MILLÖCKER, Carl (1842-1899) - Walzes, Marches & Polkas

Obra de Johann Wilhelm Jankowski (fl.1825-1860), pintor austríac (1)

- Recordatori de Carl Millöcker -

En el dia de la celebració del seu 176è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johann Wilhelm Jankowski (fl.1825 - 1860) va ser un pintor bohemi. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida i formació sent les úniques referències de les dates de les seves obres, sent la primera de 1825 i la darrera de 1860 per la qual cosa se'l va situar com actiu durant aquest període. Com a pintor, va treballar principalment a Àustria, Bohèmia i Itàlia realitzant vistes de paisatges tant reals com de caràcter fantàstic. 

---

Parlem de Música...

Carl Millöcker (Wien, 29 d'abril de 1842 - Baden, 31 de desembre de 1899) va ser un compositor austríac. A partir del 1855 va estudiar flauta en el Conservatori de Viena, lloc on també va estudiar teoria amb F.J. Zierer i Laimegger. El 1858 va participar per primera vegada com a flautista en el Theater in der Josefstadt. Més tard, el 1864, va assolir, sota recomanació de Von Suppé, el càrrec de director del Thaliatheater de Graz, lloc on va estrenar les seves primeres operetes. Motivat per l'èxit assolit, va rebre el nomenament de director del Theater an der Wien si bé per circumstàncies poc clares va acabar dirigint el Harmonie-Theater. El 1868 va ser nomenat director del Deutsches Theater de Budapest si bé un any després va tornar com a segon director del Theater an der Wien. Allà va compondre diverses obres sent la més destacada Drei Paar Schuhe (1871). Entre els anys 1873 i 1876 va ser l'encarregat d'editar Musikalische Presse, una revista musical de publicació mensual. Va ser també en aquella dècada que va compondre les seves obres més destacades com Das verwunschene Schloss (1878) i Apajune, der Wassermann (1880). No obstant, el seu major èxit va ser amb Der Bettelstudent (1882) amb la qual es va consolidar com un dels millors compositors d'operetes de Viena juntament amb Johann Strauss i Von Suppé. Els darrers anys Carl Millöcker va cedir la majoria de les seves partitures a la ciutat de Baden, on hi va morir el desembre de 1899.

Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Great Britain) - Wien (1833) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Operettas:
most operettas published in Vienna (vocal score) about date of first performance; first performed in Vienna, Theater an der Wien, unless otherwise stated
Der tote Gast (1, L. Harisch), Graz, Thalia, 11 Feb 1865
Die beiden Binder (1, G. Stoltze), Graz, Thalia, 21 Dec 1865
Diana (1, J. Braun), Vienna, Harmonie, 2 Jan 1867
Der Dieb (1, A. Berla), Budapest, 1868/9
Die Fraueninsel [Die verkehrte Welt] (3, after T. Coignard), Budapest, Deutsches, 1868/9
Abenteuer in Wien (3, Berla), 20 Jan 1873
Das verwunschene Schloss (3, Berla), 30 March 1878
Gräfin Dubarry (3, F. Zell and R. Genée), 31 Oct 1879
Apajune, der Wassermann (3, Zell and Genée), 18 Dec 1880
Die Jungfrau von Belleville (3, Zell and Genée), 29 Oct 1881
Der Bettelstudent (3, Zell and Genée after V. Sardou: Les noces de Fernande), 6 Dec 1882
Gasparone (3, Zell and Genée), 26 Jan 1884
Der Feldprediger (3, H. Wittmann and A. Wohlmuth), 31 Oct 1884
Der Vice-Admiral (3, Zell and Genée), 9 Oct 1886
Die sieben Schwaben (3, Wittmann and J. Bauer), 29 Oct 1887
Der arme Jonathan (3, Wittmann and Bauer), 4 Jan 1890
Das Sonntagskind (3, Wittmann and Bauer), 16 Jan 1892
Der Probekuss (3, Wittmann and Bauer), 22 Dec 1894
Nordlicht, oder Der rote Graf (3, Wittmann), 22 Dec 1896

Other works:
c40 other theatrical pieces, mostly for Theater an der Wien, incl. Drei Paar Schuhe (1871);
Die schlimmen Töchter (1876);
Ein Blitzmädel (1878);
Ihr Korporal (1878);
Die Näherin (1880);
Ihre Familie (1881): for detailed list see GänzlEMT
6 heitere Lieder, Bar/B, pf (Vienna, 1872)
Lebensphasen, quodlibet, v, pf (Vienna, 1872)
Miscellaneous songs and dances

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Nürnberger Symphoniker; Christian Simonis (conductor) 
AMAZON: MILLÖCKER, C. - Walzes, Marches & Polkas

IMSLP: Carl Millöcker (1842-1899)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MILLÖCKER, C. - Walzes, Marches & Polkas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BELICZAY, Gyula (1835-1893) - Mise F-dur

Obra de Carl Christian Constantin Hansen (1804-1880), pintor danès (1)

- Recordatori de Gyula Beliczay -

En el dia de la commemoració del seu 125è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Carl Christian Constantin Hansen (Roma, 3 de novembre de 1804 - København, 29 març de 1880) va ser un pintor danès. Al néixer la seva família es va traslladar a Viena, ciutat on va tenir com a padrina de baptisme a Constanze Mozart.  Poc després, es van mudar a Copenhaguen, on es va formar amb el seu pare i pintor Hans Hansen. Més tard, va entrar a l'escola d'arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca orientant-se posteriorment als estudis de pintura. A partir del 1828 va rebre formació de Christoffer Wilhelm Eckersberg. El 1835, i després de rebre una beca, va començar a viatjar, principalment per Alemanya i Itàlia, país aquest darrer on va conèixer l'escultor Bertel Thorvaldsen. També a Itàlia va coincidir amb diversos pintors nòrdics que en aquell temps vivien a Roma. El 1846 es va casar amb Magdalena Barbara Købke, amb qui va tenir tretze fills. El 1854 va ser nomenat professor a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca. Com a pintor va realitzar obra de temàtica diversa, destacant els seus retrats i vistes d'arquitectures clàssiques. La seva filla Elise Konstantin-Hansen va ser també pintora. Carl Christian Constantin Hansen va morir a Copenhagen el març de 1880.

---

Parlem de Música...

Gyula [Julius von] Beliczay (Komárom, 10 d'agost de 1835 - Budapest, 30 d'abril de 1893) va ser un professor i compositor hongarès. Es va formar inicialment amb Joseph Kumlik a Pozsony. Entre els anys 1851 i 1857 va estudiar a la Technische Hochschule de Viena, en un temps en què també va rebre formació de composició amb Joachim Hoffmann, Franz Krenn i Gustav Nottebohm. A Viena va treballar com a enginyer, compositor i professor de música publicant, també a la capital austríaca, la majoria de les seves obres, principalment peces per a piano i música religiosa. Entre els anys 1862 i 1888 va escriure regularment en les revistes Zenészeti lapok (Pest), Wanderer (Vienna), Blätter für Theater und Kunst (Vienna), Neue Zeitschrift für Musik (Leipzig) i Neues politisches Volksblatt (Budapest). Va romandre a Viena fins el 1871, any que va viatjar a Budapest, ciutat on va treballar com a professor de música de l'Acadèmia de Música fins l'abril de 1893, l'any de la seva mort.

John Tallis (1817-1876) - Hungary (1851) (2)

OBRA:

Vocal:

Numerous sacred pieces, incl. Mass, F, S, A, T, B, mixed vv, orch, op.50;
3 male choruses;
c15 Ger. and Hung. songs, 1v, pf

Instrumental:

2 syms., d, op.45, A, op.66, both unpubd;
Serenade, d, str orch, op.36;
Suite de bal, orch, op.56, unpubd;
3 str qts, g, op.21, a, op.51, unpubd, B , unpubd;
Pf Trio, E , op.30;
Works for vn, pf, opp.14, 39;
Works for pf 4 hands, opp.13, 22, 36;
Numerous pf works, incl. Tarantella, op.35. Sonate quasi fantaisie, op.40. 12 grandes études, op.52

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: STELLA kamarakórus; Zongor Attila (conductor)
IMSLP: Gyula Beliczay (1835-1893)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

REUSNER, Esaias (1636-1679) - Delitiae Testudinis (1667)

Obra d'autor anònim (c.1670) (1)

- Recordatori d'Esaias Reusner -

En el dia de la celebració del seu 382è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

---

---

Parlem de Música...

Esaias Reusner [Reussner] (Löwenberg [ara Lwówek Šląski], 29 d'abril de 1636 - Cölln, 1 de maig de 1679) va ser un llaütista i compositor alemany. Fill d'Esaias Reusner, es va formar amb el seu pare. Després de la mort de la seva mare, es va traslladar amb la seva família a Breslau on va entrar al servei del Comte de Wittenberg. A partir del 1651 va treballar a Polònia a la cort dels Radziwill. També a Polònia va rebre formació en llaüt instrument amb el qual es va fer conegut. El 1654 va tornar a Breslau on va entrar com a músic al servei de Georg III. von Brieg en un càrrec que va preservar fins el 1672. Posteriorment a aquesta data es va traslladar com a professor a Leipzig i poc després a Berlin, on des del 5 de febrer de 1674 va treballar com a músic de cambra de l'elector Friedrich Wilhelm de Brandenburg. Com a compositor va publicar diverses col·leccions per a llaüt amb la particularitat de mostrar un estil clarament francès en territori germànic. Esaias Reusner va morir a Cölln el maig de 1679.

OBRA:

Delitiae testudinis, praeludiis, paduanis, allemandis, courantis, sarabandis, giguis, et gavottis (n.p., 1667; Breslau, 2/1667 as Delitiae testudinis, oder Erfreuliche Lauten-Lust; Leipzig, 3/1697 as Erfreuliche Lauten-Lust); suite ed. in Der Lauten-Kreis, ii/2 (Berlin, 1933); 4 suites, 1 couranta ed. in EDM, 1st ser., xii (1939)
Musicalische Taffel-Erlustigung, bestehend in allerhand Paduanen, Allemanden, Couranten, Sarabanden, Gavotten, Balletten, und Giguen … in 4 Stimmen gebracht, also das dieselben nach französischer Art auf Violen füglich können gebraucht werden, durch Johann Georg Stanley, vn, 2 viols, bc (Brieg, 1668) [arr. of 10 lute suites]; ed. F.J. Giesbert (Mainz, 1938)
Musicalische Gesellschaffts-Ergetzung bestehend in Sonaten, Allemanden, Couranten, Sarabanden, Gavotten, und Giguen, 3 str, bc (Brieg, 1670) [10 suites]; 1 suite ed. F.J. Giesbert (Neuwied, c1950)
Musicalischer Blumenstrauss (Bremen, 1673) [100 suite movts for various insts], lost
Neue Lauten-Früchte (Berlin, 1676) [copy in D-Bsb incl. new lute works written in by Reusner, perhaps for a 2nd edn]; 1 suite ed. in Alte Meister der Laute, iii (Berlin, 1927); suites 1–5 ed. W. Gerwig (Wolfenbüttel and Berlin, 1928); 4 suites ed. in EDM, 1st ser., xii (1939)
100 geistliche Melodien evangelischer Lieder, welche auf die Fest- und andere Tage, so wol in der christlichen Gemeine, als auch daheim gesungen werden (Berlin, 1676/8); 9 chorales, 1v, lute, ed. in EDM, 1st ser., xii (1939)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Paul Beier (lute)
JPC: REUSNER, E. - Delitiae Testudinis, Vol. 1

IMSLP: Esaias Reusner (1636-1679)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: REUSNER, E. - Delitiae Testudinis, Vol. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOLLANDERS, Herman (c.1595-c.1640) - Concerti Ecclesiastici

Obra de Matthias Stomer (c.1600-c.1652), pintor holandès (1)

---

Parlem de Pintura...

Mathias Stomer (Amersfoort, c.1600 - Sicilia, c.1652) va ser un pintor holandès d'estil tenebrista, englobat en el cercle de pintors del caravaggisme. El seu nom es va escriure de formes diverses, en algunes fonts va figurar com Matthias Stomer, i en altres com Mathias Stom. Es coneixen poques dades segures de la seva vida. Es creu que es va iniciar en la pintura amb Abraham Bloemaert a Utrecht. Després va viatjar a Roma, on entre els anys 1620 i 1623 va ser deixeble del pintor caravaggista Gerrit van Honthorst. D'aquí va passar a Nàpols, i el 1640 es va instal·lar a Sicília. Stomer s'explica entre els caravaggistes nòrdics més importants, juntament amb Honthorst. Es diferencia d'aquest pel seu colorit més càlid i limitat, en general, en gammes terroses, i pel predomini dels temes religiosos en la seva producció, davant de les escenes de gènere o quotidianes d'Honthorst i altres tenebristes. Entre les seves obres, cal destacar Samsó i Dalila, L'adoració dels pastors i La incredulitat de Sant Tomàs, que algunes fonts segueixen atribuint per error a Gerrit van Honthorst. Mathias Somer es creu va morir a Sicília a l'entorn del 1652.

---

Parlem de Música...

Herman Hollanders (Breda, c.1595 - c.1640) va ser un compositor holandès. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència del 1618, any en què va constar com a professor i organista de l'església de Santa Caterina d'Eindhoven. Es pressuposa que en aquell època es va casar amb Clara Joosten amb qui va tenir set fills, tots batejats a Breda. A partir del 1623 va treballar com a organista a Ekeren i a partir del 1628 i fins el 1637 va ser mestre de capella de l'església de la Mare de Déu de Breda. Com a compositor, va escriure principalment obra religiosa la majoria de la qual no va arribar a publicar. Després de la Guerra dels Vuitanta Anys, el seu rastre es va perdre definitivament situant la seva mort a l'entorn del 1640.

Joan Blaeu (1596-1673) - Kaart van het beleg van Breda in 1637 door Frederik Hendrik (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Breda; Daan Manneke
AMAZON: HOLLANDERS, H. - Concerti Ecclesiastici

IMSLP: Herman Hollanders (c.1595-c.1640)

CPDL: Herman Hollanders (c.1595-c.1640)

SPOTIFY: HOLLANDERS, H. - Concerti Ecclesiastici



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LAPIS, Santo (1699-1765) - Sonnates pour le clavessin (1746)

Obra de Jan Pauwel Gillemans II (1651-1704), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Santo Lapis -

En el dia de la celebració del seu 319è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan Pauwel Gillemans II (Antwerpen, bap. 3 de setembre de 1651 - Antwerpen, bur. 20 de març de 1704) va ser un pintor flamenc. Fill del pintor Jan Pauwel Gillemans i de Paulina Uyt den Eeckhout, es va formar amb el seu pare. Poc després, va rebre formació del pintor i amic familiar Joris van Son. A l'entorn del 1665 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc d'Anvers, lloc on va treballar com a professor entre els anys 1673 i 1674. El 1675 es va traslladar a Middelburg on va obrir el seu taller i on es va unir en un gremi de pintors locals. Es creu que a l'entorn del 1678 es va traslladar a Londres on va realitzar diverses pintures de natures mortes la temàtica, per altra banda, habitual en la seva producció. El 1680 va tornar a Anvers i el 1693 es va casar amb Isabella Maria van den Eynde, filla de l'escultor Norbert van den Eynde. El 1696 es va convertir en degà del Gremi de Sant Lluc d'Anvers. El 1698, i després de la mort de la seva dona, es va tornar a casar amb  Joanna van Hellefort. El 1702 va tornar a Middelburg on va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc de la ciutat i on hi va viure fins el 1704, any que es va traslladar Amsterdam, ciutat on va hi va morir el març d'aquell mateix any.

---

Parlem de Música...

Santo [Sante] Lapis [Lapi, Lappi] (Bologna, 27 d'abril de 1699 - c.1765) va ser un compositor italià. Es va formar a l'escola de San Onofrio de Bolonya. El 1720 va ser admès com a organista a l'Accademia Filarmonica en un càrrec que va preservar fins el 1724. Va ser aleshores que es va traslladar a Venècia on va compondre i representar en el Teatro San Cassiano la seva òpera La generosità di Tiberio (1729). El 1732 va compondre la cantata Le nozze di Psiche e Cupido per a una celebració a la Basílica de San Marco. A l'entorn del 1739 es creu va visitar Praga on va se'l va citar com autor parcial de l'òpera Ginevra amb text d'Antonio Salvi. Entre els anys 1752 i 1756 es creu va viure a Holanda on va compondre i representar la seva òpera L’infelice avventurato. A l'entorn del 1758 es va traslladar a Londres on va publicar obra instrumental i diverses cançons. Més tard, va viatjar a Edinburgh on va treballar com a clavecinista d'una companyia teatral itinerant italiana. Va ser aleshores quan el seu rastre es va perdre situant la seva mort a l'entorn del 1765.

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Luigi Accardo (cembalo)
AMAZON: LAPIS, S. - La Stravaganza & 12 Harpsichord Sonatas
IMSLP: Santo Lapis (1699-1765)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: LAPIS, S. - La Stravaganza & 12 Harpsichord Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARTINI, Giovanni Battista (1707-1784) - Ex tractatu Sancti Augustini

Obra de Francesco Battaglioli (c.1725-c.1796), pintor italià (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Martini -

En el dia de la celebració del seu 311è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Francesco Battaglioli (Modena, c.1725 - Venezia, c.1796) va ser un pintor italià. Es desconeix gran part de la seva vida i formació si bé es creu va ser alumne de Raffaello Menia Rinaldi (fl.1713). A l'entorn del 1747 es va instal·lar a Venècia on va entrar en contacte amb els nombrosos pintors vedutistes de la ciutat. Entre els anys 1754 i 1760 va viure i treballar a Espanya on va substituir a Antonio Joli com a pintor oficial de la cort espanyola. Allà va realitzar diverses vistes urbanes del Buen Retiro, d'Aranjuez i del Palacio Real. A Madrid va coincidir amb Farinelli, qui el va contractar com a pintor privat. El 1760, i després de la coronació de Carles III, el seu contracte va finalitzar i va tornar a Itàlia. Novament a Venècia, el 1772 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts i el 1778 professor de perspectiva en substitució d'Antonio Visentini. Francesco Battaglioli va viure la resta de la seva vida a Venècia morint en una data indeterminada a l'entorn del 1796.

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Martini (Bologna, 24 d'abril de 1706 - Bologna, 3 d'agost de 1784) va ser un teòric, professor, organista i compositor italià i un dels més importants mestres de la història de la música. Va estudiar inicialment amb el seu pare, més tard contrapunt amb Giacomo Antonio Perti i amb Antonio Riccieri i finalment clavicordi amb Giovanni Battista Predieri (fl.1730-1755). Poc després, es va formar en teologia a Lugo di Romagna abans de tornar a Bolonya el 1722, on va fer els vots menors tres anys més tard i a on el van ordenar sacerdot franciscà el 1729. A partir del 1725 i fins gairebé el final de la seva vida va servir com a mestre de capella a l'església de Sant Francesc de la ciutat i rarament va viatjar lluny de Bolonya. Des d'allà va construir un immens entorn musical sense perdre's cap notícia del món que l'envoltava. Per exemple, sabia de l'existència de Johann Sebastian Bach, i es va cartejar freqüentment amb Mozart, Rameau, Giuseppe Tartini, Joachim Quantz i Andrè Grétry, entre molts altres. En aquest sentit El Pare Martini, nom amb què se'l va conèixer arreu, es va convertir immediatament en una de les figures més famoses i estimades de la música durant el segle XVIII. Alhora, la seva labor com a docent i teòric el van convertir en un dels mestres més cotitzats i sol·licitats de la història amb quasi un centenar d'alumnes com Wolfgang Amadeus Mozart, Johann Christian Bach, André Grétry, Niccolò Jommelli, J.G. Naumann i Christoph Willibald Gluck, entre molts altres. També va ser autor de valuosos tractats i assaigs musicals, entre ells, el famós 'Storia della Musica' (Tres volums, 1757-1781).

El mateix Mozart va admirar intensament al Pare Martini i no va deixar mai d'intercanviar correspondència amb l'italià. Una correspondència d'altíssim valor per entendre la història de la música durant el segle XVIII i anys anteriors i de la qual es creu va superar les 6000 cartes entre Martini i autors tant diversos com Burney, Locatelli, Marpurg, Metastasio o el Pare Soler. El 1758 Martini va esdevenir membre de l'Accademia dell’Istituto delle Scienze de Bolonya després de presentar públicament la seva ‘Dissertatio de usu progressionis geometricae in musica’. Aquell mateix any va ser admès, tot i una prohibició expressa d'acceptar monjos a la institució que va haver de ser cancel·lada, a l'Accademia Filarmonica. Anys més tard, el 1776 va ser triat membre de l'Acadèmia Arcadia de Roma sota el nom d'Aristosseno Anfioneo. Com a compositor el seu llegat va ser descomunal (a l'entorn de 1500 obres) explorant els gèneres emergents i contemporanis, tant profans com religiosos sense abandonar el vell stile antico del seu admirat Palestrina. I si bé no es va moure de Bolonya, algunes fonts indiquen que per motius de salut precària, Martini va practicar tot tipus d'estils de composició demostrant un perfil poc ortodox tot i que les formes musicals van ser, en general, de precisa fidelitat al barroc o classicisme del seu temps. I tot i la manca de detalls biogràfics, moltes descripcions de la seva creativitat van destacar la vida extremadament activa de Martini en totes les àrees que va tractar, entre elles, el col·leccionisme, tant de publicacions i partitures com de retrats de músics d'arreu (a l'entorn d'uns 300), acumulant una biblioteca de més de 17000 volums. La fama del Pare Martini com a estudiós i teòric de la música va ser tant important que va eclipsar totalment les seves composicions morint musicalment oblidat a Bolonya l'agost de 1784.

Antonio Zatta (fl.1757-1797) - Legazioni di Bologna e Ferrara (1783) (2)

OBRA:

c1500 compositions are extant, and c1000 canons, mostly in I-Bc;
other sources include A-Wn, B-Bc, D-Bsb, Dlb, MÜp, Rp, I-Ac, Baf, Bsf, Bsp, BGc, Fc, LT, MOe, Nc, PAc, PIst, Ps, Rsc, Vc, GB-Cfm, Lbl. No definitive catalogue exists;
Busi and Zaccaria have incomplete lists, Wiechens has an extensive list of the sacred music, Brofsky (1963) a thematic catalogue of the instrumental music.

Vocal secular:

5 int:
Azione teatrale, 1726;
La Dirindina (G. Gigli), 1731;
L’impresario delle Canarie (Metastasio), 1744, facs. (Bologna, 1984);
Il maestro di musica, 1746;
Don Chisciotte, 1746;
other music for the stage

Other:
Numerous arias, canons, incl. 52 canoni, 2–4vv (Venice, 1785);
cantatas and duets, incl. Duetti da camera (Bologna, 1763)

Vocal religiosa:

Oratorios:
L’assunzione di Salomone al trono d’Israello (G. Melani), Bologna, S Maria di Galliera, 1734;
S Pietro (N. Coluzzi), 1738;
S Pietro, 1739;
Il sagrificio d’Abramo, unfinished;
Deposizione dalla croce, lost

Other:
Litaniae atque antiphonae finales Beatae Virginis Mariae, 4vv, org, insts, op.1 (Bologna, 1734)
Pieces in La recreazione spirituale nella musica (Bologna, 1730)
c32 masses, incl. 12 masses, 4vv, insts, incl. 1 requiem;
2 masses, 8vv, insts;
3 masses, 4vv [2 with org, incl. Missa pro defunctis];
3 masses, 8vv [incl. Messa de’ morti with org];
5 messe brevi, 8vv, insts;
7 masses, 2–3vv, inc.;
3 Ky, 2 Gl, 12 Cr;
40 series of Proprium Missae, vv, insts;
c101 int,
c25 grad,
c26 off,
c32 comm;
54 Responsoria Hebdomadae Sanctae;
c198 pss, vv, insts [51 with double chorus], incl. 2 Salmi concertati, ed. E. Desderi (Brescia, 1964);
Laudate pueri, ed. P. Kiel (Hilversum, 1965);
26 Mag; Mag a 8, 1746, ed. R. Bloesch (Champaign, IL, 1981);
5 Nunc dimittis; numerous vespers etc., hymns, seq, ant, lit, etc., incl. De profundis, ed. E. Desderi (Brescia, 1963), Domine ad adjuvandum, ed. J. Castellini (St Louis, 1958);
motets, incl. Motetti, 4vv, ed. E. Desderi (Bologna, 1956), 6 motetti eucaristici, ed. F. Benetti (Padua, 1960);
Ego sum panis, 1753, ed. M. Jarczyk (Berlin, 1980)

Instrumental:

24 sinfonias, incl. Sinfonia a 4, ed. E. Desderi (Padua, 1956);
4 syms., ed. H. Brofsky (New York, 1983);
Sinfonia con violoncello e violino obbligati, ed. I. Homolya, Concerto for Violoncello and Strings (Kunzelmann, 1987)
12 concs., various insts, incl. Conc., G, hpd, str, ed. E. Desderi (Padua, 1955);
Conc., C, hpd, str, ed. G. Piccioli (Milan, 1956);
Conc., D, hpd, str, ed. P. Bernardi and F. Sciannameo (Rome, 1968);
Conc., F, vn, str, ed. E. Desderi (Padua, 1960), 1 conc., vc, str, ed. I. Koloss (Mainz, 1986);
1 conc., fl, str, ed. I. Homolya (Mainz, 1984);
1 conc., vn, ob, vc, str
96 kbd sonatas, incl. Sonate d’intavolatura per l’organo e ’l cembalo (Amsterdam, 1742/R); as 12 sonate d’intavolatura, ed. A. Farrenc, Le trésor des pianistes (Paris, 1862) and M. Vitali (Milan, c1927);
Sonate per l’organo e il cembalo (Bologna, 1747), ed. L. Hoffmann-Erbrecht, 6 Sonaten (Leipzig, 1954);
1 sonata, hpd, ed. in F.G. Marpurg, Raccolta della più nuove composizioni (Leipzig, 1756), and in Raccolta musicale contenente sonate per il cembalo (Nuremberg, 1760); as 7 composizioni inedite per clavicembalo, ed. G. di Toma (Padua, 1976)
5 ens sonatas, incl. 1 for vc, 3 for 2 fl, 1 for 4 tpt, str, ed. G.C. Ballola (Milan, 1986)
Numerous versetti, other short liturgical org pieces, incl. 20 composizioni originali per organo, ed. I. Fuser (Padua, 1956), 11 composizioni per organo, ed. A. Bortolozzo (Padua, 1983), sonate per organo, ed. D. Masarati (Brescia, 1988)
Incidental music for Trinummus (play, Plautus), Parma, 1780
Various untitled kbd and ens pieces

Literatura:

Attestati in difesa del Sig. D. Jacopo Antonio Arrighi, maestro di cappella della cattedrale di Cremona (Bologna, 1746)
Regola agli organisti per accompagnare il canto fermo (Bologna, 1756); ed. in BMB, section 4, cci (1969)
Storia della musica, i (Bologna, 1761/R [dated 1757]), ii (1770/R), iii (1781/R)
‘Onomasticum, seu synopsis musicarum graecum atque obscuriorum vocum, cum earum interpretatione ex operibus Io. Bapt. Donii Patrici Florentini’, in G.B. Doni: Dei trattati di musica, ed. A.F. Gori, ii (Florence, 1763)
‘Dissertatio de usu progressionis geometricae in musica’, Commentari dell’Istituto delle scienze di Bologna, v (Bologna, 1767) [pubd separately (Bologna, 1767)]
Compendio della teoria de’ numeri per uso del musico (Bologna, 1769)
Esemplare, o sia Saggio fondamentale pratico di contrappunto sopra il canto fermo, i (Bologna, 1774/R); ii (1776/R)
‘Serie cronologica dei principi dell’Accademia dei filarmonici di Bologna’, Diario bolognese (Bologna, 1776/R)
Lettere del Sig. Francesco Maria Zanotti, del padre Giambattista Martini, min. con., del padre Giovenale Sacchi (Milan, 1782)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Terry Wey (contratenor); La Gioia Armonica; Jürgen Banholzer
INTERPRETS: Daniele Proni (harpsichord); Accademia degli Astrusi; Federico Ferri
RECICLASSICAT: MARTINI, Giovanni Battista (1707-1784)
JPC: MARCELLO - Conserva me Domine
AMAZON: An Italian Xmas

IMSLP: Giovanni Battista Martini (1707-1784)

CPDL: Giovanni Battista Martini (1707-1784)

SPOTIFY: MARCELLO - Conserva me Domine



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KIRNBERGER, Johann Philipp (1721-1783) - Flotensonaten

Obra d'Antoine Pesne (1683-1757), pintor francès.

- Recordatori de Johann Philipp Kirnberger -

En el dia de la celebració del seu 297è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Antoine Pesne (Paris, 23 de maig de 1683 - Berlin, 5 d'agost de 1757) va ser un pintor francès emmarcat en l'època rococó. Pintor de cort, va desenvolupar una carrera brillant al servei del Sacre Imperi Romà Germànic i també del Regne de Prússia. Pesne va estudiar a París i a Itàlia, en concret amb Andrea Celesti a Venècia. Va ser pintor de la cort de Frederic I i més tard de Frederic II el Gran. Va treballar com a professor destacant el seu alumne Philippe Mercier. Presne va realitzar nombrosos frescs de tema mitològic i al·legòric en els palaus de Berlín, Charlottenburg, Potsdam, Rheinsberg i al Palau de Sanssouci. És també conegut pels seus nombrosos retrats d'actrius i ballarines franceses i italianes de l'òpera de Berlín, com La Barberina. Antoine Pesne va morir a Berlín l'agost de 1757.

---

Parlem de Música...

Johann Philipp Kirnberger [Kernberg] (Saalfeld, bap. 24 d'abril de 1721 - Berlin, 27 de juliol de 1783) va ser un teòric i compositor alemany. Es va formar en violí i clavecí amb el seu pare abans d'entrar a una escola de Coburg. Abans del 1738 va estudiar orgue amb Johann Peter Kellner i a partir del 1738 va estudiar violí amb un tal Meil i orgue amb Heinrich Nikolaus Gerber. Segons Marpurg, el 1739 es va traslladar a Leipzig on va estudiar amb Johann Sebastian Bach durant dos anys. El 1741 es va traslladar a Polònia on hi va viure els següents deu anys al servei de diversos nobles polonesos i com a director musical del convent benedictí de Reusch-Lemberg. El 1751 va tornar a Alemanya per estudiar violí a Dresden. Des d'allà va ser reclamat a Berlin on va treballar com a violinista de la capella reial fins el 1754. Aquell any es va unir a la capella del príncep Heinrich de Prussia i el 1758 va entrar al servei de la capella de la princesa Anna Amalia de Prussia en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a teòric la seva labor va ser molt notable sent autor de diversos tractats musicals de gran valor al seu temps. En aquest sentit, va ser reclamat com a professor amb alumnes molt destacats com C.P.E. Bach, J.F. Agricola, els germans Graun, J.A.P. Schulz i J.G. Sulzer, entre molts altres. Com a compositor, la majoria de les seves obres van datar del període 1757-1780 i van ser principalment obres de cambra i vocals de caràcter secular. Johann Philipp Kirnberger va morir a Berlin el juliol de 1783.

Johann Friedrich Probst (1721-1781) - Berlin (c.1760) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Lieder, songs:
3 verschiedene Versuche eines einfachen Gesanges (1760);
Lieder mit Melodien (1762), 3 ed. in Borris-Zuckermann;
[24] Oden mit Melodien (Danzig, 1773), 1 ed. in Borris-Zuckermann;
Lied nach dem Frieden vom Herrn Claudius (c1779);
Gesänge am Clavier (Berlin and Leipzig, 1780), repr. with 1773 Oden as Kleine Oden und Lieder (Berlin and Leipzig, 1789), 2 ed. in E. Lindner: Geschichte des deutschen Liedes (Leipzig, 1871);
3 Gesänge in Musik gesetzt (n.p., n.d.);
Lieder in contemporary anthologies pubd Berlin, mostly repr. in Lieder (1762)

Vocal religiosa:

Cants., all D-Bsb: Ino (K.W. Ramler), S, insts;
Der Fall der ersten Menschen (Bodmer), 1780, S, insts (autograph);
Christus ist des Gesetzes Ende, 4vv, insts;
6 motets, 4vv, insts/bc, Bsb, Mbs, SWl;
Wende dich zu mir, fugue, 4vv, pubd in Die Kunst des reinen Satzes;
Masses, lost

Instrumental:

Kbd:
Clavierfuge mit dem Contrapunct in der Octava (1760);
Vermischte Musikalien (1769);
Diverses pièces, hpd (c1769–70);
8 fugues, hpd/org (c1777);
Recueil d’airs de danse caractéristiques, hpd (c1777);
chorale arrs., D-Bsb, and in Choralvorspiele, ed. J.C. Kühnau (1790);
kbd sonatas/partitas in contemporary anthologies, incl. Raccolta delle nuove composizioni, ii (1757) and Collection récréative, ii (Nuremberg, 1761);
1 partita ed. in Borris-Zuckermann;
single works in anthologies pubd Berlin (1760–63), incl. Musikalisches Allerley, Musikalisches Mancherley, also in Musikalisches Vielerley, ed. C.P.E. Bach (Hamburg, 1770)

Other inst:
2 fl sonatas (c1762);
Fl Sonata, Bsb;
12 minuets, 8 insts, bc (1762);
Sonata a tre, 2 vn, bc (1763);
Musicalischer Circul, pf, vn/fl (n.d.);
2 syms., Bsb, SWl;
2 ovs., A-Wn;
6 Triosonaten, 2 vn, bc, D-Bsb*, extracts ed. in Borris-Zuckermann;
Pf Conc., lost

Editions:
C.H. Graun: Duetti, terzetti … ed alcuni chori, i–iv (Berlin and Königsberg, 1773–4)
H.L. Hassler: Psalmen und christliche Gesänge [1607] (Leipzig, 1777)

Literatura:

Der allezeit fertige Polonoisen- und Menuettencomponist (1757)
Construction der gleichschwebenden Temperatur (1760/R)
‘Anmerkung über das Allabreve des Herrn Kirnberger’, in F.W. Marpurg: Clavierstücke mit einem practischen Unterricht, iii (1763)
Die Kunst des reinen Satzes in der Musik, aus sicheren Grundsätzen hergeleitet und mit deutlichen Beyspielen erläutert, i (1771/R; with new title-page, Berlin and Königsberg, 1774), ii (Berlin and Königsberg, 1776–9/R); both vols. (2/1793), Eng. trans., 1982 as The Art of Strict Musical Composition
Die wahren Grundsätze zum Gebrauch der Harmonie … als ein Zusatz zu der Kunst des reinen Satzes in der Musik (Berlin and Königsberg, 1773/R, 2/1793) [written by J.A.P. Schulz under Kirnberger’s supervision]
Grundsätze des Generalbasses als erste Linien zur Composition (1781/R)
Gedanken über die verschiedenen Lehrarten in der Komposition, als Vorbereitung zur Fugenkenntniss (1782/R, 2/1793)
Anleitung zur Singcomposition mit Oden in verschiedenen Sylbenmassen begleitet (1782)
Methode Sonaten aus’m Ermel zu schüddeln (1783)
Articles on music in J.G. Sulzer: Allgemeine Theorie der schönen Künste (1771) [A–I by Kirnberger, J–S by J.A.P. Schulz under Kirnberger’s supervision]

Publications of music for didactic purposes:
Allegro für das Clavier alleine, wie auch für die Violin mit dem Violoncell zu accompagniren … componirt und vertheidigt (1759)
Clavierübungen mit der Bachischen Applicatur in einer Folge von den leichtesten bis zu den schwersten Stücken (1762–6)
Canons in F.W. Marpurg: Abhandlung von der Fuge (1753–4/R)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Henrik Wiese (flöte); Aniko Soltesz (cembalo); Yves Sava (violoncello)
AMAZON: KIRNBERGER - Flotensonaten

IMSLP: Johann Philipp Kirnberger (1721-1783)

CPDL: Johann Philipp Kirnberger (1721-1783)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

YOUNG, William (c.1610-1662) - Sonates & Suites

Obra de Johannes Cornelisz Verspronck (c.1600-1662), pintor holandès (1)

- Recordatori de William Young -

En el dia de la commemoració del seu 356è aniversari de decés

Thanks to my friend Tassos

---

Parlem de Pintura...

Johannes Cornelisz. Verspronck (Haarlem, c.1662 - Haarlem, bur. 30 de juny de 1662) va ser un pintor holandès. Fill del pintor Cornelis Engelsz, es va formar inicialment amb el seu pare. Més tard, es creu va ser alumne de Frans Hals ja que tot i no existir fonts documentals que ho acreditin, el seu estil va mostrar similituds molt evidents amb les del mestre holandès. El 1632 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc en una època en la qual es va iniciar com a retratista de models. També com a pintor va realitzar natures mortes i pintures de gènere si bé la seva influència va quedar reduïda en l'àmbit espacial d'Haarlem. Entre els anys 1640 i 1643 va viure la seva etapa més creativa realitzant una vintena de retrats. Johannes Cornelisz. Verspronck va viure tota la seva vida a Haarlem, ciutat on va morir el juny de 1662.

---

Parlem de Música...

William Young [Joungh] (c.1610 - Innsbruck, 23 d'abril de 1662) va ser un intèrpret de viola i compositor anglès. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de l'any 1652 com a músc de cambra de la cort d'Innsbruck on, pel que sembla, els intèrprets de viola anglesos gaudien de gran respecte i admiració. El 1660, i després de rebre el permís de Ferran Carles d'Habsburg, va viatjar a Anglaterra on el seu rastre es va perdre fins al seu retorn a Innsbruck. Com a compositor, va ser autor de nombrosa obra de cambra, entre ella una col·lecció de [11] Sonate à 3, 4, 5 con alcune [19] allemand, correnti e balletti à 3 (Innsbruck, 1653) les quals van representar unes de les primeres col·leccions de sonates escrites per un compositor anglès. William Young va morir a Innsbruck l'abril de 1662.

OBRA:

Instrumental:

[11] Sonate à 3, 4, 5 con alcune [19] allemand, correnti e balletti à 3 (Innsbruck, 1653/R);
3 sonatas, 19 dances, 2 vn, b, bc, 7 sonatas, 3 vn, b, bc, 1 sonata, 4 vn, b, bc; ed. in DTÖ, cxxxv (1983)
3 sonatas (d, C, D), vn, b viol, bc, GB-DRc; 2 (d, C) ed. D. Beecher and B. Gillingham (Ottawa, 1983); 1 (D) ed. P. Evans (London, 1956)
9 fantasias, tr, t, b, bc, Lbl, Lgc; ed. R. Morey (London, 1984–6) [possibly the ‘Fantasias for viols of three parts’ announced in 16695]
39 pieces, lyra viol, 16516, A-ETgoëss, D-Kl, F-Pc, GB-Cu, Cheshire County Record Office, Chester, LBl, Mp, Ob, US-LAuc
23 pieces, 2 b viols, A-ETgoëss, GB-DRc, Ob
3 pieces, b viol, bc, A-ETgoëss, GB-DRc, Lcm
30 pieces, b viol; A-ETgoëss, HAdolmetsch, Ob, PL-Wtm; 29 ed. U. Rappen (Hannacroix, nr Ravena, NY, 1989)
5 dances, a 5, GB-Ob (inc.)
6 dances, 2 tr, b, Ob; ed. W.G. Whittaker (London, 1930)
2 dances, tr, t, b, US-NH
Mr Young’s [8] Sharp Airs, tr, b, bc, GB-Ob
Mr Younges [11 dances] for two Lyra Viols, tr, b, bc [? 2 lyra viol pts missing], Ob
2 dances, tr, b, US-NH
Almain, vn, GB-Ob

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Hamburger Ratsmusik; Simone Eckert
PRESTOCLASSICAL: YOUNG, W. - An Englishman Abroad

IMSLP: William Young (c.1610-1662)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: YOUNG, W. - An Englishman Abroad



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!