Obra de François-André Vincent (1746-1816), pintor francès (1)
Parlem de Pintura...
François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 3 d'agost de 1816) va ser un pintor neoclàssic francès. Va ser alumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor de l'Acadèmia de Sant Lluc de París i més tard de Joseph-Marie Vien. Va guanyar el Premi de Roma del 1768, i es va instal·lar a Itàlia entre els anys 1771 i 1775. Després de tornar a París va ser admès a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura el 1777 i a partir d'aquesta data va exposar regularment a la sala d'exposicions de París. El 1790 Vincent va ser contractat com a mestre dibuixant per Lluis XVI de França. El 1799 es va casar amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama i talent que havia estat instruïda en la seva infantesa pel pare de François-André. Considerat com un dels principals representants de l'escola neoclàssica i un dels principals rivals de Jacques-Louis David, va ser ràpidament eclipsat per la força creativa de David. Durant la Revolució Francesa els seus ideals monàrquics el van enfrontar a David i als revolucionaris. Vincent va ser un dels primers membres de l'Acadèmia de Belles Arts de França, que va reemplaçar a la Reial Acadèmia el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional va decaure sensiblement per problemes de salut, tot i així, després de la seva mort, va seguir rebent honors oficials.
Font: En català: No disponible - En castellano: François-André Vincent (1746-1816) - In english: François-André Vincent (1746-1816) - Altres: François-André Vincent (1746-1816)
Parlem de Música...
Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un organista i compositor austríac, germà petit de Joseph Haydn. Va ser un compositor molt prolífic (més 800 obres) en diferents gèneres i especialment admirat per la seva música sacra. Va néixer a Rohrau, a la riba del riu Leitha, proper a geogràficament a la frontera entre Àustria i Hongria. Amb 8 anys va viatjar a Viena on va entrar a formar part del cor de la Catedral de Sant Esteve en un temps en què el mestre de capella era Georg Reutter. Amb 12 anys va compaginar els seus estudis corals i acadèmics amb la feina d'organista suplent de la catedral tot escrivint les primeres obres. El 1753, el canvi que va produir la seva veu, el va fer desistir del cor. Probablement, va entrar en contacte amb el seminari Jesuïta on va progressar ràpidament en el coneixement de la llengua llatina i amb la literatura clàssica. En aquell temps va continuar exercint d'organista amb Albrechtsberger. També va estudiar les obres de Johann Fux, el compositor més conegut a Viena aleshores. També va estudiar a Bach, Händel, Graun i Hasse. En aquells primers anys va compondre especialment música religiosa: Nombroses misses, lletanies, himnes, etc. Ràpidament, la seva fama va créixer i la seva obra es va exportar arreu d'Àustria i Moràvia entre els anys 1759-1763.
El 1757 va viatjar de Viena a Grosswardein (Oradea, Romania). Allà hi va romandre fins el 1765, any en què Dittersdorf el va succeir com a mestre de la Hofkapelle. La Missa SS Cyrilli et Methodii (1758) va ser una de les grans obres que va compondre a Grosswardein. En aquell temps Haydn ja havia escrit 15 simfonies, 14 misses, divertimentos, partites i alguns concerts així com nombrosa obra religiosa per a cor a quatre veus i orquestra. El 1762 va fer una visita fugaç a Viena on un programa de concert d'aleshores cita una "Composition du S.r Michel Hayde". L'Arquebisbe de Salzburg, Sigismund Christoph, i el seu nebot Vinzenz Joseph Schrattenbach, van sentir interès per aquell jove compositor i el van recomanar a la cort de Salzburg. Durant els anys 1750-1760 el seu nom era àmpliament conegut arreu d'Àustria fins i tot amb major intensitat que el seu propi germà Joseph Haydn. El 1762, la mort de Johann Ernst Eberlin, va propiciar la reorganització musical a Salzburg i va precipitar el nomenament de Michael Haydn com a Konzertmeister de Salzburg, el càrrec musical més important de l'Arquebisbat de Salzburg. Entre els col·legues d'Haydn cal destacar a Leopold Mozart, A.C. Adlgasser, G.F. Lolli i posteriorment a Wolfgang Amadeus Mozart.
El 14 d'agost de 1763 va assumir, oficialment, el seu nou càrrec que implicava les funcions d'organista, violinista, direcció del cor i composició a la Catedral de Salzburg. En aquell temps, a banda de la regular interpretació i direcció, va compondre obres teatrals dramàtiques sacres i seculars per a la Universitat Benedictina. Entre aquestes cal citar Die Schuldigkeit des ersten Gebots (1767), una obra teatral creada per Haydn amb la col·laboració d'Adlgasser i d'un Mozart de només 11 anys. El 17 d'agost de 1768 es va casar amb Maria Magdalena Lipp (1745-1827) i van anar a viure en un pis propietat de l'Abadia de Sant Pere, coordenada important en la vida d'Haydn. L'únic fill que Haydn va tenir, Aloysia Josepha, va morir abans de complir l'any d'edat. L'entronació, el març del 1772, del nou arquebisbe Hieronymus, Comte de Colloredo, va condicionar la nova vida musical de Salzburg. La limitació de les activitats musicals en el teatre universitari, tancat definitivament el 1778, van motivar grans canvis en la vida d'Haydn. No obstant, va conservar el càrrec de mestre de capella i va assolir un nou càrrec d'organista, el 1777, a la Dreifaltigkeitskirche, fruit de la sobtada mort d'Adlgasser. Una posició sol·licitada per Leopold Mozart pel seu fill Wolfgang. Aquesta circumstància adversa per la família Mozart va desencadenar el recel de Leopold vers Michael Haydn.
Aquell va ser un dels períodes més creatius de Michael Haydn amb obres com el famós Rèquiem Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (1771), la Missa S Hieronymi (1777) i la Missa de S Aloysii (1777). El 1782 va assumir el càrrec d'organista de la cort. En motiu de la commemoració del 1200 aniversari de l'Arquebisbat, el comte Colloredo va publicar una carta pastoral que, entre moltes altres coses, era la primera d'una sèrie de proclames dirigides a simplificar els serveis de l'església. Com a resposta, Haydn va compondre, entre els anys 1783-1791, un centenar de parts de missa en un estil homòfon simple. En aquella dècada Haydn va escriure també 20 noves simfonies. Aquestes van arribar a mans de Mozart, en aquell temps a Viena, que les va estudiar en profunditat. També va compondre, el 1786, la descomunal Missa a due cori (Missa Hispanica) per la cort espanyola. Van ser temps de relativa calma per Haydn a Salzburg. A partir del 1790 Haydn es va convertir en professor de composició. Alguns dels seus alumnes van ser G.J. Schinn (mestre musical a la Hofkapelle de Munich on es va difondre la música de Michael Haydn durant gran part del segle XIX), Anton Diabelli (en posterioritat va publicar gran part del catàleg religiós d'Haydn), Segismundo Neukomm (va exportar al Brasil la música religiosa d'Haydn) i C.M. von Weber va estudiar contrapunt i harmonia amb ell (1797).
Al final de la seva vida, Haydn va fer dos viatges a Viena. El primer el 1798 i el segon motivat pel saqueig que els soldats francesos van fer a casa seva el 1801. Aquell mateix any va compondre la gran Missa Sancta Theresia en honor a la visita que va fer a l'emperadriu Maria Teresa. El 1801 va rebre l'encàrrec d'assumpció del lloc de mestre de capella del príncep Nicolau Esterházy, un càrrec que va acceptar a contracor. Va viure a Viena fins pocs mesos abans de la seva mort. Emulant a Mozart, va iniciar la composició d'un rèquiem (MH.838), encarregat per la pròpia emperadriu, que no va poder finalitzar. Abans de morir va decidir tornar a Salzburg, la ciutat que l'havia vist créixer i consolidar, on va traspassar el 10 d'agost de 1806. Franz Schubert, que no va coincidir amb ell, va expressar la profunda admiració per la seva música religiosa. ETA Hoffmann va admirar de tal forma a Michael Haydn que va deixar escrit que possiblement va ser el més delicat i brillant compositor d'església del segle XVIII. Werigand Rettensteiner (1751-1822) va descriure a Haydn, en la seva biografia, com "el gran, únic i inimitable mestre musical religiós".
Font: En català: Johann Michael Haydn (1737-1806) - En castellano: Johann Michael Haydn (1737-1806) - In english: Johann Michael Haydn (1737-1806) - Altres: Johann Michael Haydn (1737-1806) El 1757 va viatjar de Viena a Grosswardein (Oradea, Romania). Allà hi va romandre fins el 1765, any en què Dittersdorf el va succeir com a mestre de la Hofkapelle. La Missa SS Cyrilli et Methodii (1758) va ser una de les grans obres que va compondre a Grosswardein. En aquell temps Haydn ja havia escrit 15 simfonies, 14 misses, divertimentos, partites i alguns concerts així com nombrosa obra religiosa per a cor a quatre veus i orquestra. El 1762 va fer una visita fugaç a Viena on un programa de concert d'aleshores cita una "Composition du S.r Michel Hayde". L'Arquebisbe de Salzburg, Sigismund Christoph, i el seu nebot Vinzenz Joseph Schrattenbach, van sentir interès per aquell jove compositor i el van recomanar a la cort de Salzburg. Durant els anys 1750-1760 el seu nom era àmpliament conegut arreu d'Àustria fins i tot amb major intensitat que el seu propi germà Joseph Haydn. El 1762, la mort de Johann Ernst Eberlin, va propiciar la reorganització musical a Salzburg i va precipitar el nomenament de Michael Haydn com a Konzertmeister de Salzburg, el càrrec musical més important de l'Arquebisbat de Salzburg. Entre els col·legues d'Haydn cal destacar a Leopold Mozart, A.C. Adlgasser, G.F. Lolli i posteriorment a Wolfgang Amadeus Mozart.
El 14 d'agost de 1763 va assumir, oficialment, el seu nou càrrec que implicava les funcions d'organista, violinista, direcció del cor i composició a la Catedral de Salzburg. En aquell temps, a banda de la regular interpretació i direcció, va compondre obres teatrals dramàtiques sacres i seculars per a la Universitat Benedictina. Entre aquestes cal citar Die Schuldigkeit des ersten Gebots (1767), una obra teatral creada per Haydn amb la col·laboració d'Adlgasser i d'un Mozart de només 11 anys. El 17 d'agost de 1768 es va casar amb Maria Magdalena Lipp (1745-1827) i van anar a viure en un pis propietat de l'Abadia de Sant Pere, coordenada important en la vida d'Haydn. L'únic fill que Haydn va tenir, Aloysia Josepha, va morir abans de complir l'any d'edat. L'entronació, el març del 1772, del nou arquebisbe Hieronymus, Comte de Colloredo, va condicionar la nova vida musical de Salzburg. La limitació de les activitats musicals en el teatre universitari, tancat definitivament el 1778, van motivar grans canvis en la vida d'Haydn. No obstant, va conservar el càrrec de mestre de capella i va assolir un nou càrrec d'organista, el 1777, a la Dreifaltigkeitskirche, fruit de la sobtada mort d'Adlgasser. Una posició sol·licitada per Leopold Mozart pel seu fill Wolfgang. Aquesta circumstància adversa per la família Mozart va desencadenar el recel de Leopold vers Michael Haydn.
Aquell va ser un dels períodes més creatius de Michael Haydn amb obres com el famós Rèquiem Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (1771), la Missa S Hieronymi (1777) i la Missa de S Aloysii (1777). El 1782 va assumir el càrrec d'organista de la cort. En motiu de la commemoració del 1200 aniversari de l'Arquebisbat, el comte Colloredo va publicar una carta pastoral que, entre moltes altres coses, era la primera d'una sèrie de proclames dirigides a simplificar els serveis de l'església. Com a resposta, Haydn va compondre, entre els anys 1783-1791, un centenar de parts de missa en un estil homòfon simple. En aquella dècada Haydn va escriure també 20 noves simfonies. Aquestes van arribar a mans de Mozart, en aquell temps a Viena, que les va estudiar en profunditat. També va compondre, el 1786, la descomunal Missa a due cori (Missa Hispanica) per la cort espanyola. Van ser temps de relativa calma per Haydn a Salzburg. A partir del 1790 Haydn es va convertir en professor de composició. Alguns dels seus alumnes van ser G.J. Schinn (mestre musical a la Hofkapelle de Munich on es va difondre la música de Michael Haydn durant gran part del segle XIX), Anton Diabelli (en posterioritat va publicar gran part del catàleg religiós d'Haydn), Segismundo Neukomm (va exportar al Brasil la música religiosa d'Haydn) i C.M. von Weber va estudiar contrapunt i harmonia amb ell (1797).
Al final de la seva vida, Haydn va fer dos viatges a Viena. El primer el 1798 i el segon motivat pel saqueig que els soldats francesos van fer a casa seva el 1801. Aquell mateix any va compondre la gran Missa Sancta Theresia en honor a la visita que va fer a l'emperadriu Maria Teresa. El 1801 va rebre l'encàrrec d'assumpció del lloc de mestre de capella del príncep Nicolau Esterházy, un càrrec que va acceptar a contracor. Va viure a Viena fins pocs mesos abans de la seva mort. Emulant a Mozart, va iniciar la composició d'un rèquiem (MH.838), encarregat per la pròpia emperadriu, que no va poder finalitzar. Abans de morir va decidir tornar a Salzburg, la ciutat que l'havia vist créixer i consolidar, on va traspassar el 10 d'agost de 1806. Franz Schubert, que no va coincidir amb ell, va expressar la profunda admiració per la seva música religiosa. ETA Hoffmann va admirar de tal forma a Michael Haydn que va deixar escrit que possiblement va ser el més delicat i brillant compositor d'església del segle XVIII. Werigand Rettensteiner (1751-1822) va descriure a Haydn, en la seva biografia, com "el gran, únic i inimitable mestre musical religiós".
Parlem amb veu pròpia...
Per tant, el paisatge i l'escenografia amb la que va treballar Haydn va ser generosa ja que el bisbe va posar els mitjans i els recursos necessaris per tal que, i en paraules de l'incansable viatger i compositor Charles Burney, "tot ofici religiós es realitzés amb música". La condició del bisbe, a banda de proveir de la logística necessària a la demanda dels músics i compositors, va ser la d'imposar el nou estil clàssic vienès, en boga en aquell temps. La influència que Patachich tenia arreu del territori hongarès i per extensió alemany va motivar a Haydn a compondre un gran nombre d'obres de les que destaquen 5 Misses, 1 Te Deum, 6 Salve Regina, 12 seqüències, 1 himne, 2 ofertoris, 2 motets, un Ave Maria i una secció completa de Vespres. L'evidència, observant el repertori d'Haydn és clara, la música religiosa era un requisit essencial pel bisbe d'Oradea. De tot aquest conjunt d'obres, la més important va ser la primera gran missa d'Haydn, la que va compondre el 1758 i amb només 21 anys.
Efectivament, la Missa in Honorem Sancti Cyrilli et Methodii, amb número de catàleg MH 13, i escrita per a quatre solistes SATB, cor SATB i gran orquestra, és la primera gran obra religiosa del que seria, posteriorment, un dels repertoris religiosos més importants de la història del classicisme. Descomunal i solemne, el primer compàs del cor en el Kyrie, amb l'acompanyament de violins i el ressò de les timbales, ja marca la pauta de la filosofia musical d'una obra reminiscent, encara, del barroc més tardà. Tots els moviments de la missa presenten recursos que demostren el talent innat i les habilitats d'Haydn en el terreny religiós. El Gloria, amb el moviments diferenciats (Et in terra pax, Laudamus Te, Gratias, Qui Tollis, Quoniam, Cum sancto), recorre passatges de virtuosisme líric amb esplèndids corals. L'exemple del Gratias, amb el cor entrant en mode polifònic i dramàtic contrasta amb la soprano i l'alto dialogant en el Domine Deus amb els violins d'una forma superba i simplement meravellosa abans de la tornada del cor que majestuosament tanca el moviment. Haydn, tot i la seva joventut, demostra amb aquests innovadors detalls fins a quin punt el seu art ja era extraordinari abans fins i tot de la seva brillant etapa a Salzburg.
En aquesta missa, encara i sorprenentment no editada en CD ja que és una gravació en directe, hi trobarem altres exemples de virtuosisme extrem. El Credo i la solemnitat amb què es presenta es quasi cinematogràfic, l'entrada del cor i la finalització del moviment amb les trompetes i el cor en un diàleg impossible són realment sorprenents. El Et Resurrexit i el Et in Spiritum tanquen un dels símbols apostòlics més importants de la missa. Sanctus, Benedictus i Agnus Dei conclouen una obra mestra incomprensiblement, tot i la decència interpretativa especialment instrumental i coral d'aquesta gravació, no recuperada amb el detall i la precisió que mereixeria. De fet, la sort i la casualitat poden ser aliats inesperats quan un es troba una missa, buscada personalment des de fa anys, amb la qualitat d'aquesta tot i ser una gravació en directe duta a terme a la llunyana Moravia i a l'església de Kostel Nejsvětější Trojice de Kežmarok un intempestiu dia indeterminat de 2012. Allà, pel que sembla, van decidir celebrar el 1150 (!) aniversari de l'arribada, l'any 862, de Ciril i Metodi a Moravia tot recuperant una de les poques misses existents i commemoratives d'aquests dos germans grecs nascuts a Tessalònica en el segle IX. Haydn, no sabem molt bé perquè, va creure convenient dedicar-los una missa. Per nosaltres, 250 anys més tard, aquest és un pertinent motiu per emocionar-nos i celebrar-ho. Allà on va i allà on s'escolta, Johann Michael Haydn és únic... Bones Vacances!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
