Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molter J.M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molter J.M.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de febrer del 2025

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Concerto per il Corno

Johann Heinrich Tischbein (1722-1789) - Backgammon game


Johann Melchior Molter (1696-1765) - Concerto (D-Dur) per il Corno, MWV 6.35
Performers: Zbіgnіеw Zuk (horn); Wroclaw Chamber Orchestra; Jan Stanіеnda (conductor)

---


German composer. Like many German musicians of the first half of the 18th century, he came from the Thuringian-Saxon area. His father, Valentin Molter, was a teacher and Kantor in the village of Tiefenort, and he probably received his earliest musical education from him. From 1713, he attended the Tertia of the Latin School in Eisenach and became a member of the school choir, which in those days produced quite a few future professional musicians (instrumentalists, cantors, organists, chapel masters). In the preceding year the choir had given a concert, which was attended by eight members of the Bach family from Eisenach. After leaving the Latin School in 1715, he vanishes from history for two years. However, in 1717 he reappears when he is appointed a violinist in the court chapel of Margrave Carl Wilhelm in Karlsruhe. In October 1719 the Margrave sent him off to Italy for two years, in order to acquaint himself more with Italian music, to learn the Italian ways and other skills and craftsmanship. He stayed in Rome and Venice, where he became acquainted with the Marcello brothers, Alessandro and Benedetto, as well as with Tomaso Albinoni and Antonio Vivaldi. He probably also met Giuseppe Tartini. Upon his return to Karlsruhe in the year 1721 he was appointed master of the court chapel. He held this post for slightly over a decade, when in 1733 it was disbanded. Fortunately enough, the position of chapel master of the court of Eisenach had just became available, since the previous chapel master, Johann Adam Birckenstock, had died earlier that year. He returned to his home country after having successfully applied for the job. Here he became the artistic leader of the court chapel, which had been established by Georg Philipp Telemann in 1709 and which by then included nationally acclaimed instrumentalists and singers. In 1737-38 he undertook another study tour to Italy and visited Venice, Ancona, Foligno and Rome. After his return from Italy he spent his most prolific years as a composer in Eisenach. In 1741, however, this chapel was disbanded, too. Finally he returned to Karlsruhe, where he took up his old function again in a post he held the rest of his life. As a composer, his works include 170 symphonies, 47 concertos (including some of the earliest for clarinet), 17 pieces for Harmonie (titled concertinos or sinfonias), around 100 chamber works (trio sonatas, violin sonatas, etc.), numerous preludes for organ, an oratorio and a 'drama per musica', 11 church cantatas, seven secular cantatas in Italian, and a set of six violin sonatas. During his lifetime, he was highly respected for his progressive style of composition, being one of the earliest composers in Germany to write almost completely in the galant style. He was known for his exploitation of the solo instruments in numerous concertos and as being one of the main figures in the early symphony. 

dimecres, 12 de gener del 2022

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Sinfonia F-Dur, No. 99 (c.1750)

Johann Baptist Haas (1732-1791), naar George Nicolaus Fischer - Gezicht op het paleis van Karlsruhe (1785)


Johann Melchior Molter (1696-1765) - Sinfonia F-Dur, No. 99 (c.1750) [MWV 7.14 / IJM 116]
Performers: Dresden PhiIharmonic Chamber Orchestra; Alеxandеr Pеtеr (conductor)

---


German composer. Like many German musicians of the first half of the 18th century, he came from the Thuringian-Saxon area. His father, Valentin Molter, was a teacher and Kantor in the village of Tiefenort, and Johann Melchior probably received his earliest musical education from him. Later he attended the Gymnasium in Eisenach, where J.S. Bach had earlier been a pupil; he also belonged to the Chorus Symphoniacus under the directorship of Kantor J.C. Geisthirt, which brought him into contact with the music cultivated in Thuringia, especially that of the Eisenach court orchestra founded in 1708 by Telemann. He apparently left Eisenach in 1715; in autumn 1717, as a violinist, he entered the service of the Margrave Carl Wilhelm of Baden-Durlach who had moved that year from Durlach to the newly-founded and rapidly growing city of Karlsruhe. There, in 1718, Molter married Maria Salome Rollwagen; they had eight children. The young Hofmusicus rapidly won the margrave's favour and he was sent to Italy with full salary to study the Italian style. Molter spent 1719-21 in Venice and Rome, and may have come into contact with such artists as Vivaldi, Albinoni, the Marcello brothers, Tartini and Alessandro Scarlatti. In 1722, after his return to the Baden residence, the margrave appointed him court Kapellmeister in succession to Johann Philipp Käfer. This activity came to an abrupt end in 1733 when, at the outbreak of the War of the Polish Succession, the margrave dissolved his Kapelle and fled to Basle in exile. Molter was dismissed but retained his title. The next year, however, he obtained the post of Kapellmeister at the court of Duke Wilhelm Heinrich of Saxe-Eisenach, which had fallen vacant on the death of Johann Adam Birckenstock. His duties in Eisenach were the same as those in Karlsruhe except that there were no opera productions. The many works of these years include sacred and secular vocal compositions. 

Molter's wife died in 1737, and a second visit to Italy later that year may be connected with this; artistically, the reason for the journey lay in Molter's wish to acquaint himself with the new developments in Italian music, associated with such composers as Pergolesi, Leo and Sammartini. While in Italy, in 1738, Molter received news of the Margrave Carl Wilhelm's death, and hurried to Karlsruhe where he honoured his former patron with a performance of funeral music. He returned to Eisenach, and at some time before 1742 he married Maria Christina Wagner. In 1741 Duke Wilhelm Heinrich died without issue (Molter supplied the funeral music) and Saxe-Eisenach passed to the Duke of Saxe-Weimar, who dissolved the Eisenach Kapelle. Molter went to Karlsruhe in 1742 and obtained employment there the next year, with the additional obligation to teach music at the Gymnasium. Financial conditions, however, were less good than before 1733, and the small orchestra was appropriate only for modest undertakings. Molter overcame this situation by composing many chamber works. No change occurred until Carl Wilhelm's grandson and successor, Margrave Carl Friedrich (1728-1811), reached his majority and assumed government. In 1747 he commissioned Molter to develop a plan for the reorganization of the court's musical establishment, with which he subsequently agreed in most respects. Molter could now perform any kind of music, especially as several musicians were not only virtuosos on their own instruments but also played a second (among them the clarinet and viola da gamba). In the following years Molter wrote a vast quantity of cantatas, symphonies, concertos and chamber music. Works of other composers, German, Italian and French, were also performed. Court music at Karlsruhe flourished, though opera production was not resumed. Molter occupied this post until his death, and it may have been as a tribute to Molter that the margrave left his post vacant for a whole year despite the existence of a suitable candidate.

dimarts, 13 de gener del 2015

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Trumpet Concerto & Symphony

Francesco Albotto - Capriccio klasicnim slavolokom (c.1750)
Obra de Francesco Albotto (c.1721-1757), pintor italià (1)



- Recordatori de Johann Melchior Molter -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Albotto (Venezia, c.1721 - Venezia, 13 de gener de 1757) va ser un pintor italià. Alumne de Michele Marieschi, Albotto es va especialitzar ràpidament en vedutes clàssiques, capricis i fantasies. Després de la mort del seu mestre, es va casar amb Angela Fontana, la viuda de Marieschi, i es va fer càrrec de la botiga que regentaven. Albotto es va mantenir molt fidel amb l'estil del seu mestre motiu pel qual moltes de les obres d'ambdós pintors es confonen amb relativa facilitat. Va viure tota la seva vida a Venècia, ciutat on va morir el gener de 1757.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Francesco Albotto (c.1721-1757) - Altres: Francesco Albotto (c.1721-1757)



Parlem de Música...

Johann Melchior Molter (Tiefenort, 10 de febrer de 1696 - Karlsruhe, 12 de gener de 1765) va ser un violinista i compositor alemany. Va estudiar al Gymnasium de Tiefenort abans d'obtenir el càrrec de violinista a Karlsruhe el 1717. El 1719 va viatjar a Itàlia, on va seguir els seus estudis. Dos anys més tard va tornar a Karlsruhe, on va ocupar, durant 10 anys, un càrrec de mestre de capella. El 1731 va rebre la invitació del ducat de Wilhelm Heinrich de Saxe-Eisenach per ocupar un càrrec de mestre de capella. Allà va romandre-hi durant 10 anys abans de tornar de nou a Karlsruhe, on va dedicar-se a la docència abans d'accedir a la direcció musical amb el marcgravi Carl Friedrich de Baden-Durlach. Allà hi va romandre fins el gener de 1765, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

Dramma per musica, for birthday of Margrave Carl Friedrich
7 It. cants.: 5 for S, orch; 1 for S, bc; 1 for B, orch (frag.)
2 It. arias, S, orch

Vocal religiosa:

Orat for Good Friday, D-SHs, same as Passion cited in EitnerQ
11 curch cants. (incl. 1 inc.), D-Rp (wrongly attrib. C. Stolzenberg)
Fragments of oratorios, funeral music, cantatas, arias, etc.

Instrumental:

Esercizio studioso, continente 6 sonate, vn, bc, op. 1 (Amsterdam, 1723)
170 sinfonias (incl. 15 inc.), 2 in D-SWl;
14 ovs, 1 inc.;
Musica turchesca [suite];
21 sonatas, 2 inc.;
20 concs., 12 formerly KA, destroyed;
Minuets: all for orch
47 concs. for solo inst, orch: 6 for vn, 1 lost, 1 inc.;
1 for vc; 10 for fl;
1 for fl d'amore;
5 for ob;
3 for bn, 1 inc.;
5 for 2 tpt;
3 for tpt;
1 for hn in D;
6 for cl;
1 for kbd;
5 frags., 1 for vn, 2 for bn, 1 for ? 2 ob, 1 for ?cl

Chamber music for winds:
1 sinfonia, 2 cl, 2 hn;
3 sinfonias, tpt, 2 hn, 2 ob, bn;
3 concertinos, tpt, 2 ob, bn;
6 concertinos, 2 fl, 2 hn, bc;
2 concertinos, 2 hn, 2 chalumeaux, bn, 1 inc.;
2 concertinos, 4 fl, bc
c100 other chamber works incl. sonatas and concertinos à 4 and à 3;
sonatas, vn/fl, bc; minuet with variations, va da gamba, bc;
duets, 2 fl;
marches and single pieces for wind insts
Chorale preludes, org;
other pieces and exercises, kbd (mostly frags.)

Font: En català: Johann Melchior Molter (1696-1765) En castellano: Johann Melchior Molter (1696-1765) In english: Johann Melchior Molter (1696-1765) - Altres: Johann Melchior Molter (1696-1765)



Parlem amb veu pròpia...

Contràriament al que puguem pensar actualment, Molter va ser molt respectat pel seu estil compositiu progressiu, sent un dels primers compositors alemanys en explorar en profunditat l'estil galant o la diversitat instrumental de les formes concertants, especialment donant veu al clarinet, un nou protagonista dins del repertori. Alhora, les més de 170 simfonies que va escriure es configuren com un dels exponents més significatius en aquest gènere i en la forma simfònica clàssica primerenca. Per tant, resulta fàcil i comprensible visualitzar com el seu repertori instrumental gaudeix de certa abundància discogràfica. En un any en què no dubto que s'ampliarà per l'efemèride commemorativa i que redundarà positivament i encara més en la seva diversitat musical. D'aquesta, una edició recent és la que recupera algunes de les obres instrumentals més característiques. Obres com la Simfonia en Re major MWV 7:24 o el Concert No.2 en Re major MWV 4:13 per a trompeta i orquestra. Obres extretes del seu context professional de Karlsuhe, ciutat on va compondre el gruix de la seva producció. En un estil que sàviament barreja la melodia italiana veneciana i la veu de l'escola germànica més propera a França, Molter articula els concerts i la simfonia en una clara forma sonata de tres parts. Sense pretensions pel que fa a l'extensió, el dibuix i el color traspuen frescor i claredat tant pels arguments proposats com per la forma d'exposar-los. La interpretació precisa i acadèmica, ens permet admirar la inherent bellesa de la música de l'alemany a qui avui, amb honor i respecte, commemorem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Molter: Trumpet & Clarinet Concertos - Symphony in D major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 12 de gener del 2013

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Clarinet Concertos

Johan Philip Korn - Sjölandskap med hus och figurer
Obra de Johan Philip Korn (1728-1796), pintor suec.





Johann Melchior Molter (1696-1765) compositor i violinista alemany nascut a Tiefenort. Si parlar d'Alemanya en un to quasi sempre positiu fos motiu de premi de ben segur que jo ja sabria parlar l'alemany, seria membre d'honor d'alguna associació local i possiblement m'haurien concedit la nacionalitat germànica perquè si un fet defineix aquest espai és la quantitat de referències que podem trobar relacionades, d'una o altra forma, amb el majestuós país europeu. Avui un nou exemple dels tants que han vingut i dels tants, inquantificables, que estan encara per venir. L'excusa del dia és la de commemorar l'aniversari del decés, avui fa 248 anys, del compositor Johann Melchior Molter. Un nom que ja havíem visitat fa uns bons mesos en relació a allò que ja definíem en el seu moment, el de ser tot un referent en l'art instrumental, tan concertant com simfònic. I ser-ho a la manera Hasse(iana) en el sentit que, com el seu contemporani alemany (d'obligada referència quan parlem de classicisme i sense discussió possible), va fer d'Itàlia una font constant d'inspiració creativa de la seva música fruit de la recurrència i de la seva obsessió, en positiu, pels mestres italians Marcello, Scarlatti o Vivaldi. L'exemple serà evident en l'audició dels seus innombrables treballs que, per sort nostre, molts d'ells es troben convenientment editats gràcies al redescobriment iniciat durant la segona meitat del segle XX. Com no podrà ser d'altra forma ja que, per ara, desconec qualsevol edició de les seves obres vocals (que, tot i les aparences, existeixen), recuperaré tota una sèrie de concerts de clarinet. Un instrument, aquest, poc recurrent, encara, a mitjans del segle XVIII, data en què Molter els pensaria i els escriuria en un exercici clarament innovador pel temps en què ens trobàvem. Concretament, he seleccionat tres concerts, el número 5 en Re major, el número 3 en Sol major i el número 2 en Re Major. Tots tres presenten una estructura idèntica de tres moviments. Un primer moderato allegro, un segon adagio o largo i un tercer allegro. Simpàtics, melòdics i temàticament complerts, donen fe del bon art i exemplifiquen el per què Molter, salvant les distàncies, va ser un extraordinari mestre. En un dia en què literalment em trobo perdut als contraforts pirinencs amb un fred que pela, tot s'ha de dir, escoltar i gaudir aquestes dolces melodies, com a mínim, ens ajudarà a escalfar les emocions perquè altra cosa resultarà difícil. En qualsevol cas, un plaer fruir de l'art preclàssic de Molter de qui recomano l'audició del seu repertori doncs, tot i la quantitat de noms del nostre estimat univers musical ell és, per mèrits propis, una de les galàxies de la immensa aglomeració estel·lar alemanya. I ja que el fred voldrà acompanyar-nos uns bons dies, que no falti la música!

A la interpretació l'Académie Sainte-Cécile, amb Jean-Claude Veilhan al clarinet i la direcció orquestral de Philippe Couvert.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 3 d’abril del 2012

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Sinfonias Concertantes

Paisatge al capvespre, obra d'Aert van der Neer, pintor holandès del XVII




Johann Melchior Molter (1696-1765) compositor alemany nascut a Tiefenort. De tornada a Alemanya, fem-ho de la mà d'un autor desconegut. Un artista molt prolífic tanmateix, sobretot en el gènere simfònic, amb més de 170 simfonies de les quals i la majoria d'elles romanen, encara, pendents d'edició. Tot i néixer en una petita població centre alemanya, la seva posició geogràficament propera a Eisenbach, ciutat que va veure néixer el mestre de mestres, el gran Johann Sebastian Bach, va fer que s'hi traslladés a estudiar i a rebre les primeres instruccions musicals. Mestre de capella de Karlsruhe, el seu és un més dels tantíssims exemples que trobem al llarg de la història de la música d'artistes diluïts i oblidats per l'implacable sentència temporal. El temps i la sort (o mala sort) ajuden a què mestres que a la seva època van viure en la glòria i en l'opulència del reconeixement, com va ser el cas de Molter, el temps els faci quasi desaparèixer de qualsevol presència en l'escena musical. Probablement, el fet que la seva música fos acadèmica i exempta de relativa innovació més enllà de la senzillesa i estil clàssic inherent al període en què va viure, és motiu suficient per entendre el per què de la seva absència. 

La simfonies concertants ens les interpreta Otto Sauter a la trompeta, amb la Capella Istropolitana i la conducció de Nicol Matt.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!