GHERARDESCHI, Filippo Maria (1738-1808) - Messa in re

Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)

- Recordatori de Filippo Maria Gherardeschi -

En el dia de la commemoració del seu 210è aniversari de decés

Thanks to my friend Tassos

---

Parlem de Pintura...

David Roberts (Stockbridge, 24 d'octubre de 1796 - London, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor escocès. Va començar com aprenent de pintor de parets i amb vint anys ja estava treballant en el teatre com a escenògraf. A partir de 1822 es va instal·lar a Londres i va col·laborar amb Clarkson Stanfield fent diorames i panorames per al Drury Lane Theatre. El 1826 va exposar per primera vegada a la Royal Academy of Arts en la qual l'any 1841 en seria nomenat acadèmic. Paradigma del paisatgisme romàntic, va realitzar nombrosos viatges i va aconseguir gran èxit realitzant vistes pintoresques i arquitectures dels diferents llocs que va visitar. Entre el 1832 i el 1833 va viatjar per Espanya, i va visitar el Marroc i Tànger. Al seu retorn a Londres va publicar les seves aquarel·les en forma de gravats i litografies amb el nom de Picturesque Sketches in Spain During the Years 1832 and 1833, assolint gran popularitat entre un públic que apreciava els paisatges "exòtics". En aquest sentit, va ser un dels primers artistes en viatjar al Pròxim Orient, atret pels llocs bíblics. Va recórrer Palestina, Egipte, Jordània i Síria. Així mateix, va conèixer Europa visitant Bèlgica, Holanda, França, Itàlia i Àustria. L'experiència adquirida com escenògraf es va percebre en la destresa dels seus dibuixos en els quals va plasmar les proporcions dels monuments, ciutats i deserts que va visitar. A més, va realitzar esbossos d'escenes costumistes de la vida local. Gràcies a la seva tècnica depurada va poder realitzar unes composicions molt efectistes especialment pels peculiars punts de vista que va adoptar, al domini de la llum i l'ús d'un cromatisme contrastat. En els seus últims anys es va dedicar a fer vistes del riu Tàmesi. David Roberts va morir a Londres el novembre de 1864.

---

Parlem de Música...

Filippo Maria Gherardeschi (Pistoia, 11 d'octubre de 1738 - Pisa, 30 de setembre de 1808) va ser un organista i compositor italià. Fill de l'organista de les esglésies de la SS Trinità i Santa Maria dell’Umiltà de Pistoia Giuseppe Gherardeschi, es va formar inicialment amb el seu pare i amb el seu oncle Atto Gherardeschi, cantor en aquell temps a la Catedral de Pistoia. El 1756 es va traslladar a Bolonya on va rebre formació del Pare Martini i on el 1761 va ser admès a l'Accademia Filarmonica. Des de Bolonya es va traslladar a la Toscana, regió on ja hi romandria la resta de la seva vida. A Livorno va començar a treballar com a professor de música privat i com a organista d'esglésies locals. Va ser en aquells anys que va postular, sense èxit, pel càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pisa. El 1763 es va instal·lar a Volterra on va ser nomenat mestre de capella. Poc després, va accedir al càrrec d'organista de la Catedral de Pisa. El seu èxit com a intèrpret el va ajudar a promocionar per un càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pistoia en un càrrec que va preservar fins el 1771. Aquell any va cedir el seu lloc al seu germà Domenico Gherardeschi. El 1783 va ser nomenat maestro di musica al servei de Pietro Leopoldo de Toscana. Finalment, el 1785 va ser nomenat organista i mestre de capella de la Chiesa Conventuale dei Cavalieri di S Stefano de Pisa en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor de sis òperes, una de les quals estrenada a Venècia, i d'abundant obra religiosa, de la que en va destacar una vintena de misses. Filippo Maria Gherardeschi va morir a Pisa el setembre de 1808.

Johann Christian Leopold (1699-1755) - Pistoia (c.1740) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
all lost except librettos and some arias, I-PS, Gl, PAc
L’amore artigiano (C. Goldoni), Lucca, 1763
Il curioso indiscreto (3, ? G. Petrosellini), Pisa, Pubblico, 1764
I visionari, Pisa, 1764
L’astuzia felice (dg, 3, ?Goldoni, after Goldoni: La cameriera spiritosa), Venice, S Moisè, aut. 1767
I due gobbi, Pisa, Teatro Nuovo, carn. 1779
La notte critica (dg, 3, Goldoni), Pisa, Pubblico, carn. 1769
Arias in F.L. Gassmann: La contessina, Pisa, 1774

Vocal religiosa:

Numerous masses, hymns, psalms, ants, canticles, lits, Lamentations, principal sources: I-Bc, PIst, PS; also A-Wn, I-Baf, Fc, Fn, Gl, Li, MAC, Nc, PAc, PIp

Instrumental:

3 sonate, hpd/pf (Florence, c1785);
4 sonate, org/hpd, Bc;
sonata (‘pastorale’), 2 ob, str, bc, PIst;
sonata (‘patetica’), vn, bn, str, bc, PIst;
str qt, Bc;
counterpoint exercises, Bc, Ps

Pedagogical works:
Elementi per sonare il cembalo, Bc

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro Polifonico S.Nicola; Camerata Musicale; Stefano Barandoni
IMSLP: Filippo Maria Gherardeschi (1738-1808)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Sonates en trio (1712)

Obra de Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803), pintor francès (1)

- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -

En el dia de la celebració del seu 345è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Lallemand (Dijon, 17 d'agost de 1716 - Paris, 1803) va ser un pintor francès. Fill d'un sastre francès, va procurar que el seu fill seguís el mateix ofici però ràpidament es va decantar per la pintura. Es va formar a París, ciutat on va rebre els seus primers encàrrecs. Allà es va especialitzar en pintura de paisatges motiu pel qual va ser reclamat a Anglaterra, on va tenir nombroses peticions de col·leccionistes. No obstant, no es va poder acostumar al clima anglès per la qual cosa va tornar a França. A partir del 1747 es va traslladar a Roma, on va treballar al servei del Vaticà. A l'entorn del 1750 va tornar a París, on va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. Com a pintor, va ser especialment conegut i admirat pels seus paisatges i marines d'estil neoclàssic si bé també va ser autor d'algunes escenes de gènere. Va morir a París el 1803.

---

Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (Paris, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un flautista i compositor francès. Fill de Martin Hotteterre (c.1635-1712), va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey que va formar part de la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. La majoria dels seus membres van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i/o compositors. El 1705 va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista, si bé va destacar com a flautista de cambra del rei. També va ser un mestre apreciat els manuals d'interpretació del qual van despertar l'interès tant a França com a l'estranger i van figurar entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. Com a compositor, va destacar la seva col·lecció Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va exposar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. També va compondre sonates i suites per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets i diverses sonates per a tres instruments d'estil italià. El seu oncle Jehan Hotteterre (c.1630-1668) es va establir a París i a l'entorn del 1650 va entrar a la cort de Versalles com oboista i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la museta. El seu oncle Louis Hotteterre (c.1645-1716) va ser flautista del rei. El seu germà Jean Hotteterre va ser oboista, compositor i intèrpret de museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals van destacar Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin Hotteterre va morir a París el juliol de 1763.

John Senex (1678-1740) - New Map of France (1721) (2)

OBRA:

op.
2 Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3 Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4 Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5 Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6 Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8 Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9 Concert du rossignol (n.d.), lost

Arr.:
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721);
Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721);
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

- Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
- L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
- Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Camerata Köln
RECICLASSICAT: HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763)
JPC: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2

IMSLP: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HIDALGO DE POLANCO, Juan (1614-1685) - Tonos & Villancicos

Obra de Diego Velázquez (1599-1660), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Juan Hidalgo de Polanco -

En el dia de la celebració del seu 404è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla, bap. 6 de juny de 1599 ​- Madrid, 6 d'agost de 1660) va ser un pintor espanyol. El seu pare, Juan Rodríguez de Silva, era de família portuguesa i la seva mare, Jerónima Velázquez, era oriünda sevillana. Diego va ser el primer dels vuit fills que van tenir. En aquells anys, Sevilla era una ciutat rica i cosmopolita, en part pel monopoli del comerç amb Amèrica. Aquesta circumstància va facilitar que molts europeus visquessin a la ciutat per la qual cosa la vida cultural era rica i diversa. En aquest ambient, Velázquez va entrar com a aprenent en el taller de Francisco Pacheco. Al seu costat, va treballar i va anar adquirint domini del dibuix, fins a arribar a aprovar l'examen que li va permetre formar part del gremi de pintors de Sevilla. El 23 d'abril de 1618, quan no havia complert encara els 19 anys, es va casar amb Juana Pacheco, filla del seu mestre Francisco Pacheco i que aleshores tenia 15 anys. En els anys següents naixerien les seves dues filles, Francisca i Ignacia. També en aquell temps va demostrar la seva qualitat i originalitat com a pintor tant per la temàtica seleccionada com per la forma d'afrontar-la. El 1622 va viatjar per primera vegada a Madrid, on es va presentar al sevillà Gaspar de Guzmán, futur comte-duc d'Olivares, que buscava formar al voltant de Felip IV un taller d'art amb pintors majoritàriament andalusos. En aquella ocasió només va poder retratar Luis de Góngora, que en aquells dies era capellà del rei. No obstant això, gràcies a les seves amistats influents, entre elles el seu propi sogre, va aconseguir poc després, el 1623, que el contractessin per retratar al rei. Sens dubte l'obra va agradar al monarca, ja que el va nomenar pintor oficial amb un salari anual i residència a Madrid. A partir de 1628 va assolir el càrrec de pintor de cambra, el més important entre els pintors de la cort. A l'any següent va rebre diners i cartes de presentació per viatjar a Itàlia a ampliar els seus coneixements. Aquest viatge representaria un canvi transcendental en la seva pintura i li aportaria un domini de la tècnica realment extraordinari. Així, amb poc més de 30 anys, ja estava en el seu període de maduresa. Entre els anys 1649 i 1651 va tornar a Itàlia en una època daurada en la seva carrera gràcies a les seves dues obres més conegudes; Las Meninas i Les filadores. El 1659, i després d'un llarg procés, va aconseguir ingressar a l'Ordre de Santiago. No obstant, el 1660 va emmalaltir de verola i en pocs dies va morir a Madrid, als 61 anys. Una setmana més tard va morir també la seva esposa Juana.

---

Parlem de Música...

Juan Hidalgo de Polanco (Madrid, 28 de setembre de 1614 - Madrid, 31 de març de 1685) va ser un compositor espanyol. De família de músics, es creu va rebre formació en l'àmbit familiar abans de ser contractat a l'entorn del 1630 com intèrpret d'arpa al servei de la Capella Reial espanyola. A partir del 1645 va començar a treballar com a compositor de cançons seculars, obra teatral i villancets i com a líder dels músics de cambra de la cort. Ràpidament, es va convertir en un dels compositors més importants de la Península especialment pels seus treballs teatrals en col·laboració amb autors diversos com Pedro Calderón de la Barca. En aquest sentit, algunes de les seves millors produccions van ser El laurel de Apolo (1657), considerada una de les primeres sarsueles espanyoles, Celos aun del aire matan (1660) i Los celos hacen estrellas (1672). La seva importància dins del context espanyol de l'època va ser comparable a la dels seus coetanis Lully a França i Purcell a Anglaterra tant per la qualitat de la seva obra com per quantitat i diversitat. Aquesta circumstància també va quedar documentada per l'alta estima del públic i reialesa hispànica sent pensionat, el 1655, amb 200 ducats per l'arquebisbat de Sevilla assolint, al final de la seva vida, una renta anual superior als 15.000 rals. Juan Hidalgo va morir a Madrid el març de 1685.

Cornelis Danckerts (1603-1656) - Nova et accurata Tabula Hispania Praecipuis Urbibus Vestitu Insignibus et Antiquitatibus (1640) (2)

OBRA:
lost unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
Pico y Canente (comedia, 3, L. de Ulloa), Madrid, Buen Retiro, 1656, 1 song E-Mn
Triunfos de amor y fortuna (comedia, 3, A. de Solis), 1658, collab. C. Galán, songs Bc, Mn
Celos aun del aire matan (op, 3, P. Calderón de la Barca), Madrid, Buen Retiro, 5 Dec 1660, Madrid, Palacio de Liria (Act 1) only, P-EVp; ed. in Subirá, 1933 (Act 1 only); ed. L.K. Stein (1999)
Ni amor se libra de amor (comedia, 3, Calderón), 1662, songs E-Mcns, Mn; excerpts ed. in Pedrell
La estatua de Prometeo (semi-op, 3, Calderón) ? 1670 or 1674, songs Mn
Los celos hacen estrellas (zar, 2, J. Vélez de Guevara), 1672, songs Mn, V, I-Vnm; ed. in Varey, Shergold and Sage, 1970
Los juegos olímpicos (zar, 2, A. de Salazar y Torres), 1673, songs D-Mbs, E-Mn, US-NYhsa
Endimión y Diana (zar, 2, M. Fernández de León), 1675, songs E-Mn
El templo de Palas (zar, 2, F. de Avellaneda), 1675, songs Mn
Alfeo y Aretusa (zar, 2, J.B. Diamante), ?1674; rev. 1678, collab. Galán; songs US-NYhsa
Contra el amor desengaño (zar, 2, ?Calderón), 1679, songs E-Mn
Hado y divisa de Leonido y Marfisa (comedia, 3, Calderón), 1680
Icaro y Dédalo (comedia, 3, Fernández de León), 1684, songs Bc, Mn
Apolo y Leucotea (comedia, 3, P. Scotti de Agoiz), 1684
El primer templo de amor (comedia, 3, Fernández de León), before 1685

Attributed works [see Stein, 1993]:
Fortunas de Androméda y Perseo (semi-op, 3, Calderón), 1653, US-CA;
El laurel de Apolo (zar, Calderón), 1657;
La púrpura de la rosa (1, Calderón), Madrid, Buen Retiro, 17 Jan 1660;
Fieras afemina amor (semi-op, 3, Calderón), 1670, ? collab. J. del Vado

Vocal religiosa:

Mass, 4vv, bc, E-E
Mass, 5vv, hp, bc, E
Misa de feria, CO-B (frag.)
2 motets ‘para Virgen’, GCA-Gc
Deum astro flamante, responsory, 8vv, clarín, vns, bc, E-V
Villancicos, 1–5, 8vv, clarines, vns, bc, secular and theatre songs: CO-B, D-Mbs, E-Bc, E, Mn, PAL, SA, VAc, GCA-Gc, I-Vnm, Mexico City, Palacio de bellas artes, US-NYhs, SFs

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Albert Recasens
LAQUINTADEMAHLER: HIDALGO, J. - Música para el Rey Planeta

IMSLP: Juan Hidalgo (1614-1685)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: HIDALGO, J. - Música para el Rey Planeta



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

JADIN, Hyacinthe (1776-1800) - Quatuor No.3, Op.3 (1796)

Obra d'Adèle Romany (1769-1846), pintora francesa (1)

- Recordatori d'Hyacinthe Jadin -

En el dia de la commemoració del seu 218è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Adèle Romany [Jeanne Marie Mercier] (Paris, 7 de desembre de 1769 - Paris, 6 de juny de 1846) va ser una pintora francesa. Nascuda amb el nom de Jeanne Marie Mercier, es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1790, any que es va casar amb el pintor François Antoine Romany (1756-1839). Gràcies als contactes artístics del seu marit, va conèixer i rebre formació del pintor Jean-Baptiste Regnault. El 1793 va participar per primera vegada en el Saló de París en el qual ja hi participaria anualment fins el 1833. En aquest sentit, el seu repertori va ser divers amb retrats, obra històrica i mitològica si bé la seva especialitat van ser els retrats d'actors, actrius i músics. El 1808 va ser condecorada amb una medalla al Saló de París. Els darrers anys la seva activitat va decaure repercutint en el seu ràpid oblit després de la seva mort, esdevinguda a París el juny de 1846.

---

Parlem de Música...

Hyacinthe Jadin (Versailles, 27 d'abril de 1776 - Versailles, 27 de setembre de 1800) va ser un pianista i compositor francès. Fill de François Jadin (1731-1790) i germà de Louis-Emmanuel Jadin, es va formar inicialment amb el seu pare i amb Nicolas-Joseph Hüllmandel. El 1785 va publicar la seva primera obra per a clavecí fent el seu debut públic el 1789 en el Concert Spirituel de París. El 1791, i després de la mort del seu pare, va entrar com a membre de l'orquestra del Théâtre Feydeau en un càrrec que va mantenir fins el 1794. També aquells anys, convulsos a nivell social fruit de la Revolució Francesa, va escriure nombrosos himnes de caràcter patriòtic i va provar fortuna amb diverses òperes si bé únicament la seva obra Cange, ou Le commissionaire de Lazare va gaudir d'èxit moderat. El 1795 va ser nomenat professor de piano en el Conservatori de París en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. També en aquells anys va realitzar diversos recitals com a pianista estrenant, també, alguns dels seus concerts. Com a compositor, va destacar especialment pels seus concerts de piano i les seves obres de cambra. Hyacinthe Jadin va morir a Versailles el setembre de 1800.

Hyacinthe Jadin

OBRA:
printed works published in Paris

Vocal secular:

Stage:
Le testament mal-entendu (cmda, 2, Ducray-Duminil), 1793, unperf., lost
Cange, ou Le commissionaire de Lazare (fait-historique, 1, A.-P. Bellement), Paris, Amis de la Patrie, 21 Nov 1794, lost
Attrib.: L’orpheline (vaudeville, 1, Patrat), Paris, Feydeau, 4 April 1796, lost

Occasional works:
Marche du siège de Lille (c1792;
Hymne du 21 janvier (1794);
Hymne du 10 germinal (1796);
Chanson pour la fête de l’agriculture (1796), all repr. in Pierre (1899);
Hymne à la paix, Paris, Favart, 1797, lost

Other vocal:
L’enfant trouvé (1793);
Romance à la lune (1796);
Le rêve, romance nègre (C.A.B. Serwin), 1796 (1801);
La danse, lost

Instrumental:

Orch:
Ouverture pour instruments à vent (c1795), arr. pf in Pierre (1899), and ed. D. Townsend (New York, 1968);
Marche turque, perf. 1797, lost; arr. of ov. to Méhul’s Le jeune Henri (c1797)

Pf concs:
for Concert Spirituel, 1789, lost;
no.1 (1797);
no.2 (1803);
no.3 (1801);
no.4, lost [mentioned by Fétis]

---

Chbr.:
Str qts:
op.1 (1795), arr. pf, vn (c1795);
op.2 (1796);
op.3 (1796);
op.4 (1798) (op.1 no.3, op.2 no.1 ed. P. Oboussier (Exeter, 1989))

Trios:
no.1, pf, hp, fl, (c1796);
op.1, 2 vn, b (1796);
op.2, vn, va, b (1797)

Sonatas:
pf, vn ad lib, op.1 (1794), op.3 (c1795);
pf, vn obl., op.10 (1798), lost;
pf solo, op.4 (1795), op.5 (c1795), op.6 (1803) (opp.4, 5 repr. (Minkoff, 1983);
op.4 no.1, op.6 no.2 ed. M. Cauchie: L’école française de piano, Monaco, 1957);
opp.2, 7, 8, 9, lost, mentioned by Fétis;
3 pf, perf. 1798, lost

Keyboard:
Rondo, hpd, pubd in Journal de Clavecin (1785), 1re potpourri, pf (1798);
20 petites leçons, pf (1798);
Duo, pf 4 hands (1796)

Arrs. of works by H.-M. Berton, Dalayrac, Cherubini, Devienne, P. Gaveaux, Gluck, Gresnick, Martin, Méhul, Solié, Tarchi, Grétry, mainly for pf:

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Quatuor Cambini Paris
AMAZON: JADIN, H. - Quatuors op 3

IMSLP: Hyacinthe Jadin (1776-1800)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: JADIN, H. - Quatuors op 3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

OGINSKI, Michal Kleofas (1765-1833) - Romanse Wokalne

Obra de François-Xavier Fabre (1766-1837), pintor francès (1)

- Recordatori de Michał Kleofas Ogiński -

En el dia de la celebració del seu 253è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

François-Xavier Fabre (Montpellier, 1 d'abril de 1766 - Montpellier, 16 de març de 1837) va ser un pintor francès. Es va formar a l'escola de dibuix de Montpeller amb Jean Cousteau i el 1783 va entrar al taller de Jacques-Louis David i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de París. El 1787 va guanyar el Gran Prix de Roma i va viatjar Itàlia, primer a Roma i a partir del 1793 a Florència. Allà, i gràcies a la bona amistat amb el poeta Vittorio Alfieri, va poder entrar en contacte amb l'alta societat florentina rebent diversos encàrrecs. Autor heterogeni en els temes, va realitzar pintures d'història, de mitologia, de religió, així com paisatges i retrats, gènere aquest últim que va practicar a partir de l'entrada del nou segle. A més, va ser un gran col·leccionista d'art i gravador. El 1825, després de la mort de la Comtessa d'Albània, va tornar a Montpeller, donant la seva col·lecció al museu de la ciutat, del qual en va ser director, i va impulsar la creació de la nova Escola de Belles Arts i d'una biblioteca. El seu estil va combinar les influències del classicisme de Poussin, present en les seves composicions i en el tractament dramàtic de les seves obres, i el neoclassicisme estricte de David, que s'aprecia en la definició dels contorns i l'ús expressiu de la llum. François-Xavier Fabre va morir a Montpeller el març de 1837.

---

Parlem de Música...

Michał Kleofas Ogiński (Guzów, 25 de setembre de 1765 - Firenze, 15 d'octubre de 1833) va ser un compositor polonès. Nebot de Michał Kazimierz Ogiński, es va formar en violí i piano amb Józef Kozłowski a Guzów. A partir del 1789 va començar a treballar com a diplomàtic per diverses geografies europees i orientals. El 1798 va conèixer a Giovanni Battista Viotti, amb qui va estudiar un temps indeterminat, i a partir del 1810 va estudiar amb Pierre Baillot. Com a compositor, tot i dedicar la major part de la seva vida a la carrera política i diplomàtica, va escriure obra per a piano, l'òpera Zélis et Valcour ou Bonaparte au Caïre (1799) i algunes cançons en un estil posteriorment admirat per autors polonesos com Elsner, Kurpiński i Szymanowska. El seu fill Franciszek Ksawery Ogiński (1801-1837) va ser pianista i compositor. Michał Kleofas Ogiński va viure els darrers anys a Itàlia, morint a Florència l'octubre de 1833.

OBRA:

Vocal:

Zélis et Valcour ou Bonaparte au Caïre (op, 1, Ogiński), 1799, Kj;
13 romances (It., Fr.);
2 songs (Pol.), ed. W. Poźniak (Kraków, 1962)

Instrumental:

Pf 2–4 hands:
c20 polonaises, incl. ‘Les adieux’ (Warsaw, 1803), Pożegnanie Ojczyzny [Farewell to the Fatherland] (n.p., 1831);
Mazurkas, waltzes, marches, incl. Marche pour les légions polonaises en 1797 (Leipzig, 1825);
Menuet, PL-Kj

Literatura:

Mémoires de Michel Ogiński sur la Pologne et les Polonais, depuis 1788 jusqu’à la fin de 1815, ed. L.J.B. Chodźko (Paris and Geneva, 1826–7; Pol. trans., 1870–77)
Lettres sur la musique adressées à un de ses amis de Florence en 1825 (MS, PL-Kj; Pol. trans., 1956)
Others (MSS, USSR-Mcl)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jacek Szymański (tenor); Anna Mikolon (fortepian); Witosława Frankowska (klawesyn)
ALLEGRO: OGINSKI, M.K. - Romanse Wokalne

IMSLP: Michał Kleofas Oginski (1765-1833)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: OGINSKI, M.K. - Romanse Wokalne



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PICHL, Václav (1741-1805) - Sinfonia & Pastoral Concertino

Obra de Samuel de Wilde (1751-1832), pintor anglès (1)

- Recordatori de Václav Pichl -

En el dia de la celebració del seu 277è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Samuel de Wilde (London, bap. 28 de juliol de 1751 - London, 19 de gener de 1832) va ser un dibuixant i pintor anglès. D'ascendència neerlandesa, es va formar inicialment amb el seu avi Samuel Haworth abans d'entrar, el 1769, a la Royal Academy Schools. A partir del 1776 va començar a exhibir les seves primeres obres a la Society of Artists i a partir del 1778 a la Royal Academy of Arts. Ben aviat va començar a treballar com a dibuixant teatral i el 1791 va ser contractat per John Bell com a il·lustrador de la publicació British Theatre en una feina que va desenvolupar fins el 1795. Gràcies al seu treball va continuar exposant regularment a la Royal Academy fins el 1821. Com a pintor no va ser prolífic si bé va realitzar centenars de dibuixos i aquarel·les, principalment retrats d'actors i actrius teatrals. Samuel de Wilde va morir a Londres el gener de 1832.

---

Parlem de Música...

Václav [Venceslaus; Wenzel] Pichl [Pichel] (Bechyně, 25 de setembre de 1741 - Wien, 23 de gener de 1805) va ser un violinista i compositor bohemi. Es va formar inicialment amb Jan Pokorny, kantor en aquell temps a Bechyně. Entre els anys 1752 i 1758 va estudiar en el col·legi jesuïta de Březnice, lloc on va treballar esporàdicament com a cantant i des d'on es va traslladar a Praga. Allà va entrar com a violinista del seminari Jesuïta de la Catedral de San Václav i paral·lelament va estudiar filosofia, teologia i dret a la Universitat de Praga. El 1762 va ser nomenat primer violinista de l'església Nostra Senyora de Týn, on també va rebre formació de contrapunt i composició de l'organista J.N. Seger. El 1765 va rebre el suport de Dittersdorf per tal d'assolir un càrrec de violinista i assistent de direcció de l'orquestra privada del bisbe Adam Patachich a Nagyvárad en la qual hi va romandre fins el 1769. Aquell any es va tralladar a Praga on va ser nomenat director musical al servei del comte Ludwig Hartig si bé pocs mesos després va ser nomenat primer violinista de la cort teatral de Viena. El 1777 es va traslladar a Itàlia on va assolir el càrrec de director musical i Kammerdiener de l'arxiduc Ferdinando d'Este si bé la invasió francesa de la Llombardia el 1796 va motivar el seu retorn a Viena. Durant aquells anys a Itàlia va conèixer el Pare Martini, Cherubini i J.F. Reichardt i va entrar com a membre de la Filarmonici de Màntova i de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. Com a compositor va ser notablement prolífic amb quasi un miler d'obres, tant instrumentals com religioses, entre elles una trentena de misses. Václav Pichl va morir a Viena el gener de 1805.

Pogled na Bechyně (1795) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music all lost
3 Lat. ops (Pichl):
Olympia Jovi sacra, Grosswardein, 1765;
Pythia, seu Ludi Apolloni, Grosswardein, 1766;
Certamen deorum, Grosswardein, 1767
Lat. op ‘per Klosterbrack’, Vienna, 1770–76
Das Schnupftuch (Spl), Pest, 1774
Der Krieg (Ger. op), Vienna, c1775
Raol de Crequi (ballet), Monza, 1795, collab. P. Winter, lib pubd
4 opere buffe, 3 opere serie
It. arrs. of 8 Fr. ops, 1776–96, incl. A.-E.-M. Grétry: La caravana del Cairo (with addl nos.), Monza, 1795, lib pubd

Vocal religiosa:

Over 100 sacred works, incl. over 30 masses
Mag, Gloria pastorale, I-Bca*
6 It. ariettas (P. Metastasio), 1v, hpd, op.42 (Vienna, 1801), incl. Tu mi chiedi, ed. M. Poštolka, Songs, ii (Prague, 1962)

Instrumental:

Orch.:
Syms., symphonic concertantes: over 20 pubd as opp.1, 5–6, 8, 15, 17, 24–6, without op. nos. (1778–c1805);
c70 in MS (1764–1803);
2 ed. A. Zakin (1977, 1979), 3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984) [incl. thematic index]

Over 30 concs., concertinos:
16 for vn, incl. 3 as op.3 (Berlin, 1779) [1 ed. J. Čermák and J. Maštalíř (Prague, 1957)], 1 in A-Wgm and 1 in I-Gl;
1 for db, D-SWl, ed. M. Říha and F. Pošta (Prague, 1972);
1 for bn/db, SWl, ed. H. Herrmann and M. Schlenker for db (Leipzig, 1957);
1 for bn, CZ-Bm; others, mostly lost
c20 serenatas (partitas, notturnos), incl. 3 as op.9 (Berlin, 1784);
Minuets, German dances

---

Chbr.:
Qnts:
c20 divertimentos, str/(str, wind insts), incl. 6 as op.3 (Paris, ?c1778), 6 as op.5 (Berlin, 1781), 3 as op.30 (Offenbach, 1797)

Qts:
18 str qts, incl. 6 as op.2 (Berlin, 1779), 3 as op.13 (Berlin, 1788);
3 for fl, vn, va, vc, op.12 (Berlin, 1787);
3 for cl, vn, va, vc, op.16 (Berlin, 1790)

Trios:
45 str trios, incl. 6 as op.4 (Paris, ?c1785), 6 as op.7 (Berlin, 1783);
12 for fl, vn, vc, incl. 6 as op.1 (Lyons, n.d.), 2 ed. in MVH, xxiv (1969);
3 sonatas, hpd/pf, vn/fl, vc, op.26 (Vienna, 1795)

Duets:
15 for 2 vn, incl. 6 as op.4 (Berlin, 1780), 3 as op.34 (Offenbach, 1797), 3 as op.38 (Vienna, c1799);
18 for vn, va, incl. 6 as op.10 (Berlin, 1784), 6 as op.18 (Berlin, 1793), 3 for va, vc, op.14 (Berlin, 1789), also as op.16 (Paris, 1793)

Vn solo:
100 variazioni sulla scala del basso fermo per esercizio del violino, op.11 (Florence and Naples, c1787);
100 variations, 1776–96, lost;
12 variations, 1798–1803, lost;
60 capriccios, incl. 12 as op.19 [21] (Berlin, 1796), 12 as op.46 (Vienna, c1801);
6 fughe con un preludio fugato, op.41 (Vienna, 1800), also as op.22 (Berlin and Amsterdam, 1801), as op.35 (Leipzig, 1811), ed. in MAB, vii (1951, 3/1989), 1 ed. in DČHP, no.145;
18 sonatas, b acc., incl. 6 as op.20 (Brunswick and Hamburg, ?c1796);
3 sonatas, vn/va acc., op.23 (Berlin, 1804)
c180 works, 4–8 insts, baryton, lost;
c15 partitas, wind insts, CZ-Pnm;
9 sonatas, 6 sonatinas, hpd/pf, lost

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Prague Chamber Orchestra

RECICLASSICAT: PICHL, Václav (1741-1805) 

AMAZON: JIROVEC & PICHL - Symphonies

IMSLP: Wenzel Pichl (1741-1805)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: JIROVEC & PICHL - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VAN EIJKEN, Johan Albert (1823-1868) - Violine Sonate, Op.18 (c.1857)

Obra de Petrus van Schendel (1806-1870), pintor holandès (1) 

- Recordatori de Johan Albert van Eijken -

En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Petrus van Schendel (Terheijden, 21 d'abril de 1806 - Brussel·les, 28 de desembre de 1870) va ser un pintor holandès. Es va formar amb Mathieu Ignace van Bree a Anvers, ciutat on hi va viure abans de traslladar-se a Àmsterdam el 1828. Va ser membre de la Rijksakademie d'Amsterdam i de la Societat Arti Sacrum de Rotterdam. Entre els anys 1828 i 1867 va exposar regularment en les exposicions d'art d'Amsterdam, La Haia, Brussel·les, Anvers i Gant guanyant diversos premis, incloent una medalla d'or a Brussel·les per la seva obra Mercat sota la llum de la Lluna (1845). Influït per la pintura holandesa del segle XVIII, es va especialitzar en escenes de gènere i d'interiors i exteriors il·luminats per la lluna, llum crepuscular o llum d'espelmes en un estil proper al de Gerrit Dou. Conegut a França amb el títol de 'Monsieur Chandelle', va rebre nombroses peticions, entre elles, una de la Reina Victòria. Petrus van Schendel va morir a Brussel·les el desembre de 1870.

---

Parlem de Música...

Jan Albert van Eijken (Amersfoort, 29 d'abril de 1823 - Elberfeld, 24 de setembre de 1868) va ser un organista i compositor holandès. Fill d'organista, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se, el 1843, a Leipzig, ciutat on va estudiar en el conservatori entre els anys 1845 i 1846. També allà va rebre classes de Mendelssohn i va conèixer en profunditat l'obra de Bach la qual va procurar difondre en el seu retorn a Holanda. A partir del 1853 va treballar com a organista de la Zuiderkerk de Rotterdam i a partir del 1854, i en substitució de Johannes Schornstein, com a organista de la Alte reformierte Kirche d'Elberfeld. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa. El seu germà Gerrit Jan van Eijken va ser un organista i compositor actiu principalment a Londres. Jan Albert van Eijken va morir a Elberfeld el setembre de 1868.

John Tallis (1817-1876) - Holland (1851) (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: David Kuyken (piano); Candida Thompson (violin)
PRESTOCLASSICAL: Three Dutch Violin Sonatas

IMSLP: Johan Albert van Eijken (1823-1868)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Three Dutch Violin Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!