De Lhoyer va ser un militar que va haver de viure en la convulsa França de trànsit del segle XVIII al XIX. Nascut durant el regnat de
Lluís XV i mort en la pobresa més absoluta sota el poder de l'emperador
Napoleó III, aquest fill de l'
aristocràcia d'Auvergne va tenir una dilatada i turbulenta vida en la que la companyia de la seva guitarra va ser el major dels seus
salvaconducts d'una història, de ben segur, apassionant. Fidel a l'exèrcit Reial, va haver d'emigrar tant bon punt
Napoleó va entrar triomfant a París. Viena, Hamburg, Sant Petersburg o Algèria van ser algunes de les coordenades on De Lhoyer va haver de viure i guanyar-se el jornal. En el camp de batalla i en els seus llocs administratius, De Lhoyer mai es va separar de la guitarra amb la qual es va fer conegut i amb la que en va ser un exponent virtuós. En nom d'aquesta va escriure més de 40 obres la major part de les quals romanen, encara, a l'espera de l'anhelada llum d'un nou despertar. Sovint en el món de la música existeixen paradoxes incomprensibles. Alguns compositors són recordats sense haver fet, potser, grans mèrits perquè així sigui i altres, en equivalència o major significança, es perpetuen en la indiferència de l'oblit. Possiblement, el cas de De Lhoyer s'emmarca en aquest perfil. La qualitat de la seva música per a dos guitarres no té comparació ni rival possible en tota la primera meitat del segle XIX en la que va viure. Tanmateix, la majoria de nosaltres en desconeixíem la seva existència fins fa quatre dies. La nostra feina, en aquest dia de record, serà posar el nostre gra de sorra per intentar difondre la música d'aquest francès de vida i història, en certa forma, paral·lela a la del guitarrista català
Ferran Sor. Ambdós van emigrar, ambdós van ser guitarristes i ambdós van morir a París. El que no queda clar que el català, afrancesat revolucionari, i el francès, monàrquic i reialista, coincidissin o compartissin cultura i coneixements. A De Lhoyer el recordarem amb dues de les seves obres extretes d'una de les poquíssimes edicions existents, de moment, al seu nom. En aquesta, hi podrem escoltar la seva única obra concertant que avui recuperarem. El
Concert en La major opus 16 per a guitarra i cordes, escrit l'any 1799 i publicat a Hamburg el 1802, és l'única obra orquestral coneguda del francès. Obra clàssica en la forma, tres moviments característics, com en el contingut. Forma sonata amb dos temes en l'
allegro moderato inicial, el moviment més extens, un
adagio breu però deliciós i un final
rondo moderato amb variacions. No podíem tancar el repertori de De Lhoyer sense recuperar un dels seus interessants duets, en concret el
Duet No.1 en La major opus 31 publicat el 1814 a París. Pensat per a ser interpretat per una guitarra clàssica i per una
guitarra terzina, un instrument molt popular a principis del segle XIX, és una partitura de caràcter més simple i possiblement pensada per a tots els aficionats a la guitarra que en aquell moment, si més no a França, eren considerables i de ben segur, a diferència d'ara, coneixien bé a l'aristòcrata, militar i guitarrista De Lhoyer!
Gaudiu i compartiu!
