GEBEL, Georg (1709-1753) - Neujahrsoratorium

Obra de Jacob Jordaens (1593-1678), pintor flamenc (1)

Bon Any Nou - Feliç Año Nuevo - Happy New Year - 謹賀新年

---

Parlem de Pintura...

Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - Anvers, 18 d'octubre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc. Va néixer a Anvers i el 1615 va ingressar en el gremi de pintors d'aquesta ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenció de Petrus Paulus Rubens, que el va contractar com a ajudant i va exercir una forta influència sobre la seva pintura. I si bé Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors més destacats del barroc nord europeu. Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temàtica de les quals es va centrar, sovint, en festes, grans banquets i escenes de gènere, així com altres de tema religiós, com ho demostra la seva Sagrada Família amb un àngel (c.1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza). La seva paleta va ser brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i de profunds tons vermellosos. Va assolir gran èxit i fama i va rebre molts encàrrecs, els més importants després de la mort de Rubens el 1640. Al Museu del Prado de Madrid es conserven nombroses obres d'art d'aquest artista entre les quals destaquen La família de Jordaens en un jardí (1622) i La Pietat (c.1650-1660). Va morir a Anvers l'octubre de 1678.

Font: En català: Jacob Jordaens (1593-1678) - En castellano: Jacob Jordaens (1593-1678) - In english: Jacob Jordaens (1593-1678) - Altres: Jacob Jordaens (1593-1678) 

---

Parlem de Música...

Georg Gebel (Brieg, ara Brzeg, 25 d'octubre de 1709 - Rudolstadt, 24 de setembre de 1753) va ser un compositor alemany. Fill del també compositor Georg Gebel i d'Anna Barbara, es va formar en música des de ben petit. De fet, amb 3 anys ja sabia tocar el clavecí i amb només 6 anys ja era intèrpret regular davant dels nobles de Breslau. Amb 11 anys va viatjar a Oels (Oleśnica) on va interpretar per l'aristocràcia local. Paral·lelament als seus estudis amb el seu pare, va entrar al Maria Magdalena Gymnasium on va aprendre francès i italià. Va ser a partir d'aquell moment que es va iniciar en composició, incloent cantates per a casaments, i va rebre classes d'improvisació de J.H. Krause, l'organista de la catedral de la ciutat. Amb 16 anys va compondre la primera de les seves òperes i diverses serenates. El 1729 va ser nomenat organista de l'Església de Santa Maria Magdalena i va començar a compondre música religiosa. Al mateix temps es va convertir en mestre de capella a la Cort d'Oels. Als 26 anys es va traslladar a Varsòvia com a compositor de la cort i com a clavecinista del Comte Brühl. Des d'allà va viatjar a Dresden on va treballar-hi durant 12 anys també al servei de la Cort i abans d'assolir, el 1750, el càrrec de mestre de capella de la Cort de Rudolstadt. Va ser allà on, 3 anys més tard, va morir el setembre de 1753.

OBRA:

Vocal secular:

At least 12 ops incl. Serpillo und Melissa, Dresden, c1750, and ops to libs by J.G. Kloss, all perf. in Rudolstadt:
Oedipus, 1751;
Medea, 1752;
Tarquinius Superbus, 1752;
Sophonisbe, 1753;
Marcus Antonius, 1753: all lost

Vocal religiosa:

Jauchzet ihr Himmel (Christmas orat), S, A, T, B, 4vv, 2 tpt, fl, bn, vn, va, bc, D-SWl
4 cant. cycles;
4 Kyrie settings;
2 Passions;
Neujahrsoratorium (1748);

Instrumental:

Partita (G), kbd (Rudolstadt, n.d.)
5 sinfonias (G, G, G, D, D), 2 hn, 2 ob/tpt, 2 vn, va, vc; 4 sonatas (D, b, F, F), 2 vn/fl, bc: all SWl
2 sonatas (G, F), 2 fl/vn, bc, ‘Georg Gebel’, Bsb
6 sinfonias, cited in the Breitkopf catalogues;
sinfonia, 2 vn, va, b, formerly DS: all lost
More than 100 inst works, incl. sinfonias; ovs.; partitas; kbd, vn, fl, lute, and 6 viol concs.; fl and pantaleon sonatas; trios and duos; kbd works: all lost, see MatthesonGEP, Marpurg, Hiller and BrookB

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Georg Gebel (1709-1753) - Altres: Georg Gebel (1709-1753)

---

Parlem amb veu pròpia...

Georg Gebel "el jove" va ser un compositor que va néixer a Breslau d'Alemanya, avui Wroclaw de Polònia, que va mostrar una innata i eficaç capacitat musical des de ben petit. El seu virtuosisme amb el teclat va enamorar la noblesa del seu entorn motiu pel qual el seu nom, a diferència del seu pare, es va fer ràpidament famós. Els càrrecs a Breslau, però especialment a Dresden, el van situar al cim com a compositor. Una feina que va desenvolupar amb solvència i productivitat si bé, malauradament, bona part del seu repertori s'ha perdut, possiblement en el marc de la devastació que Dresden va patir durant la Segona Guerra Mundial. Afortunadament, va treballar un temps a Rudolstadt ciutat que ha preservat alguns dels seus treballs, entre ells, l'esplèndid Neujahrsoratorium o Oratori de Cap d'Any de 1748. D'estructura formal barroca, les seccions amb què es divideix parteixen del model cantata, és a dir, entrada amb un cor, acompanyament recitatiu o accompagnato, arioso, ària i un ajust coral final. Organitzat en quatre grans seccions, la primera ens parla de Déu el creador, i finalitza amb la coral "Ach wie nichtig, ach wie flüchtig". La segona parla de l'acció de gràcies, amb el salm 136, Lloeu el Senyor com a reclam central, i amb la coral final "Nun danket alle Gott". La tercera secció destaca la necessitat de l'oració i finalitza amb la coral "Nun vater, unser Gott!". La quarta i darrera parla sobre la nova vida del creient i finalitza amb la coral "Hierauf so sprechen wir in Jesu Christi Namen".

De Gebel en coneixia La Passió, una obra de concepció més profunda i espiritual i, per tant, de major dedicació per part del compositor. L'Oratori de Cap d'Any, per la seva banda, pretén amplificar un missatge prou clar; la futilitat de la vida humana en comparació amb l'Eternitat. Sense la parafernàlia retòrica i musical de La Passió, no deixa de ser una extensa declaració d'intencions d'un oratori que podríem qualificar de solemne i festiu. I si bé la interpretació de La Passió, també d'una edició CPO, és realment bona, aquesta a la seva manera també ho és ja que, en termes generals, el conjunt brilla gràcies a la bona sincronització de veus solistes, cor i instrumentació. Un autor la mirada del qual viu clavada al retrovisor ja que són els elements més "arcaics" els que dominen el paisatge. En certa forma, l'ombra divina de Bach és ben present i pesa com una llosa en tota la generació immediatament posterior, i contemporània, del gran mestre. En cap cas ho hem d'entendre com una circumstància negativa per sí mateixa, no obstant, pot "restar credibilitat", injustament, al global de la partitura. No sóc capaç d'esbrinar si la nostre vida és fútil, fet que depèn de l'escala i el sentiment amb què ens la mirem. Tanmateix, i amb independència de la nostra insignificança... Bon Any Nou per a tots els éssers d'aquest preciós i estrany Univers!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Monika Mauch (soprano); Kai Wessel (alto); Nico van der Meel (tenor); Peter Kooy (bass); Cantus Thuringia; Capella Thuringia; Bernhard Klapproth (conductor)
AMAZON: Gebel Ii: Oratorios

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Bernhard Klapprott – Gebel Ii: Oratorios

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CROFT, William (1678-1727) - Violin Sonatas & Harpsicord Suites

Obra d'Aert Schouman (1710-1792), pintor holandès (1)

- Recordatori de William Croft -

En el dia de la celebració del seu 336è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Aert Schouman (Dordrecht, 4 de març de 1710 - La Haia, 7 de maig de 1792) va ser un pintor holandès. Als 15 anys va exercir com a aprenent de l'artista de Dordrecht Adriaan van der Burg, juntament amb Cornelis Greenwood, el fill del seu mestre de gravat de vidre, Frans Greenwood. Schouman, a diferència de la majoria dels seus contemporanis, va escriure un diari detallat de la seva vida professional des del 16 d'octubre de 1733 fins el 16 de novembre de 1753. Va admetre el seu primer alumne d'art el 1733 i va continuar ensenyant durant la resta de la seva vida. Del 1742 al 1792 va ser cap del Gremi de Sant Lluc de Dordrecht, i el 1751 es va convertir en regent de l'escola de dibuix de l'Haia associada a la Confraria de Pintura de  La Haia. El 1736 va fundar la "Germanor" de la Confraria de l'Haia, una fraternitat artística d'aficionats de Dordrecht i els seus voltants, de la qual en va ser el president durant els anys 1752 a 1762. Va ser un prolífic i versàtil pintor, artesà del vidre, gravador, col·leccionista i comerciant, que va produir natures mortes, temes bíblics i mitològics, estudis d'història natural, paisatges, gèneres, obres històriques, retrats, dibuixos, gravats i mitges tintes. Va dissenyar tapissos i objectes decorats com ara ventalls, caixes de rapè i fins i tot les finestres de vidre d'una llanterna màgica. Va tenir incomptables alumnes i va ser un gran col·leccionista d'art. Va morir a La Haia el maig de 1792.

Font: En català: No disponible - En castellano: Aert Schouman (1710-1792) - In english: Aert Schouman (1710-1792) - Altres: Aert Schouman (1710-1792)

---

Parlem de Música...

William Croft (Nether Ettington, bap. 30 de desembre de 1678 - Bath, 14 d'agost de 1727) va ser un organista i compositor anglès. Estudiant del cor de la Capella Reial sota la direcció de Blow, va rebre la influència posterior de Purcell. Citat el 1700 com a "Phillip Crofts" en el càrrec d'organista de l'Església de Santa Anna de Soho, va ser un actiu musical destacat de l'Anglaterra de principis del segle XVIII. El 1705 es va casar tot i que no va tenir fills. Va compondre nombrosos himnes i es va convertir en l'organista oficial de l'Abadia de Westminster el 1708, any de la mort del seu mestre John Blow. El 1724, va publicar la col·lecció "Musica Sacra", un extens recull de música litúrgica. Se'l considera precursor d'Händel, abans que aquest arribés a Anglaterra. Va tenir alguns alumnes entre els que va destacar Maurice Greene. Va morir a Bath l'agost de 1727.

OBRA:

Vocal secular:

Musicus apparatus academicus, being a Composition of 2 Odes (Laurus cruentas, With noise of cannon), solo vv, chorus, orch, US-Su [with corrections and addns in Croft’s hand] (1715); ed. in Durost
Ask not Apollo’s tuneful train (ode, H. Carey), ‘on the Death of the late Famous Mr. Elford’, after Oct 1714, music lost
Prepare, ye sons of art (ode), birthday of Queen Anne, ?1713, solo vv, bc, GB-Lbl, Ob, US-LAuc; ed. in Durost
Some say their sire’s the first made man (ode), to the Grand Khaibar, c1725, solo vv, chorus, GB-Ob
Strike the lyre, your voices raise (ode, J. Friedenham), in honour of Dr Windebank’s Club, solo vv, bc, US-Hw
The heavn’ly warlike Goddess now disarm’d (ode), St Cecilia’s Day, ?1697, solo vv, chorus, orch, LAuc; ed. in Durost
While o’er these realms peace spreads (ode), ?birthday of King George I, ?1718–19, solo vv, bc, LAuc; ed. in Durost
Come all ye tuneful sisters (wedding song, A. Alsop), wedding of Sir John Dolben, Sept 1720, solo vv, bc, GB-Lcm, US-LAuc
Ye who at Hymen’s sacred altar stand (wedding song), solo vv, fl/vn, bc, GB-Lcm
No more of mirth (The Punch Bowl’s Farewell), solo vv, chorus, bc, Thesaurus Musicus, ii (1744/5), US-LAuc
While Love disturbs my waking thoughts, solo vv, vns, fls, bc, LAc

Songs:
By purling streams (Celladon), with ob/fl (c1702);
How insipid were life (c1705);
How severe is my fate (c1700);
Lovesick Jockey (c1705);
My heart is every beauty’s prey (c1703);
What art thou (A Hymn on Divine Musick), Harmonia sacra, ii (1714);
Fill me a bowl (The Mighty Bowl), GB-Ouf;
For rural and sincerer joys, with vns, US-LAuc;
How charming is beauty, with vns, GB-Ob;
Softly breathing solemn airs, Ob;
When gentle sleep (The Dream), Lbl, Och, US-Cu, LAuc;
Ye tuneful numbers, with vn, GB-Lbl
Other songs and duets pubd singly and in 17th-century collections, see Day-MurrieESB;
also pubd in The Monthly Mask of Vocal Music (1702–24) and other 18th-century anthologies, also US-LAuc

Vocal religiosa:

Morning and Communion Service with Sanctus-Gloria, A
Morning and Communion Service with Sanctus-Gloria, b, before 1713, ed. S. Arnold, Cathedral Music (London, 1790)
Morning Service, D, thanksgiving for victories, 17 Feb 1709, A, A, A, A, T, T, B, SSATB, 2 tpt, 2 vn, va, b, GB-Lcm 840 (TeD only), TeD, ed. W. Shaw (London, 1979)
Morning and Evening Service, E , Lbl Add.38668 (19 March 1718/19)
Burial Service (full), SATB, incorporates Purcell’s Thou knowest, Lord, pr. in Musica sacra (see Anthems)

Himnes:
verse unless otherwise stated; principal sources: GB-DRc, EL, Lbl, Lcm, LF, Ob, J-Tn, US-Cn, LAuc; specific sources given only for autograph MSS or those endorsed by Croft
† attributed to Croft only in late sources; see Scandrett
‡ attrib. Croft only in Gostling Partbooks; see Ford
Collection: Musica sacra, or Select Anthems in Score (1724; 2/c1780 as Cathedral Music, or 30 Select Anthems in Score) [SA]
Behold, God is my salvation, A, T, B, SATB, org
Behold, how good and joyful a thing, ‘Union Anthem’, 1707, A, T, B, SATB, org, GB-Lbl Add.17847, collab. Blow and Clarke
Behold now, praise the Lord, A, T, B, SATB, org, Lbl Add.17847
Be merciful, A, T, SSAATBB, org; ed. S. Arnold, Cathedral Music (London, 1790)
Blessed are all they, for the birth of Prince William, 1721, A, T, B, SATB, org; SA
Blessed be the Lord my strength, thanksgiving, St Paul’s, 23 Aug 1705, S, A, A, T, B, SATB, org, Lcm 839
Blessed is the man, A, B, org
Blessed is the people, A, T, B, SATB, org, before 1713; ed. J. Page, Harmonia sacra (London, c1800)
Cry aloud and shout (full with verse), SSATB, org
Deliver us, O Lord, A, T, B, SATB, org, before 1713; ed. J. Page, Harmonia sacra (London, c1800)
Give the king thy judgements, ? for coronation of George II, 13 July 1727, S, A, T, B, B, SATBB, org, Lbl Add.17861; ed. W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–73)
God is gone up (full with verse), S, S, A, A, T, B, SATB, org, c1706, Ob Don.c.19; ed. W. Boyce, Cathedral Music (london, 1760–73)
‡God standeth in the congregation of princes, B, SATB, org, before 1713
Great and marvellous, A, T, B, SATB, org, before 1713
Hear my crying, T, T, B, SATB, org, before c1710
Hear my prayer, O Lord, and consider, A, T, B, SATB, org; SA
Hear my prayer, O Lord, and let my crying, A, B, SSATBB, org
Hear my prayer, O Lord, and let my crying (full with verse), S, S, A, A, T, B, SSAATTBB, org, before 1713, Ob Don.c.19; SA
†Help, Lord, for the godly man ceaseth (full with verse), A, B, SAATBB, org
Help us, O Lord God, B, SAATB, org, Lbl Add.17847
I cryed unto the Lord with my voice, S, A, T, B, SATB, org, before 1720; SA
I waited patiently, S, SATB, org, ?1713
I will alway give thanks, thanksgiving for the Battle of Oudenaarde, 19 Aug 1708, A, A, B, SATB, org, Lbl Add.17847; SA
I will give thanks, thanksgiving for the Battle of Blenheim, 7 Sept 1704, A, T, B, SATB, org, Lbl Add.17847; ed. S. Arnold, Cathedral Music (London, 1790) [adapted]
I will lift up mine eyes, A, T, T, B, B, SATB, org, Festival of the Sons of the Clergy, 1713, Lcm 839
I will magnify thee, A, T, B, SATB, org
I will magnify thee, S, SATB, org
I will magnify thee, A, SATB, org, before Oct 1714
I will sing unto the Lord, A, B, SATB, org, before 1713; SA
Laudate Dominum, canon 4 in 1, Lbl Add.17841; SA
Let my complaint, S, org
Like as the hart, inc., lost, ?owned by Joseph Warren in 19th century
Lord, what love have I, S, S, SATB, org; SA
†My heart is fixed, O God, S, S, bc, inc.
†My soul, be joyful, A, T, B, SATB, org
O be joyful, B, SATB, org; SA
O clap your hands, thanksgiving for the Battle of Ramillies, 27 June 1706, A, A, T, B, SATB, org
O come, let us sing, A, T, T, B, SATB, org
‡O come, let us sing, S, S, bc, inc.
Offer the sacrifice of righteousness, Festival of the Sons of the Clergy, ?1710, S, A, A, T, B, SSAATTBB, org, Lcm 839
†O give thanks unto the Lord and call, A, org
O give thanks unto the Lord and call, thanksgiving, 20 Jan 1715, S, A, T, B, B, SATB, 2 vn, va, bc, Lcm 838
O give thanks unto the Lord for he is gracious, thanksgiving, 15 Nov 1719, A, B, SSATB, tpt, 2 vn, va, b; SA
O God of my salvation, music lost
O how amiable, S, S, SSATB, org, ?by Aldrich
O Lord God of my salvation, A, T, B, SATB, org, before Oct 1714; SA
O Lord God of my salvation (full with verse), S, S, A, A, T, T, B, B, SSAATB, org, Lbl Add.17847; SA
O Lord, grant the queen/king a long life (full with verse), S, S, A, A, T, T, B, B, SATB, org, before Aug 1714, Ob Don.c.19; SA
O Lord, I will praise thee, S, A, T, B, SSATB, org, Lcm 168; SA
O Lord our governor, A, B, SATB, org
O Lord, rebuke me not (full with verse), A, T, B, SSATTB, org, before 1713, Ob Don.c.19; SA
O Lord, thou art my God, A, A, B, SSATB, org
O Lord, thou hast searched me out, A, T, B, SATB, org, ?1720; SA
†O Lord, thy work, T, T, SATB, org
O praise the Lord … all ye heathen, A, T, B, SATB, org before 1713; ed. W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–73)
O praise the Lord, all ye that fear him, ‘Thanksgiving anthem composed by her majesty’s command’ [for the Battle of Mons, 22 Nov 1709], A, T, B, B, SATB, org, Lcm 839; SA
‡O pray for the peace of Jerusalem, S, S, B, org, inc.
†O sing unto the Lord a new song, A, A, B, SATB, org
O sing unto the Lord a new song, A, T, T, B, SATB, org, before 1713
Out of the deep, A, B, SATB, org, before 1714; SA
Praise God in his holiness, A, T, B, org, ?inc.
Praise God in his sanctuary, for the opening of the organ at Finedon, Northants, 1717, A, T, B, SATB, org, Ob Mus.B.15
Praise the Lord, O my soul, A, T, B, SATB, org, before c1710, Ob Don.c.19; SA
†Praise the Lord, O my soul, A, T, B, B, SATB, org
†Praise the Lord, O my soul, A, A, B, SATB, org
Preserve me, O God, A, SATB, org, Lbl Add.17848
Put me not to rebuke (full with verse), A, T, B, SATB, org; ed. W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–73)
Rejoice in the Lord, thanksgiving, 13 Nov 1720, S, S, A, T, B, SATB, ob, 2 vn, va, b, Lbl Eg.2965; SA
Sing praises unto the Lord (full with verse), S, S, A, T, B, SATB, org, before 1714; SA
Sing unto God, O ye kingdoms, A, SSATB, org; SA
Sing unto the Lord and praise his name, thanksgiving, 17 Feb 1709, A, A, B, SATB, org; SA
Teach me, O Lord, A, B, SATB, org, completed 11 Sept 1723, Ob Mus.C.1
The earth is the Lord’s, T, SATB, org, before 1714; SA
The heavens declare the glory of God, A, T, B, SATB, org. ?after 1713; SA
The Lord hath appeared, ‘written on the news’ of the Battle of Ramillies, 12 May 1706, A, T, B, SATB, org, Ob Mus.B.15
The Lord is a sun and a shield, coronation of George I, 20 Oct 1713, A, T, B, SATB, 2 tpt, 2 vn, va, b
The Lord is king, be the people, T, B, SATB, org; SA
†The Lord is king, the earth may be glad, S, SATB, org
The Lord is my light, thanksgiving, 31 Dec 1706; ed. J. Page, Harmonia Sacra (London, c1800)
The Lord is my strength, anniversary of the accession, 8 March 1711, S, A, T, B, SATB, org; SA
The Lord is righteous, A, B, SATB, org
The souls of the righteous, funeral of Queen Anne, 24 Aug 1714, A, T, B, SSATB, org
This is the day which the Lord hath made, celebration of the Treaty of Utrecht, 7 July 1713, S, A, A, T, T, B, B, SSAATTBB, org, Lcm 839; SA
Thou, O God, art praised in Sion, A, B, SATB, org, 1723, Ob Mus.C.1; SA
Try me, O God (full with verse), A, T, B, SSATTB, org, Lcm 839
Unto thee O God do we give thanks, A, T, B, SATB, org, inc., Cfm Mus.152 (org score)
We wait for thy loving kindness, S, S, A, SATB, org; SA
We will rejoice in thy salvation (full with verse), A, T, B, SATB, org, before 1713; SA

Instrumental:

6 Sonatas or Solos … Compos’d by Mr. Wm. Crofts & an Italian Mr., 3 for vn, bc, 3 for fl, bc (1700) [‘Italian Mr’ identified as G. Finger]; ed. I. Payne (Hereford, 1999)
6 Sonatas … to Which is Added an Excellent Solo … by Sigr. Papus, 2 fl (1704); ed. in HM, ccxlv (1936)
6 sonatas, GB-BENcoke: 4 for 2 vn, bc, 1 for 2 fl, 2 vn, bc, 1 for 4 vn, bc
Ayres in the Comedy of Courtship Alamode, str (1700)
Mr Wm Croft’s Ayres in the Comedy call’d The Funeral, str (1702); ed. in MC, xlv (1976)
Mr Croft’s Aires in the Comedy called The Twinn Rivalls, str (1703)
Mr Wm Croft’s Musick in the Comedy call’d The Lying Lover, str (1704)
Miscellaneous airs, minuets, etc., str, Lcm, Ob, Och
Hpd music pubd in 18th-century anthologies, and in MS in B-Bc, F-Pc, GB-Cfm, Lbl; ed. H. Ferguson and C. Hogwood, William Croft: Complete Harpsichord Works (London, 1974, 2/1981–2), see Holman
Org voluntaries etc., GB-H, Lbl, Ldc, Mp; ed. R. Platt, William Croft: Complete Organ Works (London, 1976–7, 2/1982)
Hymn tunes in 17th- and 18th-century anthologies
Minuet, d'kbd, attrib Croft; by Purcell 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: William Croft (1678-1727) - Altres: William Croft (1678-1727)

---

Parlem amb veu pròpia...

Henry Purcell és, per dret propi, el compositor anglès més respectat del segle XVII. Per tant, és probable que la generació immediatament posterior a la seva hagi rebut una notable influència musical. Així va ser en el cas de William Croft, un anglès encara poc reconegut més enllà de la seva àrea geogràfica, tot i que amb algunes novetats que hàbilment va saber introduir en la complexa, diversa i competitiva història musical anglesa. Allà, va saber combinar la bellesa pròpia i la d'altri fins el punt de convertir-se en un dels referents més sòlids d'Händel, quan aquest va aterrar en territori anglès el 1712. En aquesta època, Croft ja havia assolit un gran èxit com a organista i compositor de música religiosa però també instrumental. Els exemples musicals d'avui posaran de relleu la varietat dels seus recursos, el seu singular llibre d'estil i la corprenedora melodia de moltes de les seves partitures. Obres per a clavicèmbal en solitari o en el seu acompanyament al violí, en forma de sonates o suites, de les que recuperarem la Suite en Sol major, la Sonata en La major per a violí i la Trumpet Overture, i que representen un valuós testimoni de fins a quin punt l'anglès va ser un erudit en la matèria. I si bé el meu coneixement de Croft era molt limitat, només havia escoltat una esplèndida edició del segell Hyperion, crec que aquestes dues edicions, especialment la de clavecí, faran les delícies d'uns quants melòmans ja que autèntics tresors com aquests, endèmics d'Anglaterra, són d'audició obligada!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Hazel Brooks (violin); David Pollock (harpsichord)
INTÈRPRETS: Colin Booth (harpsichord)
PRESTOCLASSICAL: Croft: Violin Sonatas & Harpsicord Suites
DISCOGS: William Croft - Keyboard Music

IMSLP: William Croft (1678-1727)

CPDL: William Croft (1678-1727)

SPOTIFY: Colin Booth – William Croft - Keyboard Music

SPOTIFY: Duo Dorado – Croft: Violin Sonatas & Harpsicord Suites

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEYDING, Georg Dietrich (1664-1710) - Organ works

Obra de Giuseppe Zais (1709-1784), pintor italià.

- Recordatori de Georg Dietrich Leyding -

En el marc de la celebració del seu 350è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Giuseppe Zais (Forno di Canale, 22 de març de 1709 - Treviso, 29 de desembre de 1784) va ser un pintor italià. Format en un estil rococó, es va iniciar a la seva ciutat natal, on possiblement va rebre la influència de Marco Ricci abans de traslladar-se a Venècia. Aquí va ser deixeble i seguidor de Francesco Zuccarelli i pupil de Joseph Smith, cònsol britànic i mecenes de joves artistes com ell. Va destacar com un dels màxims representants de l'escola arcàdica, dedicada a la pintura de plàcids paisatges pastorals amb ruïnes, i el 1774 va ingressar a l'Acadèmia Veneciana de Pintura. Allà, no obstant, va patir constants problemes de tota índole fins acabar en la indigència absoluta. Va morir oblidat i abandonat en un hospital de Treviso el desembre de 1784.

Font: En català: No disponible - En castellano: Giuseppe Zais (1709-1784) - In english: Giuseppe Zais (1709-1784) - Altres: Giuseppe Zais (1709-1784)

---

Parlem de Música...

Georg Dietrich Leyding (Bücken, 23 de febrer de 1664 - Brunswick, 10 de maig de 1710) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'un mestre d'equitació, va mostrar propensió per la música des de ben petit. El 1679 va viatjar a Braunschweig on va estudiar amb l'organista Jacob Bölsche abans de viatjar, el 1684, a Hamburg i Lubeck on va seguir estudiant amb Reincken i Buxtehude. No obstant, poc temps després va haver de tornar a Braunschweig per substituir al seu mestre Bölsche, greument malalt. Aquell mateix any, i després de la seva mort, el va succeir en el càrrec d'organista oficial de les esglésies de Sant Ulrich i de Sant Blasius. A partir del 1688 va començar a rebre classes de composició amb Johann Theile, el Hofkapellmeister de Wolfenbüttel. Com a compositor, va escriure únicament obra instrumental per a orgue. Molt poca d'ella ha sobreviscut i d'aquesta es conserven preludis, variacions corals i alguna fantasia. Va morir a Brunswick el maig de 1710.

OBRA:

Veure Catàleg de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Georg Dietrich Leyding (1664-1710) - Altres: Georg Dietrich Leyding (1664-1710)

---

Parlem amb veu pròpia...

Leyding no és, ni ho serà, un compositor gaire conegut ni abans, ni ara ni en un futur més o menys proper ja que el seu corpus musical majoritàriament s'ha perdut. D'aquest, es conserven tantes obres com les que recupera aquesta edició, és a dir, realment poques. Alumne privilegiat de Buxtehude, aquell a qui Bach va decidir imitar i recorre centenars de quilòmetres per escoltar-lo en viu, Leyding va treballar com a compositor en diverses esglésies de Braunschweig, on va succeir el seu mestre Bölsche. Malgrat la foscor del seu nom, el cert és que la seva música d'orgue, principalment preludis, i fugues, segueix fidelment el model dels seus mestres amb la característica addicional del bon ús del pedal amb què per exemple introdueix algunes de les partitures. Inevitablement més simples que les de Bach i el seu excel·lent contrapunt, no deixen de formar part de la tradicional escola barroca d'orgue alemanya ja que especialment Leyding es delecta, a ell mateix i de retruc a nosaltres, amb el so pur de l'orgue, un dels punts forts de l'orgue alemany. Recordem que aquest, per la seva arquitectura constructiva, és una de les grans meravelles de l'enginyeria humana, però també ho és per la nitidesa del seu so i aquesta, en la solvent i majestuosa interpretació que escoltarem, magnifica l'orgue i la literatura musical de Leyding!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Hakan Wikman (organ)
ALLMUSIC: LEYDING: Complete Organ Works / JOHNSEN: Complete Organ Works

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Georg Dietrich Leyding – Leyding: Complete Organ Works - Johnsen: Complete Organ Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CHARPENTIER, Marc Antoine (1643-1704) - Noël

Obra d'Abraham Bloemaert (1566-1651), pintor holandès (1)

---

Parlem de Pintura...

Abraham Bloemaert (Gorinchem, 25 de desembre de 1566 - Utrecht, 27 gener de 1651) va ser un pintor holandès i gravador a burí i aiguafort. Va ser el més famós de la família d'artistes Bloemaert. Ell era fill de Cornelis Bloemaert, pintor, escultor i arquitecte. Es va traslladar amb la família a Utrecht el 1575, on Abraham va ser alumne de Gerrit Splinter i de Joos de Beer, en els tallers dels quals va treballar. Als setze anys va marxar a París, on hi va estar tres anys; allà va estudiar amb diversos mestres entre ells Jean Bassot. Va conèixer l'obra de Tussaint Dubreuil. Al seu retorn al seu país natal el 1583, va rebre més formació per part d'Hieronymus Francken. Es considera, no obstant, que el pintor més influent i determinant va ser Frans Floris de Vriendt, un dels representants més internacionals del manierisme holandès. Cap el 1591-93, el seu pare Cornelis Bloemaert va marxar a Amsterdam, convertint-se en el mestre d'obres d'aquesta ciutat. Més tard es va establir de forma definitiva a Utrecht. El 1611 apareix com a mestre del gremi de pintors de la ciutat fundat aquest mateix any per Paulus Moreelse i altres. Des d'aquesta data fins al 1628, va ser inspector del gremi i es va convertir en degà l'any 1618. Tenia instal·lat el seu taller a l'església del monestir de les clarisses. A causa del seu prestigi i longevitat, va tenir múltiples deixebles i aprenents. La seva pintura l'hauríem de situar a cavall del manierisme del segle XVI i del de l'època de Rembrandt. Durant la major part de la seva carrera va conrear un manierisme tardà, d'influència italiana. A partir del 1620, va evolucionar cap al naturalisme tenebrista de Caravaggio, però no de manera directa ja que mai va estar a Itàlia, sinó a través dels anomenats caravaggistes d'Utrecht. Va destacar més com a colorista que com a dibuixant. Tanmateix, també tenia gran facilitat pel dibuix. Va ser extremadament productiu amb una obra molt extensa i variada. També va ser molt apreciat com aiguafortista. Va conrear tots els gèneres pictòrics de l'època: temes històrics i al·legòrics dramàtics i plens de figures, bodegons, retrats, pintures d'animals i de flors, etc. En relació al paisatge, a més de pintar quadres bucòlics, amb pastors i cabanes, dotava les seves composicions d'un accentuat naturalisme. Va morir a Utrecht el gener de 1651.

Font: En català: No disponible - En castellano: Abraham Bloemaert (1566-1651) - In english: Abraham Bloemaert (1566-1651) - Altres: Abraham Bloemaert (1566-1651)  

---

Parlem de Música...

Marc-Antoine Charpentier (París, 1643 - París, 24 de febrer de 1704) va ser un compositor francès. Tot i que al principi la seva vocació va ser la pintura, ràpidament va mostrar interès per la música. Va ser en un viatge a Itàlia, on va conèixer el compositor Giacomo Carissimi, que va decidir dedicar-se a la música. Allà hi va romandre diversos anys estudiant composició a Roma. Quan va tornar a París a principis de la dècada del 1670, va treballar amb Molière i Corneille en diverses obres de teatre com El malalt imaginari i El misantrop. La rivalitat entre Charpentier i Jean Baptiste Lully, que en aquell temps exercia una aclaparadora influència en la cort reial especialment en el camp de la composició teatral i l'operística, es va posar en evidència. El 1679 va ser nomenat mestre de capella del príncep Lluís de França, tot i la forta oposició de Lully. Des de la perspectiva del temps i objectivament, l'obra de Lully era més dinàmica i original, mentre que la de Charpentier potser va mostrar més caràcter i encant. Des del 1679, Charpentier va compondre música per a les misses privades del príncep. Durant la dècada del 1680 va ser compositor i director musical per a la princesa Marie de Lorraine de Guisa. Als 64 anys va ser nomenat director de música a la Sainte Chapelle de París. Va compondre òperes, misses i cançons, i va ser admirat per l'elegant estructura de les seves obres, influïdes pels seus primers estudis a Itàlia. La seva obra més coneguda i interpretada en el seu temps, i actualment, va ser possiblement el seu Te Deum, en la qual tenen un important paper les trompetes. També va sobresortir en l'òpera, faceta en la qual va deixar títols com Les Arts Florissants (1673), Actéon (1690) i Médée (1693). Va morir a París el febrer 1704.

Font: En català: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - En castellano: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - In english: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - Altres: Marc Antoine Charpentier (1643-1704)

---

Parlem amb veu pròpia...

Potser avui dia ens costarà creure-ho però el redescobriment de Charpentier és relativament recent en el temps, a partir del 1960, ja que abans d'aquesta data el seu nom era enigmàtic i desconegut. Afortunadament per nosaltres, actualment el seu repertori, tot i la seva vasta extensió, ha estat quasi recuperat en la seva totalitat. I això es deu, també, a la intrèpida valentia de Charpentier al seu temps, al gosar contraposar l'estil francès a la moda italiana que tant coneixia hereva de Monteverdi. Musicalment, Charpentier va ser capaç d'explorar tots els gèneres; des de les misses, oratoris i obres de petit format fins a les característiques òperes o a les pintoresques partitures instrumentals. I si bé l'excel·lència de les seves obres va provocar la immediata gelosia i enveja dels seus col·legues, sinó que li preguntin a Lully, no va ser capaç d'aconseguir mai una posició oficial a la cort reial, tot i l'admiració pública de Lluís XIV. De fet, tot i estar a les ordres del "Gran dofí", la seva millor posició professional va ser quan va treballar al servei de la Duquessa de Guisa. Un temps que podrem escoltar en relació amb algunes de les obres d'avui. Noël, o les Cantates de Nadal de Charpentier, formen part d'un recopil·latori d'obres de text religiós nadalenc. Parlar de cantates poc causar confusió ja que estrictament no ho són i per tant hauríem de parlar-ne potser com a "històries sacres", de petit format i de les quals Charpentier en va compondre 35 de diferents. Escrites per a diferents períodes litúrgics, les d'avui fan referència al Nadal en una edició d'excelsa qualitat en què hi trobarem, també, un ajust del Magnificat. Ordenades en un "cicle imaginari" però efectiu per descriure la història del Nadal, com l'aparició dels àngels als pastors, Charpentier fa un efectiu homenatge al naixement de Crist. Com a bon estudiant de Carissimi, hàbilment combina la bellesa de l'estil italià amb un profund sentiment francès que podem fàcilment identificar. Obres vocals i instrumentals, com deia, escrites en el període amb la duquessa de Guisa però també durant el període que va treballar a la Santa Capella de París. La tendresa amb què es tracta cada partitura, la melodia i la irresistible atracció converteixen aquesta edició en una meravellosa experiència i en una pertinent forma de tancar solemnement la setmana de Nadal i encarar l'entrada del nou any!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensemble 94; Kay Johannsen (conductor)
CARUS: Charpentier, M.-A.: Christmas Cantatas

IMSLP: Marc Antoine Charpentier (1643-1704)

CPDL: Marc Antoine Charpentier (1643-1704)

SPOTIFY: Kay Johannsen – Charpentier, M.-A.: Christmas Cantatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WIKMANSON, Johan (1753-1800) - String Quartet No.2, Op.1

Obra de Jacques-Laurent Agasse (1767-1849), pintor suís (1)

- Recordatori de Johan Wikmanson -

En el dia de la celebració del seu 261è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jacques Laurent Agasse (Ginebra, 24 de març de 1767 - Londres, 27 de desembre de 1849) va ser un pintor suís. D'avantpassats escocesos, va estudiar a Ginebra abans de traslladar-se a París, on va estudiar veterinària i on va ser deixeble de Jacques-Louis David. A partir del 1800 es va establir a Londres, on hi va exposar durant llargues temporades a la Royal Academy especialitzant-se en retrats eqüestres i de grans mamífers. Precisament, la seva pintura d'animals va exercir una gran influència en els artistes anglesos. La seva pinzellada fina i els temes a l'aire lliure el van convertir en un dels pintors més destacats del romanticisme incipient suís. Va morir a Londres el desembre de 1849.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849) - In english: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849) - Altres: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849)

---

Parlem de Música...

Johan Wikmanson (Stockholm, 28 de desembre de 1753 - Stockholm, 10 de gener de 1800) va ser un organista i compositor suec. Fill d'un tintorer pobre, va estudiar piano i composició amb H.P. Johnsen. El 1770 va viatjar a Dinamarca on va estudiar matemàtiques i fabricació d'instruments. El 1772 va tornar a Estocolm, on va viure la resta de la seva vida. Allà va treballar com a funcionari i durant el seu temps lliure va estudiar composició amb Abbé Vogler i amb el seu amic J.M. Kraus. El 1772 va accedir al càrrec d'organista de l'Església Reformada Holandesa, un lloc que va mantenir fins el 1781, any que va canviar d'església. El 1788 va accedir a la Royal Academy of Music. El 1796 va ser nomenat director d'educació i el 1797 de professor d'harmonia i teoria. Va ser un dels organistes més importants de Suècia i va compondre obra de tots els gèneres. Va morir a Estocolm el gener de 1800.

OBRA:

Vocal secular:

Sacrificial Chorus, to Äfventyraren [The Adventurer] (Spl, J.M. Lannerstierna), Stockholm, 1791, S-Skma, St
Finale to Eremiten [The Hermit] (Spl, G. Eurén after A. von Kotzebue), Stockholm, 1798, St
Chorus, Syskon af vänskapens heliga röst, D
Concert aria, Han försvann, hvilka drömmar sväfva, E
Häckningen (cant., C.M. Bellman), 1v, pf, 1792, Sk, pubd in Carl Michael Bellmans skrifter, xi (Stockholm, 1964)
Songs for male qt, lost

Lieder:
Sammelsurium af wisor och små sångstycken, 28 songs (Bellman, A. Bertin, G.A. Bürger, M. Claudius, A.M. Lenngren), 1789–90;
3 songs pubd in Skaldestycken satte i musik (Stockholm, 1795);
1 song, Det bör ej någon plåga ge, Skma

Instrumental:

Orch:
Minuetto allegretto, E , 1796, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, iii (New York, 1983)

Chbr:
str qt, A, c1782, S-Skma (facs. in Autographus musicus, xxiv (Stockholm, 1984)), ed. in MMS, x (1981);
3 str qts, d, e, B , op.1 (Stockholm, 1801), ed. in MMS, vi (1970);
str qt, B  [only va pt extant];
str, qt, inc., lost;
3 sonatas, cittern, b;
2 sonatas, cittern, lost;
2 solos, vc, lost

Kbd:
Sonata, b, ed. K. Brodin in Svensk klassik musik, ii–iii (1932);
Sonata, C, 1 movt in Musikaliskt tidsfördrif, xxxv (1823);
Divertissement på Södersfors, D, 1784, ed. K. Valentin, Svensk sång (Stockholm, 1901);
Fragmenter för min lilla flicka, 2 pts;
Theme and 7 variations, D;
Andante, c, LI;
Other small pieces, lost

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Wikmanson (1753-1800) - Altres: Johan Wikmanson (1753-1800)

---

Parlem amb veu pròpia...

Johan Wikmanson va ser un compositor suec, contemporani del famós Joseph Martin Kraus i hereu directe del representant musical més important d'aquell territori fins aleshores, el també suec Johan Helmich Roman. Ara bé, el seu repertori, a diferència del de Kraus i Roman, segueix essent un gran desconegut per a tots nosaltres. Organista i compositor, va ser autor també d'òperes les quals esperen encara el seu torn per sortir a escena. De fet, avui dia se'l coneix, i se'l redueix, bàsicament en nom de la seva obra de cambra, específicament d'algun dels seus quartets de corda. No sabem en quina data va compondre el seu Quartet en Mi menor opus 1 No.2 per a dos violins, viola i violoncel en la seva forma clàssica de quatre moviments. Es creu, tot i ser el quartet número 2, que aquest va ser el darrer quartet de Wikmanson. El que està clar és la dedicatòria de l'obra, per a Joseph Haydn. Això ja ens donarà pistes de quin serà el referent formal d'una obra enfocada al classicisme vienès. De fet, la dedicatòria va fer el seu efecte ja que Haydn va quedar "impressionat" pel treball del seu col·lega. Allegro, Adagio, Minuetto i Allegro són els moviments amb què es presenta i dels que en destaca el poderós i fúnebre adagio (utilitzat en el funeral de Wikmanson) i reminiscent del moviment lent de l'opus 20 No.2 d'Haydn. Original, si bé protegit pel paraigua clàssic, és una obra de gran bellesa que no dubto despertarà l'interès dels nombrosos aficionats a la música de cambra!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: The Chilingirian Quartet
AMAZON: J.C. Arriaga / J. Wikmanson String Quartets

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: The Chilingirian Quartet – J.C. Arriaga / J. Wikmanson String Quartets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!