr, sieh nicht, by 1775;
Herr, so du willt;
Höchster, deine Macht;
Ich beschwöre;
Ich bitte;
Ich heule, Herr, by 1775;
Ich will meinen Geist
Ihr esset;
Ihr Himmel jauchzt;
Ihr sollt;
Ihr stillen, by 1784;
Ihr Völker;
Ihr waret;
Ihr Wurm;
In deinem Schmuck [also arr. as motet];
In der Zeit;
In vielen, by 1784;
Ist Christus;
Ist Gott für mich, by 1775;
Jammer, o Jammer;
Ja, Vater;
Kehre wieder, by 1784;
Kommet, frohe Völker, by 1783;
Kommt herzu;
Kommt, lasset, by 1779, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., vii (Hameln, 1931);
Lasset euch niemand, by 1784;
Legt eure Harfen hin, by 1784;
Licht der Heiden;
Lobe den Herrn, meine Seele;
Lobe den Herrn, meine Seele, und was, by 1775
Lobet den Herrn (Die den Jehova), by 1770;
Lobet den Namen; Lobsinget;
Mache dich auf;
Meine Seele erhebt, by 1775;
Mein Herz hält, by 1784;
Merk auf;
Mit Sorgen, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., viii (Hameln, 1932);
Musste nicht Christus;
Nach Dir, by 1775;
Noch sollen;
Nun ist er da (Der Herr ist Gott);
Nun ist er da, und Jesus’ Wort, by 1775;
Nun kommt, by 1775;
O Gott, du frommer Gott, by 1775;
O heiliger Tempel, by 1783;
O Herr;
O Jammer;
O wie gerührt, by 1783;
Preise, Jerusalem;
Richtet nicht, by 1784
Richtet recht, by 1775;
Saget der Tochter, by 1783;
Schmecket und sehet;
Schwing dich auf, by 1783;
Schwülstige Toren;
Sei getreu, by 1774;
Sei hochgelobt, Allgütiger;
Sei hochgelobt, barmherzger Gott, by 1761;
Sei willkommen;
Selig ist; Selig seid ihr, by 1784;
Sichre Welt;
Siehe, das ist, by 1775;
Siehe, der Herr;
Siehe, es kömmt, by 1783;
Sie sind zerbrochen, by 1783;
Singet dem Herrn;
Singet fröhlich Gotte;
Sing, Volk;
So blühet (Wie öfters hat);
So du mit deinem Munde;
So du willt;
So gehst du nun, by 1784 [? identical with St Mark Passion];
So spricht
So wahr, by 1784;
Steig, Allgewaltiger;
Suchet das Gute, by 1775;
Umsonst zwingst du;
Und hätt ich;
Unsere Seele, 1764;
Unsere Trübsal, by 1784;
Unser Wandel;
Uns ist ein Kind, by 1784, ed. N. Klose (Embühren, c1994);
Uns schützet;
Vergebliche Rechnung, by 1783;
Verwegne Spötter, by 1784;
Verwundrung;
Von der brüderlichen Liebe, S, A, T, chorus, orch, MS lost, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., x (Hameln, 1932);
Vor dir; Warum toben, by 1784;
Was betrübst du dich, by 1775
Was suchet ihr, by 1775;
Weihnachtsmusik (Die Nacht ist vergangen);
Welt, bessre dich;
Wem soll ich;
Wenn der Geist;
Wenn ein tugendsam Weib, by 1770;
Wer den Bruder;
Wer ist wie der Herr;
Wer kann wohl;
Wer preist, by 1775;
Wer sind wir, by 1784;
Wie ist mir, by 1775;
Wie lange;
Wie mühsam;
Wie murren;
Wie öfters fehlest du;
Wie öfters hat (So blühet noch);
Wie teuer ist, by 1784;
Wir haben nicht;
Wir Menschen sind, by 1775;
Wohl dem, der nicht wandelt;
Wohl dem, des Hülfe;
Wünschet Jerusalem Glück, by 1778;
Zeige mir Herr

Motets:
MSS mainly in B-Bc, D-Bsb
Alles, was ihr bittet, by 1770;
Alles, was ihr tut;
Auf, jauchzet, music lost;
Brich dem Hungrigen, 6 Aug 1765;
Christus hat, 29 Aug 1762;
Christus kömmt, 12 Dec 1762;
Da es;
Dennoch bleibe;
Deo dicamus, MS lost, ed. in Kantate-Chorblatt, xi (Dresden, 1965), other edns;
Der Herr ist mein Hirte, by 1770, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, v (Leipzig, 1784), other edns;
Der Herr ist nahe allen, ed. in Die heilige Cäcilie, ii/20 (Berlin, 1918);
Der Herr wird euch versöhnen, by 1766;
Der Herr wird mich erlösen, 13 Nov 1760;
Die Elenden, by 1770;
Die mit Tränen;
Die richtig
Domine, 6vv, 1780, ed. O. Richter (Leipzig, 1926);
Eins bitt ich, 7 Jan 1756;
Fürchtet euch nicht, by 1766;
Gedenke meiner;
Gott ist getreu, 19 Nov 1760;
Gott, man lobt dich;
Gott, wir warten;
Habe deine Lust;
Herr, lehre mich tun;
Herr, lehre uns bedenken;
Herr, wenn Trübsal, 16 Oct 1760, ed. S. Bauer (Neuhausen-Stuttgart, c1983);
Hilf, Herr, by 1766, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, i (Leipzig, 1776), other edns;
(Israel) Hoffe auf den Herrn, chorus, 3 male/female vv, MS lost, ed. in Singet dem Herrn!, cxcviii, suppl. (Elberfeld, n.d.), other arrs., edns;
Hote de ēlthen; Ich freue mich, by 1766, ed. R. Kubik (Neuhausen-Stuttgart, 1988; Stuttgart, 1992);
Ich habe dich;
Ich will den Herrn, 25 July 1765, ed. C. Albrecht (Neuhausen-Stuttgart, 1984; Stuttgart, 1992)
Ihr sollt, 13 Aug 1766;
Im Abgrund;
In deinem Schmuck, arr. from cantata, rev. C.P.E. Bach;
Invoca me, by 1766;
Jauchzet dem Herrn, alle Welt, ed. K. Hofmann (Neuhausen-Stuttgart, 1985; Stuttgart, 1992);
Kommt herzu;
Kommt her, chorus, ed. B. Hammerschmidt: Klassische Kirchenmusik, xxiv (Hameln, n.d.);
Kommt, lasst, ed. R. Palme: 88 Motetten und geistliche Gesänge (Leipzig, n.d.);
Lasset euch begnügen, 21 Jan 1766;
Lasset uns, chorus, ed. A. Bünte: Kirchliche Gesänge, v (Hannover, n.d.);
Lobet den Herrn, 18 Aug 1765, ed. N. Klose (Embühren, c1994);
Machet die Tore weit, 19 Nov 1755, ed. in Die heilige Cäcilie, ii (Berlin, 1818);
Ob jemand sündiget;
Panta kalōs pepoiēke, by 1766;
Sehet, welch, 12 Aug 1766, ed. in Die heilige Cäcilie, ii (Berlin, 1818), other arrs., edns
Seid fröhlich, by 1770;
Selig sind, by 1766, ed. H. Max (Neuhausen-Stuttgart, 1984);
Siehe, das ist, by 1766, ed. J.A. Hiller:
Vierstimmige Motetten, iv (Leipzig, 1780), other arrs., edns;
Siehe, des Herrn, 11 Aug 1765, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, iii (Leipzig, 1779), other arrs., edns;
Sieh, o Mensch, by 1779, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, iii (Leipzig, 1779), others arrs., edns;
So gehst du, 29 Nov 1762, ed. in Cw, lxxxix (1963), other arrs., edns;
So seid, 26 Nov 1755;
Turbabor;
Unsere Sünden;
Unser Leben;
Unser Vater, by 1766, ed. in Cw, lxxxix (1963), other arrs., edns;
Was hast du, 18 July 1765;
Wer sich, 12 Aug 1760;
Wir fallen, Jesu;
Wir gingen alle;
Wir liegen, 9 Aug 1760, ed. D. Zeh (Stuttgart, c1993);
Wir wissen;
Wo ist ein solcher Gott, by 1770;
Wünschet Jerusalem Glück, 20 Aug 1766

Orats:
Die Freude der Hirten über die Geburt Jesu (Gott, dich rühmen unsre Lieder) (Buschmann), solo vv, chorus, orch (Frankfurt an der Oder, 1777/R), other edns;
Frohlocket und preiset [see cants.];
chorales and choruses from Passion orat, D-Bsb

Mag settings:
C, 1783;
C, 4vv;
A, 8vv;
D, 4vv, str qt;
1, 4vv;
1, 8vv: all Bsb;
B , 4vv, Dl;
1, 4vv, B-Bc; ed. N. Klose (Embühren, c1994)

Instrumental:

Conc.:
1 for hpd, 2 vn, va, by 1761, D-Bsb

Org:
38 chorale preludes, D-Bsb*, Dl, B-Bc, ed. C. Albrecht (Leipzig, 1988);
2 chorale arrs. with hn obbl, by 1741, BAUk;
Christ lag, chorale arr., D-Bsb;
[accs. to] 197 vierstimmige Choralgesänge, LEm;
[accs. to] Vierstimmige Choräle (Wo Gott der Herr), Bsb, LEb

Literatura:

General-Bass von Homilius (MS, D-Bsb Mus.Ms.theor. 410)
Ode, dem gesegneten Gedächtniss des weiland … Herrn Johann Joachim Gottlob Am-Ende (‘Herr, nun lässest du’) (Friedrichstadt, 1777) 

Font: En català: Gottfried August Homilius (1714-1785) En castellano: No disponible In english: Gottfried August Homilius (1714-1785) - Altres: Gottfried August Homilius (1714-1785) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Els darrers temps, i possiblement increscendo a partir del 2014, hem viscut en primera persona l'esplendorós renaixement de Gottfried August Homilius, un dels millors alumnes de Johann Sebastian Bach. I això és deu principalment a una evidència objectiva i palpable en so de la seva música, imprescindible per entendre el context europeu durant el segle XVIII ja que, de fet, Homilius va ser una de les personalitats musicals més singulars del seu temps i probablement, així ho van acreditar diferents veus, el compositor de música religiosa luterana més important de mitjans del XVIII. Juntament amb el seu col·lega J.F. Doles (escoltar aquí), kantor a la Thomaskirche de Leipzig, van dibuixar un nou escenari musical hereu de la tradició més genuïna de Bach si bé amb les pròpies i inherents innovacions del classicisme emergent. I si bé l'obra d'Homilius va ser prou variada, amb Lieder, obra de cambra i desenes de peces d'orgue, el nucli del seu repertori van ser les cantates, oratoris i motets. Per mèrits propis, aquestes obres vocals s'han de situar obligadament entre les més significatives de la segona meitat del segle XVIII i que principalment van ser creades per al servei del cor de la Kreuzkirche de Dresden ciutat especialment agraciada musicalment parlant en aquell temps. Tant és així que el cognom Homilius es podia escoltar òbviament a Alemanya però també en geografies llunyanes com Itàlia o França i fruit de l'enorme ressò de la seva obra. Partitures com les d'avui, en veu de la cantata Der Herr ist Gott, der uns erleuchtet, HoWV II.91 de la Sonata per a oboè i orgue i de la cantata Heilig ist unser Gott, der Herr Gott Zebaoth, HoWV II.99 on el vector decisiu, potser i a l'hora de posar en valor el seu treball, va raure en la nova vida que va saber dotar a les cantates d'església després de la descomunal producció i qualitat del seu mestre. I possiblement conscient de la potència latent de l'obra de Bach, Homilius va tenir l'obligació d'explorar nous camins per tal d'atreure un públic commocionat per la música bachiana i per tant va prioritzar la melodia, naturalitat i simplicitat tot prenent l'exemple d'un contemporani proper com C.H. Graun (escoltar aquí). Si bé i evidentment l'origen va emanar de Bach i Händel, el cert és que al mateix temps els trets pre-clàssics es van fer més i més presents fins el punt que inconscientment va crear una nova tendència d'estil, l'empfindsamer, que curiosament un Bach, Carl Philipp Emanuel, desenvoluparia fins a les darreres conseqüències. Doncs bé, Homilius en va ser un dels pioners on la música va guanyar en diversitat i creativitat i va perdre en acadèmia i marc teòric prioritzant, per exemple, l'harmonia senzilla i la melodia enfront del contrapunt estricte. En definitiva, un testimoni de com desconstruir i construir amb noves idees obligat, potser, per una realitat implacable, la d'haver conviscut directament amb Johann Sebastian Bach. Homilius en conseqüència, per tot plegat i per sobreviure, es va crear a sí mateix i afortunats nosaltres de gaudir-ne i de ser-ne musicalment conscients!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...