dissabte, 30 d’abril del 2016

GIULIANI, Giovanni Francesco (c.1760-c.1818) - Quartetti per mandolino

Nicolas-Henry Jeaurat de Bertry - Still life with Lute and Guitar
Obra de Nicolas Henri Jeaurat de Bertry (1728-1796), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Nicolas Henri Jeaurat de Bertry (Paris, 1728 - Paris, 1796) va ser un pintor francès. Fill d'Edme Jeaurat, un gravador del rei, es va formar amb el seu oncle, el pintor Étienne Jeaurat. Ràpidament es va especialitzar en natures mortes i sota influència del pintor Chardin. El 1757 va exposar les seves primeres obres al Saló de París rebent una crítica favorable. El 1761 va esdevenir pintor de la reina Maria Leszczynska, esposa de Lluís XV de França. Reconegut i admirat des d'aleshores, va decidir instal·lar-se a Versalles on va viure-hi fins el 1768, l'any de la mort de la reina. Tot i haver treballat al servei de la reialesa francesa, durant la Revolució Francesa va continuar vivint a França i fins i tot va exposar al Saló de París novament el 1796, any que va morir a París. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Nicolas Henri Jeaurat de Bertry (1728-1796)  



Parlem de Música...

Giovanni Francesco Giuliani (Livorno, c.1760 - Firenze, c.1818) va ser un director i compositor italià. Va estudiar a Florència amb Pietro Nardini (violí) i amb Bartolomeo Felici (contrapunt). El 1783 va entrar a formar part de l'orquestra del Teatro degli Intrepidi de Florència, en un càrrec que va mantenir fins el 1798. Allà també va formar part de l'Accademia di Belle Arti i va ser professor amb alumnes com Ferdinando Giorgetti. Com a compositor va destacar per la seva obra instrumental si bé també va publicar diversos ballets. Va ser, alhora, un ferm divulgador i promotor de l'obra del seu mestre Nardini. Va viure tota la vida professional a Florència, ciutat on va morir en una data posterior al 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Il fido amante (ballet, G. Trafieri), in G. Sarti: Medonte, Naples, S Carlo, 30 May 1783
Ballet in G. Albertini: Virginia, Rome, Dame, carn. 1786
Il generoso perdono (ballet, G. Bossi), in P. Anfossi: La maga Circe, Siena, Accademia degli Intronati, carn. 1792
Chi ha più giudizio più ne adoperi (int, 2, C. Mazzini), Florence, Intrepidi, carn. 1794

Other vocal:
6 duetti notturni, S, S, hp/hpd/chit francese (Florence, 1796)

Instrumental:

Concs.:
3 for hpd, orch, op.2 (n.p., 1784);
3 for hpd, orch, op.4 (n.p., n.d.);
1 for hpd, insts, op.12 (Florence, n.d.);
Vn Conc., D (London, n.d.);
Vn Conc., B (London, n.d.);
Vn Conc., F (Paris, n.d.)

Syms.:
D, CH-N;
E, I-Tf

Qnts:
3 for fl, 2 ob/vn, va, vc (Florence, 1785);
fl, 2 vn, va, vc, op.13 (Florence, 1797)

Str Qts:
6 (Florence, 1783);
Quatuor périodique no.1 (Offenbach, 1784);
6 as op.2 (London, 1786);
6 as op.7 (London, 1787);
3 as op.10 (Florence, 1797)

Other qts:
6 for 2 mand, va, lute, Ls;
6 for 2 mand, fl, vc, Ls;
6 for 2 mand, fl, va, Ls;
6 for mand, vn, va/vc, lute, A-Wgm

Trios, duos and sonatas:
3 Sonatas, vn, va, vc, op.8 (Florence, 1796);
6 Sonatas, hpd, vn, vc (London, n.d.);
3 Sonatas, hpd, vn obbl, op.9 (Florence, 1796);
6 Duets, vn, vc, op.3 (London, n.d.);
6 Duets, op.8 (London, n.d.);
6 duos concertants, 2 vn (Paris, n.d.);
6 Duets, 2 vn (?Florence, 1791), 3 Duos, 2 vn, op.1 (Berlin, n.d.);
3 Duets, 2 vn (Florence, n.d.);
6 Sonatas, pf, op.6 (London, n.d.)

Other works of doubtful attribution in:
A-Wgm, CH-E, HR-Dsmb, I-BGc, Fc, MTventuri, PEsp, Vc

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Francesco Giuliani (c.1760-c.1818) - Altres: Giovanni Francesco Giuliani (c.1760-c.1818)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

És relativament poca la informació verídica i contrastada de Giovanni Francesco Giuliani, cognom que tot i les aparences, no guarda relació genealògica amb Mauro Giuliani (escoltar aquí), el famós guitarrista italià. Pel que sembla, Giuliani va ser un artista ben considerat al seu temps fins el punt que va ser capaç de viure exclusivament de la seva obra únicament instrumental, una circumstància gens fàcil al seu temps, tot i que també va treballar en una orquestra teatral a Florència així com exercint de professor esporàdic en aquesta ciutat. Per tant, un autor polifacètic de qui escoltarem algunes de les seves propostes musicals, en una edició en bona companyia del seu col·lega i amic Johann Hoffmann (1770-c.1814), de qui un bon dia també en parlaré. En general, l'essència dels Quartetti per a mandolina, violí, violoncel i tiorba, parteix clarament del model divertimento on el dibuix alegre, de colors càlids i de textures refrescants és la tònica i el principi dominant. És d'aquesta forma que el resultat final és eminentment plaent, gràcil i deliciós, si bé no esperarem, ni tampoc caldran, virtuosismes o complexitats tècniques perquè, en definitiva, l'obra de Giuliani emana d'un precepte prou clar, el de l'entreteniment. Així és en aquestes esplèndides partitures de dos moviments, allegro i rondo o minuet, on l'èxit, sens dubte, és el vigor i l'energia positiva que transmeten i el bon gust amb què se'ns presenten. Per tot plegat ens resultarà ben fàcil entendre el per què Giuliani, tot i ser un oblidat per la història, va ser un ciutadà admirat al seu temps. La seva música, sense pretensions ni grans luxes, però exquisida en les formes i en l'execució, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Baschenis
AMAZON: Accomplices and Rivals by Hoffmann & Giuliani
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 29 d’abril del 2016

ALEXANDER, C.F. (1818-1895) & RIDLEY, F. (1836-1879) - The Hymns

Gari Melchers - Sunday Mass
Obra de Gari Melchers (1860-1932), pintor nord-americà (1)




Parlem de Pintura...

Julius Garibaldi Melchers (Detroit, 11 d'agost de 1860 - Fredericksburg, 30 de novembre de 1932) va ser un pintor nord-americà. Fill de l'escultor alemany Julius Theodore Melchers, va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf, on també va ser membre de l'Escola de Pintors de la ciutat, a l'Académie Julian i a l'Escola de Belles Arts de París. Va ser també professor a l'Escola de la Saxònia Ducal de Weimar. Defensor del naturalisme va ser guardonat el 1932 amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Va morir a Fredericksburg el novembre de 1895.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gari Melchers (1860-1932) - Altres: Gari Melchers (1860-1932)



Parlem de Música...

Cecil Frances Alexander (Dublin, abril de 1818 - Derry, 12 d'octubre de 1895) va ser una poeta i compositora d'himnes anglesa. Filla de John Humphreys i d'Elizabeth Frances Reed, va mostrar un talent innat per la poesia des de ben jove. No obstant, es desconeix la formació que va seguir. El 1848 va publicar els Hymns for Little Children, una col·lecció on va incloure alguns dels himnes que posteriorment la van fer coneguda com "Once in Royal David's City", "All Things Bright and Beautiful" i "There is a Green Hill Far Away". Aquests poemes van arribar a mans de Charles Gounod qui entusiasmat va decidir arranjar-los musicalment. El 1850 es va casar amb William Alexander, qui posteriorment es va convertir en el bisbe de la ciutat. Cecil Frances va continuar escrivint himnes (a l'entorn d'un centenar) i treballant en la comunitat religiosa de Derry, ciutat on va viure a la residència del bisbe, propera a la St Columba's Cathedral. Va ser en aquesta ciutat on va morir l'octubre de 1895.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Cecil Frances Alexander (1818-1895) - Altres: Cecil Frances Alexander (1818-1895)

---

Frances Ridley (Astley, 14 de desembre de 1836 - Caswell Bay. 3 de juny de 1879) va ser una poeta i compositora d'himnes anglesa. Va néixer en el sí d'una família anglicana. El seu pare, William Henry Havergal, era un clergue, escriptor, compositor i autor d'himnes i el seu germà, Henry Medi Havergal, va ser un sacerdot de l'església anglicana i un organista. Els anys 1852 i 1853 va estudiar al Louisenschule de Düsseldorf i a Oberkassel. De salut fràgil tota la seva vida, va realitzar alguns viatges a Suïssa abans de treballar com a missionera de l'església. Com a poeta va escriure uns 200 himnes molts dels quals van ser arranjats musicalment. Va morir a Caswell Bay el juny de 1879.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Frances Ridley (1836-1879) - Altres: Frances Ridley (1836-1879)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Una de les singularitats d'aquest espai és la que fa referència a la recuperació dels compositors, o compositores, d'himnes. A tal efecte i si mirem en retrospectiva, observarem com de forma esporàdica però sistemàtica, hem anat descobrint autors que essencialment es van caracteritzar per l'escriptura de poètica religiosa. Des de d'Isaac Watts o Charles Wesley, passant per William Billings o James Montgomery i fins a Fanny Crosby, han estat protagonistes, juntament amb altres compositors més coneguts, d'aquest peculiar gènere, sovint per a orgue i cor però també per a solistes o cor a capella. Per tant, quan parlem dels 'The Hymn Makers' no ens haurà de semblar estrany sinó més aviat una quotidianitat per nosaltres. I això es deu a què personalment em desperten una irrefrenable atracció potser motivada per la notable qualitat amb què es recuperen i per les delicioses melodies amb què es presenten. I avui novament no serà l'excepció en veu dual de Cecil Frances Alexander i Frances Ridley, dues ciutadanes fidelment compromeses i estretament relacionades amb l'església anglicana. Himnes com Who Is on the Lord's Side? (1877) o Take My Life and Let It Be (1874), entre altres, són els que escoltarem i que fàcilment ens demostraran un impecable poder de convicció. I potser no tant per la lletra adoctrinadora, sinó més aviat per una música preciosa i inherentment fascinant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

dijous, 28 d’abril del 2016

CATOIRE, Georgy Lvovich (1861-1926) - Violin Sonata No. 1 (1904)

Konstantin Makovsky - Portrait of a Young Girl
Obra de Konstantin Makovsky (1839-1915), pintor rus (1)



- Recordatori de Georgy Lvovich Catoire -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Konstantin Jegorowitsch Makowski [Константин Егорович Маковский] (Moscou, 20 de juny de 1839 - Petrograd, 17 de setembre de 1915) va ser un pintor rus. El 1851 va entrar a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. El 1858 es va matricular a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg. L'any 1873 va pintar el famós quadre "Els nens que fugen de la tempesta". Més tard va viatjar a Egipte i Sèrbia. El resultat d'aquestes visites van ser pintures com "Els màrtirs búlgars" que va rebre el reconeixement internacional. A principis del 1880 es va inclinar pel retrat, convertint-se en un dels retratistes de moda a Rússia. Més tard va organitzar exposicions personals de les seves pintures. A l'Exposició Universal de París del 1889, va rebre una medalla d'or per les seves obres "La mort d'Ivan el Terrible", "Demon i Tamara" i "El Judici de París". Va morir a Petrograd el setembre de 1915.

Font: En català: No disponible En castellano: Konstantin Makovsky (1839-1915) In english: Konstantin Makovsky (1839-1915) - Altres: Konstantin Makovsky (1839-1915) 



Parlem de Música...

Georgy Lvovich Catoire [Георгий Львович Катуар] (Москва, 27 d'abril de 1861 - Москва, 21 de maig de 1926) va ser un musicòleg i compositor rus, d'ascendència francesa. Es va formar en piano amb Karl Klindworth, qui al seu torn el va motivar a conèixer l'obra de Wagner. En aquest sentit, el 1879 es va unir a la Societat Wagner. El 1884 es va graduar en matemàtiques a la Universitat de Moscou si bé ràpidament es va començar a dedicar professionalment a la música. El 1885 va visitar Berlín, on va continuar la seva formació novament amb Klindworth i posteriorment en composició amb Tirsch i Rüfer. Més tard va tornar a Moscou on va decidir seguir la seva formació per lliure i on va conèixer a Arensky i a Sergey Taneyev. El 1916 va ser nomenat professor de composició al Conservatori de Moscou, un càrrec que va ocupar la resta de la seva vida. Com a compositor, va escriure una simfonia, un concert de piano i diverses obres de cambra així com unes poques obres vocals. Va morir a Moscou l'abril de 1926.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Rusalka [The Mermaid] (cant., Lermontov), op.5, 1888;
Romances, 1v, pf, op.29, 1915, opp.32–3, 1916;
choruses

Instrumental:

Orch:
Sym., c, op.7, 1889;
Mtsïri (after Lermontov), sym. poem, op.13, 1899;
Pf Conc., op.21, 1909

Chbr:
Pf Trio, op.14, 1900;
2 vn sonatas, op.15, 1900, op.20, 1906;
Str Qnt, op.16, 1901;
Str Qt, op.23, 1909;
Pf Qnt, op.28, 1914;
Pf Qt, op.31, 1916

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Georgy Lvovich Catoire (1861-1926) - Altres: Georgy Lvovich Catoire (1861-1926)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Moscovita de 1861 y ruso hasta la médula pese a su ascendencia francesa, Georgy Catoire constituye un ejemplo elocuente de las contradicciones, la ignorancia y, desde luego, la injusticia con que la posteridad ha tratado a una parte nada desdeñable de la música que floreció en la Rusia presoviética. Catoire se graduó en Matemáticas en 1884 y trabajó inmediatamente en el próspero negocio familiar, pero su inclinación por la música le hizo desplazarse a Berlín, donde estudió piano con Karl Klindworth, amigo y estrecho colaborador de Wagner que le inoculó el contagioso virus tetralógico. Un virus que, en el Moscú conservador y nacionalista de la época menos abierto a las novedades extranjeras que San Petersburgo nunca gozó de difusión excesiva. En la capital rusa, Catoire entabló contacto con Chaikovski, que inmediatamente le tomó bajo su protección. “Sería un enorme pecado que no se dedicara a la composición”, afirmaría el autor de Eugene Oneguin. A pesar de que, recomendado por éste, recibiera lecciones de Rimski y estudiara contrapunto con Liadov, el wagneriano Catoire fue básicamente un autodidacta, lo que no le impidió convertirse en profesor del Conservatorio de su ciudad natal en 1919 y publicar un Curso teórico de armonía en 1925, un año antes de su muerte, que gozaría de gran predicamento en la posterior enseñanza musical soviética. De temperamento nervioso, lo que le provocaba crisis de agorafobia, discreto y ajeno a la menor autopropaganda, Catoire sería relegado al olvido por los mandarines estéticos de la Rusia bolchevique, para los que su obra debió de constituir algo así como el paradigma del decadente y burgués cosmopolitismo musical decimonónico. 

Catoire bebe sin moderación en las fuentes de su contemporáneo Scriabin y su música, apasionada y sensual, participa de las febriles atmósferas wagnerianas tanto como de la finura armónica de la escuela franco-belga. Basten como ejemplo algunas de sus mejores partituras de cámara ?su terreno predilecto? como el Trío con piano, op. 14, el Cuarteto con piano, op. 31 o su Sonata para violín y piano nº 2 “Poème”, op. 20, una auténtica perla del romanticismo tardío, compuesta en 1906, que el gran David Oistrakh apreció, interpretó e incluso llegó a grabar (como también hizo Goldenweiser con algunas de sus mejores páginas pianísticas). El presente recital, centrado en su legado violinístico de cámara, se completa con dos deliciosas miniaturas (Elegia, “elegantísima, bella y sincera” al decir de Miaskovski, y Romanza) y la Sonata nº 1, otra obra formidable, fechada en 1899-1902 e inexplicablemente desconocida. Como en el mencionado “Poème”, el alemán Laurent Albrecht Breuninger que ya ha grabado para CPO músicas de Ysaÿe y De Bériot y la rusa Anna Zassimova autora de una edición crítica de la correspondencia ente Chaikovski y Catoire, demuestran conocer en todos su pliegues el original idioma practicado por este músico considerado hasta ahora como menor. “¡Ustedes, los jóvenes, deben salvar nuestro arte! escribía en el París de 1923, donde marchó a enseñar teoría musical y composición, a uno de sus alumnos. Porque sólo por él vale la pena vivir en este mundo”. ¿A qué esperan para descubrirlo?

Jean Marie Viardot (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Laurent Albrecht Breuninger (violin); Anna Zassimova (piano)
LAQUINTADEMAHLER: Catoire - Works for violin and piano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Catoire - Works for violin and piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 27 d’abril del 2016

HUNERWADEL, Fanny (1826-1854) - Piano works & Lieder

Eugene Isabey - Nonnenwerth Rolandseck Siebengebirge (1840)
Obra d'Eugène Isabey (1804-1886), pintor francès (1)



- Recordatori de Fanny Hünerwadel -
En el dia de la commemoració del seu 162è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eugène-Louis-Gabriel Isabey (Paris, 22 de juliol de 1804 - Lagny, 27 d'abril de 1886) va ser un pintor francès. Fill de Jean-Baptiste Isabey, cèlebre retratista i miniaturista. es va formar al Museu del Louvre. El 1820 va viatjar a Normandia i després a Bretanya, on va començar a emprar una tècnica més lliure d'aquarel·la. En moltes ocasions va tornar a Normandia a pintar escenes marines i paisatges que li van donar la reputació de mestre del romanticisme, amb pintures plàcides i dramàtiques. Es va fer amic d'Eugène Delacroix i Richard Parkes Bonington, pintors que el van influenciar decisivament. Els tres artistes van viatjar junts a Anglaterra el 1825, on Isabey va poder estudiar l'obra de Turner i els aquarel·listes anglesos. Al seu retorn a França, es va instal·lar a Normandia, on va fer innombrables esbossos i pintures dels paisatges costaners. També es va fer amic d'un altre jove artista, Paul Huet, qui compartia la seva afició per la feina en plein aire. Isabey també va realitzar dibuixos d'altres llocs de França per il·lustrar relats de viatges i multitud de dibuixos i aquarel·les. El 1830 va acompanyar a una expedició francesa a Algèria com a artista oficial. Durant una visita a Holanda el 1846 va conèixer a Johan Jongkind, qui més tard es va convertir en el seu estudiant a París. Altres alumnes d'Isabey van ser Eugène Ciceri, Adolphe Hervier, Félix Ziem, Eugène Boudin i Johan Jongkind. La seva primera exposició va ser el 1824, i aquell any, va guanyar una medalla per les seves pintures marines que Isabey va exhibir en la sèrie de vistes de Normandia al Saló de París de 1827, amb notable èxit. Dos anys més tard va contribuir amb il·lustracions per al Voyage pittoresque et de l'ancienne romantiques, publicat per Charles Nodier, Alphonse de Cailleux i Isidore Taylor en 26 volums entre el 1820 i el 1863. En anys posteriors va rebre diversos encàrrecs oficials i va produir una sèrie de quadres històrics de gran format, tipificats pel retorn de les cendres de Napoleó a Versalles. En vida no va perdre el seu interès per l'aquarel·la i el 1879 va ser membre fundador de la Société donis Aquarellistes Français. En general la seva obra va proporcionar un vincle entre la tradició romàntica i la dels pre-impresionistes. La destresa d'Isabey per pintar elegants vestits i cerimònies elaborades de segles anteriors va afavorir el seu nomenament com a pintor de cambra del rei Lluís Felip I. Els darrers anys va pintar escenes de temàtica fosca i violenta. Va morir a Lagny l'abril de 1886.

Font: En català: No disponible En castellano: Eugène Isabey (1804-1886) In english: Eugène Isabey (1804-1886) - Altres: Eugène Isabey (1804-1886)



Parlem de Música...

Fanny Hünerwadel (Lenzburg, 26 de gener de 1826 - Roma, 27 d'abril de 1854) va ser una pianista, cantant i compositora suïssa. Filla del físic Johann Friedrich Hunerwadel i de Speerli Regula, va viure en un ambient cultural i musical des de ben petita. Es va educar amb la seva mare, pianista amateur, per després estudiar piano amb Philipp Tietz, Joseph Breitenbach i Ludwig Kurz. També va formar part de la societat coral local on va aprendre a cantar. A partir del 1846, es va formar en piano, veu i composició amb Hans Nägeli i Alexander Müller a Zurich, fent les seves primeres aparicions públiques com a cantant i pianista el 1849. El 1851 va visitar París i Londres i el 1852 va fer un recital de piano amb obres d'Hummel a Zurich. L'any següent va visitar Florència, on va rebre classes de cant de Romani, i Roma. A la capital italiana, a banda de realitzar alguns recitals, va rebre formació de Parisotti. Com a compositora va escriure una col·lecció de 7 cançons per a veu i piano. Tot i el seu futur prometedor, a Roma va patir una sobtada febre tifoide, morint l'abril de 1854.

Anna Fries (1827-1901) - Fanny Hünerwadel (Roma, 1854)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Fanny Hunerwadel (1826-1854) - Altres: Fanny Hunerwadel (1826-1854)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Coming immediately after I finished reviewing a disc of Fanny Mendelssohn comes a disc regarding another Fanny, who had some circumstances in common. Both Mendelssohn and Hünerwadel were artists in their own right and composed on their own. Both held long-standing musical salons. Both died young, Hünerwadel at a much younger age, succumbing to typhoid at only 28. Her experience with her family was much more supportive than that of Mendelssohn. Hünerwadel was given a musical education by her mother, then allowed to pursue studies with town musicians and was then supported by an uncle. Various artists attested to her abilities - she performed in Zurich and, in a move unusual at the time, regularly visited mental institutions to perform in the belief that music would have a therapeutic and calming effect on the inmates. This collection is based on her music album, including a great range of composers, from childhood teachers to Wagner and Liszt, which also shows the social network that Hünerwadel enjoyed in her short life. All but three of these 29 tracks are world premiere recordings. The pieces are charming and a glimpse into what the Hünerwadel salon may have been like. Some of the works were incompletely written by the composer when making the entry and, as with the Liszt and Wagner, have relation to works that appeared elsewhere. Charming is the word for many of these works, especially the solo piano pieces by Müller, Eschmann, and Ernst. For those that enjoy salon music and Lieder, this disc holds great riches. The mezzo-soprano tends to sing with more expansive tone than is necessary here; her first appearance in Huber’s Sehnsucht nach der Heimat being a prime example. The ending yodel is oversung and has too much vibrato. More sensitively done, this part could be light and lilting. On the quieter pieces, both Howard and tenor Edgar-Wilson work wonderfully. As mentioned, the Wagner entry to the book was incomplete and subsequently extended by other hands. The opening bars to this familiar section are quite sparsely accompanied by piano, and the result will be of interest to Wagner fans. Hünerwadel being a singer, most of the contributions to her book are songs; for me the instrumental pieces, aside of course from the vocal piece by Wagner, hold the most interest for this reviewer - full of innocent charm and sunny brevity. There is an anonymous, Vocalizzo, which is languid and a brief minute and a half of sheer beauty. Another standout is Hünerwadel’s own Sonntagsfrühe for piano, flute and soprano, which is a lovely piece that holds its own quite well. The booklet includes the texts to the songs, with various translations, along with helpful notes regarding Hünerwadel’s life. A very pleasant disc.

David Blomenberg (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Adalberto Maria Riva (piano)
INTERPRETS: Yvonne Howard (mezzo-soprano); Richard Edgar-Wilson (tenor); Kathron Sturrock (piano)
GUILD: HUNDERWADEL, F. - Music for an by Fanny Hunderwadel
JPC: Musique et nature
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HUNDERWADEL, F. - Music for an by Fanny Hunderwadel
SPOTIFY: Musique et nature



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 26 d’abril del 2016

BOSSI, Marco Enrico (1861-1925) - Sinfonica-Ouverture Op. 1

Guglielmo Ciardi - Veduta sulla laguna (c.1869)
Obra de Guglielmo Ciardi (1842-1917), pintor italià (1)



- Recordatori de Marco Enrico Bossi -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Guglielmo Ciardi (Venezia, 13 de setembre de 1842 - Venezia, 5 d'octubre de 1917) va ser un pintor italià. El 1861 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia on va estudiar perspectiva amb Federico Moja i paisatgisme amb Domenico Bresolin. El 1868 va viatjar a Florència on es va formar amb Giovanni Costa i amb el cercle de pintors Macchiaioli. Poc després va visitar Roma abans de viatjar a Nàpols, ciutat on va conèixer a Filippo Palizzi i als artistes de l'Escola de Resina. Des d'allà va tornar a Venècia on va participar activament en les exposicions de l'Acadèmia de Belles Arts i de la Società Promotrice di Belle Arti. Entre els anys 1870 i 1880 va exposar, també, a diverses ciutats italianes. El 1894 va assolir el càrrec de professor de paisatgisme de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. La seva obra va gaudir de notable projecció rebent una exposició monogràfica el 1909 i una medalla d'or a l'Exposició de Sant Francesc del 1915. Els seus fills, Emma i Beppe Ciardi, van ser també pintors. Guglielmo va morir a Venècia l'octubre de 1917.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Guglielmo Ciardi (1842-1917) - Altres: Guglielmo Ciardi (1842-1917)



Parlem de Música...

Marco Enrico Bossi (Saló, 25 d'abril de 1861 - Oceano Atlantico, 20 de febrer de 1925) va ser un organista i compositor italià. Es va formar des de ben petit en el Liceo Musicale de Bolonya i més tard en el Conservatori de Milà, on va ser alumne de Bazzini i Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue. Ben aviat va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Como i més tard el de professor d'orgue i teoria en el Conservatori de Nàpols, el de director del Conservatori de Venècia (1902-05), i després el del Liceu Musical de Bolonya. Les seves primeres obres van despertar gran interès a Alemanya per la seva tècnica i acadèmia. Entre elles van destacar un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), en col·laboració amb Tebaldini, un Rèquiem, la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes. El 1916 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. Va ser autor també per a l'escena de les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881, El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Una de les seves millors obres va ser Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també van ser músics i compositors. Bossi va tenir una mort tràgica a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue a les principals ciutats dels Estats Units.

OBRA:

(selective list): Most dates are those of publication

Vocal secular:

Operas:
Paquita (i), unpubd, Milan, Conservatorio, 1881
Il veggente (1, G. Macchi), op.69, Milan, Dal Verme, 4 June 1890; rev. as Il viandante (lib rev. C. Zangarini), Mannheim, 7 Dec 1906
Malombra (R. Simoni), conceived 1904, posthumously completed from sketches by R. Bossi [music] and L. Orsini [lib]
2 others, unperf., 1 unfinished

Other:
Il paradiso perduto (poema sinfonico-vocale, L.A. Villanis, after J. Milton), op.125, solo vv, chorus, orch, org, 1902;
Giovanna d’Arco (mystery, L. Orsini), op.135, solo vv, chorus, orch, org, 1914
smaller choral works, songs and partsongs

Vocal religiosa:

Messa da Requiem, op.90, male vv, str, hp, hmn/org, 1892–3;
Messa da Requiem, op.83, chorus, org ad lib, 1893, later rev.;
Mossa d’Averno (cant., Leo XIII), op.87, 4vv, pf, hmn/org, 1893;
Il cieco (G. Pascoli), op.112, Bar, chorus, orch, 1898;
Canticum canticorum cantata biblica, op.120, Mez, Bar, chorus, orch, org, 1900;
Much other church music, incl. at least 6 masses, mass movts and smaller pieces;

Instrumental:

Orch:
Conc., op.100, org, hns, timp, str, 1895 (1900);
Suite, op.126, 1904;
Intermezzi goldoniani, op.127, str, 1905;
Konzertstück, op.130, org, brass, timp, str, 1908, rev. 1910, also version for org solo;
Theme and Variations, op.131, 1908;
Fantasia sinfonica, op.147, org, brass, hp, timp, str, 1923

Chbr:
Vn Sonata [no.1], op.82, 1893;
Pf Trio [no.1], op.107, 1896;
Vn Sonata [no.2], op.117, 1899;
Pf Trio [no.2], op.123, 1901;
Santa Caterina da Siena, op. posth., sketched for vn, pf, 1924, posth. realized by R. Bossi for composer’s intended instrumentation of vn, hp, cel, str qt, org

Kbd:
over 30 op. nos. for org, other org pieces, c30 op. nos. for pf, other pf pieces, pf duet music, hmn pieces

Font: En català: Marco Enrico Bossi (1861-1925) En castellano: Marco Enrico Bossi (1861-1925) In english: Marco Enrico Bossi (1861-1925) Altres: Marco Enrico Bossi (1861-1925) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quantunque la fama del Bossi sia affidata, non giustamente, alla sua eccezionale capacità di organista e di compositore per organo, è opportuno operare una buona distinzione tra le composizioni per organo e tutte le altre, segnatamente  quelle che riguardano il melodramma, il poema sinfonico, la cantata e il  mistero. La mancanza di fortuna del Bossi compositore in Italia, mentre, le sue opere venivano invece rappresentate con successo, spesso grandissimo e sempre confortante, in Europa, specialmente in Germania e in America, testimonia il  trapasso dall'opera verista alla musica strumentale, ma soprattutto come coincidenza storica e non stilistica. Bossi non ebbe alla base della formazione del suo carattere musicale la grande scuola o il grande docente capaci di operare profondamente nelle sue scelte. Fu lui stesso, assistito dalla sua intelligenza e anche da un'educazione ordinariamente scolastica, a cercare di  risolvere i propri problemi di studente prima e d'insegnante, di rinnovatore militante, di compositore e di concertista poi, attratto fatalmente dalla ricchezza autorevole delle scuole straniere, ma attingendo più ai risultati esteriori che ai profondi motivi estetici, sociali, politici e del costume in genere. È caratteristico lo spirito di adattamento alle esigenze di complessità, di dottrina e di spettacolarità del gusto tedesco, al quale il B. ha sacrificato talvolta la discrezione e la misura che facevano parte del suo  gusto naturale e della sua musicalità d'istinto. 

Si deve, tuttavia, riconoscergli il merito d'avere aperto alla cultura musicale italiana le porte della spesso diffidente, se non sprezzante, cultura europea. Ben diversa fu l'autorità del Bossi come organista, intesa in quel senso integrale e affascinante d'improvvisatore, di compositore, di esecutore e di filologo. Nello sdegnoso giovanile rifiuto del diploma d'organo, nell'assunto di emulare e di superare le grandi scuole straniere, di cui studiava accuratamente la tecnica, nel rinnovamento attuato dal Bossi direttore e docente, sia nel metodo sia nella meccanica, si riconosce la indiscutibile forza di una personalità largamente espressiva, valorosa e non convenzionale. La tecnica dello strumento viene creata dalle basi, non rinnovata o modellata sulle altre, e l'esame delle sue composizioni per organo mostra sino a che punto sia stata superata  l'umiliante condizione d'inferiorità: in pochi anni la scuola d'organo italiana, per esclusivo merito del Bossi, divenne potente e brillante in senso moderno. Le stesse polemiche odierne sul rinnovamento dell'organo come  strumento educatore del gusto sono vicine agli interessi e ai temi bossiani più di quanto non sappiano gli stessi polemizzatori, e non riguardano l'opera del  Bossi, ma quello che fu fatto male prima di lui e quello che non venne attuato dopo di lui. Infatti, a parte la rettifica di certe deformazioni strutturali, il B. s'impegnò per la creazione di una coscienza organistica, cioè dello sviluppo armonioso e spregiudicato della personalità del musicista, ponendo le radici dell'umanesimo organistico alle sorgenti stesse dell'organologia  classica italiana, di cui fu conoscitore e critico.

MUSICA BRESCIANA (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...