dijous, 25 de maig del 2017

BELLA, Ján Levoslav (1843-1936) - Piano music

Jules Alexander Grun - Closing dinner
Obra de Jules-Alexandre Grün (1868-1938), pintor francès (1)


- Recordatori de Ján Levoslav Bella -
En el dia de la commemoració del seu 81è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jules-Alexandre Grün (Paris, 25 de maig de 1868 - Paris, 15 de febrer de 1938) va ser un pintor francès. Es va formar amb Jean-Baptiste Lavastre i amb Antoine Guillemet. Amb ells i inicialment es va especialitzar en pintura de gènere, natures mortes i retrats. A partir del 1890 va treballar com a il·lustrador de temàtica satírica per a revistes i diaris. També va realitzar nombrosos cartells, tant per a particulars com per a empreses. A partir del 1898 va entrar com a membre de la Societat Artística i Literària Cornet. El 1909 va realitzar la que seria la seva obra més coneguda per encàrrec del govern francès en què va pintar el 30è aniversari del Saló d'Artistes Francesos i en la qual s'hi poden reconèixer, entre moltes altres, personalitats com Henri Harpignies, Fernand Cormon, Léon Bonnat i Gabriel Fauré. A partir de la dècada del 1920 va viatjar a la Argentina on va realitzar algunes exposicions. Jules-Alexandre Grün va morir a París el febrer de 1938.

Font: En català: Jules-Alexandre Grün (1868-1938) - En castellano: No disponible - In english: Jules-Alexandre Grün (1868-1938) - Altres: Jules-Alexandre Grün (1868-1938)



Parlem de Música...

Ján Levoslav Bella (Liptovský Mikuláš, 4 de setembre de 1843 - Bratislava, 25 de maig de 1936) va ser un director i compositor eslovac. A l'entorn del 1855 es va iniciar en l'estudi de piano, orgue, instruments de corda, de vent, direcció i composició. A partir del 1859 va viure a Banská Bystrica, on va estudiar teologia i on va començar la seva carrera músical. El 1863 es va traslladar a Viena, on va seguir la seva formació en teologia a la universitat i on va estudiar música amb Simon Sechter i amb Gottfried Preyer. Allà també va entrar al cor del Páƶemáneum Collegium, vinculat al moviment cecilià. El 1865 va tornar novament a Banská Bystrica, on va ser ordenat sacerdot el 1866 i on va dedicar-se a la docència, tant de cant com de teoria musical. El 1869 va ser nomenat director musical de la ciutat de Kremnica. Des d'allà va viatjar sovint a Bohèmia i Alemanya fent amistat amb Smetana i Dvořák. El 1881 va assolir un càrrec de professor a Hermannstadt, ciutat on també es va casar i on es va convertir en mestre del cor d'una església protestant en un càrrec que va preservar fins el 1921. El 1928 es va jubilar i es va establir a Viena si bé va viatjar sovint a Bratislava, ciutat on va morir el maig de 1936.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Jaroslav a Laura [Jaroslav and Laura] (V. Pok Poděbradský), T, orch, 1873, inc.
Wieland der Schmied (3, O. Schlemm, after R. Wagner), 1880–90, perf. as Kováč Wieland, Bratislava, National, 28 April 1926

Choral:
Mixed vv (SATB unacc. unless otherwise stated):
Trauerlied, 1873;
Zum Jubiläum, after 1881;
Apotheose (M. Guist), solo vv, TTBB, SATB, orch, 1883–90;
Hymne an die Musik, SATB, orch, 1886;
An den Frühling (F. von Schiller), SATB, orch, 1905;
4 slovenské národné piesne [Slovak Folksongs], solo vv, SATB, c1918;
9 slovenských národných piesní, c1918;
Prvé Vianoce [1st Christmas], SSAATTBB, 1924;
Vianoce [Christmas] (P. Bella-Horal), 1924;
Zbor k inštalácii rektora [Chorus for the Inauguration of the Rector], 1925;
Svadba Jánošíka [Jánošík's Wedding] (cant., J. Botto), solo vv, SATB, orch, 1927;
Divný zbojník [Strange Brigand] (O. Bella), solo vv, SSAA, TTBB, SATB, orch, 1933;
Československa štátna hymna [Czechoslovak national anthem], arr., 1934;
Orol vták [The Eagle] (J. Kráǐ), SSTTBB;
3 other works, Ger. text

Male vv (TTBB unacc. unless otherwise stated):
Búcsúhangok, 1863;
Slovenské štvorspevy [4-part Slovak songs], bks 1–2, 1863–5;
Ohlas [Echo] (A. Sládkovič), 1864, rev. 1928;
Frühlingsmotette, 1882;
Schönes Waldland, march, TTBB, 2 tpt, 3 hn, euphonium, 3 trbn, tuba, 1884;
Die Ergebung der Witwe (Crassus), c1900;
Hausbrauch (Crassus), c1900;
Kuno's Ritt (Crassus), c1900;
Parallele, c1900;
Trost im Leid (Crassus), c1900;
Wunsch und Erfüllung (Crassus), c1900;
3 ernste Gesänge (E. Grün, O. Schlemm, F.S. Höchsmann), before 1901;
4 heitere Gesänge (Offenbarung) (Crassus), before 1901;
Gelübde (R. Lederhilger), 1917;
Ako je to? [What is this about?] (P. Bella–Horal), 1924;
Matke Sláve [To Mother Glory] (I. Žiak [Somolický]), 1924;
Vianočná [Christmas Song] (S. Krčmery), 1924;
Moyses-Kuzmány, 1927;
Heslo Západoslovenskej speváckej župy [Motto of the West Slovakian Choral Province], 1928;
9 other works, Ger. text, after 1881;
4 other works, Slav text, 1920s
Female vv: Z ‘Cigánskych melódií’ [From ‘Gypsy Melodies’], SSSS

Other:
Ballade (aus den Lustigen Weibern) (H. Herne), A, orch, 1905
Credo (J. Martinec), B, orch, 1927

c40 songs (lv, pf), incl. 2 písně:
Dobrou noc [Good Night], Pěvcům [To Singers] (E. Krásnohorská), 1874, rev. 1923;
3 Lieder: Siehst du am Weg (A. Träger), Der Herzallerliebsten (H. Heine), Was du mir bist (J. Grasberger), op.2, 1874;
Mag da draussen Schnee sich türmen (Heine), 1874;
Ich habe, dich geliebet (Heine), 1877;
Was du mir bist (Du bist die Sonne) (Hoffmann von Fallersleben), 1877;
Frauen liebe (L. von Ploennies), 1880;
4 Lieder: Erste Liebe (J. Grosse), Allein mit dir (H. Krebs), Ich liebe was fein ist (J.N. Enders), Sehnsucht (Enders), op.5, 1880;
Juhász legény (S. Petőfi), S, pf, 1905;
Románc (G. Lauka), S, pf, 1905;
Boli by sme popadali [We would have fallen] (P. Bella-Horal), 1924;
Matka nad kolískou [Mother over the Cradle] (Bella-Horal), 3 songs, S, pf, 1924;
Sedem dní [Seven Days] (J. Jesenský), 1924;
Gajdoš Filúš [Filúš the Fiddler] (Lǔdmila Podjavorinská), T, pf, 1927;
Iskierky [Sparks], 1927;
Naše vrátka [Our Garden Gate] (Bella-Horal), S, pf, 1927;
V našom sade [In our Orchard] (Bella-Horal), S, pf, 1927

Vocal religiosa:

Catholic:
10 masses (composed 1860–69 unless otherwise stated):
Missa, B , TTBB, before 1864;
Missa, E , TTBB, op.6, before 1865;
Missa S Mariae, A major, SATB, orch;
Missa pro die Dominica, E , SATB, orch;
Omša [Mass], SATB;
Missa brevis, G, TTBB;
Requiem, S, A, T, orch;
Missa brevis, E , 1v, org;
Sonntags-Messe no.6, C major, SATB, orch, 1870s;
Messe, b , solo vv, SATB, orch, org, 1875–80

c50 other works, incl. Staroslovenský Otče náš [Early Slovak Lord's Prayer], SATB, op.3, 1863;
Pange lingua, 1v, org, 1863–5;
Haec dies, offertorium solemne pro Paschate, TTBB, op.8, 1866;
Tu es Petrus, cantus solemnis, TTBB, TTBB, op.20, 1869;
Ave rex noster, S, vn, hmn, 1860s;
Benedicta et venerabilis, 1v, 2 fl, ob, 2 cl, 2 hn, bn, 1860s;
Te Deum, TTBB, 1860s;
Alleluia, Emitte Spiritum, SATB, SATB, 1873;
Christus factus est, SATTB, 1879;
Cum audisse populus, SAB, 1870s;
Ave Maria, S, T, org, 1930

Protestant:
all after 1881
Ach bis zum Tod (Passionkantate), B, SATB, orch;
Christus hat geliebt die Gemeine (Osterkantate), B, SATB, orch;
Ehre sei Gott!, S, SATB, orch;
Es täumelten (Reformationskantate), solo vv, SATB, orch;
Gott, sei mir gnädig (Reformationskantate), solo vv, SATB, orch;
Lobe den Herrn! (Geistlicher Festgesang), SATB, str orch;
Lobet den Herrn, alle Heiden, S, B, SATB, orch, org;
O komm, mein Heiland, SATB, brass insts;
Wende dich zu uns! (Kirchenkantate), solo vv, SATB, orch;
Wie lieblich ist deine Wohnung, motet, solo vv, SATB, orch;
Verzage nicht, du Häuflein klein, SATB, 2 tpt, 2 hn, 3 trbn, tuba
c15 other works

Instrumental:

Orch:
Fantasy on the Rákóczi March, 1871;
Concert ov., E , 1872–3;
Osud a ideál (Sort et ideál) [Destiny and Ideal], sym. poem, 1874, rev. 1880;
Sym., c, after 1881, frag.;
Ov. to operetta Hermina im Venusberg, 1886;
Konzertstück im ungarischen Stile, 1893;
Siebenbürgen Land des Segens!, concert ov. on folksongs of Transylvania and Saxony, 1904;
Posviacka zástavy [Consecration of the Flag], march, ? after 1900

---

Chbr:
Str Qt no.1, g, 1866;
Vianočná sonáta [Christmas Sonata], F, str qt, 1866, lost;
Qnt, d, 2 vn, 2 va, vc, 1867;
Dumky, vn, pf, ?1860s;
Elegy, vn, bn, vc/hmn, pf, 1870;
Pf Trio, 1870, frag.;
Str Qt no.2 (‘Hungarian’), e, 1871;
Pieseň bez slov [Song without Words], vn, pf, 1874;
Rêveries, vn, pf, 1875 [rev. version of Dumky];
Serenade, vc, pf, 1879;
Str Qt no.3, c, op.25, 1880, rev. 1918;
Rondo, (4 vn, va, vc, db)/(str orch), after 1881;
Str Qt no.4, B , 1887;
2 sonatas, 3 vn (1st position), 1890, 1909;
V cudzine [Abroad], vn, pf, 1923 [3rd version of Dumky];
Nocturne, str qt, 1930

Org:
Fantázia–Sonáta, d, c 1881–90;
Gottvertrauen, chorale trilogy, 1916;
Fantasy on the chorale Christus, der ist mein Leben, 1918;
3 other pieces, after 1881

Pf:
Svätomartinská kadrila [Quadrille of St Martin], 1862;
Kleine Stücke, 1866–9;
Variations on Slovak folksongs: Pri Prešporku [In Pressburg], 1866, Letí, letí roj [The Swarm is Flying], 1869;
Sonatina, e, before 1875;
Sonata, B , 1885;
Puppenfest, waltzes, 4 hands, 1927

Literatura:

‘Slovenská hudba a spev slovenský’ [Slovak music and Slovak singing], Dalibor, viii/8 (1869), 57–8
‘Podmienky a základy národnej hudby slovenskej’ [Conditions and foundations of Slovak national music], Hudební listy, iii (1872), 127–9
‘Myšlienky o vývine národnej hudby a slovenského spevu’ [Ideas about the development of national music and Slovak singing], Letopis Matice slovenskej, x/2 (1873), 10–29

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Ján Levoslav Bella (1843-1936) - Altres: Ján Levoslav Bella (1843-1936)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter Pazicky (piano)
AMAZON: BELLA, J.L. - Complete Piano Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BELLA, J.L. - Complete Piano Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 24 de maig del 2017

ZACH, Jan (1699-1773) - O Magnum Martyrium & Miserere

Jean-Baptiste Pillement - Naufragos llegando a la costa (c.1795)
Obra de Jean-Baptiste Pillement (1728-1808), pintor francès (1)

- Recordatori de Jan Zach -
En el dia de la commemoració del seu 244è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Pillement (Lyon, 24 de maig de 1728 - Lyon, 26 d’abril de 1808) va ser un pintor francès. Va néixer en una família d'artistes, es va formar primer a la seva ciutat natal amb Daniel Sarrabat, i va marxar posteriorment a París per treballar en la manufactura dels Gobelins. A la capital gala va adquirir un ampli coneixement del rococó a través de les escenes de gènere de Jean-Antoine Watteau i François Boucher. Va treballar amb tonalitats brillants, que va posar al servei d'una pintura preciosista i rica en detalls, de tècnica molt acabada i característiques pròpies també de la seva feina com a dissenyador i decorador. El 1745 va partir cap a Madrid, si bé posteriorment va treballar a Portugal i va viure, a més, a Anglaterra altres 10 anys. A Londres va gaudir d'un mecenatge fructífer i de contactes excel·lents amb gravadors i editors, que van publicar el 1767 una àmplia col·lecció de les seves escenes de gènere, dels seus paisatges i dels seus motius decoratius. Va dissenyar sèries per ornaments i adorns, va realitzar dissenys xinesos per a l'estampació de sedes i va decorar les residències de la noblesa. Va exposar durant la dècada de 1770 amb freqüència a Londres i a París, atenent al mateix temps diversos encàrrecs per Maria Antonieta a Versalles. El 1780 va viatjar a Portugal, on va tornar el 1783. L'èxit del pintor francès es va deure en gran part als seus paisatges, entre ells un nombre de representacions espectaculars amb vistes dramàtiques de naufragis. Influït per Claude-Joseph Vernet, els desastres marítims van ser un tema habitual entre els pintors d'aquest gènere, que van incloure al mateix Francisco de Goya. Va morir a Lyon l’abril de 1808.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) - In english: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) - Altres: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) 



Parlem de Música...

Jan Zach (Čelákovice, bap. 13 de novembre de 1699 - Ellwangen, 24 de maig de 1773) va ser un organista i compositor bohemi. Es desconeix la seva vida i formació inicials fins el 1724, any que es va traslladar a Praga on va iniciar la seva carrera com a violinista de les esglésies de St Gallus i St Martin. En aquesta darrera, va assolir el càrrec d'organista i a partir del 1737 va assolir el mateix càrrec a l'església de Merciful Brethren i a la capella minorita de Santa Ann. Segons Dlabač, va ser alumne de Černohorský en orgue i composició a Praga. El 1737 va postular, sense èxit, en el càrrec d'organista de la Catedral de Sant Guiu fet que va motivar el seu posterior viatge a Alemanya on va assolir una posició de Kapellmeister a la cort del príncep elector de Mainz. A partir del 1746 va viatjar a Itàlia i el 1747 va tornar a Bohèmia si bé va continuar en el seu càrrec a Mainz fins el 1750, any que va ser suspès en el seu càrrec per la seva "actitud excèntrica". Finalment, el 1756 va dimitir i va decidir viatjar per Alemanya a la cerca de noves oportunitats. El 1767 i el 1771 va visitar Itàlia on va treballar com a intèrpret, professor i venent còpies de les seves obres. En aquell temps va visitar regularment el Monestir de Stams on hi va treballar i representar diverses de les seves obres religioses. També va visitar Munich on va ser professor d'una escola jesuïta. El 1773 va començar a treballar a la cort de Wallerstein si bé poc temps després, i durant una visita a Ellwangen, va morir sobtadament.

OBRA:

Vocal religiosa:

29 masses, K B1–16, GS B1–11, 14–15;
4 masses, CZ-Pnm;
3 requiems, K B17–18, GS B12;
miscellaneous mass movts, incl. K B32–3, GS B13 [Cr of K B7];
other movts, Pnm;
8 offs, K B20–21, GS B 16–20, 41;
2 offs, G, D, Pnm;
4 motets, K B22–3, GS B34–5
6 arias, K B35, GS B24, 25, 31, 36, 39;
2 arias, E , F, Pnm;
Beatus vir, K B25;
Cant., GS B40;
4 Corpus Christi hymns, GS B29;
Christmas hymn, GS B28;
2 hymns, Pnm;
Komm Heiliger Geist, GS B23;
Litaniae Lauretanae, GS B26;
Mag, D, Pnm;
2 Miserere, GS B37–8;
Nisi Dominus, Pnm;
Pastorale [duet, S, A], GS B32;
Responsoria post Lamentationes, GS B30;
2 Salve regina, K B24, GS B27;
2 Salve regina, d, g, Pnm;
Stabat mater, K B19;
13 Tantum ergo, K B34;
2 Te Deum, GS B21–2;
Te Deum, D, Pnm;
7 vespers, K B26–31, GS B33;
2 vespers, C, D, Pnm;
4 musicae navales, opp.1–4, 1737–40, lost

Instrumental:

Sinfonias and partitas:
3 sinfonias a 3, 2 vn, bc, K C1–2, GS C12 [2 ed. in HM, cxlv (1956)];
6 sinfonias a 4, 2 vn, va, bc, K C3–5, 14, 19, ed. in MAB, xliii (1960, 2/1989), GS C10;
Ov. a 4, C, CZ-Bu (microfilm);
19 sinfonias, str, ww, K C6–12, 13 [ed. A. Gottron as ‘Sonate für Kammerorchester’, Kurmainzer Kammermusik (Würzburg, 1926)], 15–17, 20–22, GS C1–4, 11;
5 partitas, str, ww, GS C5–9, Parthia, D, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Pnm

Concs., etc.:
Sinfonia, hpd solo, 2 vn, va, bc, K C18;
Conc., hpd, orch (Nuremberg, 1766), GS C13;
5 concs., hpd, orch, incl. Conc., C [ed. W. Höckner (Leipzig, 1949)], K C26, GS C14–16, 17 [ed. in NM, clxv (1947)];
Conc., fl, orch, K C23 [ed. in DCHP, cxvi (1958), 2nd, 3rd movts only], K C24–5, GS C19–21;
Conc., ob, orch, GS C22 [ed. in MVH, xxii (1969, 2/1980)];
Conc., vc, orch, GS C18

Sonatas:
Sei sonate, hpd, vn/fl (Paris, 1767);
2 trio sonatas, 2 vn, bc, GS C23–4;
Trio Sonata, D, 2 vn, bc [ed. in MAB, ix (1951, 2/1979)]

Hpd:
Partita, C, GS, C25;
Sonata, A, in Oeuvres mêlées, v/6 (Nuremberg, 1759), GS C26;
Capriccio, c, GS C27; 2 movts, A [no title, 1 identical with GS C26], GS C28

Org:
3 preludes, c, D, A , K A1–3 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A1 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973)];
2 fugues, c, a, K A4–5 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A4 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973); K A5 also ed. M. Šlechta, Organistae bohemici (Prague, 1970)];
Fugue, g, GS A1 [ed. R. Quoika, Orgelwerke altböhmischer Meister, iii (Leipzig and Wiesbaden, 1948)]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Zach (1699-1773) - Altres: Jan Zach (1699-1773)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Leigh Michelow (soprano); Bernhard Landauer (contratenor); Wilfried Rogl (tenor); Martin Gauglhofer (bass); Vokalensemble Novocanto; Tiroler Barockinstrumentalisten; Wolfgang Kostner
RECICLASSICAT: ZACH, Jan (1699-1773)
JPC: Zach - Musik fur die Karwoche
SPOTIFY: Zach - Musik fur die Karwoche



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 23 de maig del 2017

VON KOESSLER, Hans (1853-1926) - Quintet in Fa Major (1913)

Charles-Émile Jacque - Sheep Leaving a Farmyard (1860)
Obra de Charles-Emile Jacque (1813-1894), pintor francès.


- Recordatori d'Hans von Koessler -
En el dia de la commemoració del seu 91è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Charles-Emile Jacque (Paris, 23 de maig de 1813 - Paris, 7 de maig de 1894) va ser un pintor i gravador francès. Es va formar com a gravador durant la seva etapa a l'exèrcit francès amb el qual va participar en la Revolució belga. Posteriorment, va seguir la seva formació de manera autodidacta pintant paisatges i escenes de gènere de l'entorn on vivia. El 1849, i fugint d'una epidèmia de còlera, es va traslladar a Barbizon en companyia de Millet. Allà es va especialitzar en pintura rural i pastoral amb escenes d'animals i grangers en un temps en què també va treballar activament en la realització de gravats. Pel seu estil, temàtica i producció, es va convertir en un membre destacat de l'Escola de Barbizon. Charles-Emile Jacque va morir a París el maig de 1894.

Font: En català: No disponible - En castellano: Charles-Emile Jacque (1813-1894) - In english: Charles-Emile Jacque (1813-1894) - Altres: Charles-Emile Jacque (1813-1894)



Parlem de Música...

Hans von Koessler (Waldeck, 1 de gener de 1853 - Ansbach, 23 de maig de 1926) va ser un organista, professor i compositor alemany. Cosí de Max Reger, es va formar inicialment a Leonberg. A partir del 1871 va ser nomenat organista a Neumarkt en un càrrec que va preservar fins el 1874. A partir d'aleshores es va traslladar a Munich on va estudiar a la Königliche Musikschule amb Joseph Rheinberger i Franz Wüllner. El 1877 i en companyia de Wüllner es va traslladar a Dresden on va treballar fins el 1881 com a professor de teoria i cant coral del conservatori. També allà i des del 1879 va treballar com a director de la Dresden Liedertafel, ensemble musical amb el qual va rebre un primer premi a Köln. En aquesta ciutat, i fruit d'aquest èxit, va ser convidat a dirigir l'orquestra del Teatre Glockengasse. El 1882, va viatjar a Hongria on va treballar com a professor de la Reial Acadèmia de Música de Budapest, lloc on també va succeir a Robert Volkmann com a professor de composició. El 1908 es va jubilar i va decidir iniciar una extensa gira per Europa la qual va finalitzar a l'entorn del 1920. Com a compositor fou altament considerat per la seva pulcritud tècnica i pel seu estil proper al de Brahms. Com a professor, va tenir diversos alumnes entre els que cal citar a Bartók, Dohnányi i Kodály. Els darrers anys va tornar a Budapest, on va tornar a treballar a la Reial Acadèmia de Música si bé poc temps després, el maig de 1926, va morir durant una visita a Ansbach.

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Op:
Der Münzenfranz (3, A. Schaefer), Strasbourg, 1903

Choral-orch:
Triumph der Liebe (orat);
Sylvesterglocken (secular requiem, M. Kalbeck), solo vv, vv, orch, 1897;
Dem Verklärten (Trauerode, Kalbeck), vv, orch, 1912;
Hymne an die Schönheit (W.C. Gomoll), male vv, orch, 1912;
Dem Vaterlande, Bar, vv, orch, 1915

Other choral works:
Ps xlvi, 8 solo vv, double chorus, 1902;
Ps li, 4vv, 1902;
Lieder und Gesänge, 1912;
Altdeutsche Minnelieder in Madrigal-Form, 4 male vv, 1913;
Letzter Wille ‘Wenn einstens ist vollendet’, vv, pf;
Mass, 3 female vv, org

Songs:
Kammergesänge, S/T, ob, hn, str qt, 1912;
3 Lieder, Bar, pf;
Lieder und Gesänge, 3 vols., 1v, pf;
Kinderlieder (F.W. Güll), 1v, pf;
3 Lieder aus der Kriegszeit, S, pf;
Der kleine Rosengarten (H. Löns), 4 vols., 1v, pf;
5 Lieder, Bar, orch; other songs with pf

Instrumental:

Orch:
Sym. Variations, c , 1909;
Vn Conc., a, 1914;
2 syms., F, b;
Vc Conc., d

---

Chbr:
Str Qt no.1, d;
Str Qt no.2, g, 1902;
Str Sextet, f, 1902;
Allerseelen, vn/ob/(vc, org), 1913;
Str Qnt, F, 1913;
Suite, a, vn, org, 1919;
Trio Suite, vn, va, pf, 1922;
Sonata, e, vn, pf;
Deutsche Tanzweisen, vn, pf;
Ungarische Tanzweisen, vn, pf;
Sonata, vc, pf

Pf:
Walzersuite;
5 Pf Pieces, 1913

Font: En català: No disponible - En castellano: Hans von Koessler (1853-1926) - In english: Hans von Koessler (1853-1926) - Altres: Hans von Koessler (1853-1926)



Informació addicional... 

INTERPRETS: David Frühwirth & Christoph Ehrenfellner (violins); Genevieve Strosser (viola); Péter Szabó (cello); Zsuzsa Kollár (piano)
AMAZON: Koessler & Moor - Chamber music
SPOTIFY: Koessler & Moor - Chamber music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 22 de maig del 2017

COUPERIN, Gervais-François (1759-1826) - Oeuvres d'Orgue

Hubert Robert - The Fire of Rome (1785)
Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor francès.


- Recordatori de Gervais-François Couperin -
En el dia de la celebració del seu 258è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hubert Robert (Paris, 22 de maig de 1733 - Paris, 15 d'abril de 1808) va ser un pintor francès especialitzat en la pintura de ruïnes clàssiques, capricis i fantasies que sovint expressen la idealització del paisatge, l'harmonia i el sentit més pur de l'estètica. Nascut a l'època rococó, va conèixer l'apogeu del regnat de Lluís XVI, a qui va servir en diversos càrrecs, incloent el disseny de jardins. Va estar al límit de l'execució per part dels revolucionaris francesos però va sobreviure i es va convertir en un dels assessors del recentment fundat Museu del Louvre. El seu pare, Nicolas Robert, va estar al servei de François-Joseph de Choiseul, marquès de Stainville. El jove Hubert va acabar els seus estudis amb els jesuïtes al parisenc col·legi de Navarra el 1751 i va entrar al taller de l'escultor Michel-Ange Slodtz qui li va ensenyar dibuix i perspectiva, però el va animar a dedicar-se a la pintura. El 1754 va marxar a Roma a la comitiva d'Étienne-François de Choiseul, fill de l'ocupador del seu pare, qui havia estat nomenat ambaixador francès i qui es convertiria, el 1758, en Secretari d'Estat per a Afers Estrangers del Rei Lluís XV. A Itàlia, va passar-hi 11 anys com a jove artista a l'Acadèmia Francesa de Roma, guanyant-se ja la vida fent obres especialment pensades pels turistes i aficionats que estaven de pas per la ciutat. Va ser en l'estada a Itàlia quan se li va despertar l'interès estètic per l'antiguitat clàssica, gràcies a el viatge que va fer a les ruïnes de Pompeia així com per la seva relació habitual amb d'altres artistes joves del cercle de Piranesi, capdavanter d'aquesta pintura dels capricci i vedutes clàssiques farcida d'aquelles ruïnes romàntiques que precisament Robert Hubert va desenvolupar de manera tan significativa al llarg de la seva productiva carrera. En el seu retorn a França la seva vida no va ser fàcil ja que podria haver tingut un final certament dramàtic quan va ser condemnat a mort durant la Revolució Francesa, escapant de la guillotina per un atzar macabre del destí ja que va significar l'execució d'un altre presoner, en lloc d'Hubert com estava previst. Finalment, se'l va alliberar després de la caiguda de Robespierre. A partir d'aleshores, va poder renéixer artísticament fins el punt de participar activament en la creació, desenvolupament i consolidació del nou Museu del Louvre de París. En aquesta ciutat va morir l'abril del 1808.

Font: En català: No disponible - En castellano: Hubert Robert (1733-1808) - In english: Hubert Robert (1733-1808) - Altres: Hubert Robert (1733-1808) 



Parlem de Música...

Gervais-François Couperin (Paris, 22 de maig de 1759 - Paris, 11 de març de 1826) va ser un organista i compositor. Fill d'Armand-Louis Couperin, es va formar amb el seu pare si bé aquests primers anys estan poc documentats. El 1789, i després de la mort del seu pare, va assumir el càrrec d'organista de la Santa Capella. Més tard, va succeir el seu germà Pierre-Louis Couperin en el càrrec d'organista de la Cathédrale Notre-Dame de Paris, en un càrrec que va preservar fins a l'esclat de la Revolució Francesa. Va ser en aquells anys que es va casar amb Hélène Thérèse Frey, amb qui va tenir una filla, Céleste Thérèse Couperin, i que també acabaria sent organista. A partir del 1818, i fins el 1826, va ser organista a Saint-Gervais i a Sant-Merri. ambdues esglésies a París. Com a compositor va escriure nombrosa obra instrumental per a instruments diversos. Gervais-François va morir a París el març de 1826.

OBRA:

Rondo, in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres, i/8 (1782), 62
De tes douceurs, aimable liberté, 1v, hpd, in Journal hebdomadaire, composé d’airs d’opéra (1787)
2 sonates, hpd/pf, vn and vc ad lib, op.1 (1788)
Ah! Ça ira!, variations, hpd/pf (1790)
Complainte béarnoise, tirée des Actes des Apôtres, variations, pf/hpd (1790); listed in BUCEM under A.-L. Couperin
Pot-pourri composé des airs de la Constitution en vaudevilles, pf (1792)
2e pot-pourri, pf (1792), lost
Les incroyables, pf, op.6 (1797/R)
Les merveilleuses, pf, op.7 (1797)
Ouvertures d’Iphigénie et de Demophoon mises à la portée des jeunes élèves, pf, vn ad lib, op.8 (1797)
Acc., hpd/pf, to Romance d’Estelle, air, by Lefébure (between 1797 and 1799)
6 romances, 1v, pf/hp, op.9 (1799)
Air de barrège mis en variation, pf, op.10 (1799)
Jeune, gente, plaisante et débonnaire, ballade (between 1806 and 1815)
Caprice, ou Pot-pourri sur les airs de Cendrillon de Nicolo, pf, op.11 (1810)
Sonate, pf, vn, op.12 (1810)
La mine de Beaujonc, fantaisie imitative, pf/hp, op.13 (1812)
Louis XVIII, ou Le retour du bonheur en France, pf, op.14 (1814)
Sans un petit brin d’amour, variations, pf/hp, op.15 (1821)
Nouveau chant d’église pour le verset Domine salvum, 4vv (n.d.)
Sonate, pf/hpd [= op.1 no.1, without vn and vc]
Allegro assai, 2 pf [arr. from 1st movt of op.1 no.1]
Sonata, pf/hpd 4 hands; also transcr. 2pf
Contredanses, pf
Sonates, hpd/pf [6 in vol.i; 5 of projected 6, some inc., in vol.ii]
Sketches for 10 movts of above Sonates, plus 2 pieces and vol.ii no.6 complete
1e simphonie, 2 vn, 2 fl, va, b; score inc., pts complete
Basse des incroyables [see op.6], vc part only
La chaumière, chanson, 1v, pf, doubtful; ed. P. Brunold (Paris, 1938)
Pieces, org, private collection, some dated 4 July 1802; some ed. N. Gorenstein (Paris, 1997)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gervais-François Couperin (1759-1826) - Altres: Gervais-François Couperin (1759-1826)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Nicolas Gorenstein (orgue)
AMAZON: Les organistes post-classiques parisiens
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Les organistes post-classiques parisiens



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 21 de maig del 2017

CAVAZZONI, Girolamo (c.1525-c.1577) - Missa Dominicalis (c.1543)

Albrecht Dürer - Adam and Eve (1507)
Obra d'Albrecht Dürer (1471-1528), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Albrecht Dürer (Nürnberg, 21 de maig de 1471 - Nürnberg, 6 d'abril de 1528) va ser un pintor alemany, un dels més importants del renaixement alemany i conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art en unes obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI. Es va formar en una escola llatina i va rebre coneixements sobre pintura i gravat a través del seu pare, Michael Wolgemut, un orfebre i el pintor més destacat de la seva ciutat natal. Com era habitual a la seva època, en concloure els seus estudis va realitzar un viatge que el va portar a diverses ciutats d'Alemanya i a Venècia (1494), ciutat a la qual hi tornaria posteriorment entre els anys 1505 i 1507 i en la qual va rebre les influències de Mantegna i Giovanni Bellini, a més d'assimilar els principis de l'humanisme. Prèviament, s'havia casat i obert un taller a la seva Nuremberg natal, on es va dedicar a la pintura i sobretot al gravat. Van ser d'aquesta època les seves sèries de gravats de L'Apocalipsi, La Gran Passió i la Vida de la Verge, convencionals pel que fa a temàtica però revolucionaris pel que fa a la seva concepció i complexitat tècnica. Les figures, plenes d'expressivitat, van ser esculturals i caracteritzades per una multitud de detalls. La minuciositat va ser precisament un dels trets destacats de l'estil de Dürer, caràcter que és probable que heretés de l'ofici patern. Després de la seva segona estada a Itàlia, va pintar algunes obres de grans dimensions com El martiri dels deu mil, en les que va incorporar la riquesa del colorisme venecià en composicions de gran dinamisme i plenes de figures. 

També en aquella època va pintar les figures de mida natural d'Adam i Eva, peça clau de la seva creació artística. Tal era la seva fama que va ser nomenat pintor de cort de l'emperador Maximilià I (1512) i poc després Carles I també el va reclamar. De Maximilià va realitzar retrats de marcat caràcter, animats per la riquesa i varietat de les textures, que van rivalitzar en perfecció amb els seus autoretrats. De fet al llarg de la seva vida es va retratar a si mateix des de ben jove i va mantenir aquest costum al llarg de la seva carrera en un clar reflex del nou interès renaixentista per l'home, i en especial per l'artista. No obstant, van ser els gravats els que va donar una mostra més racional del seu geni destacant els de 1513-1514, sobre temes imaginatius i que proposaven a l'observador diversos nivells interpretatius. Durant els últims anys de la seva vida es va centrar en l'execució d'un retaule per a la seva ciutat natal per nom Els quatre apòstols. Aquesta obra, de grans dimensions i de cromatisme intens, va ser un reflex del treball de tota una vida, en particular dels nombrosos estudis que havia fet sobre les proporcions i la monumentalitat de la figura humana. També van ser molt apreciats alguns dels seus dibuixos de plantes i animals, així com les aquarel·les pintades per plaer a partir de paisatges que havia contemplat durant els seus viatges, i els dibuixos de gents i llocs dels Països Baixos, que van esdevenir d'alt valor històric. Erasme de Rotterdam li va dedicar la millor lloança que un humanista podia fer d'un pintor, al definir-lo com 'l'Apel·les de les línies negres'. Al final de la seva vida va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, l'abril de 1528.

Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) - En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) - In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528) 



Parlem de Música...

Girolamo Cavazzoni (Urbino?, c.1525 - Mantova?, c.1577) va ser un compositor italià. Fill de Marco Antonio Cavazzoni, es va formar probablement amb el seu pare si bé pocs són els detalls coneguts de la seva vida. A partir del 1552 se'l va situar treballant a Urbino, i entre els anys 1565 i 1566 va supervisar la construcció de l'orgue a l'església de Santa Barbara de Màntua. Es creu que el compositor va tenir bones relacions amb Guglielmo Gonzaga, duc de Màntua, i va treballar com a organista a la mateixa església de Santa Bàrbara on va ser-ne nomenat organista oficial el 1577. Com a compositor va publicar dues col·leccions per títol Intavolatura cioe recercari, canzoni, himni, magnificat [...] libro primo (Venice, 1543) i Intabulatura d'organo, cioe misse, himni, magnificat [...] libro secondo (Venice c.1543-1549). El 1577 el seu rastre es va perdre situant la seva mort en aquesta efemèride o en una data posterior.

Georg Braun & Frans Hogenberg - Sulmo Ovidii Patria (with) Urbino (1588)
Georg Braun & Frans Hogenberg - Sulmo Ovidii Patria (with) Urbino (1588) (2)

OBRA:

Intavolatura cioe recercari, canzoni, himni, magnificati … libro primo (Venice, 1543): 2 Magnificat settings, 4 hymns, 2 canzonas, 4 ricercares; M i
Intabulatura d'organo, cioe misse, himni, magnificat … libro secondo (Venice ?1543): 3 masses, 2 Magnificat settings, 8 hymns; M ii
2 ensemble ricercares 1540, 1551; M ii, also ed. in IIM, ii (1994)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Girolamo Cavazzoni (c.1525-c.1577) - Altres: Girolamo Cavazzoni (c.1525-c.1577)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Nova Schola Gregoriana; Sergio Vartolo (organ)
AMAZON: CAVAZZONI, G. - Misse, Himni, Magnificat, Libro Secondo
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAVAZZONI, G. - Misse, Himni, Magnificat, Libro Secondo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!