divendres, 31 de maig del 2019

ARBESSER, Ferdinand (1719-1794) - Sacred music

Charles Amédée Philippe van Loo - The School of Athens


- Recordatori de Ferdinand Arbesser -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Charles-Amédée-Philippe van Loo (Rivoli, 25 d'agost de 1719 - Paris, 15 de novembre de 1795) va ser un pintor francès. Fill del pintor Jean-Baptiste van Loo, es va formar inicialment amb el seu pare. Des de París, i després de guanyar el Prix de Rome el 1738, va viatjar i estudiar a la capital italiana. El 1745 va tornar a París on el 1747 va entrar com a membre de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture. Aquell mateix any es va casar amb la seva cosina Marie-Marguerite Lebrun, filla del pintor Michel Lebrun. El 1770 va ser nomenat professor a l'École des beaux-arts de Paris. Com a pintor, es va especialitzar principalment en retrats i escenes al·legòriques i mitològiques. Els seus germans François van Loo i Louis-Michel van Loo també van ser pintors. Charles van Loo va morir a Paris el novembre de 1795.



Parlem de Música...

Ferdinand (Ferdinando) Arbesser (Maria Enzersdorf, 1719 - Wien, 12 de desembre de 1794) va ser un organista i compositor alemany. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1743, any que va constar com a organista. Més tard, es va traslladar a Viena on el 6 de maig de 1772 va assolir el càrrec de primer organista de la cort, en col·laboració amb J.G. Albrechtsberger i L. Hofmann, i en un càrrec que va desenvolupar fins el 1 de desembre de 1791, data en què fou succeit per Georg Summer. Com a compositor, va ser autor d'obra religiosa i música instrumental. Ferdinand Arbesser va morir a Viena el desembre de 1794.

Christoph Weigel (1654-1725) - Avstria Inf. secundum IIII. Quadrantes cum regionibus Contiguis (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ludmila Vernerová-Nováková (soprano); Marta Beňačková (mezzo-soprano); Richard Sporka (tenor); Miloslav Podskalský (bass); Musica Bohemica; Chamber Chorus of PragueJaroslav Krček (conductor)
AMAZON: Laetatus Sum
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Laetatus Sum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 30 de maig del 2019

PALMER, Christian (1811-1875) - Piano Trios

Wilhelm Eckersberg - Familien Nathanson Christoffer (1818)
Obra de Christoffer Wilhelm Eckersberg (1783-1853), pintor danès (1


- Recordatori de Christian Palmer -
En el dia de la commemoració del seu 144è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Christoffer Wilhelm Eckersberg (Blåkrog, 2 de gener de 1783 - København, 22 de juliol de 1853) va ser un pintor danès. Fill d'Henrik Vilhelm Eckersberg pintor i fuster, i d'Ingeborg Nielsdatter, el 1786 la seva família es va mudar a Blans. Va ser aleshores quan va rebre formació dels germans Josiah Jacob Jessen i Johann Jacob Jessen. Entre els anys 1800 i 1803 va estudiar i treballar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Copenhaguen on va tenir entre els seus principals mestres a Nikolai Abraham Abildgaard. Més tard, i després de rebre una beca, va estudiar a París amb Jacques-Louis David. A partir de 1818 va ser professor a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Copenhaguen i des del 1827 i fins el 1829, va ser director de la mateixa. Com a pintor, el seu art clàssic va saber unificar-hi el romanticisme destacant, especialment, pels seus paisatges i vistes arquitectòniques. Va brillar, així mateix, com a retratista caracteritzant la seva pintura amb línies suaus, el detallat dibuix de les formes i un gran domini del clarobscur. Christoffer Wilhelm Eckersberg, considerat "El pare de la pintura danesa", va morir a Copenhaguen el juliol de 1853.



Parlem de Música...

Christian David Friedrich Palmer (Winnenden, 27 de gener de 1811 - Heidelberg, 29 de maig de 1875) va ser un teòleg, professor i compositor alemany. Es va formar en teologia a la Universitat de Tübingen si bé es desconeix si va rebre formació musical. A partir del 1838 va començar a treballar com a membre eclesiàstic sent diaca de Marbach (1839-1843) i posteriorment pastor. Paral·lelament, va desenvolupar una extensa carrera com a escriptor, tant d'articles ocasionals en diaris com de tractats diversos. En aquest sentit, va ser autor de les obres An Freunde und Feinde des Pietismus (1839), Evangelische Pädadogik (1853-54), Evangelische Pastoraltheologie (1860) o Die Moral des Christenthums (1864), entre altres. Pel que fa a la seva labor musical, es desconeix quan i on va rebre formació si bé es va documentar el seu domini amb el violoncel. Com a compositor, va ser autor d'una col·lecció de trios de piano els quals van demostrar, inesperadament, les seves excel·lents habilitats com a compositor. El 1852 va ser nomenat catedràtic d'ètica i teologia pràctica a la Halle i en un càrrec que va desenvolupar fins el 1874. Christian Palmer va morir a Heidelberg el maig de 1875.

Christian Palmer (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hungarian Piano Trio
JPC: Palmer - Piano Trios Nos.1,2,3,5
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Palmer - Piano Trios Nos.1,2,3,5



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 29 de maig del 2019

BOUZIGNAC, Guillaume (c.1592-c.1641) - Te Deum & Motets

Georges de La Tour - The Fortune Teller (c.1630)
Obra de Georges de La Tour (1593-1652), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 - Lunéville, 30 de gener de 1652) va ser un pintor francès. A partir de 1616 apareix documentat a Lorraine, data en què es creu que va poder realitzar un viatge a Itàlia. El 1620 es va traslladar a Lunéville, residència de l'amant del Duc de Lorena i de la Cort. A partir d'aleshores, va treballar en aquesta ciutat, fins i tot després de l'annexió del Ducat a França el 1638. Com a pintor, va ser considerat com un dels millors seguidors de la línia naturalista de Caravaggio. Les seves primeres obres de joventut, El pagament dels deutes i l'aiguafort El tocador de trompeteta, el situen molt proper al naturalisme. Els cèlebres nocturns s'atribueixen a l'última etapa de la seva vida. En aquesta línia es troben les seves Magdalenes, Sant Josep fuster i Sant Sebastià. Tant les seves pintures religioses com els seus quadres de gènere es van caracteritzar per composicions construïdes mitjançant volums plans i geomètrics i pels estudis de la llum que envolten els personatges els quals sovint servien per a definir l'espai. La llum l'utilitzava de diverses formes amb obres clares i diürnes, com Sant Jeroni penitent o El trampós, o amb forts contrastos de clarobscurs però situant els focus de llum a l'interior del mateix quadre. Aquesta tendència s'aguditza en els seus nocturns, servint al pintor per aïllar i concentrar-se en allò fonamental de l'obra, deixant allò més intranscendent immers en la foscor. El seu fill Étienne de La Tour (1621-1652) també va ser pintor. Georges de La Tour i la seva família van morir d'una epidèmia el gener de 1652.



Parlem de Música...

Guillaume Bouzignac (Saint-Nazaire-d'Aude, c.1587 - c.1642) va ser un compositor francès. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Narbonne en la qual, i probablement a partir del 1604, va començar a treballar com a sous-maître. A partir del 1609 va treballar com a maitre des enfants de la Catedral de Grenoble si bé hi va romandre pocs mesos. Va ser aleshores quan el seu rastre es va perdre fins el 1624, any que va ser nomenat maître de musique de la Catedral de Bourges. El 1625 va viatjar a París amb l'esperança d'assolir un càrrec de major entitat si bé es desconeix si ho va assolir o no. El 1628 va treballar al servei d'Henry II, duc de Montmorency i governador de Languedoc i entre el 1629 i 1632 va ser maître de musique de la Catedral de Rodez. Novament, i després del 1632, el seu rastre es va perdre fins el 1641, quan va constar musicalment actiu a Tours. A l'entorn del 1642 se'l va situar com a mestre de capella de la Catedral de Montauban en una època en què es creu va morir, si bé es desconeix el lloc i la data exacta.

Abraham Ortelius (1527-1598) - Gallia (1608)
Abraham Ortelius (1527-1598) - Gallia (1608) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Que doulce est la violence (text: ? P. Desportes), 5vv, TOm, L
Quel espoir de guarir, 4vv, TOm, Pn, L, ed. in Quittard (1905)

Vocal religiosa:

Assumpta est Maria, 8vv, F-Pn fonds latin 16831
Dum silentium, 6vv, TOm 168 f.56v, Pn, L, ed. in Quittard (1904–5)
Ecce festivitas amoris, 5vv, TOm 168 f.67v, Pn, L
Ego vox clamantis, 5vv, Pn lat. 16830
En [O] flamma divini amoris, 6vv, TOm 168 f.80v, Pn, L
Jesu ubertate domus tuae, 5vv, Pn Rés. Vma 571 f.108; attrib. in Brossard
Noé, noé, pastores, 5vv, TOm 168 f.79v, Pn, L
O mors, ero mors tua, 5vv, TOm 168 f.37v
Prima lamentationum Jeremiae, 3vv, Pn, L

---

Doubtful works:
anonymous, almost certainly by Bouzignac

Liturgical:
Missa duarum vocum alternis cum organo vel choro versibus, 2vv, TOm 168 f.84v, Pn Rés. Vma 571 f.113
Missa, 5vv, TOm 168 f.98v, Pn Rés. Vma 571 f.115v
Missa, 7vv, TOm 168 f.82v, Pn Rés. Vma 571 f.100v, L
Christe eleison, 4vv, TOm 168 f.46
Credo, 5vv, TOm 168 f.128v
Te Deum, 8vv, TOm 168 f.1
Psalmi vesperarum duarum vocum alternis ad organo vel choro versibus, 2vv: Dixit Dominus, Beatus vir, Magnificat, TOm 168 f.87v, Pn Rés. Vma 571 f.105
Psalmi vesperarum, 4vv: Dixit Dominus, Laudate Dominum omnes gentes, Laetatus sum, TOm 168 f.91v
Psalmi vesperarum, 5vv: Laudate Dominum omnes gentes, TOm 168 f.103, Pn Rés. Vma 571 f.100
Psalmi vesperarum, 7vv: Dixit Dominus, Laudate Dominum omnes gentes, Lauda Jerusalem, TOm 168 f.90v
Other sacred works, c.100.

Secular:
Heureux séjour de Parthénisse, 4vv, TOm 168 f.1, L, ed. in Quittard (1904–5)
Ruisseau qui cours (St-Amant [M.-A. Girard]), 4vv, TOm 168 f.27v



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Pages de la Chapelle; Les Arts FlorissantsWilliam Christie
AMAZON: BOUZIGNAC - Te Deum & Motets
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 28 de maig del 2019

FROHLICH, Franz Joseph (1780-1862) - Konzerte für Klavier D-dur

Aleksander Kokular (1793-1846) - Wnetrze salonu w domu artysty
Obra d'Aleksander Kokular (1793-1846), pintor polonès (1)


- Recordatori de Franz Joseph Fröhlich -
En el dia de la celebració del seu 239è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Aleksander Kokular (Warszawa, 9 d'agost de 1793 - Warszawa, 6 d'abril de 1846) va ser un professor i pintor polonès. De família benestant, es va formar amb Zygmunt Vogel i a partir del 1814 amb Johann Baptist von Lampi a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Posteriorment, va viure a Roma on durant un any va estudiar a l'Accademia di San Luca. El 1818 va tornar a Varsòvia on va assolir un càrrec de professor. Entre el 1824 i 1826 va viure a Roma, on va rebre la influència de Vincenzo Camuccini. Al seu retorn a Varsòvia, va treballar com a professor privat i a partir del 1841 del Royal Gymnasium. El 1844 va ser membre fundador, juntament amb Jan Feliks Piwarski, de l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia en la qual hi va treballar com a professor la resta de la seva vida. Com a pintor, es va especialitzar en retrats i escenes històriques i mitològiques en un estil plenament neoclàssic. Aleksander Kokular va morir a Varsòvia l'abril de 1846.



Parlem de Música...

Franz Joseph Fröhlich (Würzburg, 28 de maig de 1780 - Würzburg, 5 de gener de 1862) va ser un professor, director i compositor alemany. Es va formar inicialment al Juliusspital i posteriorment va rebre formació en dret i filosofia a la Universitat de Würzburg. A partir del 1801 va iniciar la seva carrera com a violinista al servei de la cort de l'arquebisbe de Würzburg. També en aquell període va fundar l'Akademische Bande la qual el 1804 es va convertir en l'Akademisches Musikinstitut. De fet, a partir d'aleshores, es va centrar quasi en exclusiva a la seva labor com a docent assolint un càrrec oficial de professor el 1821. Entre els anys 1825 i 1844 va ser director orquestral, destacant la sèrie de concerts històrics al servei del rei Ludwig I. Com a compositor, tot i ser notablement prolífic en música diversa, va ser poc reconegut sent la seva labor docent i teòrica la més admirada al llarg de la seva dilatada carrera professional. Franz Joseph Fröhlich va morir a Würzburg el gener de 1862.

Franz Joseph Fröhlich (1780-1862), Professor der Ästhetik, Pädagogik und Didaktik an der Universität Würzburg, Leiter der Musikhochschule Würzburg (2)

OBRA:

Vollständige theoretisch-praktische Musikschule (Bonn, 1810–11)
Systematischer Unterricht zum Erlernen und Behandeln der Singkunst überhaupt (Würzburg, 1822–9)
Biographie des grossen Tonkünstlers Abt Georg Vogler (Würzburg, 1845)
Beiträge zur Geschichte der Musik (Würzburg, 1868–74)
Numerous articles in AMZ, Aurora, Caecilia and other journals 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Das Kölner Klavier Duo; Kölner Rundfunkorchester; Florian Merz
AMAZON: KOZELUH & FROHLICH - Piano Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 27 de maig del 2019

VON HANNOVER, Georg (1819-1878) - Klavierwerke

Carl Vilhelm Marius Jensen (1819-1882) - The Manor of Gisselfeld, Zealand, 1839
Obra de Carl Vilhelm Marius Jensen (1819-1882), pintor danès (1)


- Recordatori de Georg von Hannover -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carl Vilhelm Marius Jensen (Ringsted, 12 de juny de 1819 - Liljedal, 13 d'agost de 1882) va ser un pintor danès. Fill de Niels Jensen (1792-1867) i Florentine Jacobine Norup (?-1879), es va formar inicialment a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen. A partir del 1839 va començar a exposar algunes de les seves obres les quals van ser, principalment, paisatges i retrats. No obstant, i de forma inesperada, el 1842 va renunciar a la seva carrera artística per a dedicar-se exclusivament a la medicina, disciplina en la que va destacar durant la Guerra dels Tres Anys. Posteriorment, va dedicar la resta de la seva vida a la labor mèdica obtenint, en aquest sentit, una medalla d'or de la Universitat de Copenhaguen. Carl Vilhelm Marius Jensen va morir a Liljedal l'agost de 1882.



Parlem de Música...

Georg Friedrich Alexander Karl Ernst August (Berlin, 27 de maig de 1819 - Paris, 12 de juny de 1878) va ser un monarca i compositor alemany. Net de George III d'Anglaterra i cosí de la reina Victoria, es va formar en un ambient reial des de ben petit. Musicalment, va mostrar interès per aquest art des de jove i possiblement motivat per la seva ceguesa accidental la qual, tanmateix, no el va incapacitar a l'hora d'assumir el Regnat de Hanover el 1851. Com a músic, va ser principalment autodidacta, no obstant, també va estudiar amb Louise Dulcken, germana de Ferdinand David. Com a compositor, va ser notablement prolífic amb unes 200 obres de gèneres diversos com cantates, cançons, obra de cambra i per a piano i fins i tot una simfonia. Alhora, la seva condició de monarca d'Hanover va motivar la seva participació activa en la vida musical de la seva cort fins el punt de condicionar el repertori i calendari de la programació musical. De fet, fou tanta la seva devoció per la música que va elevar aquest art a un estatus equivalent al de la religió convertint simples decisions musicals en importants qüestions d'estat. El 1839 va publicar el tractat Ideen und Betrachtungen über die Eigenschaften der Musik en el qual va exposar detalladament la profunda passió que sentia per la música la qual considerava un "regal del cel". George V d'Hannover, l'últim sobirà dels Hannover, va morir a París el juny de 1878.

Friedrich Kaulbach (1822-1903) - Bildnis der königlichen Familie von Hannover (c.1859)
Friedrich Kaulbach (1822-1903) - Bildnis der königlichen Familie von Hannover (c.1859) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ingo Dannhorn (piano)
AMAZON: VON HANNOVER, G. - Klavierkompositionen
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VON HANNOVER, G. - Klavierkompositionen



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 26 de maig del 2019

MERULO, Claudio (1533-1604) - Missae Virginis Mariae

Lorenzo Garbieri - Madonna with the Child, Saint Cecily and Saint Albert (1615)
Obra de Lorenzo Garbieri (1580-1654), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Lorenzo Garbieri (Bologna, 1580 - Bologna, 5 d'abril de 1654) va ser un pintor italià. Es va formar amb Ludovico Carracci l'estil del qual va ser punt de partida en la seva producció. En aquest sentit, inicialment es va caracteritzar per un classicisme acadèmic per posteriorment evolucionar vers una major expressivitat més propera a l'estil de Caravaggio, mestre a qui havia conegut a través de Leonello Spada. Impactat per l'obra de Caravaggio, va realitzar escenes nocturnes en base als principis apresos del gran mestre italià. Els darrers anys, no obstant, va mostrar una major proximitat a l'estil i cromatisme de Correggio, Lanfranco i Badalocchio. Com a professor, va tenir pocs alumnes destacant únicament el seu fill Carlo Garbieri. Lorenzo Garbieri va morir a Bolonya l'abril de 1654.



Parlem de Música...

Claudio Merulo (Correggio, 8 d'abril de 1533 - Parma, 4 de maig de 1604) va ser un organista i compositor italià. Es va formar amb T. Menon i G. Donati. A partir del 1556 va ser organista de la Catedral de Brescia i a partir del 1557 segon organista de la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va obtenir el càrrec d'organista principal el 1566. Juntament amb F. Betanio, va fundar una editorial de música (1566-1571), on va publicar les seves pròpies composicions així com les col·leccions de diversos autors com Verdelot y C. Porta. El 1574 va ser autor de la música de l'obra La Tragedia, de G. Frangipane, en motiu de la visita a Venècia d'Enric III de França així com d'una peça per a la boda de Francesc de Medicis (1579). El 1584 va abandonar Venècia camí a Mantova on va entrar al servei del Ducat de Parma i on també va ser nomenat, el 1587, organista de la Catedral de Parma i el 1591 organista de la Capella Ducal dels Steccata. Com a compositor, va destacar per la seva extensa producció instrumental sent la seva obra per a teclat la més important. També va ser autor d'abundant obra vocal, l'estil de la qual va ser proper al de l'escola veneciana, tant per la seva complexitat com pel seu cromatisme. Claudio Merulo va morir a Parma el maig de 1604.


OBRA:

Vocal secular:

Italian:
Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1566) [1566]
Il primo libro de madrigali, 4vv (Venice 1579) [1579]
Il primo libro de madrigali, 3vv (Venice, 1580) [1580]
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1604) [1604]

Alcun non può saper, 3vv, 1580, B viii;
Alla Sibilla, 3vv, 1565, B viii;
Allor ch'io vi mirai, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Alma ch'or vivi in ciel, 5vv, 1566, B vii, O i;
Amor co’ i strai, 5vv, 1596;
Amor n'è causa, 3vv, 1580, B viii;
Amorosetto neo, 5vv, 1592, B vii;
Ancor ch'io possa dire, 4vv, 1579, B viii;
Anzi via più, 3vv, 1580, B viii;
Bella fanciulla, 3vv, 1580, B viii;
Caro amoroso neo, 5vv, 1577;
Che pena si può dire, 3vv, 1580, B viii;
Chiara beata luce, 5vv, 1566, B vii, O i;
Chi non sa ciò, 4vv, 1579, B viii;
Cintia tu sei più bella, 5vv, 1566, B vii, O i;
Come al partir, 3vv, 1580, B viii;
Come la notte, 3vv, 1580, B viii;
Cor mio senza cervello, 7vv, 1564, B viii;
Da' bei raggi, 5vv, 1567, B vii;
Dalle perle e rubini, 5vv, 1577, B vii;
Deh avesse Amor, 3vv, 1580, B viii
Deh ferma, Amor, 3vv, 1580, B viii;
Deh perchè il lungo pianto, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Deh perchè, morte mia, 5vv, 1576, B vii;
Deh perchè voglio, 3vv, 1580, B viii;
Deh torna a me, mio sol, 3vv, 1580, B viii; D
i neve e fresche rose, 6vv, 1579, B viii;
Donna, poichè non puote, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Donna poi che volete, 5vv, 1566, B vii, O i;
Donna, se l'occhio mio, 4vv, 1564, B viii;
Donna s'io resto vivo, 5vv, 1566, B vii, O i;
D'una gioia, 5vv, 1593; Dunque fia ver, 3vv, 1580, B viii;
Ero così dicea, 4vv, 1588, B viii;
Fida scorte, 7vv, 1584;
Gelo ha Madonna il seno, 6vv, 1579, B viii (1610 as Hymnum cantate);
Gioia m'abonda, 4vv, 1579, B viii;
Gravi pene in amor, 5vv, 1562, B vii;
Il desiderio e la speranza, 5vv, 1566, B vii, O i;
Il dolce aspetto, 5vv, 1562, B vii
Il vago e lieto aspetto, 5vv, 1566, B vii, O i;
Ingiustissimo Amor, 5vv, 1562, B vii;
Ingrato Amor, 3vv, 1570, B viii;
Innanzi a te che dalle prime, 4vv, 1579, B viii;
Io non potria goder, 5vv, 1576, B vii;
L'alma mia fiamma oltra, 6vv, 1560, B viii;
La mia spietata sorte, 6vv, 1579, B viii;
Lasso, chè desiando, 5vv, 1578, 1604, B vii, O ii;
Liete fiore e felici, 5vv, 1562, B vii;
Ma di che debbo lamentarmi, 4vv, 1579, B viii (arr. 3vv, 1580, B viii);
Madonna, poi ch'uccidermi volete, 4vv, 1561, B viii (arr. 3vv, 1580, B viii; arr. L. Balbi, 5vv, 1589, B vii);
Mai non vo' più cantar, 3vv, 1586 (1p. of a 6p. cycle with other composers), B viii;
Ma non apparirà, 3vv, 1580, B viii;
Mentre ad ogni stagion, 3vv, 1580, B viii
Mentre il lauro gentil, 5vv, 1582, B vii;
Mentre l'acerbo duolo, 4vv, 1579, B viii;
Mentre, mia stella, miri, 6vv, 1579, B viii (1610 as In toto corde);
Mirami, vita mia, 5vv, 1583, B vii (1604 as Domine quid multiplicati; Il secondo libro della musica di Claudio Monteverdi, 1608, as Respice ò Jesu; further Latin contrafacta, 1588, 1589);
Nel grato e dolce albergo, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Non è ver, 3vv, 1580, B viii;
Occhi, che fia di voi, 8vv, 1584, B viii;
Occhi leggiadri, 4vv, 1579, B viii;
O di che grato odor, 5vv, 1566, B vii, O i;
O dolce servitù, 5vv, 1566, B vii, O i;
O liete piante, 5vv, 1578, B vii;
O se, quanto è, l'ardore, 3vv, 1580, B viii;
O voi felici, 5vv, 1604, B vii, O ii;
O voi, servi d'Amore, 4vv, 1579, B viii;
Padre del ciel, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Perchè aspra e cruda sei, 4vv, 1579, B viii;
Perché sopporti, 7vv, 1584;
Punge l'ape amorosa, 5vv, 1604, B vii, O ii
Qual maggior segno Aurora, 5vv, 1566, B vii, O i;
Quand'io penso al matire, 5vv, 1566, B vii, O i;
Queste alme da natura, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Questi della mia musa, 4vv, 1579, B viii;
S'al vostro mal consente, 5vv, 1562, B vii;
S'amar si deve il bello, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Sa questo altier, 3vv, 1580, B viii;
Se'l sol si scosta, 3vv, 1580, B viii;
Se nel mirar quel lume, 5vv, 1566, B vii, O i;
Se non m'inganna Amore, 3vv, 1586, B viii;
Se non volete, 4vv, 1579, B viii;
Sento l'aura vital, 5vv, 1566, B vii, O i;
Se potesse morir, 4vv, 1579, B viii;
S'ergan carchi di spoglie, 5vv, 1566, B vii, O i;
S'è ver, donna gentile, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Signor che del peccato, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Signor, cui fu già poco, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Signor, fra tutte le opre, 5vv, 1586, 1604, B vii, O ii
Signor l'ardente fuoco, 5vv, 1566, B vii, O i;
Si rubella d'Amor, 4vv, 1579, B viii;
Son simile all'avar, 3vv, 1580, B viii;
Sorgi, popol felice, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Svelto ha di morte, 5vv, 1568, B vii;
Tanto coi lieti suoni, 5vv, 1566, B vii, O i;
Tanto è il piacer ch'io sento, 5vv, 1566, B vii, O i;
Tanto t'amo, tanto t'adoro, 3vv, 1565, B viii;
Tra pure nevi alme, 6vv, 1579 (3p. of a sestina with other composers), B viii;
Un breve sì, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine bella, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine Madre, figlia, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine sacro vel, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine, son già stanco, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vi colse, o donna, 4vv, 1579, B viii;
Vide l'Arno superbo ambe, 5vv, 1586, B vii;
Vivea solo per voi, 5vv, 1570 (2p. of an 11p. canzone with other composers), B vii;
Vorrei lasso, 5vv, 1583, B vii
Intermedi for L. Dolce: Marianna, 1565; L. Dolce: Le troiane, 1566; C. Frangipane: Tragedia, 1574; all lost

Vocal religiosa:

Editions:Claudii Meruli: Opera omnia, ed. J. Bastian, CMM, li (1970–) [vols i-vi entitled Musica sacra] [B i–ix]
Claudio Merulo: Messe d'intavolatura d'organo, ed. R. Judd, CEKM, xlvii/5 (1991) [J]
Claudio Merulo: Canzoni d'intavolatura d'organo, ed. W. Cunningham and C. McDermott, RRMR, xc–xci (1992) [C]
Claudio Merulo: Messe d'intavolatura d'organo, ed. R. Walter, Diletto musicale, nos.1121–4 (Munich and Vienna, 1992–5) [W i–iv]
Claudio Merulo: Il primo libro de' madrigali a cinque voci (Venice, 1566), ed. J.A. Owens, SCMad, xviii (1993) [O i]
Claudio Merulo: Il secondo libro de' madrigali a cinque voci (Venice, 1604), ed. J.A. Owens, SCMad, xix (1994) [O ii]

Latin:
Missarum liber primus, 5vv (Venice, 1573) [1573]
Liber primus sacrarum cantionum, 5vv (Venice, 1578) [1578a]
Liber secundus sacrarum cantionum, 5vv (Venice, 1578) [1578b]
Il primo libro de mottetti, 6vv (Venice, 1583) [1583]
Il primo libro de mottetti a voci pari, 4vv (Venice, 1584) [1584]
Il secondo libro de mottetti, 6vv (Venice, 1593) [1593]
Sacrorum concentuum, 5, 6, 10, 12, 16vv (Venice, 1594) [1594]
Il terzo libro de mottetti, 6vv (Venice, 1605), inc. [1605]
Missae duae, 8, 12vv, org (Venice, 1609) [1609]
1585, 1590, 1593, 1599

Organ masses:
Messe d’intavolatura d’organo (Venice, 1568):
Missae Apostolorum, 4vv, J, W i;
Missae in Dominicis diebus, 4vv, J, W ii;
Missae Virginis Mariae, 4vv, J; W iii;
Credo in dominicis diebus, 4vv, J; W iv;
Credo Angelorum, 4vv, J; W iv;
Credo Cardinalium, 4vv, J; W iv

Mass:
Aspice domine, 5vv, 1573, B i;
Benedicam Dominum, 12vv, 1609, Bii;
Benedicta es, coelorum regina, 5vv, 1573, B i;
Cara la vita mia, 8vv, 1609, B ii;
Oncques amour, 5vv, 1573, B i;
Susanne un giour, 5vv, 1573, B i;
Kyrie quinti toni, 5vv, 1594, B vi;
Kyrie sexti toni, 8vv, 1594, B vi;
Kyrie sexti toni, 12vv, 1594, B vi;
Sanctus primi toni, 16vv, 1594, B vi;
Sanctus sexti toni, 8vv, 1594, B vi;
Sanctus sexti toni, 12vv, 1594, B vi

Other latin texted:
Adoramus te, Domine, 6vv, 1593, B iv;
Anima nostra sustinet Dominum, 8vv, 1594, B v;
Apparuit benignitas, 6vv, 1593, B iv;
Assumpsit Jesus Petrum, 6vv, 1583, B iv;
Ascendens Christus in altum, 5vv, 1578a, B iii;
Audi, Domine hymnum, 6vv, 1593, B iv;
Ave gratia plena, 8vv, 1594, B v;
Ave Maria, 5vv, 1578a, B iii;
Beata Elisabeth, 5vv, 1578a, B iii;
Beata es, Virgo Maria, 7vv, 1593, B iv;
Beata viscera, 6vv, 1593, B iv;
Beati qui custodiunt judicium, 4vv, 1584, B v;
Beati qui habitant in domo tua, 4vv, 1584, B v;
Benedicite, spiritus, 6vv, 1583, B iv;
Benedictus Dominus, 8vv, 1594, B v;
Bonum certamen certavi, 5vv, 1578a, B iii;
Bonum est confiteri, 7vv, 1593, B iv;
Cantabo Domino in vita mea, 4vv, 1584, B v;
Cantate Domino, 7vv, 1593, B iv;
Clamavi in toto corde meo, 4vv, 1584, B v
Cogitavi dies antiquos, 4vv, 1584, B v;
Confiteantur tibi populi, 8vv, 1594, B v;
Cumque beatissimus Marcus Evangelista, 5vv, 1578a, B iii;
Delicta juventutis meae, 6vv, 1583, B iv;
Deus noster refugium, 8vv, 1594, B v;
Domine, si adhuc populo, 5vv, 1578b, B iii;
Dominus dedit, 6vv, 1583, B iv;
Dominus illuminatio, 7vv, 1593, B iv;
Dominus regit me, 4vv, 1584, B v;
Dum illucescente, 4vv, 1584, B v;
Ecce Maria genuit, 7vv, 1593, B iv;
Ego sum panis vivus, 5vv, 1578a, B iii;
Eminente coeli dulcedine, 5vv, 1578b, B iii;
Exaudi, Domine, 7vv, 1593, B iv;
Exaudi me, Domine, 6vv, 1593, B iv;
Gaude, felix parens Hispania, 5vv, 1578b, B iii;
Gaude Maria Virgo, 10vv, 1594, B vi;
Gaude sponsa cara Dei, 6vv, 1583, B iv;
Haec est dies, 5vv, 1578a, B iii;
Haec est dies, 8vv, 15905, B v
Haec est domus Dei, 5vv, 1578b, B iii;
Haec est Virgo prudens, 5vv, 1578b, B iii;
Hei mihi! Domine, 7vv, 1593, B iv;
Hodie beata Virgo Maria, 5vv, 1578a, B iii;
Hodie Christus natus est, 10vv, 1594, B vi;
Hodie Spiritus Sanctus, 5vv, 1578a, B iii;
Homo Dei, 8vv, 1594, B v;
Inclina Domine aurem tuam, 4vv, 1584, B v;
In Deo laudabo, 7vv, 1593, B iv;
In Deo speravit, 6vv, 1583, B iv;
Indicabo tibi, homo, 8vv, 1594, B v;
Innocentes pro Christo, 5vv, 1578a, B iii;
In te Domine speravi, 6vv, 1583, B iv (arr. lute, 1599);
In tribulatione mea, 8vv, 1594, B v;
Iste est Joannes, 4vv, 1584, B v;
Iste Sanctus Theodorus, 4vv, 1584, B v;
Jesum quem quaeritis, 6vv, 1593, B iv;
Judica me, Domine, 6vv, 1593, B iv;
Jubilate Deo, 4vv, 1584, B v;
Jubilate Deo, 6vv, 1593, B iv;
Laetabimur, 6vv, 1593, B iv
Laudate Dominum, 8vv, 1594, B v;
Levita Laurentius, 5vv, 1578b, B iii;
Litaniae Beatae Mariae virginis, 8vv, 1609, B ii;
Lux fulgebit, 7vv, 1593, B iv;
Magna enim sunt, 6vv, 1583, B iv;
Magnificat primi toni, 8vv, 1594, B vi;
Magnificat primi toni, 12vv, 1594, B vi;
Magnificat quinti toni, 8vv, 1594, B vi;
Magnificat sexti toni, 8vv, 1594, B vi;
Magnum haereditatis mysterium, 8vv, 1594, B v;
Magnus Dominus, 7vv, 1593, B iv;
Maria Mater gratiae, 4vv, 1584, B v;
Maria unxit pedes Jesu, 5vv, 1578a, B iii;
Maria Virgo, 8vv, 1594, B v;
Maria Virgo assumpta est, 6vv, 1605, B vi (org. tablature, D-Mbs Mus.265);
Maria Virgo caelos ascendit, 5vv, 1578b, B iii;
Maximum hoc omnium, 5vv, 1578a, B iii;
Memento mei Deus, 4vv, 1584, B v;
Mirabiles elationes maris, 8vv, 1594, B v
Nativitatem hodiernam, 5vv, 1578b, B iii;
Ne projicias me, 4vv, 1584, B v;
Ne reminiscaris, 6vv, 1583, B iv;
O admirabile commercium, 5vv, 1578a, B iii;
O adoranda Trinitas, 5vv, 1578a, B iii;
O Alberte, norma munditiae, 5vv, 1578b, B iii;
O altitudo divitiarum, 6vv, 1583, B iv;
O altitudo divitiarum, 7vv, 1581, B iv;
O crux benedicta, 5vv, 1578b, B iii;
O Doctor optime, 5vv, 1578b, B iii;
O gloriosa Domina, 4vv, 1584, B v;
O quam gloriosum, 5vv, 1578b, B iii;
O quam suavis est, 6vv, 1593, B iv;
O Rex gentium, 6vv, 1583, B iv;
O rosa incorruptibilis, 8vv, 1594, B v;
O sacrum convivium, 6vv, 1583, B iv;
O virgo justa, 5vv, 1578b, B iii;
Pax vobis, ego sum, 5vv, 1578b, B iii;
Peccantem me quotidie, 6vv, 1583, B iv;
Peccavi super numerum, 6vv, 1583, B iv
Puellae saltanti, 5vv, 1578b, B iii;
Puer qui natus est, 5vv, 1578a, B iii;
Puer qui natus est nobis, 6vv, 1593, B iv;
Quae sunt in corde, 6vv, 1583, B iv;
Quantas ostendisti mihi, 6vv, 1593, B iv;
Qui manducat, 4vv, 1584, B v;
Qui me confessus fuerit, 5vv, 1578b, B iii (arr. lute, 1593);
Quis est homo, qui vivet?, 4vv, 1584, B v;
Regina caeli laetare, 8vv, 1594, B vi;
Repleatur os meum laude, 4vv, 1584, B v;
Respice, Francisce, 5vv, 1578b, B iii;
Sacerdos et Pontifex, 5vv, 1578b, B iii;
Salvum fac populum tuum, 12vv, 1594, B vi;
Sancta et immaculata virginitas, 4vv, 1584, B v;
Sancti et justi, 5vv, 1578a, B iii;
Salvator noster, dilectissimi, 5vv, 1578a, B iii;
Similabo eum, 5vv, 1578b, B iii;
Simile est regnum caelorum, 6vv, 1583, B iv;
Spiritus Sanctus, 7vv, 1593, B iv;
Stephanus autem plenus gratia, 5vv, 1578a, B iii;
Tanquam aurum in fornace, 5vv, 1578b, B iii
Tribuat tibi, 7vv, 1593, B iv;
Tribulationem et dolorem, 5vv, 1578b, B iii;
Tribus miraculis ornatum diem, 5vv, 1578a, B iii;
Tu es Petrus, 5vv, 1578a, B iii;
Ubi caritas, 6vv, 1583, B iv;
Ubi sunt misericordiae, 6vv, 1583, B iv;
Ure igne Sancti Spiritus, 6vv, 1583, B iv;
Veni Sancte Spiritus, 6vv, 1583, B iv;
Verbum iniquum, 6vv, 1583, B iv;
Vias tuas Domine, 4vv, 1584, B v;
Vias tuas Domine, 10vv, 1594, B vi;
Vigilate ergo, quia nescitis, 4vv, 1584, B v;
Vos qui reliquistis omnia, 5vv, 1578b, B iii

Instrumental:

Versetti:
all in I-Tn; ed S. dalla Libera (Padova, 1971)
Versetti del secondo tono;
Magnificat primi toni;
Messa Domenicale;
Messa degli Apostoli;
Versi del secondo tono;
Versi dell’ottavo tono;
Versi del primo tono (Magnificat primi toni);
Passo e mezzo

Ricercares:
Ricercari d’intavolatura d’organo … libro primo (Venice, 1567); ed. A. Marcon and A. Gaus, Musica antiqua nova arte scripta, ii (Zimmern ob Rottweil, 1995)
Il primo libro de ricercari da cantare, 4vv (Venice, 1574); B ix; IIM, v (1987)
Ricercari da cantare, libro secondo, 4vv (Venice, 1607); IIM, vi (1987)
Ricercari da cantare, libro terzo, 4vv (Venice, 1608); IIM, vii (1987)

Toccatas:
Toccate d’intavolatura d’organo, libro primo (Rome, 1598/R in Archivium musicum, xliii (Florence, 1982)); ed. S. dalla Libera (Milan, 1959/R)
Toccate d’intavolatura d’organo, libro secondo (Rome, 1604/R in Archivium musicum, xliii (Florence, 1982)); ed. S. dalla Libera (Milan, 1959/R)
2 toccatas, 1593, 1607

Canzonas:
Canzoni d'intavolatura d'organo fatte alla francese, 4vv (Venice, 1592)
Libro secondo di canzoni d'intavolatura d'organo fatte alla francese, 4vv (Venice, 1606)
Terzo libro de canzoni d'intavolatura d'organo fatte alla francese, 4vv (Venice, 1611)
Canzonas, insts, kbd, 1588, 1607, 1608, 1617, A-Wm, I-VEcap, Tn



Informació addicional... 

INTERPRETS: Schola Gregoriana ScriptoriaRoberto Loreggian (organ); Nicola M. Bellinazzo (conductor)
RECICLASSICAT: MERULO, Claudio (1533-1604)
AMAZON: MERULO, C. - Missa Virginis Mariae
SPOTIFY: MERULO, C. - Missa Virginis Mariae



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 25 de maig del 2019

BRANDL, Johann Evangelist (1760-1837) - Symphonies, Opp. 25 & 12

William Redmore Bigg - Group portrait of a family in a woodland landscape with gypsies and dancing dogs
Obra de William Redmore Bigg (1755-1828), pintor anglès (1)


- Recordatori de Johann Evangelist Brandl -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

William Redmore Bigg (Felsted, 6 de gener de 1755 - London, 6 de febrer de 1828) va ser un pintor anglès. A partir del 1778 es va formar amb Edward Penny a la Royal Academy Schools. Precisament i sota influència del seu mestre, es va especialitzar en la representació d'infants en situacions diverses. En aquest sentit, la seva primera obra va ser Schoolboys giving Charity to a Blind Man. A partir d'aleshores, i motivat per la seva bona acollida, va realitzar altres obres d'aquesta mateixa temàtica com A Lady and her Children relieving a Distressed Cottager o Youths relieving a Blind Man. Anys més tard, també va realitzar retrats en petit format així com escenes de gènere. Al llarg de la seva carrera, va exhibir regularment a la British Institution i a la Royal Academy of Arts, de la qual en va ser membre de ple dret a partir del 1814. William Redmore Bigg va morir a Londres el febrer de 1828.



Parlem de Música...

Johann Evangelist Brandl (Kloster Rohr, 14 de novembre de 1760 - Karlsruhe, 25 de maig de 1837) va ser un violinista i compositor alemany. Es va formar inicialment a Regensburg abans de ser nomenat, el 1784, Kapellmeister a Bartelstein. El 1789 es va traslladar a Bruchsal des d'on va viatjar a Karlsruhe i Stuttgart per a realitzar feines temporals. El 1805 va viatjar a Karlsruhe, ciutat on va assolir un càrrec de Kapellmeister i director musical en col·laboració estreta amb Franz Danzi. Com a compositor, va ser notablement prolífic destacant el seu monodrama Hero und Leander, 5 òperes, 60 misses, 9 simfonies, 5 concerts així com desenes d'obres de cambra i cançons. Johann Evangelist Brandl va morir musicalment oblidat a Karlsruhe el maig de 1837.

Topographische Karte von der Grosh. Haupt- u. Residenz-Stadt Carlsruhe mit ihren Umgebungen (1828)
Topographische Karte von der Grosh. Haupt- u. Residenz-Stadt Carlsruhe mit ihren Umgebungen (1828) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Deutsche Staatsphilharmonie Rheiland-Pfalz; Kevin Griffiths
RECICLASSICAT: BRANDL, Johann Evangelist (1760-1837)
AMAZON: BRANDL - Symphonies
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BRANDL - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!