WRANITZKY, Paul (1756-1808) - Symphony in C (1790)

Obra d'August Gerasch (1822-1908), pintor austríac (1)

---

Parlem de Pintura...

August Gerasch (Vienna, 1822 - Vienna, 1908) va ser un pintor austríac estretament vinculat al gènere i estil Biedermeier. Alumne a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena de L. Kupelwieser i P.J.N. Geiger, va orientar la seva carrera a la pintura de gènere i també a la litografia on va participar activa i regularment en les diverses exposicions d'art de la ciutat austríaca. Poques són les obres que se'n conserven. Va morir a Viena el 1908.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: August Gerasch (1822-1908) - Altres: No disponible

---

Parlem de Música...

Paul Wranitzky (Nová Říše, Moràvia, 30 de desembre de 1756 - Vienna, 26 de setembre de 1808) va ser un violinista, conductor i compositor txec particularment actiu a Viena i germà del també famós compositor Anton Wranitzky. Es va formar en cant, orgue, violí i viola en el monestir dels Canonges Regulars Premonstratencs de Nová Říše i posteriorment a Jihlava (1770–71). A Olomuc va estudiar Teologia i va esdevenir un excel·lent violinista. Amb 20 anys es va traslladar a Viena on va entre al seminari de Teologia per a exercir-hi com a mestre del cor. Va continuar els seus estudis musicals amb J.M. Kraus, el mestre de capella de la Cort de Suècia, de visita a Viena el 1783. Alguns fonts, sense confirmar, afirmen que va ser alumne de Joseph Haydn. Va treballar com a director musical pel Comte Johann Baptist Esterházy durant la primavera del 1784 i va ser nomenat el 1785 director de la recentment creada orquestra del Kärntnertortheater de Viena. Allà va romandre-hi fins el 1787, any que es va unir a la orquestra del Burgtheater. Va ser nombrat director d'aquesta en una data desconeguda del 1792 o 1793. La seva labor com a compositor fou molt extensa tant pel que fa a música vocal com instrumental (veure relació al final). Wranitzky va ser admirat per les seves nombroses simfonies, algunes d'elles escrites per ocasions especials com la Coronació de Franz II el 1792. També va compondre diverses obres per a l'esposa d'aquest durant el període 1772-1807. Fins i tot va ser el director orquestral, dirigint la seva pròpia obra Oberon, König der Elfen, durant les festivitats per a la coronació de Leopold II a Frankfurt. La seva producció es va mantenir fins a l'últim del seus dies, el setembre de 1808. El seu germà Anton el va substituir en els diversos càrrecs que Paul ocupava.

VOCAL:

Opera:

Oberon, König der Elfen, 1789
Der dreifache Liebhaber (lost), 1791
Walmir und Gertraud oder Man kann es ja probieren (lost), ?1791
Merkur der Heiratsstifter oder Der Geiz im Geldkasten, 1793
Die Poststation oder Die unerwartete Zusammenkunft, 1793
Das Fest der Lazzaroni, 1794
Das Maroccanische Reich oder Die unterirdischen Schätze, 1794
Die Gute Mutter, 1795
Der Schreiner, 1799
Das Mitgefühl (Liederspiel), 1804
Die drei Bucklingen (lost), 1808
Medea (Melodrama, Parody of Georg Benda: Medea und Jason), ~1796
Macbeth (Parody)

Ballets:

Die Weinlese, 1794
Zephir und Flora, 1795
Das Waldmädchen, 1796
Die Luftfahrer (lost), 1797
Cyrus und Tomyris (lost), 1797
Zemire und Azor (lost), 1799
Die Waise der Höhle oder Der Zauber der beiden Bildnisse (Collaboration with Thadäus Weigl), 1800
Das Urtheil des Paris , 1801
Der Raub der Sabinerinnen (L'enlèvement des Sabines) (lost), 1804
Zufriedenheit mehr als Reichtum oder Der Tyroler Jahrmarkt (Collaboration with Weigl et al), 1805
Zelina und Gorano oder Die Morlaken-Hochzeit (lost), 1806
Die Rache der Diana (lost), 1807
Die geraubte und wiedereroberte Braut
Das listige Bauernmädchen
L'Amore Paterno

Divertissements:

Die Binder, 1801
Vorstellungen, 1803
Das Picknick der Götter, 1804
Die Erkenntlichkeit, 1805

Incidental music:

Rudolf von Felseck (Die Schwarzhaler Mühle; La tempestà) (lost), 1792
Siri Brahe oder Die Neugierigen, 1794
Die Dienstpflicht, 1794
Die Spanier in Peru oder Rollas Tod, 1795
Die Rache , 1795
Achmet und Zenide, 1796
Jolantha, Königin von Jerusalem, 1797
Johanna von Montfaucon (lost), 1799
Regulus (lost), 1801
Der Tyrann von Syracus - Trauer Marsch, 1806
Bianka dellaPorta (lost), 1807
Maeon (lost), 1807
Der Wald bei Hermannstadt (lost), 1807
Die Bestürmung von Smolensk (lost), 1808
Fernando und Marie (lost), 1808

Cantatas & Masses:

Die Fürstenfeyer, Soprano, 2 Tenors, Basso, Chorus & Orch.
1 Mass

Arias and Ensembles with Orchestra:

Aria 'Felice ch'io vi mira', Soprano & Orch.
Scena: Recitativo 'No, che non ha la sorte' & Aria 'Vo' solcando un mar crudele',
Basso & Orch. (by Anton?)
Quodlibet, Basso & Orch.
Duet 'O Deus in te unico spem omnem', Soprano, Alto & Orch.
- Arrangement of 'Felice ch'io vi mira'
Terzetto 'Die Juden'

Songs with Piano:

Kriegs-Lied 'Auf tapfre Brüder! auf ins Feld'
Chor für Mädchen, und Knaben in der Schule

2, 3 and 4-part Songs:

13 Duetti
40 Terzetti
37 Quartetti

Canons:

12 two part canons Recording available
52 three part canons Recording available
44 four part canons Recording available
1 five part canon

INSTRUMENTAL:

Symphonies:

Published
Symphony in C 'Joy of the Hungarian people', op 2 Recording available
Symphony in C minor, op 11 no 1 Recording available
Symphony in F, op 11 no 2
Symphony in A, op 11 no 3
Symphony in C, op 16 no 1
Symphony in A, op 16 no 2
Symphony in D, op 16 no 3
Symphony in C, op 17
Symphony in Bb, op 18
Symphony in C 'Coronation', op 19
Symphony in D 'La Chasse', op 25
Symphony in C minor 'La Paix', op 31 Recording available
Symphony in Bb, op 33 no 1
Symphony in C, op 33 no 2
Symphony in F, op 33 no 3
Symphony in C, op 35 no 1
Symphony in G, op 35 no 2
Symphony in Eb, op 35 no 3
Symphony in D, op 36 Recording available
Symphony in D, op 37
Symphony in G, op 50
Symphony in A, op 51
Symphony in D, op 52 Recording available

Unpublished:
At least 22 surviving unpublished symphonies including:
Symphony in D with Toy instruments
Symphony in D with Echo
Symphony in D 'Sinfonia Quodlibet'
Symphony in D minor 'La Tempesta'
Symphony in Eb 'Jagd-Sinfonie'
Symphony in G minor with a storm, a hunt and solo piano

Concertos:

Violin Concerto in C
Violin Concerto in D
Violin Concerto in F
Violin Concerto in G
Cello Concerto in C, op 27
Flute Concerto in D, op 24/op 1 Recording available
Oboe Concerto in G
Concertante for Flute & Oboe in C, op 39
Concertino for Oboe & Cello in D (lost) *
Concerto for two Flutes in G (lost) *
* - listed in Traeg's Musikalienverzeichnis for 1799

Divertimenti:

Divertimento in Bb with Solo Clarinet
6 Divertimenti for Ob, Vln, 2 Vla, Vlc & 2 Hn (ad lib.)
2 (?4) Divertimenti with Toy Instruments
Other Divertimenti

Marches and Dances:

Pastorale & Allemande
Several Quodlibets with Dances
Ten "Deutsche" with Toy Instruments Recording available
Many other sets of Dances

String Quintets:

6 String Quintets, op 18
3 String Quintets, op 29Recording available
3 String Quintets, op 38
6 String Quintets, Arrangements of Sextets for Strings & Winds
6 String Quintets, Arrangments of Quintets for Oboe & Strings
String Quintet Arrangement of 'La Paix' Symphony, op 31 Recording available

String Quartets:

3 String Quartets, op 1
3 String Quartets, op 2
6 String Quartets, op 9
6 String Quartets, op 10
6 String Quartets, op 15
6 String Quartets, op 23 Recording available
6 String Quartets, op 26/op 16 Recording available
6 String Quartets, op 30
6 String Quartets, op 32
3 String Quartets, op 40
String Quartet, op 41/op 45 no 1
String Quartet, op 45/op 45 no 2
String Quartet, op 49/op 45 no 3
5 unpublished surviving quartets

String Trios:

6 String Trios published by Hoffmeister
6 String Trios, op 17/op 1&2
3 String Trios, op 20/op 3
3 Trios in manuscript
6 Trios for 2 Vln & Vc, autograph

String Duets:

3 Sonatas for Violin & Viola, autograph
2 Violin Duets

Chamber music with Piano:

Divertimento 'La Chasse', op 44 - extract from Symphony in G minor, P 42
3 Piano Trios, op 21/op 1
3 Piano Trios, op 32 Recording available
3 Piano Quartets, op 34
Piano and Flute Sonata, op 31
Piano and Violin Sonata - Arrangement of Symphony in C, P 9
Piano Trio Arrangment of 'La Paix' Symphony, op 31 Recording available

Other:

3 Piano Sonatas, op 22
Feld-Marsch des Russischen Generals Benningsen

Octets for Winds
Harmonie in F for 2Ob, 2Cl, 2Bn & 2Hn Recording available

Sextets with Winds
6 Sextets for Fl, Ob, Vln, 2 Vla & Vlc Recording available

Quintets with Winds
6 Quintets for Ob, Vln, 2 Vla & Vlc, op 1
4 Quintets for Ob, Fl, 2 Vla & Vlc, op 3

Quartets with Winds
6 Flute Quartets published by Hoffmeister
3 Flute Quartets, op 28 Recording available

Trios with Winds
4 Trios for Fl, Vla, Vlc Recording available
3 Trios for 2 Fl, Vlc, op 53

Duets with Winds
6 Flute Duets, op 2
6 Flute Duets, op 33
3 Flute Duets, op 42
6 Oboe & Cello Duets

Other ensembles
10 variations on 'Ach du lieber Augustin' for Xylophone, Cymbals, Military Drum, 2 Violins and Cello Soli for Glass harmonica (lost)

Arrangments of music by others
Mozart's "Sparrow Mass" KV 220 with added toy instruments
Six Haydn String Quartets (Hob.III:69-74; The 'Apponyi' Quartets) arranged as divertimenti for Fl, Ob, 2Hn, 2Vn, Va, Vlc & B

Font: En català: Paul Wranitzky (1756-1808) - En castellano: Paul Wranitzky (1756-1808) - In english: Paul Wranitzky (1756-1808) - Altres: Paul Wranitzky (1756-1808)

---

Parlem amb veu pròpia...

Wranitzky, tot i el que d'entrada puguem pensar, va ser un dels actors més destacats de la vida musical vienesa. L'exemple el tenim en què era el director d'orquestra predilecte d'Haydn i fins i tot Beethoven. El primer va insistir en què fos ell el que dirigís l'oratori La Creació els anys 1799 i 1800. Beethoven per la seva banda va demanar-li la direcció i estrena de la seva primera simfonia el 2 d'abril de 1800 al Burgtheater. Maçó de la lògia de Mozart, va ser bon amic d'aquest i va ajudar a la viuda Constance Mozart en les negociacions amb l'editor André. El cercle en el qual es va moure Wranitzky va incloure contactes amb l'alta aristocràcia vienesa així com amb compositors com Weber i un jove Carl Czerny. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic. Si bé als nostres temps l'obra simfònica, concertant i de cambra és la que gaudeix de major presència, a la seva època va destacar especialment per les nombroses òperes i ballets que va compondre. El mateix Goethe va sol·licitar, sense èxit, el suport de Wranitzky per la seva obra Zauberflöte zweiter Teil, la que posteriorment inspiraria a Mozart en la famosa Flauta Màgica. Pel que fa a la música del dia, recordem que Wranitzky va compondre 51 simfonies la majoria de les quals tenen quatre moviments en l'ordre clàssic estàndard, sovint amb una introducció lenta. La Simfonia en Do Major "Joia de la Nació Hongaresa" s'estructura d'aquesta forma. Breu adagio maestoso, vivace assai, larghetto con moto affettuoso i finale allegro. Escrita el 1790 i dedicada al poble hongarès, està pensada per a gran orquestra, timbales i trompetes incloses. En clau solemne, és una bella simfonia clàssica en la forma amb un primer moviment marcadament festiu i d'exaltació, un segon moviment extens i pausat que es transforma per finalitzar pomposament. Si bé al seu temps va gaudir d'una fama equivalent a la de Haydn el cert és que tant bon punt va morir el seu nom, inesperadament, va desaparèixer d'escena. Com a anècdota hem de remarcar que Mozart es va inspirar en la seva Oberon, König der Elfen (escoltar un fragment aquí) del 1789 a l'hora de compondre la Flauta Màgica. Voldria creure que Wranitzky, un dels grans clàssics a l'ombra dels genis que tots coneixem, encara ha de viure una nova edat d'or. El seu renéixer ha començat per les simfonies, en seguiran les seves òperes o potser els seus ballets? Qui sap, tant de bo no l'oblidem en l'intent!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Hungarian Chamber Orchestra; Vilmos Tatrai (1912-1999)
RECICLASSICAT: WRANITZKY, Paul (1756-1808)
AMAZON: Vilmos Tátrai – Wranitzky: Symphony in C Major

IMSLP: Paul Wranitzky (1756-1808)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Vilmos Tátrai – Wranitzky: Symphony in C Major / Csermak: Threatening Danger of Love of the Fatherland

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Suites, Op. 2

Obra de Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785), pintor francès (1)

- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -

En el dia de la celebració del seu 341è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Sébastien Jacques Leclerc (París? 1734 - 1785) va ser un pintor francès. Fill de Sebastien Leclerc el Jove i net de Sebastien Leclerc, va seguir la tradició artística familiar. La seva vida es desconeix, no obstant, va pintar obres de gènere i de contingut eròtic. Va ser autor de nombrosos gravats.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785) - Altres: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785)

---

Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (París, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un compositor francès. Fill de Martin Hotteterre, va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey (diòcesi d'Évreux) que va pertànyer a la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. Van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i compositors. Jacques va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista i baix, però sobretot va ser flautista de cambra del rei i famós virtuós. Se'l va anomenar "El Romà" ja que durant la seva joventut va estudiar a Roma. Va ser un prestigiós mestre, els manuals d'interpretació del qual van concitar l'interès tant a França com a l'estranger i figuren entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. De la seva producció destaca Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va tractar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. Com a compositor va compondre sonates i suites amb continu per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets amb baix i diverses sonates per a tres instruments d'estil italianitzant. El seu oncle Jehan (mort el 1691) es va establir a París i cap el 1650 va entrar a la cort de Versalles com a alt d'oboè i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la Museta. El seu oncle Louis (mort el 1714) va ser flautista del rei. El seu pare, Martin (mort el 1712), va ser intèrpret d'oboè i Museta de Poictou. El seu germà Jean (mort el 1720) va ser oboista, compositor i intèrpret de Museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals destaquen Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin va morir a París el juliol de 1763.

OBRA:

Publicada a París:
op.
2 Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3 Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4 Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5 Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6 Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8 Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9 Concert du rossignol (n.d.), lost
Arr.: Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721); Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721); Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

- Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
- L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
- Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)

Font: En català: No disponible - En castellano: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - In english: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - Altres: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)

---

Parlem amb veu pròpia...

La família Hotteterre va ser, probablement, una de les musicalment més extenses de França. Amb major o menor fortuna segons el cas, tota una generació d'Hotteterre(s) van tenir en la música i en les seves variants, la font de la seva vida. Constructors d'instruments, intèrprets i compositors, i establerts principalment a París o al seu entorn, els Hotteterre s'han guanyat un capítol singular de la vasta història musical francesa. De tots ells, Jacques Martin "el Romà", per la seva estada a Roma, va ser el més reconegut i admirat. Autor de nombroses obres de cambra en què la flauta n'era l'instrument destacat, va ser també prolífic pel que fa a diferents mètodes teòrics per a instruments com la mateixa flauta, ja fos de bec, travessera, dolça, etc., com per la musette o cornamusa. En el recull d'avui, tot i que no escoltarem la musette ja que la reservarem pel dia que explorem el seu germà Jean Hotteterre, escoltarem la Suite en Sol major No.2 i la Suite en Sol menor No.4 característiques de l'època per a flauta o clavecí segons el cas i amb acompanyament, obbligato, del baix continuo amb l'excepció de la Suite No.2. Allemandes, gavotes, preludis, minuets o gigues, entre altres, són moviments inherents d'aquestes suites publicades el 1708. En general, obres agradables, potser repetitives en certs moments, però correctament interpretades d'un autor francès a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Camerata Köln
JPC: Hotteterre: Complete Chamber Music, Vol. 1

IMSLP: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Jacques Hotteterre – Hotteterre: Complete Chamber Music, Vol. 1 – Suites, Op. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KIEL, Friedrich (1821-1885) - Piano Concerto, Op.30 (1864)

Obra d'Enrico Bandini (1807-1888), pintor italià (1)

- Recordatori de Friedrich Kiel -

En el dia de la commemoració del seu 129è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Enrico Bandini (Parma, 13 de setembre de 1807 - Parma, 27 de febrer de 1888) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Parma amb Giovanni Tebaldi. El 1836 va guanyar el premi anual de la competència amb el treball acadèmic de L'assassinat de Pompeu. La duquessa Maria Luigia li va encarregar El sopar a Emmaus per a l'església parroquial de Sala Baganza. Va fer un viatge d'estudis a Roma on va crear diversos treballs que posteriorment va enviar a Parma tot i que molts d'ells es van perdre. També va ser autor d'algunes còpies parcials d'obres de Rafael com l'Escola d'Atenes. Va ser nomenat inspector de l'Acadèmia de Belles Arts de Parma. Es va especialitzar en el retrat, alguns d'ells conservats a la Pinacoteca Stuard de la seva ciutat natal. Va morir a Parma el febrer de 1888.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Enrico Bandini (1807-1888)

---

Parlem de Música...

Friedrich Kiel (Puderbach, 8 d'octubre de 1821 - Berlín, 13 de setembre de 1885) va ser un compositor i professor de música alemany. Dotat d'una gran precocitat, als onze anys ja escrivia composicions de notable consistència, després de perfeccionar els seus estudis i de desenvolupar diversos càrrecs, el 1865 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. El 1866 fou nomenat professor de composició del Conservatori Stern i el 1870 de la Reial Acadèmia de Berlín, en la que va ajudar, de forma determinant, en la formació d'un gran nombre d'alumnes entre ells Jacob Adolf Hägg, Robert Kahn, Arnold Mendelssohn, Zygmunt Noskowski, Charles Villiers Stanford o Ignacy Jan Paderewski, entre molts altres (veure llistat). Les seves composicions, malgrat que no van rebre el reconeixement unànime, mereixen un lloc important en la història de la música, tant per la perfecció de la factura com per la delicadesa de la inspiració. Va rebre nombroses condecoracions les quals, amablement, va rebutjar. A excepció del gènere dramàtic i teatral, va escriure música per a tota classe de gèneres, destacant especialment la seva obra de cambra i la seva producció religiosa de la que cal remarcar els dos rèquiems que va compondre, una Missa solemnis, l'Oratori Christus, un Stabat Mater, un Te Deum... En total quasi un centenar d'obres (opus). Va morir a Berlín el setembre de 1885.

Font: En català: Friedrich Kiel (1821-1885) - En castellano: No disponible - In english: Friedrich Kiel (1821-1885) - Altres: Friedrich Kiel (1821-1885)

---

Parlem amb veu pròpia...

L'apassionant història de Friedrich Kiel té més a veure amb la seva dedicació quasi obsessiva per la docència que per la seva labor com a compositor. De fet, la seva carrera en aquest sentit no es va consolidar fins la presentació en públic de la seva gran obra mestra, l'oratori Christus (1874). En motiu d'aquest va ser guardonat massivament i va rebre nomenaments de prestigi en molts centres musicals alemanys però misteriosament ell en va renegar, incloent la prestigiosa oferta per anar a Leipzig com a director del cor. Aquest caràcter recelós per tot "allò públic" no va ser motiu de crítica sinó d'admiració. No obstant, aquest perfil il·limitadament introvertit va perjudicar la seva projecció tant bon punt va morir ja que ràpidament va ser oblidat. En aquest sentit, tot i la recuperació lenta però incansable de molts dels seus treballs, el repertori editat és relativament petit si tenim en compte la seva extensa producció. Musicalment, Kiel és un compositor que fàcilment ens ajudarà a definir el significat de música acadèmica. Ús mesurat i liberal dels esquemes ortodoxos, un subtil sentimentalisme romàntic que s'enquadra sempre en la nitidesa clàssica de les estructures i un tractament minuciós dels recursos instrumentals, ja sigui mantenint la tessitura amb la lleugeresa d'els arcs o assolint la plenitud simfònica gràcies a la presència del piano. El Concert en Si bemoll opus 30 per a piano i orquestra, de 1864 i dedicat al seu admirador Hans von Bulow, és l'exemple d'aquesta puresa acadèmica. Melodies audaces dominen l'extens primer moviment. El breu andante con moto ens evoca un paisatge oníric per veure's sacsejat pel dansaire i animat rondó allegro vivace final, un moviment pel lluïment del piano solista. Tot i la seva brevetat, no oblidarem les precioses i celestials 3 Romances opus 69. Tres petites obres per a viola i piano, aparentment simples, d'atmosfera tranquil·la i propera a Schumann. Kiel va ser mestre de centenars d'alumnes, alguns d'ells, i posteriorment, destacats músics. Entre classe i classe, potser a l'hora de berenar i abans de sopar, inesperadament, també va trobar un temps d'or per compondre i regalar al món aquests tresors inoblidables!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Martin Roscoe (piano); BBC Scottish Symphony Orchestra; Martyn Brabbins (conductor)
INTÈRPRETS: Megumi Hashiba (piano); Rainer Moog (viola)
RECICLASSICAT: KIEL, Friedrich (1821-1885)
HYPERION: Fuchs & Kiel: Piano Concertos
AMAZON: Romantic Works for Viola & Piano

IMSLP: Friedrich Kiel (1821-1885)

CPDL: Friedrich Kiel (1821-1885)

SPOTIFY: Rainer Moog – Romantic Works for Viola & Piano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764) - Deus Noster refugium

Obra de François Boucher (1703-1770), pintor francès (1)

- Recordatori de Jean-Philippe Rameau -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

François Boucher (París, 29 de setembre de 1703 - París, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès famós per les seves escenes pastorals i mitològiques, clars exemples de l'alegria i sensualitat del rococó, estil del que en va ser un dels màxims exponents juntament amb Jean-Honoré Fragonard. Boucher, fill d'un fabricant de puntes, va néixer a París. Encara que va estudiar amb el pintor François Le Moyne, l'estil delicat del seu contemporani Antoine Watteau va influir més en la seva obra. El 1723, Boucher va obtenir el Premi de Roma, ciutat on va estudiar durant els anys 1727-1731. Després de tornar a França, va pintar centenars de quadres, panells decoratius de gabinet, cartrons per a tapissos, escenografies i il·lustracions de llibres. El 1734 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. Va realitzar cartrons per a la fàbrica de tapissos de Beauvais i el 1755 va ser nomenat director de la fàbrica de tapissos dels Gobelins. El 1765 el rei el va nomenar primer pintor de la cort, director de la Reial Acadèmia de Belles Arts i dissenyador de la Reial Fàbrica de Porcellana. El seu èxit es va veure incrementat pel mecenatge de la Marquesa de Pompadour, l'amant predilecte de Lluís XV, de qui en va pintar diversos retrats. Les seves representacions de deïtats femenines clàssiques, amables, desimboltes i abillades com elegants pastors van fer les delícies del públic, que el va considerar el pintor de moda de l'època. Entre les seves nombroses obres destaquen les pintures del Triomf de Venus (1740, Museu d'Estocolm) i Nu en repòs (1752, Alte Pinakothek, Munich), així com la sèrie de tapissos Els amors dels déus (1744). L'estil fàcil i sentimental de Boucher va ser molt imitat però al posar-se de moda l'estil neoclàssic, va perdre el favor del públic. Va morir el 30 de maig de 1770 a París.

Font: En català: François Boucher (1703-1770) - En castellano: François Boucher (1703-1770) - In english: François Boucher (1703-1770) - Altres: François Boucher (1703-1770) 

---

Parlem de Música...

Jean-Philippe Rameau (Dijon, 25 de setembre de 1683 - París, 12 de setembre de 1764) va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc. Format per son pare, organista de Dijon, Jean-Philippe Rameau va fer un curt viatge a Itàlia, que no el va portar més enllà de Milà. Després, al principi de la seua carrera, va exercir a diverses ciutats, com ara Avinyó, Lió o Clarmont d'Alvèrnia. Després es va instal·lar a París, completant la seua formació d'organista amb Louis Marchand (1669-1732). El seu primer llibre de clavecí mostra la influència d'aquest mestre. Va ser titular dels orgues de diverses esglésies a París, però no va deixar cap obra per a aquest instrument. Tot i haver conservat un gran prestigi després de la seva mort, la seva obra lírica va ser oblidada i ignorada durant 140 anys. Hom reverenciava Rameau com un dels més grans músics francesos, hom interpretava al piano algunes de les seves obres per a clavecí – entre d'altres el famós « tambourin » – però mai no va passar pel cap de ningú tornar a muntar una de les seves òperes fins a les primeries del Segle XX, quan la Schola Cantorum de París dirigida per Charles Bordes va representar l'acte de ballet la guirlande, obra encisadora i sense massa pretensions. La música de Rameau s'ha beneficiat del ressorgiment que ha experimentat la música antiga. La major part de la seva obra lírica, temps enrere considerada impossible d'executar, disposa avui dia d'una discografia de qualitat pels conjunts barrocs més prestigiosos. Totes les seves grans obres han estat representades, i gaudeixen sempre d'un gran èxit, principalment Les Indes galantes. L'estrena (!) de la seva darrera tragèdia lírica, Les Boréades, va tenir lloc l'any 1982 al Festival d'Ais de Provença (els assajos havien estat interromputs l'any 1764 arran de la mort del compositor). Rameau és, amb François Couperin, un dels capdavanters de l'escola francesa de clavecí del Segle XVIII. Els dos músics tenen un estil molt diferent, i tenint en compte el volum respectiu de la seva producció, la música de Rameau potser presenta aspectes més variats: peces en la més pura tradició de la suite francesa, peces imitatives (El cant dels ocells, La gallina) i de caràcter (Els planys tendres, La conversa de les Muses), peces de virtuosisme a l'estil d'Scarlatti (Els remolins, Les tres mans), peces on poden trobar-se les innovacions del teòric i investigador en matèria d'interpretació (L'Enharmònic, Els cíclops). Les peces s'han agrupat tradicionalment per tonalitat, però cal una bona dosi d'autopersuasió per veure-hi l'estructura de la suite.

Font: En català: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) - En castellano: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) - In english: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) - Altres: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) 

---

Parlem amb veu pròpia...

"Rameau va ser el major geni musical que ha produït França", paraula de Saint-Saens. Ho deia el músic encarregat de supervisar l'edició de les seves obres completes el 1895. No sorprèn aquesta afirmació admirativa si es té en compte que la recuperació de la música de Rameau va començar amb l'interès dels romàntics francesos per trobar un esperit diferenciador de la música nacional francesa. Ningú millor que Jean Philippe Rameau, capdavanter de l"estil francès creat per Lully i ardent defensor de l'òpera francesa enfront de la italiana, per encarnar aquest esperit nacional. Tot plegat si tenim en compte no només la seva producció musical sinó les seves aportacions teòriques a l'estudi de l'harmonia que van culminar en la fixació de l'acord perfecte major i les seves inversions com a bases per a la modulació tonal, assoliment que perviu en els nostres dies. La vida de Rameau va estar marcada per episodis polèmics i disputes científiques i teòriques, tot i haver gaudit del mecenatge de rics patrons i haver aconseguit ser l'home de confiança del rei. Amb tot Rameau mai es va considerar un músic pràctic i va preferir veure's a sí mateix com un filòsof o científic. Segons testimonis recollits per contemporanis, la seva dona mai va sentir presumir de les seves composicions en quaranta anys de matrimoni. Arribat al món de l'òpera complerts els cinquanta anys va aconseguir grans èxits en els teatres cortesans i repercussió popular amb el triomf de les seves tragèdies líriques, però les desqualificacions a D'Alembert i Rousseau, així com les seves disputes amb els enciclopedistes, li van suposar el silenciament i la desaparició del repertori fins que a mitjans del segle XIX va renéixer l'interès per la investigació de les músiques del passat nacional i es va iniciar la seva exhumació definitiva. (extracte de Cruz, Luis "La gallina de Rameau. Sobre teoría y práctica musical del siglo XVIII francés", Revista Clarin, maig 2009). Actualment a Rameau l'associem al clavecí, obra de joventut, i a la música dramàtica, obra de maduresa. No obstant, tot i que substancialment més desconegut, també va compondre tres Grands Motets, forma característica de la França pre-clàssica, en el període 1713-1715. Quam dilecta, In convertendo i Deus noster refugium. Comparables en qualitat a les del seu compatriota De Lalande, Rameau les va compondre, curiosament, per a grans celebracions públiques i no amb les connotacions religioses pròpies del text en llatí de la Bíblia. De fet, el salm 46, Deus nostre refugium, és la partitura que he seleccionat en aquest dia de commemoració del seu 250è aniversari de decés. Testimoni d'un virtuós contrapunt, els passatges lírics, propers a la que posteriorment seria la seva internacional carrera teatral, són de gran bellesa i es combinen d'una forma sublim amb el cors tant singulars i endèmics de la França dels segles XVII i XVIII. Estructurat en 10 moviments (àries, duets, tercets, quartets i cors), la instrumentació és la pròpia de l'època amb violins, viola, viola de gamba, 2 oboès i continuo. La interpretació, sota la batuta d'experts de l'escena francesa, converteix aquesta audició en un autèntic regal que augmenta, si això és possible, el "hype" per un autor convertit en tota una llegenda de la França setcentista!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Le Concert Spirituel; Herve Niquet

RECICLASSICAT: RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764)
AMAZON: Rameau - Les Grands Motets 

IMSLP: Jean-Philippe Rameau (1683-1764)

CPDL: Jean-Philippe Rameau (1683-1764)

SPOTIFY: Véronique Gens/Isabelle Desrochers/Jean-Paul Fouchécourt/Hervé Lamy/Peter Harvey/Marcos Loureiro de Sa/Le Concert Spirituel/Herve Niquet – Rameau - Les Grands motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

UCCELLINI, Marco (c.1603-1680) - La Bergamasca, Sonate, Correnti e Arie

Obra de Gérard de Lairesse (1640-1711), pintor holandès (1)

- Recordatori de Marco Uccellini -

En el dia de la commemoració del seu 334è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gérard de Lairesse (Liège, 11 de setembre de 1640 - Den Haag, juny de 1711) va ser un pintor flamenc. Nascut a Lieja, es va instal·lar a Amsterdam el 1665. Aquell mateix any, Rembrandt va pintar el seu cèlebre retrat que ens el mostra malaltís, amb el nas deforme i demacrat, a causa d'una sífilis congènita. Malgrat la seva delicada salut, Lairesse va arribar a viure 70 anys. El seu art es mou en una línia classicista, lluny de la tradició holandesa i més pròxim a la pintura cortesana francesa. De fet, Lairesse va contribuir a la penetració del gust francès a Holanda. Conegut amb el sobrenom de "El Poussin holandès" i fins i tot comparat amb Rafael Sanzio, va produir majoritàriament pintures de gran format, de mitologies i al·legories, si bé també va explorar temes bíblics. El seu estil sembla derivar de múltiples artistes italians i francesos d'una generació anterior, com Salvatore Rosa, Giovanni Benedetto Castiglione, Carlo Maratta i el ja esmentat Poussin, i connecta encara més amb contemporanis seus com Charles Le Brun i Sebastiano Ricci. Es poden esmentar obres com ara Al·legoria dels cinc sentits, de 1668, Al·legoria de la llibertat del Comerç i Venus presentant les armes a Eneas. Si bé va pintar amb evident solvència, no va ser tan hàbil en el color com en el dibuix i va introduir tons metàl·lics per mitjà d'una pinzellada polida, creant contrasts una mica durs. La seva tasca com a gravador és potser més estimada. El 1690, va quedar cec, per la qual cosa a partir d'aleshores es va dedicar a la teoria artística. Els seus escrits es van recopilar als llibres Fundació del dibuix (1701) i en El gran llibre de la pintura (1707). Gérard de Lairesse va morir a La Haia el juny de 1711.

Font: En català: Gérard de Lairesse (1640-1711) - En castellano: Gérard de Lairesse (1640-1711) - In english: Gérard de Lairesse (1640-1711) - Altres: Gérard de Lairesse (1640-1711)

---

Parlem de Música...

Marco Uccellini (c.1603 - Forlimpopoli, 11 de setembre de 1680) va ser un compositor italià. Va iniciar els seus estudis a Assisi. Des d'allà es va traslladar a Modena en una data anterior al 1639. El 1641 es va convertir en instrumentista a la Cort de Francesc I d'Este i el 1647 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Modena, un càrrec que va mantenir fins el 1665. A partir d'aleshores, i fins el dia de la seva mort, va treballar a la Cort dels Farnese de Parma com a mestre de capella. En aquell període va compondre nombrosa música vocal la qual, malauradament, s'ha perdut. Actualment, la petita producció d'Uccellini que es preserva és estrictament instrumental amb l'excepció d'una sèrie de salms concertants del 1654. Va morir a Forlimpopoli el setembre de 1680.

Instrumental:
Publicada majoritàriament a Venècia.
- Sonate, sinfonie et correnti, a 2–4, bc, libro II (1639)
- Sonate, arie et correnti, a 2–3, bc [libro III] (1642)
- Sonate, correnti et arie, a 1–3, bc, op.4 (1645/R); 2 sonatas, 3 correnti and 3 arias ed. L. Torchi, L’arte musicale in Italia, vii (Milan, 1907)
- Sonate, over canzoni, vn, bc, op.5 (1649)
- Ozio regio: compositioni armoniche sopra il violino e diversi altri strumenti, a 1–6, bc, libro VII (1660 abridged [lost]; Antwerp, 2/1668 as Sonate sopra il violino)
- Sinfonici concerti brevi e facili, a 1–4, op.9 (1667)
- Sinfonie boscareccie, vn, bc, 2 vn ad lib, op.8 (Antwerp, 1669)

Religiosa:
- Salmi, 1, 3–5vv, bc, concertante parte con instrumenti e parte senza, con Letanie della beata virgine, 5vv, bc, op.6 (1654)

Teatral:
- Le navi d’Enea (ballet, A. Guidi), Parma, 1673, lost
- Gli eventi di Filandro ad Edessa (op, G. Gaddi), Parma, Collegio dei Nobili, 1675, lost
- Il Giove d’Elide fulminato (ballet, Guidi), Parma, 1677, lost

Font: En català: Marco Uccellini (c.1603-1680) - En castellano: Marco Uccellini (c.1603-1680) - In english: Marco Uccellini (c.1603-1680) - Altres: Marco Uccellini (c.1603-1680)

---

Parlem amb veu pròpia...

Marco Uccellini, d'alguna forma, ens enllaça amb Johann Christoph Pez, el nostre convidat de dimarts. No per la coincidència temporal sinó per la proximitat de la seva música tot i parlar d'autors de geografies i d'ambients musicals diferents. Uccellini, a diferència de l'alemany, no es va moure del seu país de naixement, Itàlia. Allà, i proper a la filosofia de mestres com Giovanni Battista Vitali, Maurizio Cazzati, Biagio Marini o Giovanni Maria Bononcini entre altres, va desenvolupar una carrera principalment instrumental si bé amb obligacions religioses fruit dels successius càrrecs de mestre de capella que va desenvolupar a Mòdena i a Parma sota protecció i supervisió reial. Per tant, i en certa forma, la influència italiana de Pez també deriva possiblement d'Uccellini qui a la vegada va influenciar a l'omnipresent Corelli. Com a compositor, tot i saber que va escriure nombrosa música vocal avui dia malauradament perduda, destaca per les set col·leccions de música instrumental, l'opus 1 (perdut) i els opus 2-5, amb sonates, simfonies (en la forma barroca, res a veure amb la forma clàssica) i danses de caràcter breu. En la nostra selecció escoltarem, indistintament, obres diverses de les seves col·leccions Opus 3, 4, 5 i 7 d'entre els anys 1642 i 1649. En elles, la preponderància del violí, precisament en un temps en què la tècnica per aquest instrument evolucionava contínuament, és evident. La majoria de les sonates, àries i correnti estan escrites en la forma ternària. Per tant, la variació i repetició seqüencial de temes i frases són els mètodes preferits de l'italià. La instrumentació la formen violins (1 o 2 segons el cas), violoncel, arxillaüt i clavicèmbal. La curiositat, en el seu cas, és el nom o etiqueta que sovint dóna a les sonates: La Bergamasca, La mia Pedrina, La Prosperina, Questa bella Sirena... Uccellini no s'inventa aquests noms en un inesperat atac de creativitat sinó que fa referència a les fonts populars, sovint danses, que han inspirat la seva música. El terreny instrumental situat en el primer barroc, com el d'avui, em resulta en gran part desconegut no obstant, i personalment, crec estar escoltant el ressò d'una generació de compositors que més enllà de la fama i els emoluments cercaven la major virtuositat possible tot afinant els instruments i les oïdes fins a nous límits mai abans explorats!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Conserto Vago 
INTÈRPRETS: The Arcadian Academy; Nicholas McGegan 
AMAZON: Uccellini: Sonate, Correnti e Arie Op 4, 1645 / Conserto Vago

AMAZON: Uccellini: La Bergamasca- Sonate ed arie a violini e basso 
IMSLP: Marco Uccellini (1610-1680)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Nicholas McGegan – Uccellini: "La bergamasca"

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!