Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roman J.H.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roman J.H.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 d’octubre del 2022

ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Concerto per il Violino Solo

Thomas Patch (1725-1782) - British Gentlemen at Sir Horace Mann’s Home in Florence


Johan Helmich Roman (1694-1758) - Concerto (f-moll) per il Violino Solo (pub. 1768), BeRI 52
Performers: Maria Lindal (violin); REBaroque

---


Swedish composer. He was a leading figure in Swedish music of the 18th century. His father, Johan Roman, was a member of the Swedish royal chapel; his mother came from a family of German descent who had settled in Sweden during the 17th century. His paternal ancestors, of Swedish origin, had lived in Finland; the name Roman may be derived from the Finnish place name Raumo. Roman became a member of the royal chapel as early as 1711, his principal instruments being violin and oboe. A grant from King Charles XII enabled him to pursue his musical studies in England from about 1715 to 1721; there he may have studied with Pepusch, had contact with Ariosti, G.B. Bononcini, Geminiani and Handel among others, and was for a time in the service of the Duke of Newcastle as a second violinist. After his return to Sweden he was appointed deputy master of the chapel in 1721 and became the leader of the court orchestra in 1727. During the 1720s Roman composed several festive cantatas for the court and in 1727 published a collection of 12 sonatas for flute, his only complete work to appear in print during his lifetime. At the same time he was extremely active as an organizer: he considerably improved the standard of the royal chapel and in 1731 introduced the first public concerts in Stockholm. A year after the conclusion of his brief first marriage (1730-34) Roman embarked on his second journey outside Sweden, this time visiting England, France, Italy, Austria and Germany (1735-37); he returned with new attitudes towards musical style and also brought back much music for the royal chapel. In 1738 he married again and in 1744, with five children, was widowed for the second time. In 1740 he was elected a member of the Royal Academy of Science (established in 1739), thanks probably in large part to his strong interest in demonstrating ‘the suitability of the Swedish language to church music’.

The death of his patroness, Queen Ulrika Eleonora, in 1741 marked a turning-point for Roman; the following year he was beset by ill-health and professional opposition. The new crown princess, Lovisa Ulrika of Prussia (sister of Frederick the Great), brought to Sweden new tastes, and her husband, Adolph Frederik, had a competing princely chapel. For the royal wedding in 1744 Roman composed the large orchestral suite Drottningholmsmusique, one of his finest works. The following year he retired due to deafness, leaving his student, Per Brant, to defend the court orchestra against the aggressive new chapel of the crown prince, which began to compete even in the public concerts. Roman left Stockholm to settle on the small estate of Haraldsmåla near the town of Kalmar in south-east Sweden. He made a last visit to Stockholm in 1751-52, in part to direct the funeral and coronation music on the accession of Adolph Frederik. His principal activity in the remaining years of his life seems to have been the translation into Swedish of theoretical works on music, including those of Gasparini and Keller, as well as the adaptation of sacred works to that language. Several of his sacred vocal works also date from this last period. In 1767, nine years after his death, the Royal Academy of Science held a commemorative ceremony; the Äreminne (memorial) by the royal secretary A.M. Sahlstedt on that occasion is the earliest summary of Roman’s career and significance, and portrays the composer sympathetically, stressing his humility and good humour as well as his skill and industry. No portrait of Roman survives although one of the musicians portrayed on a mural at the provincial estate of Count Horn at Fogelvik may be the composer.

divendres, 20 de novembre del 2015

ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Songs

Johan Richter - View of the Grand Canal with the Church of Salute and the Punta della Dogana
Obra de Johan Richter (1665-1745), pintor suec (1)



- Recordatori de Johan Helmich Roman -
En el dia de la commemoració del seu 257è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johan Richter (Stockholm, 1665 - Venezia, 1745) va ser un pintor suec. El seu primer mestre va ser el decorador Johan Sylvius, amb qui va col·laborar en la decoració del Palau Reial de Drottningholm. El 1697 es va establir a Venècia ciutat on va conèixer la nova pintura vedutista i on hi va viure la resta de la seva vida. Allà es va relacionar amb el cercle dels pintors Luca Carlevarijs i Canaletto, autors que el van influenciar decisivament en la seva obra posterior, amb diferents vistes de la ciutat de Venècia, la ciutat on precisament va morir el 1745.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Richter (1665-1745) - Altres: Johan Richter (1665-1745)



Parlem de Música...

Johan Helmich Roman (Stockholm, 26 d'octubre de 1694 - Haraldsmåla, 20 de novembre de 1758) va ser un compositor suec. Es va formar amb el seu pare Johan Roman, membre de la Capella Reial Sueca. Precisament, Johan Helmich va entrar a la Capella Reial el 1711 com a intèrpret d'oboè i violí. Gràcies al suport que va rebre del rei Carles XII va viatjar a Anglaterra on va estudiar entre els anys 1715 i 1721. Allà va estudiar amb Pepusch i va entrar en contacte amb Ariosti, G.B. Bononcini, Geminiani i Handel, entre altres. En aquell temps va entrar al servei del ducat de Newcastle com a segon violinista. Després va tornar a Suècia on va assolir el càrrec de mestre adjunt de la capella el 1721 abans d'assolir el lideratge de l'orquestra de la cort el 1727. Com a compositor va escriure principalment cantates festives i el 1727 va publicar una col·lecció de 12 sonates per a flauta, la única col·lecció del seu repertori publicada en vida del seu creador. Així mateix, va ser l'inductor dels concerts públics a Estocolm. Durant la dècada del 1730 va viatjar per Europa fet cabdal en el seu posterior estil com a compositor. El 1740 va ser nomenat membre de la l'Acadèmia Reial de Ciències, fundada el 1739, gràcies en bona part a la seva promoció de la llengua sueca en les obres religioses. El 1741, i després de la mort de la reina Ulrika Eleonora, va viure un breu període de foscor abans d'assolir de nou l'èxit amb la seva famosa partitura Drottningholmsmusique pel casament reial de 1744. L'any següent va haver d'abandonar la música degut a la sordesa, cedint el seu testimoni al seu alumne Per Brant. A partir d'aleshores es va instal·lar a la remota i aïllada població d'Haraldsmåla, on va compondre música religiosa i es va dedicar a la teoria i traducció de publicacions al suec. Va ser precisament allà on va morir el novembre de 1758.

OBRA:

Vocal secular:

2 cantatas:
Pianti amiche, S, orch, Tu parti amato bene, S, bc
c70 solo songs on Swed. texts (several probably parodies);
c15 solo songs in c8 other languages

Occasional vocal:
Hoggi sul’orizonte [Festa musicale] (A. Papi), S, T, B, chorus, orch, birthday of Frederik I, 17 April 1725
Verdopple Sonne deinen Schein [Freudige Bewillkommung] (J.C. Lohman), S, B, orch; birthday of Ulrika Eleonora, 23 Jan 1726, S-HÄ, Sk
Süsse Zeiten eilet nicht [Cantata zu einer Taffel Music] (J. von Köppen), S, B, orch, New Year 1727
Statt up du trogna folk (cant., J. Neresius), S, B, orch, 23 Jan 1727
Förnöijen eder sälla paar [Bröllops music] [wedding music] (U. Rudenschöld), S, B, orch, ? late 1720s, L
Warelse som utan dagar (ode/cant., S.E. Brenner), S, chorus, orch, 23 Jan 1730
Välkommen store kung igen [Cantata vid Hans Kongl. Maj:ts … återkomst ifrån des tyske arf länder], S, T, B, chorus, orch, Nov 1731, Sk
Herren känner the frommas dagar (anthem), S, chorus, orch, funeral of Frederik I, 27 Sept 1751,

Doubtful authenticity:
Prisa Jerusalem Herren, chorus, orch, coronation of Adolphin Frederik, 26 Nov 1751, doubtful authenticity

Vocal religiosa:

Svenska Mässan [Ky-Gl with Swed. text], S, chorus, orch, c1752, S-HA, L, V
Frögdens Herranom al verlden [Ps c], S, B, chorus, orch, ?1743, ed. in Äldre svensk musik, v (Stockholm, 1938)
O Gud vi lofve Tig [TeD], S, T, chorus, orch, L
c10 other choral pieces, mostly psalms, Klm, L, Sk
Dixit Dominus, solo vv, chorus, orch, 1747, partial reworking of Dixit Dominus, 1742, by L. Leo
Beati omnes, attrib. Roman, doubtful authenticity
c100 works for 1/2vv, bc/str on psalm texts metrically paraphrased by Swed. poets, incl. c75 probably authentic [23 in form of cantatas or verse anthems, incl. Tig vi lofve O Gud (TeD), 2vv, bc; c52 in 1 movt], L
c70 songs on non-biblical Swed. texts, 1v, bc, incl. c35 probably parodies of the inst. works, c35 on texts by Swed. poets
Numerous reworkings of pieces by other composers, incl. Carissimi, Fux, Handel and Pepusch

Instrumental:

Orch.:
thematic catalogue in Bengtsson, 1955
Musique satt til en festin hos Ryska Ministren Gref Gollowin [Golovinmusiken], suite, 1728, S-L
Bilägers musiquen (Royal wedding music) [Drottningholmsmusique], suite, 1744, ed. C. Genetay (Stockholm, 1958)
7 suites;
1 ed. H. Rosenberg (Stockholm, 1944);
1 suite, doubtful authenticity
17 sinfonias, a 3 and 4;,
1 ed. in Äldre svensk musik, iv (Stockholm, 1935);
3 ed. in MMS, iv (1965);
nos. 16 and 20 ed. C. Genetay (Stockholm, 1951);
6 ed. in The Symphony 1720–1840, F2: The Symphony in Sweden (New York, 1982);
sketches for 2 sinfonia movts;
1 sinfonia, doubtful authenticity
4 ovs.;
8 pieces and other sketches, L, Sm
4 vn concs.;
2 [D, F] ed. in Äldre svensk musik, ii, iii (Stockholm, 1935);
1 conc., B , ob, str, ed. H. Blomstedt (Berlin, 1959);
conc., D, ob d’amore, str;
conc., G, fl, previously attrib. F. Zellbell

Chbr.:
thematic catalogue in Bengtsson, 1955
12 sonate, fl, vle, hpd (Stockholm, 1727); ed. P. Vretblad (Stockholm, 1937); ed. U. Schmidt-Laukamp (Berlin, 1995)
13 trio sonatas, 2 vn, bc; ed. P. Vretblad (Stockholm, 1947–9); 1 ed. in Äldre svensk musik, i (1935); 1 trio sonata, d, vn, vc, bc; 2 trio sonatas, only bc extant
5 sonatas, 1 inst, bc; duet, a, 2 vn; piece, A, 2 vn, L, Sk
15 Assaggi, vn;
6 ed. in MMS, i (1958);
3 assaggi fragments, vn;
23 études, vn, incl. 9 doubtful authenticity
12 sonatas, hpd; ed. P. Vretblad (Stockholm, 1947;
2 R in Autographus musicus (Beverly Hills, CA, 1976));
1 sonata, C, hpd, doubtful authenticity
Miscellaneous pieces and minuets, Sk, Uu
XII Sonate … del Signore Romano, libro Io, 2 fl, bc (Amsterdam, n.d.), spurious

theoretical works
En uti harmonie öfrad p clav-cymbal: Reglor, Anmårkungar underrttelser at vl spela Bas, och accompagnera p clav-cymbal, spinett och org-värk, S-Skma (1753/R1994; see Hansell, Nordenfelt and Tegen) [trans. of F. Gasparini: L’armonico pratico al cimbalo, Venice, 1708/R]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Helmich Roman (1694-1758) - Altres: Johan Helmich Roman (1694-1758)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

JOHAN HELMICH ROMAN (1694 - 1758) was the central figure in the musical life of the Swedish era of peace following this country's decline as a great power, and is regarded as one of the foremost composers Sweden has ever had. During his years of study in England 1716-21 and in the course of a journey to England, France, Italy and Germany 1735-37 he aquired detailed knowledge of the musical trends of the period. As conductor of the court orchestra he did important work from the 1720's to the 1740's. Amongst other things he introduced Handel's music in Sweden and took active part in the development of public concert life in Stockholm in the 1730's. His rich production includes occasional music for celebrations at court etc., sacred choral works, sacred and secular songs as well as works for different instrumental ensembles. Roman's style incorporates impressions from many quarters, chiefly from Handel and contemporary Italians such as Lotti, Leo, Ariosti, G.B. Bononcini and Geminiani, probably also Locatelli and Tartini. At a remarkably early stage one finds in him the stylistic manner of the late baroque with an admixture of "style galant", something which is particularly noticeable in the instrumental works. These comprise orchestral suites with several movements, sinfonias of three and four movements, trio sonatas, solo sonatas with basso continuo, compositions for solo violin and keyboard music. In the vocal field his chief contributions were the promotion of a Swedish monody in the form of song with continuo and his conscious endeavour to show "the flexi- bility of the Swedish language for church music".

Roman's compositions for solo violin is an interesting group of works in his instrumental production. He was himself an accomplished violinist, especially in his younger years, before increasing deafness precluded the possibility of further activity as executant. He was also pedagogically active. In his "assaggi" with several movements (essays, experiments, studies) and small pieces of the nature of etudes for solo violin he left a contribution to the 18th century repertoire for unaccompanied violin that is probably without parallel as regards quantity. Many of these are musically rich compositions, and they must still be acknowledged to have great didactic value, not least for the study of the violin playing and the technique of the late baroque. From stylistic point of view they have little in common with J.S. Bach's compositions for solo violin, with which Roman was not aquainted. Rather it appears that Geminiani was one of his chief models; there are, too, certain resemblances with Locatelli's violin style and G.Ph. Telemann's "fantasias" for the instrument. That Roman himself valued his Assaggi appears from the fact that he planned to have them printed. This would have been the only contemporary printed edition with works by him besides the twelve "Sonate a flavto traverso, violone e cembalo", Stockholm 1727. The printing of the works for solo violin had, however, to be disrupted. Most probably for economic reasons. A unique specimen of a first printing with two movements in g minor on two pages (31.5 x 20.5 cm) are preserved in the library of the Royal Academy of Music. 

This printing is furnished with the following remarks: "this is a sonata from the exercises for the violin by the late Court Intendant and conductor Doctor Roman, published in print by himself, but subsequently withdrawn, so that copies are rather rare", and the dating "Stockholm the 26th June 1740". The data are confirmed by an advertisement in "Stockholms Post Tidningar", May 12th 1740, where we read of "a beautiful musical piece or so-called assaggio a violino solo", and the reader is further advised that it is "intended to continue with such wirk in the keys most in vogue". There is also other evidence in support of the assumption that at least most of Roman's assaggi were in existence about 1740 and were composed mainly during the 1730's. The other compositions "in the keys most in vogue" mentioned in the advertisement are preserved only in manuscript. The most important of these sources is a comprehensive and beautifully written but incompletely preserved collection by Roman's colleague and successor Per Brandt (1714-67). This includes a good twenty compositions, the majority complete, but some very fragmentary. In a way typical for the period the notation of Roman's assaggi presupposes that the performer is familiar with the contemporary practice and style of playing, e.g. in the form of chords which are intended to be broken up into arpeggios. Sometimes a fermata marks the place for an improvised "cadenza", and in numerous instances it is assumed that the soloist will perform certain embellishments, rhythmic variations etc. that are apparent from the notation only in part or not at all. Both in his autograph and in the print Roman gives several examples of the execution of passages that Brandt has abbreviated in his notation; a number of these instructions as well as other differences of detail between the sources afford a good point of departure for the execution of other similar passages. The above text was loosely written from the extensive introduction to the Assaggio for solo violin, printed by Edition Reimers around 1975. This is an excellent edition full of examples of baroque style violin playing - and it of course contains the six Assaggi by Roman. They are arranged in a way that seems plausible, but one is not completely certain if the assaggi were meant to have four movements each etc.

Project Runeberg (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Susanne Ryden (soprano); Nils-Erik Sparf (violin); Kari Ottesen (cello); Sven Aberg (guitar); Eva Nordenfeldt (1936-1995, harpsichord); Bjorn Gafvert (organ)
RECICLASSICAT: ROMAN, Johan Helmich (1694-1758)
AMAZON: ROMAN, J.H. - Songs


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 26 d’octubre del 2013

ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - The Swedish Virtuoso

Johann Ludwig Bleuler - Vue de Stockholm (c.1835)
Obra de Johann Ludwig Bleuler (1792-1850), pintor suís (1)


- Recordatori de Johan Helmich Roman -
En el dia de la celebració del seu 319è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Ludwig Bleuler (12 de febrer de 1792, Feuerthalen - 28 de març de 1850, Laufen-Uhwiesen) va ser un editor, dibuixant i pintor suís. Fill del llavors famós paisatgista suís Johann Heinrich Bleuler, va rebre una minuciosa educació i una formació artística com a pintor i dibuixant amb el seu pare. En els anys 1817-1818, Bleuler va fer viatges pel Rin on va elaborar els primers dibuixos i estudis sobre el paisatge amb els quals, el 1819, va participar en l'exposició d'una societat de Zuric. En el mateix any es va traslladar a Brussel·les i Amsterdam on va seguir amb la seva educació i negocis. Durant la seva posterior estada a París, va conèixer a la seva futura esposa, Antoinette Trillié. De tornada a Feuerthalen, es va fer càrrec, juntament amb el seu germà gran Henry, del lideratge del negoci del seu pare. El 1824 va fundar la seva pròpia editorial a Schaffhausen. Els estudis del paisatge es van convertir en el motiu principal de la seva obra fins al final dels seus dies. El 1845 va publicar la seva gran obra "Voyage pittoresque aux bords du Rhin et de la Suisse". L'èxit fou immediat fruit de l'aiguabarreig de la tècnica utilitzada juntament amb el record i el ressò dels vells mestres del paisatge. El 1833, va traslladar la seva residència i el seu taller al castell de Laufen a les cascades del Rin. Tot i l'èxit inicial, desenes de viatges per Europa i la popularitat assolida, el seu nom va perdre consistència a mesura que les noves tècniques pictòriques es consolidaven. Va morir en la ruïna i en l'oblit.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Ludwig Bleuler (1792-1850) - Altres: Johann Ludwig Bleuler (1792-1850)



Parlem de Música...

Johan Helmich Roman (26 d'octubre de 1694, Estocolm - 20 de novembre de 1758, prop de Kalmar) va ser un compositor suec del Barroc. Se'l considera "el pare de la música sueca". Membre de la Capella Reial de Suècia, el seu cognom té a veure amb Rauma, una població finlandesa ja que els seus avantpassats vivien a Finlàndia. Educat amb el seu pare, es va unir a la Capella Reial el 1711 com a violinista. El 1715 el rei li va concedir el permís per sortir i estudiar a l'estranger, concretament a Roma i a Londres. A Anglaterra estudiaria amb Johann Christoph Pepusch i Attilio Ariosti i coneixeria a Francesco Geminiani i a Händel de qui quedaria impressionat per la seva música. El 1721 va tornar a Suècia on ben aviat seria ascendit al càrrec de mestre adjunt de la Capella Reial. Pocs anys més tard, seria nomenat Director de la Orquestra Reial Sueca. Aquests anys foren de gran activitat, tan organitzativa com concertant. D'aquest temps es coneixen poques composicions de Roman, de fet, tan sols un recull de 12 sonates de flauta i continuo de 1727. El 1730 es va casar tot i que al cap de quatre anys es va quedar viudo. El 1734 va fer un llarg i farragós viatge per Àustria, Anglaterra, França,... El 1737 va tornar a Suècia on va ser escollit membre de la nova Reial Acadèmia de Ciències. El 1744 publicaria la que seria la seva sèrie més famosa, la Drottningolmsmusicken, una suite orquestral composta per al casament del príncep Adolphus Frederick de Suècia amb Lluïsa Ulrica de Prússia. El 1745, va renunciar com a cap de la Capella Reial. Els episodis de sordesa s'anaven aguditzant i ràpidament va perdre facultats. A banda d'un viatge a Estocolm el 1751-1752 per dirigir la música fúnebre de Frederic I i l'ascensió d'Adolf Fredrik, Roman va passar els seus últims anys traduint tractats teòrics i adaptant texts sagrats al suec. Va morir a Lilla Haraldsmåla el 1758.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Helmich Roman (1694-1758) - Altres: Johan Helmich Roman (1694-1758)



Parlem amb veu pròpia...

No és la primera ni serà la última de les visites que farem a Roman. Deixant clar, d'entrada, aquest missatge, entrarem a explorar el nòrdic i agradable argument musical d'un dels primers fundadors, que en tinguem notícia, de l'escola musical sueca. Evocant la sinuosa pintura de la capital sueca, farem un imaginari viatge en el temps per a situar-nos en plena efervescència musical del segle XVIII per a descobrir-ne a un dels seus dignes representants. En ressonància especular amb el seu contemporani germano-anglès Händel, Roman va conèixer de primera mà el seu art juntament amb el de molts dels seus altres coetanis. Aquest coneixement, adquirit i assumit, el va utilitzar coherentment en la seva abundant producció musical la qual, sense pal·liatius, és d'una bellesa contrastada. Exemples no ens en falten i avui, en honor i en record del seu 319è aniversari, recuperarem alguna de la seva música instrumental. En aquest sentit, focalitzarem els nostres sentits en tres partitures. Concretament, la Simfonia en Mi menor, el Concert en Sol major, BeRI 54 per a flauta i orquestra i al Concert en Fa menor, BeRI 52 per a violí i orquestra. Solidesa instrumental amb tonalitats i melodies alegres i característicament barroques. Roman, un dels pioners artístics de Suècia és, per sí mateix, la història de la música d'un país tradicionalment modèlic. En seguirem parlant perquè l'abanderat suec del XVIII té, encara, una raconada pròpia en la nostra mina daurada de tresors musicals!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mats Klingfors (flute); Stockholm Baroque Ensemble; Maria Lindal (violin & conductor)
RECICLASSICAT: ROMAN, Johan Helmich (1694-1758)
AMAZON: ROMAN, J.H.: Sinfonia in D minor / Partita in C minor / Etc...

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 20 de novembre del 2012

ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Drottningholmsmusiken (1744)

Paolo Veronese - The Marriage at Cana (1563)
Les bodes de Cana, obra de Paolo Veronese (1528-1588), pintor italià.





Johan Helmich Roman (1694-1758) compositor suec nascut a Stockholm. Fem una mirada al Nord i donem la mà i la veu al "Händel suec" sobrenom perfecte i més en relació amb la música d'avui. Roman, del qual ja n'havia fet una breu i sintètica al·lusió en alguna entrada llunyana en el temps, va ser un dels principals, i dels únics, compositors barrocs de la geografia sueca. Comprensible entendre el per què del sobrenom, també, del pare de la música sueca. I en parlarem en aquest dia perquè avui fa 234 anys de la seva defunció. No és motiu de celebració però si un bon dia per a recuperar la seva preciosa música. Director musical de la Orquestra Reial de Suècia, la seva carrera és particularment paral·lela, si més no en la dimensió instrumental, a la de Händel a qui no només coneixeria personalment sinó que n'emularia musicalment la forma i l'estil. Per entendre la magnitud de la obra d'avui ens hem de situar en un any del segle XVIII, posem per cas, el 1744. Per a un gran compositor de la Cort de torn, com el cas de Roman, la idea o la intuïció que s'aproximava una celebració tant important com una boda reial devia ser un somni o potser un malson perquè de la seva mà i del seu enginy havia de néixer la música, solemne i magnànima, que acompanyaria tal deliri reial. Alhora i en qualsevol cas, era una brillant oportunitat de negoci per la gran visibilitat internacional que una boda d'aquelles característiques podria tenir pel futur professional d'un músic de la Cort. Dit i fet, la Drottningholmsmusiken o Musica per a una Boda Reial, de 1744, en motiu de la boda del príncep Adolf Fredrik de Suècia amb Louisa Ulrika de Prússia va ser una excusa perfecte per tal que Roman es pogués lluir, amb gana o desgana, amb la grandiloqüència i l'esperit necessaris. Música molt elegant, emotivament festiva, enèrgica i melòdica i que s'emmiralla, i de quina manera, en la música reial tant coneguda del nostre estimat Händel. I ja que estem de celebració, obrirem la comitiva musical reial amb el concerto grosso en Si bemoll major, de data desconeguda i de tres moviments prou eloqüents com per ser considerat una estupenda producció instrumental. Dia perfecte per a parlar de Suècia, país magnífic en el seu conjunt, i dels seus músics. No en coneixem gaires de noms barrocs i clàssics no obstant, els que van passar a la història del seu país ho van fer per mèrits propis. Roman n'és un bon exemple i crec que és de justícia, pel plaer inherent de la seva música, parlar-ne en un dia tant significatiu com avui. Des d'aquí en recomano la resta d'obres editades d'un autor poc conegut en termes generals però que viu en l'abundància ja que en l'amplíssim repertori discogràfic existent ell hi té el seu lloc, com evidentment l'hi toca!

A la interpretació la Helsingborg Symphony Orchestra amb Andrew Manze a la direcció.

El concerto grosso interpretat per la Cappella Coloniensis sota la direcció de Ulf Bjorlin (1933-1993).

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 1 de desembre del 2011

ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Concerto for Oboe d'Amore

Carl Larsson - Bridge in Grez (1885)
Obra de Carl Larsson, pintor suec del segle XIX




Johann Helmich Roman (1694-1758) compositor barroc suec nascut a Stockholm. Conegut amb el nom del "pare de la música sueca" degut a què és dels primers compositors suecs dels quals en tenim constància històrica. De família de músics, rebé les primeres lliçons del seu pare cosa que el permeteren entrar a la Capella Reial de Carles XII de Suècia com a violinista. Fruit del mecenatge del Rei, va poder viatjar a Londres, una de les principals seus musicals del moment. Aquest viatge fou transcendental en la vida de J.H. Roman ja que a Londres va conèixer, entre d'altres, a G.F.Haendel o F.Geminiani que inevitablement van influir positivament en el devenir de la seva música. Al seu retorn a Suècia ja ho va fer com a director musical de la Orquestra Reial de Suècia l'any 1727. Va ser un període de gran creativitat, organització de concerts, festivals i dels primers concerts públics coneguts a la Suècia Reial. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia, va compaginar la música amb la traducció de textos teatrals i religiosos europeus a la seva llengua. La seva música, inevitablement, ens transportarà al Haendel londinenc. De fet, la obra més coneguda de J.H. Roman i amb el títol de "Música per a una boda reial" ens recordarà agradablement la més que famosa música aquàtica de Haendel. Doncs bé, d'aquest artista suec i país del qual, crec, que no n'havia parlat encara, recuperaré una de les seves obres. Un concert per a oboè d'amor una variant de l'oboè, instrument de vent molt popular de finals del període barroc, i escrita en la tonalitat de Re major. 

De tres moviments:

1. Allegro moderato - 6:37
2. Andante lento - 4:07
3. Allegro assai - 6:08

Ens l'interpreta la Orchestra of the Age of Enlightenment sota la conducció al clavicèmbal d'Anthony Halstead i amb Anthony Robson a l'oboè.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)