Un portal on escoltar i gaudir de l'art musical dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Compartir la bellesa de la música és l'objectiu d'aquest espai i fer-ho donant a conèixer obres de compositors molt o poc coneguts és el mètode.
Bohemian organist and composer. Son of Šimon Brixi (1693-1735), he
received his musical education at the Piarist Gymnasium in Kosmonosy.
His teachers included Václav Kalous, a significant composer. In 1749 he
left Kosmonosy and returned to Prague, where he worked as an organist at
several churches. In 1759 he was appointed Regens chori (choir
director) and Kapellmeister of St Vitus Cathedral, thus attaining, at
age 27, the highest musical position in the city; this office he held
till his early death. He wrote some 290 church works (of the most varied
type), cantatas and oratorios, chamber compositions, and orchestral
compositions. He was a prolific composer of music for the liturgy, and
wrote more than 100 masses, vespers and motets, among others. He also
composed secular music such as oratorios and incidental music, concertos
and symphonies. Brixi died of tuberculosis in Prague in 1771, at the
age of 39.
Bohemian organist and composer, son of Šimon Brixi (1693-1735). He
received his musical education at the Piarist Gymnasium, Kosmonosy
(1744-49), where in 1748 he was classified ‘felicissimus ingenii’. In
his last year at the Gymnasium his teacher was Václav Kalous
(1715-1786), a composer who was also choirmaster at the monastery
church. In 1749 Brixi left for Prague where he became organist first at
St Havel, and later at the churches of St Martín, St Mikuláš and St Mary
na Louži. He soon became one of the best-known composers in Prague,
evidence of which can be seen in that from 1757 to his death he was
consistently chosen to write the musica navalis for St John’s Eve. On 1
January 1759 he was appointed Kapellmeister of St Vít Cathedral, thus
attaining at the age of 27 the highest musical position in the city. At
the same time he is said to have become choirmaster of the Benedictine
monastery of St Jiří at Hradčany in Prague. He died 12 years later of
tuberculosis in the hospital of the Brothers of Charity. Brixi was one
of the leading musical figures of mid-18th-century Bohemia. His
tremendous output of about 500 works was rooted in the Neapolitan style,
particularly that of Alessandro Scarlatti, Francesco Feo and Francesco
Durante, and he was also influenced by the Viennese school of Mancini,
Reuter and Bonno. Brixi’s style is distinguished from that of his
contemporaries by its fresh melodic writing, vivacious rhythm and lively
bass lines, and from that of his predecessors by its simple yet
effective instrumentation. He often made use of folk music in his works.
During his lifetime his music was widely disseminated in Bohemia and
Moravia, as well as in other countries, especially Austria, Bavaria and
Silesia. He had a profound effect on Bohemian musical taste, and
Mozart’s favourable reception in Prague in the 1780s was at least partly
due to Brixi’s lasting influence. The easy appeal of his musical style
left an impression on Czech composers for the rest of the 18th century.
Organist and composer, son of Šimon Brixi (1693-1735). He received his musical education at the Piarist Gymnasium, Kosmonosy (1744-9), where in 1748 he was classified ‘felicissimus ingenii’. In his last year at the Gymnasium his teacher was Václav Kalous (1715-86), a composer who was also choirmaster at the monastery church. In 1749 Brixi left for Prague where he became organist first at St Havel, and later at the churches of St Martín, St Mikuláš and St Mary na Louži. He soon became one of the best-known composers in Prague, evidence of which can be seen in that from 1757 to his death he was consistently chosen to write the musica navalis for St John’s Eve. On 1 January 1759 he was appointed Kapellmeister of St Vít Cathedral, thus attaining at the age of 27 the highest musical position in the city. At the same time he is said to have become choirmaster of the Benedictine monastery of St Jiří at Hradčany in Prague. He died 12 years later of tuberculosis in the hospital of the Brothers of Charity. Brixi was one of the leading musical figures of mid-18th-century Bohemia. His tremendous output of about 500 works was rooted in the Neapolitan style, particularly that of Alessandro Scarlatti, Francesco Feo and Francesco Durante, and he was also influenced by the Viennese school of Mancini, Reuter and Bonno. Brixi’s style is distinguished from that of his contemporaries by its fresh melodic writing, vivacious rhythm and lively bass lines, and from that of his predecessors by its simple yet effective instrumentation. He often made use of folk music in his works. During his lifetime his music was widely disseminated in Bohemia and Moravia, as well as in other countries, especially Austria, Bavaria and Silesia. He had a profound effect on Bohemian musical taste, and Mozart’s favourable reception in Prague in the 1780s was at least partly due to Brixi’s lasting influence. The easy appeal of his musical style left an impression on Czech composers for the rest of the 18th century.
En el dia de la celebració del seu 281è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Domenico Induno (Milà, 14 de maig de 1815 - Milà, 5 de novembre de 1878) va ser un pintor italià, originalment orfebre. Va néixer i va morir a Milà, i va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà amb Luigi Sabatelli, i al costat de Cherubino Cornienti, Giuseppe Mongeri i Mauro Conconi. Més tard es va traslladar a Roma. El seu art va recorre indistintament el Neoclassicisme i el Romanticisme tot i que amb els anys va orientar la seva pintura a les escenes casuals i representatives de la vida popular de Milà i els seus habitants. El 1848 va participar en la Revolució i va haver d'exiliar-se a Suïssa. Des d'allà va passar a la Toscana i fins el 1859 no va tornar a Milà. El seu germà menor Gerolamo Induno també va ser pintor. Induno es va casar amb la germana del pintor suís Angelo Trezzini. Sovint va pintar llenços patriòtics, en un estil que ens recordarà a Ingres i a Francesco Hayez.
František Xaver Brixi (Praga, 2 de gener de 1732 - 14 d'octubre de 1771) va ser un compositor i organista txec del període clàssic. Brixi va néixer a Praga, fill del compositor Simon Brixi. Va rebre la seva educació musical al Piarist Gymnasium a Kosmonosy. Entre els seus mestres cal destacar a Václav Kalous, compositor de rellevància al seu país. El 1749 abandona Kosmonosy i torna a Praga, on treballa com a organista a diverses esglésies. El 1759 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Sant Guiu que constituïa, amb només 27 anys d'edat, el principal càrrec musical de la ciutat. Va mantenir aquest lloc fins a la seva mort. Va escriure al voltant de 290 composicions per a església, dels tipus més variats, incloent cantates, misses, oratoris i composicions orquestrals. Les seves obres més conegudes són, juntament amb les seves misses, els concerts per a orgue. L'estil de Brixi es distingeix dels seus contemporanis per les seves melodies fresques, ritmes vivaces i baixos molt lliures, a més a més de la seva simple però efectiva orquestració. Durant la seva vida les seves obres van tenir àmplia difusió a Bohèmia i a Moràvia.
Brixi, tot i néixer en una geografia llunyana, va ser un compositor prou conegut al segle XVIII. I especialment ho va ser per la seva música d'orgue la qual, cal dir-ho, ha estat recuperada convenientment al nostre temps. Doncs bé, en base a aquesta, de llenguatge clàssic absolut i de missatge transparent, escoltarem un Brixi que va néixer avui fa 281 anys, és a dir, en el segon dia de gener de 1732. Ha plogut des d'aleshores però la seva música segueix vigent, potser no al nostre país, però sí a Bohèmia on se'l pot escoltar amb relativa facilitat. Per tant i en nom de Brixi, a qui no confondrem amb el seu pare Simon de qui potser un dia també en parlaré, recuperarem alguns dels seus concerts d'orgue. Concretament, i d'entrada, el Concert en Do major per a orgue i orquestra. L'acompanyarà el Concert en Do major Nm XVIII F73 per a orgue i orquestra. Ambdós concerts, en la seva forma sonata característica, són de tres moviments amb estructura ràpid-lent-ràpid. De data desconeguda però que per context hauríem de situar a l'entorn de 1760, són concerts d'arquitectura definida, típicament clàssica i hereva de la tradició concertant per a orgue d'Händel, Corrette o del mateix Haydn. La interpretació és correcte i, en general, compleix el repte de fer d'aquests concerts un bon recordatori d'homenatge i celebració de František Xaver Brixi!
Obra de Francisco Bayeu, pintor español contemporani de F.X. Brixi
Frantisek Xaver Brixi (1732-1771) compositor i organista txec nascut a Praga. Cap de setmana d'homenatge al nostre estimat "Pep" i dedicat, musicalment, a la República Txeca territori que forma part d'una entitat més global de nom Bohèmia. Si ahir en parlàvem en relació amb un dels artistes més importants del XIX, avui ho farem de la mà d'un dels compositors més admirats del segle XVIII. I de Brixi, cognom curiós si més no al nostre petis país, ja n'havia parlat en relació amb una de les seves breus i "classíquisimes" simfonies, la seva simfonia en Re major. En honor a Brixi, organista de la preciosa, monumental i elegant Catedral de Sant Vit que trobarem a Praga deliciosa ciutat a la ribera del riu Moldava, recuperarem un parell d'obres d'aquest artista integral bohemi que sembla anticipar-nos, amb la seva frescor cromàtica i melòdica allò de què ens parlaran, més endavant, els Mozart, Haydn i companyia. Ell va ser, juntament amb J.B. Vanhal i L. Kozeluch, un dels representants més internacionals i reconeguts de la Bohèmia clàssica. I com bé ens diu l'efemèride del dia, avui toca missa. La tradició s'imposa a la raó i escoltarem una de les tantes misses que Brixi va compondre al llarg de la seva curta però intensa activitat musical. Concretament, la seva missa integra en Re menor. Cor i veus s'entrellacen amb la orquestra en un diàleg típicament clàssic i que ens obriran una de les portes de la dimensió clàssica, aquella relacionada amb l'eucaristia i que gràcies a les extraordinàries misses que tant bé coneixem de Mozart i dels germans Haydn les quals, sense antecedents musicals com el d'avui, potser no les haguessin escrit com ho van fer. De propina, un dels seus contundents concerts d'orgue, específicament, el seu concert d'orgue en Re major. Exuberant en la orquestració i majestuós en l'orgue, és una de les obres més aplaudides de Brixi!
Coronació del Rei Ferran V de Bohèmia l'any 1836 a la catedral de St. Vit, obra d'Eduard Gruk, pintor austríac del segle XIX
Frantisek Brixi (1732-1771) compositor txec nascut a Praga capital de l'antiga Bohèmia territori que, per mèrits propis, ja n'he parlat sovint en aquest bloc. I no és per menys tot i que potser actualment no és gaire conegut musicalment, al segle XVIII era un dels centres musicals per excel·lència. Organista, va treballar com a mestre de capella de la Catedral gòtica de Sant Vit a Praga. Prolífic compositor amb més de 290 composicions catalogades, la seva obra és principalment religiosa, amb misses, motets, oratoris, etc. També va escriure molts concerts d'orgue, obres de cambra i algunes simfonies, com la que avui recuperaré. La seva música fou molt apreciada al seu temps, sobretot a territoris bohemis on es tocava i representava amb regularitat i admiració. El seu estil és propi de l'època amb ritmes melòdics frescos i un ús dinàmic i efectiu de la instrumentació. En aquells temps, trobem compositors prou coneguts i respectats com J. Stamitz, la família Benda, L. Kozeluch, J. Myslivesek, J.B. Vanhal o J.D. Zelenka. Per tant, no en va, en parlem tant d'aquesta zona geogràfica tant prolífica quantitativament, però sobretot, qualitativament. Doncs bé, de F. Brixi he recuperat una simfonia en la tonalitat de Re major. Crec que pel dia que fa avui, assolellat i lluminós, que millor que una bona simfonia clàssica, de línies clares i amb bones dosis d'alegria per començar bé un bon dimecres de tardor. Dividia en tres moviments característics:
1. Allegro molto - 3:20
2. Andantino - 3:24
3. Allegro molto alla breve - 2:00
