Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agrell J.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agrell J.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de gener del 2021

AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Sinfonia in E-flat major

Jean Baptiste Pillement (1728-1808) - Port Scene in Calm Weather (1782)


Johan Joachim Agrell (1701-1765) - Sinfonia in E-flat major
World Premiere Recording
Performers: Sibelius + Instruments samples (edited by Pau NG)
Further info: Sheet music

---


Swedish composer, violinist and harpsichordist. His father was a priest. He went to school in Linköping and studied at Uppsala University from 1721 to 1722 or 1723, where he played in the university orchestra, then led by the director musices Eric Burman. Early biographers said that Prince Maximilian of Hesse heard Agrell's violin playing in 1723 and called him to Kassel. Firm evidence of Agrell's activity there is, however, found only from 1734, when F. Chelleri was Kapellmeister. He was still working in Kassel between 1737 and 1742 during the reign of Count Wilhelm VIII and the court long owed him payment for service, as well as ‘ale and food money’, for the years 1743 to 1746. During his time at Kassel Agrell is reported to have made several journeys, visiting England, France, Italy and elsewhere. Uncertain economic circumstances seem to have driven Agrell to seek the post of Kapellmeister in Nuremberg, a post which he obtained in 1746 (succeeding M. Zeitler); he combined this with duties as director musices, leader of the town musicians and holder of the position of ‘chief wedding and funeral inviter’, which gave him the right to compose music for weddings and other festivities. One of his duties was to direct music in the town's main churches, in particular the Frauenkirche. Of his work in the Musikalische Kirchen-Andachten only the text survives. On 3 September 1749 Agrell married the daughter of an organist, the singer Margaretha Förtsch (d 1752). Practically none of Agrell's output from his youth in Sweden survives, though a polonaise from a collection entitled En notbok printed in 1746 (which may actually date from his early years) survived as a reel in the tradition of Swedish fiddlers throughout the 19th century. 

Another sign of contact with his homeland is the dedication to Adolf Fredrik of Holstein-Gottorp, successor to the Swedish throne, of his Sei sonate per il cembalo solo (1748), in which he referred to his ‘dear homeland, Sweden’, and remarked that ‘fate had so far forced him to live abroad’; in addition, Agrell's published works were sent to the Swedish royal chapel at the request of J.H. Roman and others. Agrell's works divide into two categories: the vocal music, occasional and commissioned, much appreciated in his day, but now lost; and his many instrumental works, most of which were published during Agrell's lifetime, sometimes on their own, sometimes in anthologies. Among the most important instrumental works are his symphonies, chiefly from the period 1735–50, and his numerous harpsichord concertos from the 1750s and 60s. The symphonies, like the work of his compatriot, Roman, constitute an interesting early experiment in this genre with the beginnings of thematic contrast. The instrumentation is often on a large scale, with brilliant parts for woodwind and brass. Agrell's reputation as one of the leading proponents of the emerging symphony led Antonio Vivaldi to ask him to contribute to a concert of ‘modern music’ in Amsterdam in 1739. He was evidently influenced from many directions, at first by Chelleri and Roman, among others, later by the more up-to-date Italian composers of his time and by German music of the milieu in which he worked. He had a sound technique, and was fluent in the new forms of his time. His style has clear galant tendencies, but even if Agrell (as one might suppose) harboured aesthetic ideals like those of Mattheson, he was not really a gifted melodist, a fact which occasioned Schubart's oft-cited judgment (Ästhetik der Tonkunst, Vienna, 1806): ‘A true artist, but a cold nature’.

dilluns, 19 de gener del 2015

AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Violin Concerto in D major

Louis Jean Francois Lagrenée - Amor and Psyche
Obra de Louis Jean François Lagrénée (1724-1805), pintor francès (1)



- Recordatori de Johan Joachim Agrell -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (París, 30 de desembre de 1724 - París, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar després cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables són: José explicant els somnis; Deyanira robada pel centaure Neso; La vídua d'un indi; Les Gràcies molestades pels amors; Alexandre consolant a la família de Darío; El sacrifici de Polixena; Mort del Dofí; La casta Susana; Ceres ensenyant l'agricultura a Triptoleno; La desesperació d'Armida. Va morir a París el juny de 1805.




Parlem de Música...

Johan Joachim Agrell (Östergötland, 1 de febrer de 1701 - Nürnberg, 19 de gener de 1765) va ser un compositor suec. Va estudiar a la Universitat d'Uppsala entre els anys 1721-1723, formant part probablement de l'orquestra de la universitat. Pel que sembla, el príncep Maximilià d'Hesse va escoltar a Agrell interpretant el violí el 1723 i el va convidar a Kassel. L'evidència demostra que Agrell va estar treballant pel príncep des del 1734, quan Fortunato Chelleri era kapellmeister, i encara seguia a Kassel entre 1737 i 1742, sota la supervisió del comte Guillem VIII. Des d'allà va viatjar a Anglaterra, França, Itàlia. Alguns problemes econòmics van obligar a Agrell a postular al càrrec de kapellmeister a Nüremberg. Un càrrec que va obtenir el 1746 i que va combinar amb els seus deures com a director musical, director dels músics de la ciutat i compositor oficial per a casaments i altres celebracions. També tenia la obligació de dirigir musicalment les principals esglésies de la ciutat, sobretot la Frauenkirche. Al setembre de 1749 es va casar amb la filla d'un organista, la cantant Margaretha Förtsch. De la joventut d'Agrell a Suècia no se'n conserven obres, excepte una partitura inclosa en una col·lecció impresa el 1746. Va compondre obra religiosa i instrumental, especialment del gènere simfònic, contribuint en el desenvolupament de la simfonia clàssica. Va morir a Nuremberg el gener de 1765.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
6 sinfonie, D, C [S], A, B , G, F, fl/rec ad lib, obs, hns, tpts, str, op.1 (1746), nos.1, 2 with timp [nos.1, 4 in D-RUl, no.4 in S-Uu];
4 syms., A, F, B , D, B-Bc;
9 syms., D [S], F, F, D, G, D, E, G, E [S], D-DS;
2 syms., E  [S], B , MÜu;
3 syms., D, E, E, Rtt;
4 syms., D, B , D, D, RUl;
1 sym., A, GB-Lbl;
4 syms., D, F, F, B  [S], S-Uu

3 concs., F, D, A, hpd, str, op.3 (1751) [no.3 in D-MÜu];
4 concs., B , D, A, D, hpd, str (also for hpd solo), no.1 without va (1755–61), also pubd singly, nos.2, 3, lost;
2 concs., A, F, hpd, str, S-Sk, D-Bsb, MÜu;
1 [?3] concs., hpd/org, in 6 Concertos … by Sigr. Graun, op.2 (London, 1762)
3 concs., A, b, G, fl/vn, hpd, str, op.4 (1753), S-L;
1 conc., F, fl, str, MÜu;
2 concs., G, B , vn, str, S-L;
1 conc., D, fl, str, S-L;
1 conc., G, fl, str, Rtt;
1 conc., B , ob, str, S-L;
1 conc., D, vn, str, US-Wc;
1 conc., F, vn, str, F-Pc

Chbr.:
Hpd:
6 sonatas, B , G, F, e, D, g, op.2 (1748), D-BFb, also incl. ariettes, polonaises and minuets [no.3 as conc., F-Pn], ed. L. Cerutti (Padua, 1994);
[3] sonatas, A, B , G (?1751–2), also incl. ariettes, polonaises and minuets;
A Collection of Easy Genteel Lessons, bk 2 (London, c1767), incl. 1 conc. by Vivaldi arr. hpd;
Sonata, capriccio and polonaise, D-DS, S-Uu;
1 sonata in Oeuvres mélées, partie 1re, lxxi (1755);
1 sonata in 20 sonate, op.2 (Paris, 1760);
?1 piece in Pièces choisies, bk 1 (Amsterdam, c1760);
pieces in A Collection of Lessons … by Sigr. Jozzi, bks 1–3 (London, 1761–4), and A Collection of Lessons … by Sigr. Kunzen (London, 1762)

Other:
1 sonata, A, vn obbl, hpd (c1743), D-Mbs;
[3] Sonate, G, E, –, vn, hpd/vc (1752), no.3 pubd singly and lost;
6 Sonatas, G, G, C, G, G, G, 2 fl/vn, hpd/vc, op.3 (London, c1757);
1 sonata in 6 Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.2 (London, 1751);
[2] Sonata a due, fl/vn, hpd (1762–5), both also pubd singly (lost);
1 sonata, b, vn, hpd, US-BEm;
1 sonata, va d'amore, S-Uu

Lost:
Pièce(s) in Collection recréative de pièces, fl/vn, hpd, premier couple (1746);
various works cited in Brook;
many compositions for official celebrations of the City of Nuremberg including 5 serenades, and for the Frauenkirche and Marienkirche, including the Musikalische Kirchen-Andachten, are lost

Literatura:

Anleitung zur Composition (MS)
Tabellen für den Generalbass und die Tonsetzkunst (MS) 

Font: En català: No disponible En castellano: Johan Joachim Agrell (1701-1765) - In english: Johan Joachim Agrell (1701-1765) - Altres: Johan Joachim Agrell (1701-1765)



Parlem amb veu pròpia...

Agrell va ser un compositor suec que per circumstàncies va haver de fer les maletes, agafar el vaixell i estacionar-se a Alemanya, geografia on va treballar al servei de la Cort d'Hesse. I si bé va tenir un càrrec equivalent al de mestre de capella per la Frauenkirche de Nuremberg, amb la inherent obligació musical, el cert és que avui se'l coneix i aplaudeix en nom i en veu de la seva obra orquestral, principalment concerts i simfonies. El global del seu repertori es divideix en dues grans categories, la vocal, ocasional i obligada i molt apreciada però malauradament perduda, i la instrumental. Aquesta, escrita amb l'etiqueta de 'Kerner und Liebhaber' (per a experts i amateurs), explora diversos gèneres destacant, per la seva idiosincràsia, les simfonies, precursores de les posteriors simfonies clàssiques. Aquestes destaquen decisivament pel sòlid coneixement de la forma sonata italiana a partir de la qual s'estructura la temàtica simfònica. Escrites principalment durant el període 1720-1750, representen un exemple pertinent de la simfonia pre-clàssica. A vegades properes al gènere concertant, com la preciosa Simfonia en La major per a flauta, cordes i baix continuo, el contrast i la floritura amable del seu dibuix ens permeten descobrir-ne la seva naturalesa. El Concert en Re major per a violí i orquestra, datat del seu darrer període, és una obra sorprenent que s'inspira en el model italià però que ens anticipa, magistralment, la posterior i propera Escola de Mannheim. Un compositor proper a Johann Roman a qui avui, 250 anys després de la seva mort, recuperem amb allò que millor va saber fer, la seva música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sirkka-Liisa Kaakinen-Pilch (Violin); Helsinki Baroque OrchestraAapo Häkkinen
RECICLASSICAT: AGRELL, Johan Joachim (1701-1765)
AMAZON: Johan Joachim Agrell: Orchestral Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Johan Joachim Agrell: Orchestral Works
















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 19 de gener del 2013

AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Music from the Age of Liberty

Frederik Marinus Kruseman - Winterlandschap met schaatsers bij een kasteel
Paisatge d'hivern, obra de Fredrik Marinus Kruseman (1816-1882), pintor holandès.





Johan Joachim Agrell (1701-1765) compositor suec nascut a Löth, a la regió d'Östergötland. De tornada a Suècia, preciosa geografia nòrdica, visitem un dels seus representants, dels pocs coneguts, més il·lustres del segle XVIII tot recordant que Agrell, en el seu dia, ja havia estat protagonista en aquest espai amb un preciós concert d'oboè. Avui en parlarem per a recordar-ne, honoríficament, la seva figura ja que en un dia com el d'avui, en ple hivern de 1765, abandonaria per sempre aquest planeta i univers deixant un llegat artístic de primer nivell i dels pocs exclusivament representatiu de Suècia. Talment com comentava en aquell dia de juny en què referenciava a Agrell per primera vegada, la seva és una vida dedicada a la música des de ben petit tot i que, malauradament, desconeixem fins i tot a trets generals els detalls de la seva vida. El bon art i el bon fer com a violinista el promocionarien lluny de la seva geografia natal i el situarien en una terra tradicionalment d'acollida aglomerada sota el nomenclàtor genèric d'Alemanya. Allà, pel que sembla, seria molt ben rebut i assoliria el preuat càrrec de mestre de capella de Nuremberg ciutat que gaudiria l'esplendor de la seva carrera. Aquesta, com queda clar en la producció d'avui, fou principalment simfònica i concertant. De fet, la totalitat del repertori editat que fàcilment podem trobar d'Agrell és, exclusivament, instrumental. Per tant, per a commemorar l'especial efemèride del dia, en record del simpàtic violinista i compositor suec adoptat artísticament per una Alemanya agrupada en aquell temps dins del conglomerat d'Estats del Sacre Imperi Romanogermànic, recuperarem els seus treballs simfònics. En total quatre simfonies que trobarem editades conjuntament amb la música simfònica de tota una sèrie de compositors encara més desconeguts en una estupenda edició del segell Musica Sveciae. En total hi trobarem quatre simfonies d'Agrell, de format i de característiques típica i tòpicament clàssiques i galants, que són un exemple perfecte del classicisme alemany, i de retruc suec, de mitjans del segle XVIII ja que aquestes van ser escrites l'any 1746. Música festiva i conceptualment alegre que ens motivarà a afrontar aquest apàtic, gris i plujós dissabte. Un dia en què possiblement molts de vosaltres descobrireu a Agrell per primera vegada i que ens ajudarà a dimensionar un art que històricament situaríem a segona línia i en un front allunyat dels grans noms de la música però que no deixen de complementar-ne el cromatisme inherent i tant extraordinari que aquesta, en perpètua evolució, ha dibuixat al llarg de la seva història. Avui el nostre record i el nostre reconeixement estan amb tu, Johan Joachim Agrell... per sempre, gràcies!

A la interpretació la Swedish National Museum Chamber Orchestra amb la batuta de Claude Génetay (1917-1992).

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Claude Genetay – Musik från frihetstiden / Music from the Age of Liberty



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 23 de juny del 2012

AGRELL, Johan (1701-1765) - Sonate per il cembalo solo & Oboe concerto

François Boucher - Landscape with a Watermill
Paisate amb molí d'aigua, obra de François Boucher, pintor francès contemporani de J. Agrell





Johan Agrell (1701-1765) compositor i clavecinista suec nascut a Löth. Redescobrim novament el paisatge nòrdic, terra de sorpreses musicals amagades entre la neu i els boscos d'avets. Potser aquesta recòndita regió és la responsable indirectament que la vida d'aquest artista hagi estat quasi inexistent en els repertoris europeus. Un nom més de la constel·lació de la música, formada per centenars de compositors, intèrprets i directors que un dia van poblar massivament la nostra preciosa Terra. I un cop més, un nom que va viure íntegrament en el segle XVIII. Agrell, de qui en coneixem molt pocs detalls de la seva dilatada existència, va néixer a la regió d'Östergötland, a Suècia. Una regió rodejada de bells paisatges i d'abundants llacs en un país que associem a la quasi perfecció d'allò conegut com a Estat del Benestar. En un dia de 1701 naixeria aquest autor de qui poca biografia en podem aportar. Pel que sabem, estudiaria a la veïna ciutat d'Uppsala i seria des d'allà que viatjaria per les més diverses geografies europees assolint l'any 1734, a la Cort de Kassel a Alemanya, el càrrec de violinista de la seva orquestra. La promoció i la bona feina el catapultarien, mai millor dit, a un dels càrrecs més apreciats en aquell temps, el de mestre de capella de Nuremberg. Autor d'un mínim de 22 simfonies, concerts per a diversos instruments, sonates, cantates el seu va ser un repertori bastant prolífic i amb força presència musical en els respectius centres musicals on treballaria. En aquest context, situaríem el conjunt d'obres del dia d'avui integrades per dues sonates de clavicèmbal i  un preciosista concert d'oboè. D'entrada la sonata en Si bemoll major per a clavecí d'estructura i forma netament clàssiques amb constants referències al geni d'Scarlatti. Seguidament, el concert d'oboè en Si bemoll major on el dibuix arquitectònic és el característic de l'època. Finalment, el conjunt el tancarà la sonata número 3 per a clavecí de postulats i mètodes semblants a la primera. Totes elles bones mostres d'un artista del qual, avui dia, tot just en coneixem unes poques partitures. Notes sense més ambicions que les d'entretenir a una cort de torn però que es mereixen el respecte més gran de tots aquells que estimem i valorem la feina feta durant el classicisme i la seva edat d'or. Dissabte de calor, que la bellesa de la música de l'oboè, el clavecí i la orquestra ens refresquin l'esperit en aquest segon dia d'estiu... on la calor, malauradament, ja és vehementment amb nosaltres!

Les sonates interpretades per Eva Nordenfelt.

El concert interpretat per Lars Henriksson a l'oboè, amb el Concerto Copenhagen Orchestra i la direcció d'Andrew Manze.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!