dimecres, 30 de setembre del 2015

DURANTE, Francesco (1684-1755) - Lamentationes Jeremiae Prophetae

Carlo Saraceni - Il Paradiso (c.1598)
Obra de Carlo Saraceni (1579-1620), pintor italià (1)



- Recordatori de Francesco Durante -
En el dia de la commemoració del seu 260è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carlo Saraceni (Venècia, 1579 - Venècia, 16 de juny de 1620) va ser un pintor italià. El 1598 es va traslladar a Roma, unint-se a l'Accademia di San Luca el 1607. Tot i que mai va visitar França, parlava un francès fluid i va tenir seguidors francesos. Les seves pintures no obstant van mostrar influències dels paisatges densament boscosos i amb figures humanes del pintor alemany resident a Roma Adam Elsheimer. En aquest sentit, Saraceni va pintar sis paisatges que il·lustraven El vol d'Ícar (Museo di Capodimonte, Nàpols), Moisès i les filles de Jethro (National Gallery, Londres) i Mart i Venus (Museu d'Art, São Paulo). Més tard va rebre una marcada influència de Caravaggio, pel que fa a les seves figures monumentals o en els detalls naturals, de manera que es va situar entre els primers "tenebristes" o "caravaggistas". La seva carrera de maduresa es va desenvolupar en la dècada posterior al 1610. El 1616-17 va col·laborar amb els frescos per a la Sala Règia al Palazzo Quirinale de Roma. El 1618 va rebre un encàrrec per dues pintures per a l'Església de S. Maria dell' Anima. El 1620 va tornar a Venècia, on va morir el juny d'aquell any.

Font: En català: No disponible En castellano: Carlo Saraceni (1579-1620) In english: Carlo Saraceni (1579-1620) - Altres: Carlo Saraceni (1579-1620)



Parlem de Música...

Francesco Durante (Frattamaggiore, 31 de març de 1684 - Napoli, 30 de setembre de 1755) va ser un compositor italià i un dels més destacats del barroc tardà a Europa. El setè fill de Gaetano Durante i Orsola Capasso, es va formar inicialment amb el seu pare, un antic cantant a S Maria degli Angeli e S Sossio de Frattamaggiore. Posteriorment, va estudiar amb el seu oncle Don Angelo Durante (c.1650-c.1704), primo maestro del Conservatori San Onofrio de Nàpols, fins el 1705 any en què Francesco va publicar la seva primera obra, el breu drama Prodigii della divina misericordia verso I devoti del glorioso S Antonio di Padova, estrenat a Nàpols. El seu rastre es perd fins el 1728 any en què va assolir el càrrec de primo maestro al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols. Pel que sembla, també va estudiar a Roma amb Pasquini i Pitoni durant els primers anys del segle XVIII. La influència musical romana en l'obra de Durante ha fet creure en aquesta possibilitat tot i l'absència de registres i documents que així ho acreditin. A partir del 1730 va començar a viatjar per Àustria, Alemanya i Bohèmia països on s'han localitzat nombroses còpies dels seus treballs. Al seu retorn a Nàpols, va assolir diversos càrrecs si bé va mantenir la seva principal dedicació a la docència en el Conservatori on va tenir notables alumnes com Pergolesi, Girolamo Abos, Domènec Terradellas i Joseph Doll, entre molts altres. Després de 10 anys de servei, va renunciar al seu càrrec el setembre de 1739, càrrec que va assumir Francesco Feo. Els tres anys següents Durante va romandre inactiu i no va ser fins el 1742 que va accedir a un càrrec al Conservatori di S Maria di Loreto de Nàpols, amb alumnes com Piccini, Paisiello o Jommelli, i on hi va treballar el 13 anys següents, fins el setembre de 1755, any de la seva mort.

OBRA:

Vocal music is with instruments unless otherwise stated; only autographs, unique or rare copies and extensive collections are noted

Vocal religiosa:

Sacred dramas:
Prodigii della divina misericordia verso I devoti del glorioso S Antonio di Padova (scherzo drammatico, A. Rolandi), Naples, street perf., 13 June 1705, music lost, lib I-Nn
La cerva assetata ovvero L’anima nelle fiamme della gloria (dramma sacro), Naples, 18 Feb 1719, lost
5 (monodic) choruses for Flavio Valente (tragedy, Duke Annibale Marchese), in A. Marchese dei Marchesi di Camerota: Tragedie cristiane (Naples, 1729), D-Bsb, I-Bc, Mc, Nc
Abigaile (dramma sacro), Rome, Oratorio de’ RR PP della S Filippo Neri, 22 Nov 1736, music lost, lib C-Tu
S Antonio di Padova (dramma sacro, G. Terribilino), Naples, Oratorio de’ RR PP della Congregazione di S Filippo Neri, 1753, I-Vsmc

Masses, mass movements:
25 masses (Ky-Gl):
Missa S Ildefonsi, e, 5vv, 1709, D-MÜs*;
Missa breve, F, 4vv, 1734, F-Pc*; G, 8vv, 1742, GB-Lbl [4vv missing];
Missa in afflictionis tempore, F, 5vv, 1749, F-Pc, GB-Lbl*, I-Nc [without obs];
A, 8vv, 1753, F-Pc, GB-Lbl*;
C, 8vv, CZ-Pak;
C, 5vv, D-Dlb [2 copies, 1 with Cr, a, 4vv, and alterations by J. Zelenka], I-Fa;
Missa col canto fermo, D, 5vv, F-Pc, GB-Lbl*, I-Nc;
Missa in pastorale, D, 4vv, Nc, Plp, Plst;
D, 4vv, F-Pc [solo vv missing];
D, 4vv, GB-Lbl;
D, 4vv (SSAB), I-Nc;
F, 3vv (SSB), bc, BGi*;
G, 5vv, GB-Lbl;
G, 4vv, I-PAc;
Missa in pastorale, A, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Missa in pastorale, A, 4vv, I-Rvat;
B , 5vv, CZ-Pak, D-Dlb [with addns and alterations by Zelenka];
B , 4vv, CZ-Pak [2 copies, 1 attrib. Pellegrini];
B , 4vv, Pak [2 copies, 1 attrib. Ursini];
B , 4vv, F-Pc, GB-Lbl [Qui tollis is separate], I-Nc [no Qui tollis];
c, 5vv, F-Pc; c, 4vv, CZ-Pak, D-LEbh [with autograph alterations by J.S. Bach, seebwv, Anhang 26, and without attrib. to Durante];
d, 4–8vv, D-Müs [incl. separate copy of a Gl, C, 4vv, 1724];
a, 5vv, MÜs [attrib. Angelo Durante], US-Bp

2 masses (Ky-Gl-Cr), both doubtful:
G, 4vv, NL-At;
a, 5vv, F-Pc

3 a cappella mass cycles:
C, 3vv (ATB), org, GB-Lcm;
C (without Cr), 3vv (TTB), org, D-Bsb, F-Pc, Vnm, ed. in Musica sacra, ii/11 (n.d.);
Missa in Palestrina, d, 4vv, org, F-Pc, GB-Lbl, I-BGc, Nc [dated 17–18 Oct 1739] and over 30 other copies, ed. V. Dufaut (Paris, 1821)

Mass cycle, a, 3vv (SSB), org, Mc [2 copies, 1 with Funzione delle palme, 4vv, org, and proper of mass for Palm Sunday (int, grad, off, post communion)]
Gl, D, 8vv, GB-Lcm;
Cr, D, 4vv, I-Mc;
Cr, D, 4vv, Mc;
Cr, G, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Cr, G, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Cr, A, 4vv (SSTB), I-Nc, Td;
Cr, a, 4vv, D-Dlb [with mass, C, 5vv, and addns by Zelenka];
Cr-San-Benedictus-Ag, D, 4vv, F-Pc

3 Requiem masses:
c, 8vv, Pc, GB-Lbl* [dated 1746];
g, 4vv, F-Pc, I-Mc, Nc [dated 1755], Nf [dated 27 Nov 1738];
a, 3vv (SSB), D-Mbs, MÜs

3 Requiem masses, all doubtful:
F, 4vv, I-Bc;
F, 4vv, Sd;
G, 3vv (SSB), GB-Lbl, inc.

Other sacred vocal:
13 motets:
Ad presepe venite (Motetto in pastorale), 4vv, GB-Lbl*;
Ave virgo sancti amoris, S, Lbl*;
Cessent corda, D, 5vv, Lbl*;
Cito pastores (à pastorale), 4vv, Lbl*, I-Nc [O sapienta eterna];
Ecce pietatis [Dormine benigne Jesu] (Nonna in pastorale), S, Nc;
Inter choros virginales, 5vv, GB-Lbl;
Jam si redit luminosa, 8vv, Lbl*;
Jam videtur, 4vv, 1743, F-Pc, GB-Lbl [Inter coeli delitias];
O vos chori triumphales, CZ-Pak;
Sacerdotes sancti, S, A, ?1713, D-MÜs;
Surge aurora, 4vv, GB-Lbl*;
Surge fama, 5vv, Lbl*;
Tacete sonate, 4vv, Lbl*

Ants, hymns, offs, seqs:
Alma Redemptoris, E , B, Dec 1739, Lbl, ed. in Musique sacrée, vii (Paris, n.d.);
Alma Redemptoris, g, S, 1739, A-Wn;
Ego sum panis, 4vv, bc, GB-Lbl;
Inviolata integra, S, F-Pc, GB-Lbl, ed. A. Lafitte (Paris, 1859);
Iste confessor, 4vv, Lbl; O divi amoris (Inno per S Francisci), 4vv, Lbl*;
O glorioso Domina, A, 5vv, Lbl;
Pange lingua, 5vv, Lbl, Tantum ergo ed. in Musique sacrée, xviii (Paris, n.d.);
Per signum crucis, 4vv, org, I-Mc, ed. F.X. Witt, Cantus sacris (Regensburg, 1874);
Salve flos (cantus de scto Wenceslao Martyre), S, C-BM;
Salve regina, F, B, Nc;
Salve regina [per il Sigr Praun], d, B, 1739, GB-Lbl*;
Salve regina, d, B, B, unacc., 1753, Lbl*, ed. in Musica sacra, iii (n.d.);
Salve regina [per gli alunni del Conservatorio di S Onofrio], c, S, D-MÜs;
Stabat mater, S, S, A, (SA), org, F-Pc [frags.*];
TeD, 5vv, Pc, GB-Lbl, I-Ac [4vv], Nc [4vv];
Veni sponsa Christi, D, 4vv, F-Pc;
Veni sponsa Christi, D, 5vv, GB-Lbl*;
Vexilla regis, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*, ed. in Musique sacrée (Paris, n.d.)

Canticles:
Mag, D, 4vv, bc, A-Wn, D-Mbs;
Mag, B , 5vv, I-Nc*, revised version, 4vv, D-Dlb, F-Pc, I-BGc [attrib. G.B. Pergolesi], Nc, ed. D. Hellmann (Stuttgart, 1968), arr., 4vv, org, D-MÜs [dated 1746], F-Pc, I-Nc, Rvat, arr. G. Jannaconi, 8vv, org, D-MÜs, inc.;
Mag, B , 4vv, I-PIp;
Mag, B , 4vv, org, A-Wn, D-Mbs;
Mag, E , 4vv, Bsb*, arr. 3vv (SSB), org, Bsb*, I-Mc;
Mag, a, 4vv, org, Mc;
Mag, a, 4vv, GB-Lbl, I-Nc, US-BE;
Mag, a, 8vv, 1752, F-Pc, GB-Lbl*;
Nunc dimittis, 5vv, 1749, Lbl

Pss:
Beatus vir, C, 4vv, Lbl;
Beatus vir, C, 4vv, Lbl;
Beatus vir, C, 5vv, ?1715, D-MÜs;
Beatus vir, A, 5vv, ?1735, MÜs, attrib. Francesco Feo, Dlb, I-Fn*;
Beatus vir, F, 4vv, D-Bsb [misattributed to Pergolesi], F-Pc, GB-Lbl;
Benedictus Dominus Deus Israel, 3vv (SSB), org, I-Mc;
Confitebor, D, 1v, Nov 1744, F-Pc, GB-Lbl*;
Confitebor, A, 4vv, Lbl;
Confitebor, a, 4vv, I-Sd;
Confitebor, c, 4vv, org, D-WRgs;
Crediti, 4vv, org, I-Mc;
De profundis, 8vv, org, D-WRgs;
De profundis, a, 8vv, org, WRgs;
Dixit Dominus, D, 4vv, F-Pc, GB-Lbl;
Dixit Dominus, D, 5vv, A-Wn, B-Bc;
Dixit Dominus, D, 5vv, 1751, F-Pc, GB-Lbl*,
Dixit Dominus, D, 5vv, D-MÜs;
Dixit Dominus, D, 8vv, 1753, F-Pc, GB-Lbl*;
Dixit Dominus, D, 8vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Dixit Dominus, F, 8vv, Lbl;
Dixit Dominus, B , 3vv [SSB], bc, Lbl*;
Laetatus sum, a, 4vv, F-Pc, GB-Lbl;
Laudate pueri, C, 4vv, bc, D-MÜs, Dlb, I-Vnm;
Laudate pueri [detto il Grottesco], G, 4vv, D-MÜs [dated 1732], F-Pc, GB-Lbl?* [dated 7 Dec 1731];
Laudate pueri, G, 8vv, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc (arr. 4vv);
Laudate pueri, D, 8vv, 1714, D-MÜs;
Laudate pueri, A, 1v, GB-Lbl*;
Miserere per la Chiesa di S Nicolò di Bari, 5vv, org, D-MÜs [misattributed to A. Sacchini], GB-Lbl [dated 1754, inc.], I-Mc [misattributed to P. Cafaro], MOe [dated 1765, ‘fatto 1745’], Nc, US-Lc;
2 Misericordias Domini, 8vv, org, A-Wn, D-Bsb, MÜs, F-Pc, I-Mc, Nc, GB-Lbl [1 setting only, both ed. G. Goebel, Die Motette (Neuhausen-Stuttgart, 1974);
Nisi Dominus, 4vv, D-MÜs
Vespro breve (Dixit Dominus, C, 4vv; Confitebor, e, 4vv; Beatus vir, c, 3vv; Laudate pueri, A, 4vv; Mag, c, 4vv), Bsb [Mag, 4vv, org, only], MÜs [Mag, 4vv, org, only], WRgs [Mag, 4vv, org, only], F-Pc, GB-Lbl, I-Mc [Dixit Dominus, Confitebor and Beatus vir only], Nc
Dixit Dominus solenne, 4vv (Dixit Dominus, d; Confitebor, g; Beatus vir, B ; Laudate pueri, D; Laudate Dominum, F; Mag, G), CZ-Pak
Vesper pss with canticle, 4vv, org (Dixit, D; Dixit, C; Confitebor; Beatus vir; Laudate pueri; Lauda Jerusalem; Crediti; In convertendo Domine; Mag; Laetatus sum; Nisi Dominus), I-Mc
3 Lessons for Christmas Day: nocturn 1/I–III, S, S, B, org, Mc

Lessons for Holy Week: Maundy Thursday:
nocturn 1/I, S, S, B, org, GB-Lbl, Lcm, I-Mc, nocturn 1/II, S, S, B, org, Mc, nocturn 1/III, S, S, B, org, GB-Lcm [dated 1752], I-Fc*, Mc;
Good Friday: nocturn 1/I, S, S, B, org, GB-Lbl, Lcm, I-Fc*, Mc, nocturn 1/II, GB-Lbl, Lcm, I-Fc*, Mc, nocturn 1/II, S, 2 other vv, org, GB-Lbl, Lcm [dated 1751], I-Mc, nocturn 1/III, S, S, B, org, Fc*, Mc;
Holy Saturday: nocturn 1/I, S, org, GB-Lbl, Lcm, I-LU, Mc, nocturn 1/II, S, S, B, org, Mc, nocturn 1/III, S, org, Mc

3 Lamentations for Holy Saturday, with insts:
De Lamentatione Jeremiiae Prophetae, f, S, A-Wn, D-Bsb, MÜs, GB-Lbl, Lcm, I-BGc, LU, Mc; Aleph Quomodo, c, S, A, A-Wn, GB-Lcm, I-BGc, Mc;
Incipit Oratio Jeremiae Prophetae, g, 4vv, A-Wn, D-MÜs, Dlb, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-BGc, Mc

Responses, Benedictus, Christus, Miserere for Holy Week, S, S, B, org:
Maundy Thursday: nocturn 1/I–III, F-Pc, I-Fc*, Mc, nocturn 3/I–III, Fc;
Good Friday: nocturn 1/I–III, F-Pc, I-Fc*, Mc, nocturn 3/I–III, Fc;
Holy Saturday: nocturn 1/I–III, F-Pc, I-Fc*, Mc, nocturn 3/I–III, Fc;
Benedictus, Fc, Mc;
Christus factus est, Miserere, F-Pc, I-Fc*, Mc, PS [with addl Requiem aeternam and Et lux perpetua], ed. in Musica sacra (1841)
Si quaeris miracula (Responsorio di S Antonio), S, F-Pc, GB-Lbl*

6 Litanies BMV:
3vv, I-Nf, Rieti;
a, 4vv, GB-Lbl, I-LANc [dated 1731];
e, S, A, F-Pc, GB-Lbl, ed. in Musique sacrée, xxxvii (Paris, n.d.);
e [Breve], 4vv, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Mc, Nc;
g, 4vv, B-Br, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc, ed. in Musique sacrée, xxxvii (Paris, n.d.);
f, 4vv, 1750, F-Pc, GB-Lbl*, I-Nc

Studies:
Canon cum tribus vocibus, 4vv, D-Bsb, F-Pc, I-BGc
Memento Domino David (motet), 8vv, org, for the Real Capella di Napoli, 21 April 1745, D-MÜs
Protexisti me Deus (motet), 5vv, for the Real Capella di Napoli, 21 April 1745, A-Wn, D-Bsb, LEm, Mbs, MÜs, TRb, F-Pc, GB-Cfm, Lbl, Lcm, I-Baf, Mc, Nc, ed. in Musique sacrée, xxxiii (Paris, c1815) and in The Fitzwilliam Music, iii (London, 1825)
6 Motetti sopra il canto fermo, 4vv, I-BGc

Cantatas, arias, duets, terzettos:
6 Cantate spirituali, A, bc, D-MÜs, GB-Lbl, I-Mc, Nc:
Vincesti pur vincesti [Seneca funato ossia La crudelta di Nerone];
*Dove infelice [L’anima del ricco Epulone parlante nell’Inferno];
Lascia alfin mio cor [Il fine dell’ uomo];
Dunque fra pochi stanti [Il giudizio particolare], also F-Pc;
Chi per pietà [Figliuol prodigo], with Non più figlio [Accoglienza pietosa];
Al risuonar di spaventose [Il giudizio universale]

2 Atti di contrizioni per gli Alunni del Conservatorio di Gesù Cristo, 1v:
De più pene al fiero aspetto (aria), D, F;
Si, se pentita (aria), D, e, D-MÜs

A le sue sponde torna il ruscello, S, bc, GB-Lbl;
Almen se non possio (aria), S, F-Pc; Ciel se mai in giusto sei, S, bc, Pc; De sventura passo lore (aria), S, Pc
XII duetti [madrigali, canzoni] da camera, S, A, bc [based on recits from solo cantatas by A. Scarlatti]:
Andate, o miei sospiri;
Son io, barbara donna;
Qualor tento scoprire;
Alme, voi che provaste;
Mitilde, alma mia;
O quante volte;
Mitilde, mio tesoro;
Fiero, acerbo destin;
La vezzosa Celinde;
Amor, Mitilde, è morta;
Dormono l’aure estive;
Alfin m’ucciderete: principal source, GB-Lbl, arr. S, S, bc with embellishments by G. Masi, 1776, as Duetti per studio di maniera di cantare e per essercizio di accompagnare al cembalo, Lcm, I-Rsc; ed. L. Cherubini (Paris, c1822), ed. F. Maier (Leipzig, 1844), ed. M. Ivanoff-Boretsky (Moscow, 1931)
Solitudine care, S, A, bc, F-Pc [setting of first recit of Scarlatti’s cantata Solitudine, often attached to above duets]

Also attrib. Durante, duets for S, A, bc, from Scarlatti’s cantatas:
Questo silenzio, Dolce piange, Or mentre io dormo, Sia pur sonno di morte, in Canzoni, all Pc;
Deh, mio ben, E pur vuole il cielo, In si duro martire, O penosa lontananza, Cosi pietade [from Flora and Tirsi], all GB-Lbl

Canoni [Terzettos] (P. Metastasio), S, S, S, unacc., D-MÜs, GB-Lbl [inc. and unattributed]:
Ah che il destino;
Al povere d’amore;
Chi vive amante (from Alessandro nel India];
Chi viver vuol contento;
Comincio solo;
Di liberta son privo;
La sorte tiranna;
Mi vien in odio il solfeggiar;
No’ non parlar d’amore;
Perche vezzosirai;
Se un vero amante;
So che vanti un core;
Voi sole

Solfeggios:
Edition: Solféges D’Italie, i (Paris, 1772), ii (Paris, 1786), v (Paris, c1812)
13 duetti, S, S, all in D-MÜs; 12 in Bsb, ed. G.W. Teschner (Berlin, 1869); 11 in F-Pc, GB-Lbl; 6 transposed (A, A) in D-MÜs, Rp, F-Pc
12 duetti per solfeggiare, S, A, D-MÜs, Rp, F-Pc
5 duetti per solfeggiare, S, B, D-MÜs, F-Pc, GB-Lbl, I-Gl, Rrostirolla
Ludus puerorum, S, S, I-Nc; 4 Solfeggi, S, S, bc, Mc
4 canoni e 12 solfeggi, S, A, D-Rp, F-Pc, I-Mc [solfeggios only], MOe
Solfeggios, 1v, bc, D-Mbs, MÜs, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Ac, Gl, MAC, Mc, Nc, Rrostirolla, Tn; solfeggios, B, B, F-Pc, GB-Lbl, I-Ac, Fc, MAC, Mc, Nc; solfeggios, Bar/B, BGi; solfeggios, B, GB-Lbl, I-Ac, Mc, Nc
Danza, danza fanunciella, ed. in Arie antiche, ii (Milan, 1890) and in Italian Songs of the 17th and 18th Centuries, ii (New York, 1922/R);
Vergin tutt’amore, ed. F. Caudana (Bergamo, 1954);
Solfeggio detta la stravaganza, ed. R. Luckhardt, Zeitschrift für Spielmusik (Celle, 1986–8)

Instrumental:

9 concerti a quattro, str, bc:
C, e, A, A (La Pazzia), E , B-Bc, D-Dlb, F-Pc (2 copies), I-Gl, Nc, Vc;
f, B-Bc, D-Dlb, F-Pc, I-Gl, LEPastore, Nc, Vc;
A, g, B-Bc, D-Dlb, F-Pc (2 copies), I-Nc, Vc;
B , Gl: ed. A. Lualdi (Milan, 1948), based on Nc MSS;
ed. E. Doflein (Mainz, 1966), f, g, e, based on D-Dlb MSS;
ed. R. Blanchard (Paris, 1970), based on F-Pc MSS
Conc., C, str, I-LEPastore
Conc., B , hpd, str, I-Nc, Vc, ed. F. Degrada (Milan, 1968)
3 concerti da camera (sonatas), 2 vn, bc, arr. of concerti a quattro, C, E , e in Vc
Sonata, A, vn, hpd, F-Pc, GB-Lbl inc.

Keyboard:
6 Sonate per cembalo divisi in studii e divertimenti, g, D, c, A, f, B  (Naples, 1747–9/R), D-Mbs, Sl, WRtl, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc; ed. P. Carrer (Rome, 1986)
Invertura (ov.), org, C, D-MÜs; Essercizio o sonata, org, C, I-Mc, Nc; Partite (o sonate), Mc, Nc;
3 partiti, c: no.1, GB-Lbl, I-Bc, PLcon, Ria; nos.2–3, PLcon, Ria
Le quattro stagioni del anno, sonata per cembalo, 1747, P-Ln, ed. A. Iesuè (Rome, 1983); as Toccatino sopra le quattro stagioni del anno, I-Ria
[9] Toccate per cembalo, GB-Lbl [no.9 only], I-Mc, Nc, some ed. G. Pannain (Milan, 1930) and in Antologia di musica antica e moderna, xi (Milan, 1932)
Toccata, a, F-Pc, GB-Lbl; toccata, B , I-PAc

Various kbd pieces, GB-Lbl:
c, 3 movts; a, same as toccata no.6, movt 1, I-Nc (see above);
F, = toccata no.6, movt 2, Nc (see above); c;
A, = toccata no.9, Nc (see above);
C, = toccata no.2, Nc (see above);
d (fuga);
F, = toccata no.1, Nc (see above);
d, = toccata no.4, Nc (see above);
d, d, C, 3 movts, = toccata no.8, Nc (see above);
g (minuetto); g; c; C; D, 3 movts, also as Partite (o sonate), Nc (see above);
D; A; D (fuga); D (minuetto);
D; F, 4 movts; c (toccata), 1731, also in Bc [with addl movt], Vc [2 copies, 1 with addl movt];
a (toccata), 2 movts, also in F-Pc

Miscellaneous kbd pieces, I-Ria:
Sonata, org, D, 3 movts, variant version of Partite (o sonate), Nc (see above); D (allegro);
sonata, D (allegro);
c, 4 movts, movts 2 and 3 also in 3 partiti, PLcon (see above);
a (allegro); Fuga, G;
Fuga, a, = toccata no.6, movt 1, Nc (see above)

Addl kbd pieces attrib. Durante:
[6] Sonatas con diverse chiave (Anne Smith, 18 May 1754), GB-Lbl, doubtful;
Sonata fugato, org, g, I-Mc (?M. Santucci);
[6] Toccate per cembalo (Antonius Severino, 1770), nos.1 and 4 (e and F) = fugue movts from Handel Suites, D-Rp, GB-Lbl (no.5 only)

Partimentos:
Regole di partimenti numerati e diminuiti, I-Nc [dated 1761, 1769, 1797];
over 20 MSS, D-MÜs, F-Pc, GB-Cfm [incl. 36 realizations by M. Stecher], I-Bc, Fc, Gl, Mc, MOe [incl. 20 realizations by F. Fenaroli], PAc, PESc, Ria, some ed. K.G. Fellerer, Der Partimento-Spieler (Leipzig, 1940) and J. Napoli, Bassi della scuola napoletano (Milan, 1959)

Font: En català: Francesco Durante (1684-1755) En castellano: Francesco Durante (1684-1755) In english: Francesco Durante (1684-1755) - Altres: Francesco Durante (1684-1755)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Francesco Durante va ser un gran compositor però especialment un pedagog italià, imprescindible per situar en context l'aclamada i internacionalment famosa Escola Napolitana. I com a curiositat i a diferència de la majoria dels seus alumnes, Durante no va escriure cap obra teatral centrant-se, quasi de forma exclusiva, en allò que considerava sagrat, la música religiosa. En aquest sentit, la seva insistència per la música d'església el va convertir en el principal compositor italià de l'últim barroc. En les seves obres sacres, de qualitat totes elles magistral, va enginyosament barrejar els procediments contrapuntístics convencionals de l'estil antic amb l'escriptura lliure de l'emergent estil modern, si bé la seva originalitat va ser més marcada en la seva música instrumental. Bon exemple de la versatilitat i intel·ligència musical de Durante l'escoltarem, clarament, en l'esplèndida composició Lamentationes Jeremiae Prophetae (c.1751) per a quatre veus, cor i orquestra de cordes, flautes i trompes. En general, les lamentacions fan referència a l'antic testament i parteixen d'una equivalència musical essencialment fosca, de tristor i profunda melancolia per no dir-ne patetisme religiós fruit del text litúrgic que les acompanya. Durante, destre en el seu art, ens regala una partitura per a diferents veus i timbres instrumentals genuïnament espiritual però en algunes part de tonalitats festives i d'alegria desbordant en una desdramatització impròpia tenint en compte el fet sagrat del text catòlic al que fa referència (la destrucció de Jerusalem). El resultat, de principi a fi, espectacular pels canvis de ritmes, pel lirisme, per les encantadores melodies així com pel fascinant joc de contrastos entre l'estil antic i modern. La interpretació, impecable, amplifica encara més les músiques i veus d'aquesta extraordinària obra mestra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 29 de setembre del 2015

STEPHAN, Rudi (1887-1915) - Music for Violin and Orchestra (1911)

Winslow Homer - West Wind (1891)
Obra de Winslow Homer (1836-1910), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Rudi Stephan -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Winslow Homer (Boston, 24 de febrer de 1836 - Prout's Neck, 29 de setembre de 1910) va ser un pintor naturalista nord-americà considerat, juntament amb Thomas Eakins com un dels grans artistes americans del segle XIX. La seva educació fou principalment autodidacta. El 1857 va començar a treballar com a il·lustrador de revistes, convertint-se en un col·laborador assidu de la coneguda Harper's Weekly. Les seves il·lustracions, sobretot els gravats, es van caracteritzar pels seus contorns nítids, formes senzilles, accentuat contrast de llums i ombres i pels seus grups de personatges plens de vida. Aquestes característiques es van convertir en una constant de la seva producció al llarg de tota la seva carrera artística. Durant la Guerra Civil, Homer va visitar en repetides ocasions el front de Virgínia on va pintar la seva primera gran obra Els presoners del front (1866, Museu d'Art Metropolità de Nova York), pintura notable per la seva objectivitat freda i el seu vigorós realisme. El 1856 es va traslladar a França durant un any tot i que no va patir la influència directa de l'impressionisme o l'art francès. El 1873 va començar a utilitzar l'aquarel·la, mitjà d'expressió tan important en la seva obra com l'oli. Durant la dècada de 1870 els temes predominants de les seves obres van ser els d'inspiració rural o idíl·lica: escenes de la vida agrícola, nens jugant i escenes de llocs coneguts poblats de dones elegants. D'aquestes últimes l'exemple més conegut és Long Branch, Nova Jersey (1869, Museum of Fine Arts, Boston). 

L'any transcorregut a Anglaterra (1881-1882), durant el qual Homer va viure en un poble de pescadors, va implicar un canvi definitiu en la temàtica de la seva obra. A partir d'aleshores es va concentrar en escenes naturals a gran escala, en particular escenes marines, de pescadors i les seves famílies. Després de fixar la seva residència en solitari a Prout s Neck, a la costa de Maine, va realitzar algunes obres mestres del realisme com Eight Bells (1886, Addison Gallery, Andover). En aquesta obra el dramatisme de l'escena marina està imbuït d'una qualitat èpica i heroica que representa el tema dominant de la seva maduresa: la lluita de l'home amb les forces de la natura. A partir de 1884, Homer va passar molts hiverns a Florida, a les Bahames i a Cuba. Gran part de les moltes escenes que va pintar del tròpic són aquarel·les executades amb un estil molt avançat per la seva època: fresc, solt, espontani, gairebé impressionista, però sense perdre mai la seva relació bàsica amb el naturalisme. Del 1899 va ser una de les seves obres més impactants, El corrent del Golf (Museu d'Art Metropolità de Nova York), en què un solitari mariner negre navega en una petita i destrossada embarcació, envoltat de taurons i incomunicat enmig d'un mar encrespat amb fort onatge. La grandiositat de la seva temàtica i la força expressiva de les seves obres van exercir una influència dominant en la pintura realista d'Estats Units. Va morir a Prout's Neck el setembre de 1910.

Font: En català: Winslow Homer (1836-1910) En castellano: Winslow Homer (1836-1910) In english: Winslow Homer (1836-1910) - Altres: Winslow Homer (1836-1910)



Parlem de Música...

Rudi Stephan (Worms, 29 de juliol de 1887 - Galicia, 29 de setembre de 1915) va ser un compositor alemany. El major de dos fills, es va formar a la seva ciutat natal amb Karl Kiebitz. En aquells temps va participar en les activitats culturals patrocinades per grups com Worms Musikgesellschaft und Liedertafel i Wagner Verein del qual el seu pare n'era membre. A partir del 1904 va començar a compondre, principalment cançons i peces breus. També va mostrar interès per la pintura arribant a experimentar el concepte de Farbklavier. La primavera de 1905 va persuadir als seus pares per tal de poder estudiar a Frankfurt amb el mestre Bernhard Sekles. Poc després va viatjar a Munich on va estudiar amb Rudolf Louis, piano amb Heinrich Schwartz i filosofia a la Universitat. La majoria de les seves obres de joventut no van ser mai publicades. No va ser fins el 1908 que va finalitzar la seva primera gran obra, l'opus 1 per a orquestra. Els dos anys següents va estar ocupat amb la seva òpera Vater und Sohn, el seu Groteskes Op.2, Liebeszauber, una ballada per a tenor i orquestra, Musik für Orchester i Musik für Geige und Orchester, obres amb les que es va presentar en públic el gener de 1911. Ben rebut a Alemanya, va seguir interpretant material propi els següents anys fins el punt que el seu nom va començar a ser considerat com un dels futurs i brillants compositors alemanys. La seva vocació militar voluntària en la Primera Guerra Mundial fou la seva perdició morint el setembre de 1915 al front de Galítsia.

OBRA:
complete list of surviving compositions

Vocal secular:

Stage:
Die ersten Menschen (music drama, 2, O. Borngräber), 1909–14, Frankfurt, 1 July 1920
Vocal:
4 Lieder (L. Greiner, M. Greif, von Stern, A. Lindner), 1904–6:
Mitternacht, Weihnachtsgefühl, Waldnachmittag, Auf den Tod einer jungen Frau;
Waldstille (M.R. von Stern), 1v, pf, 1905, unpubd;
Ich will dir singen ein Hohelied (G. von Robertus), 1v, pf, 1913–14:
Kythere, Pantherlied, Abendfrieden, In Nachbars Garten, Glück zu Zweien, Das Hohelied der Nacht;
7 Lieder (O.J. Bierbaum, J. Schanderl, H. Hinrichs, K. von Berlepsch, B. Goetz, G. Falke, R. Dehmel), 1v, pf, 1913–14:
Sonntag, Pappel im Strahl, Dir, Ein Neues, Im Einschlafen, Abendlied, Heimat;
Liebeszauber, Bar, orch, 1914;
Up de eensmae Hallig (D. von Liliencron), 1v, pf, 1914

Instrumental:

Für Hmn, 1907, unpubd;
Musik, orch, 1910;
Groteske, vn, pf, 1911;
Musik, str qt, db, pf, hp, 1911;
Musik, orch, 1912;
Musik, vn, orch, 1913

Font: En català: Rudi Stephan (1887-1915) En castellano: No disponible In english: Rudi Stephan (1887-1915) - Altres: Rudi Stephan (1887-1915)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Stephan was only 28 years old when he died, yet his oeuvre bears the stamp of a strong personality with a distinctive voice. Both his musical language and his aesthetic are rooted in the late 19th-century German style defined by Wagner and Liszt. His music was distinguished, however, by his desire to eliminate what he regarded as non-essential stylistic features and extra-musical associations. The note he appended to his first completed orchestral work, Opus 1 – ‘no poetic title, not the designation tone poem, nothing’ – explains not only his repeated use of the generic title ‘Musik für … ’, but also his underlying belief in expressive content created entirely by musical means. Interestingly for his time, this aesthetic was in no way at odds with the demands of music drama as he understood and sought to create it. Stephan’s harmonic language, while explicable as an extension of tonal practice, relies on the exploitation and retroactive redefinition of ambiguities, as well as on modal, particularly plagal, connections. None of his works follows a traditional schema, yet all are characterized by a hierarchical, sometimes self-reflexive, organization of musical events, each of which can be defined as much by timbre, rhythm or gesture as by motive or harmony. Many of his works are cast in an arch form in which opening material returns, transformed, at the conclusion.

What is perhaps most astonishing about the trajectory of Stephan's reception is that his music continued to have contemporary relevance after his death. Before the outbreak of World War I some thought that Stephan might be the new voice of German music. By the time the war was over the concerns of German musical life, indeed the definition of new music, had changed radically. Yet during the postwar era, Stephan’s music was seen to have anticipated the aesthetic of Neue Sachlichkeit. His name, nonetheless, may have been forgotten had it not been for his friend Karl Holl, Paul Bekker’s successor as critic of the Frankfurt Zeitung. Holl published a perceptive monograph on Stephan in 1920 and helped bring about a number of performances, the première of Die ersten Menschen (1920, Frankfurt; the first of a number of productions during the Weimar era) and Schott’s publication of the remaining principal works and 16 of the late songs. Most of the papers and autographs that document Stephan’s life and work were destroyed as a result of a 1945 bombing raid on Worms, and with the end of World War II performances became sporadic. Yet in the broad reassessment of early Modernism that began in the 1970s and 80s the distinctive formal and tonal language of his music and its unmistakable individuality led to a renewed appreciation of his achievement.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Rudi Stephan was a promising German composer whose life, like that of George Butterworth, was snuffed out in the heat of battle during "The War to End All Wars." Behind him, Stephan left a tiny output of 33 works, and of these, Music for Orchestra 1912 has proven by far the best known, receiving a decent amount of exposure in the concert halls of German-speaking lands since its 1912 premiere. None of Stephan's music has been recorded with any great frequency, and Chandos' deluxe Super Audio CD Rudi Stephen: Orchestral Works enters the field practically on its own. Conductor Oleg Caetani leads the Melbourne Symphony Orchestra in the only three orchestral works Stephan has, and one of them, Music for Orchestra 1910, appears on disc for the first time here. In the concerted Music for Violin and Orchestra, Caetani is joined by violin soloist Sergei Stadler, and all of the foregoing performers acquit themselves with distinction in this little-known music. Nevertheless, it is the music, and not the performances per se, that grabs one's attention. Stephan's music is firmly post-Romantic in idiom, reminiscent to some extent of late Mahler or early to middle Richard Strauss, but only superficially. Stephan favors a painstaking approach toward thematic development, similar to that of Bruckner, but generally at much slower tempi. Stephan's orchestra is large, but his textures are often thinly scored, and while his music is neither harsh nor modernistic, it is not harmonically conventional, either.

The only reservation that one may have about Rudi Stephen: Orchestral Works is, oddly enough, the sound, which as a Super Audio CD should be state of the art. In this instance though, there are many very quiet passages in this music that fall below the threshold of comfortable listening; crank it up to hear better, and you risk blowing the roof off your home with the arrival of the loud passages on the SACD. Jockeying the volume control is an absolute necessity when listening to this disc. Nonetheless, for those who enjoy great, late-Romantic music like Mahler, and prefer to sit still and listen when music is playing, Rudi Stephen: Orchestral Works will be both a revelation and a reward, as it is endlessly fresh and thought-provoking music, not to mention fun to spring on one's friends in a game of "name this composer." They won't be able to do it! Unless of course, your friends already have Rudi Stephen: Orchestral Works.

ALLMUSIC (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 28 de setembre del 2015

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn Concertos

Antoni Brodowski - Oedipus and Antigone (1828)
Obra d'Antoni Brodowski (1784-1832), pintor polonès (1)



- Recordatori de Giovanni Punto -
En el dia de la celebració del seu 269è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoni Stanisław Brodowski (Varsòvia, 26 de desembre de 1784 - Varsòvia, 31 de març de 1832) va ser un professor i pintor neoclàssic polonès. Si bé va néixer a Polònia ràpidament es va traslladar a París on va estudiar amb els mestres François Gerard i Jacques-Louis David, el més gran pintor neoclàssic francès. També va ser alumne, més endavant, d'Anne-Louis Girodet. Les seves pintures es van caracteritzar per ser de gran format i amb temes de l'antiguitat clàssica. Va ser conegut al seu país per ser l'autor de pintures decoratives en palaus i teatres de Varsòvia, ciutat on va morir el març de 1832.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoni Brodowski (1784-1832) - Altres: Antoni Brodowski (1784-1832)



Parlem de Música...

Giovanni Punto [Jan Václav Stic] (Zehušice, 28 de setembre de 1746 - Praha, 16 de febrer de 1803) va ser un intèrpret de trompa i un compositor txec. Gràcies al seu talent el Comte Thun el va enviar a estudiar trompa amb Josef Matiegka a Praga, amb Jan Schindelarž a Dobříš i amb A.J. Hampel a Dresden. El 1764 va tornar a Bohèmia on va servir al seu mecenes durant 4 anys, abans de fer les maletes, canviar de nom i fugir a Itàlia. El 1768 va iniciar una gira per Europa convertint-se ràpidament en un virtuós amb el seu instrument. El 1772 va viatjar a Anglaterra on va rebre molts encàrrecs. Un càrrec que va compaginar amb les seves funcions a la cort del príncep d'Hechingen. Entre el 1776 i el 1788 va ser una cinquantena de vegades intèrpret al Concert Spirituel de Paris. Precisament va ser allà on el 1778 va conèixer a Mozart qui va quedar impressionat per la interpretació que va fer, juntament amb J.B. Wendling (flauta), Friedrich Ramm (oboè) i G.W. Ritter (fagot) de la Sinfonia concertante kAnh.9/297B (avui perduda). El 1781 es va convertir en membre de la banda del príncep arquebisbe de Würzburg abans de tornar un any més tard a París. Va seguir a la capital francesa fins el 1799 on va treballar al Théâtre des Variétés Amusantes. El 1799 va viatjar a Munich i el 1800 a Viena on va conèixer a Beethoven qui al seu torn li va dedicar la Sonata op.17. Van interpretar plegats en una trobada memorable segons les cròniques de l'època. El 1802 es va unir a un tour amb J.L. Dussek passant per París abans de tornar a Praga, on va morir el febrer de 1803. El funeral, massiu, fou acompanyat pel Rèquiem de Mozart.

OBRA:

(selective list)
published in Paris unless otherwise stated

Instrumental:

Hn, insts:
16 concs., 1 hn, orch (?1780–1806), nos.9, 12, 13, ?15, 16 lost;
conc., 2 hn, orch (A-SEI);
sextet, hn, cl, bn, vn, va, b, op.34 (1802);
3 qnts (written in part by A. Rosetti and F. Fiorillo), hn, fl/ob, vn, va, b (by ?1799);
21 qts, hn, vn, va, b, and hn, vn, bn, vc, opp.1–3, 18 (c1785–96);
12 Petits trios, 3 hn (1793);
20 trios, 3 hn (1800);
15 trios, 3 hn (F-Pn);
20 Duos concertans, 2 hn (1793);
24 Petit duos, 2 hn (1793);
8 duos, 2 hn (1800);
3 duos, hn, bn (1802);
24 Nouveaux duos, 2 hn (after 1802);
24 duos (written in part by J.S. Demar),
2 hn;
3 duos, hn, cl

Other:
conc., cl, orch;
3 Quatuors favoris, fl, vn, va, b (1796) (arr. of op.18);
6 trios, fl/vn, vn, b (London, ?178–);
6 [3] duos, 2 vn, op.5 (c1782) (nos.4–6 by J.A. Fodor);
Hymne à la liberté (L'Aîné) (1794);
Descends du haux des cieux:
hymne à la liberté (Judlin)

Literatura:

Seule et vraie méthode pour apprendre facilement les élémens des premier et second cors … composée par Hampl et perfectionnée par Punto son élève (c1794, 3/1798);
Étude ou exercice journaliere, ouvrage périodique pour le cor (1795, 2/1800)

Font: En català: Giovanni Punto (1746-1803) En castellano: No disponible In english: Giovanni Punto (1746-1803) - Altres: Giovanni Punto (1746-1803)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Jan Václav Stic, més conegut pel seu topònim italià Giovanni Punto, fou un dels solistes de trompa més importants de la segona meitat del segle XVIII. Bon amic de Mozart, al seu moment se'l va arribar a considerar com el més gran intèrpret de tots els temps. Aclamat i sol·licitat arreu, fins i tot Beethoven va sucumbir al seu encant amb la trompa un instrument que amb paraules de Fröhlich tocava 'amb una barreja indescriptible de matisos, amb un llenguatge àgil, amb una destresa inigualable i amb encantadores tonalitats'. Bons arguments per un músic que també es va dedicar a la composició i a la docència destacant alumnes com Jean Lebrun, Heinrich Domnich i Pierre Joseph Pieltain. Precisament com a compositor en aquest espai ja l'hem recuperat en anteriors edicions i també en veu i en so d'alguns dels seus excel·lents concerts. Avui sant tornem-hi i en nom del seu Concert No.7 en Mi bemoll major per a trompa i orquestra, podrem ratificar els bons arguments que com a compositor també va de sobres demostrar. Concert clàssic, com correspon inevitablement a la seva època, s'emmiralla a diferència d'altres partitures concertants, en l'Escola de Mannheim sent la filosofia dels Stamitz la més propera i adequada per a situar-nos en context. Obra esplèndida, alegre, brillant, ordenada i acadèmicament precisa... per altra banda, principis inalienables del Classicisme en tot el seu esplendor!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Vladimira Klánská (horn); Prague Chamber OrchestraFrantisek Vajnar
RECICLASSICAT: PUNTO, Giovanni (1746-1803)
AMAZON: Punto - Concerts for French Horn
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 27 de setembre del 2015

RYELANDT, Joseph (1870-1965) - Missa a 6 vocibus Op.111 (1934)

Norman Rockwell - Walking to Church (1952)
Obra de Norman Percevel Rockwell (1894-1978), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Joseph Ryelandt -
En el marc de la commemoració del seu 50è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Norman Percevel Rockwell (Nova York, 3 de febrer de 1894 - Stockbridge, 8 de novembre de 1978) va ser un il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà cèlebre per les seves obres plenes d'ironia i humor. Considerat, per altra banda, com el més famós il·lustrador popular d'Amèrica del Nord, va estudiar a l'escola d'art de Mamaroneck (c.1908) i a l'Acadèmia Nacional de Disseny (1909). Va ser il·lustrador de diaris i revistes importants, com St. Nicholas, Colliers, Life, Judge, Look, i Saturday Evening Post (1916-63). Va produir els calendaris per Brown and Bigelow (1924-1976), va crear els anuncis i va il·lustrar obres clàssiques com Tom Sawyer i Huckleberry Finn de Mark Twain. Com a pintor, va representar la cara amable de la societat nord-americana, la de l'artista que va encarnar la imatge del seu país i la que els seus ciutadans tenien de si mateixos com a cultura exemplar i terra de promissió. Va utilitzar olis i una tècnica realista impecable, va idealitzar la petita ciutat Amèrica i va expressar una visió personal que es va basar en el sentimentalisme, com en l'obra Breaking Home Ties (1954) i el seu famós Triple Self Portrait (1960). Un pintor la perfecció i el conservadorisme del qual va despertar l'absolut menyspreu de les avantguardes del seu temps. Va morir a Stockbridge el novembre de 1978.




Parlem de Música...

Joseph Victor Marie Ryelandt (Bruges, 7 d'abril de 1870 - Bruges, 29 de juny de 1965) va ser un compositor belga. Va estudiar música des de ben petit de forma privada. Va estudiar Dret a la Katholieke Universiteit de Leuven tot i que va abandonar la universitat el 1891 per a dedicar-se a la composició amb Edgar Tinel. En general, la seva vida és poc coneguda. Va ser director del Conservatori de Bruges entre els anys 1924 i 1945, tot i que amb una pausa obligada degut a la Segona Guerra Mundial, i va ensenyar contrapunt al Conservatori de Gant entre els anys 1929 i 1939. El seu període creatiu més important va ser entre els anys 1892 i 1944. Els últims 20 anys de vida es va dedicar a la traducció de poesia. El seu estil musical va ser romàntic tardà especialment entusiasmat per Brahms. Va ser prolífic en composició amb diverses simfonies, música religiosa, obres de cambra, sonates per a piano, cançons i fins i tot una òpera, Sainte Cécile (1902). Va morir oblidat i amb la majoria de les seves obres sense publicar el juny de 1965.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Sainte Cécile (musical drama, 3, 4 scenes, C. Martens), 1902, Antwerp, Lyrisch, 25 Jan 1907

Other:
Sym. no.5, chorus, orch, 1934;
c60 songs, 1v, pf/orch;

Vocal religiosa:

Purgatorium, S, mixed chorus, orch, 1904;
De komst des Heeren (orat, H. Schrift), S, T, 2 Bar, mixed chorus, orch, 1907;
Maria (orat, L. Goemans and Martens), 2 S, Mez, C, T, mixed chorus, orch, 1910;
Agnus Dei (orat, B. von Spiegel), S, A, T, 2B, mixed chorus, orch, 1913–4;
Christus Rex (orat, Martens), S, C, T, 2 B, mixed chorus, orch, 1922;
Le bon pasteur (cant., Martens), S, T, mixed chorus, orch, 1949;
Other choral works, incl. cants., orats, masses, motets

Instrumental:

Orch:
Sym no.1, B , 1897;
Sainte Cécile, ov., 1902 [see Stage];
Sym. no.2, D, 1904;
Gethsemani, sym. poem, 1905;
Sym. no.3, E, 1908;
Sym. no.4, 1913;
Jeanne d’Arc, ov., 1920;
Scènes enfantines, 1939

Chbr and solo inst:
11 pf sonatas: 1892, 1898, 1911 (nos.3 and 4), 1915 (nos.5 and 6), 1917, 1920, 1932, 1935, 1937;
7 vn sonatas: 1896, 1900, 1912, 1916, 1918, 1926, 1935;
4 str qts: 1897, 1903, 1930, 1943;
2 pf qnts, 1901, 1944;
2 sonatines, pf, 1939

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Joseph Victor Marie Ryelandt (1870-1965) - Altres: Joseph Victor Marie Ryelandt (1870-1965)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Although Ryelandt lived most of his productive life in the 20th century, he was a belated Romanticist. The only sign of modernism in his works is a tendency towards Impressionism. He was critical of Tinel’s uncompromising Classicism and enthusiasm for Brahms, leaning more towards Franck and, for a brief period, Fauré. His varied musical production includes symphonic music, piano music, organ music, chamber music, songs, choral works and the opera Sainte Cécile. The core of his output consists of religious music, especially large oratorios in the tradition of Liszt, Franck and Elgar, with whose Dream of Gerontius he became acquainted in Bruges, an outpost of English Roman Catholics. Although Ryelandt’s religious works brought him international recognition, they are now considered no more than respectable. The instrumental works, on the other hand, attracted increased interest during the 1990s and reveal his refinement. He also composed some 60 outstanding songs using French, Latin, Spanish and Dutch texts. His songs on texts by Guido Gezelle became well known internationally.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!