dijous, 31 de gener del 2019

HEINSIUS, Michael Ernst (1710-1764) - Sinfonie, Op.2

Peter Monamy - Ships in a calm near a fort
Obra de Peter Monamy (1681-1749), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Peter Monamy (London, bap. 12 de gener de 1681 - Westminster, 7 de febrer de 1749) va ser un pintor anglès. De família de comerciants, es va formar en una 'painter-stainer', negoci que es creu va heredar després de la mort del seu mestre. A partir del 1720 va obrir el seu propi taller a Westminster. Com a pintor, es va especialitzar en vistes de marines moltes de les quals va realitzar durant els nombrosos viatges que va realitzar. Molts d'aquests viatges van coincidir amb una profunda renovació de la flota naval britànica la qual va ser l'encarregat de documentar amb tot luxe de detalls, tant dels propis vaixells com dels entorns i meteorologia. En aquest sentit, va ser considerat un dels més il·lustres representants anglesos del gènere de marines. Peter Monamy va morir a Westminster el febrer de 1749. 



Parlem de Música...

(Michaël) Ernest(us) Heinsius (Hulst?, 1710 - Arnhem, 4 de gener de 1764) va ser un organista i compositor holandès. Es desconeix la totalitat de la seva vida formativa inicial sent la primera referència documentada com a organista i professor de cant a Arnhem. Allà hi va viure i treballar fins el 1738, any que va assolir un càrrec d'organista de la Grote Kerk de Bergen op Zoom. El 1747 va assolir un càrrec d'organista a Purmerend i el 1749 va tornar a Arnhem, ciutat on va treballar com a organista de la Sint-Eusebiuskerk en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'obra principalment instrumental de la qual en va destacar les seves simfonies i concerts. Michael Ernst Heinsius va morir a Arnhem el gener de 1764.

Jan de Beijer - Grote Markt in Arnhem from the south (c.1742)
Jan de Beijer (1703-c.1780) - Grote Markt in Arnhem from the south (c.1742) (2)

OBRA:

Vocal secular:

3 songs in De vier muzykale jaargetyden (Amsterdam, 1757–8);

Instrumental:

Caecilia Conc., 1736; lost;
Trio, 3vv, 1755, lost;
6 concs., vn, str, org, op.1 (Amsterdam, c1757);
6 simphonies, str, bc, op.2 (Amsterdam, before 1762)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestra Van WassenaerMakoto Akatsu (Conductor)
AMAZON: HEINSIUS, M.E. - Symphonies Nos. 1-6
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HEINSIUS, M.E. - Symphonies Nos. 1-6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 30 de gener del 2019

MARTIN I SOLER, Vicente (1754-1806) - Il tutore burlato (1778)

Luis Paret y Alcazar - Ensayo de una comedia (1772-73)
Obra de Luis Paret y Alcázar (1746-1799), pintor espanyol (1) 

- Recordatori de Vicente Martín y Soler -
En el dia de la commemoració del seu 213è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 11 de febrer de 1746 - Madrid, 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol. Amb 10 anys va entrar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar a Roma entre els anys 1763 i 1766 gràcies a una beca de Luis Antonio Jaime de Borbón y Farnesio, germà menor del rei Carles III d'Espanya. Al seu retorn a Madrid, va entrar a treballar al taller de Charles de la Traverse. El 1775 i fruit de certes desavinences, va viatjar obligat a Puerto Rico on va deixar empremta en altres pintors, entre ells, José Campeche. El 1778 va tornar a Espanya si bé es va mantenir allunyat de la cort madrilenya i es va instal·lar a Bilbao. El 1788 va rebre autorització per tornar a la cort a Madrid on va ingressar novament a la Reial Acadèmia de Belles Arts, curiosament al mateix temps que Francisco Goya. En general, el seu estil va ser més barroc que neoclàssic i la seva temàtica va ser variada, des de paisatges, escenes de gènere i natures mortes fins a retrats. Luis Paret y Alcázar va morir a Madrid el febrer de 1799.



Parlem de Música...

(Atanasio Martín Ignacio) Vicente (Tadeo Francisco Pellegrin) [Martini, Vincenzo, lo Spagnuolo (il Valenziano); Martini, Ignaz] Martín y Soler (València, 2 de maig de 1754 - St Petersburg, 30 de gener de 1806) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la seva vida formativa pel que es creu va ser cantant del cor de la Catedral de València. El 1775 va estrenar la seva primera òpera amb l'objectiu d'accedir a un càrrec musical a la cort espanyola el qual, no obstant, no va assolir fins el 1780. Abans però va viure un temps a Nàpols, ciutat on va escriure ballets i òperes amb dedicatòries a Fernando I. El 1782 va viatjar a Venècia, ciutat on es va especialitzar en la composició d'òperes còmiques amb les quals va assolir gran èxit, especialment a Itàlia. El 1785 es va traslladar a Viena on va escriure diverses òperes per a la cort austríaca en una època considerada la més daurada de la seva carrera amb produccions com Il burbero di buon cuore (1786), Una cosa rara (1786) i L’arbore di Diana (1787) i amb la valuosa cooperació i amistat de Lorenzo de Ponte. Precisament, la seva obra L’arbore di Diana va ser l'òpera italiana més representada en el Burgtheater entre els anys 1787 i 1792. També en aquell període va ser nomenat mestre de capella de la cort russa al servei de Caterina II a Sant Petersburg, ciutat on el 1790 va ser nomenat director i compositor de l'òpera russa. El 1794 va viatjar a Londres on va col·laborar novament amb Da Ponte, en aquell temps llibretista del King’s Theatre. No obstant, l'escàs èxit de les seves noves produccions La scuola dei maritati i L’isola del piacere va motivar el seu retorn a Sant Petersburg, ciutat on va assolir un càrrec docent i administratiu al servei de Paul I. Vicente Martín y Soler va morir a Sant Petersburg el gener de 1806.

Giovanni Maria Cassini - Il regno di Valenza con le Isole di Majorica, Minorica e Iviça (1794)
Giovanni Maria Cassini (1745-1824) - Il regno di Valenza con le Isole di Majorica, Minorica e Iviça (1794) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Il tutore burlato [La Madrileña] (ob, 3, after P. Mililotti: La finta semplice), Madrid, Real Sitio de la Granja de S Ildefonso, 1775, E-Mm
Ifigenia in Aulide (dramma per musica, 3, L. Serio), Naples, S Carlo, 12 Jan 1779, E-Mp, I-Nc, P-La
Ipermestra (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Naples, S Carlo, 30 May 1780, I-Nc (2 copies), P-La
Andromaca (dramma per musica, 3, A. Zeno), Turin, Regio, 26 Dec 1780, I-Tf
Astartea (os, 3), Lucca, Pubblico, carn. 1782
Partenope (componimento drammatico, 2, Metastasio), Naples, Accademia, Feb 1782
L’amor geloso (azione teatrale comica, 2), Naples, Fondo, sum. 1782
In amor ci vuol destrezza (ob, 2, C. Lanfranchi-Rossi), Venice, S Samuele, aut. 1782; as L’accorta cameriera (dg), with prol La dora festeggiata (C. Oliveri), Turin, Regio, Sept 1783; La, US-Wc
Vologeso (dramma per musica, 3, Zeno, rev. A. Cigna), Turin, Regio, carn. 1783, I-Tf, P-La
Le burle per amore (dg, 2, M. Bernardini), Venice, S Samuele, carn. 1784, B-Bc
La vedova spiritosa (dg, 2), Parma, Ducale, carn. 1785, A-Wgm, US-Wc
Il burbero di buon cuore (dg, 2, L. da Ponte, after C. Goldoni: Le bourru bienfaisant), Vienna, Burg, 4 Jan 1786, A-Wn, B-Bc, D-Dlb, Rtt, F-Pc, RU-SPtob, US-Bp, Wc (2 copies)
Una cosa rara, o sia Bellezza ed onestà [Lilla, oder Schönheit und Tugend] (dg, 2, Da Ponte, after Vélez de Guevara: La luna della Sierra), Vienna, Burg, 17 Nov 1786, A-KR, Wgm, Wn (2 copies), B-Bc, Br, C-Lu, D-BAR, Bsb, Dlb (3 copies), DO, Hs, SWl, SWth, WRdn, DK-Kk, F-Pc, Pn, R, GB-Lbl, Lcm, I-Fc (2 copies), Mc, MOe, Nc, PAas, PAc, Tf, Vlevi, NL-At (2 copies), P-La, RU-SPtob, S-Sk, Skma, US-Wc (2 copies), vs (Vienna, 1786; Munich, c1790; Bonn, n.d.), ed. G. Allroggen (Munich, 1990)
L’arbore di Diana [Der Baum der Diana] (dg, 2, Da Ponte), Vienna, Burg, 1 Oct 1787, A-Ee, Wgm, Wn (3 copies), B-Bc, Br, D-BAR, Bsb, Dlb, DO, Ds, SWth, EIRE-Dtc, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Fc (2 copies), Gl, Tf (2 copies), P-La, RU-SPtob, US-NYp, R, Wc, vs (Vienna, 1787; Bonn, 1796)
Gorebogatïr' Kosometovich [The Sorrowful Hero Kosometovich] (play with music, 5, Catherine II and A.V. Khrapovitsky), St Petersburg, Hermitage, 29 Jan/9 Feb 1789, RU-SPtob, vs (St Petersburg, 1789)
Pesnolyubiye [Melomania] (play with music, 3, Khrapovitsky), St Petersburg, Hermitage, 7/18 Jan 1790, SPtob (orch pts)
Fedul' s det'mi [Fedul and his Children] (play with music, 1, Catherine II and Khrapovitsky), St Petersburg, Hermitage, 16/27 Jan 1791, SPtob, vs (Moscow, 1895), collab. Pashkevich
La scuola dei maritati [La capricciosa corretta; Gli sposi in contrasto; La moglie corretta] (comic op, 2, Da Ponte), London, King’s, 27 Jan 1795, A-Wn, D-Ds, I-Fc (2 copies), Gl, Nc, US-Wc, vs (Vienna, 1796; Bonn, 1797)
L’isola del piacere [L’isola piacevole] (comic op, 2, Da Ponte, ? after Bertati: L’isola della fortuna), London, King’s, 26 May 1795, B-Bc, I-Fc (2 copies)
Le nozze de’ contadini spagnuoli (int), London, King’s, 28 May 1795
Camille, ou Le souterrain (comédie mêlée de musique, 3, B.-J. Marsollier des Vivetières), St Petersburg, private perf., 19 Feb/1 March 1796, F-Pn [attrib. ‘Martini’, probably Martín y Soler]
La festa del villaggio (op comica, 2, ? F. Moretti), St Petersburg, Hermitage, 15/26 Jan 1798, A-Wn (2 copies), I-Fc, RU-SPtob

Music in other operas and pasticcios:
Anacreontica, carn. 1778;
L’Olimpiade, Vienna, 1786, unperf.;
Jefte, Bologna, 1788;
L’ape musicale, Vienna, 27 Feb 1789 (rev. as L’ape musicale, ossia Il poeta impresario, Trieste, 1792;
L’ape musicale rinnovata, Vienna, 23 March 1791);
Il regno della moda, Desenzano, carn. 1790;
Alzayda o sia La fata de’ prodigi, Naples, 1790;
Il castello d’Atlante, Desenzano, carn. 1791;
Il pasticcio, Udine, sum. 1791

Ballets:
La sposa persiana [Li novelli sposi persiani] (C. Lepicq), Naples, 10 Jan 1778;
Griselda (Lepicq), Caserta, 12 Jan 1779;
La bella Arsene (Lepicq), Naples, 1779;
I ratti Sabini (Lepicq), Naples, 1780;
Il barbiere di Siviglia, Naples, 1780/1;
Tamas Kouli-Kan (Lepicq), Naples, 13 Aug 1781;
La regina di Golconda, Lucca, carn. 1782;
Cristiano il re di Danimarca (D. Ricciardi), Venice, carn. 1783;
Piuttosto la morte che la schiavità (D. Rossi), Casalmaggiore, aut. 1783;
Aci e Galatea, Parma, 1784;
Didon abandonée (Lepicq), St Petersburg, 1792, arr. pf (St Petersburg, 1792);
L’oracle (Lepicq), St Petersburg, 1793, arr. pf (St Petersburg, 1793);
Amour et Psyché (Lepicq), St Petersburg, 1793;
Tancrède (Lepicq), St Petersburg, 1799;
La retour de Poliorcète (Lepicq), St Petersburg, 1800

Other:
Cantata a tre voci, Naples, 12 Jan 1779;
Philistaei a Jonatha Dispersi (actio sacra, 2), Venice, 15 Aug 1784, GB-Ob;
Il sogno (cant., Da Ponte), S, S, S, orch, Vienna, 17 March 1787, GB-Ge (2 copies), I-Fc, vs (Leipzig, 1790);
La Deità benefica (cant., Moretti), St Petersburg, after 3/14 Aug 1790;
Strofe (cant., Moretti), S, orch, 1791–6;
Cantata for consecration of Maltese church, St Petersburg, 1800;
Agni amica euge pudica, D-EB, HR-Zha;
Prosperate adoremus Dominus, H-VEs;
Salve regina;
Surrexit Christus tumulo, CH-E, D-TEGha;
numerous ariettas, canons, canzonettas, duets (pubd Brunswick, London, Vienna and elsewhere), canzonettas, ed. J. Domènech i Part (Valencia, 1981)

Instrumental:

Vn conc., London, King’s Theatre, 1 May 1795



Informació addicional... 

INTERPRETS: Olga Pitarch (soprano); Miquel Ramon (barítono); Antoni Aragón (tenor); Patricia Llorens (soprano); Santiago Santana (barítono); Ricardo Sanjuan (tenor); Capella de Ministrers; Carles Magraner (dirección)
CAPELLAMINISTRERS: MARTIN Y SOLER - La Madrileña (1778)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARTIN Y SOLER - La Madrileña (1778)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 29 de gener del 2019

GOEPFART, Karl (1859-1942) - Kammermusik für Bläser und Klavier

Federico del Campo - Italian Coast
Obra de Federico del Campo (1837-1923), pintor peruà.


- Recordatori de Karl Eduard Goepfart -
En el dia de la commemoració del seu 77è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Federico del Campo (Lima, 1837 - London, 1923) va ser un pintor peruà. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1865, any que va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Allà va fer amistat amb Lorenzo Valles i des de Madrid va viatjar a Itàlia, país on va començar a pintar alguns dels seus paisatges més característics, com vistes de Venècia, Nàpols, Roma i Capri. A partir del 1880 va començar a exhibir anualment a la Société des Artistes Français en un any en què també es va establir a Venècia. Allà va compartir espai amb pintors com Antonietta Brandeis, Martín Rico y Ortega, Marià Fortuny i Rafael Senet. Precisament, amb Martín Rico va col·laborar de forma habitual i van assolir notable fama entre els nombrosos turistes i col·leccionistes de la ciutat. El 1893 Arthur Tooth va promocionar una exposició monogràfica de la seva obra a Chicago la qual va gaudir de gran èxit. Els darrers anys es va retirar a Londres, ciutat on va morir el 1923.



Parlem de Música...

Karl Eduard Goepfart (Mönchenholzhausen, 8 de març de 1859 - Weimar, 30 de gener de 1942) va ser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. Fill del cantant Christian Heinrich Goepfart (1835-1890) i germà de l'organista Otto Goepfart (1864-1911) i del pintor Franz Goepfart, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1873 va entrar a la Hochschule für Musik de Weimar si bé aquell mateix any va començar una gira com pianista pels Estats Units. Allà va assolir un càrrec de mestre de capella a Baltimore, ciutat on hi va viure fins el 1876. Aquell any va tornar a Weimar on va col·laborar amb Franz Liszt. El 1877 va entrar al servei militar on va treballar com a músic d'una banda. El 1880 va assolir un càrrec de director d'un cor i el 1885 va escriure la seva primera òpera la qual ell mateix va dirigir i representar en el Hoftheater de Weimar. A partir del 1909 i fins el 1927 va viure i treballar a Potsdam. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra de cambra i música coral. Karl Eduard Goepfart, qui també va ser un excel·lent violinista, va morir a Weimar el gener de 1942.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble diX
AMAZON: GOEPFART, K. - Jubiloso
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GOEPFART, K. - Jubiloso



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 28 de gener del 2019

BRUNI, Antonio Bartolomeo (1757-1821) - Sonates pour Alto & Basse (1807)

Giuseppe Pietro Bagetti - Battaglia di Cuneo
Obra de Giuseppe Pietro Bagetti (1764-1831), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Bartolomeo Bruni -
En el dia de la celebració del seu 262è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Pietro Bagetti (Torino, 14 d'abril de 1764 - Torino, 29 d'abril de 1831) va ser un arquitecte i pintor italià. Curiosament, els seus inicis van ser musicals rebent formació de Bernardino Ottani en el Conservatori de Torí. Paral·lelament, va rebre formació en dibuix i pintura de Pietro Giacomo Palmieri en una època en què també es va formar en arquitectura a la Universitat de Torí. A partir del 1782 va començar a realitzar vistes urbanes i paisatges i el 1792 va entrar a treballar com a professor al servei de Vittorio Amedeo III, en un any en què també va començar a realitzar algunes vistes de batalles amb les quals es va guanyar el nomenament de pintor de vedute e paesi al servei del comtat de Savoia. El 1798 va viatjar a París on va entrar a treballar al servei de Napoleò en el disseny d'estratègies militars i com a enginyer geogràfic. Gràcies al seu treball en favor del govern francès, va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Al seu retorn a Torí, va assolir un càrrec a l'Acadèmia Albertina i va ser condecorat amb les ordes de Sant Maurici i Lasarus i la de Savoia. Giuseppe Pietro Bagetti va morir a Torí l'abril de 1831.



Parlem de Música...

Antonio Bartolomeo Bruni (Cuneo, 28 de gener de 1757 - Cuneo, 6 d'agost de 1821) va ser un director, violinista i compositor italià. Segons Fetis, es va formar amb Pugnani a Torí i amb Speziani (?) a Novara. La primavera de 1780 va viatjar a París on el 15 de maig d'aquell any va debutar com a violinista i compositor en el Concert Spirituel. Arrel d'aquesta primera aparició, va rebre una oferta per treballar al Théâtre Italien en el qual hi va entrar el 1781. Un any després va publicar la seva primera col·lecció musical i va entrar com a col·laborador habitual de la publicació Journal de violon. El 1785 va estrenar amb gran èxit la seva primera òpera la qual va marcar els seus inicis com a compositor teatral. En aquest sentit, va ser autor d'una vintena d'obres la majoria de les quals comèdies. El 1789 va ser nomenat primer violinista de l'orquestra del Théâtre de Monsieur en un temps en què també va treballar com a director de la mateixa orquestra i de l'orquestra del Théâtre Montansier. Durant la Revolució Francesa va entrar com a membre de la Commission Temporaire des Arts i el 1795 va entrar a treballar en la catalogació dels instruments musicals confiscats durant el Regnat del Terror. Entre els anys 1799 i 1801 va treballar com a director de l'orquestra de l'Opéra-Comique i a partir del 1801 de l'orquestra del Théâtre Italien. El 1806 es va retirar a Passy des d'on aquell mateix any va tornar a Cuneo. El 1814 va visitar novament Paris per estrenar, amb escàs èxit, les òperes Le règne de douze heures i Le mariage par commission. Aquest fracàs va motivar el seu retorn definitiu a Cuneo, ciutat on va morir l'agost de 1821.

Césarine Davin-Mirvault (1773-1844) - Portrait of Antonio Bartolomeo Bruni (1804) (2)

OBRA:
printed works published in Paris, unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
unless otherwise stated, first performed in Paris
Coradin (comédie lyrique, 3, Magnitot or Tacusset), Fontainebleau, 15 Nov 1785, OC (Favart), 19 Jan 1786
Célestine (comédie lyrique mêlée d’ariettes, 3, Magnitot), OC (Favart), 15 Oct 1787 (1788)
L’isle enchantée (opéra bouffon, 3, J.-F. Sedaine de Sarcy), Monsieur, 3 Aug 1789 (n.d.)
Le mort imaginaire (oc, 2. Ponteuil), Montansier, 27 April 1790, F-R
Spinette et Marini, ou La leçon conjugale (1, ?Bodard de Tezay), Montansier, 21 June 1790, Mc, ov. (n.d.)
Cadichon, ou Les bohémiennes (opéra-vaudeville, 1, J.B. Pujoulx), Feydeau, 12 March 1792, Pc*, CH-N
L’officier de fortune, ou Les deux militaires (cmda, 2, J. Patrat), Feydeau, 24 Sept 1792, F-A, Pc, excerpts (n.d.)
Claudine, ou Le petit commissionnaire (1, J.M. Deschamps, after Florian), Feydeau, 6 March 1794, A, Pc (n.d.)
Le mariage de Jean-Jacques Rousseau (intermède, 1, Baunier and Blanvillain), Egalité, 25 Oct 1794
Galatée (mélodrame, F.-M. Poultier) d'Elmotte, République, 1 Feb 1795
Toberne, ou Le pêcheur suédois (comédie mêlée de morceaux de musique, 2, Patrat), Feydeau, 2 Dec 1795, Pn (inc.), R, S-St (inc.), excerpts (n.d.)
Les sabotiers (oc, 1, C. Pigault-Lebrun), Feydeau, 23 June 1796 (n.d.)
Le major Palmer (drame, 3, Pigault-Lebrun), Feydeau, 26 Jan 1797, CH-Gc (n.d.)
La rencontre en voyage (comédie, 1, Pujoulx), Feydeau, 28 April 1798, F-Pc, CH-Gc (n.d.)
L’auteur dans son ménage (oc, 1, E. Gosse), Feydeau, 28 March 1799, F-Pc (n.d.)
L’esclave (op, 1, Gosse), Feydeau, 16 March 1800
Augustine et Benjamin, ou Le Sargines de village (oc, 1, Bernard-Valville and E. Hus), OC (Favart), 4 Nov 1800
La bonne soeur (comédie lyrique, 1, Petit aîné and L. Philipon de la Madeleine), Feydeau, 21 Jan 1801
Le règne de douze heures (oc, 2, E. de Planard, after Mme de Genlis), OC (Feydeau), 8 Dec 1814, Pc (n.d.)
Le mariage par commission, ou Le seigneur allemand (oc, 1, J.B. Simonnin), OC (Feydeau), 4 Dec 1815, Po

Doubtful:
L’époux déguisé (1, Gosse), 1800;
Théodore l’Auvergnat (2, Hus)

---

Other vocal works:
O Dieu puissant: hymne à l’Etre Suprême (J.-M. Deschamps), solo vv, boys’ chorus, 3 June 1795 (1794)
Tentazione di S Antonio (P. Trivelli), ?after 1816, lost
Cantata for visit of Vittorio Emanuele I at Cuneo, ?lost
Se meritar potessi, canzonetta, 1v, hpd (Dresden, n.d.); 3 airs, 1v, insts, arr. hp/pf (n.d.)
Pieces in contemporary anthologies

Instrumental:

60 str qts in 10 bks, 2 bks lost;
36 trios concertants, vn, va/vc, in 6 bks
At least 81 vn duos in 14 bks;
at least 42 vn duos faciles ‘pour les commençants’ in 7 bks;
at least 21 duos concertants, vn, va, in 4 bks;
12 duos concertants, 2 va, in 2 bks
21 sonates, vn, vn/b acc., in 4 bks;
6 sonates, va, b, in 2 bks;
6 duos, solo vn
Kbd sonatas, c1786, advertised by Imbault, lost
Pieces in contemporary anthologies

Pedagogical:
[29] Caprices et airs variés en forme d’étude pour un violon seul, op.1 (1787)
50 études, vn, vn acc. (c1790)
50 études, vn, 2me partie (c1795)
Méthode pour le violon composée sur l’alphabet musical de Mme Duhan (c1810)
Méthode pour l’alto viola contenant les principes de cet instrument suivis de 25 études (c1820)
Leçons de chants faciles, F-Pc

Literatura:

ed. J. Gallay: Un inventaire sous la Terreur: état des instruments de musique relevé chez les émigrés et condamnés (Paris, 1890/R) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Antonello Farulli (viola); Gabriele Micheli (harpsichord); Francesco Dillon (cello)
AMAZON: BRUNI, A.B. - Viola Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BRUNI, A.B. - Viola Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 27 de gener del 2019

PRAETORIUS, Hieronymus (1560-1629) - Missa 'Benedicam Dominum'

Joachim Wtewael - The Adoration of the Shepherds (1598)
Obra de Joachim Anthonisz. Wtewael (c.1566-1638), pintor holandès (1


- Recordatori d'Hieronymus Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 390è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joachim Anthonisz. Wtewael (Utrecht, c.1566 - Utrecht, 1 d'agost de 1638) va ser un pintor holandès. Fill d'artesà, es va formar amb el seu pare abans de rebre la influència del manierisme, l'estil dominant al seu temps. A l'entorn del 1586 va viatjar a Venècia on es va familiaritzar amb l'obra de Tintoretto. El 1592 va tornar a Utrecht on va començar la seva carrera com a pintor en un estil marcadament manierista amb figures pròximes a les de Parmigianino i Tintoretto. Les seves obres, generalment de petit format, van ser principalment per a nobles i col·leccionistes i les poques que va realitzar en gran format van ser per a esglésies locals. A partir del 1606 va realitzar nombrosos gravats de les seves obres. Els darrers anys va explorar l'estil tenebrista en sintonia amb el seu contemporani Abraham Bloemaert allunyant-se progressivament del manierisme més tradicional. Joachim Anthonisz. Wtewael va morir a Utrecht l'agost de 1638.



Parlem de Música...

Hieronymus Praetorius (Hamburg, 10 d'agost de 1560 - Hamburg, 27 de gener de 1629) va ser un compositor, organista i editor alemany. Fill de Jacob Praetorius, va rebre la primera instrucció musical del seu pare, organista de la Jacobikirche. Amb 20 anys i degut a la mort del seu pare, es va convertir en organista de la mateixa església, un càrrec musical que va mantenir la resta de la seva vida. Tot i que va tenir tres fills, un d'ells per nom Michael, Hieronymus no va compartir cap lligam, més enllà del cognom, amb el famós compositor Michael Praetorius, tot i que curiosament va coincidir amb ell a Gröningen, en el transcurs d'una visita a un dels seus orgues. Musicalment, va publicar abundant música religiosa i relativament poca música d'orgue. Hieronymus Praetorius va morir a Hamburg el gener de 1629.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Hamburgum (Hamburg) (1588)
Georg Braun (1541-1622) & Franz Hogenberg (1539-1590) - Hamburgum (Hamburg) (1588) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Liber missarum, 5, 6, 8vv (1616; Frankfurt, 1624 = Opus musicum, iii):
Missa ‘Angelus ad pastores’, 8vv, L;
Missa ‘Benedicam Dominum’, 6vv;
Missa ‘Factum est silentium’, 8vv;
Missa ‘Non auferetur sceptrum’, 6vv (on Meiland’s motet);
Missa ‘Paratum cor meum’, 5vv (on Felis’s motet);
Missa ‘Tulerunt Dominum meum’, 8vv

Magnificat settings:
Canticum Beatae Mariae Virginis seu Magnificat, 8, 10, 12vv (1602; 2/1622; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, ii) [1602]:
8 Magnificat, tones 1–8;
Magnificat alio modi, tone 5 (not in 1602 edn), L; ed. G. Dodd (London, 1980)

Motets:
[47] Cantiones sacrae de festis praecipuis totius anni, 5–8, 10, 12vv (1599, 2/16075 [incl. 3 motets by Jacob Praetorius (ii)];
3/16228; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, i) [1599, 16075, 16228]
Cantiones variae, 5–8, 10, 12, 16, 20vv (1618; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, iv) [1618a]
Cantiones novae officiosae, 5–8, 10, 15vv (1618; 2/1625; Frankfurt, 1625 = Opus musicum, v) [1618b]

Latin:
Ab oriente venerunt Magi, 5vv, 1599; L
Adesto unus Deus, 5vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 8vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Ascendo ad patrem meum, 6vv, 1599
Beati omnes, 8vv, 1607; G
Beatus autor seculi, 6vv, 1618a; L
Beatus vir qui non abiit, 5vv, 1618a
Benedicam Dominum, 6vv, 1607; ed. F. Blume and others, Michael Praetorius: Gesamtausgabe der musikalischen Werke, xx (Wolfenbüttel, 1936)
Canite tuba in Sion, 5vv, 1618a
Cantate Domino, 8vv, 1602; G, RRMR xviii; ed. in RRMBE, xci (1998)
Confitemini Domino, 8vv, 1607; G
Cum nova conjugii, 8vv, 1618b; G
Decantabat populus Israel, 20vv, 1618a; L
Deus misereatur nostri, 10vv, 1618b; G
Dilectus meus mihi, 8vv, 1618a
Diligam te, Domine, 5vv, 1618b
Dixit Dominus, 12vv, 1602; G, RRMR xix
Domine Deus, benedic nos, 8vv, 1607; G
Domine, Dominus noster, 8vv, 1602
Domine, probasti me, 15vv, 1618b; G, RRMR xix
Domini est terra, 7vv, 1618b
Dum praeliaretur, 5vv, 1599
Ecce dies celebris, 8vv, 1618a
Ecce Dominus veniet, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
Ecce Maria genuit, 8vv, 1618a
Ecce novus sanctam, 6vv, 1618a
Ecce nunc benedicte Domine, 8vv, 1618b
Ecce prandium meum, 7vv, 1607
Ecce quam bonum, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Ego flos campi, 5vv, pubd separately (1627)
Ego sum ipse, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Exaltabo te Deus meus, 6vv, 1618b
Exultate Deo, 6vv, 1622
Exultate justi, 16vv, 1618a; L
Factum est silentium, 8vv, 1599
Firmetur manus tua, 8vv, pubd separately (1614), 1618a
Fuit homo missus, 5vv, 1599
Gaudete omnes, 6vv, 1599; ed. G. Dodd (London, 1970)
Gloria tibi, Domine, 7vv, 1599
Gratias agimus tibi, 8vv, 1607; G
Herculeum dulci modulo, 8vv, 1618a
Hoc pro certo habet, 8vv, 1618b
Hodie Christus natus est, 6vv, 1618b
Hodie completi sunt, 8vv, 1599
In convertendo Dominus, 10vv, 1618a; G
Indica mihi quem diligit, 8vv, pubd separately (?1627), lost
In hoc festo, 8vv, 1599
In te, Domine, speravi, 6vv, 1618b
Jubilate Deo, 6vv, 1618a
Jubilate Deo, 12vv, 1607; G, RRMR xix
Laeto dum coelo socii, 8vv, pubd separately (1615), 1618a
Laudate Dominum in sanctis eius, 8vv, 1599
Laudate Dominum omnes gentes, 7vv, 1618a; L
Laudate Dominum omnes gentes, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Laudate pueri Dominum, 10vv, 1622; G
Levavi oculos meos, 10vv, 1602; L
Mane nobiscum Domine, 6vv, 1599
Miserere mei Deus, 5vv, 1599
Musica est divinum donum, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Ne projicias me, 6vv, 1618a
Non est bonum hominem, 5vv, 1599
Non ex virile semine, 6vv, 1618a
Non moriar, 6vv, 1618b
Non nobis Domine, 6vv, 1618b
Nunc dimittis, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
O admirabile commercium, 10vv, 1607; G
O bone Jesu, 6vv, 1599; L
Oculi omnium, 8vv, 1607; L
O lux beata Trinitas, 6vv, 1618a
Omne quodcunque facitis, 5vv, 1618b
Omnes gentes, 8vv, 1599
Omni tempore benedic Deum, 5vv, 1618b
O quam pulchra, 6vv, 1618b
O vos omnes, 5vv, 1599; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)
Pater noster, 8vv, 1607; L
Peccavi quid faciam miser, 6vv, 1599
Puer natus est, 6vv, 1599
Puer qui natus est, 8vv, 1599; G
Quam pulchra es, 8vv, 1618a; G
Sic Deus dilexit mundum, 6vv, 1599
Surge illuminare Jerusalem, 8vv, 1599
Surge propera amica mea, 5vv, 1622
Surge propera amica mea, 8vv, 1599; G
Surrexit pastor bonus, 5vv, 1599
Suscipe verbum, 8vv, 1599
Te Deum patrem ingenitum, 8vv, 1599; G, ed. F.K. Gable (Minneapolis, 1969)
Tota pulchra es, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Tulerunt Dominum meum, 8vv, 1599
Veni puella, 6vv, 1618a
Venite exultemus Domino, 8vv, 1602
Verbum caro factum est, 7vv, 1599
Videns Dominus, 8vv, 1599; L
Vidi Dominum facie ad faciem, 5vv, 1618a
Vitam beatam, 6vv, 1618b
Vulnerasti cor meum, 5vv, 1618b

Others:
Also hat Gott die Welt geliebt, 6vv, 1618b; L
Das ist mir lieb, 6vv, 1618b; L
Ehre sey dem Vater, 6vv, 1642 [= Benedicum Dominum]
Ein Kindelein so löbelich, 8vv, pubd separately (1613), 1618a; G, RRMR xviii
Herr Gott dich loben wir, 16vv, pubd separately (1612), 1618a; G, ed. in RRMBE, xci (1998)
In dulci jubilo, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Jeg Messias den Höystes Sön, 4vv, 1640
Joseph, lieber Joseph mein, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Stat op min Brud, min venniste, 4vv, 1640
Wie lang, O Gott, 5vv, 1618b; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)

Instrumental:

Organ:
Christ unser Herr zum Jordan kam, 1625, D-W; B
8 Magnificat, tones 1–8, 1611, S-VIl; B, ed. in Kite-Powell
Magnificat, tone 1, D-CZ; B, ed. in Kite-Powell
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 1624, D-W; B
Some anon. works, possibly by Praetorius, in S-VIl; ed. in Kite-Powell

Literatura:

Cantiones sacrae chorales, collection of Lat. and Ger. service music, 1587, D-Ha
Melodeyen Gesangbuch, 4vv (1606) [incl. 21 settings by H. Praetorius]; ed. K. Ladda and K. Beckmann (Singen, 1995)



Informació addicional... 

dissabte, 26 de gener del 2019

FRIEDMAN, Ignaz (1882-1948) - Piano works

Abdul Qadir al-Rassam - River Scene on the Banks of the Tigris (1920)
Obra d'Abdul Qadir Al Rassam (1882-1952), pintor iraquià (1)


- Recordatori d'Ignaz Friedman -
En el dia de la commemoració del seu 71è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Abdul Qadir Al Rassam (عبد القادر الرسام) (Baghdad, 1882 - Baghdad, 1952) va ser un pintor iraquià. Es va formar en ciència militar a Istanbul, capital en aquell temps de l'Imperi Otomà. En el transcurs d'aquests estudis, va començar a dibuixar i pintar de forma regular i va rebre, d'alguna forma, una primera influència de l'art europeu. Finalitzada la seva formació, es va associar amb els artistes Salim Mohammed Saleh Zaki (1888-1974) i Hajj Mohammed Salim considerats, tots ells, els primers representants iraquians en un estil pròpiament europeu. El 1920, i després d'un parell de dècades a Istanbul, va tornar a Baghdad, ciutat on va obrir el seu propi taller. Allà, i a banda de realitzar la majoria de les seves obres, va treballar com a professor. També a Baghdad va ser autor d'un mural del Cinema Reial de la ciutat i va ser membre fundador de la Jami’yat Asdiqa’ al-Fen. Com a pintor, va ser notablement prolífic realitzant, principalment, paisatges, retrats i escenes de gènere. Abdul Qadir Al Rassam va morir a Baghdad el 1952.



Parlem de Música...

Ignacy [Ignaz] Friedman (Podgórze, 13 de febrer de 1882 - Sydney, 26 de gener de 1948) va ser un pianista i compositor polonès. Es va formar inicialment a Cracòvia amb Flora Grzywińska i posteriorment va estudiar a Leipzig amb Hugo Riemann. A partir del 1901 va viure a Viena on va estudiar i treballar amb Leschetizky. També a allà va estudiar musicologia amb Guido Adler i va assistir a algunes classes de Busoni. El 1904 va debutar com a pianista a Viena iniciant la que ja seria una extensa i brillant carrera com a intèrpret amb més de 2800 interpretacions arreu del món. En aquest sentit, va participar amb directors com Nikisch, Weingartner, Mengelberg i Saint-Saëns i amb músics com Auer, Hubay, Huberman i Casals. Com a professor, van destacar els seus alumnes Ignace Tiegerman, Victor Schiøler, Leon Pommers i Bruce Hungerford. Com a compositor, va ser poc prolífic destacant principalment per les seves obres per a piano. A partir del 1940 va viure a Sydney, ciutat on va morir el gener de 1948.

Australie (1892)
Australie (1892) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michael Schäfer (piano)
AMAZON: FRIEDMAN, I. - Piano Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRIEDMAN, I. - Piano Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 25 de gener del 2019

ZILCHER, Hermann (1881-1948) - Choral works

Edouard John Ravel - Répétition de chant dans la sacristie (1883)
Obra d'Édouard John Ravel (1847-1920), pintor suís (1)




Parlem de Pintura...

Edward John [Jean-Edouard] Ravel (Versoix, 5 de març de 1847 - Genève, 8 de març de 1920) va ser un pintor suís. Oncle del famós compositor Maurice Ravel, es va formar amb Barthélemy Menn i Alfred van Muyden a l'Escola de Belles Arts de Ginebra. També allà va formar part de la Comissió Federal de Belles Arts i va treballar com a professor. A partir del 1878 va exposar al Saló de París on el 1879 va obtenir una menció d'honor. El 1889 va guanyar una medalla de bronze a l'Exposició Universal de París. Édouard John Ravel, pintor d'escenes de gènere i retrats, va morir a Ginebra el març de 1920.



Parlem de Música...

Hermann (Karl Josef) Zilcher (Frankfurt, 18 d'agost de 1881 - Würzburg, 1 de gener de 1948) va ser un pianista, director i compositor alemany. De família de músics, es va formar en el Conservatori Hoch de Frankfurt abans d'iniciar la seva carrera com a pianista. El 1908 es va unir a la direcció de l'Acadèmia de Música de Munich i entre els anys 1920 i 1944 va treballar com a director del Conservatori de Würzburg, ciutat on també es va fer conegut per la direcció dels Festivals Mozart, inaugurats l'any 1922. Com a compositor, va preservar el llenguatge romàntic propi d'autors com Schumann i Brahms i va ser autor d'un centenar d'obres de temàtica i gèneres diversos. Hermann Zilcher va morir a Würzburg el gener de 1948.

Der Komponist und Musiker Hermann Zilcher (c.1940) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Ops:
Fitzebutze (R. Dehmel), perf. 1903;
Dr Eisenbart (O. Falckenberg), perf. 1922

Many songs incl. Dehmel-Zyklus, op.25, Deutsches Volkslied-Spiel, op.32
Orats, choruses incl. Reinhart, op.2, Liebesmesse, op.27

Instrumental:

Orch:
5 syms., opp.1, 17, 27, 84, 112;
5 suites, opp.4, 54b, 71, 73a, 76;
3 vn concs., opp.9, 11, 92;
2 pf concs., opp.20, 102;
Accdn Conc., op.114

---

Chbr:
Sonata, op.16, vn, pf;
Sym., op.30, 2 pf;
Pf Qnt, op.42;
2 pf trios, opp.56, 90;
Str Qt, op.104



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ulrike Mayer (alto); Konrad Jarnot (bass); Sophie Wagner (soprano); Markus Schafer (tenor); Reinhild Mees (piano); Monteverdi Kammerchor Würzburg; Matthias Beckert (conductor)
AMAZON: ZILCHER, H. - Choral Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ZILCHER, H. - Choral Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!