dilluns, 18 d’abril del 2016

REBEL, Jean-Féry (1666-1747) - Sonatas pour le violon

Gonzales Coques - Interior with figures before a picture collection (c.1680)
Obra de Gonzales Coques (c.1614-1684), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Jean-Féry Rebel -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gonzales Coques (Antwerpen, c.1614 - Antwerpen, 18 d'abril de 1684) va ser un pintor flamenc. Fill de Peter Willemsen Cock i d'Anne Beys, va ser batejat probablement el 8 de desembre de 1614 a l'església de Sant Jordi d'Anvers, si bé altres fonts van situar el seu naixement el 1618. Entre els anys 1626 i 1627 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc com a aprenent de Pieter Brueghel III, i potser també del mestre David Rijckaert II, pare de Catharina Rijckaert, la futura esposa de Gonzales Coques. A partir del 1640 es va matricular com a mestre independent en el gremi de pintors d'Anvers, del qual va ser elegit degà el 1664 i el 1679. El 1671 va ser nomenat pintor de cambra pel governador dels Països Baixos, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey. Com a pintor es va especialitzar en retrats personals i de grup. Va col·laborar amb freqüència amb altres pintors com Schubert von Ehrenberg, especialitzat en la pintura d'arquitectures, i Jacques d'Arthois o Pieter Neefs el Vell, que li van pintar els fons de paisatge. Coques va morir a Anvers l'abril de 1684.

Font: En català: No disponible En castellano: Gonzales Coques (c.1614-1684) In english: Gonzales Coques (c.1614-1684) - Altres: Gonzales Coques (c.1614-1684)



Parlem de Música...

Jean-Féry Rebel (Paris, bap. 18 d'abril de 1666 - Paris, 2 de gener 1747) va ser un violinista, director i compositor francès. Fill de Jean Rebel (c.1636-1692), va començar a mostrar interès per la música als 8 anys. En aquest sentit, i sota influència del seu pare, Lully el va acceptar com a alumne de violí i composició. A partir del 1700 ja se'l va situar com a instrumentista de l'Òpera de París i a partir del 18 d'agost de 1705 va ser un dels 24 Violons du Roi. El 30 de març de 1718 va rebre de Michel-Richard de Lalande uns drets que li permetrien ser el compositor de cambra del Rei, càrrec que va assumir el 1726. Posteriorment va ser, juntament amb el seu fill François Rebel, instrumentista de la Capella Reial. Admirat tant per la seva condició de violinista com per la seva labor creativa, va tenir molts mecenes com per exemple Eugeni de Savoia, príncep de Carignan, o el financer John Law. Va tenir sis fills i a mesura que es va fer gran va anar deixant els nombrosos càrrecs al seu fill músic François Rebel. Va morir a París el gener de 1747.

OBRA:

Vocal secular:

Ulysse (tragédie lyrique, prol, 5, H. Guichard), Paris, Académie Royale, 23 Jan 1703 (1703)
19 airs in Recueils d'airs sérieux et à boire (1695–1708)

Vocal religiosa:

[6] Leçons de ténèbres, perf. Concert Spirituel, lost, collab. M.-R. de Lalande

Instrumental:

Pièces … divisées par [3] suites de tons (vn, bc)/hpd/viol (1705)
Recueil de 12 sonates à II et III parties (2 vn, b viol, bc)/hpd (1712)
[12] Sonates, vn, bc, … mellées de plusieurs récits, b viol (1713)
3 pieces in collections of airs by Lalande

Choreographed ‘symphonies’:
Caprice, 3 vn, vc, bc (1711);
Boutade (2 vn, viol, bc)/hpd (1712);
Les caractères de la danse, fantaisie, 2 vn, bc, with opt. fl, ob, bn in some movts (1715);
La Terpsicore, sonate, vn, fl, bc (1720);
Fantaisie, 5 fl, 2 vn, bc, with opt. vc, tpt, timp in some movts (1729);
Les plaisirs champêtres, 2 vn, bc, with opt. fl, ob, bn in some movts ([1734]);
Les elemens, simphonie nouvelle (2 vn, 2 fl, bc, with opt. va, ob, bn, hn, vc in some movts)/hpd ([1737–8]), ed. C. Cessac (Paris, 1993);
La petite Drôt, 2 vn, b viol, bc, D-Dlb

Font: En català: Jean-Féry Rebel (1666-1747) En castellano: Jean-Féry Rebel (1666-1747) In english: Jean-Féry Rebel (1666-1747) - Altres: Jean-Féry Rebel (1666-1747)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Catherine Cessac, especialista en música barroca, nos apunta que a Jean Baptiste Fery Rebel “le hubiera bastado con componer únicamente Les Elements y su asombrosa obertura, Le Chaos, para hacer de él una celebridad”. Claro, esto hubiera sido imposible toda vez que se llega a algo después de mucho andar. ¿Es que acaso estos pocos compases convierten a Rebel en un progresista, en un adelantado a su época? Claro que no, más bien diría que las épocas que le siguieron deben mucho a su genio. Haydn es un claro ejemplo de ello: la obertura de La Creación tiene las mismas intenciones que la de Les elements (1737) de Rebel. ¿No es el caos primigenio del universo propuesto por Rebel una sugerencia del big-bang? No es que quiera ir más allá ni siquiera sugiero que él lo haya pensado, pero no cabe duda que había leído a los filósofos de su tiempo y también a los antiguos. Rebel era un hombre muy culto y muy profundo. Nada en su obra está librado al azar. En el siglo de las luces una armonía oscura seguramente habría sido un inequívoco símbolo del caos (“Me he atrevido a combinar la idea de la confusión de la armonía con la de la confusión de los elementos. He tenido la osadía de hacer oir primero todos los sonidos entremezclados o, más bien, todas las notas de la octava reunidas en un único sonido”, nos cuenta Rebel). La armonía perfecta con la que concluye la obra será lógicamente la luz (“Tras la disonancia se escucha el acorde perfecto”). Seguramente conocedor de la filosofía de J.J. Rousseau (quien eraadmirador de la obra del músico –si es que podría decirse que J.J.R. admirara a alguien…) no escaparía Rebel a sus enseñanzas. Su genio musical se ayudaba de un equilibrado carácter con unos “empujoncitos” de coincidencias afortunadas que guiaron su vida y su carrera. Con todo, y haciendo honor a su apellido, Rebel se las ingeniaría maravillosamente para lograr acuerdos entre su genialidad creativa y las convenciones de su época. 

Por eso pudo ser un pionero en su propio tiempo y un profeta en su propia tierra. Rousseau afirma sobre “Caprice” que es una “suerte de pieza libre, no atada a ningún género, dando al compositor completa libertad de imaginación e ímpetus”. Siendo Rebel un niño, su precoz genialidad fue descubierta por Lully, para quien su padre, cantante, había trabajado. La admiración de Jean padre hacia quien era por entonces superintendente de la música de Luis XIV era tal que puso a su hijo el mismo nombre. Esto determinó sus próximos años, dedicados a la composición en música vocal (inerciado por el ambiente musical familiar), a la ejecución del violín y del clave en distintos organismos reales, y a la dirección. Culmina este período con Ulysses (1703), su única tragedia musical. A partir de allí compuso otras obras vocales menores hasta que en 1711 escribe “Caprice”, una obra con toda la intención de mostrar las virtudes del instrumento que mejor dominaba, y para el cual Rebel escribió las primeras obras de tour de force. Pero el destino le tendría deparada otra sorpresa: tuvo el acierto de estar en la representación Francoise Prevostla notable bailarina Fracoise Prevost, quien imaginó estar bailando esa música mientras la escuchaba. “La creación de la sinfonía de danza surgió pues de una circunstancia poco común: el encuentro ingenioso entre un compositor y una bailarina”, nos dice Cessac. Rebel encontró en la bailarina un alma artística gemela: de allí en más las obras de Rebel tendrían a la Prevost y a sus alumnas más destacadas como destino. 

Su genialidad encontró la razón que necesitaba para desarrollarse: “La Boutade” (1712), “Les Caracteres de la danse”  (1715), “Terpsichore” (1720), “La Fantaisie” (1729), de la cual tomaría números que desarrollaría en trabajos posteriores, “Les plaisirs champetres” (1734) y  finalmente “Les Elements” (1737), su obra más significativa. A su vez, la música de Rebel sirvió de inspiración artística a la coreógrafa y maestra, así como a generaciones posteriores de danzantes. La dupla Rebel – Prevost gozó de gran fama y reconocimiento. Este feliz trabajo conjunto dio su fruto en la unión matrimonial del hijo del músico (el no menos genial Francois) con la hija de ella. La maestría de Rebel en estas obras dancísticas, además de su libertad compositiva, fue el original agrupamiento de estilos, dando por resultado una mixtura con lo más apasionado de la música italiana y la delicadeza de la música gala, dándoles un dinamismo y unos contrastes que marcarían el futuro compositivo de éste y otros géneros musicales. Revisando los movimientos de las sonatas o las sinfonías de danza surgen sorpresivos números llenos de energía donde tradicionalmente se esperaban momentos de serenidad y, por el contrario, un final sonata, sereno y austero, que inexplicablemente dejaba la necesidad de una obra nueva. Este factor sorpresa, junto el notable respeto que sus pares y su público dispensaban a este hombre sencillo y profundo a la vez, dio la posibilidad a Rebel de ser querido y admirado en vida.

Juanjo Cura

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Byron Schenkman (clavecin); Ingrid Matthews (violin); Margriet Tindermanns (viola da gamba)
AMAZON: REBEL, J.F. - Sonatas pour le violon
CPDL: No disponible
SPOTIFY: REBEL, J.F. - Sonatas pour le violon



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: