Obra de Tomás López de Vargas Machuca (1730-1802), geògraf espanyol (1)
Bon Any Nou - Feliç Año Nuevo - Happy New Year - 謹賀新年
*/^.^\ Vacances /^.^\*
*/^.^\ Vacances /^.^\*
Parlem de Pintura...
Tomás López de Vargas Machuca (Madrid, 1730 - Madrid, 1802) va ser un geògraf i cartògraf espanyol. Fill de pares toledans, va iniciar els seus estudis en el Col·legi Imperial de Madrid on va aprendre matemàtiques, gramàtica i retòrica. El 1752 va viatjar a París gràcies al mecenatge del Marquès de l'Ensenada. Allà el van acompanyar, entre altres, Juan de la Cruz Cano y Olmedilla, Manuel Salvador Carmona i Alonso Cruzado i va estudiar amb Jean-Baptiste Bourguignon d'Anville. També a París es va casar amb María Luisa Gosseaumé i Doré. El 1760 va tornar a Espanya on va ser reconegut amb el títol de geógrafo de los dominios de Su Magestad. assolint un càrrec directiu del nou Gabinet de Geografia creat per Carles III. En aquest sentit, va ser autor d'un extens projecte cartogràfic d'Espanya i les seves regions. El 1795 va proposar a Godoy la creació d'un Gabinet Geogràfic per a la recopil·lació de tota la cartografia espanyola existent fins aleshores. Entre altres, també va ser un dels autors del Atlas geográfico de España, obra finalitzada i publicada pels seus fills el 1804 la qual es va convertir en la publicació cartogràfica de referència fins el 1856. Tomás López de Vargas va morir a Madrid el 1802.
Parlem en veu pròpia...
Afortunadament per uns i malauradament per altres, les paraules en veu pròpia són i seran excepcionalment esporàdiques. No obstant, avui serà una d'aquestes aparicions meteòriques, una breu explosió de llum en la foscor del silenci habitual. I potser us preguntareu per què, doncs principalment per fer una personal retrospectiva d'aquest 2018 musicalment apassionant. Un any de gran diversitat i en què voldria destacar la recuperació de desenes o fins i tot centenars de compositors injustament (o no) oblidats. Tots ells d'una o altra forma es mereixen un epígraf, més o menys breu, dins de la monumental història de la música de la qual, amb la seva perseverança i dedicació, en formen part i evidentment han ajudat a construir. I fent una mirada en pretèrit a la història d'aquest espai i després de 8 anys d'incansable feina i amor per la música, començo a creure que finalment he assolit un dels principals objectius últims que aquell llunyà setembre de 2011 havia utòpicament imaginat. El de crear una singular biblioteca musical en què tots els compositors coneguts i desconeguts hi tinguessin una veu pròpia i un espai sonor que se'ns dubte mereixen. Amb felicitat, i més enllà de les més de 2200 entrades publicades i dels més de 1400 compositors recuperats, l'Oda en honor al compositor oblidat s'ha fet realitat. Però els mèrits no són propis sinó que són, especialment, de tots aquells historiadors (historiadores), músics, directores (directors) i col·laboradors (col·laboradores) diversos que han realment fet possible la recuperació musical de tantes i tantes meravelles. Per tant, l'alegria és i ha de ser compartida!
Avui, en honor a totes les ànimes orgàniques de l'univers, també a les corresponents als lectors i lectores d'aquest espai, a qui agraeixo les bones paraules, sovint en privat, i l'amor que em regalen, voldria recuperar una partitura realment especial i excepcional. Una de les millors obres del repertori del meu estimadíssim Johann Michael Haydn, l'austríac a l'ombra dels dos gegants Mozart i Joseph Haydn però que va regalar al món un corpus musical extraordinari. Es tracta de la Missa a dos cors de 1786 però col·loquialment coneguda amb el nom de "Missa Hispanica". Pel que sembla, i segons la documentació localitzada a l'església de Sant Pere de Salzburg, lloc de treball habitual d'Haydn, aquesta obra va ser encarregada directament per la comtessa de Benavente, María Josefa Pimentel, amb qui Michael Haydn va intercanviar nombrosa correspondència. És probable, que la comtessa prèviament fes la mateixa sol·licitud al seu germà Joseph Haydn però aquest, carregat de feina, ho derivés al seu germà més expert, segons paraules del mateix Joseph, en música religiosa. Fos com fos, Michael Haydn va escriure una extraordinària missa de dimensions més properes a l'oratori que al propi ordinari litúrgic i en què hi havien de participar dos cors de quatre veus, quatre solistes, una gran orquestra i un orgue. Gràcies a la col·laboració supranacional, si bé el context polític i social d'aquell temps poc o gens tenen a veure amb el nostre, va fer possible que un simpàtic i massa sovint aficionat al beure compositor salzburguès escrivís una gran missa en honor a Espanya, país que en prou feines coneixia. Una obra senzillament brillant que emet un missatge carregat de litúrgia, evidentment, però també d'il·lustració, esperança, amor i fraternitat en uns valors, tots ells, avui dia més necessaris que mai.
Visca la música i feliç any nou!
Avui, en honor a totes les ànimes orgàniques de l'univers, també a les corresponents als lectors i lectores d'aquest espai, a qui agraeixo les bones paraules, sovint en privat, i l'amor que em regalen, voldria recuperar una partitura realment especial i excepcional. Una de les millors obres del repertori del meu estimadíssim Johann Michael Haydn, l'austríac a l'ombra dels dos gegants Mozart i Joseph Haydn però que va regalar al món un corpus musical extraordinari. Es tracta de la Missa a dos cors de 1786 però col·loquialment coneguda amb el nom de "Missa Hispanica". Pel que sembla, i segons la documentació localitzada a l'església de Sant Pere de Salzburg, lloc de treball habitual d'Haydn, aquesta obra va ser encarregada directament per la comtessa de Benavente, María Josefa Pimentel, amb qui Michael Haydn va intercanviar nombrosa correspondència. És probable, que la comtessa prèviament fes la mateixa sol·licitud al seu germà Joseph Haydn però aquest, carregat de feina, ho derivés al seu germà més expert, segons paraules del mateix Joseph, en música religiosa. Fos com fos, Michael Haydn va escriure una extraordinària missa de dimensions més properes a l'oratori que al propi ordinari litúrgic i en què hi havien de participar dos cors de quatre veus, quatre solistes, una gran orquestra i un orgue. Gràcies a la col·laboració supranacional, si bé el context polític i social d'aquell temps poc o gens tenen a veure amb el nostre, va fer possible que un simpàtic i massa sovint aficionat al beure compositor salzburguès escrivís una gran missa en honor a Espanya, país que en prou feines coneixia. Una obra senzillament brillant que emet un missatge carregat de litúrgia, evidentment, però també d'il·lustració, esperança, amor i fraternitat en uns valors, tots ells, avui dia més necessaris que mai.
Visca la música i feliç any nou!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
AMAZON: MICHAEL HAYDN - Missa Hispanica
IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)
SPOTIFY: MICHAEL HAYDN - Missa Hispanica
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!