GIBBS, Joseph (1699-1788) - The Eight Violin Sonatas (1748)

Obra de Thomas Gainsborough (1727-1788), pintor anglès (1)

- Recordatori de Joseph Gibbs -

En el dia de la commemoració del seu 227è aniversari de decés
En el dia de la celebració del seu 316è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Thomas Gainsborough (Sudbury, 14 de maig de 1727 - Londres, 2 d'agost de 1788) va ser un pintor anglès, considerat un dels grans mestres del retrat i del paisatge. Des de ben jove va mostrar habilitats artístiques i als 15 anys va anar a estudiar dibuix i gravat a Londres amb el gravador francès Hubert François Gravelot. Més tard va estudiar pintura amb Francis Hayman, pintor de temes històrics. A través de Gravelot, que havia estat deixeble del pintor francès Antoine Watteau, va rebre la influència d'aquest últim i, més endavant, també la d'artistes de l'escola flamenca i de la del pintor holandès Anthony van Dyck. Entre els anys 1745 i 1760 va viure i treballar a Ipswich. Entre els anys 1760 i 1774 va viure a Bath, balneari costaner de moda, on va pintar nombrosos retrats i paisatges. El 1768 va ser triat membre de la Royal Academy of Arts i el 1774 el rei Jordi III el va convidar a pintar el seu retrat i el de la reina consort, Carlota Sofia. Aquest mateix any va fixar la seva residència a Londres. Va ser el pintor favorit de l'aristocràcia britànica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats. Va realitzar més de 500 obres de les quals més de 200 són retrats que es caracteritzen per la noble i refinada elegància de les figures, l'encant poètic i els colors freds, principalment verds i blaus, de pinzellada solta, prima i llarga en el seu traç. Les seves obres estan imbuïdes de malenconia poètica, efecte aconseguit a través d'una llum molt tènue, clara reminiscència dels paisatges flamencs del segle XVII que tant el van influir. 

Sovint va pintar els seus retrats a l'aire lliure. Per exemple, el retrat del Senyor i la Senyora Andrews (c.1750, National Gallery, Londres) mostra les figures en un paisatge i és un dels primers exemples de la capacitat de Gainsborough per fusionar dos gèneres diferents creant una obra d'art harmoniosa. El mateix es pot dir del Retrat de les germanes Linley (1772, Galeria de Pintura de Dulwich) en el qual els càlids colors de tardor del bosc es fonen amb els colors dels vestits de les germanes de tal manera que les cares semblen emergir de l'escenari que les envolta. Es creu que aquesta relació entre els éssers humans i la naturalesa deriva de l'obra literària d'Henry Mackenzie, que descriu l'home dels sentiments, i de Jean-Jacques Rousseau, que descrivia un amor apassionat per la natura. Gainsborough va pintar també paisatges sense figures, sobretot boscos o camps oberts i agrestes, entre els quals destaquen el Bosc de Cornard (1748) i El abeurador (c.1777), tots dos a la National Gallery. Altres dels seus retrats importants són Sara Buxton (1776-1777, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid), El metge Isaac Henrique Sequeira (Museu del Prado, Madrid), La família Baillie (1784), La senyora Siddons (1785) i el passeig matinal (1785-1786), aquests últims a la National Gallery. Destaquen també Perdita Robinson (1781, Col·lecció Wallace, Londres), L'honorable Francis Duncombe (c.1777, Col·lecció Frick, Nova York), La senyora Tenant (1786-1787, Museu Metropolità d'Art, Nova York). Moltes de les seves obres també es localitzen en diverses col·leccions privades. També va realitzar nombrosos dibuixos i gravats a l'aiguafort. Va morir l'agost de 1788 a Londres. 

Font: En català: Thomas Gainsborough (1727-1788) - En castellano: Thomas Gainsborough (1727-1788) - In english: Thomas Gainsborough (1727-1788) - Altres: Thomas Gainsborough (1727-1788)

---

Parlem de Música...

Joseph Gibbs (Colchester, 12 de desembre de 1698 - Ipswich, 12 de desembre de 1788) va ser un organista i compositor. Fill de John Gibbs, es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Londres. No obstant, va seguir vivint a Colchester abans d'assolir el càrrec d'organista a Dedham el 1744, on també va dur a terme una intensa labor de realització de concerts. El 1748 va ser nomenat organista de St Mary-le-Tower de Ipswich. Va ser bon amic del famós pintor Thomas Gainsborough qui en contrapartida li va fer un retrat. Va ser membre de la Ipswich Musical Society. Va ser molt respectat i admirat en vida i altament considerat per la seva bona educació i per la seva labor musical. Com a compositor va ser conegut principalment per la seva col·lecció de Eight Solos for a Violin with a Thorough Bass for the Harpsicord or Bass Violin (1746). Va morir a Ipswich el desembre de 1788.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Joseph Gibbs (1699-1788) - Altres: Joseph Gibbs (1699-1788)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Gibbs is best known for his Eight Solos for a Violin with a Thorough Bass for the Harpsicord or Bass Violin (op.1; London, 1746/R), published for the author with a subscription list that includes William Boyce and Maurice Greene as well as many local musical figures. They are inventive, accomplished and often technically demanding works in an idiom heavily influenced by Geminiani and M.C. Festing. By contrast, his Six Quartettos for Two Violins, a Tenor and Violoncello or Harpsichord (op.2; London, 1777) are often clumsy and apparently incompetent, though it is hard to say whether the solecisms are the result of old age, careless proofreading or a botched attempt to modernize some existing trio sonatas. He also wrote five organ voluntaries (GB-Lbl Add.63797), which are surprisingly varied in style and range from an archaic ‘Double Voluntary’ with Purcellian trumpet imitations to elegant works in the two-movement idiom popularized by John Stanley.

GROVE MUSIC ONLINE

---

This is the first and so far only integral set of Joseph Gibbs’s eight violin sonatas. They were published in 1748 in which year Gibbs, born in Essex, moved to the position of organist in Ipswich. The set was the first of his small yet select body of published work – a set of six quartets appeared under his name in later years, though nothing else as far as is known. Biographical details are sparse. He was born in Dedham in 1699 and the move to the Church of St. Mary-le-Tower in Ipswich proved to be a definitive one; he remained in post for forty years, dying at the age of eighty-nine. He was given a Civic funeral and a militia band saw him to his rest, as befits the man who was “eminently distinguished in his profession,” as his dedication read. The booklet portrait by the way is Gibbs and was painted by Gainsborough, a neighbour and friend, and points to the position of local eminence held by the composer-organist. The sonatas are spirited and often surprisingly technically demanding. The models are Italian in the main – Corelli and Geminiani though Handel is also very much an influence. In fact in the Gainsborough portrait Gibbs is shown holding copies of works by both Italian composers. The sonatas generally conform to expected patterns – there’s one five and one three-movement sonata but the rest are cast in the conventional four movements. The First Sonata is an especially beautiful one. Its Largo is expressive to the point of desolation but even better is the Aria finale. This is a series of variations of real interest, excitement and beauty. There’s also plenty of thematic variety and some strong demands on the player as well. Gibbs must have had an authoritative and fine player to hand if this is anything to go by. But all the sonatas have pleasures to render up to the inquisitive listener. 

There’s the intriguing counterpoint of the Second Sonata and the attractively Corellian Allegro of the Third with its sliver of a Grave movement and sedate minuet to end. Gibbs was clearly keen on the Scotch snap. He uses the feature a number of times, not least in the opening Largo of the Fourth in B flat major. The Fifth has some traps for the unwary. The bowing demands of the opening are balanced by the double stops and fugal complications of the ensuing Vivace. The sonata also houses the only Saraband Gibbs wrote – note how harpsichordist Julian Dawson varies his articulation to the necessary limpid delicacy. The second movement Allegro from the five-movement Sixth is a fine conflation of English sturdiness and Handelian extroversion, though as it develops some Vivaldian influence can be felt as well, especially in the way Gibbs brings out lower voicings. And Gibbs continues to favour fruitful contrasts. The Seventh has three movements but Gibbs is clear to play off the long and delicate Affetuoso with the boisterous and energetic Scotch-snapped Allegro. He returns to this vein with the last, which has a kind of Scotch Corno to conclude in dynamic style. The only other recording known to me – but not heard by me – is that of the D minor which is on a Hyperion disc devoted to English violin sonatas of the period and played by the indefatigable Elizabeth Wallfisch and the Locatelli Trio - The English Orpheus series. The Claudio acoustic is rather chilly and the sound is therefore very forward. Sometimes Bezkorvany’s intonation is not beyond reproach and one or two of the fugal passages sound shrilly taxing but these are otherwise enjoyable and small-scaled performances that present Gibbs’s muse with understanding.

Jonathan Woolf (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Sergei Bezkorvany (violin); Julian Dawson (harpsichord) 
DISCOGS: GIBBS, J. - The Eight Violin Sonatas

IMSLP: Joseph Gibbs (1699-1788)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: GIBBS, J. - The Eight Violin Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!