diumenge, 31 de març del 2019

DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528) - Missa 'Ave Maria peregrina'

Giulio Romano - The Madonna and Child with Saint John the Baptist (c.1523)
Obra de Giulio Romano (c.1499-1546), pintor italià (1)


- Recordatori de Francisco de Peñalosa -
En el dia de la commemoració del seu 491è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giulio Pippi 'Giulio Romano' (Roma, c.1499 - Mantova, 1 de novembre de 1546) va ser un pintor i arquitecte italià. Segons Vasario, va ser alumne de Rafael, pintor amb qui ràpidament va col·laborar estretament en el seu taller. Precisament amb el seu mestre, va treballar en la decoració de la Stanza dell'Incendio di Borgo i després de la mort de Rafael en la Stanza di Costantino. El 1524 es va traslladar a Mantua on va treballar com a pintor, dissenyador i arquitecte al servei del duc Federico II de Gonzaga. En aquest sentit, i a banda de les nombroses decoracions que va realitzar, es va fer especialment famós per la construcció i decoració del Palazzo Te. Giulio Pippi, conegut popularment com a Giulio Romano, va morir a Mantua el novembre de 1546 en un any en què l'havien nomenat arquitecte de la Basílica de Sant Pere.



Parlem de Música...

Francisco de Peñalosa [Penyalosa] (Talavera de la Reina, c.1470 - Sevilla, 1 d'abril de 1528) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència del seu nomenament, el 11 de maig de 1498, com a músic de la capella reial aragonesa en un càrrec que va preservar fins el 1516, l'any de la mort del rei Fernando II de Aragón. A partir del 1511 va treballar com a ‘maestro de música’ del net del rei. El desembre de 1505 es va presentar, a petició reial, per a un càrrec a la Catedral de Sevilla però va ser impugnat i no es va resoldre en favor seu fins uns anys més tard. A la tardor de 1517 va rebre una invitació per anar a Roma on va servir com a membre del cor papal fins a la mort de Lleó X. Després de la mort del papa, va tornar a Sevilla, on va reprendre la seva posició canònica i on el març de 1525 se li van concedir els drets al càrrec de tresorer. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música vocal. Francisco de Peñalosa va morir a Sevilla l'abril de 1528.

Abraham Ortelius - Hispalensis (1579)
Abraham Ortelius (1527-1598) - Hispalensis (1579) (2)

OBRA:
for 4 voices unless otherwise stated

Vocal secular:

Alegraos, males esquivos, 3vv, ed. in MME, x;
A tierras agenas, 3vv, ed. in MME, x (1951);
De mi dicha no se spera, 3vv, ed. in MME, x;
El triste que nunca os vio, 3vv, ed. in MME, v (1947);
Lo que mucho se desea, 2vv, ed. in MME, x;
Los braços traygo, 3vv, ed. in Ros-Fàbregas;
Niña, erguideme los ojos, 3vv, ed. in MME, v;
Por las sierras de Madrid, 6vv, ed. in MME, x;
Pues vivo en perder la vida, 3vv, ed. in MME, v, and in Ros-Fàbregas;
Que dolor mas me doliera, 3vv, ed. in MME, x;
Tú que vienes de camino (inc.), 3vv, ed. in MME, x

Vocal religiosa:

Masses, mass movements and magnificat settings:
Adieu mes amours, E-TZ 2–3
Ave Maria peregrina, ed. in MME, i (1941, 2/1960/R)
El ojo, TZ 2–3, P-Cug M.12
L’homme armé, E-TZ 2–3
Nunca fue pena mayor, ed. in MME, i
Por la mar, TZ 2–3
Kyrie, 3vv, Boc 5
Kyrie, TZ 5
Kyrie, Sanctus, Agnus Dei ‘feriales’ (inc.), TZ 5
Gloria, Credo (BVM), TZ 2–3
Magnificat, 1st tone, 3rd tone, 4th tone, 6th tone, 8th tone (2 settings); all in P ii

Motets:
Adoro te, Domine, 3vv, H, P i;
Ave regina celorum, H, P i;
Ave vera caro Christe, H, P i;
Ave vere sanguis domini, H, P i;
Ave verum corpus, H, P i;
Deus qui manus tuas, H, P i;
Domine Jesu Christe, qui neminem, H, P i;
Domine, secundum actum meum, H, P i;
Emendemus in melius, H, P i;
In passione positus, H, P i;
Inter vestibulum ac altare, H, P i;
Ne reminiscaris, 3vv, H, P i;
Nigra sum sed formosa, 3vv, H, P i
O decus virgineum, TZ 2–3;
O domina sanctissima, 3vv, H, P i;
Pater noster, H, P i;
Precor te, Domine, H, P i;
Sancta Maria, sucurre miseris, 3vv, H, P i;
Sancta mater istud agas (wrongly attrib. ‘Iusquin’ in Bbc 454), H, P i, also ed. in MRM, ix (1996);
Transeunte Domino, 5vv, H, P i;
Tribularer si nescirem, H, P i;
Unica est columba mea, 3vv, H, P i;
Versa est in luctum, H, P i

Lamentation settings:
Aleph: Quomodo obscuratum est, TZ 2–3;
Aleph: quomodo obtexit caligine, TZ 2–3;
Et factum est postquam, TZ 2–3

Hymns:
Gloria, laus, TZ 5;
Jesu nostra redemptio, TZ 2–3, ed. in Cw, lx (1957);
O lux beata Trinitas, TZ 2–3, ed. in Cw, lx;
Sacris solemnis, TZ 2–3, ed. in Cw, lx;
Sanctorum meritis, TZ 2–3, ed. in Cw, lx

---

Doubtful and misattributed works:
Kyrie ‘in feriis’, E-TZ 5 (attrib. Montes and Peñalosa)
Sicut cervus, 2vv (tr, Requiem Mass, attrib. Peñalosa in TZ 5; by Ockeghem)
Domine Jesu Christe qui hora diei, SE (Anchieta), Sc 5-5-20 (Anchieta), TZ 5 (Peñalosa), E-Vp 5, P-Cug M.12, Cug M.32, H
Memorare piissima, E-Bbc 454, Sc 1 (Escobar), Sc 5-5-20 (Escobar), Tc 21 (Peñalosa), TZ 2–3 (Escobar), P-Cug M.12, Cug M.32, H, P i
O bone Jesu, E-Bbc 454 (‘Penyalosa’), Boc 5, SE (Anchieta), TZ 2–3 (Antonio de Ribera), P-Cug M.12, Cug M.32, Cug M.48, Cug M.53, 15192 (Compère), P i
Qui expansis – Qui prophetice – Christus Dominus factus est, E-TZ 5, H

Lost works:
numbered according to Calahorra Martinez
Credo, E-TZ 5 (321)
Magnificat (127)
Ave Maria (377);
Vide Domine (28)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choir of Westminster Cathedral; James O'Donnell
RECICLASSICAT: DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528)
AMAZON: PEÑALOSA - Masses
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 30 de març del 2019

DE ALBERO, Sebastián (1722-1756) - Obra para Teclado

Jean-Etienne Liotard - Portrait de Maria Josepha, archiduchesse d'Autriche, au clavecin (1751-1767)
Obra de Jean-Étienne Liotard (1702-1789), pintor suís (1) 


- Recordatori de Sebastián de Albero -
En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Étienne Liotard (Genève, 22 de desembre de 1702 - Genève, 12 de juny de 1789) va ser un pintor suís. Fill d'orfebre francès instal·lat a Ginebra des de 1685, es va formar amb Daniel Gardelle (1679-1753) i Jean Louis Petitot. El 1725 es va traslladar a París on va estudiar amb Jean-Baptiste Massé i François Lemoyne. El 1735 va viure a Roma on va realitzar diversos retrats, entre ells el del Papa Climent XII. El 1738 va acompanyar a Lord Duncannon a Constantinoble, on va treballar fins el 1742. A Istanbul també va realitzar natures mortes i escenes d'interiors i va ser allà on va adoptar la rutina de realitzar la majoria dels seus retrats amb els models caracteritzats amb robes orientals, sovint inèdites a Europa. Per aquest motiu va rebre el sobrenom del "pintor turc". El 1742 va visitar Viena on va realitzar diversos retrats de la família reial. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va realitzar, entre altres, el retrat de la princesa Augusta de Saxe-Gotha. El 1756 va viatjar a Holanda on el 1757 es va casar amb Marie Fargues. El 1762 i de nou a Viena va realitzar desenes de retrats, entre ells el de Marie Antoinette. Els darrers anys va seguir viatjant sol·licitat arreu, especialment per la singularitat, bellesa i realisme dels seus retrats. El 1781, va publicar el seu Traité des principes et des règles de la peinture en què afirmava que la pintura havia de ser el mirall de la natura. Aquesta ferma convicció va ser especialment evident en els seus retrats però també en els bodegons i paisatges que va realitzar els darrers anys de la seva vida. Jean-Étienne Liotard va morir a Ginebra el juny de 1789.



Parlem de Música...

Sebastián Ramón de Albero [Alvero] y Añaños (Roncal, 10 de juny de 1722 - Madrid, 30 de març de 1756) va ser un organista i compositor espanyol. A partir del 1734 i fins el 1739 es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Pamplona. El 1748 va ser nomenat primer organista de la Capella Reial de Madrid, ciutat on ben aviat va fer amistat amb Domenico Scarlatti. Precisament del músic italià, va rebre la influència pel que fa a la composició de música per a teclat. En aquest sentit, va ser autor de dues col·leccions de peces per a clavecí per títol Sonatas para clavicordio i Obras, para clavicordio, o piano forte. Sebastián de Albero va morir a Madrid el març de 1756 i amb només 33 anys.

Henri du Sauzet - Madrid (1739)
Henri du Sauzet (1686-1754) - Madrid (1739) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Pablo Cano (clave)
RECICLASSICAT: DE ALBERO, Sebastián (1722-1756)
AMAZON: ALBERO, S. - Obra para Teclado 15 Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ALBERO, S. - Obra para Teclado 15 Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 29 de març del 2019

LULIER, Giovanni Lorenzo (c.1662-1700) - Cantate e Sonate

Jan Victors - Ruth swearing her allegiance to Naomi (1653)
Obra de Jan Victors (1619-1679), pintor holandès (1


- Recordatori de Giovanni Lorenzo Lulier -
En el dia de la commemoració del seu 319è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan Victors [Fictor] (Amsterdam, 13 de juny de 1619 - 1679) va ser un pintor holandès. Germà de Jacobus Victors (1640?-1705) i Victor Victors (1638-?), es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de la seva estada a Haarlem, ciutat on es creu va ser alumne de Rembrandt van Rijn. Aquesta creença ve determinada per les similituds formals amb les obres de Rembrandt així com d'alguns dels seus alumnes com Govaert Flinck, Ferdinand Bol i Gerbrandt van den Eeckhout. Com a pintor, va realitzar retrats, escenes de gènere i obra històrica i religiosa. A partir del 1655, la seva activitat va decaure en part per la seva feina com a ziekentrooster al servei de la Nederlands-Indië. A partir del 1676 va viure a Amsterdam si bé poc temps després va tornar a Indies Orientals, on el 1679 va morir per causes desconegudes.



Parlem de Música...

Giovanni Lorenzo [Giovannino del Violone] Lulier (Roma, c.1662 - Roma, 29 de març de 1700) va ser un instrumentista i compositor italià. Segons Pitoni, va estudiar amb Pier Simone Agostini abans d'assolir una posició com a instrumentista de l'església de San Luigi dei Francesi en un càrrec que va desenvolupar entre els anys 1676 i 1699. El 13 d'octubre de 1679 es va unir com a músic de la Congregazione di Santa Cecilia i el 1681 va treballar al servei del cardenal Pamphili, qui el 1682 el va nomenar aiutante di camera. El 1690, i després del trasllat del cardenal Pamphili a Bolonya, va treballar els darrers anys al servei del cardenal Ottoboni en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser notablement prolífic especialment en música vocal. Giovanni Lorenzo Lulier va morir a Roma el març de 1700.

Joan Blaeu - Campagna di Roma (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Campagna di Roma (1665) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
performed in Rome unless otherwise stated
[L'Agrippina] (dramma per musica, 3, G. De Totis), intended for carn. 1691, unperf., arias D-MÜs, I-Fc, Rli and Rvat
La S Genuinda, overo L'innocenza difesa dall'inganno [Act 1] (dramma sacro per musica, 3, ? P. Ottoboni), Palazzo della Cancelleria, Dec 1694, D-Mbs, F-Pc and GB-Lbl [Act 2 by A. Scarlatti, Act 3 by C.F. Pollarolo]
Il Clearco in Negroponte [Act 2] (dramma, 3, after A. Arcoleo), Capranica, 18 Jan 1695, arias D-MÜs, I-Rmalvezzi, Rc and US-NYlibin [Act 1 by B. Gaffi, Act 3 by C.F. Cesarini]
L'amore eroico fra pastori [Act 2] (favola pastorale for puppets, 3, Ottoboni), Palazzo della Cancelleria, Feb 1696 [Act 1 by Cesarini, Act 3 by G. Bononcini]; rev. A. Scarlatti as La pastorella, also for puppets, Venetian Embassy, 5 Feb 1705, arias GB-Lbl; rev. P.A. Motteux and V. Urbani as Love's Triumph, London, Queen's, 26 Feb 1708, 70 arias (London, 1708)
Fausta restituita al impero (dramma per musica, 3, after N. Bonis: Odoacre), Tordinona, 19 Jan 1697, arias D-MÜs, F-Pn, GB-Lbl, Ob and I-Rc
Temistocle in bando [Act 1] (dramma per musica, 3, after A. Morselli), Capranica, 2 Feb 1698, arias attrib. Lulier I-Bc, anon. arias B-Br, F-Pc, Pn, GB-Lbl, Lcm and Ob [Act 2 by ? M.A. Ziani, Act 3 by G. Bononcini]

Serenatas:
performed in Rome
Applauso musicale (F.M. Paglia), 4vv, Piazza di Spagna, 5 Aug 1693
Serenata a 3 (Tirsi, Daliso, Lisetta), Palazzo della Cancelleria, 9 Aug 1694
Cantata a 2, ? Palazzo della Cancelleria, c1 July 1695
Componimento drammatico (Gloria, Roma, Valor) (G.B. Grappelli), S, S, A, ob/fl, 2 vn, va, bc, ? Palazzo della Cancelleria, c13–19 Feb 1700, D-Hs

Cantatas:
dates are of the earliest copies and are listed in Marx 1968 or 1983
Amor di che tu vuoi, D-MÜs;
Con ingiuste querele, S, bc, 1691, GB-Cfm, I-Rvat;
Delle luci guerriere, D-MÜs;
Dove spiegate il volo, S, bc, GB-Cfm;
Era pur meglio Amor, v, 2 vn, bc, 1695, lost (Marx, 1968);
Ferma alato pensier, 1693, D-MÜs;
Già del empio tiranno (La Didone), MÜs;
Già di trionfi onusto (Il Germanico) (B. Pamphili), 1688, F-Pn;
Incatenata a un sasso (Andromeda) (F.M. Paglia), I-Rvat (text only);
Intorno a picciol lume (La farfalla), S/A, 2vn, bc, GB-Cfm, Lbl;
Ivi cadenti non mormorate, S, bc, Cfm;
Là dove a Pafo in seno, S, vn, bc, Cfm;
La fortuna con eccessi di sventure (Pamphili), 1690, D-MÜs, F-Pn;
La scitica regnante (Tomiri vendicata), S, bc, 1691, I-Rli, Rvat
Non vantar tanta bellezza (Pamphili), S/A, 2 vn, bc, 1689, GB-Cfm, Lbl;
Ove per gl'aiuti infausti, lost (Marx, 1983);
Per queste amene sponde, D-MÜs;
Qual barbara mercede, S, bc, GB-Cfm;
Sarei troppo felice (Pamphili), S, 2 vn, bc, ?1682, Cfm;
Sgridar volte il pensiero, D-MÜs;
Speranze lasciatemi languir del dolor, S, bc, 1691, GB-Cfm, I-Rvat;
Stanca d'afflitta Clori (Clori all'infedeltà di Fileno), D-MÜs;
Stanco un giorno Alessandro, 1688, lost (Marx, 1983);
Stan soggetti alla fortuna, A, 2 vn, bc, 1689, GB-Lbl;
Sul margine adorato, S, bc, Lbl;
Tra folte ombrose piante, S, vn, bc, 1692, Cfm;
Una beltà divina, S, bc, Cfm, Lbl, I-Plc

Vocal religiosa:

Oratorios:
performed in Rome unless otherwise stated
S Vittoria (B. Pamphili), Seminario Romano, 2 March 1685; ? = Il martirio di S Vittoria, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1693
S Maria Maddalena de' Pazzi (Pamphili or G. De Totis), Palazzo Cardinale Medici, 9 June 1687, I-MOe (facs. in The Italian Oratorio 1650–1800, vi, New York, 1986); Modena, 1688; Florence, 1705
S Beatrice d'Este (Pamphili or G.C. Grazzini), Palazzo Pamphili, 31 March 1689; Modena, 1689, 1697, 1699, 1701, D-MÜs, F-Pc; ed. A. Cavicchi (Milan, 1968)
Bethsabeae (melodrama, G.F. Rubini), SS Crocifisso, 21 March 1692
La Bersabea (M. Brugueres), Seminario Romano, 26 March 1692; Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1693
Per la nascita del Redentore (componimento sagro per musica, P. Ottoboni), Chiesa Nuova, 26 Dec 1698; rev. Ottoboni as Componimento sagro a 5 voci sopra la nascita del Redentore, Palazzo Apostolico, 24 Dec 1700, I-Rvat
La fondatione dell'Ordine de' Servi di Maria (C. Doni), Todi, 10 May 1699; Rome, S Giovanni dei Fiorentini, 28 Feb 1700
Oratorio per la SS Annunziata (Ottoboni), Palazzo della Cancelleria, 25 March 1700

Other:
Te Deum a 3 (Marx, 1968, no.77d)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesca Boncompagni (soprano); Accademia Ottoboni; Marco Ceccato
AMAZON: LULIER, L. - Cantate e Sonate
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LULIER, L. - Cantate e Sonate



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 28 de març del 2019

GURETZKY, Josef Antonín (1709-1769) - Concertos

Joseph Wright of Derby - A view of Vesuvius from Posillipo, Naples
Obra de Joseph Wright of Derby (1734-1797), pintor anglès (1)


- Recordatori de Josef Antonín Gurecký -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

Joseph Wright of Derby (Derby, 3 de setembre de 1734 - Derby, 29 d'agost de 1797) va ser un pintor anglès. Es va formar a Londres amb Thomas Hudson, pintor amb qui ben aviat va col·laborar en la realització de retrats. Va ser precisament amb aquesta temàtica amb la qual ràpidament es va fer conegut si bé, i tècnicament, va ser més brillant en l'elaboració de paisatges i escenes amb il·luminació interior. En aquest darrer sentit, les seves millors obres van ser Three Gentlemen observing the 'Gladiator' (1765), A Philosopher Lecturing on the Orrery (1766) i especialment An Experiment on a Bird in the Air Pump (1768). Al seu retorn a Derby, es va casar i va viatjar durant dos anys a Itàlia. Al seu retorn a Anglaterra, va viure un temps a Bath abans de tornar definitivament a Derby. El 1781 va ser triat membre de la Royal Academy of Arts en la qual hi va exposar entre els anys 1783 i 1794. Joseph Wright va morir a Derby l'agost de 1797.



Parlem de Música...

Josef Antonín Gurecký [Guretzky, Kuretzky] (Přerov, bap. 1 de març 1709 - Olomouc, bur. 27 de març de 1769) va ser un compositor bohemi. Germà de Václav Matyáš Gurecký, es va formar en una escola dels Clergues Regulars de les Escoles Pies. Poc després, va entrar com a instrumentista de l'orquestra del cardenal Schrattenbach a Kroměříž. Més tard, entre els anys 1738 i 1745, va treballar també com a instrumentista de l'orquestra de Jakob Ernst von Liechtenstein. Probablement, en aquell temps va viatjar regularment per Europa establint-se durant un temps indeterminat a la cort del comte Rudolph Franz Erwein Schönborn de Wiesentheid, ciutat on va compondre algunes de les seves obres. El 1743, i després de la mort del seu germà, va ser nomenat director musical de la Catedral d'Olomuc, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida, morint en aquesta ciutat el març de 1769.

OBRA:

Sinfonia, F, 2 vn, bc, 1735–40, D-WD
7 concs., vc, str orch, 1735–40, WD
Filia Sion, op, 1751, lost
8 sacred arias, S or A, str, org, CZ-Bm
Sonate, vn, bc, D-Dl
Conc., vn, str orch, D-Dl



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Florea; Marek Stryncl
RECICLASSICAT: GURETZKY, Josef Antonín (1709-1769)
CDMUSIC: GURECKÝ - Music of the Kapellmeisters at St Wenceslas'Cathedral
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 27 de març del 2019

NEDBAL, Oskar (1874-1930) - Die Winzerbraut (1916)

Adam Styka - The young water carriers
Obra d'Adam Styka (1890-1959), pintor polonès (1


- Recordatori d'Oskar Nedbal -
En el dia de la celebració del seu 145è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Adam Styka (Polònia, 7 d'abril de 1890 - Doylestown, 23 de setembre de 1959) va ser un pintor polonès, nacionalitzat francès posteriorment. Va néixer a Polònia tot i que ràpidament va viatjar, amb el seu pare i pintor Jan Styka, a París, on va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. Allà va exposar amb regularitat als salons i galeries i va rebre elogis i mencions especials. Anys més tard es va graduar a l'Acadèmia Militar de Fontainebleau, servint en un regiment d'artilleria durant la Primera Guerra Mundial. Va ser condecorat a tal efecte amb la Creu del Mèrit i va rebre, en reconeixement, la nacionalitat francesa. A partir d'aquell moment, va començar a viatjar pel Nord d'Africa. Van ser aquests viatges els que van determinar la seva pintura vers l'orientalisme, el motiu i la temàtica recurrent en la majoria de les seves obres. Colors càlids i un mestratge sense competidors, el van convertir en el 'Mestre de la llum del Sol'. Els darrers anys va viatjar als EUA on va pintar algunes obres religioses actualment repartides en esglésies americanes i europees. Adam Styka va morir a Doylestown el setembre de 1959.



Parlem de Música...

Oskar Nedbal (Tábor, 26 de març de 1874 - Zagreb, 24 de desembre de 1930) va ser un director i compositor txec. Fill de Karel Nedbal, es va formar en violí amb el regens chori Endler a Tábor i a partir de 1885 amb Bennewitz en el Conservatori de Praga, on també va ser alumne de Filip Bláha (percussió) i Dvořák (composició). A partir del 1891 va treballar com a intèrpret de viola del České kvarteto en un càrrec que va preservar fins el 1906 i gràcies al qual va viatjar arreu d'Europa. Entre els anys 1896 i 1906 va ser director de l'Orquestra Filharmònica Txeca sent director convidat en diversos països europeus. El 1907 es va instal·lar a Viena on va fundar i dirigir la Tonkünstlerorchester. Després de la creació de la República Txeca, va tornar a Praga on va ser director de l'Orquestra Filharmònica Šak si bé un any més tard va abandonar el seu càrrec i es va traslladar a Bratislava. Allà va ser director operístic del Teatre Nacional d'Eslovàquia i director de la radio de Bratislava. Com a compositor, va destacar especialment en el gènere de l'opereta. El seu nebot Karel Nedbal també va ser compositor i director d'orquestra. Oskar Nedbal va morir a Zagreb el desembre de 1930.

Oskar Nedbal (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Opera:
Sedlák Jakub [Peasant Jacob] (L. Novák, after F. Lope de Vega), 1919–20, Brno, 13 Oct 1922, rev., Bratislava, 15 Dec 1928

Operettas:
Die keusche Barbara (R. Bernauer and L. Jacobson), Vienna, Raimund, 7 Oct 1911;
Polenblut (L. Stein), Vienna, Carl, 25 Oct 1913;
Die Winzerbraut (Stein and J. Wilhelm), Vienna, An der Wien, 11 Feb 1916;
Die schöne Saskia (A.M. Willner and H. Reichert), Vienna, Carl, 16 Nov, 1917;
Eriwan (F. Dörmann), Vienna, Komödienhaus (Colosseum), 29 Nov 1918;
Mamselle Napoleon (E. Golz and A. Golz), Vienna, Hölle, 21 Jan 1919, rev. Prague, Kleine Bühne, 17 May 1928;
Donna Gloria (V. Léon and Reichert), Vienna, Carl, 30 Dec 1925

Instrumental:

Ballets:
Pohádka o Honzovi [Legend of Honza] (F.K. Hejda), 1902, Prague, National, 24 Jan 1902;
Z pohádky do pohádky [From Fairy Tale to Fairy Tale] (L. Novák), 1908, Prague, National, 25 Jan 1908;
Princezna Hyacinta (L. Novák), 1911, Prague, National, 1 Sept 1911;
Des Teufels Grossmutter, 1912, Vienna, Hof, 20 April 1912;
Andersen (L. Novák, J. Kvapil), 1912, Vienna, Ronacher, 1 March 1914

Orch:
Scherzo caprice, op.5, 1892

Chbr.:
Variations on a Theme of Dvořák, op.1, pf;
Lettres intimes, op.7, pf;
4 Pieces, op.8, pf;
Vn Sonata, op.9;
2 Pieces, op.12, vc;
Pohádka o smutku a štěstí [Fairy Tale about Grief and Joy], pf, 1906



Informació addicional... 

INTERPRETS: Chor und Orchester des Musik Theater Schoenbrunn; Herbert Mogg (1927-2012, conductor)
AMAZON: NEDBAL, O. - Die Winzerbraut
CPDL: No disponible
SPOTIFY: NEDBAL, O. - Die Winzerbraut



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 26 de març del 2019

FETIS, François-Joseph (1784-1871) - Grand Sextuor, Op.5 (1820)

Lancelot-Théodore Turpin de Crissé - Daphnis et Chloé demandant à un vieux chevrier ce que c'est que l'amour


- Recordatori de François-Joseph Fétis -
En el dia de la commemoració del seu 148è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Lancelot-Théodore Turpin de Crissé (Paris, 9 de juliol de 1782 - Paris, 15 de maig de 1859) va ser un pintor francès. Fill d'Henri Roland Lancelot Turpin de Crissé, es va formar probablement amb el seu pare abans de traslladar-se a Suïssa i Itàlia, on es creu va finalitzar la seva formació. El 1809 va tornar a França on va comenár a exhibir les seves obres al Saló de París. Allà va obtenir el benefici imperial i va assolir el càrrec de Chamberlain de l'emperadriu Josephine. Precisament amb ella, va realitzar una extensa gira per Suïssa i Savoia en el transcurs de la qual va realitzar desenes de dibuixos. El 1813 es va casar i el 1816 va entrar com a membre de l'Académie des Beaux-Arts. El 1825 va ser condecorat amb la Legió d'Honor i el 1829 va ser nomenat membre honorari de la Maison du Roi. Va ser en aquest període quan va realitzar diversos viatges a Itàlia en els quals va realitzar moltes de les seves obres més conegudes. També a Itàlia va ser nomenat membre de l'Accademia di Belle Arti de Venecia. El 1830 es va jubilar dels seus càrrecs públics i va retornar a la seva vida privada. El 1832 va exibir a la Royal Academy of Arts de Londres i el 1835 va publicar Souvenirs du vieux Paris, exemples d'architecture de temps et de styles divers. Lancelot-Théodore Turpin de Crissé va morir a París el maig de 1859.



Parlem de Música...

Francois-Joseph Fétis (Mons, 25 de març de 1784 - Brussel, 26 de març de 1871) va ser un teòric, crític i compositor belga. Net de l'organista Simon-Joseph Fétis i fill de l'organista Antoine Joseph Fétis, es va formar inicialment amb el seu pare. Ben aviat, va començar a treballar com a organista de Ste.-Waudru de Mons. El 1800 va entrar al Conservatori de París, on va estudiar harmonia amb Jean Baptiste Rey i piano amb Boieldieu i Pradher. El 1803 va viatjar a Viena, ciutat on va estudiar contrapunt i fuga i l'obra dels grans músics alemanys i austríacs. Va ser en aquell període vienès que va començar a escriure música, destacant per una simfonia i diverses obres per a piano. A partir del 1806 va començar un dilatat projecte de revisió i estudi del cant pla i dels rituals musicals de l'església romana en un projecte que va completar després de trenta anys d'estudi. El 1811 es va traslladar a Ardennes on es va dedicar a la teoria musical i a la composició. El 1813 va assolir un càrrec d'organista de l'església de Sant Pere de Douai. El 1818 va tornar a París, ciutat on el 1821 va assolir un càrrec de professor de composició del Conservatori de París. Va ser allà on el 1824 va publicar el seu famós tractat Traiie du contrepoint et de la fugue el qual es va convertir en una referència docent. També en aquell període va fundar el periòdic La Revue Musicale i va escriure diversos articles a Le National i Le Temps. A partir del 1833 va treballar com a mestre de capella del rei Leopold I i va assolir el càrrec de director del Conservatori de Brussel·les en un càrrec, aquest darrer, que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser relativament poc prolífic tot i escriure set òperes, dues simfonies i altres obres. En vida, no obstant, va ser especialment reconegut per la seva feina docent i teòrica sent autor de nombroses publicacions entre elles la monumental Histoire générale de la musique i Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique en la qual va incloure centenars de biografies de compositors contemporanis i pretèrits. El seu fill Edouard Louis François Fétis (1812-1909) va ser professor i crític musical. Francois-Joseph Fetis va morir a Brussel·les el març de 1871.

François-Joseph Fétis (1)

OBRA:

Vocal secular:

Stage
performed in Paris
L'école de la jeunesse, 1807 (oc, L. Anseaume), unperf.
L’amant et le mari (oc, 2, C. Etienne and J.-F. Roger), OC (Feydeau), 8 June 1820 (1820)
Les soeurs jumelles (oc, 1, F.-A.-E. de Planard), OC (Feydeau), 5 July 1823, excerpts (1823)
Marie Stuart en Ecosse (drame lyrique, 3, Planard), OC (Feydeau), 30 Aug 1823, B-Br
Phidias (op, 2), 1824, unperf., Br
Le bourgeois de Reims (oc, 1, J.H. Vernoy de Saint-Georges and C. Ménissier), OC (Feydeau), 7 June 1825, Br
La vieille (oc, 1, E. Scribe and G. Delavigne), OC (Feydeau), 14 March 1826 (1826)
Le mannequin de Bergame (opéra bouffe, 1, Planard and E. Duport), OC (Ventadour), 1 March 1832, excerpts (1832)

Other:
Ariane (cant.), 1807, B-Br;
2 nocturnes and canzonette, 2vv (1820);
other works

Vocal religiosa:

Mass, 5vv, 1810;
Requiem en expiation de la mort de Louis XVI, 1814 or 1815, lost;
Requiem (1850);
Te Deum (1856);
Domine salvum fac regem nostrum, 4vv, orch, org (Brussels, 1866);
Lamentations de Jérémie, 6vv, org, lost;
many other works, some lost

Instrumental:

Orch:
2 pf concs., before 1800, lost;
Concert ov. (Brunswick, 1854);
Sym. no.1, E  (Brussels, 1862);
Sym. no.2, g (Brussels, 1863);
Fantaisie symphonique, orch, org (Brussels, 1866);
Fl Conc., 1869, B-Br;
Other works, some lost;

---

Chbr:
3 str qts, before 1800, B-Bc;
Pièces de harmonie, 8 ww insts, op.1 (1810);
Grand sextuor, pf 4 hands, 2 vn, va, vc, op.5 (1820);
Grand duo, pf, vn, op.8 (1821);
3 str qnts, 2 vn, 2 va, vc, no.1 (Brussels, 1860), nos.2, 3 (Brussels, 1862);
other works

Pf:
2 fantasias, opp.2-3 (1818);
Préludes progressifs, op.4 (1818);
Fantaisie chromatique, op.6 (1819);
3 sonates faciles, pf 4 hands, ?op.7 (1819);
Variations, pf 4 hands, op.9 (1823);
other works, some lost

Org:
6 messes faciles (1840);
Vêpres et saluts du dimanche (1843);
60 preludes and fugues, ?c1834, lost;
La science de l’organiste, inc., Bc;
other works

Literatura:

Méthode élémentaire et abrégée d’harmonie et d’accompagnement (Paris, 1823, 3/1841; Eng. trans., 1835)
Traité au contrepoint et de la fugue (Paris, 1824, enlarged 2/1846)
Solfèges progressifs (Paris, 1827, 4/c1857)
with Chabert: Galerie des musiciens célèbres, compositeurs, chanteurs et instrumentistes (Paris, c1827–30)
Traité de l’accompagnement de la partition sur le piano ou l’orgue (Paris, 1829; Eng. trans., 1888)
Verhandelingen over de vraag: welke verdiensten hebben zich de Nederlanders vooral in de 14e, 15e en 16e eeuw in het vak der toonkunst verworven, en in hoe verre kunnen de nederlandse kunstenaars van dien tijd, die zich naar Italien begeren hebben, in vloed gehad hebben op de muzijkscholen, die zich kort daarna in Italien hebben gevormd? (Amsterdam, 1829/R)
Curiosités historiques de la musique, complément nécessaire de La musique mise à la portée de tout le monde (Paris, 1830) [collection of articles from Revue musicale]
La musique mise à la portée de tout le monde (Paris, 1830, enlarged 3/1847; Eng. trans., 1831)
Notice biographique sur Sébastien Erard (Paris, 1831)
Traité élémentaire de musique (Brussels, 1831–2)
Etudes de Beethoven: traité d’harmonie et de composition (Paris, 1833)
Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (Brussels, 1835–44, 2/1860–65/R1963, and many later impressions) [suppl. ed. A. Pougin (1878–80/R1963)]
Manuel des compositeurs, directeurs de musique, chefs d’orchestre et de musique militaire (Paris, 1837, 2/1864; Eng. trans., 1870)
Manuel des principes de musique à l’usage … particulièrement des écoles primaires (Paris, 1837, 2/1864)
with I. Moscheles: Méthode des méthodes de piano (Paris, ?1840; Eng. trans., 1841)
Traité du chant en choeur (Paris, 1837; Eng. trans., 1854)
Esquisse de l’histoire de l’harmonie considérée comme art et comme science systématique (Paris, 1840)
Méthode élémentaire de plain-chant (Paris, 1843, 5/1862)
Traité complet de la théorie et de la pratique de l’harmonie (Paris and Brussels, 1844, 20/1903)
Notice biographique sur Nicolo Paganini (Paris, 1851; Eng. trans., 1852); repr. in J.-B. Condat: Nicolo Paganini: musicien, magicien ou mutant de Marfan (Paris, 1990)
Antoine Stradivari, luthier célèbre (Paris, 1856; Eng. trans., 1864/R)
Mémoire sur l’harmonie simultanée des sons chez les grecs et les romains (Brussels, 1858)
‘Instruments de musique’, Extrait des rapports du jury international, ed. M. Chevalier (Paris, 1867) [paper presented at Paris Exposition Universelle, 1867]
Méthode des méthodes de chant (Paris, 1869)
Histoire générale de la musique (Paris, 1869–76/R) [inc.]
Biographies de Joseph et Michael Haydn (Paris, n.d.)
Numerous articles in Revue musicale, Revue et gazette musicale, Le temps, Le national



Informació addicional... 

INTERPRETS: Dominique Cornil & Olivier Gardon (pianos); André Martin, François Chamberlan, Michel Collin & Véronique Bogaerts (violins); Guy Decleire, Louis Logie & Paul De Clerck (violas); Edmond Baert & Hans Mannes (cellos)
RECICLASSICAT: FETIS, François-Joseph (1784-1871)
AMAZON: FETIS - Sextour, Sonates, Quintette
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 25 de març del 2019

CHAPÍ, Ruperto (1851-1909) - Sinfonia en Re (c.1877)

Martín Rico y Ortega - Un paisaje del Guadarrama
Obra de Martin Rico y Ortega (1833-1908), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Ruperto Chapí -
En el dia de la commemoració del seu 110è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Martín Rico y Ortega (El Escorial, 12 de novembre de 1833 - Venezia, 13 d'abril de 1908) va ser un pintor espanyol. Es va formar inicialment amb el seu germà i gravador Bernardo Rico, amb qui va col·laborar en el taller del seu oncle Calixto Ortega Matamoros. Posteriorment, va estudiar amb Genaro Pérez Villaamil, Fernando Ferrant i Vicente Camarón a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Al Liceu de Madrid, va fer amistat amb Rosales, Fortuny i Raimundo de Madrazo i el 1862 va obtenir una beca d'estudis per viatjar a París, ciutat on va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra de Meissonier i Daubigny, en el taller de qui hi va començar a treballar des del 1863. També aquells anys va viatjar a Suïssa i Gran Bretanya, a més de realitzar diversos viatges a Venècia en companyia de Fortuny. Va participar en diverses Exposicions Nacionals de Belles Arts en les quals va obtenir medalles i distincions en les de 1860, 1864 i 1867. També va participar en les Exposicions Universals de París de 1878 i 1888 obtenint una tercera i segona medalla respectivament. Com a pintor, va ser autor principalment de paisatges en un estil proper al de Fortuny i al de l'Escola de Barbizon. Com a il·lustrador, va col·laborar en La Ilustración Española y Americana, publicació de la que en va ser director el 1895. Pels mèrits assolits, va ser comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica i va rebre la creu de la Legió d'Honor francesa. Martín Rico y Ortega va morir a Venècia l'abril de 1908.



Parlem de Música...

Ruperto Chapí y Lorente (Villena,  27 de març de 1851 - Madrid, 25 de març de 1909) va ser un compositor espanyol. Fill de José Chapí, barber i músic amateur, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1865 va començar a dirigir la banda musical de Villena i el 1867 es va traslladar a Madrid, ciutat on va estudiar amb Emilio Arrieta en el Conservatori de Madrid. El 1869 va guanyar un primer premi en harmonia en un temps en què es guanyava la vida com a instrumentista del Teatro y Circo de Madrid. Allà va fer amistat amb Tomás Bretón i el 1873 va estrenar Abel y Caín, la seva primera sarsuela. També el 1873 va guanyar un premi d'estudis convocat per l'Acadèmia de Belles Arts amb el qual es va poder traslladar a Itàlia. Allà va compondre diverses òperes la majoria de les quals va representar, anys després, al Teatro Real de Madrid. El 1878 va tornar a Espanya on va iniciar la que seria una fulgurant carrera com a compositor de sarsueles. Així va ser com les seves obres La tempestad (1882), La bruja (1887) o El rey que rabió (1891) però especialment El tambor de granaderos (1896) i La Revoltosa (1897) van assolir gran èxit. Va ser aleshores quan la seva producció va augmentar substancialment fins el punt d'escriure, al llarg de la seva fructífera carrera, un centenar de sarsueles. Per altra banda, també va ser autor d'un oratori, obra de cambra i orquestral, entre ella una simfonia. Ruperto Chapí va morir a Madrid el març de 1909.

Ramon Casas - Ruperto Chapí
Ramon Casas (1866-1932) - Ruperto Chapí (2)

OBRA:
(selective list)

Stage:
Ops:
Las naves de Cortés (1, A. Arnao), Real, 19 April 1874, unpubd;
La hija de Jefté (1, Arnao), Real, 11 May 1876, unpubd;
Roger de Flor (3, M. Capdepón), Real, 25 Jan 1878;
La muerte de Garcilaso (1), 7 Feb 1878, unpubd;
La serenata (1, J. Estremera), Apolo, 5 Nov 1881;
Circe (3, M. Ramos Carrión, after P. Calderón de la Barca: El mayor encanto amor), Lírico, 7 May 1902;
Margarita la tornera (3, C. Fernández Shaw, after J. Zorrilla), Real, 24 Feb 1909

Zars:
Abel y Caín (2, S.M. Granés and M. Pastorfido), Rivas, 14 May 1873;
Música clásica (disparate cómico-lírico, 1, J. Estremera), Comedia, 20 Sept 1880;
La tempestad (melodrama fantástico, 3, Ramos Carrión, after Erckmann-Chatrian: Le juif polonais), Zarzuela, 11 March 1882;
El milagro de la Virgen (3, M. Pina Domínguez), 1884;
La flor de lis (1, Estremera), Eslava, 13 Dec 1884;
El guerrillero (3, F. Muñoz), Apolo, Jan 1885, collab. P.E. Arrieta and M.F. Caballero;
Término medio (1, R. de Marsal), Martin, Oct 1885;
El domingo gordo [Las tres damas curiosas] (2, R. de la Vega), Variedades, Jan 1886;
El figón de las desdichas (1, A. Llanos), Eslava, Feb 1887;
Playeras (1, Llanos), 1887
Los lobos marinos (2, Ramos Carrión, V. Aza), Apolo, 17 May 1887;
La bruja (3, Ramos Carrión and Aza), Zarzuela, 10 Dec 1887;
Ortografía (1, C. Arniches y Barrera and G. Cantó), Eslava, 31 Dec 1888 (1889);
Las hijas de Zebedeo (2, Estremera), Maravillas, 9 July 1889;
¡Las doce y media y sereno! (1, F. Manzano), Apolo, 7 May 1890;
El rey que rabió (3, Ramos Carrión and Aza), Zarzuela, 20 April 1891
Las campanadas (1, Arniches and Cantó), Apolo, 13 May 1892;
El organista (1, Estremera), Apolo, 20 Dec 1892;
Vía libre (1, Arniches and C. Lucio), Apolo, 25 April 1893;
El reclamo (1, Arniches and Lucio), Apolo, 25 Nov 1893;
El duque de Gandía (drama lírico, 3, J. Dicenta), Zarzuela, 17 March 1894, collab. E. Llanos;
El tambor de granaderos (1, Sánchez Pastor), Eslava, 16 June 1894
Mujer y Reina (3, M. Pina Domínguez), Zarzuela, Jan 1895;
Las bravías (1, Fernández Shaw and J. López Silva after W. Shakespeare: The Taming of the Shrew), Apolo, 12 Dec 1896;
La Revoltosa (sainete lírico, 1, Fernández Shaw and López Silva), Apolo, 25 Nov 1897;
Los hijos del batallón (3, Fernández Shaw after V. Hugo: Quatre-vingt-treize), Parish, 17 Dec 1898;
La cara de Dios (3, Arniches), Parish, 28 Nov 1899
María de los Angeles (1, Arniches and Lucio), Apolo, 12 May 1900;
¿Quo vadis? (1, S. Delgado), Apolo, 28 Dec 1901 (1902);
La venta de Don Quijote (comedia lírica, 1, Fernández Shaw, after M. de Cervantes), Apolo, 19 Dec 1902;
El punão de rosas (1, Arniches, R. Asensio Más), 1902, score (1930);
La puñalada (melodrama, prol, 4 scenes, Fernández Shaw), Apolo, Oct 1904;
El seductor (sainete, 1, A. Domínguez), Zarzuela, 30 May 1905;
El género chico (1), 1905, collab. J. Valverde;
La joroba (1, Ramos Carrión and A. Ramos Martín), Apolo, 14 Feb 1906
El pino del norte (1, V. Casanova), Apolo, 27 Feb 1907;
Niñón (comedia lírica, 1, M. Fernandez de la Puente and C. Allen-Perkins), Zarzuela, 13 May 1907;
Los madrileños (1, Perrin and Palacios), Apolo, June 1908;
La magia de la vida (1), Apolo, Jan 1910

Other works:
Los ángeles, oratorio, unpubd;
6 canciones españolas (1873);
Himno al arte, 2 solo vv, vv (c1900);
Los gnomos de la Alhambra, leyenda musical, orch (?1889);
La corte de Granada: fantasía morisca, orch, arr. military band, 1873 (?1888);
Sinfonia en Re (c.1877);
4 str qts, G, F, D, b (1905–11)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del LiceuGuerassim Voronkov (director)
AMAZON: CHAPI-Obra sinfónica
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CHAPI-Obra sinfónica



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!