ALBERTINI, Ignazio (c.1644-1685) - Sonatinae XII (1692)

Obra de Jean Baptiste de Champaigne (1631-1681) & Nicolas de Plattemontagne (1631-1706), pintors flamencs (1)

---

Parlem de Pintura...

Jean Baptiste de Champaigne (Brussels, 10 de desembre de 1631 - Paris, 27 d'octubre de 1681) va ser un pintor flamenc. Nebot de Philippe de Champaigne, es va formar amb el seu oncle a París. A partir del 1658 va viatjar per Itàlia, on va conèixer i copiar obres de Rafael i Ticià. Al seu retorn a França, va ser acceptat com a membre del Gremi de Sant Lluc i a partir del 1671 com a professor de l'Académie de peinture et de sculpture de París, ciutat on va col·laborar estretament amb el pintor Nicolas de Plattemontagne. Com a pintor, va ser autor principalment d'obra religiosa, molta d'ella en retaules, i de nombroses decoracions, entre elles, la d'algunes sales del Palau de Versalles. Jean Baptiste de Champaigne va morir a París l'octubre de 1681.

---

Nicolas de Plattemontagne (Paris, 19 de novembre de 1631 - Paris, 25 de desembre de 1706) va ser un gravador i pintor flamenc. Fill del també pintor Mathieu Van Plattenberg i nebot del gravador Jean Morin, es va formar amb el seu pare i oncle abans d'estudiar amb Philippe de Champaigne. Ben aviat, va entrar com a col·laborador de Jean Baptiste de Champaigne en el taller del mateix Philippe de Champaigne. En aquest sentit, la seva col·laboració va ser tant estreta i constant, que la majoria de les seves obres es van atribuir erròniament a Jean-Baptiste de Champaigne. El 1663 va entrar com a membre de l'Académie de peinture et de sculpture de París en la qual, i anys després, hi va treballar com a professor. També aquells anys i fins el final de la seva carrera, va realitzar nombroses decoracions moltes de les quals, també, en col·laboració amb Jean-Baptiste de Champaigne. Nicolas de Plattemontagne va morir a París el desembre de 1706.

---

Parlem de Música...

Ignazio Albertini [Albertino] (Milano?, c.1644 - Wien, 22 de setembre de 1685) va ser un compositor italià. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència del 6 de setembre de 1671 en una carta de l'arquebisbe d'Olomuc Karl Liechtenstein-Kastelkorn a Johann Heinrich Schmelzer en què documentava un suposat mal comportament d'Albertini. Es creu que en aquell temps ja treballava al servei de l'emperadriu Eleonora Gonzaga a Viena en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. També allà va preparar la seva col·lecció de XII Sonate dedicades a Leopold I les quals, no obstant, no es van publicar fins el 1692, és a dir, set anys després de la seva mort. En aquest sentit i per causes desconegudes, va morir assassinat a Viena el setembre de 1685.

Francois Jollain (c.1641-1704) - Vienne en Austriche (1660) (2)

OBRA:

Sonatinae XII [XII sonate], vn, bc (Vienna and Frankfurt, 1692)
Intrada, allemanda, courante, gavotte, sarabande, gigue e finale, a 4, 1683; lost, formerly A-Wn
Sonata hyllaris ex C, a 10, cited in 1699 inventory of the Palace Tovačov (see Racek)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Hélène Schmitt (violin); Karl-Ernst Schröder (theorbo); David Sinclair (violin); Jörg-Andreas Bötticher (harpsichord & organ)
AMAZON: ALBERTINI - Sonates pour violon & basse continue

IMSLP: Ignazio Albertini (1644-1685)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ALBERTINI - Sonates pour violon & basse continue



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CERVANTES, Ignacio (1847-1905) - Danzas Cubanas

Obra de Joaquín Cuadras (1843–1877), pintor cubà (1)

- Recordatori d'Ignacio Cervantes -

En el dia de la commemoració del seu 114è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Joaquín Cuadras (Santiago de Cuba, 1843 - Roma, 27 de gener de 1877) va ser un pintor cubà. Es va formar amb Antonio Ciseri a Florència, ciutat on també va realitzar diverses còpies d'obres de la Galeria de Uffizi. El 1862 va viatjar a Barcelona i un any després a Londres. El 1868 va tornar a Cuba on va ser director de l'Academia de Dibujo de Santiago de Cuba. El 1870 va viatjar a Escòcia on va realitzar decoracions per encàrrec i on el 1872 es va casar amb Elizabeth Christison. També allà va exposar en diferents galeries d'art de Glasgow i Edinburgh. El 1872 va exposar a la Royal Academy of Arts i el 1874 a la International Exhibition of Fine Arts. Al seu retorn a Cuba, va guanyar, el 1876, una medalla de plata en una exposició realitzada al Liceo Artístico y Literario de La Habana i el 1877 una medalla de bronze en els Juegos Florales del Liceo de Matanzas. Aquell mateix any va viatjar a Roma, on de forma inesperada hi va morir el gener de 1877.

---

Parlem de Música...

Ignacio Cervantes Kawanagh (La Habana, 31 de juliol de 1847 - La Habana, 29 d'abril de 1905) va ser un pianista i compositor cubà. Es va formar inicialment amb Juan Miguel Joval i més tard amb Nicolás Ruiz Espadero. Després de conèixer a Louis Moreau Gottschalk, va viatjar a França on va entrar al Conservatori de París. Allà va estudiar entre els anys 1866 i 1870 i va ser premiat en composició i harmonia. Després del seu retorn a Cuba, va haver d'emigrar als Estats Units pel seu suport a l'independentisme cubà. Des d'allà, va seguir donant suport a la causa cubana realitzant recitals i concerts en favor dels independentistes. El 1878, i després del Pacte del Zanjón, va tornar a Cuba. No obstant, i després de l'inici de la guerra el 1895, va tornar a emigrar als Estats Units. Com a compositor, va ser un dels primers músics al continent americà a identificar la seva obra musical amb el sentiment nacionalista, enfocant la seva obra en favor de la seva pàtria i alhora utilitzar-la com a arma de proselitisme. Els darrers anys va tornar a La Habana per a celebrar l'anhelada independència del país. Ignacio Cervantes, considerat un dels músics romàntics més destacats de Cuba, va morir a La Habana l'abril de 1905.

Plano Pintoresco De La Habana con los numeros de las casas (1853) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Ops:
Maledetto (3, Da Costa), 1895, inc.;
Los saltimbanquis (2, C. Ciaño), 1899, MS

Zarzuela:
El submarino Peral (2, N. Suárez Inclán), 1889, MS

Instrumental:

Orch:
Sym., C, 1879;
Scherzo capriccioso, 1886;
several shorter works, dances

---

Chbr:
Entreacto caprichoso, str qt, pf, hmn, 1887;
Scherzo, f, str trio, 1887

Pf:
45 Danzas cubanas (1875–95);
many other salon pieces

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Davide Cabassi (piano)
PRESTOMUSIC: CERVANTES, I. - Danzas Cubanas

IMSLP: Ignacio Cervantes (1847-1905)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: CERVANTES, I. - Danzas Cubanas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ARENZANA, Manuel (c.1762-1821) - Misa en Re mayor 'La Grande'

Obra de Nicolás Enríquez de Vargas (1704-1790), pintor mexicà (1)

---

Parlem de Pintura...

Nicolás Enríquez de Vargas (México, 1704 - 1790) va ser un pintor mexicà. Es desconeix la seva vida inicial, sent la primera referència de 1722, quan va rebre formació de Juan Rodríguez Juárez. El 1728 va ser el promotor, juntament amb José de Ibarra, per a la fundació d'una acadèmia de pintors la qual, i anys després, es va convertir en la Real Academia de San Carlos. Com a pintor, va ser autor principalment d'obra religiosa molta de la qual conservada a Guadalajara. Nicolás Enríquez de Vargas va morir el 1790.

---

Parlem de Música...

Manuel Arenzana (Puebla, c.1762 - Puebla, 1821) va ser un compositor mexicà. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1792, any que va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Puebla i sota recomenació de l'organista i compositor Martín de Cruzealegui. Va ser en el transcurs d'aquest càrrec que va compondre la majoria de la seva obra formada principalment per música religiosa. No obstant, i segons es va documentar en el Diario de México, també va ser autor de comèdies teatrals i sarsueles com El extrangero i Los dos ribales en amore. Manuel Arenzana va morir a Puebla el 1821.

Pierre Marie François Pages (1740-1792) - Carte d'une partie de l'Amerique Septentrionale (1782) (2)

OBRA:
Only those extant: MSS in Puebla Cathedral, Mexico, all with orchestra

7 masses: F, 4vv; G, 4vv; D, 4, 8vv; F, 4, 8vv; C, 4, 8vv; F, 4, 8vv, inc.;
Missa pro defunctis, E , 4, 8vv

Beatus vir, F, 8vv;
Beatus vir, D, 4, 8vv;
Confitebor tibi Domine, E ;
Credidi, G, 8vv;
Dilexi quoniam exaudi, E;
Dixit Dominus, G, 4vv;
Dixit Dominus, D, 4, 8vv;
Laetatus sum, E , 8vv;
Laetatus sum, G, 4, 8vv;
Lauda Jerusalem Dominum, C, 8vv;
Lauda Jerusalem Dominum, D, 4, 8vv;
Laudate Dominum, G, 4vv;
Laudate Dominum, D, 4, 8vv;
Levavi oculos meos, E ;
Mag, D, 4vv;
Mag, F, 4, 8vv;
Miserere mei Deus, E ;
Miserere mei Deus, E, 4, 8vv;
Salve regina, F, 2, 4vv;
Tantum ergo, D;
2 TeD, D, 4, 8vv;
Veni creator, F

Oficio de Difuntos, E , 8vv;
Visperas de el Oficio de Difuntos
Lamentacion, a, 4vv;
Invitatories, responsories, hymns

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Gabriela Thierry (mezzo-soprano); Irasema Terrazas (soprano); Flavio Becerra (tenor); Jorge Cozatl & Ivan Juárez (bajo); Coro y Conjunto de Cámara de la Ciudad de México; Benjamín Juárez (director)
AMAZON: ARENZANA-Misa en Re Mayor ''La Grande''

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ARENZANA-Misa en Re Mayor ''La Grande''



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SOMIS, Giovanni Lorenzo (1688-1775) - Sonate da Camera, Op.2

Obra de Martin van Mytens II (1695-1770), pintor holandès (1)

Thanks to my friend Tassos

---

Parlem de Pintura...

Martin van Meytens II (Stockholm, 24 de juny de 1695 - Wien, 23 de març de 1770) va ser un pintor holandès. Fill del pintor Martin van Meytens, es va formar inicialment amb el seu pare abans de començar a treballar com a pintor de miniatures. Poc després, va iniciar una extensa gira per Londres, París i Viena abans d'instal·lar-se a Roma. El 1730 va tornar a Viena on ja hi va viure la resta de la seva vida. Allà es va especialitzar en pintura de retrats amb els quals es va fer notablement conegut rebent encàrrecs de la reialesa i alta aristocràcia europea. En aquest sentit, va realitzar entre altres retrats de Francesc I, Maria Antonieta i Maria Teresa d'Àustria. El 1732 va ser nomenat pintor oficial de la cort i el 1759 director de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Martin van Meytens II, considerat un dels darrers pintors barrocs d'Àustria, va morir a Viena el març de 1770.

---

Parlem de Música...

Giovanni Lorenzo Somis (Torino, 11 de novembre de 1688 - Torino, 29 de novembre de 1775) va ser un violinista i compositor italià. Germà del també compositor Giovanni Battista Somis, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a Bolonya, ciutat on va estudiar amb G.N. Laurenti i pintura amb Giuseppe del Sole. El 1722, i després d'una estada a Roma i posteriorment a Sicília, va ser nomenat membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. El 1724 es va unir com a membre d'una banda musical militar al servei del Regne de Sicília i a partir del 1732 i fins el 1770 va ser violinista al servei de la Capella Reial de Torí, en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a pintor, va ser autor de nombrosos retrats, entre ells el del seu germà i el dels músics Antonio Lotti, Giacomo Perti, Giovanni Porta i Salvatore Lanzetti. Com a compositor, va escriure tres col·leccions de sonates per a violí i violoncel així com diversos concerts. Giovanni Lorenzo Somis va morir a Torí el novembre de 1775.

Giovanni Lorenzo Somis

OBRA:

[12] Sonate, vn, vc/hpd, op.1 (Rome, 1722)
[8] Sonate da camera, vn, vc/hpd, op.2 (Paris, c1740); ed. in Monumenti musicali italiani, iii (Milan, 1976)
Sei sonate a 2 vn e vc/hpd, op.3 (Paris, c1740)
Concerto, G, vn, orch, D-Dlb; concerto, E , vn, orch, F-Pc; 3 concs., vn, orch, GB-Mp; Conc., D, vn, orch, private collection; Averture, G, 2 vn, va, bc, I-Gc

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Alexandre Benderski (violin); Boris Baraz (cello) 
AMAZON: SOMIS, G.L. - Sonate da Camera, Op. 2 (1723)

IMSLP: Giovanni Lorenzo Somis (1688-1775)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

AGRICOLA, Johann Friedrich (1720-1774) - Cantatas

Obra de Jean-François de Troy (1679-1752), pintor francès (1) 

---

Parlem de Pintura...

Jean-François de Troy (Paris, 27 de gener de 1679 - Roma, 26 de gener de 1752) va ser un pintor francès. Fill del pintor François de Troy, es va formar amb el seu pare sent ràpidament conegut per les seves escenes de la vida de la classe alta i de l'aristocràcia francesa. Entre els anys 1699 i 1706 va estudiar a Itàlia. El 1708 va tornar a França on va entrar com a membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. El 1728 va decorar l'Hotel Samuel Bernard i va crear 36 composicions per a l'Hotel de la Live. En aquella època també va pintar la cúpula i el retaule de l'altar major de la capella senyorial de Passy. Va produir moltes obres per a esglésies i petits quadres de cavallet. El 1719 va ser nomenat professor de la Reial Acadèmia i el 1738 va succeir a Wlenghels en la direcció de l'Acadèmia de Roma, on la seva gestió va ser menys formal que la del seu antecessor i va concedir més llibertat als seus alumnes. Durant la seva vida es va convertir en un dels pintors de moda i va rebre nombrosos encàrrecs. El 1751 es va jubilar morint un any després a Roma.

---

Parlem de Música...

Johann Friedrich Agricola (Dobitschen, 4 de gener de 1720 - Berlin, 2 de desembre de 1774) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Maria Magdalen Manke, propera a Georg Frideric Händel, es va formar amb un tal Martini (?) des de ben petit. El 1738 va entrar a la Universitat de Leipzig en un temps en què també va rebre formació musical de Johann Sebastian Bach, compositor amb qui després hi va treballar durant tres anys. A partir del 1741 va viure a Dresden i Berlin, en un temps en què també va estudiar amb Graun i Hasse. El 1750 va estrenar la cantata Il Filosofo convinto in amore amb la qual es va guanyar l'admiració de Frederic el Gran i un càrrec de Hofkomponist (1751) a Berlín. A partir d'aleshores, va compondre diverses òperes pels teatres de Dresden i Berlín així com abundant obra religiosa. El 1759, i després de la mort del seu mestre Graun, va ser nomenat director de la Capella Reial en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Johann Friedrich Agricola, casat amb la soprano Benedetta Emilia Molteni, va morir a Berlín el desembre de 1774.

Henri du Sauzet (1686-1754) - Berlin (1739) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
II filosofo convinto in amore (int), Potsdam, 1750, D-Dl, DS
La ricamatrice divenuta dama (int), Berlin, 1 Nov 1751, DS
Cleofide (os, 3, P. Metastasio), Berlin, carn. 1754, Bsb, DS
La nobiltà delusa (dg), 1754, ROu
Il tempio d’amore (festa teatrale, G. Tagliazucchi, with Frederick II), Charlottenburg, 30 Sept 1755, DS
L’ippocondriaco, Charlottenburg, 1763, F-Pn
Triumphlied bei der Rückkehr Friedrichs II (cant.), 1763, lost
Achille in Sciro (os), 16 Sept 1765, D-Bsb, US-NH
Amor e Psiche (A. Landi), Oct 1767, excerpts D-Bsb
Les voeux de Berlin (cant.), Aug 1770, Bsb
Il re pastore (?L. Villati), Sept/Oct 1770, lost
Oreste e Pilade (Landi), early 1772, rewritten as I greci in Tauride, Potsdam, March 1772: both lost
Die furchtsame Olympia (J. Ewald), F-Pn
Incid music to Semiramis (Voltaire), lost

Others:
Songs and odes in collections pubd by F.W. Birnstiel: Ramler and C.G. Krause, eds.:
Oden mit Melodien, i (Berlin, 1753);
F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge, i (Berlin, 1754/R);
Marpurg, ed.: Neue Lieder zum Singen beym Clavier (Berlin, 1756), Raccolta delle più nuove composizioni … per l’anno 1756 (6 canzonettas) and 1757 (1 canzonetta) (Leipzig, 1756–7), Berlinische Oden und Lieder, i–ii (Leipzig, 1756–9), Geistliche, moralische und weltliche Oden (Berlin, 1758), Geistliche Oden (Berlin, 1758);
G.L. Winter, ed., 3 verschiedene Versuche eines einfachen Gesanges für den Hexameter (Berlin, 1760);
Musikalisches Allerley (Berlin, 1761);
Auserlesene Oden zum singen beym Clavier, ii (Berlin, 1764);
Lieder der Deutschen mit Melodien, i–iv (Berlin, 1767–8), 1 ed. in M. Friedlaender, Das deutsche Lied im 18. Jahrhundert (Stuttgart, 1902/R)

Vocal religiosa:

Orats and sacred cants.:
Die Hirten bey der Krippe zu Bethlehem (K.W. Ramler), 1757, lost;
Ps. xxi (rhymed paraphrase, J.A. Cramer), 1757 (Berlin, 1759);
Trauerkantate, 1757, lost;
Die Auferstehung des Erlösers (C.G. Lieberkühn), 1758, lost;
Cantata festo gratiosum Actionis, ?1762, DK-Ch;
Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesus (Ramler), D-Bsb;
Lobet den Herrn, Bsb; Die mit Tränen säen, Bsb;
Kündlich gross ist das gottselige Geheimnis, Bsb;
Gelobet sei Gott, Bsb;
Singet fröhlich Gotte, B-Bc, D-LEm;
Ein Kind ist uns geboren, lost;
Ein schnelles Brausen, lost; Mag, Bsb

Instrumental:

Works for kbd, incl. Sonata, F, in Musikalisches Mancherley (Berlin, 1762–3), 97–101;
chorale preludes, org, D-Bsb;
Ov., B-Bc

Literatura:

[Flavio Anicio Olibrio:] Schreiben eines reisenden Liebhabers der Musik von der Typer, an den critischen Musikus an der Spree (Berlin, 1749)
Schreiben an Herrn … (Berlin, 1749)
[Olibrio:] Gedanken über die welschen Tonkünstler (Halberstadt, 1751)
with C.P.E Bach: ‘Nekrolog [J.S. Bachs]’, in L. Mizler: Neu eröffnete musikalische Bibliothek, iv (Leipzig, 1754)
‘Nachricht von einer Uebersetzung des Anmerkungen des Herrn Peter Franz Tosi über den Figuralgesang, aus dem Wälschen … ’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, i (Berlin, 1754–5), 326–31
Anleitung zur Singekunst (Berlin, 1757/R) [trans., with additions of P.F. Tosi: Opinioni de’ cantori antichi e moderni, Bologna, 1723/R], Eng. trans. in Baird (1995)
Articles in Allgemeine deutsche Bibliothek (1765–96)
Addns to J. Adlung: Musica mechanica organoedi, ed. J.L. Albrecht (Berlin, 1768/R); ed. C. Mahrenholz (Kassel, 1931)
‘Beleuchtung von der Frage von dem Vorzuge der Melodie vor der Harmonie’, Magazin der Musik, ii, ed. C.F. Cramer (Hamburg, 1786/R), 809–29 [begun in 1771]
‘Lebensbeschreibung des Kapellmeisters Graun’: introduction to J.P. Kirnberger, ed.: Duetti, terzetti, quintetti, sestetti, ed alcuni chori delle opere del Signore Carlo Enrico Graun (Berlin, 1773–4); repr. in J.N. Forkel: Musikalisch-kritische Bibliothek, iii (Gotha, 1779/R), 286–99 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Berit Norbakken Solset (soprano); Myriam Arbouz (alto); Nicholas Mulroy (tenor); Matthias Vieweg (bass); Kölner Akademie; Michael Alexander Willens
JPC: Agricola: Die Hirten bei der Krippe

IMSLP: Johann Friedrich Agricola (1720-1774)

CPDL: Johann Friedrich Agricola (1720-1774)

SPOTIFY: Agricola: Die Hirten bei der Krippe



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LOEWE, Carl (1796-1869) - Passionsoratorium

Obra de Luc-Olivier Merson (1846-1920), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Carl Gottfried Loewe -

En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Luc-Olivier Merson (Paris, 21 de maig de 1846 - Paris, 13 de novembre de 1920) va ser un pintor francès. Fill del pintor Charles-Olivier Merson, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar a l'École de Dessin i a l'École des Beaux-Arts. A partir del 1866 va exhibir al Saló de París i el 1869 va guanyar el Prix de Rome viatjant poc després a Itàlia. Allà es va especialitzar en pintura de temàtica religiosa i històrica. El 1875 va tornar a França on va guanyar una medalla a la Société des artistes français. També en aquell temps va rebre diversos encàrrecs per a decorar el Palais de Justice, el museu Louis Pasteur i algunes zones de la basilica del Sacré Cœur. El 1889 va guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de París i el 1892 va ser triat membre de l'Académie des Beaux-Arts. A partir del 1903 va treballar com a professor de l'Académie Vitti i a partir del 1908 va treballar al servei del Banc de França. Entre els anys 1906 i 1911 va ser professor a l'École des Beaux-Arts on van destacar els seus alumnes Clément Serveau, Claire Shuttleworth i Martha Cunz. Pels mèrits assolits al llarg de la seva carrera, va ser guardonat amb la Legió d'Honor. Luc-Olivier Merson va morir a París el novembre de 1920.

---

Parlem de Música...

Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869) va ser un cantant, director i compositor alemany. Fill del kantor Adam Loewe (?-1826), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar com a cantant d'un cor a Köthen i més tard a la Halle. Va ser allà on va conèixer i rebre suport de Madame de Stal qui el va presentar a Jerome Bonaparte, en aquell temps governador de Westfalia. Va ser aleshores quan va rebre una beca d'estudis ampliant la seva formació a la Universitat de Halle. El 1820 es va traslladar a Stettin on va assolir el seu primer càrrec d'organista i director musical d'una escola. També va ser en aquell temps quan es va iniciar en la composició de forma regular sent un dels seus primers treballs una versió d'Erlkönig (1824) de Goethe. El 1821 es va casar amb Julie von Jacob en un matrimoni molt breu degut a la mort de la seva esposa el 1823. Més tard, es va tornar a casar amb la cantant Auguste Lange, amb qui també va participar en diversos recitals. Durant els anys 1840 i 1850 va viure el seu zenit musical participant en diverses gires com a cantant i compositor. Al seu retorn a Alemanya, i després de 46 anys al servei musical de la ciutat de Stettin, es va traslladar a Kiel, ciutat on va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va gaudir d'extraordinària popularitat gràcies principalment a les seves cançons amb les quals es va guanyar el sobrenom del "Schubert del Nord d'Alemanya". No obstant, també va ser autor de cinc òperes, nombrosos oratoris, cantates i abundant obra instrumental. Carl Loewe va morir a Kiel l'abril de 1869.

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Monika Mauch (soprano); Ulrike Malotta (mezzo-soprano); Georg Poplutz (tenor); Andreas Burkhart (baritone); Arcis-Vocalisten Munich; L'Arpa Festante; Thomas Gropper

RECICLASSICAT: LOEWE, Johann Carl Gottfried (1796-1869)

AMAZON: LOEWE - Passionsoratorium

IMSLP: Johann Carl Gottfried Loewe (1796-1869)

CPDL: Johann Carl Gottfried Loewe (1796-1869)

SPOTIFY: LOEWE - Passionsoratorium



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON SUPPÉ, Franz (1819-1895) - Overtures & Marches

Obra de Vincenzo Marinelli (1819-1892), pintor italià.

- Recordatori de Franz von Suppé -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Vincenzo Marinelli (San Martino d'Agri, 5 de juny de 1820 - Napoli, 18 de gener de 1892) va ser un pintor italià. Es va formar inicialment a Nàpols abans d'estudiar pintura de forma autodidacta. Més tard, va entrar a l'Institut Reial de Belles Arts de Nàpols on va estudiar amb Costanzo Angelini. Allà va rebre una beca i va estudiar a Roma amb Tommaso Minardi. Després de la Restauració Italiana va tornar a Nàpols on a partir del 1875 va treballar com a professor de l'Institut Reial de Belles Arts. També entre els anys 1865 i 1887 va treballar com a professor a la Royal Educandato Femminile Regina Maria Pia. Com a pintor, va ser autor principalment d'obra de temàtica orientalista molta de la qual realitzada en el transcurs dels seus viatges per Grècia, Egipte i Sudan. Vincenzo Marinelli va morir a Nàpols el gener de 1892.

---

Parlem de Música...

Franz von Suppé (Spalato [ara Split], 18 d'abril de 1819 - Wien, 21 de maig de 1895) va ser un compositor i director austro-hongarès. Fill de pare austríac i de mare vienesa, va mostrar talent musical des de ben petit i va començar a cantar al cor de la Catedral de Zara, ciutat on s'havia traslladat amb la seva família. Allà va rebre classes del seu director, Giovanni Cigalla (c.1805-1857), de flauta i harmonia i va començar a compondre la seva pròpia música, arribant a estrenar una missa poc abans que amb 15 anys els seus pares l'enviessin a Padova per a què cursés la carrera de Dret, com el seu pare. Tot i el seu desacord, es va traslladar a la ciutat italiana i va cursar els seus estudis de Dret sense abandonar els estudis de música. Les seves visites freqüents a Milà li van permetre descobrir les òperes contemporànies i conèixer a Rossini, Donizetti i a un jove Verdi. El 1835, i després de la mort del seu pare, amb la seva mare es van traslladar a Viena. Allà es va matricular al Conservatori de Viena on va prosseguir la seva formació musical amb Simon Sechter i Ignaz Ritter von Seyfried. El 1835 va finalitzar la primera versió de la seva Missa dalmàtica i un any més tard l'òpera Virgínia. Poc després, va ser nomenat tercer director del Theater in der Josefstadt de Viena i més tard va treballar com a director a Pressburg i a Baden. Al seu retorn a Viena, va treballar al Theater an der Wien (1845-1862), a l'orquestra del Kaitheater (1862-1865) i a l'orquestra del Karl Theater (1865-1882). Suppé va compaginar aquesta diversitat de càrrecs amb la composició i va ser un autor certament prolífic. A més de vuit òperes, va compondre simfonies, misses, cantates i lieder, i a partir del 1862 es va dedicar quasi exclusivament al gènere de l'opereta, escrivint-ne més de 200, la majoria d'inspiració francesa. Franz von Suppé va morir a Viena el maig de 1895.

 Emile Bieber (1810-1884) - Franz von Suppé (1)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

WJ Theater in der Josefstadt
WC Carltheater
WW Theater an der Wien
KT Kaitheater

Virginia (grosse Oper, 2, L. Holt), 1837, probably unperf.
Jung lustig, im Alter traurig, oder Die Folgen der Erziehung (komisches Gemälde, 3, C. Wallis), WJ, 5 March 1841
Die Hammerschmiedin aus Steiermark, oder Folgen einer Landpartie (Localposse, 2, J. Schickh), WJ, 14 Oct 1842
Ein Morgen, Mittag und Abend in Wien (lokales Gemälde, 2, F.X. Told), WJ, 26 Feb 1844
Nella die Zauberin, oder Der Maskenball auf Hochgiebel (romantisch-komisches Gemälde, 4, K. Elmar), WJ, 11 May 1844
Der Krämer und sein Kommis (Posse, 2, F. Kaiser), WJ, 28 Sept 1844
Die Müllerin von Burgos (vaudeville, 2, J. Kupelwieser), WJ, 8 March 1845
Sie ist verheirathet (romantisch-komisches Charakterbild, 3, Kaiser), WW, 7 Nov 1845
Dichter und Bauer (Lustspiel, 3, Elmar), WW, 24 Aug 1846, fs (1900)
Das Mädchen vom Lande (grosse Oper, 3, Elmar), WW, 7 Aug 1847
Martl, oder Der Portiunkulatag in Schnabelhausen (parodistische Posse, 3, A. Berla), WW, 16 Dec 1848 [parody of Flotow: Martha]
Des Teufels Brautfahrt, oder Böser Feind und guter Freund (Original-Zauberposse, 3, Elmar), WW, 30 Jan 1849
Gervinus der Narr von Untersberg, oder Ein patriotischer Wunsch (Posse, 3, Berla), WW, 1 July 1849
Unterthänig, unabhängig (Zeitgemälde, 3, Elmar), WW, 13 Oct 1849
s’Alraund [s’Alraunl] (romantisches Märchen, 3, A. von Klesheim), WW, 13 Nov 1849
Der Dumme hat’s Glück, oder Tolle Streiche (Posse, 3, Berla), WW, 29 June 1850
Dame Valentin, oder Frauenräuber und Wanderbursche (romantisch-komischer Spl, 3, Elmar), WW, 9 Jan 1851
Tannenhäuser (dramatisches Gedicht, H. von Levitschnigg, after a German Legend), WW, 27 Feb 1852
Wo steckt der Teufel (komisches Märchen, 3, J. Grün, after E. Breier), WW, 28 June 1854
Paragraf drei (grosse Oper, 3, M.A. Grandjean), Hofoper, 8 Jan 1858
Das Pensionat (komische Operette, 1, J. Kaulich), WW, 24 Nov 1860, vs (c1865)
Die Kartenschlägerin, oder Pique Dame (komische Operette, 1, T. Treumann), KT, 26 April 1862
Zehn Mädchen und kein Mann (Operette, 1, W. Friedrich), KT, 25 Oct 1862, vs (Vienna, ?1865)
Flotte Bursche, oder Das Bild der Madame Potifar (komische Operette, 1, Leitermayer or J. Braun), KT, 18 April 1863, vs (?1870)
Das Corps der Rache (Operette, 1, J.L. Harisch), WC, 5 March 1864
Franz Schubert (Operette, 1, H. Max), WC, 10 Sept 1864
Dinorah, oder Die Turnerfahrt nach Hütteldorf (burleske Oper, 3, ‘Julius Caesar’ [J. Hopp]), WC, 4 May 1865 [parody of Meyerbeer]
Die schöne Galathée (Operette, 1, Poly Henrion [L. Kohl von Kohlenegg]), Berlin, Meysel’s, 30 June 1865, vs (1865)
Leichte Kavallerie (komische Operette, 2, C. Costa), WC, 21 March 1866, vs (1866)
Freigeister (Operette, 2, Costa), WC, 23 Oct 1866
Banditenstreiche (komische Operette, 1, B. Boutonnier), WC, 27 April 1867, vs (Leipzig, ?1865)
Die Frau Meisterin (komische Zauberoperette, 3, Costa), WC, 20 Jan 1868, arr. as Die Pariserin, oder Das heimliche Bild (Operette, 3, Léon and Held), WC, 26 Jan 1898
Tantalusqualen (komische Operette, 1, Suppé, after L. Angely: Der Schmarotzer in der Klemme), CT, 3 Oct 1868
Isabella (komische Operette, 1, J. Weyl), WC, 5 Nov 1869
Lohengelb, oder Die Jungfrau von Dragant (parodistische Operetta, 3, Grandjean and Costa, after J. Nestroy: Lohengrin), Graz, Stadt, 23 July 1870 [parody of Wagner]
Cannebas (komische Operette, 1, J. Doppler), WC, 2 Nov 1872
Fatinitza (Operette, 3, F. Zell and R. Genée, after E. Scribe: La Circassiene), WC, 5 Jan 1876, fs (Hamburg, ?1877)
Der Teufel auf Erden (fantastische Operetta, 3 or 4, C. Juin and J. Hopp), WC, 5 Jan 1878, vs (?Hamburg, ?1877)
Boccaccio [Giovanni Boccaccio] (Operette, 3, Zell and Genée, after G. Boccaccio: Decameron), WC, 1 Feb 1879, fs (Hamburg and Stockholm, ?1880)
Donna Juanita (Operette, 3, Genée and Camillo Walzel [Zell]), WC, 21 Feb 1880, fs (Brussels, 1880)
Der Gascogner (Operette, 3, Genée and Zell), WC, 22 March 1881, vs (Hamburg, 1881)
Das Herzblättchen (Operette, 3, C. Tezlaff), WC, 4 Feb 1882
Die Afrikareise (Operette, 3, Genée and M. West), WW, 17 March 1883, fs (Hamburg, ?1883)
Des Matrosen Heimkehr (romantische Oper, 2, A. Langer), Hamburg, Stadt, 4 May 1885, vs (Hamburg, 1885)
Bellman (komische oper, 3, West and L. Held), WW, 24 or 26 Feb 1887
Joseph Haydn (biographisches Genregemälde, 3, F. von Radler), WJ, 30 April 1887
Die Jagd nach dem Glücke (Operette, 3, Genée and B. Zappert), WC, 27 Oct 1888, fs (Hamburg, 1888)
Das Modell (Operette, 3, V. Léon and Held), WC, 4 Oct 1895, fs (Leipzig, 1895) [completed by J. Stern and A. Zamara]
c200 other stage works

Other:
Secular choral works;
Songs;

Vocal religiosa:

Requiem, 1855 [for F. Pokorny];
3 masses and other church music;

Instrumental:

Syms.;
Ovs., incl. 1 based on Dalmatian folksongs;
Dances;
Str qts;

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Royal Scottish National Orchestra; Neeme Järvi (conductor) 
RECICLASSICAT: VON SUPPÉ, Franz (1819-1895)
AMAZON: Overtures and Marches

IMSLP: Franz von Suppé (1819-1895)

CPDL: Franz von Suppé (1819-1895)

SPOTIFY: Overtures and Marches



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!