CASELLAS, Jaume (1690-1764) - Missa Pange Lingua Sacris Solemniis

Obra de Francesc Pla "El Vigatà" (1743-1805), pintor català (1)

---

Parlem de Pintura...

Francesc Pla i Duran 'El Vigatà' (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català. El 1756 s'instal·là a Barcelona, on un any després entrà com a deixeble al taller de Manuel Tramulles. Inscrit com a mestre al coŀlegi de pintors el 1771, en fou cònsol segon (1776), examinador (1781) i primer cònsol (1782). Es dedicà sobretot a les decoracions murals amb temes bíblics o mitològics, de vegades ajudat pel pintor igualment vigatà Llucià Romeu. El 1784 féu la decoració del Palau del Bisbe de Barcelona, el 1791 la del Palau Moja de la Rambla de Barcelona -considerada una de les seves millors obres- i el 1793 la de la casa del comerciant Joan Ribera al carrer Nou de Sant Francesc, juntament amb Can Serra, al mateix carrer. També decorà el palau del marquès de Sabassona, actual seu de l'Ateneu Barcelonès: les cinc pintures que hi va fer són a les sales on hi ha la biblioteca. Les decoracions de les cases Clarós i del Marquès de Monistrol, avui desaparegudes, es troben al Palau Reial de Pedralbes. Estilísticament, el Vigatà es situa en una línia personal que partint de l'estil rococó arriba a un cert preromanticisme, essent de vegades comparat amb el pintor francès Eugène Delacroix. El seu fort caràcter li va ocasionar diversos problemes amb els seus clients.

Font: En català: Francesc Pla i Duran (1743-1805) - En castellano: Francesc Pla i Duran (1743-1805) - In english: No avalaible

---

Parlem de Música...

Jaume Caselles (Valls, 1690 - Toledo, 1764) fou compositor del Barroc català i mestre de capella de Santa Maria del Mar. Va realitzar la seva formació musical i eclesiàstica a Barcelona, on, amb tota certesa, va ser cantor a Santa Maria del Mar sota la direcció del seu mestre Lluís Serra. Allà va assimilar l'estil musical procedent d'Itàlia i de Centreeuropa que es va introduir a començaments de segle a Catalunya amb la curta, però influent estada de l'arxiduc Carles i la seva cort a Barcelona. Després d'un breu període a Granollers exerceix de mestre de capella al monestir de Sant Joan de les Abadesses fins l'abril de 1715. Després de la Guerra de Successió (1715), va succeir el seu mestre Serra al capdavant de la capella de música de Santa Maria del Mar, càrrec que va ocupar durant 18 anys. La seva principal tasca va ser la de recuperar l'hegemonia i esplendor musical que, junt amb la catedral, tenia Santa Maria a la ciutat de Barcelona. L'incendi dels arxius parroquials l'any 1936 durant la Guerra Civil ens va privar de conèixer millor aquest període de Casellas. El 1733, rivalitzant amb mitja dotzena de forts candidats, va aconseguir el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo, on va treballar durant la resta de la seva vida fins a 1762, dos anys abans de la seva mort. El 1762 signà l'aprovació de l'obra teòrica titulada "Llave de la modulación y antigüedades de la Música", d'Antoni Soler. Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l'excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona. Va escriure nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), villancets, misses, motets, salms i tonos. La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l'aspecte harmònic. Es calcula que va superar unes 700 obres de les quals se'n conserven 368.

Font: En català: Jaume Caselles (1690-1764) - En castellano: Jaume Caselles (1690-1764) - In english: No avalaible

---

Amb veu pròpia...

De tornada de vacances i amb l'esperit, els sentits i la màquina si fa o no fa a punt, retrobem-nos amb la música i amb la pintura per afrontar una nova temporada de ReciClassiCat amb alguns petits canvis en el format i en el contingut literari. Bonament com haureu pogut visualitzar en aquesta entrada, he introduït una sèrie de canvis, de detall, però importants. Un d'ells ve de lluny ja que em semblava sensiblement injust no ponderar retòricament la música i la pintura ja que ambdues són l'esperit genuí d'aquest espai. Per tant, des d'ara, la pintura tindrà el seu lloc, la seva contextualització i la seva presentació formal. I ja que parlem de formalitats, un dels defectes que, segons el meu parer, afectava negativament el contingut de les entrades era el de parlar sovint d'una forma massa literària i, en essència, poc rigorosa. Per tant, el meu punt de vista quedarà, a partir d'ara, restringit en exclusiva al final de l'entrada del dia. Biografies més "fredes" en el contingut però evidentment més properes a la realitat i a la ciència dels seus autors. En definitiva, una petita renovació necessària que redundarà, espero, en un major criteri a l'hora de presentar, parlar i conèixer els compositors i pintors que, se'ns dubte, han estat, són i seran els autèntics protagonistes d'aquest espai. Avui, un compositor i un pintor català, contemporanis ambdós, que ens dimensionaran una mica més la música i la pintura del nostre país durant el segle XVIII. Pel que fa a la música del dia, sent diumenge, no caldran presentacions. Missa de benvinguda, de caràcter barroc i de grandiloqüent pompositat festiva. Un descobriment ben amagat d'un català a qui no tenia el plaer de conèixer i de qui espero, ben aviat i tant de bo, noves edicions al seu nom. Mentrestant, benvinguts a tots, i com sempre, que la música (i la pintura) ens omplin el cor de joia!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sphera AntiQva & Memoria de los Sentidos, Carlos Martinez Gil

AMAZON: Corpus Christi in Toledo, 1751

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Sphera AntiQva & Memoria De Los Sentidos – Corpus Christi En Toledo 1751

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!