Obra d'un seguidor anònim de Rembrandt van Rijn.
- Recordatori de Josef Gabriel Rheinberger -
En el dia de la celebració del seu 174è aniversari de naixement
Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) compositor i organista liechtensteinès nascut a Vaduz. Situem-nos al bell mig d'Europa i en un dels seus representants territorialment més insignificants per a trobar-hi un desconegut però extraordinari exponent d'un classicisme musical atemporal i situat a la segona meitat del segle XIX. Perquè Rheinberger, que avui celebraria 174 anys, va ser un clàssic convençut que admirava sense límits a Bach, Mozart i companyia i que va pretendre imitar, a la seva manera, tot i viure en un context artístic que no invitava a fer-ho. De potencial enorme i esparpillat des de ben petit, fou traslladat amb 11 anys a Munich per tal d'introduir-se en el món acadèmic a través del seu Conservatori. El seu era un talent innat i propi dels "escollits" per tant, i coneixent les seves habilitats, va decidir compaginar la composició amb la pedagogia musical feina, aquesta, que no abandonaria i que forjaria en ell la fama i el reconeixement que més tard i amb solvència assoliria. I si bé la seva producció va marcar un punt d'inflexió en tant que va dedicar-la a l'orgue principalment i a l'ofici religiós, certament va deixar escrit un llegat d'innombrables partitures, moltes d'elles perdudes, però moltes altres numerades i classificades, actualment, en 197 opus. En aquest diumenge de març parlarem d'una de les seves misses i en el cas que ens ocupa, parlar-ne en relació a obra litúrgica és una absoluta normalitat. Alhora, moltes d'elles gaudeixen i viuen en abundància ja que han estat convenientment editades per alguns dels millors segells discogràfics. Conseqüentment, fer-ne referència és un pretext perfecte en un dia com el d'avui. Introduïda per una preciosa i deliciosa al·legoria musical en relació al salm 84 de la Bíblia i sota l'etiqueta Wie lieblich sind deine Wohnungen opus 35 per a cor, orgue i arpa, la Missa en Mi bemoll major opus 109 per a doble cor i orgue, de 1879 i dedicada al Papa de Roma Lleó XIII, és possiblement una de les seves obres magnes i de major entitat del seu extens repertori. De textura i d'estètica formal semblant a la de les precioses misses del coetani francès Gounod, és una obra de tonalitat equilibrada que ens traslladarà immediatament al renaixement i al record antifonal de l'esplendorosa edat d'or del segle XVI. L'acompanyament d'orgue complementa perfectament la retòrica sagrada creant un conjunt de pau, misericòrdia i de profunda melancolia. El sentiment, l'emoció, la nostàlgia i el record d'aquesta música i, en general, de la totalitat del repertori de Rheinberger permet afirmar que ell va ser un romàntic profundament clàssic. Si bé els seus referents els trobava clavant la mirada en els seus antecessors el cert és que també va saber impregnar amb valentia i amb suficiència l'essència romàntica tant present en la delicadesa, en la poesia i en la plàstica de la seva música. Personalment, un descobriment majúscul i una nova galàxia per explorar amb la paciència i els sentits en alerta per la profunditat intrínseca i pels intangibles que aquesta música transmet. I en un dia en què, personalment, el record està present, en què no puc sinó tenir la ment i el cor en la viva imatge d'un final tràgic del qual avui, dos anys després, seguim lluitant per intentar recuperar un somriure fictici... perquè sense tu la nostra vida té un color més fred, fosc i trist. Avui i sempre la música és per tu perquè allà on siguis, no t'oblidarem mai!
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina