Obra de Gabriël Metsu (1629-1667), pintor holandès.
Giovanni Battista Cirri (1724-1808) compositor i violoncel·lista italià nascut a Forli. Bon dia, el d'avui, per a recuperar un actor secundari de l'escenari musical europeu i especialment d'Italià. I és bon dia ja que en una efemèride com la d'avui va néixer, ara fa 288 anys, el simpàtic violoncel·lista italià de cognom Cirri. I ell, en un ambient familiar dominat per la música organística del seu germà Ignazio, de qui un dia també en parlarem, va decidir orientar la seva carrera a l'art creatiu amb el violoncel. Parlar de la Itàlia del segle XVIII és fer-ho, inevitablement, del l'omnipresent "pare" Martini el qual, talment com l'ull de Mórdor, però en el bon sentit, tot ho veia o en el seu defecte tot ho escoltava. I què té a veure el signorino Martini en relació a l'apassionant existència del benaurat personatge d'avui, doncs bé, que fou un dels seus professors. De fet, Martini va ser "el professor" en singular i, alhora, en plural ja que la quantitat d'alumnes que van escoltar, deglutir i pair els seus postulats va ser immensa... Cirri en va ser un d'ells. I Cirri amb el violoncel, el seu bon amic i company de viatge, va visitar algunes de les més interessants geografies europees. Primer París l'any 1760 on publicaria alguns dels seus primers treballs. Posteriorment, tindrien l'honor de rebre'l a la veïna Londres al càrrec de director musical del Duc de Gloucester on fins i tot participaria en alguns dels concerts d'un petit Mozart de només 8 anys. En aquesta segona etapa londinenca i prèvia al seu definitiu retorn a la seva ciutat natal com a mestre de capella de la Catedral, és on escriuria algunes de les seves principals obres per a violoncel. Concerts i sonates bàsicament. Entre elles les que ens acompanyaran en aquest lluminós i esplèndid dia de tardor. D'entrada, la sonata número 5 en Sol major per a dos violins, violoncel i baix continuo, escrita a Londres l'any 1766 en honor a Henry Frederick, el Duc de Cumberland. L'acompanyarà una de les produccions orquestrals de Cirri, el concert número 3 en Re major tot i que en el cas d'avui la orquestra és, relativament, reduïda. Cinc violins, dos violoncels, un contrabaix, una guitarra i un clavicèmbal. No obstant, no desmereix el conjunt ja que el dota d'una força i d'un perfil adequat per a diferenciar cada un dels registres instrumentals. Agradable carta de presentació d'un italià retrobat gràcies a la gentilesa d'un segell hongarès especialitzat en recuperar obres de tots els temps i que, sovint, tenen un denominador comú, el de ser primeres gravacions mundials. I si bé el repertori que queda per editar i enregistrar és descomunal, gràcies a la labor dels intèrprets, musicòlegs i tots aquells que fan possible el gaudir d'aquesta música, la feina possiblement serà més fàcil.
La sonata ens la interpreta el conjunt instrumental Il Fuggilotio.
El concert interpretat per Aura Musicale, amb Balázs Máté al violoncel i la direcció de László Paulik.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
PRESTOCLASSICAL: Giovanni Battista Cirri: Six Cello Concertos
AMAZON: Cirri : Six Sonatas Op.9
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstimado Pau. ¿Podrías volver a publicar el enlace a esta obra? Muchas gracias
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina