VERACINI, Francesco Maria (1690-1768) - Adriano en Siria (1735)

Obra de Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770), pintor italià (1)

- Recordatori de Francesco Maria Veracini -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Tiepolo (Venezia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador italià. Inicialment va ser alumne de Gregorio Lazzarini però les influències dels contemporanis Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Piazzetta van ser decisives en la seva obra, juntament amb la pintura del mestre El Veronès. La seva primera clientela va ser la noblesa veneciana, en particular les famílies Cornaro i Dolfin. Molt actiu al Vèneto i al nord d'Itàlia, va madurar especialment com a pintor de frescs per l'arquebisbat d'Udine (c.1725-1727) i als palaus Archinto i Dugnani de Milà (c.1729-1731). El 1736 l'ambaixador de Suècia el va convidar a decorar el Palau Reial d'Estocolm, si bé no va ser possible l'acord per l'elevada remuneració que Tiepolo va demanar. Als inicis de la dècada de 1740 va establir amistat amb Francesco Algarotti, qui li va demanar pintures i assessorament artístic. En les mateixes dates va treballar en dues sèries d'aiguaforts, els Capricci i els Scherzi di fantasia, per les que els seus contemporanis el van comparar amb Rembrandt i Castiglione. També els seus fills Giovanni Domenico i Lorenzo van practicar l'aiguafort, i el primer en particular va ser un prolífic gravador. Precisament amb els seus fills, a finals de 1750 es va traslladar a Würzburg per decorar la Kaisersaal de la Würzburg Residenz del príncep-bisbe. Allà hi van romandre tres anys, treballant en teles d'altar, quadres de gabinet i sobretot en l'ingent programa de decoració al fresc de la seva escala monumental. Després del seu retorn a Venècia es va anotar nous triomfs amb la decoració al fresc de l'església veneciana de la Pietat (1754) i de la Vila Valmarana (1757), pròxima a Vicenza, i amb l'enorme i esplèndida Santa Tecla de la Catedral del Este (1759). El 1761 va ser sol·licitat a Madrid per decorar el Palau Nou, si bé va voler excusar les seves obligacions al·legant la seva edat i els seus nombrosos compromisos. No obstant, Carles III va insistir i la pressió dels seus ministres sobre les autoritats venecianes van aconseguir complir el seu desig. Amb el suport dels seus fills Domenico i Lorenzo, va decorar les estances polítiques de l'esmentat palau entre l'estiu de 1762 i l'hivern de 1766. Després, content a la cort d'Espanya, va acceptar altres encàrrecs reials com a pintor de cambra. Quan va morir, a finals de març del 1770, estava dissenyant frescos per a la cúpula de la col·legiata de Sant Ildefons a La Granja, projecte que posteriorment va finalitzar Francisco Bayeu.

---

Parlem de Música...

Francesco Maria Veracini (Firenze, 1 de febrer de 1690 - Firenze, 31 d'octubre de 1768) va ser un violinista i compositor italià. Fill de violinista i nebot d'Antonio Veracini, es va formar inicialment amb el seu oncle i posteriorment amb G.M. Casini i Francesco Feroci. A principis de 1711 va marxar de Florència en direcció a Venècia on la nit de Nadal d'aquell mateix any va participar com a violinista solista a la missa de Nadal que es va celebrar a San Marco. A Venècia hi va treballar com a violinista fins el 1714, any que es va traslladar a Londres per participar com a intèrpret d'entreactes d'òperes que es van representar al Queen’s Theatre. El 1715 va viatjar a Alemanya on va rebre formació de G.A. Bernabei i on va treballar a la cort de l'elector palatí Johann Wilhelm. El juliol de 1716 va constar novament a Venècia on va dedicar una col·lecció de 12 Sonates a l'elector Friedrich August de Saxònia. Gràcies possiblement a l'elector, el novembre de 1717 es va traslladar a Dresden on va assolir el càrrec de violinista privat del príncep amb un salari superior a la majoria dels músics presents a Dresden aleshores com Pisendel, Heinichen o Zelenka. Allà hi va romandre fins el 1722 en un any en què Mattheson va documentar que "en un atac de bogeria, Veracini va saltar des d'un tercer pis" si bé altres fonts creuen que va patir un complot motivat pels seus privilegis econòmics i reials. El 1723 va tornar a Florència en un període, el comprès entre els anys 1723 i 1733, en què va reduir la seva presència com a violinista en favor de la composició de música principalment religiosa. L'abril de 1733 va tornar a Londres on de nou va reprendre la seva activitat com a intèrpret en un període ben documentat per Burney, assistent habitual dels seus concerts. També a Londres va presentar algunes de les seves òperes, com Adriano in Siria (1735), les quals van gaudir de notable èxit. El 1738, i després de la mort del seu oncle i professor, la seva esposa i la seva mare, va tornar breument a Florència. El 1741 va tornar a Londres on va col·laborar amb Händel com a violinista i on després de presentar la seva darrera òpera, Rosalinda (1744), va rebre la crítica enfurismada de Burney per les seves "àries salvatges i desagradables escrites per qui no té coneixement en música vocal". Curiosament, aquell mateix any va escriure i publicar les Sonate accademiche op.2, considerades les seves millors obres instrumentals. Es creu que en una data anterior al 1750 va tornar a Florència, ciutat on va seguir treballant com a intèrpret i compositor. El 1755 va assolir el càrrec de mestre de capella de l'església de San Pancrazio i el 1758 a la de San Michele Berteldi. El 1766 va realitzar la seva darrera aparició pública per finalment morir a Florència l'octubre de 1768.

Giuseppe Bouchard (fl.18th Century) - Pianta Della Citta di Firenze nelle seu vere misure colla descrizione dei luoghi piu notabili di ciascun Quartiere (1755) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
all produced London, King's Theatre
Adriano in Siria (A.M. Corri, after P. Metastasio), 26 Nov 1735, GB-Mp; arias, Lbl, I-Rsc (London, 1736); 2 interludi, Rsc
La clemenza di Tito (Corri, after Metastasio), 12 April 1737
Partenio (P.A. Rolli), 14 March 1738; ov., GB-DRc; arias, GB-Lgc, I-Mc
Rosalinda (Rolli), 31 Jan 1744; arias, D-Dlb (London, 1744)

Cantatas and songs:
Cantano gl’augelletti, ?before 1717, I-MOe
Mira Clori gentil (Berzini), ?before 1717, MOe
Và tu sei ben felice, ?before 1717, Ac
Parla al ritratto della amata, c1720, A-Wn
Nice e Tirsi, perf. London, 9 March 1741, D-Dlb
Prendi amor, ?before 1745, GB-Lbl; rev. as Non per anni, ?after 1745, I-Fc
Piangete al pianto mio, ?after 1745, Fc
Qui guirommi un, mentioned in Breitkopf catalogue of 1765
Nò Tirsi tu non hai, in Raccolta di varie canzoni (Florence, 1739)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Music lost
Il trionfo della innocenza da S Niccolò (G.P. Berzini), Florence, ?1712
Mosè al mar’ rosso, ovvero Il naufragio di Faraone, Düsseldorf, ?1715; lib, I-Fn
L’incoronazione di Davidde (Berzini), Florence, 25 Jan 1717 (1st perf. 1714, according to Rolandi)
La caduta del savio nell’idoltria di Salomone (Berzini), Florence, 31 March 1720
La liberazione del popolo ebreo nel naufragio di Faraone (Berzini), Florence, ?1723; rev. of Mosè al mar’ rosso
L’empietà distrutta nella caduta di Gerico (Berzini), Florence, 19 March 1724 (1st perf. c1715, according to Fabbri, CHM)
L’errore di Salomone, London, 20 March 1744; text lost
L’Assalone, ovvero L’infedelta punita (F.M. Veracini); text lost
1 aria in Sara in Egitto (D. Cavanese), Florence, 1707, repeated in L’onesta combattuta di Sara, 1708

Other:
Componimento musicale da cantarsi (Berzini), 2 sets; libs only (Florence, 1729)
2 motets; texts only, I-Fn
2 masses, Te Deum, vespers; texts lost

Instrumental:

Sonatas:
[12] Sonate, vn/rec, bc, 1716, D-Dlb; ed. W. Kolneder (Leipzig, 1959–61)
[12] Sonate, vn, bc, op.1 (Dresden, 1721); ed. W. Kolneder (Leipzig, 1958–9)
[12] Sonate accademiche, vn, bc, op.2 (London, Florence, 1744); ed. F. Bär (Kassel, 1959–); 1st pubn incl. canon, 2vv
[12] Dissertazioni … sopra l’opera quinta del Corelli, I-Bc; ed. W. Kolneder (Mainz, 1961)
8 sonatas, vn, bc: 1, ?before 1716, A-Wn; 2, c1717, D-Dlb; 5, c1722, A-Wn

Other:
1 concerto each in VI concerti à 5 stromenti (Amsterdam, c1719);
Concerti à cinque … libro secondo (Amsterdam, c1718);
VI concerti a cinque stromenti … libro secondo (Amsterdam, c1736)
Concerto a otto stromenti, 1712, A-Wn
Concerto a 5, D-SWl;
Overture, I-Vc

Literatura:

Il trionfo della pratica musicale, osia Il maestro dell’arte scientifica dal quale imparsi non solo il contrapunto ma (quel che più importa) insegna ancore con nuovo e facile metodo l’ordine vero di comporre in musica, op.3, I-Fc; contains canons, fugues etc.

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Sonia Prina (alto); Ann Hallenberg (mezzosoprano); Roberta Invernizzi (soprano); Romina Basso (mezzosoprano); Lucia Cirillo (mezzosoprano); Ugo Guagliardo (bass); Europa Galante; Fabio Biondi
RECICLASSICAT: VERACINI, Francesco Maria (1690-1768)
AMAZON: VERACINI - Adriano in Siria

IMSLP: Francesco Veracini (1690-1768)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: VERACINI - Adriano in Siria



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TOBIAS, Rudolf (1873-1918) - Overture & Piano Concerto

Obra de Nikolay Nikanorovich Dubovskoy (1859-1918), pintor rus (1)

- Recordatori de Rudolf Tobias -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Nikolay Nikanorovich Dubovskoy (Николай Никанорович Дубовской) (Novocherkassk, 17 de desembre de 1859 - Sant Petersburg, 28 de febrer de 1918) va ser un pintor rus. Entre els anys 1877 i 1881 va estudiar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg amb Mikhail Konstantinovich Klodt. El 1886, es va convertir en membre del grup dels Peredvizhniki (els itinerants), un grup de pintors russos. El grup dels Peredvizhniki va ser un grup d'artistes russos que buscaven desprendre's de les restriccions acadèmiques per tal d'experimentar lliurement. Primer es van organitzar com a una cooperativa d'artistes però més tard es van transformar en una societat d'exposicions d'art, especialment de viatges i paisatges. La societat es va constituir a Sant Petersburg sota la direcció d'Ivan Kramskoi, Grigoriy Myasoyedov, Nikolai Ge i Vasily Perov i el seu objectiu va ser infondre els ideals democràtics dins l'esfera de l'art. El 1900, es va convertir en membre de l'Acadèmia de les Arts i va seguir pintant fins el febrer de 1918, l'any de la seva mort.

---

Parlem de Música...

Rudolf Tobias [Рудольф То́биас] (Käina, 29 de maig de 1873 - Berlin, 29 d'octubre de 1918) va ser un organista i compositor rus. Es va formar amb Louis Homilius (orgue) i Nikolay Rimsky-Korsakov (composició) en el Conservatori de Sant Petersburg. Al finalitzar la seva formació, va treballar d'organista i director coral de l'església de Sant Joan de Sant Peterburg i també a Tartu. A partir del 1912 i fins el final de la seva vida, va treballar com a professor de la Königliche Akademische Hochschule für Musik de Berlín, ciutat on també va treballar com a organista i periodista. Com a compositor, va destacar pel seu oratori Des Jona Sendung (1909), per l'obertura Julius Caesar (1896) i pels seus quartets de corda. Rudolf Tobias va morir de pneumònia a Berlín l'octubre de 1918.

Rudolf Tobias (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Johannes Damaskusest [St John of Damascus] (cant.), solo vv, male vv, mixed chorus, orch, 1897;
Kalevipoja unenägu [Kalevipoeg’s Dream], melodrama, spkr, orch, 1907;
Des Jona Sendung (orat), solo vv, children’s chorus, mixed chorus, org, orch, 1909 [restored by V. Rumessen];
Sest Ilmaneitsist ilusast [The Beautiful Maiden Ilmaneitsi], ballade, S, orch, 1911;
Kalevipoja epiloog [The Epilogue of Kalevipoeg], melodrama, spkr, orch (1912);
c30 choral works;
c10 solo songs

Instrumental:

Julius Caesar, ov., orch, 1896;
Pf Conc., 1897 [restored by V. Rumessen];
Str Qt no.1, 1899;
Str Qt no.2, 1900;
Varese sõjasõnumida [Crow’s War Message], sym. capriccio, orch, 1909;
2 pf sonatinas;
c70 other pf pieces

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Vardo Rumessen (1942-2015, piano); Eesti Riiklik Sümfooniaorkester; Neeve Jarvi
IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BLAVET, Michel (1700-1768) - Sonates Op.3 (1740)

Obra de Luis Eugenio Meléndez (1716-1780), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Michel Blavet -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Luís Eugenio Meléndez (Napoli, 1716 - Madrid, 11 de juliol de 1780) va ser un pintor espanyol. Nascut a Itàlia, però de família espanyola d'origen asturià, va ser fill de Francisco Antonio, miniaturista, i nebot de Miguel Jacinto, també pintor. Va iniciar la seva educació a Madrid al costat del seu pare, després va seguir la seva formació a la Junta Preparatòria de l'Acadèmia de San Fernando i va ser alumne de Louis-Michel van Loo, arribant a dominar a fons la tècnica del retrat, com va quedar demostrat en el seu magnífic Autoretrat (Musée du Louvre). Poc després va marxar a Itàlia i va tornar a Espanya, on va treballar inicialment com a miniaturista, però el seu paper preponderant el va desenvolupar en natures mortes convertint-se en un dels pintors més importants de la història del gènere. Els quadres de Meléndez, en general, van ser d'una gran sobrietat i van estar executats amb gran solidesa, especialment en el dibuix, d'un realisme perfeccionista que va arribar fins als més mínims detalls. Les seves composicions ordenades i clares, amb marcats contrasts de llums i ombres, van rebre la influència dels autors Sánchez Cotán i Zurbarán. Meléndez va ser, alhora, un expert en el tractament de les superfícies, evidenciant una extraordinària habilitat per aconseguir donar idea de les qualitats d'allò que representava: fruites, ceràmica, vidre, suro, tèxtils, metalls o pedra. En alguns llenços va introduir el fons de paisatge fet que el va aproximar al bodegó napolità. Mestre de gran força expressiva i extraordinari en la tècnica, va ser un reflex del desig d'exactitud, és a dir, els principis del món il·lustrat en la seva aplicació a l'hora de descriure els elements d'una forma realista, científica i didàctica. Luís Eugenio Meléndez va morir a Madrid el juliol de 1780.

---

Parlem de Música...

Michel Blavet (Besançon, bap. 13 de març de 1700 - Paris, 28 d'octubre de 1768) va ser un flautista i compositor francès. Es va educar de forma autodidacta en flauta i fagot assolint un gran nivell en ambdós instruments. El 1718 es va casar amb Anne-Marguerite Ligier amb qui va tenir quatre fills. El 1723 es va traslladar a París, sota recomanació del duc Charles-Eugène Lévis, i el 1726 va fer el seu debut en el Concert Spirituel, on va assolir notable èxit. A partir d'aleshores i fins a l'entorn del 1740 les seves aparicions en el Concert Spirituel van ser freqüents, especialment com a intèrpret de flauta. El 1728 va ser nomenat pel rei Lluis XV ‘musicien ordinaire de notre très cher cousin le prince de Carignan’ príncep a qui va dedicar el seu Op.1. A partir del 1731 va treballar al servei del Comtat de Clermont, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida rebutjant, fins i tot, una invitació de Frederic el Gran per a unir-se a la seva capella musical. El 1736 va assolir el càrrec de primer flautista de la Musique du Roi, el 1738 de la Musique de la Reine i el 1740 de l'Opera rebent l'admiració pública de personalitats diverses com Telemann, Quantz, Serré de Rieux i Voltaire, entre altres. Com a compositor, tot i el seu perfil autodidacta, va ser altament considerat especialment per les seves sonates per a flauta les quals es van situar entre les millors del repertori francès del segle XVIII. Michel Blavet va morir a París l'octubre de 1768.

Nicolas de Fer (1646-1720) - Besancon, ville forte capitale, de la Franche Comte avec titre d'Archeveche (1696) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Floriane, ou La grotte des spectacles (comédie-ballet), Château de Berny, 25 Aug 1752, F-Pa
Le jaloux corrigé (int with divertissement, 1, C. Collé) [music by Pergolesi, Galuppi, Orlandini, Dolletti [Auletta], Buini, Caroli, Capelli, Blavet and others], Château de Berny, 18 Nov 1752 (Paris, 1753)
Les jeux olympiques (ballet héroïque, Henri-Charles, Count of Senneterre), Château de Berny, 25 Aug 1753, F-Pa
La fète de Cythère (op, 1, A. de Laurès), Château de Berny, 19 Nov 1753, Pa
Songs in 18th-century anthologies

Instrumental:

6 sonates, 2 fl, op.1 (Paris, 1728); ed. H. Ruf (Mainz, 1967); ed. W. Kolneder (Heidelberg, 1977); ed. J. Patéro (Paris, 1978)
[6] Sonates mêlées de pièces, fl, bc, op.2 (Paris, 1732/R); ed. W. Kolneder (Heidelberg, 1969); ed. W. Hess (Winterthur, 1983); ed. D. Ledbetter (Paris, 1999)
[6] Sonates, fl, bc, op.3 (Paris, 1740/R); ed. P. Baubon (Paris, 1980)
Conc., fl, D-KA, ed. in Florilegium musicum, xi (Lörrach and Baden, 1956)
Miscellaneous pieces in 18th-century anthologies

Arrangements:
1er [– 3ème] recueil de pièces, petits airs, brunettes, menuets, etc. avec des doubles et variations, 2 fl/vn/tr viols (Paris, 1744–c1751/R, 2/1755/R), incl. some pieces by Blavet; 1er recueil ed. Y. Morgan and W. Michel (Winterthur, 1993)
[Recueil des menuets anglais, autrichiens, hongrois, alsaciens, prussiens et russes], fl (Paris, after 1754), title-page lacking in sole surviving copy, F-Pn

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jed Wentz (flute); Musica and Rhenum
RECICLASSICAT: BLAVET, Michel (1700-1768)
AMAZON: BLAVET - Complete Flute Sonatas

IMSLP: Michel Blavet (1700-1768)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BLAVET - Complete Flute Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STOLTZER, Thomas (c.1480-1526) - Missa ‘Kyrie summum’

Obra de Jean Hey 'Meester van Moulins' (fl.c.1475-c.1505), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

Jean Hey 'Meester van Moulins' (fl.c.1475 - c.1505) va ser un pintor flamenc. El 'Mestre de Molins' és el nom amb què la historiografia va relacionar un pintor flamenc la identitat de qui ha estat objecte de gran debat. Se'l relaciona amb la cort dels ducs de Borbó i va romandre actiu, aproximadament, entre els anys 1475 i 1505. La seva obra més coneguda va ser el tríptic de la Catedral de Molins de finals del segle XV. El panell central mostra la Verge amb el Nen adorats per àngels, i flanquejada pels retrats del duc Pere II de Borbó i la duquessa Anna de França amb la seva filla Susanna. S'han realitzat diversos intents per identificar el 'Mestre de Molins' amb artistes coneguts com per exemple Jean Perréal o Jean Prévost, si bé cap havia aconseguit l'acceptació general fins a finals del segle XX, quan es va definir l'atribució de les seves obres a Jean Hey.

---

Parlem de Música...

Thomas Stoltzer [Stolczer, Scholczer] (Schweidnitz [ara Świdnica], c.1480 - Znaim [ara Znojmo], 1526) va ser un compositor alemany. Fill probable de Clemens Stoltzer, es creu va rebre formació musical d'Heinrich Finck. A principis de 1519 va ser admès en el sacerdoci, va constar com a titular de la Catedral de Breslau i va ser documentat com a vicarius discontinuus. Va ser en aquell temps en què també es va documentar la fama que ja gaudia com a músic. Precisament, el 1522 va participar en la representació del seu motet Beati omnes durant la boda de Ludwig II d'Hongría i Bohemia i Maria d'Àustria. Poc temps després, el mateix Ludwig II el va nomenar Kapellmeister en un període que ràpidament es va convertir en el més productiu de la seva carrera. La darrera documentació relativa a la seva vida va ser una carta que va dirigir al duc Albert de Prússia el 23 de febrer de 1526. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre situant la seva mort aquell mateix any si bé altres fonts sense confirmar van situar la seva mort en una data indeterminada entre els anys 1533 i 1545.

Abraham Ortelius (1527-1598) - Silesiae (1561) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Die Welt, die hat ein tummen Mut, 5vv, N 66;
Entlaubet ist der Walde, 4vv, N 67, Gu 85;
Erst wird erfreut mein traurigs Herz, 4vv, N 68, Gu 102;
Es dringt doher, 4vv, N 68, Gu 9;
Es müht viel Leut, 4vv, N 69, Gu 109;
Heimlich bin ich in Treuen dein, 4vv, N 70;
Ich klag den Tag, 4vv, N 71, Gu 46;
Ich stund an einem Morgen, 2vv, N 71;
Ich wünsch alln Frauen Ehr, 4vv, N 72;
Ihrsgleichen lebt auf Erden nicht, 4vv, N 73, Gu 90

Vocal religiosa:

Masses, mass movements and magnificat settings:
Missa duplex per totum annum (Ky, Gl, San, Ag), 4vv, A i, 1;
Missa ‘Kyrie angelicum’ (Ky, Gl), 4vv, A i, 17;
Missa ‘Kyrie summum’ (Ky, Gl, San, Ag), 4vv, A i, 9;
Missa paschalis (Ky, Gl, San), 4vv, A iii, 1, also ed. in Cw, lxxiv (1958)
Kyrie eleison, 3vv, in G. Faber: Musices practicae erotematum II (Basle, 1553)
Magnificat [2nd or 8th tone], 4vv, H-BA 23 (B only);
Magnificat [4th tone], 4vv, BA 23 (B only);
Magnificat [6th tone], 4vv, BA23 (B only);
Magnificat [6th tone], 5vv, A iii, 72;
Magnificat [6th tone], 5vv, BA 22 (T only)

Introits, sequences, responsories, etc.:
Accessit ad pedes Jesu peccatrix, 4vv, A i, 31;
Agnus redemit oves, 5vv, H-BA 23 (B only);
Benedicamus Patrem, 5vv, A i, 43;
Circumdederunt me gemitus mortis, 4vv, A iii, 23;
Dies est laetitiae, 4vv, BA 23 (B only);
Discubuit Jesus, 4vv, D-Z 81,2, inc.;
Domine ne longe facias auxilium, 4vv, A iii, 53;
Ecce advenit dominator, 4vv, 1545;
Ecce concipies et paries, 4vv, Z 100,4 (T only);
Ecclesiam vestris doctrinis, 4vv, H-BA22 (T only);
Esto mihi in Deum protectorem, 4vv, A iii, 29;
Euge Dei porta, 4vv, D-Z 81,2, inc.;
Exsurge quare abdormis, 4vv, Aiii, 27
Gaude Maria, 4vv, A i, 34;
Homo quidam fecit, ?4vv, Z 81,2, inc.;
Illius nomen omnis haereticus, 4vv, H-BA 22 (T only);
Ingressus Pilatus, 4vv, A i, 26;
Inter natos mulierum, 4vv, A iii, 63;
Invocavit me, 4vv, 1545, A iii, 36;
Jube Domine benedicere, 4vv, D-Z 81,2, inc.;
Judica me Deus, 4vv, A iii, 50;
Laetare Hierusalem et conventum, 4vv, A iii, 48;
Laudemus et super exaltemus, 4vv, M 30;
Liber Generationis ex contrapuncto, 4vv, Legnica, Bibliotheca Rudolphina 4901–8 (olim 18), lost;
Mihi autem nimis, 5vv, H-BA 22, inc.;
Misereris omnium, Domine, 4vv, A iii, 32;
Non est bonum hominem, 4vv, BA 23 (B only);
Oculi mei semper ad Dominum, 4vv, A iii, 45;
Puer natus est nobis, 4vv, 1545;
Reminiscere miserationum, A iii, 39;
Requiem aeternam, 4vv, A iii, 60;
Resurrexi … Domine probasti me, 4vv, A iii, 55;
Resurrexi … Domine tu cognovisti, 4vv, 1539;
Rorate coeli, 4vv, A iii, 14;
Scio cui credidi, 4vv, A iii, 58;
Stabat mater dolorosa, 4vv, BA22 (T only);
Super salutem et omnem pulchritudinem, 5vv, A i, 48;
Te Deum laudamus, 4vv, A iii, 85;
Te namque profitemur, 4vv, BA 22 (T only);
Verbum caro factum est, 5vv, A i, 54;
Viri Galilei, 4vv, 1539

Antiphons:
Angelus autem Domini, 4vv, D-Z 81,2, inc.;
Anima mea liquefacta est, 4vv, A i, 22;
Assumpta est Maria, 4vv, Z 81,2, inc.;
Christi virgo dilectissima, 5vv, Z 73;
Dum complerentur dies, 4vv, Z 81,2, inc.;
Ecce completa sunt omnia, 5vv, H-BA 23 (B only);
Judea et Hierusalem nolite, 4vv, D-Z 81,2, inc.;
O admirabile commercium, 5vv, A i, 63;
O beata infantia, 4vv, Z 81,2, inc.;
O beatum virum cuius anima, 5vv, H-BA 22, inc.;
O praeclara stella Maria, 4vv, D-Z 81,2, inc.;
Pater manifestavi, 4vv, A iii, 82;
Sacerdos in aeternum Christus Dominus, 4vv, Z 81,2, inc.;
Tecum principium in die, 4vv, Z 81,2, inc.;
Vespere autem sabbati, 4vv, A iii, 83

Hymns:
Alvus tumescit virgines, 5vv, G 3, Ge no.5;
Anna regum progenies, 4vv, G 28, Ge no.86;
Ave maris stella, 4vv, G 8, Ge no.25;
Beata quoque agmina, 4vv, G 35, Ge no.102;
Beata quoque agmina, 5vv, G 37, Ge no.103;
Beatus auctor saeculi, 4vv, G 4, Ge no.7;
Christe qui lux es, 4vv, G 7, Ge no.17;
Clamat anus, 4vv, G 25, Ge no.81;
Conditor alme siderum, 4vv, G 1, Ge no.1;
Confestim montes adiit, 4vv, G 26, Ge no.82;
Conscendit iubilans, 4vv, G 11, Ge no.49;
Cui luna sol et omnia, 4vv, G 33, Ge no.93;
Foeno iacere pertulit, 4vv, G 5, Ge no.8
Genus superni luminis, 4vv, G 9, Ge no.27;
Gloria, laus et honor, 5vv, G 52;
Gloria, laus et honor, 4vv, H-BA 22 (T only);
Haec Deum coeli, 4vv, G 6, Ge no.13;
Hoc in templo, 4vv, G 49, Ge no.130;
In cuius nunc praeconia, 5vv, G 42, Ge no.108;
In supremae nocte caenae, 4vv, G 18, Ge no.64;
Janitor coeli, 4vv, G 23, Ge no.80;
Jesus Christus nostra salus, 4vv, G 22, Ge no.71;
Nobis natus, nobis datus, 4vv, G 16, Ge no.63;
Nobis natus, nobis datus, 5vv, G 20, Ge no.69;
Non ex virili semine, 4vv, G 2, Ge no.4
Oramus Domine, 4vv, G 12, Ge no.50;
Primum virtutes igneae, 4vv, G 39, Ge no.104;
Quae virgo peperit, 4vv, G 34, Ge no.97;
Quarta et sexta feria, 4vv, G 45, Ge no.112;
Quem terra pontus, 4vv, G 32, Ge no.92;
Qui pace Christi, G 40, Ge no.106;
Qui paracletus diceris, 4vv, G 13, Ge no.53;
Qui pius prudens, 4vv, G 47, Ge no.124;
Qui vagitus infantiae, 4vv, G 44; Ge no.111;
Quo Christus invictus leo, 4vv, G 10, Ge no.44;
Quo Christus invictus leo, H-BA 23 (B only);
Quocunque pergis, 4vv, G 48, Ge no.127
Salve festa dies, 4vv, A iii, 68;
Sprevit hic mundi, 4vv, G 29, Ge no.89;
Te mane laudum carmine, 4vv, G 15, Ge no.59, M 29;
Trinitas sancta, 4vv, G 51, Ge no.134;
Tu cum virgineo, 5vv, G 30, Ge no.91;
Vos saecli iusti iudices, 4vv, G 46, Ge no.115

Psalms:
Fauxbourdon:
Beatus vir qui timet Dominum, 4vv, M 53;
Confitemini Domino, 4vv, M 142;
Dilexi quoniam exaudies, 4vv, M 89;
In exitu Israel, 4vv, M 58;
Levavi oculos meos, 4vv, M 98

Psalm motets:
Beati omnes, qui timent Dominum, 5vv, A ii, 97, G 119;
Beatus vir, qui non abiit, 4vv, A ii, 6, G 64;
Benedicam Dominum in omni tempore, 5vv, A ii, 26, G 78;
Cum invocarem, 4vv, A ii, 14, G 70;
Deus misereatur nostri, 5vv, A ii, 50, G 95;
In convertendo Dominus, 5vv, A ii, 82, G 108;
In Domino confido, 3vv, A ii, 22, G 75;
Laetatus sum, 4vv, A ii, 77, G 104;
Laudate Dominum, 4vv, A ii, 57, G 101;
Laudate Dominum, 4vv, A ii, 61, G 130;
Levavi oculos meos, 5vv, A ii, 68;
Nisi tu Domine, 5vv, A ii, 90, G 114;
Omnes gentes plaudite, 5vv, A ii, 40, G 88;
Saepe expugnaverunt me, 5vv, A ii, 104, G 125

Erzürne dich nicht, 6vv, A ii, 128;
Herr, neige deine Ohren, 6vv, A ii, 156;
Herr, wie lang willst du mein so gar vergessen, 5vv, A ii, 121, W 110;
Hilf, Herr, die Heiligen haben abgenommen, 6vv, A ii, 110

Lieder:
In Gottes Namen fahren wir, 4vv, W 140;
König, ein Herr ob alle Reich, 4vv, ed. R. Eitner, Ein hundert fünfzehn weltliche und einige geistliche Lieder, ii, PÄMw, ii (1875), 178;
O Gott, Vater, du hast Gewalt, 4vv, W 152;
Unser grosse Sünde und schwere Missetat, 4vv, W 14

Textless works:
Octo tonorum melodiae, a 5, A i, 67
[Untitled composition], 3vv, in G. Faber: Musices practicae erotematum II (Basle, 1553)

---

Doubtful works:
Beatus vir, qui non abiit, 4vv, A ii, 1, G 60
Deus pacis reduxit a mortuis, 4vv, ed. A. Smijers, Josquin Desprez: Motetten, Werken, iii/14, fasc.xxxviii (Amsterdam, 1954), 116 (Josquin), attrib. Stoltzer in D-Z 81,2, anon. in H-BA Imp.VI
En deitatis Sabulon, 4vv, A i, 65
Nesciens mater, ?7vv, DK-Kk Gl.k.saml.1872, no.122
Christ ist erstanden, 4vv, W 26 (Stoltzer), HAM i, 122 (Stoltzer), attrib. Isaac in A-Wn Mus.18810, CH-Bu F.X.1–4
Heut triumphiret Gottes Sohn, 6vv, attrib. ‘T.S.’ in Legnica, Bibliotheca Rudolphina 5006–10 (olim 49), lost
Man sicht nu wohl, wie stet du bist, 4vv, N 73 (Stoltzer), Gu 96 (Stoltzer), Ludwig Senfl: Sämtliche Werke, v, ed. A. Geering and W. Altwegg (Wolfenbüttel, 1949), 17 (Senfl)
So wünsch ich ihm/ihr ein gute Nacht, 4vv, N 74 (Stoltzer), Gu 183 (M. Wolff)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Voces Aequales
AMAZON: STOLTZER, T. - Missa Kyrie Summum; Marian Motets

IMSLP: Thomas Stoltzer (c.1480-1526)

CPDL: Thomas Stoltzer (c.1480-1526)

SPOTIFY: STOLTZER, T. - Missa Kyrie Summum; Marian Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOLINELLI, Stefano (1818-1891) - Piano music

Obra de David de Noter (1818-1892), pintor belga (1)

- Recordatori de Stefano Golinelli -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

David de Noter (Gent, 24 de juny de 1818 - Saint Eugène Bologhine, 21 de gener de 1892) va ser un pintor belga. Fill del dibuixant i arquitecte Jan-Baptist de Noter, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1840 va començar a treballar com a pintor i el 1845 es va casar amb Clemence Wauters, amb qui va tenir set fills. A l'entorn del 1860 es va instal·lar a París on va compartir taller amb J. Goupil (c.1864). També en aquell període i durant un temps indeterminat, va visitar el Nord d'Àfrica on va promocionar el museu de belles arts d'Argel. Com a pintor, va realitzar principalment  bodegons amb flors, verdures i animals així com interiors de cuina i salons i pintures de gènere amb marcats elements de natura morta dins de l'escena. El seu estil, romàntic i realista, va ser la característica formal i tècnica de la totalitat de la seva producció. El seu fill Raphaël de Noter també va ser pintor. David de Noter va morir a Saint Eugène Bologhine el gener de 1892.

---

Parlem de Música...

Stefano Golinelli (Bologna, 26 d'octubre de 1818 - Bologna, 3 de juliol de 1891) va ser un pianista i compositor italià. Es va formar a Bolonya amb Benedetto Donelli (fl.1817-1839) i Nicola Vaccai. A partir del 1842, i arrel d'una visita de Ferdinand Hiller, el seu nom es va fer conegut fins el punt que el mateix Robert Schuman el va recomanar a l'edició de 1844 de la revista Neue Zeitschrift für Musik. Va ser aleshores quan va iniciar una gira concertant per Europa en la qual es va construir una brillant carrera com a compositor però especialment com a pianista fins el punt de ser considerat com el millor pianista italià de l'època. El mateix Rossini el va nominar com a professor de piano del Liceo Musicale de Bolonya en un càrrec que va preservar fins el 1870, l'any de la seva jubilació. Els darrers anys es va dedicar íntegrament a la composició de peces per a piano. Stefano Golinelli va morir a Bolonya el juliol de 1891.

Stefano Golinelli (2)

OBRA:

Instrumental:

Piano:
5 sonatas, opp.30, 53, 54, 70, 140;
7 toccatas, opp.16, 38, 48, 130, 145, 186, 232;
3 bks of preludes, opp.23, 69, 177;
studies, incl. 12 studi, op.15;
Scherzo;
Barcarola;
Tarantellas, nocturnes, fantasias, fantasiettas, marches, mazurkas, waltz, melodies, character-pieces etc.
78 works pubd in L’arte antica e moderna, ed. G. Ricordi (Milan, n.d.), xvii–xx

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesco Giammarco (piano)
AMAZON: GOLINELLI, S. - Sonata Op. 30 & Grand Sonata Op. 53

IMSLP: Stefano Golinelli (1818-1891)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: GOLINELLI, S. - Sonata Op. 30 & Grand Sonata Op. 53

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RÖMHILD, Johann Theodor (1684-1756) - Kantaten

Obra de Nicolas Pérignon (1726-1782), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Theodor Römhild -

En el dia de la commemoració del seu 262è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Nicolas Pérignon (Nancy, 1726 - Paris, 4 de gener de 1782) va ser un gravador i pintor francès. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència del 2 de juliol de 1774, data en què va ser admès com a membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París. També allà es creu va treballar al servei de la comitiva reial la qual va finançar un viatge a Suïssa entre els anys 1776 i 1777 en el transcurs del mateix va realitzar desenes de dibuixos i pintures paisatgístiques. També va ser l'autor, entre altres, de les il·lustracions de la publicació Tableaux de la Suisse (1780) de Beat Fidel Zurlauben i Jean-Benjamin de Laborde. Nicolas Pérignon va morir a París el gener de 1782.

---

Parlem de Música...

Johann Theodor Römhild [Römhildt; ‘Mielorth’] (Salzungen, 23 de setembre de 1684 - Merseburg, 26 d'octubre de 1756) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Johann Elias Römhild, es creu va rebre formació musical del seu pare abans d'estudiar, a partir del 1694, amb Johann Jacob Bach a Ruhla. El 1697 es va traslladar a Leipzig on va estudiar a la Thomasschule amb Schelle i Kuhnau i en companyia de futurs grans músics com Keiser, Graupner, Fasch i Heinichen. El 1705 va entrar a la universitat de la mateixa ciutat i en la qual hi va estudiar fins el 1708. Aquell any va assolir el seu primer càrrec com a Kantor de l'escola de Spremberg i en la que a partir del 1714 hi va treballar també com a rector i Kapelldirector. El 1715 es va traslladar a Freystadt com a director musical i Kantor d'una església local. Allà hi va treballar fins el 1726, any que va assolir el càrrec de Kapellmeister del duc Heinrich amb qui posteriorment es va traslladar a Merseburg. Allà va assolir el 1735 el càrrec d'organista de la catedral de la ciutat en un període, el comprès entre el 1736 i 1756, de gran activitat com a compositor. En aquest sentit, va ser notablement prolífic amb unes 200 cantates i una Passió de Sant Mateu, entre altres obres menors. Johann Theodor Römhild va morir a Merseburg l'octubre de 1756.

Peter Schenk (1693-1775) - Die Ämter Lauchstädt, Merseburg, Schkeuditz und Lützen (c.1740) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

St Matthew Passion, ? formerly PL-GD, ed. K. Paulke (Leipzig, 1921);
2 masses, Germany, Evangelische Kirchengemeinde, Mügeln;
Kyrie, BIT;
Kyrie, Żary, Poland;
Mag, D-MÜG

Cantatas:
3 in Bsb, 1 in Bückeburg, 2 in CR, 7 in Dl, 1 in Guben, 22 in LUC, 4 in MEIk, 41 in Evangelische Kirchengemeinde, Mügeln, 38 in MÜG, ? 1 in F-Sc, 112 in PL-GD, 1 in Żary

Other:
Motet, D-BIT;
Partita, hpd, vn, vc, SWl;
123 works at BOCHmi, copied in the 1930s by O. Dörfer and H. Langrock. Many of the MSS are of previously unknown works and incl. mostly cantatas, 1 Ky, 1 motet, 1 mass and 22 short organ pieces.

Instrumental:

22 org preludes, ?lost

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Goldberg Ensemble; Andrezj Mikolaj Szadejko
CENEO: Muzyczne Dziedzictwo Miasta Gdanska

IMSLP: Johann Theodor Römhild (1684-1756)

CPDL: Johann Theodor Römhild (1684-1756)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LECOCQ, Alexandre Charles (1832-1918) - Ballet 'Mam'zelle Angot'

Obra de Gustav Klimt (1862-1918), pintor austríac.

- Recordatori d'Alexandre Charles Lecocq -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol de 1862 - Wien, 6 de febrer de 1918) va ser un pintor austríac. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre els anys 1879 i 1883, on es va especialitzar en arts decoratives. El 1897, i fruit del seu interès per l'art d'avantguarda, va abandonar l'Associació d'Artistes Vienesos i va fundar, amb alguns amics, la famosa Secessió Vienesa, de la qual va ser el primer president i màxim exponent. En aquest sentit, les pintures murals al·legòriques que va realitzar per a la Universitat de Viena, en què ja s'hi van albirar un evident canvi d'estil, van suscitar dures crítiques, de manera que va abandonar l'encàrrec abans de finalitzar-lo. Com a conseqüència d'aquest episodi, no va tornar a rebre encàrrecs oficials, si bé va continuar la seva carrera com a pintor realitzant gran quantitat d'obres. Primerament, paisatges plasmats amb una concepció molt peculiar de la perspectiva i en què van predominar les tonalitats verdoses i després, sobre tot, figures femenines, que van esdevenir el corpus més conegut i valorat de la seva producció. En aquestes obres va saber combinar el realisme del retrat amb un decorativisme extrem en els fons i els vestits, en què van predominar els tons grocs i daurats i els motius inspirats en les ales de papallona o les cues de paó. Obres com El petó, Salomé i Judith I, imbuïdes totes elles d'una sensualitat palpable, van ser algunes de les seves pintures més conegudes. Gustav Klimt, que va viure bona part de la seva vida a Viena, va morir el febrer de 1918, després de patir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de la terrible epidèmia de grip d'aquell any.

---

Parlem de Música...

Alexandre Charles Lecocq (Paris, 3 de juny de 1832 - Paris, 24 d'octubre de 1918) va ser un compositor francès. De família modesta, va patir tuberculosis de petit i va viure amb una discapaciat física tota la seva vida. Potser per aquest motiu, ben aviat es va centrar en la música estudiant piano i flageolet. A partir dels 16 anys va començar a donar classes privades de piano i el 1849 va entrar en el Conservatori de París, on va estudiar harmonia amb Bazin i composició amb Halévy. El 1850 va guanyar un segon premi en contrapunt i va assolir el primus accessit de la classe d'orgue de Benoist. El 1854 va haver d'abandonar el conservatori per ajudar econòmicament la seva família motiu pel qual va reprendre la seva activitat com a professor de piano i com a intèrpret en diverses acadèmies de dansa. El 1856, i gràcies a una competició organitzada per Offenbach en el Théâtre des Bouffes-Parisiens, va poder presentar la seva primera proposta musical de l'opereta Le docteur Miracle. Aquell èxit el va promocionar, d'entrada de forma moderada, com a compositor. Durant la dècada de 1860 va representar algunes de les seves operetes i el 1868 va rebre finalment el reconeixement i admiració amb la seva obra Fleur-de-thé. El 1870 es va instal·lar a Brussel·les, ciutat on va rebre la calidesa del públic i el reconeixement unànime de la seva obra. Va ser allà on va representar obres com Les cent vierges (1872), La fille de Madame Angot (1872) i Giroflé-Girofla (1874) les quals, i anys després, es van representar amb gran èxit a París fins el punt de ser considerat el successor natural d'Offenbach. Precisament, el 1875 va tornar a París on va seguir estrenant operetes i ballets fins a la dècada de 1910. També a França, va ser condecorat, el 1900, amb la Legió d'Honor. Alexandre Charles Lecocq va morir a París l'octubre de 1918.

OBRA:
all printed works published in Paris

Vocal secular:

Stage:
Le Docteur Miracle (oc, 1, L. Battu and L. Halévy), Bouffes-Parisiens, 8 April 1857 (1877)
Huis-clos (1, A. Guénée and A. Marquet), Folies-Nouvelles, 28 or 29 Jan 1859
Le baiser à la porte (optte de salon, 1, J. de la Guette), Folies-Nouvelles, 26 March 1864 (c1890)
Liline et Valentin (optte de salon, 1, de la Guette), Champs-Elysées, 25 May 1864 (?c1864)
[Les] ondines au champagne (optte, 1, H. Lefèbvre, Pélissié and Merle), Folies Marigny, 3 Sept 1865 or 1866 (1876)
Le myosotis (optte bouffe, 1, Cham and W. Busnach), Palais-Royal, 2 or 3 May 1866 (1866)
Le cabaret de Ramponneau (1, Lesire), Folies Marigny, 11 Oct 1867 (?c1867)
L’amour et son carquois (ob, 2, Marquet and Delbès), Athénée, 30 Jan 1868 (1868)
Fleur-de-thé (ob, 3, Chivot and Duru), Athénée, 11 April 1868 (1868)
Les jumeaux de Bergame (oc, 1, Busnach), Athénée, 20 Nov 1868 (1876), orch score (1884)
Le carnaval d’un merle blanc (folie parée et masquée, 3, H. Chivot and A. Duru), Palais-Royal, 10 Dec 1868
Gandolfo (optte, 1, Chivot and Duru), Bouffes-Parisiens, 16 Jan 1869 (1869)
Deux portières pour un cordon (1, Lucian [L. Dubuis and Lefèbvre]), Palais-Royal, 19 March 1869 (?c1869)
Le rajah de Mysore (optte bouffe, 1, Chivot and Duru), Bouffes-Parisiens, 21 Sept 1869 (1869)
Le beau Dunois (ob, 1, Chivot and Duru), Variétés, 13 April 1870 (1870)
Sauvons la caisse (1, de la Guette), Tertulia, 22 Sept or Dec 1871 (?c1871)
Le testament de M. de Crac (ob, 1, J. Moinaux), Bouffes-Parisiens, 23 Oct 1871 (1872)
Le barbier de Trouville (bluette bouffe, 1, A. Jaime and Noriac), Bouffes-Parisiens, 19 Nov 1871 (1872)
Les cent vierges (ob, 3, Clairville, Chivot and Duru), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 16 or 17 March 1872 (1872)
La fille de Madame Angot (oc, 3, Clairville, V. Koning and P. Siraudin), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 4 Dec 1872 (1873)
Giroflé-Girofla (opéra bouffe, 3, E. Leterrier and A. Vanloo), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 21 March 1874 (1874)
Les prés Saint-Gervais (oc, 3, V. Sardou and P. Gille), Variétés, 14 Nov 1874 (1874)
Le pompon (oc, 3, Chivot and Duru), Folies-Dramatiques, 10 Nov 1875 (1875)
La petite mariée (ob, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 21 Dec 1875 (1876)
Kosiki (oc, 3, Busnach and A. Liorat), Renaissance, 18 Oct 1876 (1877)
La marjolaine (ob, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 3 Feb 1877 (1877)
Le petit duc (oc, 3, H. Meilhac and Halévy), Renaissance, 25 Jan 1878 (1878)
La Camargo (oc, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 20 Nov 1878 (1879)
Le grand Casimir (optte, 3, J. Prével and A. de Saint-Albin), Variétés, 11 Jan 1879 (1879)
La petite mademoiselle (oc, 3, Meilhac and Halévy), Renaissance, 12 April 1879 (1879)
La jolie Persane (oc, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 28 Oct 1879 (1879)
Janot (oc, 3, Meilhac and Halévy), Renaissance, 21 Jan 1881 (1881)
La roussotte (vaudeville-opérette, 3, Meilhac, Halévy and A. Millaud), Variétés, 26 or 28 Jan 1881 (1881), collab. Hervé and M. Boulard
Le jour et la nuit (ob, 3, Leterrier and Vanloo), Nouveautés, 5 Nov 1881 (1882)
Le coeur et la main (oc, 3, C. Nuitter and A. Beaumont), Nouveautés, 19 Oct 1882 (1883)
La princesse des Canaries (ob, 3, Chivot and Duru), Folies-Dramatiques, 9 Feb 1883 (1883)
L’oiseau bleu (oc, 3, Chivot and Duru), Nouveautés, 16 Jan 1884 (1884)
La vie mondaine (ob, 3, E. de Najac and P. Ferrier), Nouveautés, 13 Feb 1885 (1885)
Plutus (oc, 3, Millaud and Jollivet), OC (Favart), 31 March or May 1886 (1886)
Les grenadiers de Mont-Cornette (3, Daunis, Delormel and E. Philippe), Bouffes-Parisiens, 4 Jan 1887 (?c1887)
Ali-Baba (oc, 4, Vanloo and Busnach), Brussels, Alhambra, 11 Nov 1887 (1887)
La volière (oc, 3, Nuitter and Beaumont), Nouveautés, 11 or 12 Feb 1888 (?1888)
L’égyptienne (oc, 3, Chivot, Nuitter and Beaumont), Folies-Dramatiques, 8 Nov 1890
Nos bons chasseurs (vaudeville, 3, P. Bilhaud and M. Carré), Casino de Paris, 10 April 1894
Ninette (oc, 3, Clairville, Hubert, Lebeau and C. de Trogoff), Bouffes-Parisiens, 28 Feb 1896 (1896)
Ruse d’amour (saynète, 1, S. Bordèse), Boulogne, Casino, 26 June 1898 (1897)
La belle au bois dormant (oc, 3, G. Duval and Vanloo), Bouffes-Parisiens, 19 Feb 1900 (1900, 2/c1905)
Yetta (oc, 3, F. Beissier), Brussels, Galeries St-Hubert, 7 or 8 March 1903 (1903)
Rose Mousse (comédie-musicale, 1, A. Alexandre and P. Carin), Capucines, 28 Jan 1904 (1904)
La salutiste (opéra monologue, l, Beissier), Capucines, 14 Jan 1905
Le trahison de Pan (oc, 1, Bordèse), Aix-les-Bains, Casino, 13 Sept 1911 (1912)

Undated:
Le chevrier (oc, 2, C. Narrey and M. Carré fils) (c1888)

Unperf.:
Renza; Ma cousine

Other works:
2 choruses
Over 100 songs

Instrumental:

Les clercs de la Basoche, orch
Deux morceaux religieux: Andante nuptial, Offertoire, vn, org/pf (1883), also arr. orch;
Mélange sur La fille de Madame Angot, ob, pf (1884);
Allegretto, vc, pf (1885);
Sonata, vn, pf
c60 dances and salon pieces, pf, 2 pieces arr. orch;

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: National Philharmonic Orchestra; Richard Bonynge
AMAZON: Weber: Invitation To The Dance / Lecocq: Mam'zelle Angot / Berlioz: Les Troyens Ballet Music

IMSLP: Alexandre Charles Lecocq (1832-1918)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Weber: Invitation To The Dance / Lecocq: Mam'zelle Angot / Berlioz: Les Troyens Ballet Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!