ROSETTI, Antonio (1750-1792) - Symphonies

Obra de Gaetano Gandolfi (1734-1802), pintor italià (1)

- Recordatori d'Antonio Rosetti -

En el dia de la commemoració del seu 224è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gaetano Gandolfi (San Matteo della Decima, 31 d’agost de 1734 - Bologna, 20 de juny de 1802) va ser un pintor i escultor italià. Membre d'una distingida família d'artistes, va ser el germà del també pintor Ubaldo Gandolfi. Als 17 anys va ingressar a l'Accademia Clementina, on va tenir com a professors a Felice Torelli i Ercole Lelli. Va ser allà on va guanyar, entre el 1751 i 1756, diverses medalles en dibuix i escultura. A partir d’aleshores va rebre diversos encàrrecs de particulars mostrant un estil fidel al del model de l’escola de Bolonya, és a dir, cromatisme fred, figures estàtiques i acabats de gran pulcritud. A partir del 1760 va viure a Venècia on va entrar en contacte amb l’escola d’art d’aquesta ciutat. Va ser aleshores que va combinar l’art après a Bolonya amb l’estudi dels mestres venecians adaptant el seu estil i fent-lo proper al d’autors com Pittoni, Ricci i especialment Tiepolo. Va ser de la barreja d’estils que en va néixer la seva gran obra mestra Les Noces de Canà (Pinacoteca Nacional, Bolonya). Més tard es va interessar per l’art francès establint contacte amb el pintor Jean-Honoré Fragonard si bé, i en general, Gandolfi es va mostrar crític amb l’evolució neoclàssica francesa. Al final de la seva vida se’l va considerar com una de les figures més importants, i alhora de les últimes, de la corrent d’art nascuda a Bolonya, ciutat on va morir el juny de 1802.

Font: En català: No disponible - En castellano: Gaetano Gandolfi (1734-1802) - In english: Gaetano Gandolfi (1734-1802) - Altres: Gaetano Gandolfi (1734-1802)

---

Parlem de Música...

Antonio [Anton] Rosetti [Rössler] (Leitmeritz, c.1750 - Ludwigslust, 30 de juny de 1792) va ser un compositor bohemi. Es creu que va néixer el 1750 fruit de l’anotació de 42 anys en el registre de defunció. Es va formar inicialment amb els jesuïtes per poc després entrar al seminari a Praga. El setembre de 1773 es documenta la seva admissió a la Hofkapelle de Kraft Ernst, príncep d’Oettingen-Wallerstein on va servir com a intèrpret de contrabaix. Un any després va ser promocionat a la posició oficial d’Hofmusikus. Segons Gerber, va ser aleshores quan va començar a compondre música, especialment obra de cambra i religiosa. Va ser en aquell temps quan va adaptar el seu nom i cognom a l’italià, signant com Antonio Rosetti. El 1776 i després de la mort de Maria Theresa de Thurn und Taxis, va escriure un Rèquiem al seu honor que va ser representat el 26 de març de 1776. Durant la dècada del 1780 va visitar París on va promocionar activament la seva obra rebent l’atenció i interès del públic francès. Allà es va centrar en la música per a orquestra escrivint simfonies i concerts els quals van rebre primeres interpretacions al Concert Spirituel. Aquest èxit va afavorir una immillorable rebuda durant el seu retorn a Wallerstein el 1782. El període comprès entre el 1782 i 1789 va ser el més fèrtil i important de la seva carrera destacant la sèrie de concerts per a trompa, molts d’ells escrits pel duet format per Franz Zwierzina i Joseph Nagel (c.1750-1802). Pels seus mèrits va ser premiat amb el càrrec de Kapellmeister on va dur a terme la reorganització de la música religiosa de Wallerstein. No obstant, va acumular alguns deutes que van precipitar la cerca d’una feina més ben pagada. Va ser aleshores que va rebre, el 1789, una oferta de Kapellmeister de Friedrich Franz I, duc de Mecklenburg-Schwerin. Gràcies al salari generós que va rebre, va poder viure amb certa comoditat la resta de la seva vida i va gaudir d’alta admiració fins el punt que el seu Rèquiem de 1776 es va interpretar, en record a Mozart, el desembre de 1791 a Praga. Pocs mesos més tard, Rosetti va caure malalt a Ludwigslust, on va morir el juny de 1792.

OBRA:

Vocal secular:

Gesegnet sei die Stunde, G10 (birthday ode, Tode), Ludwigslust, 1790;
Auf Teutschlands Genius, G4 (cant.), 1790;
O Segne sei, G11;
various arias and duets, solo vv, orch;
82 lieder in numerous pubns and MSS

Vocal religiosa:

Der sterbende Jesus, G1 (orat, K.F.B. Zinkernagel) (Vienna, 1786)
Jesus in Gethsemane, G2 (orat, H.J. Tode), Ludwigslust, 1790
Hallelujah, G7 (cant., H.J. Tode), Ludwigslust, 1791
Mit Preis und Ruhm gekrönet, G3 (cant.) [German parody of Mass in D]
13 masses, H1–13;
4 Requiem settings, H14–17;
Ewig dir singen wir, G6 [Ger. parody of Requiem H15];
2 chorale settings, H21–2;
2 grads, H24–5;
4 off motets, H26–9;
2 hymns, H30–31;
TeD, H36;
3 lits, H37–9;
Miserere, H40;
7 Salve regina, F84–9, F100;
Pastorale, F101;
various arias and duets, solo vv, orch
Das Winterfest der Hirten, G8 (chbr op), Ludwigslust, 10 Dec 1789

Instrumental:

Orch.:
44 syms.:
A1/I:8, A29/I:9, A32/I:10 as op.1 (Paris, 1779);
A10/I:3;
A23/I:5, A45/I:14 as op.1 (Amsterdam, 1780);
A5/I:6 (Paris, 1781) [with syms. by J. Haydn, I. Holzbauer];
A6/I:11, A12/I:12, A17/I:15, A19/I:13, A23/I:5, A45/I:14 as op.3 (Paris, 1782), A6/I:11 and A12/I:12 ed. in K i; A16/I:7 (Paris, 1783) [with syms. by H.-J. Rigel and C.D. von Dittersdorf];
A4/I:4, A36/I:41, A38/I:40 as Nouvelle suite (Paris, c1785);
A9/I:21, A28/I:23, A40/I:22 as op.5 (Vienna, 1786), A9/I:21 and A28/I:23 ed. in K i; Simphonie de chasse, A20/I:18 (Paris, 1786), ed. S. Murray (Holzkirchen, 1997);
A21/I:20, A43/I:19 as op.4 (Paris, c1786), A43/I:19 ed. in M i;
A7/I:17, A39/I:16 as op.6 (Paris, 1787);
A33/I:24, A49/I:25 as op.13 (Offenbach, 1794), A33/I:24, A22/I:28 (Berlin and Amsterdam, 1796) [ov. to Das Winterfest der Hirten];
A39/I:16 as no.5 (Amsterdam, 1796);
A3/I:43, A10/I:3, A11/I:2, A24/I:5a, all c1773–6;
A32/I:10, 55, c1777–8, ed. in M i;
A30/I:34, c1778–80; A2/I:46, before 1783;
A8/I:26, 1786;
A42/I:27, 1787, ed. in K i;
A13/I:30, c1788–9, ed. in M i;
A14/I:29, c1789–92;
A48/I:31, c1790–91;
A27/I:32, 1792;
A15/I:33, ‘Pastorale’, ed. H. Schultz (Leipzig, 1988);
A26/I:35;
A34/I:45;
A35/I:1;
A37/I:37;
A41/I:44;
A44/I:38

4 kbd concs.:
C2/III:1 as op.3 (Frankfurt, 1781–2), ed. W. Koch (Holzkirchen, 1996);
C3/III:2, C4/III:3 (Speyer, 1783)

6 vn concs.:
C7/III/7, before 1778;
C5/III:8, before 1779;
C6/III:9, before 1781;
C9/III:5, before 1785, ed. W. Martin (Kirchheim, n.d.);
C10/III:6;
C11/III:4
Va Conc., C15Q

12 fl concs.:
C23/III:11, C18/III:12, C22/III:13, C19/III:23, C16/III:14, C28/III:21 as bks 1–6 (Berlin and Amsterdam, 1781–2), C23/III:11, C20/III:18, before 1776;
C17/III:16, before 1778, C21/III:20, before 1778;
C24/III:19, before 1779;
C25/III:17, before 1782;
C27/III:22, before 1782

7 ob concs.:
C33/III:28, 1778;
C30/III:27, c1779–80, ed. W. Martin (Kirchheim, 1996);
C29/III:32, C36/III:30, both c1781–2;
C31/III:29, C34/III:31, C37/III:25

4 cl concs.:
C62/III:55, C63/III:57, C27 (arr.)/III:22, C66/III:56 (Paris, 1782), C63/III:57

5 bn concs.:
C69/III:60, C75/III:63, both before 1782;
C73/III:61, c1789–92;
C74/III:62, c1789–92, ed. D. Stevens (Mainz, 1955);
C68/III:64

12 hn concs.:
C52/III:45, C49/III:36, C41/III:39 (Paris, 1782), C49/III:36 ed. in K ii;
C41/III:39, C53/III:38, C51/III:42, C39 (Paris, 1786), C53/III:38, C51/III:42, C50/III:44 (Paris, 1796–7), C38/III:43 as op.20 (Brunswick, n.d.), ed. B. Krol (Hamburg, 1959);
C48/III:37, before 1784;
C40/III:35, c1784–6; C42/III:41, c1786–7 C47/III:40, ed. B. Paumgartner (Vienna, 1973)

5 symphonies concertantes:
C14/I:36, 2 vn (Paris, 1801);
C57/III:53, 2 hn (Paris, 1786);
C60/III:52, 2 hn, c1785–8;
C61/III:49, 2 hn, 1787;
C58/III:51, 2 hn, c1789–92

38 partitas, serenades, dances (for wind insts except where otherwise stated):
Sextett, vn, fl, 2 hn, va, b, op.1, B24/II:19, 21 (Speyer, 1783), ed. M. Bělský (Prague, 1966), arr. for kbd, vn (Offenbach, 1784);
Harmonie, 2 cl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, B11/II:1 (Paris, 1796–7);
Notturno, 2 vn, va, b, 2 fl, 2 hn, B27/I:58, c1773–8;
B6/II:17, c1778–9;
B1/II:9, 1781, ed. in M ii;
B2/II:10, 1781, ed. in K ii;
B3/II:8, 1781, ed. in M ii;
B4/II:11, 1784, ed. in M ii;
B21/II:12, c1784–5;
B18/II:13, ‘La chasse’, 1785, ed. R. Hellyer (Oxford, 1964);
B5/II:14, 1787, ed. in M ii;
B20/II:15, c1787–8, ed. in M ii; Serenade, B25/I:56, 1788;
B7/II:20;
B8/II:22;
B9;
B10/II:6;
B13/II:4;
B14/II:7;
B15/II:3;
B16/II:5;
B17;
B19/II:16, ed. in K ii;
B22/II:2, ed. in K ii; Septet, vn, 2 va, b, fl, bn, hn, B26/II:18;
12 minuets, str, wind, timp, B29–40/I:59

Chbr.:
5 str trios:
D1–4/IV:5

12 str qts:
D15–17/IV:4 (Paris c1780);
D8/IV:1(3) as no.2 (Amsterdam, c1781);
D6–8/IV:1 as op.2 (Paris, c1781–2), ed. in Little;
D9–14/IV:2 as op.6 (Vienna, 1787), as op.7 (Paris, 1788), ed. in K ii
Quartetto, vn, va, vc, bn, D18/IV:3, ed. H. Bartholomäus (Holzkirchen, 1997)

13 kbd trios:
D26–8/IV:7 as op.1 (Speyer, 1782);
D34/IV:8(6) as op.5 (Paris, 1782);
D29–31/IV:8(1–8) as op.4 (Mannheim, c1784);
D29–34/IV:8 as op.5 (Paris, 1786);
D35–8/IV:9 as op.7 (Mainz, c1790), D38/IV:9(4) ed. in K ii

7 kbd sonatas:
D19–24/IV:13 as op.1 (Mainz, 1783)

4 kbd sonatas:
E3/V:3, 1790;
E2/V:5, 1791;
E1/V:6, 1792;
E4

Other kbd:
solo pieces in numerous collections, 12 ed. B. Päuler (Zürich, 1975)

Font: En català: No disponible - En castellano: Antonio Rosetti (1750-1792) - In english: Antonio Rosetti (1750-1792) - Altres: Antonio Rosetti (1750-1792)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Rosetti’s early works are written in a pleasing style that emphasizes diatonic melodies cast in a regular and repetitive phrase structure, supported by a predictable harmonic vocabulary. His music of the early 1780s demonstrates the first signs of a stylistic maturity that is brought to full bloom in the works composed after about 1784. These are characterized by a greater reliance on chromatic inflection in melodic lines, a richer harmonic and tonal language, skilful handling of counterpoint and imaginative and colourful orchestration. Throughout Rosetti’s output, two distinctive features distinguish his style: an economical treatment of materials, which often results in tight musical structures held together by discernible motivic relationships, and a sure and imaginative employment of wind instruments.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Fundacja Akademia Muzyki Dawnej; Paweł Osuchowski
RECICLASSICAT: ROSETTI, Antonio (1750-1792)
AMAZON: ROSETTI, A. - Symphonies Vitae Pomeranorum, Vol. 1

IMSLP: Antonio Rosetti (1750-1792)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ROSETTI, A. - Symphonies Vitae Pomeranorum, Vol. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZEBROWSKI, Marcin Józef (1702-1770) - Magnificat

Obra d'Anton Raphael Mengs (1728-1779), pintor txec (1)

- Recordatori de Marcin Józef Zebrowski -

En el dia de la commemoració del seu 246è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Anton Raphael Mengs (Aussig, 22 de març de 1728 - Roma, 29 de juny de 1779) va ser un pintor i teòric bohemi, que va desenvolupar bona part de la seva obra a Espanya. Es va formar a Dresden sota la direcció del seu pare, Ismael Mengs, per viatjar més tard a Roma (1741) per tal de completar la seva educació artística. Pintor del rei August III de Polònia des de 1746, va tornar de nou a Itàlia el 1748, on va alternar l'activitat artística amb la difusió de les seves idees estètiques de retorn a l'antiguitat clàssica (va escriure l'obra Reflexions sobre la bellesa), establint-se definitivament a la ciutat el 1752, després de contraure matrimoni amb una italiana. El 1761 va pintar, en el sostre de la Villa Albani de Roma, el fresc de El Parnaso, que es va convertir en un manifest del neoclassicisme pel seu ús, evident, de solucions preses dels mestres del Renaixement, en particular de Raffaello. Aquell mateix any va ser reclamat a Espanya, on hi va romandre fins el 1769, sent nomenat Primer Pintor del rei Carles III, per a qui va treballar en l'embelliment del Palau Reial. Els seus frescos freds, de colors esvaïts i desproveïts d'emoció, segons el gust de l'època, van triomfar sobre els de Tiepolo, a qui Mengs va aconseguir superar. Va ser un dels pintors més famosos i considerats del seu temps i va exercir en els seus coetanis una influència notable. La seva repercussió en l'art espanyol va ser notable, especialment a la cort de Madrid on la seva influència va ser evident en els germans Francisco i Ramón Bayeu, i també en algunes obres de Goya, per a qui va intercedir a l’hora de trobar feina a la capital espanyola. Mengs va tornar a Madrid entre el 1774 i 1776 any en què, sentint-se malalt, va marxar a Roma on va morir el 1779.

Font: En català: Anton Raphael Mengs (1728-1779) - En castellano: Anton Raphael Mengs (1728-1779) - In english: Anton Raphael Mengs (1728-1779) - Altres: Anton Raphael Mengs (1728-1779) 

---

Parlem de Música...

Marcin Józef Żebrowski (Magnuszewie, c.1702 - Wieluniu, 29 de juny de 1770) va ser un violinista i compositor polonès. Pocs són els detalls coneguts de la seva vida més enllà del fèrtil període comprès entre els anys 1748 i 1765 en què va treballar al Monestir de Jasna Gora com a violinista de la seva orquestra i també com a cantant, compositor i professor. Va ser autor d’abundant obra religiosa, entre misses, vespres i altres obres, així com de diverses composicions instrumentals, principalment sonates "pro processione". Va morir a Wieluniu el juny de 1770.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marcin Józef Zebrowski (1702-1770) - Altres: Marcin Józef Zebrowski (1702-1770)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The work of the composer which has come down to us represents a richer output, of which the greatest part is kept in the archives of the Paulite Fathers at Jasna Góra in Częstochowa: thirty entries under twenty one catalogue numbers. Moreover, fragments of Żebrowski's work are to be found in the collections of the following chapel music establishments: the parish musical establishment in Szalowa and the musical establishment of the Dominican Fathers in Gidle. In respect of the volume of preserved works Żebrowski belongs thus among the foremost l8th century Polish composers known today. This applies not only to vocal-instrumental, but also to purely instrumental music: his Sonatae pro processione are an exceptionally valuable part of the heritage of Polish instrumental music of the pre-classical period. Among the vocal-instrumental works, which form the main current of Żebrowski's output, his Mass compositions deserve particular attention. At present there are five known manuscripts containing his Masses, out of which four, kept at Jasna Góra, are complete, and one - belonging to the collection of the parish musical establishment in Szalowa - incomplete. All the Jasna Góra manuscripts have been preserved in very good condition. These are: Missa ex D, Missa Pastoralis, Missa Pastoritia, Missa in B. These compositions were still part of the repertoire of the Kapelle in 1819. Comparing Żebrowski's work with the preserved output of other contemporary composers we can see that he is superior to them in his mastery of compository technique, and above all in inventiveness and creativity in shaping the melodic line.

PWM (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro Sine Nomine; Concerto Polacco; Marek Toporowski
IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STRAESSER, Ewald (1867-1933) - Piano Concerto Op. 8 (1897)

Obra de Gottlieb Theodor von Kempf Hartenkampf (1871-1964), pintor austríac (1)

- Recordatori d'Ewald Straesser -

En el dia de la celebració del seu 149è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Gottlieb Theodor von Kempf Hartenkampf (Wien, 1871 - Wien, 1964) va ser un pintor austríac. Entre els anys 1888 i 1896 va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena sota la direcció de Julius Victor Berger, Leopold Karl Müller, Josef Matthias von Trenkwald i August Eisenmenger. Aquells anys també va realitzar diversos viatges d’estudis a Roma i París. A partir del 1900 va començar a presentar els seus primers treballs, principalment retrats, paisatges i escenes de gènere, a la Vienna Künstlerhaus per més tard fer exposicions a Munich i Dresden. El seu art, depurat i realista, va ser condecorat diverses vegades rebent, entre altres, la Medalla d’Or de la Vienna Künstlerhaus, la màxima condecoració de la ciutat de Viena i el premi Waldmüller. Va treballar com a il·lustrador de la monarquia austro-hongaresa. Va morir a Viena el 1964. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Gottlieb Theodor von Kempf Hartenkampf (1871-1964)

---

Parlem de Música...

Ewald Straesser (Burscheid, 27 de juny de 1867 - Stuttgart, 4 d’abril de 1933) va ser un compositor i professor alemany. Es va formar inicialment amb Franz Wüllner a la Hochschule für Musik und Tanz de Köln. Poc després de la seva graduació va rebre un càrrec al mateix conservatori on s’havia format. Allà va tenir com alumnes a Georg van Albrecht i a Erwin Schulhoff. Com a compositor aquella va ser una etapa productiva escrivint fins a 6 simfonies, de les quals només en va publicar 3, un concert de piano i nombrosa obra de cambra. El 1921 va succeir a Joseph Haas com a professor de composició de la Hochschule für Musik und Tanz, va ser professor a la Universitat de Köln i va ser membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Prússia. Els darrers anys es va traslladar a Stuttgart on va ser professor de la Württembergischen Hochschule für Musik. Va morir en aquesta ciutat l’abril de 1933.

Font: En català: Ewald Straesser (1867-1933) - En castellano: No disponible - In english: Ewald Straesser (1867-1933) - Altres: Ewald Straesser (1867-1933)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ewald Sträßer wurde am 27. Juni 1867 im Bergischen Land, nämlich in Burscheid - rund 25 Kilometer nordöstlich von Köln - geboren. Nach einer musikalischen Grundausbildung in der Region gelangte er als 17-Jähriger an das unter der Leitung von Franz Wüllner aufblühende Kölner Konservatorium. Wüllner wurde ihm zum Freund und Mäzen. 1892 berief ihn Wüllner als Musiktheorielehrer an das Institut. Ab 1900 tritt Sträßer auch verstärkt als Komponist an die Öffentlichkeit; überregional bekannt wurde er, als Wüllners Nachfolger Fritz Steinbach am 23. März 1909 seine 1. Sinfonie innerhalb eines Gürzenich-Konzertes zur Uraufführung brachte. Von 1910 bis 1920 stand Ewald Sträßer im Zenit seines Erfolges. Zahlreiche berühmte Dirigenten führten seine Werke auf, darunter Nikisch, Abendroth, Busch, Hausegger, Strauss, Mengelberg, Weingartner, Furtwängler und Pfitzner. Die Listen der Kammermusik-Ensembles und Solisten sind ebenso namhaft bestückt. 1917 wagt Sträßer den Sprung in die Selbstständigkeit als freischaffender Künstler - die Nachkriegszeit vereitelt jedoch alles Weitere, und Sträßer ging 1921 als Nachfolger von Josef Haas an die Württembergische Hochschule für Musik Stuttgart, um dessen Meisterklasse für Komposition zu übernehmen. Nur ein Jahr nach Eintritt in den Ruhestand, am 4. April 1933, starb Sträßer nach schwerer Krankheit in seiner zweiten Heimat Stuttgart.

Christoph Dohr (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Oliver Triendl (piano); Symphony Orchestra of the North German Radio; Klaus Tennstedt (1926-1998, conductor)
IMSLP: Ewald Straesser (1867-1933)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Mythologische Operette

---

 Festa de Sant Joan - St. John Festivity 

- I come back next week -

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

INTERPRETS: Chamber Orchestra of the Budapest Philharmonic Society; Erdélyi Miklós;
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)

HUNGAROTON: Mythologische Operette

IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)

CPDL: Johann Michael Haydn (1737-1806)

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MÉHUL, Étienne Nicolas (1763-1817) - Symphony No. 1 (1808)

Obra de Karl Pàvlovitx Brullov (1799-1852), pintor rus (1)

- Recordatori d'Étienne Nicolas Méhul -

En el dia de la celebració del seu 253è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Karl Pavlovich Bryullov [Карл Павлович Брюллов] (Sant Petersburg, 12 de desembre de 1799 - Roma, 11 de juny de 1852) va ser un pintor rus, un dels més importants del seu temps. Va néixer en el si d'una família d'origen francès. Malgrat haver estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Bryullov no es va decantar completament per l'estil clàssic après dels seus mestres i també del seu germà Aleksandr Bryullov. Després de reconèixer-se a si mateix com una figura prometedora i finalitzar la seva formació, va viatjar a Roma, on va treballar fins el 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant, la seva fama va començar a créixer a partir de la realització dels seus primers quadres històrics, especialment un d’ells, l’obra L'últim dia de Pompeia (1830-1833). Aquesta va ser una vasta composició comparada per Pushkin i Gogol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. La pintura va causar estupor a Itàlia i el va consolidar com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després d’aquest treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer amistats entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, a més d’obtenir un càrrec a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg. Allà va exercir de professor entre els anys 1836 i 1848 i va desenvolupar un estil de retrat que va combinar proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb la tendència romàntica de l’època. Els darrers anys i mentre treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar sobtadament. Seguint el consell del seu metge, el 1849 es va traslladar a Madeira per poc després tornar a Roma, ciutat on va morir el juny de 1852.

Font: En català: Karl Pàvlovitx Brullov (1799-1852) - En castellano: Karl Pàvlovitx Brullov (1799-1852) - In english: Karl Pàvlovitx Brullov (1799-1852) - Altres: Karl Pàvlovitx Brullov (1799-1852)

---

Parlem de Música...

Étienne Nicolas Méhul (Givet, 22 de juny de 1763 - Paris, 18 d’octubre de 1817) va ser un compositor francès i un dels més importants del seu temps a França. Fill de Jean-François Méhul, es va formar inicialment amb un organista d’un convent franciscà. Poc després va rebre classes de Wilhelm Hanser a l’abadia de Laval-Dieu i ben aviat es va convertir en el seu assistent. A l’entorn del 1778 va arribar a París on va conèixer i estudiar amb Jean-Frédéric Edelmann mentre treballava com a professor de teclat i organista. Amb Edelmann es va introduir a l’òpera tot realitzant alguns primers arranjaments que van ser interpretats al Concert Spirituel de 1782. Va ser en aquella dècada que va entrar en contacte amb amistats d’alt nivell. També va ser triat membre de la distingida Société Académique des Enfants d’Apollon on va tenir l’oportunitat de representar algunes de les seves obres. A finals del 1789 va començar a treballar en les seves primeres òperes fent estrena del seu primer treball, per nom Euphrosine ou Le tyran corrigé, el 1790. El seu èxit immediat va motivar el seu ràpid ascens com a compositor teatral a París. Durant la dècada del 1790 va viure la glòria amb constants representacions de diverses òperes. Durant la Revolució Francesa, Méhul va potenciar la seva labor patriòtica tot escrivint nombroses cançons i himnes a tal efecte i del gust revolucionari.

Va ser també el 1797 quan va publicar el seu primer intent simfònic així com algunes obertures. El 1795 va ser un dels membres fundadors de l’Institut de França i el 1796 va ser condecorat per la seva valuosa contribució a la causa revolucionària sent nomenat inspector del reorganitzat Conservatori de París. Entre els anys 1799 i 1804 va continuar escrivint òperes si bé de temàtica més dramàtica les quals no van resistir l’embastida de l’emergent òpera còmica. També va compondre ballets, música incidental i més cançons. A partir del 1804 i fins a el 1815 es va especialitzar en òpera còmica si bé no va assolir l’èxit de la dècada del 1790. Per tant, va explorar altres gèneres potenciant la creativitat simfònica que es va traduir en la publicació de 5 noves simfonies. També va publicar cantates solemnes, algunes en honor a Napoleò, fet que va despertar l’admiració de l’emperador que va atorgar-li una pensió vitalícia. Tot i aquest vincle proper amb Napoleò, Méhul va gaudir d’alta estima durant la restauració reial sent fins i tot nomenat surintendant honoraire de la musique du Roi, fet que va celebrar amb el cant reial Lève, Bordeaux, la tête altière. Els darrers anys, tot i patir una malaltia terminal, va seguir lluitant per preservar la independència del conservatori com a una institució revolucionària i imperial. La seva mort, esdevinguda l’octubre de 1817 a París, va causar gran commoció a França.

OBRA:

Vocal:

Opera:
Euphrosine et Corradin ou le Tyran corrigé (1790)
Alonzo et Cora (1791)
Adrien.
Stratonice (1792)
Le Jeune sage et le vieux fou (1793)
Horatius Coclès (1794)
Le Congrès des rois (1794)
Mélidore et Phrosine (1794)
Doria ou La Tyrannie détruite (1795)
La Caverne (1795)
Le Jeune Henri (1797)
Le Pont de Lodi (1797)
La Taupe et les papillons (1797-1798; no estrenada)
Adrien (1799)
Ariodant (1799)
Epicure (1800)
Bion (1800)
L'Irato ou l'Emporté (1801)
Une Folie (1802)
Le trésor supposé ou Le danger d'écouter aux portes (1802)
Joanna (1802)
Héléna (1803)
Le Baiser et la quittance ou Une aventure de garnison (1803)
L'Heureux malgré lui (1803)
Les deux Aveugles de Tolède (1806)
Uthal (1806)
Gabrielle d'Estrées ou Les Amours d'Henri IV (1806)
Joseph (1807)
Valentine de Milan (1807-1808)
Les Troubadours, ou La Fête au château (1810)
Les Amazones ou La Fondation de Thèbes (1811)
Sésostris (1812)
Le Prince troubadour ou Le Grand Trompeur de dames (1813)
L'Oriflamme (1814)
La Journée aux aventures (1816)

Other stage:
Le jugement de Paris (ballet-pantomime, 3, P.G. Gardel), 5 March 1793, Po [incl. music by Gluck, Haydn, R. Kreutzer, ‘Michel’ [Yost], I. Pleyel and others], rev. in 1 act
Timoléon (incid music, 3, M.J. Chénier), République, 11 Sept 1794, Pcf, Pn, US-Bp
La dansomanie (ballet-pantomime, 2, Gardel), Opéra, 14 June 1800, F-Po, arr. pf, vn (1800) [incl. music by Mozart and others]
Daphnis et Pandrose (ballet-pantomime, 2, Gardel), Opéra, 14 Jan 1803, Po [incl. music by Dalvimare, Devienne, Duvernoy, Gluck, Haydn, Himmel, R. Kreutzer, Martini, Miller, Winter]
Guillaume le conquérant (incid music, 5, Duval), Français, 4 Feb 1804, arr. from his compositions, with Chanson de Roland, hymne guerrier; arr. B, chorus, pf, Pn*, pubd in La décade philosophique (10 May 1804), suppl.
Les Hussites, ou Le siège de Naumbourg (incid music, 3, Duval), Porte-St-Martin, 14 June 1804
Persée et Andromède (ballet-pantomime, 3, Gardel), Opéra, 8 June 1810, Po [incl. music by Haydn, Paer, Steibelt, Méhul (from Ariodant)]

Choral:
wb – wind band accompaniment
Ode sacrée (J.-B. Rousseau), with 2vv, orch, 1782, lost;
Duo de Zoroastre, 1786, lost;
Invocation à Apollon (Quel tumulte! quel bruit!) (N.G. Léonard), scène lyrique, with 3vv, orch, 1787, Pn (inc.);
Philoctète à Lemnos, scène lyrique, with 3vv, orch, 1788, Pn (inc.);
Messe solennelle, A , orch, 1804 [for Napoleon’s coronation, but not perf. there], A-KN, Wgm, CS-BRm, US-NYp, vs (c1789)
Chant national du 25 messidor (L.J.P. Fontanes), solo vv, 3 choirs, 3 inst ensembles, 1800;
Hymne à la paix, 1801, lost;
Domine salvum fac rempublicam, 2 choirs, 2 orchs, 1802, Pn*;
Jetez des fleurs, kbd acc., pubd in P.J.B. Chaussard: Fêtes et courtisanes de la Grèce, i, 2nd edn only (1803), 187, and in Masson (1934);
Chant lyrique pour l’inauguration de la statue votée à Sa Majesté l’Empereur et Roi (Arnault), with 5vv, orch, 1807 (1807);
Chant du retour pour la Grand Armée (Arnault), with solo vv, orch, 1807 (1807)
Chant funèbre (Chaussard), with 3vv, inst ensemble, 1808, Pn*;
Cantate pour le mariage de l’Empereur (O doux printemps) (Arnault), acc. orch, 1810, Po;
Cantate [pour le mariage de l’Empereur] (Du trône ou jusqua’à Toi), with 4vv, orch, 1810, Pn (inc.);
Comblé de bonheur (Chant triomphale) (?Arnault) [on the return of Napoleon and Marie-Louise from their tour], acc. orch, 1810, Po;
Toi qui veilles sur cet empire (J.A. Esménard), with B, orch, 1810 [to announce Marie-Louise’s pregnancy at a command perf. of Gluck’s Alceste], Po (inc.)
Le chant d’Ossian (Arnault), with T, orch, 1811 [on the baptism of Napoleon’s son, the King of Rome], lost;
Pourquoi sous un ciel aussi beau (cant., Arnault), with 5vv, orch, 1811 [on the birth of the King of Rome and the inauguration of the new concert hall at the Conservatoire], collab. Catel and Cherubini, Pn*;
O France! à tes destins prospères (Arnault), acc. orch, 1811 [on the birth of the King of Rome], Po;
Lève, Bordeaux, la tête altière (Chant royal), with 3vv, orch, Bordeaux, 1815 [in honour of the Bourbons], Pn*; Salve regina, c1816, Pn* (inc.);
La naissance d’Oscar Leclerc (L.M. Revellière-Lepeaux), with 2 solo vv, orch

Choral hymnes:
wb – wind band accompaniment
Hymne à la raison [later, Hymne patriotique] (Chénier), with 3vv, orch, 1793 (1794);
Le chant du départ (Hymne de guerre) (Chénier), wb, Pn, arr. v, pf (1794);
Hymne chanté par le peuple à la fête de Barra et Viala (C.J.L. Davrigny), kbd acc. (1794);
Le chant des victoires (Hymne de guerre/à la victoire) (Chénier), with insts, 1794 (1798), arr. v, pf (1794); Hymne des vingt-deux (Chénier), with 1v, wb, Pn; arr. v, bc (1795);
Le chant du retour (Hymne pour la paix) (Chénier), with 1v, wb, 1797 (1798); arr. v, pf (1798);
Enfin il est chassé de la belle Italie, 1797, Pn* (inc.);
Hymne pour la fête des époux (J.F. Ducis), with wb (1799); arr. v, pf (1799)

Songs, revolutionary works for one Voice:
accompanied by piano or harp unless otherwise stated
wb – wind band accompaniment
Scène française, S, orch, 1789, lost;
Le petit Nantais (L.F. Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43);
Hymne à l’Eternel (‘Quelle solennité’) (Hue) (1794);
L’ordre du jour (Lille), v, bc (1794);
Chant funèbre à la mémoire du représentant du peuple Féraud (Baour-Lormian), acc. wb, Pn; arr, v, pf (1795);
Réponse du vieux pasteur (A.F. Coupigny), sung in L. Jadin: Le cabaleur (1795);
Hymne du 9 thermidor (‘Salut neuf thermidor’) (Chénier), v, wb; arr. v, bc (1795);
Loizerolles, ou le triomphe de l’amour paternel (Jauffret) (1795);
L’infortunée Lyonnaise (Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43)
Le chien victime de sa fidélité (Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43);
Oscar et Dermide (Arnault, after Ossian), pubd in 6 romances anacréontiques, ii (1796), also in Gougelot (1937–43);
Hymne à la paix (‘O jour de gloire’) (C. Pipelet de Leury), acc. orch (1797);
Théophilantropes (‘O Dieu, dont l’univers publie’) (J.F. de Laharpe), c1797, Pn;
Anniversaire du 9 thermidor, acc. wb, 1798;
Le 18 fructidor (‘Un vaste deuil’) (Lebrun-Tossa [J.A. Brun]), acc. wb; arr. v, bc (1798)
La naissance de mon fils Adolphe (Jauffret) (1798);
Chant montagnard (‘Vous qui sur ces montagnes’), c1799, Pn*;
Romance de Falkland (Jauffret) (1798);
Ode XXXIX: Les plaisirs d’un buveur (Anacreon, trans. J.-B. Gail), Ode XIX: E g’e me lai na pi nei [La terre noire boit], both pubd in 9 odes d’Anacréon;
3 songs (Chaussard): Chant d’amour et de douleur, La chanson de l’hirondelle, Le bain, all pubd in Fêtes et courtisanes de la Grèce (Paris, 1801);
Guillaume le conquérant (J. Lablée) (1804);
Chanson de Roland, sung in Guillaume le conquérant (1804);
Le baiser (Saint-Amand), pubd in Le chansonnier des grâces (1808), 231–2 and suppl.7
Le bouquet d’une amie (Saint-Amand), pubd in La chansonnier des grâces (1808), 26 and suppls.6–7;
Stances (‘Mère des braves’), 1810 [in honour of the marriage of Napoleon and Marie-Louise];
Bayard mourant (C. Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1814), 150–51;
Charles Martel!, ou La parisienne (Jauffret) (1814);
Le retour de l’exilé (Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1815), 260–63;
Eginhard et Emma (Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1816), 222–4;
Ternaire (E. Deschamps): Adieux du pélerin, Retour au foyer, Le vieux pâtre, [all pubd posth. with new texts by Deschamps]
Other songs (Jauffret), probably pubd 1790–95 in the series Feuilles de Terpsichore or by Cousineau:
Julie et Volmar, ou Le supplice de deux amants;
La jeune Avignonaise, Ou Emilie Chaussande;
La caverne de la Sainte-Baume, ou La mère malheureuse;
L’orphelin adopté par sa nourrice;
Victoire Négrier-Lavergne, ou L’héroïne de l’amour conjugal;
Joséphine Kelly et ses deux enfants [see Gougelot, 1937–43]

Instrumental:

Orch:
Sym., C, 1797, Pn* (last 2 mvts);
Sym. no.1, g, 1808 (1809), ed. D. Charlton (Madison, WI, 1985);
Sym. no.2, D, 1809 (1809), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
Sym. no.3, C, 1809, Pn (parts);
Sym. no.4, E, 1810, Pn (parts);
Sym. no.5, A, 1810, ed. D. Charlton (with A. Caston) (New York, 1982)

Wind ensemble:
Ouverture, F, 1793, Musique à l’usage des fêtes nationales (1794), ed. W.S. Dudley (1968)

Chbr:
Grande ouverture, pf, vn, 3 mirlitons, perc, 1808, Pn* [also known as Ouverture burlesque, 1875]

Kbd:
3 sonates, pf/hpd, op.1 (Paris, 1783);
3 sonates, pf/hpd, vn ad lib, op.2 (Paris, 1788);
Sonate, C, pf, pubd in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres (1784), no.3 [last mvt used in third sonata op.2]

Kbd arrs.:
2 airs de ballet from Gossec’s Thésée and gavotte from Gluck’s Orphée, pubd in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres (1782), nos.1, 4, 7;
ov. and dances from Edelmann: Le feu (1782);
music from Lemoyne’s Phèdre (1787)

Other Works:
4 contributions to Principes élémentaires de musique arrêtés par les membres du Conservatoire (1799–1800), 243–6, 254–5, 275–6, 294–7, and Solfèges pour servir à l’étude dans le Conservatoire ... seconde partie (1801–2), 202–3, 252–3, 277–8

Spurious:
incl. Chant triomphal, 1809 [by Catel], Nouveau recueil de 22 canons (Brussels, n.d.) [all by Berton], several romances;
many items by Méhul’s student and nephew joseph Daussoigne have been miscatalogued under Méhul’s name in Pn and D-Bsb
Various writings

Font: En català: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) - En castellano: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) - In english: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) - Altres: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El 2017 m’ensumo festa grossa a França quan s’adonin que un dels seus commemora bicentenari i que nosaltres celebrarem pertinentnment. Perquè tot i parlar d’un revolucionari i amic íntim de Napoleò, la seva història ens transmet patriotisme francès en totes direccions, admirat a parts iguals per ciutadans d’ideologies diverses i gràcies, únicament, al fet diferencial de la seva música, d’una intensa passió nacionalista. Per tant i segurament proper al que va representar Gossec, a Méhul l’hem de situar a la cúspide musical del seu temps i espai. I com bé sabem, el seu repertori va ser principalment vocal, tant teatral com cerimonial, amb gran diversitat d’espectres i matisos en aquest sentit. No obstant, Méhul també va ser un dels compositors de simfonies més transcendentals durant el regnat de Napoleò. I en aquest sentit, i després d’un primer intent simfònic del 1797, Méhul va tenir un clar projecte a llarg termini, el d’escriure sis simfonies per a ser representades al Conservatori de París, institució per el qual va treballar tota la seva vida amb devoció. Del seu enèrgic esforç en van néixer 5 simfonies, la sisena tot i existir se'n desconeix el seu destí, de les quals avui n'escoltarem la primera d'elles, la Simfonia en Sol menor escrita a l'entorn del 1808. Publicada a París juntament amb la Simfonia No.2, el cert és que va ser rebuda amb certa fredor per un públic avessat a l'òpera i a les simfonies clàssiques d'Haydn i en menor mesura de Mozart. De fet, no va ser fins l'any 1838 que Mendelssohn la va interpretar amb la Gewandhaus de Leipzig, rebent una pluja d'elogis desenfrenats tot i els 30 anys que havien passat de la seva composició. En qualsevol cas, la simfonia es presenta clarament en la configuració clàssica, és a dir, en quatre moviments característics i amb orquestra completa, timbales incloses. Schumann va admirar especialment l'enginy en l'ús del pizzicato en el tercer moviment, considerant-lo certament innovador i proper al Beethoven de la cinquena simfonia, la qual va ser escrita, també, a l'entorn del 1808. En definitiva, Méhul es va iniciar en el camí simfònic amb grans pretensions, amb un so noble i greu que va accentuar el caràcter solemne d'una obra fantàstica, de principi a fí!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensembles Philidor; Concerto Polacco; Didier Talpain
PRESTOCLASSICAL: Symphonies No. 1 sur instruments anciens

IMSLP: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817)

CPDL: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817)

SPOTIFY: Symphonies No. 1 sur instruments anciens



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE SYLVA, Johann Elias (1716-1798) - Missa Solemnis (c.1760)

Obra de Joseph-Marie Vien (1716-1809), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Elias de Sylva -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Joseph-Marie Vien (Montpellier, 18 de juny de 1716 - Paris, 27 de març de 1809) va ser un pintor francès. Protegit pel Comte de Caylus, es va formar inicialment a l’estudi de Natoire. El 1745 va obtenir el Prix de Roma i va viatjar a Itàlia on va viure i estudiar a l’Acadèmia Francesa de Roma. De tornada a París va presentar la seva obra Daedalus i Icarus provocant l’admiració però també el rebuig, especialment de François Boucher. El 1776 va ser nomenat director de l’Escola de França a Roma on va desistir de rebre com a alumne a Jacques-Louis David. Va ser un dels darrers pintors en tenir el títol de Premier peintre du Roi, càrrec que va exercir entre els anys 1789 i 1791. Poc després Napoleó el va nomenar senador. Com a professor va tenir molts alumnes entre els que van destacar François-André Vincent, Jean-Antoine-Théodore Giroust i Jean-Baptiste Regnault. Va morir a París el març de 1809.

Font: En català: Joseph-Marie Vien (1716-1809) - En castellano: Joseph-Marie Vien (1716-1809) - In english: Joseph-Marie Vien (1716-1809) - Altres: Joseph-Marie Vien (1716-1809)

---

Parlem de Música...

Johann Ferdinand [Elias] de Sylva (Innsbruck, 21 de juny de 1716 - Innsbruck, 8 de maig de 1798) va ser un organista i compositor austríac. Es va formar com a cantant d’un cor del Königlichen Damenstift on el seu mestre va ser el seu oncle Elias de Sylva. L’admiració que va mostrar pel seu mestre va motivar el canvi de cognom de Ferdinand per el d’Elias. Més tard va rebre la influència, a través del seu oncle, del compositor Johann Jakob Walther. Poc després va entrar al Seminari de Teologia sent ordenat sacerdot el 1741 si bé professionalment es va dedicar la resta de la seva vida a la música. En aquest sentit va treballar com a violinista, professor i organista de la cort d’Innsbruck. Com a compositor va escriure abundant obra religiosa però també nombrosos simfonies les quals van formar part dels oficis litúrgics. A partir del 1748 va treballar com a músic de la Pfarrkirche per assolir, el 1759, el nomenament de mestre de capella i del cor en un càrrec que va mantenir fins el 1798, l’any de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Elias de Sylva (1716-1798)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La regió del Tirol austríac va ser un important nucli de creació musical el qual actualment es preserva i divulga amb envejosa naturalitat. I en aquest sentit i per fortuna dels seus vilatans, allà des de fa anys i sistemàticament estant recuperant noms i més noms que van formar part de la brillant cultura musical dels segles XVII, XVIII i XIX. Un d’ells va ser un desconegut, que aquest any mereix festa grossa, Johann Elias de Sylva qui va dedicar la seva vida a dues devocions, la fe catòlica i la música. Complementades, van motivar un repertori carregat de paraules sagrades però també de simpàtiques melodies musicals les quals van sovint adornar el seu treball, clarament emmarcat en el context clàssic vienès. Autor de simfonies i obra de cambra, i segurament d’excel·lent manufactura, De Sylva va ser conegut en bona part gràcies al seu treball a la Pfarrkirche d’Innsbruck, ciutat de la qual en prou feines va moure’s al llarg de la seva vida. Allà, plàcidament instal·lat, va escriure a l’entorn del 1760, les dues misses solemnes que recupera aquesta edició i de les quals n’escoltarem la segona. La Missa solemne en Re major per a solistes, cor i orquestra, preservada als arxius del Monestir de Stams, s’ha de situar en plena efervescència musical clàssica i de clara connotació festiva tot i l’evident solemnitat amb què es presenta palpable des del primer compàs del Kyrie, amb una breu i 'oboista' introducció instrumental, fins al Sanctus final ja que ambdues misses prescindeixen, desconec per què, del Benedictus i Agnus dei. Treballs inèdits, i en primeres gravacions, que tot i patir certs desajustos d'afinació en alguns instruments de corda, se'ns presenten amb notable dignitat, suficient per a dimensionar l'obra del misteriós Johann Elias de Sylva!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Kammerchor des Ferdinandeums; Kammerorchester des Ferdinandeums; Josef Wetzinger
TIROLER: De Sylva - Sakralwerke

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!