dimarts, 28 de febrer del 2017

CARPENTER, John Alden (1876-1951) - Krazy Kat & Concertino (1915)

Manuel García Rodríguez - Pescando
Obra de Manuel García y Rodríguez (1863-1925), pintor andalús (1)


- Recordatori de John Alden Carpenter -
En el dia de la celebració del seu 141è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Manuel García y Rodríguez (Sevilla, 1863 - Sevilla, 6 de maig de 1925) va ser un pintor i il·lustrador andalús. Va rebre nocions pictòriques, primer de José de la Vega Marrugal i després a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, on va ser deixeble d'Emilio Sánchez Perrier, d'Eduardo Cano i de Manuel Ussel de Guimbarda. Va participar, sovint, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, i va obtenir una tercera medalla el 1887 per l'obra Orillas del Guadalquivir, i una segona el 1890 per La tarde, i el 1895 per Tarde de Otoño. A partir del 1921 també es va presentar a les Exposicions de Belles Arts de Sevilla. Va col·laborar com a il·lustrador per al setmanari Blanco y Negro. Va destacar com a paisatgista, prenent com a motius les ribes del Guadalquivir i del Guadaira, els racons de l'Alcàsser i els barris sevillans, entre altres. Va morir a Sevilla el maig de 1925.

Font: En català: No disponible En castellano: Manuel García y Rodríguez (1863-1925) In english: Manuel García y Rodríguez (1863-1925) - Altres: Manuel García y Rodríguez (1863-1925)



Parlem de Música...

John Alden Carpenter (Park Ridge, 28 de febrer de 1876 - Chicago, 26 d'abril de 1951) va ser un compositor nord-americà. Fill d'un industrial ric i d'una cantant, es va formar inicialment amb la seva mare abans de rebre formació amb Amy Fay i W.C.E. Seeboeck. Poc després va entrar a Harvard, on va estudiar música amb J.K. Paine, i on va obtenir la graduació el 1897. Va ser allà on també es va iniciar ràpidament en la composició d'obres de piano i cançons. A partir d'aleshores va començar a treballar en el negoci familiar del qual en va assolir el càrrec de vicepresident entre els anys 1909 i 1936 i que va compaginar amb la música. El 1900 es va casar amb Rue Winterbotham. El seu talent com a compositor va motivar el seu viatge a Londres per estudiar amb Edward Elgar, autor a qui admirava profundament. Després d'aquest viatge europeu, va tornar als Estats Units on va seguir la seva formació amb Bernhard Ziehn a Chicago, ciutat on tenia establert el negoci familiar i des d'on va compondre la majoria de les seves obres. Precisament, van ser els darrers anys i després de la seva jubilació que va dedicar els seus majors esforços en la composició. Va morir a Chicago l'abril de 1951.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Strawberry Night Festival Music, perf. 1896
Branglebrink (show, R.M. Townsend, E.G. Knoblauch), 1896 [collab. F.B. Whittemore, R.G. Morse; written for Hasty Pudding Club]
The Flying Dutchmen (show, H.T. Nichols), 1897 [written for Hasty Pudding Club]
The Birthday of the Infanta (ballet), 1917, rev. 1919, arr. suite, 1930, rev. 1940, arr. concert suite, 1949; Chicago, 23 Dec 1919
Krazy Kat (jazz pantomime), 1921, rev. 1940, arr. pf, 1948; Chicago, 23 Dec 1921
Skyscrapers (ballet), 1923–4; New York, 19 Feb 1926

Choral:
The Home Road, mixed vv/unison chorus (1917);
Song of Faith (Carpenter), SATB, orch, 1931, rev. 1936, rev. 1946;
Song of Freedom (M.H. Martin), unison chorus, orch, 1941, arr. chorus, band, 1942

Songs: (1v, pf, unless otherwise stated):
Improving Songs for Anxious Children (R. Carpenter), 17 Songs, 1901–2;
When Little Boys Sing (R. Carpenter), collection, 1904;
The Cock shall Crow (R.L. Stevenson) (1912);
8 Songs, medium v, pf (1912);
4 Poems (P. Verlaine) (1912);
4 Songs, medium v, pf (1913);
Gitanjali [Song offerings] (R. Tagore), 6 songs (1914), rev. 1942;
The Player Queen (W.B. Yeats), 1914;
Water colors: 4 Chinese Tone Poems (Li Po, Yu-hsi, Li She, trad. Chin. coll. Confucius), 1916, rev. 1944;
The Home Road (J.A. Carpenter), 1917, arr. SATB, arr. unison vv, pf;
Berceuse de guerre (E. Cammaerts), 1918;
2 Night Songs (S. Sassoon) (1921);
4 Negro Songs (L. Hughes) (1927);
2 Songs, high v, pf (1936);
3 Songs, medium v, pf, (1938)

Instrumental:

Orch:
Symphony no.1 ‘Sermons in Stones’, 1916–17;
Adventures in a Perambulator, 1914, rev. 1941;
Concertino, pf, orch, 1915, rev. 1948;
A Pilgrim Vision, 1920;
A Little Bit of Jazz, 1925;
Oil and Vinegar, 1926;
Patterns, 1932;
Sea Drift, sym. poem, after W. Whitman, 1933, rev. 1944, Dance Suite [orchs of pf works: Polonaise Americaine, Tango Americaine, Danza];
Vn Conc., 1936;
Sym., C, 1940 [based on Sym. no.1];
Sym. no.2, 1942, rev. 1947;
The Anxious Bugler, sym. poem, 1943;
The Seven Ages, suite, after W. Shakespeare, 1945;
Carmel Conc., pf, orch, 1948

Chbr:
Sonata, vn, pf, 1911;
Qt, Str, 1927;
Qnt in 3 movts, 1937

Pf:
Pf Sonata no.1, g, 1897;
Nocturne (1898);
Impromptu (1915);
Polonaise Américaine (1915);
Little Nigger, 1916;
Little Dancer (1918);
Little Indian (1918);
Tango Américain, 1920;
Concertino, pf, orch (1920), rev. 1949;
Diversions, 5 pieces, pf (1923);
Danza (1942), rev. 1947

Font: En català: John Alden Carpenter (1876-1951) En castellano: John Alden Carpenter (1876-1951) In english: John Alden Carpenter (1876-1951) - Altres: John Alden Carpenter (1876-1951)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michael Chertock (piano); BBC Concert OrchestraKeith Lockhart (conductor) 
AMAZON: CARPENTER, J.A. - Krazy Kat
SPOTIFY: CARPENTER, J.A. - Krazy Kat



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 27 de febrer del 2017

PETERSON-BERGER, Olof Wilhelm (1867-1942) - Violin Concerto (1928)

Guy Pène du Bois - Café Dóme
Obra de Guy Pène du Bois (1884-1958), pintor nord-americà (1)


- Recordatori d'Olof Wilhelm Peterson-Berger -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Guy Pène du Bois (Brooklyn, 4 de gener de 1884 - Boston, 18 de juliol de 1958) va ser un crític d'art, pintor i educador nord-americà. A partir del 1899 es va formar a la New York School of Art amb William Merritt Chase. El 1902 va rebre classes de Robert Henri, pintor de qui rebria una profunda influència especialment pel que fa a la temàtica de la seva posterior obra, focalitzada en la cultura i en l'entorn humà. A partir del 1905 va iniciar una gira per Europa, on va estudiar amb Théophile Steinlen si bé la mort del seu pare el 1906 el va obligar a tornar als Estats Units. Aquell mateix any va començar a treballar com a il·lustrador i crític de la New York American. Anys més tard va seguir treballant com a crític de diverses revistes. Com a pintor es va fer conegut per la seva singular visió de situacions quotidianes relacionades amb la cultura del seu temps, com els cafès, els teatres o les famoses Garçonne. El 1917 va exposar al Whitney Studio i l'any següent va celebrar una exposició individual en aquesta mateixa galeria. Poc després, va començar a fer classes, primer a l'Art Students League i després en el seu propi estudi. La família Du Bois es va traslladar a Connecticut el 1920 i des d'allà a França el 1924. El 1930 van tornar als Estats Units i va tornar a donar classes. Va ensenyar durant un any a l'Art Students League i el 1932 va obrir la seva pròpia acadèmia, la Guy Pène du Bois School. A finals de la dècada del 1930 va impartir els seus ensenyaments en la Amgansett Art School i en la Cooper Union School of Art. El 1951 va col·laborar amb Raphael Soyer a Reality: a Journal of Artists 's Opinions. Va visitar per última vegada París amb la seva filla Yvonne el 1953. Va morir a Boston el juliol de 1958.

Font: En català: No disponible En castellano: Guy Pène du Bois (1884-1958) In english: Guy Pène du Bois (1884-1958) - Altres: Guy Pène du Bois (1884-1958)



Parlem de Música...

Olof Wilhelm Peterson-Berger (Ullånger, 27 de febrer de 1867 - Östersund, 3 de desembre de 1942) va ser un escriptor i compositor suec. Després d'estudiar a Umeå, va viatjar a Stockholm on va estudiar al conservatori de la ciutat entre els anys 1886 i 1889. Aquell mateix any va viatjar a Dresden con va estudiar amb Hermann Kretzschmar i el 1890 va tornar a Umeå on va ser professor de música i llengua. Poc després va tornar a Dresden on va ser professor entre els anys 1892 i 1894. El 1895 va viatjar novament a Suècia on va treballar com a crític musical fins el 1930. Paral·lelament va cultiva la seva carrera de compositor, conegut primer per les seves obres per a piano, especialment les seves Frösöblomster, i cançons (col·lecció Svensk lyrik), contribuint notablement en el moviment nacionalista suec. Les seves simfonies, considerades properes a les de Jean Sibelius, també van ser considerablement aclamades, així com algunes de les seves òperes. Va morir a Östersund el desembre de 1942.

OBRA;

Vocal secular:

Stage:
Ran, 1899–1900; Stockholm, 20 May 1903 [text pubd Stockholm, 1898]
Lyckan [The Happiness], 1903; Stockholm, 27 March 1903 [text pubd Stockholm, 1903]
Arnljot, 1907–9; Stockholm, 13 April 1910 [text pubd Stockholm, 1906, rev. 2/1910, 3/1956; Ger. trans. 2/1914]
Domedagsprofeterna, 1912–17; Stockholm, 21 Feb 1919 [text pubd Stockholm, 1912]
Adils och Elisiv, 1921–4; Stockholm, 27 Feb 1927 [text pubd Stockholm, 1919]

Choral:
Österländsk dansscen (Peterson-Berger), S, T, chorus, 2 pf, 1892;
5 dikter ur Arne (B. Björnson, trans. Peterson-Berger), 1891–3;
Hvile i skogen [At Rest in the Forest] (J.S.C. Welhaven), 1894;
6 sånger (E.J. Stagnelius, C. Snoilsky, Peterson-Berger, Swed. trad., M.Y. Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1891–4; Album (J.P. Jacobsen, H. Nyblom, Welhaven, Björnson), 8 songs, op.11, 1890–94;
10 sånger (Peterson-Berger, P.D.A. Atterbom, J. Moe, Welhaven, E. van der Recke, Björnson, Nor. and Russ. trad., trans. Peterson-Berger), 1892–5;
Vårsång III [Spring Song III] (Peterson-Berger), 1895
Sveagaldrar (cant., Peterson-Berger), solo vv, chorus, pf/orch, 1897;
Dalmarsch (E.A. Karlfeldt), unison, pf and vn ad lib, 1902, arr. pf, 1906;
I Mora (Karlfeldt), unison chorus, pf, 1903;
Finsk idyll (J.L. Runeberg), 3 songs, Bar, 4 solo vv, male chorus, 1903;
Norrlandsminnen [Norrland Memories] (Peterson-Berger), unison/partsong, 1906;
Fjällvandrarsång [Mountain Wanderers’ Song] (G.W. Bratt), 1907;
Bröllopssång [Wedding Song] (K.E. Forsslund), T, Bar, chorus, org, 1909
Svensk frihetssång (after Bishop Thomas), unison, pf, 1910;
Sorgehymn vid August Strindbergs bår [Funeral Hymn at Strindberg’s Bier] (E.W. Hülphers), T, male vv, 1912;
Riddargossarnas sång [Song of the Knight Boys] (K.G. Ossiannilsson), unison, 1912;
De tysta sångerna [The Silent Songs] (Karlfeldt), T, male vv, 1914;
Aubade ur Domedagsprofeterna (Peterson-Berger), Bar, SSAATTBB, orch, 1916;
Norrbotten (cant., A. Carlgren), solo vv, chorus, pf/orch, 1921
Kantat vid Umeå stads 300-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, vn, org, pf, military band/pf, 1922;
Kantat vid Kungliga Teaterns i Stockholm 150-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, orch/pf, 1922, rev. 1935–6;
Irmelin (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), mixed vv, 1927, arr. T, male vv (1934);
Aspåkerspolska (Karlfeldt), 1927;
När jag för mig själv i mörka skogen går [When I walk alone in the dark forest], 1927;
Som stjärnorna på himmelen [Like the Stars in the Firmament], 1927
Jungfrun under lind (Recke, trans. Peterson-Berger), 1927;
Brudsviten hälsar Elisiv [The Bridal Suite Greets Elisiv] [from opera] (Peterson-Berger) (1927);
Soluppgång [Sunrise] (cant., Peterson-Berger), S, B, 4 solo vv, boys’ chorus, chorus, orch/pf, 1929;
Jämtlandssången [Song of Jämtland] (Peterson-Berger), unison, pf, 1931;
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (Peterson-Berger), chorus/(chorus, pf) (1931), arr. male chorus (1941);
Svensk medborgarsång [Swed. Civic Song] (Peterson-Berger, after Bishop Thomas), unison, orch, 1934;
En Stockholms-sång (J. Bergman), unison, 1935
Fansång [Banner Song] (Peterson-Berger), 1936;
Idrottssång (Peterson-Berger) (1937);
Kör ur Arnljot (Peterson-Berger), male vv (1944);
Anne Knutsdatter (C.P. Riis, after Nor. trad.) (1950);
Kan det tröste [May it console] (C. Winther) (1950);
Les compagnons de la Marjolaine (trad.) (1950);
Skogssång [Song in the Wood] (A.T. Gellerstedt) (1950);
Solefallssång [Sunset Song] (N. Rolfsen) (1950);
Stämning [Mood] (S. Elmblad) (1950);
Jämtlands sångarförbunds hembygdshälsning [The Jämtland Union of Singers’ Greeting from their Native Place], male vv (1953)

Male-voice quartets:
En fjällfärd [A Mountain Journey] (Peterson-Berger), 1893;
Husarvisa [Hussar Song], 1894;
5 sånger (G. Fröding, A.V. Rydberg, Runeberg, Swed. trad.), 1895–6;
Guldfågel [Golden Bird] (Snoilsky), 1903;
Juninatt (Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1903;
Killebukken [The Lamb] (Björnson), 1903;
I furuskogen [In the Pine Forest] (Nyblom, trans. Peterson-Berger), 1903;
Stämning [Mood] (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), 1903;
Hyllning till Jämtland [Homage to Jämtland] (Peterson-Berger), 1910
Hembygdshälsning (Peterson-Berger), 1911, arr. unison chorus;
4 dikter (Karlfeldt), 1911–12;
Sommarkväll [Summer Evening] (Prince Wilhelm), 1912, arr. chorus; Asra (H. Heine, trans. Peterson-Berger), 1912;
Gillets skål [A Toast to the Guild] (J.W. Dumky), 1913;
Dalslands hembygdssång (T. Arne), 1916, arr. unison/partsong;
Jutta kommer till Folkungarna [Jutta Comes to Folkungarna] (V. von Heidenstam), 1922;
Kompankörer (Karlfeldt), 1924

Vocal orchestral:
Florez och Blanzeflor (O. Levertin), 1v, orch, 1898;
Älven till flickan [The River to the Girl] (Rydberg), 1v, orch, 1899;
Skogsrået [The Wood Spirit] (Rydberg), B-Bar, orch, 1899;
Gullebarns vaggsånger [The Cradle Songs of Darling Children] (V. von Heidenstam), Mez, orch, 1913;
Til Majdag (Jacobsen), 1v, orch, 1926;
Serenata (Nyblom), Mez/Bar, orch, 1932;
Det lysned i skoven [It dawned in the forest] (Moe), Mez/Bar, orch, 1934;
Höstsång [Autumn Song] (Heidenstam), 1v, orch, 1936
Orchestration of P. Heyse: Dyvekes sange (Drachmann), 1923

Songs:
all for 1v, pf
3 sånger (Jacobsen, Recke), 1887;
Aftonstämning [Evening Mood] (D. Fallström), 1888;
Och riddaren drog uti österland [And the knight went to the east] (A. Strindberg), 1892;
4 visor i folkton [4 Folk Ballads], op.5, 1892;
Jämtlandsminnen [Jämtland Memories] (Peterson-Berger), op.4, 1893;
Ur minnesångarna i Sverige (Atterbom), op.7, 1895;
2 orientalske sange (H. Drachmann), op.8, 1895;
3 sånger (Recke, trans. Peterson-Berger), op.10, 1895;
Ur en kärlekssaga [From a Love Story] (Peterson-Berger, after G. Walling), op.14, 1896
2 dikter (B. Mörner), 1896;
2 sånger (Moe, trans. Peterson-Berger, Nyblom), op.9, 1895–6;
Marits visor [Marit’s Songs] (Björnson), op.12, 1896;
Mor Britta [Old Britta] (F.A. Dahlgren), 1898;
5 Dichtungen (F. Nietzsche), 1901;
3 sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), Bar, pf, 1909;
Vainos sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), 1909;
4 Gedichte (Huch), 1910;
Svensk lyrik, serie I (Heidenstam, Levertin, Fröding, Rydberg), 6 vols., 1896–1913;
Frukttid (A. Österling), 1915;
2 orientaliska fantasier (H. Heine), 1923
Svensk lyrik, serie II (Karlfeldt), 7 vols., 1900–28;
Svensk lyrik, serie III (Strindberg, Österling, B. Bergman, Fröding), 6 vols., 1911–24;
3 andliga sånger av G***** [3 Sacred Songs of G*****], 1924;
2 romantiska visor (J.W. von Goethe, B. Bergman), 1932

Instrumental:

Orch.:
Orientalisk dans, 1890;
Majkarneval i Stockholm, ov., 1892–3;
Förspel till Sveagaldrar, ov., 1897;
Sym. no.1 ‘Baneret’ [The Banner], B , sketched 1889–90, composed 1903, rev. 1932–3;
I somras [Last Summer], suite, pf/orch, 1903;
Sym. no.2 ‘Sunnanfärd’ [The Journey to the South], E , 1910;
Sym. no.3 ‘Same-Ätnam’ [Lappland], f, 1913–15;
Romans, d, vn, pf/orch, 1915;
Koral och fuga ur Domedagsprofeterna, concert arr., 1915;
Earina [Spring], suite, 1917;
Italiana, suite, 1922;
Conc., f , vn, pf/orch, 1928;
Sym. no.4 ‘Holmia’ [Stockholm], A, 1929
Sym. no.5 ‘Solitudo’, b, 1932–3;
Törnrosasagan [The Tale of the Sleeping Beauty], suite, 1934 [based on Lyckan];
Ur Frösöblomster, suite, small orch, 1934
Orchestration of E. Grieg: Norwegian Dances, op.35, 1931
Arrs. by other hands of 47 pieces for orch, 65 for military band, 9 for 1v, military band

Chbr.:
Sonata no.1, e, op.1, vn, pf, 1887;
Bolero, Cantilena, vn, pf, 1888;
Melodi, F, vn, pf, 1889;
Preludium, 2 vn, 1889;
Berceuse, vc, pf, 1891;
Lyrisk sång, vn, pf, 1895;
Suite, op.15, vn, pf, 1896;
3 melodier ur Frösöblomster, vn, pf (1904);
Irmelin Rose, vn, pf (1909);
Serenad ur 4 danspoem, vn, pf (1909);
Sonata no.2, G, vn, pf, 1910;
Melodi, d, vn, pf, 1916;
En visa utan ord [A Song without Words], vn, pf, 1916;
5 sånger, vn, pf (1917) [from songs];
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran], org/hmn (1922);
Vid Frösö kyrka, org/hmn (1923);
Gratulation ur Frösöblomster, vn, pf (1923);
Canzone, Melodia, vn, pf (1952);
Preludium, Intermezzo, 2 vn (1952)

Arrs.:
O. Bull: Saeterjentens söndag, vn, pf, 1891;
20 jämtpolskor [collected by S. Sahlin], 2 vn, 1902;
Jämtlandssången [trad. bridal melody], 2 vn (1932)

Piano:
En herrskapstrall [A Genteel Tune], 1883;
Valse burlesque, 1886; Canzonetta, 1888, arr. vn, pf (1925);
Valzerino, 1892;
Vikingabalk [Viking Code], pf/pf duet, 1893;
Brudmarsch [Bridal March], 1895;
Damernas album [Ladies’ Album], op.6, 1895;
Tonmålningar [Tone Pictures], op.13, 1896;
Frösöblomster, op.16, 1896;
6 låtar [6 Melodies], 1897;
Invention a 2 voci, 1897;
Glidande skyar [Gliding Skies], 1897;
Inledning till festspelet Sveagaldrar (1897);
Stjärngossarna [The Star Boys], 1897;
Norrländsk rapsodi, 1898;
4 danspoem, 1900, Serenad arr. vn, pf (1909);
Frösöblomster: ny samling [Frösö-Flowers: New Collection], 1900
I somras [Last Summer], 1903;
Ur sagospelet Lyckan (1903);
Scener och motiv ur Ran (1904);
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (1906);
Dalmarsch (1906);
Kung Junis intåg, 1907;
Sånger [from songs], 2 vols. (1907, 1913);
Färdminnen [Travel Memories], 1908;
Ur Arnljot (1909); Böljebyvals (1909);
Frösöblomster III:
I Sommarhagen, 1914;
3 albumblad i dansform, 1917;
Earina [Spring], 1917;
Vallåt [Herding Melody], 1917;
Ur Domedagsprofeterna (1919);
September, 1920;
Italiana, 1922;
Ingrid och Ulf Tufvessons bröllop (1922) [from Ran];
3 nya dans-poem, 1914–23
Anakreontika I, 1922–3;
3 tondikter, 1924–6;
Solitudo, 1932;
På fjället i sol [On the Mountain in the Sunshine], 1932;
Anakreontika II, 1935;
Mirres menuett (1952)

Arrs.:
E. Sjögren: 10 romanser, 1896;
Svensk folkmusik, 2 vols., 1906

Literatura:

Essays on music in Dagens nyheter (1896–1936)
Svensk musikkultur (Stockholm, 1911)
Richard Wagner som kulturföreteelse (Stockholm, 1913; Ger. trans., 1917)
‘The Life Problem in Wagner’s Dramas’, MQ, ii (1916), 658–68
‘The Wagnerian Culture Synthesis’, MQ, vii (1921), 45–56
P. B.-recensioner (Stockholm, 1923) [selected criticism]
‘Beethoven aus Römischen Horizont’, Die Musik, xvii (1924–5), 416–23
Melodins mysterium (Stockholm, 1937)
Om musik, ed. T. Fredbärj (Stockholm, 1942)
Minnen, ed. T. Fredbärj (Uppsala, 1943)
Från utsiktstornet, ed. T. Fredbärj (Östersund, 1951)

Translations:
Richard Wagners skrifter i urval (Stockholm, 1901)
P. Quinault: Armida, 1907–8, unpubd
R. Wagner: Tristan och Isolde (Stockholm, 1908)
G. Keller: Romeo och Julia från byn (Stockholm, 1919)
Also trans. of works by Nietzsche

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) - Altres: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) 



Informació addicional... 

diumenge, 26 de febrer del 2017

WETZ, Richard (1875-1935) - Requiem (1925)

Elihu Vedder - Soul in Bondage (1892)
Obra d'Elihu Vedder (1836-1923), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Richard Wetz -
En el dia de la celebració del seu 142è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Elihu Vedder (New York, 26 de febrer de 1836 - Roma, 29 de gener de 1923) va ser un pintor nord-americà. Es va formar inicialment a París amb el pintor François Édouard Picot. Després de la seva formació, va viatjar per Itàlia on va conèixer Giovanni Costa i on es va relacionar amb els membres dels Macchiaioli. Durant la Guerra Civil dels Estats Units va viatjar als EUA on es va relacionar, entre altres, amb el pintor William Morris Hunt i on va entrar com a membre de l'American Academy of Arts and Letters. Un cop finalitzada la guerra va tornar a Itàlia, on va viure a Roma. Des d'allà va visitar Anglaterra on va rebre la influència dels Pre-rafaelites. La seva temàtica, principalment simbolista, va atraure nombrosos clients i ràpidament es va fer molt conegut. I si bé va viatjar ocasionalment per Europa i els EUA, va viure la resta de la seva vida a Roma, ciutat on va morir el gener de 1923.

Font: En català: No disponible En castellano: Elihu Vedder (1836-1923) In english: Elihu Vedder (1836-1923) - Altres: Elihu Vedder (1836-1923) 



Parlem de Música...

Richard Wetz (Gleiwitz, [ara Gliwice], 26 de febrer de 1875 - Erfurt, 16 de gener de 1935) va ser un professor i compositor alemany. Va estudiar al Conservatori de Leipzig, tot i que ben aviat es va traslladar a Munich, on va estudiar en privat amb Ludwig Thuille (1899-1900) i on va assistir a classes a la Universitat. Després de dos anys com a mestre de capella en els teatres de Stralsund i Barmen va tornar a Leipzig. El 1906 es va traslladar definitivament a Erfurt, on es va fer càrrec de la direcció de la Musikverein i de la Singakademie. A Erfurt es va dedicar a ensenyar composició i història de la música al Conservatori (1911-1914) i a l'Escola Superior de Música de Weimar a partir del 1916. El 1920 va ser nomenat professor i el 1928 va ser elegit, juntament amb Stravinsky, a l'Akademie der Künste de Berlín. Va morir a Erfurt el gener de 1935.

OBRA:

Vocal secular:

Traumsommernacht, op.14, female chorus, orch;
Gesang des Lebens, op.29, male chorus, orch;
Nicht geboren ist das beste (after Sophocles: Oedipus), op.31, chorus, orch;
Hyperion, op.32, Bar, chorus, orch;
Ps iii, op.37, Bar, chorus, orch;
Judith, op, unpubd;
Das ewige Feuer, op, perf. 1907; lieder, opp.5–7, 9–10, 15, 17–18, 20–28, 30, 35–6, 41, 45;
many choruses

Vocal religiosa:

Requiem, op.50, S, Bar, chorus, orch;
Weihnachtsoratorio, op.53, S, Bar, chorus, orch;

Instrumental:

Orch:
Kleistouvertüre, op.16;
Vn Conc., op.33;
Sym. no.1, c, op.40, 1914–17;
Sym. no.2, A, op.47;
Sym. no.3, B , op.48;
Vn Conc., op.57

Chbr and inst:
Romantische Variationen, op.42, pf;
Str Qt no.1, F, op.43;
Str Qt no.2, e, op.49;
Toccata, Passacaglia and Fugue, op.55, org

Literatura:

Anton Bruckner (Leipzig, 1922)
Franz Liszt (Leipzig, 1925)
Beethoven (Erfurt, 1927, 2/1933)

Font: En català: Richard Wetz (1875-1935) En castellano: No disponible In english: Richard Wetz (1875-1935) - Altres: Richard Wetz (1875-1935) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marietta Zumbült (soprano); Mario Hoff (baríton); Dombergchor Erfurt; Philharmonischer Chor Weimar; Thüringisches Kammerorchester Weimar; George Alexander Albrecht
RECICLASSICAT: WETZ, Richard (1875-1935)
JPC: WETZ - Requiem
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 25 de febrer del 2017

CASINI, Giovanni Maria (1652-1719) - Pensieri in partitura (1714)

Mattia Preti - Erminia, Princess of Antioch
Obra de Mattia Preti (1613-1699), pintor italià (1)


- Recordatori de Giovanni Maria Casini -
En el dia de la commemoració del seu 298è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mattia Preti (Taverna, 24 de febrer de 1613 - La Valletta, 3 de gener de 1699) va ser un pintor italià i conegut amb el nom del "Cavalier Calabrese" per la seva procedència i posterior nomenament com a cavaller de l'orde de Malta. Es va formar inicialment a Nàpols abans d'anar a Roma a principis de la dècada del 1630 al costat del seu germà Gregorio Preti. Allà es va relacionar amb els caravaggistes i els pintors de gènere popular, però no va menysprear l'estudi dels classicistes, com Domenichino i Lanfranco. Després de visitar Mòdena, Preti va tornar a Nàpols el 1656, l'any de la gran pesta a la ciutat, convertint-se en un dels protagonistes de l'escena pictòrica i rebent la influència de Luca Giordano. El 1661 es va traslladar a Malta, sent nomenat cavaller i treballant a la petita illa la resta de la seva vida. Això no li va impedir seguir rebent encàrrecs de les esglésies de Nàpols, la ciutat on havia deixat la millor empremta del seu art. També i segons algunes fonts antigues, va realitzar nombrosos treballs per a patrons espanyols, especulant fins i tot sobre un possible viatge a Espanya no documentat. Va morir a La Valletta el gener de 1699.

Font: En català: Mattia Preti (1613-1699) En castellano: Mattia Preti (1613-1699) In english: Mattia Preti (1613-1699) - Altres: Mattia Preti (1613-1699)



Parlem de Música...

Giovanni Maria Casini (Firenze, 16 de desembre de 1652 - Firenze, 25 de febrer de 1719) va ser un compositor i organista italià. Es va formar inicialment amb Niccolò Sapiti i Francesco Nigetti, mestre de capella i organista respectivament de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència. Segons Fetis, va continuar amb els seus estudis amb Matteo Simonelli i Bernardo Pasquini a Roma, si bé no existeixen proves que ho documentin. També en aquells anys va estudiar filosofia amb Valerio Spada i va ser ordenat membre de l'església amb només 20 anys. El 1676 va ser nomenat segon organista de la catedral de Florència, el 1685 primer organista i el 1699 capellà. El 1708 va ser nomenat mestre de capella de la Gran Princesa Violante i organista del Gran Duc Cosme III. A partir del 1711 va treballar com a professor a la catedral de Florència amb alguns alumnes de renom com Francesco Feroci, Tommaso Redi i F.M. Veracini. En vida va ser altament considerat com un dels millors organistes d'Itàlia i com a compositor es va especialitzar en música religiosa en un estil proper al de Palestrina si bé també va compondre diverses partitures per a orgue. Va morir a Florència el febrer de 1719.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il viaggio di Tobia, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1695, I-MOe
La nascita di Samuele, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1696
La fuga in Egitto del Patriarca S Giuseppe con Gesù e Maria, Florence, Compagnia di S Marco, 1697, A-Wn
Giacobbe in Mesopotamia, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1698
Sara in Egitto (D. Canavese), Florence, Compagnia di S Marco, 1708; some arias survive

Other sacred:
Masses and motets in A-Wn; D-Bsb; I-Fc, Fd, Ls, PS
Canzonette spirituali divise in tre parti (Florence, 1703)
Moduli quatuor vocibus op.1 (Rome, 1706)
Responsi della Settimana Santa a quattro voci op.2 (Florence, 1706)

Instrumental:

Concerto degli stromenti a quattro … in accompagnamento de' responsi della Settimana Santa op.3 (Florence, 1706)
Pensieri per l'organo in partitura op.3 [4] (Florence, 1714)
2 serenades and a treatise on the harpsichord, lost

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Maria Casini (1652-1719) - Altres: Giovanni Maria Casini (1652-1719)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesco Tasini (organo)
AMAZON: CASINI, G.M. - Pensieri in partitura, Op. 3
SPOTIFY: CASINI, G.M. - Pensieri in partitura, Op. 3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 24 de febrer del 2017

CHARPENTIER, Marc Antoine (1643-1704) - Grands motets

Charles Le Brun - The Martyrdom of St. Andrew (c.1646)
Obra de Charles Le Brun (1619-1690), pintor francès (1)


- Recordatori de Marc Antoine Charpentier -
En el dia de la commemoració del seu 313è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Charles Le Brun (Paris, 24 de febrer de 1619 - Paris, 22 de febrer de 1690) va ser un pintor francès que amb els seus dissenys barrocs va dominar l'art realitzat a França durant dues generacions. Va néixer a París, en el si d'una família d'artistes, i va rebre la seva formació artística a la seva ciutat natal i a Roma, on va treballar amb el pintor classicista francès Nicolas Poussin. Al seu retorn a París el 1646, Lebrun va anar desenvolupant de manera gradual un estil clàssic basat en el gust barroc pel drama, el naturalisme i la decoració. El 1648, amb el ministre de finances francès Jean-Baptiste Colbert, i altres, va intervenir en la fundació de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. Lebrun va pintar els frescos de grans castells com Vaux-le-Vicomte que estan considerats com la seva obra mestra, Sceaux i la Galeria d'Apolo, al Louvre. Va obtenir el favor del rei Lluís XIV gràcies a una sèrie de cinc llenços que documentaven les gestes d'Alexandre el Gran (1661-1673, Museu Louvre, París), va ser nomenat pintor del rei i va aconseguir la noblesa el 1662. Un any més tard Lebrun es va convertir en el director de la Reial Fàbrica dels Gobelins de tapissos i mobles, per a la qual va pintar diferents cartrons. A partir del 1679-1684 va dirigir la decoració del Palau de Versalles, incloent l'Escala d'Ambaixadors i el Saló dels Miralls i a més a més va concebre el disseny dels seus jardins. Va morir a París el febrer de 1690.

Font: En català: Charles Le Brun (1619-1690) En castellano: Charles Le Brun (1619-1690) In english: Charles Le Brun (1619-1690) - Altres: Charles Le Brun (1619-1690) 



Parlem de Música...

Marc-Antoine Charpentier (Paris, 1643 - Paris, 24 de febrer de 1704) va ser un compositor francès. Tot i que al principi la seva vocació va ser la pintura, ràpidament va mostrar interès per la música. Va ser en un viatge a Itàlia, on va conèixer el compositor Giacomo Carissimi, que va decidir dedicar-se a la música. Allà hi va romandre diversos anys estudiant composició a Roma. Quan va tornar a París a principis de la dècada del 1670, va treballar amb Molière i Corneille en diverses obres de teatre com El malalt imaginari i El misantrop. La rivalitat entre Charpentier i Jean Baptiste Lully, que en aquell temps exercia una aclaparadora influència en la cort reial especialment en el camp de la composició teatral i l'operística, es va posar en evidència. El 1679 va ser nomenat mestre de capella del príncep Lluís de França, tot i la forta oposició de Lully. Des de la perspectiva del temps i objectivament, l'obra de Lully era més dinàmica i original, mentre que la de Charpentier potser va mostrar més caràcter i encant. Des del 1679, Charpentier va compondre música per a les misses privades del príncep. Durant la dècada del 1680 va ser compositor i director musical per a la princesa Marie de Lorraine de Guisa. Als 64 anys va ser nomenat director de música a la Sainte Chapelle de París. Va compondre òperes, misses i cançons, i va ser admirat per l'elegant estructura de les seves obres, influïdes pels seus primers estudis a Itàlia. La seva obra més coneguda i interpretada en el seu temps, i actualment, va ser possiblement el seu Te Deum, en la qual tenen un important paper les trompetes. També va sobresortir en l'òpera, faceta en la qual va deixar títols com Les Arts Florissants (1673), Actéon (1690) i Médée (1693). Va morir a París el febrer 1704.

Font: En català: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) En castellano: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) In english: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - Altres: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) 



Informació addicional... 

dijous, 23 de febrer del 2017

BOHDANOWICZ, Bazyli (1740-1817) - Harpsichord works

Louis Bernard Coclers - Moeder met kind (1794)
Obra de Louis Bernard Coclers (1740-1817), pintor holandès (1)


- Recordatori de Bazyli Bohdanowicz -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis Bernard Coclers (Maastricht?, 1740 - Liège, 20 d'abril de 1817) va ser un pintor holandès. Es creu va néixer a Liège o Maastricht i va rebre formació del seu pare, el pintor Jean-Baptiste Coclers. Posteriorment, va viatjar a Itàlia, on va rebre formació, abans de tornar a Maastricht. Va ser allà on va iniciar la seva carrera com a pintor, principalment de retrats. A partir del 1787 va abandonar Holanda per instal·lar-se a París, on va seguir treballant com a pintor de retrats. Anys més tard va tornar a Àmsterdam on va rebre la influència dels pintors Frans van Mieris the Elder, Gabriël Metsu i Godfried Schalcken. Allà va desenvolupar una prolífica carrera com a gravador. Els darrers anys va tornar a Liège, ciutat on va morir l'abril de 1817.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Bernard Coclers (1740-1817) - Altres: Louis Bernard Coclers (1740-1817)



Parlem de Música...

Bazyli Bohdanowicz (Małopolska, 1740 - Wien, 23 de febrer de 1817) va ser un violinista i compositor polonès. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1775, any que es va instal·lar a Viena, ciutat on va treballar durant 40 anys com a primer violinista de l'orquestra del Teatre Leopoldstadt. Entre el 1785 i el 1791 també va treballar com a viola de l'orquestra de la Tonkünstler-Societät. Entre els anys 1785 i 1803, i juntament amb la seva famíla, va ser l'organitzador de nombrosos esdeveniments musicals de caràcter popular a Viena. Aquests concerts van tenir la singularitat de buscar una resposta positiva i festiva del públic motiu pel qual sovint van ser promocionats de forma creativa, en clau d'humor o fins i tot d'intriga. El resultat fou immediat i l'èxit rotund per la qual cosa el seu nom es va associar quasi en exclusiva a aquests peculiars i excèntrics esdeveniments. No obstant i com a compositor del seu temps, va ser autor d'altres obres de perfil més clàssic com la seva obra de cambra o les nombroses peces de piano. Va morir a Viena el febrer de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Die Eroberung der Festung Raab (vaudeville), 1785
Sinfonia vocale et originale senza parole, 8 solo vv, chorus, 3 vc, db, Sprachtöne pipes, 1785, A-Wn
Non plus ultra, 3 female vv, str qt, 1795
Pastoral songs: Lycydyna, Merentula, Filomena, Tyturus, Damotas, 1v, chorus/mouth organ, 1795
Europas Erstling, 3vv, whistle, orch, 1798
Die Geissböcke, vocal septet, chorus, 1798
Arias and songs, 1v, pf, pubd in Blandiger for sang og claveer (Copenhagen, 1787)

Instrumental:

Sym, D, before 1775, PL-SA, ed. in Symfonie polskie, vi (Kraków, 1967), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, vii (New York, 1982)
Obraz muzyczny: Die Hermanns-Schlacht (after F.G. Klopstock), 3 orch, c1806, unperf.
6 duos, op.1, 2 vn (Vienna, 1777); 2nd edn as 3 duos (Vienna, 1784)
12 polonoises avec 3 pièces à la façon des contredanses, pf (Vienna, 1780)
Daphnis et Philis avec un adieu, pf 4 hands (Vienna, 1797)
Polonoise, hpd/pf (Vienna, 1798)
Bagatela, pf, 1798
Rareté extraordinaire de la musique, andantino with variations, pf 8 hands, c1802
Grosse charakteristische Sonate: Das Andenken des Vaters an seine acht musikalischen Kinder, pf (Vienna, 1803)
2 mazurkas, C, D, pf, pubd in Muzyka Staropolska (Kraków, 1966)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Bazyli Bohdanowicz (1740-1817) - Altres: Bazyli Bohdanowicz (1740-1817)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marek Toporowski (harpsichord)
AMAZON: Bohdanowicz, Elsner, Oginski - Harpsichord works
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!