DURON, Sebastián (1660-1716) - Cuando Muere el Sol

Obra de Jan Brueghel el Jove (1601-1678), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Sebastián Durón -

En el marc de la commemoració del seu 300è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Jove (Antwerp, 13 de setembre de 1601 - Antwerp, 1 de setembre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc, fill de Jan Brueghel el Vell i nét del famós i reconegut Pieter Brueghel el Vell. Va ser entrenat pel seu pare i va passar la seva carrera pintant obres d'estil i gènere semblants a les del seu progenitor. Juntament amb el seu germà Ambrosius, va produir paisatges, escenes al·legòriques i altres obres amb un característic i meticulós detall. Brueghel va ser un espavilat pintor que va copiar les obres del seu pare i les va vendre amb la signatura d'aquest. Va morir a Antwerp el setembre de 1678.

Font: En català: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - En castellano: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - In english: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - Altres: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) 

---

Parlem de Música...

Sebastían Durón (Brihuega, bap. 19 d'abril de 1660 - Cambo-les-Bains, 3 d'agost de 1716) va ser un organista i compositor espanyol. Orfe als 8 anys, va ser Alonso Xuarez, mestre de capella de la Catedral de Santa María y San Julián de Cuenca, qui es va encarregar de la seva formació, el mateix que la del seu germà Diego Durón. Seguint el costum de l'època, va recórrer com a organista diverses ciutats: Saragossa, Sevilla, Burgo de Osma i Palència. En aquesta última ciutat hi va romandre cinc anys consolidant la seva fama, fins a l'extrem de ser nomenat per Carles II organista de la Capella Reial el 23 de setembre de 1691. El 1702 es va fer càrrec de totes les activitats de la cort, tant religioses com teatrals. El 1706, Felip V, en recobrar Madrid, el va obligar a l'exili per haver manifestat públicament la seva adhesió a la Casa d'Àustria. Per això es va instal·lar a França, primer a Baiona i després a Pau. El 1714 va tornar a Espanya prestant els seus serveis en cases de la noblesa com en la del comte de Salvatierra i en la del duc d'Osuna. El 1715 va viatjar a Baiona com a capellà d'honor de la reina vídua Mariana de Neuburg. La seva producció va ser molt extensa, amb un tractament diferent segons la temàtica de les seves obres. Però va ser la seva obra teatral la més important del seu repertori, sent l'òpera La guerra de los gigantes (1710) la primera en la història musical espanyola en què va apareix el nom pròpiament 'òpera'. Anys més tard, el jesuïta Antonio Eximeno el va acusar injustament de ser el responsable de la decadència de la música espanyola per haver introduït la moda italiana. Durón va morir a Cambo-les-Bains l'agost de 1716.

OBRA:

Vocal secular:

Zarzuelas and operas:
all first performed in Madrid
Salir el amor del mundo (zar, 2, J. de Cañizares), 1696, ed. A. Martín Moreno (Málaga, 1979);
Muerte en amor es la ausencia (comedia, 3, A. de Zamora), 1697, Mn;
El imposible mayor en amor, le vence amor (zar, Cañizares), 1711, P-EVp;
Las nuevas armas de amor (zar, Cañizares), 1711, E-Mn, P-EVp, ed. in Hart, 1 song E-Bc;
Veneno es de amor la envidia (zar, Cañizares), 22 Jan 1711, Mn
Acis y Galatea (zar, Cañizares), 1 song Mn (incorrect attrib.);
Amor es quinto elemento (Zamora), 1 song Bc, 1 song Mn;
Apolo y Dafne (zar), Mn, collab. J. de Navas;
Los elementos de amor, voz, cristal, luz, y color (M. de Vidal Salvador), 1 song Mn;
El estrago en la fineza (zar, Cañizares), P-EVp;
La guerra de los gigantes (ópera scénica, 1), 1700–07, E-Mn;
Selva encantada de amor (zar), Mn

Other:
52 Villancicos, 1–9vv: 7, Sucre, Bolivia, E-CU;
12, E;
7, PAc;
7, SAc;
15, SEc; 4, VAc
Villancicos, theatrical songs, other songs, Santuario de Aránzazu, Bc, cathedral archive, Calzada, Cu, Convento de las Descalzas Reales, Madrid, Mn, SEc, V, GCA-Gc, MEX-Mc, Instituto Nacional de Bellas Artes, Mexico City, San Antonio Abad Seminary Library, Cuzco, Peru, US-NYp, SFs

Doubtful works:
Celos vencidos de amor (zar, M. de Lanuza), 1698, ?lost;
Júpiter y Yoo (zar, Lanuza), 1699, Mn, score anon

Vocal religiosa:

Missa sobre el ‘Ave maris stella’, 8vv, E-E, PAMc;
Missa sobre el Ave Maria, 8vv, VAcp;
2 Missae sobre el Ave María, 8vv, bc, E;
Missa ‘Dios te salve María’, 8vv, bc, E;
Missa de batalla, 7vv, Mn;
Missa ‘a la moda valenciana’, 3 choirs (10vv), E;
Misa de difuntos, 3 choruses, bc, E, Mp, funeral lessons, Taedet, 10vv, insts, Pelli mei, 8vv, insts, Mp
3 vespers collections, 8vv, bc, E;
6 vespers pss, 8vv, bc, E;
Completas, 8vv, CU, E;
Completas, 8vv, orch, Mp (collab. F. Corselli);
Letanía de los santos, 8vv, org, orch, Mp;
2 litanies, 8vv, E;
4 lamentations, 4vv, 8vv, with and without insts, MEX-Mc, GCA-Gc;
Lamentation (Incipit Lamentatio), 8vv, vns, E-E;
Lamentation (Aleph. Quomodo obsucatum est), S, 3 vn, bc, E;
Lamentation (De lamentatione Jeremiae), a12, vns, E;
Lamentation (Incipit Oratio Jeremiae), 4 choirs, vns, clarín, bc, E
Miserere, 8vv, vns, violón, bc, E;
Miserere, 12vv, vns, fls, bc, E;
Dixit Dominus, 3 choirs (9vv), bc, SA;
TeD, 4 choirs, vns, clarín, bc, E;
María: in idirem ungüentorum tuorum, motet, 2vv, bc, E;
Ego sum resurrectio, motet, 4vv, bc, E;
Responsorio de difuntos, 4vv;
Laudate pueri Dominum, 4vv, 1694, San Antonio Abad Seminary Library, Cuzco, Peru;
Regina Caeli, 8vv, org, bc, E-E
Salve;
Salve Regina, 8vv, VAcp;
3 Salve regina, 8vv, org, bc, SA;
Salve Regina, 8vv, org, E;
Salve a nuestra Señora ‘a dos coros y el primero canta siempre en eco’, E

Font: En català: Sebastián Durón (1660-1716) - En castellano: Sebastián Durón (1660-1716) - In english: Sebastián Durón (1660-1716) - Altres: Sebastián Durón (1660-1716)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Durón wrote a large quantity of both sacred and secular music. Many of the Latin-texted sacred works are predictably conservative, within what was expected for service music in Counter-Reformation Spain. Some of them, however, especially the motets, Misereres, Te Deum, and Lamentations, show Durón at his most modern and are important as well for their new textures and use of instruments. The villancicos include large and small pieces for voices and instruments that preserve the Spanish Baroque musical heritage of earlier composers such as Juan Hidalgo, yet go beyond what Hidalgo and others had achieved in the deployment of new musical techniques and genres for textual expression and effect. Durón's villancicos seem especially ‘theatrical’; he employed virtually the same fresh approach to setting their sacred texts in the vernacular as he displayed in his brilliant theatrical scores. His first theatrical score was probably the zarzuela Salir el amor del mundo. This was followed by music for other zarzuelas and comedias with texts by Cañizares and other fashionable dramatists. The highly successful Veneno es de amor la envidia was perhaps Durón's last composition for the Spanish stage. Its première in Madrid, by the company of Joseph de Prado, together with Prado's public performances of two other Durón zarzuelas in Madrid 1710–1711 (well after Durón's exile in 1707) could indicate that Durón sent scores to Madrid from his place of exile, or left copies of these works in Madrid before his departure. Some of Durón's zarzuelas were presented in privately sponsored performances in Lisbon, 1718–23, and copies of his cantatas and excerpted theatrical songs are preserved in Latin America.

Durón's ‘ópera scénica’ La guerra de los gigantes was composed as an aristocratic commission for the Count of Salvatierra. The story and five characters of the opera are taken from the legend of the revolt of the giants against the gods of Olympus. With no libretto surviving, it is difficult to know precisely if the one-act manuscript score presents a complete opera and indeed whether it was fully sung in performance. Because the work has barely any recitative, the plot unfolds through a series of set pieces (largely strophic airs and four-part choruses). It seems likely that this was actually a partly-sung entertainment in the manner of a zarzuela, with spoken roles for additional secondary characters and further dramatic dialogue. Most contemporary works included eight or more characters. In Durón's own Veneno es de amor la envidia, perhaps his most italianate work, three of the eight characters have entirely spoken roles, and only the three supernatural roles are sung entirely. Although his career as a theatrical composer was brief, Durón's contribution to the history of Spanish theatre music is important. Along with those of Juan de Navas and Antonio de Literes, his scores demonstrate the co-existence of native and imported musical styles that came to characterize musical life in Madrid in the early 18th century. Several years after Durón's death, his theatre music was still controversial; for some nationalist critics, he had introduced contemporary foreign musical genres and styles to the Spanish stage, thereby opening the door to all sorts of modern abuses. His scores contain French minuets in addition to popular Spanish dance songs such as the seguidilla, italianate da capo arias beside traditional Spanish tonos and tonadas. Beyond formal distinctions, Durón's approach to text setting and to the musical phrase differs considerably from the established Spanish techniques associated with the music of Hidalgo. For these new sounds, Durón was accused by later writers of having polluted the ‘purely Spanish’ style with capricious foreign ‘barbarisms’, to the detriment of traditional Spanish gravity.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Ficta
AMAZON: Duron - Cuando muere el Sol

IMSLP: Sebastián Durón (1660-1716)

CPDL: Sebastián Durón (1660-1716)

SPOTIFY: DURON - Cuando Muere el Sol



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NOZEMAN, Jacobus (1693-1745) - Sonates Op. 1 (c.1725)

Obra de Christian Friedrich Fritzsch (c.1719-1774), grabador alemany (1)

- Recordatori de Jacobus Nozeman -

En el dia de la celebració del seu 323è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Christian Friedrich Fritzsch (c.1719 - Hamburg, 1774) va ser un gravador alemany. Fill del també gravador Christian Fritzsch i germà de Johann Christian Gottfried Fritzsch, es va formar amb el seu pare en l'art del gravat en el taller que aquest tenia a Schiffbek. A partir d'aleshores va treballar amb el seu germà realitzant nombrosos gravats de tota mena però especialment de retrats. Més tard van treballar a Àmsterdam on van realitzar abundants il·lustracions per a llibres. Els darrers anys va tornar Hamburg, on va morir el 1774.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Christian Friedrich Fritzsch (c.1719-1774)

---

Parlem de Música...

Jacobus Nozeman (Hamburg, 30 d'agost de 1693 - Amsterdam, 10 d'octubre de 1745) va ser un organista, violinista i compositor holandès. Fill de l'actor Johannes Nozeman, Jacobus va néixer en el transcurs d'un dels viatges del seu pare a Alemanya. Més tard va créixer a La Haia i Leiden viatjant a Amsterdam el 1710. Allà es va formar musicalment i va començar a treballar com a intèrpret teatral el 1714. Més tard, el 1719, va assolir el càrrec d'organista de la Remonstrantse Kerk en un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Com a compositor va publicar diverses obres instrumentals, destacant les seves Sonates per a violí. El seu fill Cornelius Nozeman va ser un naturalista i ornitòleg destacat. Va morir a Amsterdam l'octubre de 1745.

OBRA:

op.
1 [VI] Sonate, vn, bc (Amsterdam, c1725); nos.1, 3, 4, ed. W. Noske (Amsterdam, 1954)
2 VI sonate, vn, bc (Amsterdam, c1735)
3 Merkmans Gezangen (13 songs) (P. Merkman), 1–2vv, bc, 3 with 1–2 insts (Amsterdam, 1739); 3 ed. H. Schouwman (Amsterdam, 1960)
4 La bella Tedesca, hpd (Amsterdam, c1742), lost
5 VI sonate, vc, bc (Amsterdam, c1745), lost
Dutch songs, 1v, in H. van den Burg: Mengelzangen (Amsterdam, 2/1717)
Trio sonatas, NL-DHgm

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Jacobus Nozeman (1693-1745)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Recordo fa uns anys mentre cercava informació ornitològica vaig coincidir, fugaçment, amb el cognom Nozeman, en concret amb Corenlius Nozeman, un naturalista especialitzat en ocells que va plasmar els seus anys d'observació en dibuixos de gran qualitat. Evidentment aquell contacte no em va fer intuir, de cap manera, que anys més tard ens tornaríem a trobar des d'una perspectiva diferent. Perquè aleshores, i també fruit que els meus coneixements musicals eren terriblement limitats, no tenia ni remota idea que el seu pare havia estat organista, violinista i compositor. En qualsevol cas i més enllà d'aquesta divertida anècdota, Jacobus Nozeman va ser un músic que va créixer i viure, tot i tenir una família itinerant, a Holanda. Allà va fer carrera a Àmsterdam, principalment com a organista, i es va fer un nom en una de les seves esglésies sent en el transcurs d'aquest càrrec quan va compondre algunes de les seves obres, principalment instrumentals i en bona part sonates per a violí i baix continuo. Precisament, seran les Sonates opus 1 de l'entorn de 1725 les que avui recuperarem. Obres emmarcades clarament en la tradició del seu temps, tant en la forma com en l'exposició, ben escrites i en un aiguabarreig entre la sonata da camera i la característica sonata da chiesa. L'estil, curiosament, és clarament italià tot i que Nozeman es va formar exclusivament a Holanda tot i que no ens ha de resultar estrany fruit de l'enorme influència d'autors com Corelli o Vivaldi, molt important a Europa. Per tant, un fabulós argument d'un mestre desconegut a qui anys més tard Michel Corrette va recordar tot incorporant fragments del seu Op. 2 a la seva obra L'art de se perfectionner dans le violon. En definitiva, delicadesa i artesania barroca a un nivell superb!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Furor Musicus; Antoinette Lohmann (violin)
AMAZON: NOZEMAN - Violin Sonatas Op.I

IMSLP: Jacobus Nozeman (1693-1745)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: NOZEMAN - Violin Sonatas Op.I



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON DALIN, Olof (1708-1763) - Kom fria sinnen hit

Obra de Johan Henrik Scheffel (1690-1781), pintor suec (1)

- Recordatori d'Olof von Dalin -

En el dia de la celebració del seu 308è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johan Henrik Scheffel (Wismar, 9 d'abril de 1690 - Västerås, 21 de desembre de 1781) va ser un pintor alemany que va desenvolupar la major part de la seva obra a Suècia. Membre d'una família d'artistes i d'intel·lectuals, es va establir a Estocolm el 1723. Allà va fer carrera com a pintor de retrats en una tècnica propera a la dels seus mestres alemanys i holandesos. Ben aviat es va fer conegut en els ambients aristocràtics i benestants fins a assolir la condició d'hereu de la pintura de David von Krafft. També va treballar com a professor tenint com a alumne, entre molts altres, a Johan Hörner. Va morir a Västerås el desembre de 1781.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Henrik Scheffel (1690-1781) - Altres: Johan Henrik Scheffel (1690-1781)

---

Parlem de Música...

Olof von Dalin (Vinberg, 29 d'agost de 1708 - Drottningholm, 12 d'agost de 1763) va ser un poeta, historiador i escriptor suec, i una de les figures prominents del segle XVIII a Suècia. Fill d'un pastor protestant, va tenir com a professor al bisbe de Lund. El 1751 va ser nomenat tutor del príncep hereu, que més tard va regnar com a Gustav III. Després va exercir el càrrec de secretari de l'Acadèmia Sueca de Literatura i el 1755 es va convertir en historiador real. Després d'un exili polític que va durar sis anys, va tornar com a conseller del rei. La seva obra va ser cabdal a l'hora d'introduir en la literatura sueca el racionalisme característic de la Il·lustració Francesa. El 1733 va fundar una revista literària, Then swänska Argus. Les seves obres poètiques, en les quals va mostrar la influència dels poetes Alexander Pope i James Thomson, van tractar temàtica variada, des de la tragèdia Brunilde (1738) fins a l'obra Llibertat sueca (1742), de caràcter èpic. No obstant, la més destacada va ser Conte del cavall (1740), una sàtira de la monarquia sueca. També va ser autor de treballs historiogràfics, entre els quals va destacar Història del Regne de Suècia en 3 toms (1747-1762). Molta de la seva obra poètica va ser arranjada i musicada com a cançons esdevenint notablement popular al seu temps. Va morir a Drottningholm l'agost de 1763.

Font: En català: No disponible - En castellano: Olof von Dalin (1708-1763) - In english: Olof von Dalin (1708-1763) - Altres: Olof von Dalin (1708-1763)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Poeta, dramaturgo e historiador sueco, nacido en Vinberg (provincia de Helland) en 1708, y fallecido en 1763. Por la dimensión satírica de su obra literaria y el alcance documental de sus escritos históricos, está considerado como uno de los autores nórdicos más representativos del espíritu de la Ilustración en la literatura sueca. Nacido en el seno de una familia en la que dominaba una férrea disciplina protestante -su padre era un severo pastor luterano-, el joven Olof tuvo acceso a una esmerada formación académica cuyos últimos tramos estuvieron asignados al propio obispo de Lund. Con esta educación humanística, Olof von Dalin se convirtió en uno de los maestros más apreciados de Suecia, hasta el extremo de ser nombrado, en 1751, preceptor del príncipe heredero (el futuro Gustavo III. En palacio, Olof von Dalin se convirtió en uno de los principales valedores de la madre de su real pupilo, la reina Luisa Ulrica, a la que apoyó en todas sus iniciativas culturales, como creación de la famosa Academia de Bellas Artes de Estocolmo. En dicha institución, el escritor de Vinberg fue nombrado Secretario, cargo que aprovechó para difundir sus ideas favorables al racionalismo y el enciclopedismo que en Francia estaban difundiendo los ilustrados. Por su infatigable labor cultural cerca de palacio, en 1755 Olof von Dalin fue nombrado Historiador Real, cargo que desempeñó durante un breve espacio de tiempo, pues unas repentinas desavenencias con el monarca sueco le condujeron a un forzoso exilio que se prolongó durante seis años. 

A su regreso a Suecia, fue perdonado y nombrado Consejero Real. Pero su verdadera labor intelectual en defensa de las ideas de la Ilustración había comenzado mucho antes de que le llegaran los cargos y honores oficiales. En efecto, desde 1733 se había difundido Then swänska Argus, una revista literaria fundada por el propio Olof von Dalin, en la que aparecieron las primeras manifestaciones en sueco del enciclopedismo francés y, en general, de la corriente racionalista que se estaba extendiendo por toda Europa. A pesar de este innegable influjo de la cultura francesa en su obra ensayística e historiográfica, en su producción literaria es más notable, en cambio, la influencia de algunos autores ingleses de finales del siglo XVII y comienzos del XVIII, como Alexander Pope (1688-1744). Entre estas obras originales de Olof von Dalin sobresale su célebre tragedia Brunilde (1738), así como su aguda sátira poética sobre la monarquía sueca, titulada Cuento del caballo (1940), y su extenso poema épico Libertad sueca (1742). Pero su obra cumbre dentro de las Letras suecas del siglo XVIII, la que le ha llevado a figurar entre sus autores como el historiador más celebrado de todos los tiempos, es su famosa Historia del reino de Suecia, un largo trabajo de investigación y redacción que, publicado en tres tomos, se prolongó durante tres lustros (1747-1762).

MCNBIOGRAFIAS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Martin Bagge; Mikael Paulsson
AMAZON: VON DALIN, O. - Kom fria sinnen hit

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: VON DALIN, O. - Kom fria sinnen hit



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Sinfonie da Opere

Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, 29 d'agost de 1780 - Paris, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon (Escola de Belles Arts de París). Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca (Museu del Louvre, París), on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano (1834, Catedral d'Autun), va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. 

Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir de llavors es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867. Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851, Galeria Nacional d'Art, Washington) i La comtessa d'Haussonville (1845, Col·lecció Frick, Nova York) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832, Louvre) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863, Louvre), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior va ser immensa. Tota una generació de pintors va reconèixer ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar Degas, Pierre Auguste Renoir, Henri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres. Va morir a París el gener de 1867.

Font: En català: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - En castellano: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - In english: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - Altres: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) 

---

Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià, especialment conegut i admirat per la seva producció teatral. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti va formar part de la constel·lació de compositors italians que van dominar l'escena operística fins a l'aparició de Verdi. Donizetti se'l va considerar el creador d'un Romanticisme encès, si bé madurat en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Allà va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística. Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols.

En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter Scott, La Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià. A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, va ser molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris, Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli) i un centenar llarg d'obres menors. També va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans. Els darrers anys va tornar a Bergamo, ciutat on va morir l'abril de 1848.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il Pigmalione (1816; 13.10.1960 Teatro Donizetti, Bergamo)
Enrico di Borgogna (14.11.1818 Teatro San Luca, Venezia)
Una follia (17.12.1818 Teatro San Luca, Venezia) (andata perduta)
Il falegname di Livonia, ossia Pietro il grande (26.12.1819 Teatro San Samuele, Venezia)
Le nozze in villa (1821? Teatro Vecchio, Mantova)
Zoraida di Granata (28.1.1822 Teatro Argentina, Roma)
La zingara (12.5.1822 Teatro Nuovo, Napoli)
La lettera anonima (29.6.1822 Teatro del Fondo, Napoli)
Chiara e Serafina, ossia I pirati (26.10.1822 Teatro alla Scala, Milano)
Alfredo il Grande (2.7.1823 Teatro San Carlo, Napoli)
Il fortunato inganno (3.9.1823 Teatro Nuovo, Napoli)
Zoraida di Granata [rev] (7.1.1824 Teatro Argentina, Roma)
L'ajo nell'imbarazzo (4.2.1824 Teatro Valle, Roma)
Emilia di Liverpool (28.7.1824 Teatro Nuovo, Napoli) (anche come L'eremitaggio di Liverpool)
Alahor in Granata (7.1.1826 Teatro Carolino, oggi Teatro Bellini, Palermo)
Don Gregorio [rev di L'ajo nell'imbarazzo] (11.6.1826 Teatro Nuovo, Napoli)
Elvida (6.7.1826 Teatro San Carlo, Napoli)
Gabriella di Vergy (1826; 29.11.1869 Teatro San Carlo, Napoli) (anche come Gabriella)
Olivo e Pasquale (7.1.1827 Teatro Valle, Roma)
Otto mesi in due ore (13.5.1827 Teatro Nuovo, Napoli) (anche come Gli esiliati in Siberia)
Il borgomastro di Saardam (19.8.1827 Teatro del Fondo, Napoli)
Olivo e Pasquale [rev] (1.9.1827 Teatro Nuovo, Napoli)
Le convenienze teatrali (21.11.1827 Teatro Nuovo, Napoli)
L'esule di Roma, ossia Il proscritto (1.1.1828 Teatro San Carlo, Napoli)
Emilia di Liverpool [rev] (8.3.1828 Teatro Nuovo, Napoli)
Alina, regina di Golconda (12.5.1828 Teatro Carlo Felice, Genova)
Gianni di Calais (2.8.1828 Teatro del Fondo, Napoli)
Il paria (12.1.1829 Teatro San Carlo, Napoli)
Il giovedì grasso (26.2.1829? Teatro del Fondo, Napoli) (come Il nuovo Pourceaugnac)
Elisabetta al castello di Kenilworth (6.7.1829 Teatro San Carlo, Napoli)
Alina, regina di Golconda [rev] (10.10.1829 Teatro Valle, Roma)
I pazzi per progetto (6.2.1830 Teatro San Carlo, Napoli)
Il diluvio universale (28.2.1830 Teatro San Carlo, Napoli)
Imelda de' Lambertazzi (23.8.1830 Teatro San Carlo, Napoli)
Anna Bolena (26.12.1830 Teatro Carcano, Milano)
Le convenienze ed inconvenienze teatrali [rev di Le convenienze teatrali] (20.4.1831 Teatro della Canobbiana, Milano)
Gianni di Parigi (1831; 10.9.1839 Teatro alla Scala Milano)
Francesca di Foix (30.5.1831 Teatro San Carlo, Napoli)
La romanziera e l'uomo nero (18.6.1831 Teatro del Fondo, Napoli) (libretto andato perduto)
Fausta (12.1.1832 Teatro San Carlo, Napoli)
Ugo, Conte di Parigi (13.3.1832 Teatro alla Scala, Milano)
L'elisir d'amore (12.5.1832 Teatro Canobbiana, Milano)
Sancia di Castiglia (4.11.1832 Teatro San Carlo, Napoli)
Il furioso all'isola di San Domingo (2.1.1833 Teatro Valle, Roma)
Otto mesi in due ore [rev] (1833, Livorno)
Parisina d'Este (17.3.1833 Teatro della Pergola, Firenze)
Torquato Tasso (9.9.1833 Teatro Valle, Roma)
Lucrezia Borgia (26.12.1833 Teatro alla Scala, Milano)
Il diluvio universale [rev] (17.1.1834 Teatro Carlo Felice, Genova)
Rosmonda d'Inghilterra (27.2.1834 Teatro della Pergola, Firenze)
Maria Stuarda [rev] (18.10.1834 Teatro San Carlo, Napoli) (come Buondelmonte)
Gemma di Vergy (26.12.1834 Teatro alla Scala, Milano)
Marin Faliero (12.3.1835 Théâtre-Italien, Parigi)
Lucia di Lammermoor (26.9.1835 Teatro San Carlo, Napoli)
Maria Stuarda (30.12.1835 Teatro alla Scala, Milano)
Belisario (4.2.1836 Teatro La Fenice, Venezia)
Il campanello (1.6.1836 Teatro Nuovo, Napoli)
Betly, o La capanna svizzera (21.8.1836 Teatro Nuovo, Napoli)
L'assedio di Calais (19.11.1836 Teatro San Carlo, Napoli)
Pia de' Tolomei (18.2.1837 Teatro Apollo oggi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni, Venezia)
Pia de' Tolomei [rev] (31.7.1837, Sinigaglia)
Betly [rev] ((?) 29.9.1837 Teatro del Fondo, Napoli)
Roberto Devereux (28.10.1837 Teatro San Carlo, Napoli)
Maria de Rudenz (30.1.1838 Teatro La Fenice, Venezia)
Gabriella di Vergy [rev] (1838); agosto 1978 Londra)
Poliuto (1838; 30.11.1848 Teatro San Carlo, Napoli)
Pia de' Tolomei [rev 2] (30.9.1838 Teatro San Carlo, Napoli)
Lucie de Lammermoor [rev di Lucia di Lammermoor] (6.8.1839 Théâtre de la Renaissance, Parigi)
Le duc d'Albe (1839, incompiuta; 22.3.1882 Teatro Apollo oggi Teatro Tordinona, Roma, come Il duca d'Alba)
L'ange de Nisida (1839; incompiuta)
Lucrezia Borgia [rev] (11.1.1840 Teatro alla Scala, Milano)
La Fille du régiment (11.2.1840 Opéra-Comique, Parigi)
Poliuto [rev] (10.4.1840 Théâtre de l'Opéra, Parigi) (come Les martyrs)
Lucrezia Borgia [rev 2] (31.10.1840 Théâtre-Italien, Parigi)
La Favorite [rev di L'ange de Nisida] (2.12.1840 Théâtre de l'Opéra, Parigi)
Adelia (11.2.1841 Teatro Apollo, Roma)
Rita, ou Le mari battu (1841; 7.5.1860 Opéra-Comique, Parigi) (come Deux hommes et une femme)
Maria Padilla (26.12.1841 Teatro alla Scala, Milano)
Linda di Chamounix (19.5.1842 Theater am Kärntnertor, Vienna)
Linda di Chamounix [rev] (17.11.1842 Théâtre-Italien, Parigi)
Don Pasquale (3.1.1843 Théâtre-Italien, Parigi)
Maria di Rohan (5.6.1843 Kärntnertortheater, Vienna)
Dom Sébastien (13.11.1843 Théâtre de l'Opéra, Parigi)
Caterina Cornaro (18.1.1844 Teatro San Carlo, Napoli)
Dom Sébastien [rev] (6.2.1845 Kärntnertortheater, Vienna)

Cantatas and occasional works:
Il ritorno di primavera (G. Morando), 3 solo vv, orch, April 1818, I-Bc
Canto accompagnatorio, SATB, orch, for funeral eulogies of Marchese G. Terzi, Bergamo, 1819, BGc
Teresa e Gianfaldoni, 2 solo vv, orch, vs (Rome, 1821)
Cantata (‘Questo è il suolo’), S, S, pf, Naples, for royal birth, April 1822, BGi
Angelica e Medoro (after Ariosto), Naples, May 1822
L’assunzione di Maria Vergine (G.B. Rusi), T, T, B, vv, orch, Rome, 1822, BGi
Aristea (azione pastorale, 1, G.F. Schmidt), 3 female vv, 3 male vv, orch, Naples, S Carlo, 30 May 1823, Nc
A Silvio amante, T, orch, ?1823, BGi
La fuga di Tisbe, S, pf, composed 15 Oct 1824, F-Pc
I voti dei sudditi (azione pastorale, 1, Schmidt), 4vv, orch, Naples, S Carlo, 6 March 1825, copy I-Nc
La partenza, vv, orch, Palermo, Carolino, for departure of General delle Favare, July 1825
Cantata, vv, orch, Palermo, Carolino, for king’s birthday, 14 Aug 1825
Licenza, vv, orch, Palermo, Carolino, for a gala, 1825/6
Saffo, solo v, vv, orch, before 1828, BGi, arr. v, pf (Naples, n.d.)
Il Canto XXXIII della Divina commedia (Dante), solo B, pf, Jan–Feb 1828 (Milan, 1843)
Inno reale (F. Romani), vv, orch, Genoa, for inauguration of Teatro Carlo Felice, 7 April 1828
Il genio dell’armonia (E. Visconti), solo vv, vv, ?orch, Rome, in honour of Pius VIII, 20 Dec 1829, collab. Costaguti and Capranica
Il fausto ritorno (azione allegorico-melodrammatica, D. Gilardoni), vv, orch, Naples, S Carlo, for return of king and queen from Spain, sum. 1830, Nc
Cantata, vv, orch, Milan, for wedding of Ferdinand of Austria, 24 Jan 1831, BGi
Inno, for wedding of King of Naples, Nov 1832
Il fato (J. Ferretti), Rome, for nameday of Count A. Lozano, 13 June 1833
Cantata (E. and C. Carnevali), Rome, for nameday of Anna Carnevali, 26 July 1833, private collection of H. Steger, Vienna
La preghiera di un popolo (hymn), S, A, T, B, 4vv, orch, Naples, S Carlo, for Ferdinand II, 31 Aug 1837, Nc, vs (Milan, 1837)
Cantata (Donizetti), vv, orch, Naples, S Carlo, for royal birth, Aug 1838, Nc
Dalla Francia un saluto t’invia, T, B, B, TTBB, orch, pf, Paris, May 1841, perf. Bergamo, for Mayr’s 78th birthday, 14 June 1841, ed. J.S. Allitt and U. Schaffer (London and Davos, 1975)
Luge qui legis, vv, orch, Milan, funeral march for P. Marchesi, 1842, vs (Naples, n.d.)
Cristoforo Colombo, Bar, orch, Paris, Opéra, for benefit of P. Barroilhet, March 1845, scena e cavatina Nc
Aci e Galatea, mentioned by Albinati;
Gloria a Dio dei nostri padri, solo B, orch, Nc;
Inno, for nameday of P. Pangrati, Nc;
Niso e Violetta, v, orch, sketch Mr;
Per il nome di Francesco I, mentioned by Albinati;
Sacro è il dolore, hymn, 2 vv, orch, Nc;
Uno sguardo (F. Romani), perf. Milan;
La pietade col nemico or mi sembra qui delitto, solo B, orch, BGi

Other:
3 canzonette (Rome, ?1823) [A]
Collezione di canzonette, 5 songs, 3 duets, 1 qnt (Naples, n.d.) [B]
Donizetti per camera: raccolta di [9] ariette e [3] duettini (Naples, n.d.) [C]
Nuits d’été à Pausilippe, 6 songs, 6 nocturnes (Naples, 1836; London, 1836; Milan, 1837; Paris, ?1840) [D]
Soirées d’automne à l’Infrascata, 4 songs, 1 duet (Naples, 1837; Milan 1839 [with added duet]; Vienna, 1840s, as Soirées de Paris) [E]
Un hiver à Paris 1838–1839, 5 nos. (Naples, 1839), as Rêveries napolitaines, with added song (Paris, ?1839; Milan, 1839; Naples, c1841; Naples, 1841/2 [with 2nd added song]) [F]
Matinée musicale, 6 songs, 2 duets, 2 qts (Naples, 1841; London, 1841; Paris, 1841; Milan, n.d.) [G]
Inspirations viennoises, 5 songs, 2 duets (Naples, 1842; London, 1842; Milan, 1842; Paris, n.d.) [H]
Raccolta di [6] canzonette e [2] duettini (Milan, n.d.) [I]
Dernières glânes musicales, 8 songs, 2 duets (Naples, n.d.) [J]
Fiori di sepolcro: [9] melodie postume (Naples, n.d.) [K]
Donizetti: Composizioni da camera, ed. R. Mingardo (Milan, 1961) [L]
6 arie inedite, ed. C. Pestalozza (Milan, 1974) [M]

Songs for solo voice and piano:
Addio, romanza (Milan, 1844), J;
Addio brunetta, son già lontano, allegretto scherzoso, in Il sibillo (Naples, 5 Oct 1843), repr. in Journal of the Donizetti Society, ii (1975), 155;
Adieu, tu brise et pour jamais, romance, F-Pc;
Ah, non lasciarmi, no, bell’idol mio (Metastasio), romanza, Pc;
Ah, rammenta, o bella Irene (P. Metastasio), cavatina (Milan, 1830 or 1831), L;
Ah, si tu voulais, toi que j’aime, canzone, I-BGi;
Aimer ma rose est la sorte de ma vie, romance, I;
A mezzanotte, arietta, D, L;
Amiamo, canzonetta (Milan, 1871);
Amis courons chercher la gloire, canzone, F-Pc;
Ammore!, canzonetta napoletana, Amor che a nulla amato, albumleaf 1843, I-BGi
Amor corrisposto (Bei labbri che amore formò) (Metastasio), A;
Amor marinaro (Me vojo fà na casa), canzonetta napoletana, E, L;
Amore e morte (G.L. Redaelli), arietta, E, L;
Amor tiranno (Perchè due cori insieme) (Metastasio), romanza, K;
Amour jaloux, romance, F-Pc;
Anch’io provai le tenere smanie, arietta, unpubd;
Antonio Foscarini (G.B. Niccolini) (Naples, n.d.), A piè del mesto salice, canzonetta, private collection of Marchesi Medici, Rome;
Au pied d’une croix, romance, Pc;
Au tic-tac des castagnettes, canzonetta or aria, I;
Che cangi tempra mai più non spero (Metastasio), andante, M
Che non mi disse un dì (Metastasio), canzonetta, in Il sibillo (Naples, 2 May 1844), repr. in Journal of the Donizetti Society, ii (1975), 159;
Combien la nuit est longue, romance, F-Pc;
Come volgeste rapidi, giorni de’ miei primi anni, romanza, Pc;
Dell’anno novello, canzonetta, I-Nlp;
Del colle in sul pendio, canzonetta, B;
Doux souvenirs, vivez toujours (E. Barateau), mélodie, pubd;
D’un genio che m’accende (Metastasio), B;
Ella riposi alcuni istanti almeno, cavatina, Ms;
Elle n’existe plus, mélodie, in 2 mélodies posthumes (Milan, n.d.);
È morta! (C. Guaita), scena, H, L;
E più dell’onda instabile, arietta, Nc;
Faut-il renfermer dans mon âme, mélodie, F-Pc
Fra le belle Irene è quella (Metastasio), canzonetta;
Garde tes moutons, romance, pubd;
Già presso il termine de’ suoi martiri (Metastasio), I-BGi;
Giovanna Gray, romanza, K;
Giuro d’amore (Eterno amore e fè ti giuro), arietta, B, L;
Gran Dio, mi manca il cor, F-Pc;
Heureuse ici près de toi (after Sappho), I-BGi(without acc.);
I capelli (Questi capelli bruni), romanza, C;
Il barcajuolo (L. Tarantini), D, L;
Il cavallo arabo, bolero or romanza, G;
Il crociato (C. Guaita), arietta or romanza, D;
Il giglio e la rosa (Non sdegnar vezzosa Irene), canzonetta, I, J;
Il m’aime encore, doux rêve de mon âme, mélodie, F-Pc
Il mio ben m’abbandonò, melodia, I-BGi;
Il mio grido getto ai venti, romanza moresca, 1844, M;
Il nome (Voi vorreste il nome amato), arietta, C;
Il pegno, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Il pescatore (Batte il bronzo) (A. Ricciardi), K;
Il pescatore (Era l’ora) (A. de Lauzières, after Schiller), F, L;
Il rimprovero (Quando da te lontano), romanza, C;
Il ritorno del trovatore da Gerusalemme, F-Pc;
Il ritratto (F. Romani), impromptu, private collection Casa Branca, Milan;
Il sorriso è il primo vezzo, canzonetta, B, C
Il sospiro (C. Guaita), melodia, H, L;
Il sospiro del gondoliere, barcarola, I-Nc;
Il trovatore, BGi;
Il trovatore in caricatura (Le troubadour à la belle étoile) (L. Borsini), scene bouffe or ballata, F;
Io amo la mestizia, romanza, ?1841/2, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Io son pazza capricciosa, arietta;
J’attends toujours (E. de Lonlay), romance, pubd;
Je vais quitter tout ce que j’aime, romance, F-Pc;
La bohémienne, ballade, Pc;
La chanson de l’abeille (H. Lucas), It. (Milan, 1844), J;
La conocchia, arietta or canzone napoletana, D, L
La corrispondenza amorosa (Cifre d’amore; Billets chéris), romanza, G, L;
La dernière nuit d’un novice (A. Nourrit), ballata, added to F, L;
La farfalla ed il poeta, canzoncina, Pc;
La fiancée du timballier (V. Hugo), 1843, Pc;
La fidanzata, romanza, K;
La folle de Sainte-Hélène (A. Nourrit), ballata, added to 1841/2 Naples repr. of F;
La gondola, canzone;
La gondoliera (Vieni la barca è pronta), barcarola, G; La hart (P. Lacroix), chant diabolique;
La longue douleur, preghiera;
La lontananza (F. Romani), arietta, E, L;
L’amante spagnuolo (L. Tarantini), arietta or bolero, E;
Lamento in morte di V. Bellini (Venne sull’ale ai zeffiri) (A. Maffei) (Milan, 1836)
Lamento di Cecco Varlungo, albumleaf, Donebauer Collection, Prague;
La mère et l’enfant (A. Richomme), mélodie (Milan, 1830), J, L, acc. arr. orch, copy I-BGi;
La mia fanciulla, K;
L’amor mio (L’arcano del core) (F. Romani), K, L;
La musulmane (M. Bourges), pubd;
La negra (La nouvelle Ourika), romance, G;
La ninna-nonna (La mère au berceau de son fils) (A. de Lauzières), ballata, F, L;
La partenza del crociato (Puoti), arietta or romanza, C;
La passeggiata al lido (Che bel mar) (Naples, n.d.);
La prière (?P. Lacroix);
La savoiarda (A. Broffeni), romanza, K; La speranza;
La sultana (L. Tarantini), ballata, F, L;
La torre di Biasone (Tarantini), ballata, D
La tradita (oh ingrato, m’inganni), romanza or arietta, C;
L’attente, mélodie;
La vendetta (Bedda Eurilla), canzonetta siciliana, C;
La voix d’espoir (M. Cimbal), romance;
La zingara (C. Guaita), arietta, H, L;
Le crépuscule (V. Hugo), D, L;
Le départ pour la chasse (P. Lacroix), Bar/B, hn, Nc;
Le dernier chant du troubadour, romance, in 2 mélodies posthumes (Milan, n.d.);
Le gondolier de l’Adriatique (Crevel de Charlemagne), nocturne;
Le miroir magique (E. Plouvier), chansonette; Léonore (M. Escudier), romance (Milan, 1843), J;
Le pauvre exilé (A. de Leuven), romance
Le petit joueur de la harpe (P. Lacroix), Nc;
Le petit montagnard, K;
Le pirate (S. Saint Etienne), mélodie, in Lyre française (Mainz, n.d.);
Le renégat (E. Pacini), scène, It. (Milan, 1835);
Les revenants (Lacroix), aria, F-Pc;
Les yeux noirs, et les yeux bleus (E. Monnier), romance;
L’étrangère, romance, private collection Marchesa Medici, Rome;
Le violon de Crémone (E.T.A. Hoffmann), romance, Pc;
L’ora del ritorno (Guaita), arietta, H;
Lu trademiento (Aje, tradetore, tu m’haje lassata), canzone napoletana, I, L;
Malvina (G. Vitali), scène dramatique (Milan, 1845), M;
Malvina la bella, romanza, in Il sibillo (Naples, 28 Dec 1843), repr. in Journal of the Donizetti Society, ii (1975), 156;
Marie enfin quitte l’ouvrage, romance, Pc
M’è Dio il tuo signore (Oh quanto in me tu puoi), G;
Mentre del caro lido, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Minvela (Quando verrà sul colle), canzonetta or romanza, C;
Mon enfant, mon seul espoir, romance, Pc;
Morir per te!, arietta (Naples, n.d.), Nice, st’occhiuzzi càlali, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Noé (J. de Boutellier), scène du déluge, 1839, pubd;
Non amerò che te (after G. Vitali), romanza (Milan, 1842/3);
Non amo che te, romanza;
Non giova il sospirar (Metastasio), canzonetta veneziana, A
Non m’ami più (L’ingratitude) (Guaita), H;
Non v’è più barbaro di chi non sente (Metastasio), canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Non v’è nume, non v’è fato, romanza (Milan, n.d.);
N’ornerà la bruna chioma (Romani), scena e cavatina, L;
O anime affanate, venite a noi parlar (Dante: Commedia), Pc;
Occhio nero incendiator, canzonetta, I;
O fille que l’ennui chagrine, romance, Pc;
Oh, Cloe, delizia di questo core, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Oh, je rêve d’une étrangère plus douce que l’enfant qui dors, Pc
On vous a peint l’amour (Lacroix), romance, Pc;
Or che in cielo, barcarola, Strenna musicale, i (1837);
Or che la notte invita, canzonetta, Pc;
Oui, je sais votre indifférence, Pc;
Oui, ton dieu c’est le mien (M. Michonne), romance, Pc;
Ov’è la voce magica, melodia, 1844, M;
Pace! canzonetta (Naples, n.d.);
Pas d’autre amour que toi (E. Barateau), mélodie;
Perchè due cori, romanza, I-Nc;
Perchè mai, Nigella amata, insensibile tu sei?, romanza, F-Pc;
Perchè se mia tu sei (Metastasio), romanza, Pc;
Philis plus avare que tendre, romance, Pc
Più che non m’ama un angelo (L’amor funesto), romanza, also arr. with vc/hn, 1842, L;
Plus ne m’est rien, romance, Pc;
Pourquoi me dire qu’il vous aime, romance, Pc;
Preghiera (Una lagrima), G, L;
Quand un soupçon mortel, romance, Pc;
Quand je vis que j’étais trahie, scène religieuse, with pf, org, Pc;
Quando il mio ben io rivedrò, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Quando morte coll’orrido artiglio, prayer, Pc;
Quanto mio ben t’adoro, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Quel nome se ascolto (Metastasio), romanza
Questo mio figlio è un fiorellin d’amore, berceuse, in Album du gaulois, oeuvres inédites, i (Paris, 1869);
Qui sospirò, là rise, aria, copy, with autograph annotations, I-Nc;
Rendimi il core, o barbaro, canzonetta, A;
Rose che un dì spiegaste, romanza, F-Pc;
Se a te d’intorno scherza, romanza, in Il sibillo (Naples, 4 April 1844), repr. in Journal of the Donizetti Society, ii (1975), 158;
Se lontan, ben mio, tu sei (Metastasio), canzonetta;
Se talor più nol rammento, cavatina;
Seul sur la terre, albumleaf or romance, private collection of C. Lozzi, Bologna;
Sì o no, canzonetta giocosa, J;
Si tanto sospiri, ti lagni d’amore, Pc;
Si tu m’as fait à ton image, romance, Pc
Sorgesti alfin, aurora desiata, aria, I-Nc;
Sospiri, aneliti che m’opprimete, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Sovra il campo della vita, larghetto, M;
Sovra il remo sta curvato (L. Mira), barcarola, in Il sibillo (Naples, 22 Feb 1844), repr. in Journal of the Donizetti Society, ii (1975), 157;
Spunta il dì, l’ombra sparì, romanza, F-Pc;
Su l’onda tremula ride la luna, B;
Su questi allor, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Taci invan, mia cara Jole, romanza, 1835;
T’aspetto ancor (Nel tuo cammin fugace), romanza (Milan, 1843), J;
Te dire adieu (G. Vaëz), romanza
Te voglio bene assaje, canzone napoletana, often attrib. Donizetti;
Tengo no n’namurato, canzonetta napoletana, I;
Troppo vezzosa è la ninfa bella, canzone, I-BGi;
Trova un sol mia bella Clori (Metastasio), collection of Count G.B. Camozzi-Vertova, Bergamo;
Trova un sol mia bella Clori (Metastasio), Toscanini collection, New York [different setting];
Tu me chiedi se t’adoro, arietta, 1840, F-Pc;
Una prece sulla mia tomba (Non priego mai) (Redaelli), canto elegiaco or romanza, C
Una tortora innocente, romanza, I-BGi;
Una vergine donzella per amore, romanza, F-Pc;
Un bacio di speranza, romanza (Milan, 1845);
Un coeur pour abri (A. Richomme), scène;
Un detto di speranza, romanza, J;
Uno sguardo (F. Romani), romanza, Casa Branca, Milan;
V’era un dì che il cor beato, romanza, I-Ms;
Vien ti conforta, o misera, F-Pc; Vision, (E. Plouvier), mélodie;
Viva il matrimonio (L. Tarantini), cavatina buffa, bass (Milan, 1843)

Duets:
Ah, non lasciarmi, no (Metastasio), I-Nc;
Amor, voce del cielo (Tarantini), notturno, D;
Armida e Rinaldo (Tasso), F-Pc;
Canzonetta con l’eco (Per valli, per boschi), 27 Aug 1817, I-BGi;
C’est le printemps (E. Plouvier), chansonette-valse;
Che cangi tempra mai più non spero (Metastasio), unacc., BGi;
Che ciel sereno, I;
Che vuoi di più (Guaita), H;
Duettino, S, S, Nc;
Duet, S, S, F-Pc;
Duet, 1822, collection of C. Lozzi, Bologna;
Godi diletta ingrata nell’ingannarmi tu, canzonetta, Pc;
Ha negli occhi un tale incanto (Metastasio), B
Héloïse et Abélard (Crevel de Charlemagne), duo historique;
Ho perduto il mio tesoro (Metastasio), B;
I bevitori (Tarantini), notturno or brindisi, D;
I due carcerati, I-Mc;
I fervidi desiri (Da me che vuoi, che brami), C;
Il fiore (Qui dove mercè negasti), duettino pastorale, E;
Il giuramento (Palazzolo), notturno, D;
Io d’amore, o Dio, mi, moro (?Metastasio), B, C;
I sospiri (Ti sento, sospiri) (Metastasio), C;
L’addio (Dunque addio) (F. Romani), F;
L’addio (Io resto), G;
La gelosia (Querelle d’amour), scherzo, G, L;
L’alito di Bice (F. Puoti), notturno, D
La passeggiata al lido (Che bel mar), J;
L’aurora (Tarantini), notturno, D;
La voce del core (T’intendo, sì, mio cor) (Metastasio), C;
Les napolitains (Crevel de Charlemagne), nocturne;
L’incostanza di Irene (Metastasio), 1826, added to E;
L’ultimo rimprovero (O crudel che il mio pianto), I, J;
Lumi rei del mio martire, canzonetta, private collection of Marchesa Medici, Rome;
Non mi sprezzar Licori (Metastasio), I-BGi;
Predestinazione (Guaita), H;
Quegli sguardi e quegli accenti, BGi;
Se mai turbo il tuo riposo (Metastasio), Nc
Sempre più t’amo, mio bel tesoro, F-Pc;
Sempre sarò costante (Metastasio) (Rome, n.d.);
Se tu non vedi tutto il mio cor (Metastasio), copies Pc, I-Nc;
Si soffre una tiranna (Metastasio), BGi;
Sull’onda cheta e bruna, barcarola (Milan, 1838);
Uno sguardo ed una voce (Une nuit sur l’eau) (Palazzolo), notturno, D;
Vedi là sulla collina, Mc;
Vuoi casarti, duetto buffo, 2B

For 3–5 voices:
Ah che il destino (Metastasio), (S, S, T)/(S, S), BGi;
Cedè la mia costanza, Irene, al tuo rigor (Metastasio), S, A, T, B, 1820, F-Pc;
Clori infedel, S, A, B, I-Rsc;
Di gioja di pace la dolce speranza, Moldenhauer Archive, Seattle;
Finchè fedele tu mi sei stata, canzonetta, 4vv, 5 May 1817, F-Pc;
Io morrò, sonata è l’ora, 3vv, Pc;
La campana, T, T, B, B, G;
Lumi rei del mio martire, madrigale, 4vv, 12 June 1817, I-BGi;
Qui sta il male, trio, Nc; Rataplan (La partenza del reggimento), T, T, B, B, G, K;
Se schiudi il labbro, divertimento, S, S, T, T, B, unacc., B;
Strofe di Byron, S, A, B, B, Mc;
Sien l’onde placide, Per noi la vita, Ma poi passati stragi e orror

Vocal religiosa:

Gl, D, STB, small orch, 1814, I-BGi;
Qui tollis, F, T, cl, orch, 7 Sept 1814, pts [partly autograph] BGi;
Ky, 4vv, orch, 1816, Nc;
In gloria Dei Patris, c, 4vv, 17 Sept 1816, BGi;
Tantum ergo, TTB, orch, perf. 8 Nov 1816, Bc;
Cum sancto, vv, orch, 16 July 1817, F-Pc;
Ky, D, 4vv, orch, 1 Aug 1817, Pc;
Ky, D, vv, orch, 7 Aug 1817, I-Bc;
Gl, C, 3–4vv, orch, 28 May 1818, MS copy and partly autograph pts BGi;
Ky, c, 3vv, org, 8 Aug 1818, F-Pc;
Cr, C, 3vv, orch, 17 April 1819, Pc;
Mag, D, S, T, B, STB, orch, May 1819, Pc;
De torrente, F, ST, orch, June 1819, Pc
Laudamus–Gratias, F, S/T, ob/cl, orch, 3 July 1819, Pc;
Qui tollis–Miserere, 3vv, orch, 8 July 1819, MS property of Donizetti heirs;
Gl, 3vv, orch, 16 July 1819, I-Nc;
Salve regina, F, solo T, orch, 5 Aug 1819, F-Pc;
Iste confessor, D, S, T, B, STB, orch, 6 Aug 1819, I-Nc;
Sicut erat, C, STB, orch, 9 Sept 1819, F-Pc;
Laudate pueri, D, S, A, T, B, SATB, orch, 8 Oct 1819, I-Nc;
Beatus vir, F, solo T, ob, cl, small orch, F-Pc;
Cum Sancto Spiritu, D, 3–4vv, orch, 1819, Pc;
Dixit, C, S, T, B, vv, orch, 1819, I-Nc;
Domine ad adjuvandum, C, S, T, B, vv, orch, 1819, F-Pc;
Domine a dextris, d, solo B, orch, 1819, I-Nc
Oro supplex, E, solo B, hn, orch, 1819, BGc;
Tecum principium, S/T, ob/cl, orch, 1819, Nc;
Miserere, 4vv, Jan 1820, copy Nc;
Motet, solo T, cl, small orch, 29 March 1820, F-Pc;
Miserere, 4 solo vv, vv, orch, 4 April 1820, I-Rvat;
Tibi soli peccavi, F, solo S, basset-hn, orch, 6 April 1820, F-Pc;
Tunc acceptabis, D, 4vv, orch, 6 April 1820, pts Pc;
Asperges me, B , SATB, orch, 8 April 1820, Pc;
Domine Deus, E , solo B, cl, orch, 16 May 1820, I-Nc;
Gl, D, S, T, B, vv, orch, 20 May 1820, Nc;
Ky–Christe–Ky, F, S, A, T, B, SATB, orch, 20 May 1820, copy and partly autograph pts BGi;
Ky, 4vv, orch, 20 May 1820, Nc;
Qui tollis, E , solo T, hn, vv, orch, 24 May 1820, MS copy and partly autograph pts BGi
Gloria Patri, F, solo S, vn, orch, 28 May 1820, F-Pc;
Qui sedes–Quoniam, c, solo T, vn, orch, 3 July 1820, I-Nc;
Laudamus te, A, S, A, T, B, SATB, orch, 6 July 1820, Nc;
Gratias agimus, G, solo S, fl, orch, 6 July 1820, F-Pc;
Dominus a dextris, d, solo T, vn, orch, Aug 1820, Pc;
Cr, C, S, T, B, vv, orch 18 Oct 1820, I-BGi;
Libera me di sanguinibus, a, solo S, vn, orch, 30 Oct 1820, F-Pc;
Ne procias, E, solo B, hn, orch, 29 Nov 1820, I-Nc;
Dixit Dominus, C, S, T, B, vv, orch, 1820, MS copy and autograph pts BGi;
Tuba mirum, E , solo B, orch, 5 Jan 1821, MS copy and partly autograph pts BGi;
Ky, 4vv, orch, 26 May 1821, F-Pc
Ky, F, 4vv, orch, 26 May 1821, I-Nc,
Miserere, c, 4vv, orch, 18 Jan 1822, F-Pc;
Cr, D, SATB, orch, perf. 24 Nov 1824, copy by Mayr I-BGi;
Parafrasi del Christus (S. Gatti), S, A, str orch, 1829, rev. 1844, Nc;
Requiem, d, S, T, B, SATB, orch, for Bellini, 1835, unfinished, vs (Milan, 1870/R);
Miserere, g, 3 male solo vv, vv, orch, org 1837, Rvat, rev. for solo vv, vv, orch, 1842–3, Mr (Milan, 1844/5);
Requiem, vv, orch, for Zingarelli, 1837;
Requiem, vv, orch, for Abate Fazzini, 7 Nov 1837;
Messa di Gloria with Cr, c, 3–4 solo vv, vv, orch, perf. 28 Nov 1837, Nc
Ave Maria, off, F, solo S, SATB, str orch, May 1842, BGi, vs (Milan, n.d., Paris, n.d.), fs (New York, n.d.);
Gloria Patri, 4vv, orch, 1843, Nc;
Ave Maria (Dante), S, A, str orch, Jan 1844 (Milan, n.d.);
Quoniam ad te, off, solo S, small orch, 1844, Nc;
Sic transit gloria mundi, 8vv, org, 1844, F-Pc;
Domine, Dominus noster, off, solo B, orch, Nov 1844, I-Nc

Undated:
Ave Maria, F, 2vv, pf, Ms;
3 canzoncine sacre, 2vv, pf, Mc: 1 Questo cor, quest’alma mia, 2 L’amor di Maria Santissima, 3 Preghiera a Maria Vergine;
Christe, solo T, 2 vn, cl, db, Rsc;
Confitebor, C, STB, bc (org), BGi;
Credidi, D, STB, bc (org), BGi;
3 Cr: STB, orch, Nc, E , S, A, T, B, 4vv, orch, Nc, C, 4vv, orch, BGi;
Credo breve, C, Crucifixus, F, vv, orch, orch pts BGi (vocal pts lost);
3 Cum Sancto Spiritu: C, c, 4vv, orch, both Nc, D, S, A, T, B, SATB, pts BGi;
Dies irae, c, vv, orch, inc. sketch BGi;
Docebo, D, solo B, small orch, org, pts. (partly autograph) BGi
Domine ad adjuvandum, C, S, T, B, vv, wind, org, F-Pc;
2 Domine Deus: D, solo B, small orch, I-Nc, e, solo B, cl, orch, copy BGi;
Et vitam, C, 4vv unacc., Nc;
3 Gl: 4vv, orch, Nc, C, 4vv, orch, Nc, solo vv, vv, orch, D-Dl;
Gloria Patri–Sicut erat, C, STB, orch, MS copy and partly autograph pts I-BGi;
In convertendo, C, solo B, orch, F-Pc;
Inno [to St Peter], C, solo T, small orch, I-Nc;
Judica me Deus (S. Biava: Ps xlii), 2 children’s vv, org ad lib, copy BGi;
5 Ky: c, STB, 2 ob, 2 hn, org, BGi, c, STB, 2 ob, 2 hn, org, BGi, c, S, T, B, STB, small orch, MS copy and partly autograph pts BGi, d, S, A, T, B, SATB, orch, pts (partly autograph) BGi, d, SATB, orch, pts (partly autograph) BGi
Ky–Christe–Ky, E–G-e, T, SATB, orch, BGi;
2 Laudamus–Gratias: F, solo T, cl, orch, lost, A, 4vv, orch, lost;
Laudate pueri, C, 3vv, orch;
2 Miserere: T, T, B, B, TTBB, 2 va, 2 vc, 2 db, org, F-Pc, d, 4vv, orch, pts (some autograph) I-BGi;
Nisi Dominus, D, solo T, orch, MS copy and partly autograph pts BGi;
Pange lingua, F; Preces meae, E , solo T, 4vv, solo insts, orch, BGi;
Qui sedes, C, solo S, vn, small orch, F-Pc;
Qui sedes–Quoniam, a, solo S, vn, orch, MS copy and partly autograph pts I-BGi;
3 Qui tollis: E , STB, orch, MS copy and partly autograph pts BGi, B , solo T, small orch, pts (partly autograph) BGi, E, solo T, hn, orch, pts (partly autograph) BGi
Requiem, 3vv, orch, for benediction of tomb of Alfonso della Valle di Casanova, vs (Naples, n.d.);
Salve regina, F, STB, wind insts, vc, db, F-Pc;
Sicut erat, C, 4vv, orch, Pc;
3 Tantum ergo: F, solo T, orch, I-Nc, D, solo S, org, Mc, E , solo T, wind insts, db, pts BGi;
Tecum principium, F, S, T, cl, orch, partly autograph pts BGi;
TeD (S. Biava), B , 2 children’s vv, org ad lib, b, copy BGi

Instrumental:

Orch.:
Sinfonias:
C, 12 June 1816, I-Bc;
Sinfonia concertante, D, 17 Sept 1816, ed. G. Piccioli (Milan, 1937);
C, 24 Nov 1816, BGi;
D, 29 March 1817, F-Pc;
g, wind insts, 19 April 1817, ed. D. Townsend (New York, 1967), ed. B. Päuler (Zürich, 1970);
D, 10 Sept 1817, Pc;
‘La partenza’, 25 Oct 1817, Pc;
D, 17 Dec 1817, Pc;
d, on death of A. Capuzzi, 1818, Pc;
‘L’incendio’, perf. Bergamo, 19 March 1819, Pc;
D, ?1832/3, inc., I-BGi [incl. themes used in Il furioso and L’elisir d’amore]; on themes by Bellini, 1836, F-Pc, arr. pf (Milan, 1836);
D, 25 non-autograph pts I-BGi;
Adagio and Minuet from a sym., F-Pc
Sinfonia to the cant. In morte M. Malibran, perf. Milan, 17 March 1837, other movts by Pacini, Mercadante, Coppola, Vaccai, I-Mr, vs (Milan, 1837/8)

Concs.:
Concertino, G, eng hn, orch, perf. Bergamo, 19 June 1817, ed. R. Meylan (Frankfurt, 1966);
Cl Conc., E , private collection A. Marinelli, Bergamo;
Conc., vn, vc, orch, F-Pc;
Conc., for unspecified inst, Pc;
untitled work, B , cl, small orch, I-BGi

Other works:
Introduzione, str orch, 1829, ed. U. Schaffer (London and Davos, 1975);
Gran marcia militare imperiale, for the Sultan of Turkey, arr. pf (Paris, n.d.), arr. sym. band by D. Townsend (n.p., 1967); March, Aug 1840, F-Pc;
Preludio, for an opera, Pc;
Rataplan, I-Mr

Chbr:
Str qts:
no.1, E , 26 Dec 1817;
no.2, A;
no.3, c;
no.4, D, 27 July 1818;
no.5, e;
no.6, g;
f, 6 May 1819;
B , 26 May 1819;
d, 22 Jan 1821;
g, 26 Jan 1821 (without 4th movt);
C, 12 March 1821;
C, 15 March 1821;
A, 19 April 1821;
D, 1825;
e, 1836;
D, F, b, all dated 1819–21 by Zavadini; all in Gaetano Donizetti: 18 quartetti, ed. Istituto italiano per la storia della musica (Rome and Buenos Aires, ?1948) [defective edn];
C, F-Pc (without last movt), inc. 1st movt, a, Pc, both dated 1819–21 by Zavadini

Other works:
Sextet, 2 vn, va/vc, fl, 2 hn, lost;
Qnt, C, 2 vn, 2 va, vc, 1st movt I-BGi;
Qnt (Introduzione and Largo affettuoso), 2 vn, va, vc, db, MS property of Donizetti heirs;
Qnt, C, 2 vn, va, vc, gui, Nc;
Pf Trio, E , 12 Nov 1817, copy BGi;
Sonata, fl, pf, c, 15 May 1819, ed. R. Meylan (Frankfurt, 1969);
Sonata, vn, pf, f, 26–7 Oct 1819, BGi;
Sonata, vc, pf, D, copy BGi;
Sonata, ob, pf, ed. R Meylan (Frankfurt, 1966), Variations, D , vn, pf, BGi;
Scherzo, D, vn, pf, 1826, on 27 themes from Donizetti ops, BGi;
Larghetto and Allegro, g, vn, hp, ed. R. Meylan as Sonata (Frankfurt, 1970);
Largo, vn, vc, pf, d, copy BGi;
Larghetto, fl, bn, pf, ed. B. Päuler as Trio (Zürich, 1971);
Larghetto and Polonaise, vii, acc. inc., F-Pc;
Largo, g, vc, pf, ed. U. Schaffer (London and Davos, 1975);
untitled work, B , wind insts, org, I-BGi; Studio no.1, B  cl, 1821, ed. R. Meylan (Frankfurt, 1970);
Duetto, B , 2 cl, ed. B. Päuler (Zürich, 1971)

Piano:
Pastorale, E, 1813, I-BGi, Sinfonia no.3, A, 22 Oct 1813, BGi;
Sinfonia, C, 19 Nov 1816, Bc;
Un capriccio in sinfonia, e, 15 Aug 1817, BGi;
2 motivi del celebre Mo Paer messi in suonata, 7 Oct 1817, BGi;
Variazioni sopra la canzonetta del bardo nell’Alfredo di Mayr (Milan, 1820);
Rondò, D, Feb 1825, BGi;
Larghetto, C, 30 Dec 1834, Mc;
La vénitienne, waltz (Milan, 1843)

Undated:
Adagio e Allegro, G, Allegro, f, ed. R. Meylan (Frankfurt, 1971);
Allegro vivace, C;
Allegro vivace, G;
Fugue, g;
Invito, waltz;
Larghetto, theme and variations, E;
Piece on theme of ‘Una furtiva lagrima’, g;
Presto, F;
La ricordanza, adagio sentimentale, E;
Sinfonia, D;
Waltz;
Variations, G;
Variations, E: all BGi;
Sinfonia, D, Nc;
Waltz, F-Pc;
Giuseppina, polka-mazurka (Naples, n.d.)

4 hands:
Il Capitan Battaglia, sonata, E , 1819;
Polacca, D, 1819;
Sonata, C, 31 March 1819;
Sonata, D, 12 Oct 1819;
Sinfonia no.2, d, 28 March 1820;
Sonata, a, 25 April 1820;
Una delle più matte, C, 17 May 1820;
untitled piece, C, 25 Feb 1821;
Waltz, 1844: all I-BGi

4 hands, dated 1813–21 by Zavadini:
2 Allegro, D, E;
Allegro moderato, A;
Allegro vivace, C;
Il genio di GDM, G;
L’inaspettata, E ;
La lontananza, e;
Larghetto, G;
Marcia lugubre, f;
La solita sonata, F;
Sonata no.3 a 4 sanfe, F;
Sonata, B ;
Sonata, D;
Sonata no.3, F; all BGi

Other works:
Student vocal essays, etc:
Ah! quel Guglielmo, sextet, S, S, T, T, B, B, orch, 1812, I-Nc;
Ognun dice che le donne, aria, solo B, orch, 20 March 1815, F-Pc;
Guarda che bianca luna (J. Vittorelli), anacreontica, v, orch, 30 March 1815, Pc;
Perchè quell’alma ingrata, duet, S, T, orch, 27 Sept 1816, I-Nc;
Amor mio nume, aria, 1816;
Ti sovvenga amato bene, aria, S, orch, 10 May 1817, Nc;
Isabella ormai mi rendi, trio, T, T, B, orch, 1818, Nc;
Se bramate che vi sposi, duet, MS property of Donizetti heirs;
Taci, tu cerchi invano, duet, S, S, orch, Nc;
Sposo lo so, recit, Da quel piano difendemi, duet, S, B, small orch, Nc;
Che avvenne che fu, recit, Solo per te sospiro, romanza, T, small orch, BGi

Student exercises:
Fugues and counterpoint exercises, some 1815–17, BGi, Nc

Didactic:
Solfeggi, Mez, pf, Nc;
Vocalizzi o gorgheggi, F-Pc

Font: En català: Gaetano Donizetti (1797-1848) - En castellano: Gaetano Donizetti (1797-1848) - In english: Gaetano Donizetti (1797-1848) - Altres: Gaetano Donizetti (1797-1848) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Tornar en diumenge i no fer-ho amb una eucaristia pot semblar més extraordinari que el propi fet d'aterrar d'unes plàcides i relaxants vacances les quals, val a dir-ho, m'han servit per descansar però alhora per gaudir d'un temps d'or per a cercar i recopilar més material musical el qual molt d'aquest resulta a hores d'ara quasi impossible de trobar. Per tant reiniciem-nos i posem en marxa el nostre particular auditori per a seguir gaudint de la tant preuada música. En aquest nou curs musical que avui iniciem les línies mestres romandran intactes, és a dir, l'objectiu seguirà sent el de sempre; recuperar tants noms desconeguts com sigui possible. I això pot semblar contradictori amb l'entrada d'avui en què escoltarem a l'internacional Donizetti, autor en cap cas inèdit o desconegut. No obstant, quasi tot en aquesta vida té una ciència darrera i la d'avui no serà l'excepció. Particularment, Donizetti és un dels compositors a qui més admiro i no tant per la seva obra teatral, de la qual n'he de reconèixer imperdonable ignorància, sinó per la seva encantadora obra instrumental i religiosa la qual tot i les aparences va ser descaradament abundant. Ara bé, Donizetti va ser hereu i fill musical de Johann Simon Mayr (escoltar aquí), un mestre a qui progressivament anem elevant al cel a cop de constants edicions i que inevitablement està fent trontollar les jerarquies teatrals fins fa pocs anys enrere inamovibles a l'entorn del triangle Rossini-Donizetti-Bellini. En qualsevol cas, les edicions d'avui són un fabulós argument per escoltar l'essència de Mayr però evidentment per a dimensionar la qualitat instrumental d'un Donizetti genial. Obertures en forma simfònica, de pulcritud melòdica brillant i d'execució precisa que ens obligaran a somriure i a mirar els nostres germans italians a qui, i especialment, vull dedicar la força, energia i esperança de la música d'un dels seus portaestendards més il·lustres!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: RTBF Orchestra Bruxelles; Silvano Frontalini
INTERPRETS: Orchestra Sinfonica della Radiotelevisione Moldava; Silvano Frontalini
AMAZON: DONIZETTI, G. - Sinfonie da opere
AMAZON: DONIZETTI, G. - Sinfonie da opere II

IMSLP: Gaetano Donizetti (1797-1848)

CPDL: Gaetano Donizetti (1797-1848) 

SPOTIFY: DONIZETTI, G. - Sinfonie da opere
SPOTIFY: DONIZETTI, G. - Sinfonie da opere II



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!