Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cirri G.B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cirri G.B.. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de juny del 2021

CIRRI, Giovanni Battista (1724-1808) - Concerto for the Violoncello obligato

Jacques Louis David (1748-1825) - Sappho and Phaon


Giovanni Battista Cirri (1724-1808) - Concerto for the Violoncello obligato, No.4 Op.14 (1780) 
Performers: Balázs Máté (cello); Aura Musicale; László Paulik (conductor)

---


Italian cellist and composer. He studied with his brother Ignazio (1711-1787), organist at Forlì Cathedral from 1759, and composer of 12 organ sonatas, op.1 (London, 1770) and six sonatas for harpsichord with violin accompaniment, op.2 (London, c1772), and Giovanni Balzani, organist at the church of the Madonna del Fuoco. He was admitted to holy orders in 1739 but pursued a varied musical career. He was at first attached to the basilica of S Petronio, Bologna, as a composer and cellist, and may have studied with Padre Martini. From 1759 he was a member of the Accademia Filarmonica; in that year he met the Duke of York in Forlì. Subsequently he began to travel. He was in Paris during the early 1760s, where his first works were published and a ‘symphony’ performed at the Concert Spirituel on 5 April 1763. In 1764 he settled in London, where he was employed as a chamber musician to the Duke of York and director of music for the Duke of Gloucester. His first public appearance in London, on 16 May, was as accompanist to the violinist Marcella. He played solos at the eight-year-old Mozart’s first public concert in London (Spring Gardens, St James’s, 5 June 1764) as well as at his final appearance (13 May 1765). In addition to his duties for the nobility, Cirri was a popular soloist and accompanist. He participated in the Bach-Abel concerts, performed concertos during the intervals of operas and oratorios, and assisted in numerous benefit concerts. Most of his publications date from this phase of his career, the dedications testifying to his patronage by the English nobility and aristocracy. His address in about 1770, as given on his Deux quattuors, was in Greek Street, Soho. In 1780 he returned to Forlì to help his ailing brother at the cathedral, though he often played away from Forlì, and in 1782 was principal cello at the Teatro dei Fiorentini, Naples. In 1787 he succeeded his brother as maestro di cappella at Forlì Cathedral. Cirri's compositions demonstrate skilful harmonic and structural organization within intimate chamber forms, his obbligato cello parts of the 1760s and 70s reflecting the increasing attractiveness and acceptance of the instrument in a melodic role. While emphasizing tunefulness over technical display, his solo writing employs comfortable use of the upper registers, with scale, arpeggio and string-crossing figurations based on stationary, block hand positions.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

CIRRI, Giovanni Battista (1724-1808) - Cello Concerto No.3

Gabriel Metsu - A Woman seated at a Table and a Man tuning a Violin
Obra de Gabriël Metsu (1629-1667), pintor holandès.





Giovanni Battista Cirri (1724-1808) compositor i violoncel·lista italià nascut a Forli. Bon dia, el d'avui, per a recuperar un actor secundari de l'escenari musical europeu i especialment d'Italià. I és bon dia ja que en una efemèride com la d'avui va néixer, ara fa 288 anys, el simpàtic violoncel·lista italià de cognom Cirri. I ell, en un ambient familiar dominat per la música organística del seu germà Ignazio, de qui un dia també en parlarem, va decidir orientar la seva carrera a l'art creatiu amb el violoncel. Parlar de la Itàlia del segle XVIII és fer-ho, inevitablement, del l'omnipresent "pare" Martini el qual, talment com l'ull de Mórdor, però en el bon sentit, tot ho veia o en el seu defecte tot ho escoltava. I què té a veure el signorino Martini en relació a l'apassionant existència del benaurat personatge d'avui, doncs bé, que fou un dels seus professors. De fet, Martini va ser "el professor" en singular i, alhora, en plural ja que la quantitat d'alumnes que van escoltar, deglutir i pair els seus postulats va ser immensa... Cirri en va ser un d'ells. I Cirri amb el violoncel, el seu bon amic i company de viatge, va visitar algunes de les més interessants geografies europees. Primer París l'any 1760 on publicaria alguns dels seus primers treballs. Posteriorment, tindrien l'honor de rebre'l a la veïna Londres al càrrec de director musical del Duc de Gloucester on fins i tot participaria en alguns dels concerts d'un petit Mozart de només 8 anys. En aquesta segona etapa londinenca i prèvia al seu definitiu retorn a la seva ciutat natal com a mestre de capella de la Catedral, és on escriuria algunes de les seves principals obres per a violoncel. Concerts i sonates bàsicament. Entre elles les que ens acompanyaran en aquest lluminós i esplèndid dia de tardor. D'entrada, la sonata número 5 en Sol major per a dos violins, violoncel i baix continuo, escrita a Londres l'any 1766 en honor a Henry Frederick, el Duc de Cumberland. L'acompanyarà una de les produccions orquestrals de Cirri, el concert número 3 en Re major tot i que en el cas d'avui la orquestra és, relativament, reduïda. Cinc violins, dos violoncels, un contrabaix, una guitarra i un clavicèmbal. No obstant, no desmereix el conjunt ja que el dota d'una força i d'un perfil adequat per a diferenciar cada un dels registres instrumentals. Agradable carta de presentació d'un italià retrobat gràcies a la gentilesa d'un segell hongarès especialitzat en recuperar obres de tots els temps i que, sovint, tenen un denominador comú, el de ser primeres gravacions mundials. I si bé el repertori que queda per editar i enregistrar és descomunal, gràcies a la labor dels intèrprets, musicòlegs i tots aquells que fan possible el gaudir d'aquesta música, la feina possiblement serà més fàcil.

La sonata ens la interpreta el conjunt instrumental Il Fuggilotio.

El concert interpretat per Aura Musicale, amb Balázs Máté al violoncel i la direcció de László Paulik.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!