BRUN, Fritz (1878-1959) - Symphonie No.1 h-moll (1902)

Obra de Daniel Garber (1880-1958), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Fritz Brun -

En el dia de la commemoració del seu 56è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Daniel Garber (North Manchester, 11 d'abril de 1880 - Cuttalossa, 5 de juliol de 1958) va ser un pintor nord-americà paisatgista, impressionista i membre de la colònia d'art a New Hope a Pennsilvània. Es va formar a la Art Academy of Cincinnati i a la Academy of the Fine Arts de Pennsylvania entre els anys 1899 i 1905. El 1905 va iniciar un tour per Europa on va conèixer de primera ma els impressionistes francesos. El 1907 va tornar als EUA i es va dedicar a la pintura a l'aire lliure. Va establir el seu taller a Cuttalossa i va ser membre de la National Academy Museum and School. Va ser reconegut per les seves grans escenes impressionistes de la zona de Nova Esperança en què va representar sovint el riu Delaware. També va pintar obres interiors figuratives i va destacar en el gravat. A més de la seva carrera com a pintor, Garber va ser professor a la Academy of the Fine Arts de Pennsylvania durant més de 40 anys. Va morir a Cuttalossa el juliol de 1958.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Daniel Garber (1880-1958) - Altres: Daniel Garber (1880-1958)

---

Parlem de Música...

Fritz Brun (Luzern, 18 de agost de 1878 - Grosshöchstetten, 29 de novembre de 1959) va ser un pianista, director i compositor suís. Després de la seva formació amb Willem Mengelberg a Lucerne, es va traslladar a Köln on va estudiar amb Franz Wüllner (composició) i Max van de Sandt (piano). Una vegada finalitzada la seva formació acadèmica es va convertir en el professor personal del príncep Jordi de Prússia (1901) a Berlín. Allà va conèixer a Busoni i Nikisch abans de viatjar a Londres i Dortmund per un període breu. Després va tornar a Berna on va assolir el càrrec de professor de piano a l'Escola de Música de la ciutat (1903). En aquell temps va ser molt productiu com a intèrpret. A partir del 1909 va succeir a Karl Munzinger com a director principal de l'orquestra de Berna, de la Societat Ceciliana Coral i de la Berne Liedertafel. Tot i els seus deures com a director, va mantenir una notable activitat com a compositor destacant la desena de simfonies que va escriure. Va morir a Grosshöchstetten el novembre de 1959.

OBRA:

Vocal secular:

Verheissung (J.W. von Goethe), chorus, org, orch, 1915;
Il cavalli, children’s chorus, pf, 1956;
Natale, chorus, pf, 1956;
songs, 1v, pf, incl. Abendständchen (C.M. Brentano), Die Entschlafenen (F. Hölderlin), Es wehet kühl und leise (F. Schlegel), Lebensgenuss (Hölderlin);
Wunsch (F. Hagedorn);
a cappella choruses for male, female and mixed vv, incl. Altjahr-Nacht (G.F. Caderas), Tramunt (G. Bundi) and settings of L. Uhland, E. Mörike and others;
folksong arrs.;
orch of songs by O. Schoeck

Instrumental:

Orch:
Sym. no.1, b, 1901;
Aus dem Buche Hiob, sym. poem, 1906;
Sym. no.2, B , 1911;
Sym. no.3, d, 1919;
Sym. no.4, E, 1925;
Sym. no.5, E , 1929;
Sym. no.6, C, 1933;
Sym. no.7, D, 1937;
Sym. no.8, A, 1942;
Sym. Prologue, E , 1942;
Variations on an Original Theme, pf, str, 1944;
Pf Conc., 1946;
Vc Conc., 1947;
Sym. no.9, F, 1950;
Ov. ‘For a Jubilee’, 1950 [based on hymn In Gottes Namen he’ ich’s an];
Sym. no.10, B , 1953;
Divertimento, pf, str, 1954;
Rhapsody, 1958

Chbr:
Str Qt no.1, E , 1898;
Sonata no.1, d, vn, pf, 1920;
Str Qt no.2, G, 1921;
Str Qt no.3, F, 1943;
Str Qt no.4, D, 1949 [based on radio signals];
Sonata no.2, D, vn, pf, 1951;
Sonata, vc, pf, 1952

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Fritz Brun (1878-1959) - Altres: Fritz Brun (1878-1959)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

First symphonies are interesting things. Sometimes they clearly foreshadow - and are in an obvious linear relationship with - ones to come. Sometimes they are in a style that the composer clearly had trouble with and thereafter abandoned. Sometimes they have such a troubled gestation that the composer leaves it at that and never returns to the form again. That last description hardly fits Swiss composer Fritz Brun who, between 1902 and 1953 composed no fewer than ten full length symphonies. Championed over the years by Brun's compatriot, the conductor Adriano, several of them have been reviewed on this website. My colleagues’ verdicts were, as ever on such occasions, both lucid and enlightening. Listeners of a cautious musical bent or those simply fancying a quiet evening of relaxing music with a fireside glass or two of Cabernet might well, I suspect, have taken fright at Rob Barnett's references to "subtle early Schoenbergian dissonance", "the spice of dissonance" and the influence of the "acrid poignancy of Schmidt" (see here) or at Ian Lace's allusion to "brief stretches of atonality and dissonance that may seem daunting at first hearing" (see here) and his suggestion that another pair of the symphonies makes "challenging listening for the adventurous".

The good news for such listeners, however, is that there is absolutely nothing in this first symphony that could possibly frighten the horses. That user-friendliness is largely because Brun is working here in a conservative, very Brahmsian idiom: indeed, in the course of writing the score he apparently stated that he perceived himself to be continuing the older composer's symphonic tradition. I ought to point out that, in emphasising that strong link to Brahms, I run the risk of falling foul of Adriano himself who has written the CD's comprehensive and generally illuminating booklet notes. Dismissing both "malicious musicologists and critics" and those - presumably less ill-motivated - people who simply "know little or nothing of Fritz Brun's music", he observes that, taking the composer's symphonic oeuvre as a whole,it is clear that there is much more to it than what we might call Brahms-plus. It seems to me, however, that Adriano has himself fallen into the trap of seeing even Brun's earliest works from a perspective that is anachronistically cognizant of, for instance, that subsequent "early Schoenbergian dissonance". Given that he has already recorded several of the later symphonies, his point of view is quite understandable, but in adopting it he minimises the significance of those early musical elements that do not fit in with later developments. 

This represents a sort of musicological variant, as it were, of the largely discredited "Whig interpretation of history". While I hope not to be categorised as a malicious critic, I do hold by my suggestion that, in this first symphony at any rate, Brun's musical idiom will be appreciated by any listener who enjoys the symphonies of Brahms. From its very opening bars, it is obvious that Brun has something serious and weighty to impart. Its atmosphere often tends to the serious and heavy: an early reviewer, quoted in the booklet notes, emphasised its "tragic", "pessimistic" and "masculine" elements. Thus, the opening movement contrasts strongly presented passages of forthright drama with rather more relaxed episodes very reminiscent of you-know-who-I-mean-by-now (1:49-3:15 and 7:26 onwards). The succeeding adagio non troppo - of which the composer was, it seems, especially proud - is a dreamy, lyrical Romance, which even a comparatively agitated intervention by the brass (5:43-6:07) proves unable to disrupt and which features some beguiling writing for solo violin (6:40-8:24 and 9:02 onwards). A generally jolly third movement includes, not unexpectedly, moments of a more downbeat and contemplative nature too, before we arrive at the allegro con brio finale. The latter quickly offers up a very attractive "big tune" that eventually reappears in grandiose form but proves not to be destined to provide a final peroration after all. Instead, the symphony concludes quietly and rather unexpectedly in what Adriano himself describes as a "strange and bitter ending"

Rob Maynard (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Moscow Symphony Orchestra; Adriano (conductor)
GUILD: BRUN, F. - Symphony No.1

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BRUN, F. - Symphony No.1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870) - Messa in B flat major

Obra de Johann Karl Schultz (1801-1873), pintor alemany (1)

---

Parlem de Pintura...

Johann Karl Schultz (Gdansk, 5 de maig de 1801 - Gdansk, 12 de juny de 1873) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment amb Johann Adam Breysig a Gdansk abans de viatjar a Berlín per a estudiar amb Johann Erdmann Hummel. El 1823 va viatjar a Munich on es va formar en pintura clàssica i en dibuix d'arquitectures, paisatges i ciutats. El 1824 va iniciar una gira per Itàlia on hi va romandre fins el 1828 any que va tornar a Alemanya. Allà va viure a Berlín i va ser nomenat director de l'escola d'art de Gdansk, ciutat on va morir el juny de 1873.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Karl Schultz (1801-1873)

---

Parlem de Música...

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, bap. 17 de setembre de 1795 - Napoli, 17 de desembre de 1870) va ser un compositor italià que es va especialitzar en l'òpera. Va estudiar música a Nàpols amb Zingarelli i ja des d'un principi va mostrar un inusitat interès per la composició. El suport que va rebre de Rossini el va decantar a compondre òpera, on ràpidament va aconseguir un èxit considerable amb la seva obra Elisa e Claudio (1821). Va treballar un temps a Viena, Madrid, Cadis i Lisboa, tornant a Itàlia el 1831. Va ser convidat per Rossini a París el 1836, on va escriure I Briganti. Allà va conèixer les òperes de Meyerbeer i Halévy que posteriorment li van transmetre una forta influència, especialment La juive d'Havély. Després del seu retorn a Itàlia el 1837, va compondre alguns dels seus treballs més importants, incloent-hi Il giuramento que es va estrenar a La Scala aquell mateix any. Temporalment en el primer pla de compositors actius a Itàlia, aviat va ser sobrepassat per Giovanni Pacini amb Saffo i Giuseppe Verdi amb unes quantes òperes, especialment Ernani. Algunes de les seves obres posteriors, especialment Orazi e Curiazi, també van obtenir prou èxit. El 1840 fou nomenat director del conservatori de Nàpols, on va tenir notables alumnes, entre ells Constantino Parravano, Giovanni Valente, Gaetano Braga, Paolo Serrao i el també cantant Tosti. La seva vista va començar a fallar quan tenia 60 anys, i a partir del 1863 va perdre la quasi totalitat de visió. En les dècades posteriors a la seva mort, la seva producció va romandre oblidada en bona part fins la segona meitat del segle XX, si bé no va assolir la popularitat dels seus contemporanis Donizetti, Bellini, Rossini o Verdi. I tot i que a Mercadante se'l va conèixer principalment per la seva obra teatral, el cert és que també va escriure gran quantitat de música instrumental, des de concerts i obra de cambra fins a simfonies i música d'orgue. Alhora, també va escriure gran quantitat de música religiosa, entre ella, diverses misses, himnes i motets. Va morir a Nàpols el desembre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

L'apoteosi d'Ercole (19.8.1819 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Violenza e costanza, ossia I falsi monetari (19.1.1820 Teatro Nuovo, Nàpols) [també com: Il castello dei spiriti (1825, Lisboa)]
Anacreonte in Samo (1.8.1820 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il geloso ravveduto (10.1820 Teatro Valle, Roma)
Scipione in Cartagine (26.12.1820 Teatro Argentina, Roma)
Maria Stuarda regina di Scozia (29.5.1821 Teatro Comunale, Bolonya)
Elisa e Claudio, ossia L'amore protetto dall'amicizia (30.10.1821 Teatro alla Scala, Milà)
Andronico ( 26.12.1821 Teatro La Fenice, Venècia)
Il posto abbandonato, ossia Adele ed Emerico (21.9.1822 Teatro alla Scala, Milà)
Amleto (26.12.1822 Teatro alla Scala, Milà)
Alfonso ed Elisa (26.12.1822 Teatro Nuovo, Màntua) [rev. com: Aminta ed Argira (1823, Reggio Emilia)]
Didone abbandonata (18.1.1823 Teatro Regio, Torí)
Gli sciti (18.3.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Costanzo ed Almeriska (22.11.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Gli amici di Siracusa (7.2.1824 Teatro Argentina, Roma)
Doralice (18.9.1824 Karntnertortheater, Viena)
Le nozze di Telemaco ed Antiope (5.11.1824 Karntnertortheater, Viena) [pasticcio]
Il podestà di Burgos, ossia Il signore del villaggio (20.11.1824 Karntnertortheater, Viena)
Nitocri (26.12.1824 Teatro Regio, Torí)
Ipermestra (29.12.1825 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Erode, ossia Marianna (12.12.1825 Teatro La Fenice, Venècia)
Caritea, regina di Spagna (Donna Caritea), ossia La morte di Don Alfonso re di Portogallo (21.2.1826 Teatro La Fenice, Venècia)
Ezio (3.2.1827 Teatro Regio, Torí)
Il montanaro (16.4.1827, Teatro alla Scala, Milà)
La testa di bronzo, ossia La capanna solitaria (3.12.1827, priv. Teatre de Barone di Quintella a Laranjeiras, Lisboa) [llibret escrit el 1816 per Soliva]
Adriano in Siria (24.2.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa)
Gabriella di Vergy (8.8.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa) [rev: 1832, Gènova]
La rappresaglia (21.2.1829 Teatro Principal, Cadis)
Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (10.2.1830 Teatro Principal, Cadis)
Francesca da Rimini (1831, probablement no representada)
Zaïra (31.8.1831 Teatro S. Carlo, Nàpols) [llibret escrit 1829 per Bellini]
I normanni a Parigi (7.2.1832 Teatro Regio, Torí)
Ismalia, ossia Amore e morte (27.10.1832, Teatro alla Scala, Milà)
Il conte di Essex (10.3.1833, Teatro alla Scala, Milà)
Emma d'Antiochia (8.3.1834 Teatro La Fenice, Venècia)
Uggero il danese (11.8.1834 Teatro Riccardi, Bèrgam)
La gioventù di Enrico V (25.11.1834, Teatro alla Scala, Milà)
I due Figaro (26.1.1835 Teatro Principe, Madrid) [composta 1827-29]
Francesca Donato, ossia Corinto distrutta (14.2.1835 Teatro Regio, Torí) [rev.1845, Teatro S. Carlo, Nàpols]
I briganti (22.3.1836 Théâtre Italien, París) [rev. 1853]
Il giuramento (11.3.1837, Teatro alla Scala, Milà)
Le due illustri rivali (10.3.1838 Teatro La Fenice, Venècia)
Elena da Feltre (1.1.1839 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il bravo (La veneziana) (9.3.1839 Teatro alla Scala, Milà)
La vestale (10.3.1840 Teatro S. Carlo, Nàpols)
La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (12.3.1840 Teatro La Fenice, Venècia)
Il proscritto (4.1.1842 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il reggente (2.2.1843 Teatro Regio, Torí) [rev. 11.11.1843, Trieste]
Leonora (5.12.1844 Teatro Nuovo, Nàpols)
Il Vascello de Gama (6.3.1845 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Orazi e Curiazi (10.11.1846 Teatro S. Carlo, Nàpols)
La schiava saracena, ovvero Il campo di Gerosolima (26.12.1848 Teatro alla Scala, Milà) [rev. 1850 Teatro S. Carlo, Nàpols]
Medea (1.3.1851 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Statira (8.1.1853 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Violetta (10.1.1853 Teatro Nuovo, Nàpols)
Pelagio (12.2.1857 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Virginia (7.4.1866 Teatro S. Carlo, Nàpols) [composta 1845-55]
L'orfano di Brono, ossia Caterina dei Medici [només primer acte]

Cantatas and hymns with orchestra:
MSS in I-NC* unless otherwise stated
L’arte che pria divisi, chorus, orch, Naples, Fondo, 1818;
Ridente e fausto di (L. Ricciuti), 2 solo vv, chorus, orch, Naples, 1818, for the Duchess of Noja’s name day;
Gia veloce anzitempo (N. Mogardi), 4 solo vv, chorus, orch, Rome, 1825, for the coronation of Charles X, Rsc*;
Esulta Iberia, 12 solo vv, chorus, orch, Cádiz, 1829, for the wedding of Ferdinand VII, Nc;
Cantata for the Queen of Spain’s new baby, 1830;
Come suon d’arpa dolente, terzetto, 3 solo vv, chorus, orch, in: In morte di Maria Malibran (cant., A. Piazza), Milan, Scala, 17 March 1837 (Milan, 1837), Mr*;
Inno a S Irene, male chorus, org/orch, 1844, Chorus, org/orch, ALTsm*, Nc* inc.;
Inno a Pio IX (M. d’Arienzo), chorus, orch, 1850 (Naples, n.d.);
Inno funebre per Monsignor Somma, chorus, orch, 1851;
La danza augurale (N. Sole), 5 solo vv, chorus, orch, Naples, S Carlo, 1859, for the accession of Francis II;
Inno popolare all’unisono a Dante, chorus, orch, 1863;
Inno all’armonia, chorus, orch, 1864;
Inno a Rossini, male chorus, orch, 1864 (Milan, n.d.)
Chorus dedicated to the people of Cádiz, S, T, B, orch, Nc;
Divina scintilla regina de cori, chorus, orch, Nc* inc.;
Inno a Francesco II e Maria Sofia, chorus, orch, Nc;
Inno a Vittorio Emanuele (L. Tarantino), chorus, insts (Naples, n.d.);
Inno militare, Maria, Maria, chorus, orch;
Jesu corona virginum, inno a S Cecilia, 4 solo vv, chorus, orch, Rsc*;
O fra la tenebre, inno alla vergine, 5 solo vv, orch, Mc, Nc*;
Il pianto di Aretusa, 4 solo vv, chorus, orch;
Dal sangue tiene, T, orch;
Un sospiro sulla tomba di Monsignor Scotti, chorus, orch;
Viva l’Italia, Inno a Garibaldi (E. Delpreite), chorus, orch (Milan, n.d.), Mc* (sketches), Nc*;
Un voto, for A. Starace (M. d’Arienzo), 6vv, orch

Other vocal:
for voice and piano unless otherwise stated; many MSS in F-Pn and I-Nc
33 ariette, incl.: 6[5] Ariette, 1 Ah rammenta o bella Irene, 2 Tra un sol mia bella Clori, 3 Co’ sguardi lusinghieri, 4 So che induce a piangere, 5 Freddo sasso che racchiude (Vienna, 1824);
Misero tu non sei (P. Metastasio), 1836;
Serate italiane, 8 ariette e 4 duetti, 1 Il desiato ritorno, 2 La primavera, 3 L’asilo al pellegrino, 4 Il pastore svizzero, 5 La serenata del marinaro, 6 Il zeffiro, 7 Lamento del moribondo, 8 La zingarella spagnuola, 9 La pesca, 10 Il galop, 11 Il brindisi, 12 La caccia (Crescini and Pepoli) (Paris, 1836);
La madre (G. Regaldi), 1842;
Le lagrime de l’otto (A. Marsini), v, hp, 1851;
La mesta tacente (D. Anselmi), 1852 (Milan, 1865);
Nol sai (M. Tancredi), 1860 (Milan, n.d.);
La fidanzata del bandito, 1861;
Un estate a Sorrento, album (Naples, n.d.: Milan, 1865);
La fidanzata del demonio (Milan, 1865);
19 romanze incl.: L’abbandonata, 1868 (pubd in Album per F.M. Piave, Milan, n.d.);
Domando a queste fronde (Milan, n.d.);
Placido zeffiretto;
Il sogno di Torquato Tasso (Milan, n.d.);
Tutto il dolor perdonati (pubd in Fleurs d’Italie, Paris, n.d.)

Other works incl.:
A retella mia, 4 canzone napoletane, 1 La palomma, 2 La rosa, 3 Lu zucchero d’amore, 4 Lu marenaro (M. d’Arienzo) (Naples, 1849; Milan, n.d.);
Su marciamo, marciamo, inno a Garibaldi (F. Barilla) (Naples, 1861);
Giovanottin che di qua passate, stornello (Naples, n.d.; Milan, 1865);
4 canzone napoletane (Naples, n.d.);
Luna e stelle (S. Pellico), coro, 4vv (pubd in 100 Canti popolari, Milan, n.d.);
Di nube oscure ed adre, coro, TTB, pf (Milan, n.d.);
Serenata per l’esposizione marittima (G. Milli), SAB, pf;
26 terzettos, arias, romanze on themes from operas by Mayr, Donizetti, Mercadante, Meyerbeer, Pacini, Rossini, Vacchai;
various other arias, duets, terzettos

Vocal religiosa:

For chorus and orchestra/organ unless otherwise stated:
MSS in I-Nc and/or NOVd/NOVg unless otherwise stated; many are autographs
Giaele, azione sacra, 3 solo vv, chorus, orch, Lanciano, 1841, Rome, 1855, Rf;
Le sette ultime parole (Le tre ore d’agonia) di Nostro Signore, S, T, B, chorus, (2 va, vc, b)/pf (Milan, 1841);
De profundis (It. trans., Tommaseo) (Milan, 1845), Rsc;
Cantantibus organis Cecilia, antiphon, S, chorus, orch, 1847, Rsc*;
Beatus vir, B, chorus, orch;
Benigne fac, chorus, 1849;
Ag, 3 solo vv, 1850, D-Bbs*;
Tibi soli peccavi, chorus, 1850;
3 cori religiosi (D. Anselmi), 3 S, pf, 1855 (Naples, n.d.), F-Pn* (nos.1 and 2);
Christus e Miserere, chorus, eng hn, hn, bn, hp, 1856 (Naples, n.d.);
Dunque del padre ancor, quarta parola di N.S.J.C. sulla croce, 5 solo vv, orch, 1857
Ave Maria, chant, orch, I-VIGsa;
Ave maris stella, T, chorus, orch;
Ave verum corpus, T, T, B, org (Paris, n.d.);
Benigne fac, S, hmn, eng hn, va, vc, b (inc.);
Canzoncine alla vergine;
Confitemini Domino, MEs;
Del ciel regina, T, chorus, pf, Mde Micheli;
Cum sancto spirito;
Domine Deus, 3vv, orch;
Domine, Domine, motettone;
Domine filii, 2 A, orch;
Domine salvum fac;
Dominus a dexteris, chorus;
Eripe me, graduale, A, orch;
Erubescant et reversantur, communio, T, B, 2 va, vc, b;
Et incarnatus est, T, chorus, orch, I-SAsd;
Exurge Domine, graduale, A, 2 va, vc, b;
Gaudeamus omnes in Domine;
Gloria;
Gloria patri, S, A, T, B (inc.);
Iste confessor
Judica me Deus, introit;
Ky, Gl, Cr;
Lauda Jerusalem, T, T, B, chorus, org/orch;
Laudate Dominum, MEs;
Libera me, chorus, in: Zingarelli, Christus e Quoniam;
6 Motettoni pella esposizione del SS Sacramento;
Nisi Dominus;
Non volle offesa, canzoncine alla vergine, chant, pf, Mc;
Redde mihi laetitiam, Miserere e Versetto, chorus;
Responsori pel Mercoldi Santo, A, T, B, chorus, ob, 2 va, vc, b;
Rogazione, S, A, T, B;
Saluto alla SS vergine, S, B, pf (Naples, n.d.);
Tecum principum (inc.);
Tota pulchra es;
Veni sponsa Christe, 4 solo vv, chorus, orch, Mc, Nf;
Virgam virtutis, T, B, orch
12 Cr, 2 Dixit, 3 Dixit Dominus, 4 Domine e Dixit, 3 Gratias agimus, 4 Ky, 3 Laudamus te, 2 Laudate pueri, 2 Litania de Beata Vergine, 13 Mag, 28 masses, 14 motets, 3 Qui tollis, 4 Quoniam, 5 Regina coeli, 4 Salve Maria, 7 Salve Regina, 31 Tantum ergo, 2 TeD, 2 Vespro, 2 Veni creator spiritus

Instrumental:

Orch.:
MSS mainly in I-Nc; many are autographs
20 concs. incl.:
5 concs., fl (ob, cl)/2cl, hn, 1817–?20;
Fl Conc., no.1, E, op.49, 1813, arr. fl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1978), no.2, e, op.57, 1814 (ed. A. Girard, Milan, 1973), no.4, G, 1816, no.6, D, 1817 (Naples, 1817), arr. fl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1983);
Cl Conc., no.1, e, op.76, 1815, arr. cl, pf (ed. G.C. Ballola, Milan, 1975), no.2, B, op.101, arr. cl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1988);
Vn Conc., G, 1815;
Ob Conc., 1816;
Hn Conc., C, arr. hn, pf (ed. E. Leloir, Milan, 1972)

c60 sinfonias and fantasias incl.:
Sinfonia caratteristica spagnuola no.1, 1826 (ov. to I due Figaro);
Sinfonia caratteristica spagnuole no.2 (ov. to Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio) (Milan, n.d.);
Sinfonia caratteristica napoletano, ?1830, arr. pf (Milan, 1832), rev. 1841;
Fantasia (sinfonia) funebre, 1835 (Novara/Milan, 1844; ed. R. Longyear, New York, 1983);
Il zampognaro napoletano, 1841 (Milan, n.d.);
Sinfonia su motivi dello Stabat Mater di Rossini, 1843 (Milan, 1844);
La schiava saracena, sinfonia caratteristica no.1, 1848, rev. as Il campo dei crociati, 1850;
L’aurora, sinfonia caratteristica no.2, c1850/60;
Il lamento dell’arabo, sinfonia caratteristica no.3, c1850/60;
La religione, sinfonia caratteristica no.4, c1850/60;
Ricordi di Donizetti, sinfonia caratteristica no.5;
Sinfonia sulla 2a caratteristica napoletana, sinfonia caratteristica no.6, c1850/60;
La rimembranza, c1849;
Omaggio a Bellini, 1860, arr. pf (Milan, 1861);
Sinfonia fantastica, c1860 (Milan, n.d.);
L’amore, 1861;
Garibaldi, 1861, arr. pf (Milan, n.d.);
Il lamento del bardo, 1862 (Milan, n.d.);
Insurrezione Polacca, 1863;
Sinfonia a Rossini, 1864, arr. pf (Milan, n.d.);
La caccia, 1865;
Sacro e profano, 1866;
Omaggio a Pacini, 1868, arr. pf (Milan, n.d.);
Omaggio a Rossini, 1868, arr. pf (Milan, n.d.);
Sinfonia marcia, 1869

Other works incl.:
Il giuramento, divertimento/mazurka;
3 divertimenti, 1848;
La caccia, gran marcia militare, 1863;
Passo doppio, 1863;
Polka-marcia, 1863;
Dolori e gioie, valzer fantastico, 1865;
La melancolia, mazurka di concerto, red. (Milan, 1865);
La danza, valzer di concerto, 1870;
Gran marcia per il re di Greca;
La passione, serenata caratteristica spagnuola;
Il telegrafo elettrico, capriccio, arr. pf (Naples, n.d.);
more than 15 other variations, romanze, capriccios

Chbr.:
MSS mainly in I-Nc; many are autographs
17 qts incl.:
3 Qt, fl, cl, hn, bn, op.50, 1813;
Qt, fl, vn, va, vc, op.53, 1813 (ed. G.L. Petrucci, Padua, 1988);
8 other works for 4 insts incl.:
Aria con variazioni, La ci darem la mano, fl, vn, va, vc;
3 melodie, 1859 (Milan, n.d.; ed. P. Spada, Rome, 1988);
Cavatina, fl, vn, va, b;
La serenata (f), fl, eng hn, vc, pf/hp;
Notturno, E , 2 cl, hn, bn

9 trios incl.: no.1, 2 fl, bn (ed. G.L. Petrucci, Padua, 1988);
other works for 3 insts: 3 serenate, 3 fl (Milan, 1825);
Duetto nell orat Mosé in Egitto (Rossini), 2 fl, vc (Naples, 1818);
Fantasia sull’opera Franceso Donato, fl, vn, pf

35 works for 2 insts incl.:
3 Sonate (C, F, D), fl, fl/vn (Naples, c1817);
6 divertimenti facile, fl, fl/vn (Naples, 1818);
3 duetti concertanti, 2 fl (Naples, 1819);
5 sets of Pezzi scelti, 2 fl [on themes from various operas] (Naples, 1819–21);
Elegia (d), vc, pf (Milan, 1865; ed. P. Spada, Rome, 1985);
4 Cavatinas, cl/bn, pf [on themes from operas by Mercadante];
fantasias, romanze

Solo insts:
3 Arie variate (Rossini, Carafa, Mozart), fl (Naples, 1818);
3 Arie variate (Rossin, Paer, Rossini), fl (Naples, 1818);
4 Arie variate (Rossini), fl (Naples, 1819;
arias 1–10, ed. G.L. Petrucci, Padua, n.d.);
Potpourri (dall’opera Elise e Claudio), fl (Milan, 1822);
12 Variazioni (sul coro nell’opera Elisa e Claudio), fl (Milan, 1823);
20 Capricci, fl (ed. A. Piguet, Leipzig, 1910);
14 works for pf incl.: Il riposo, melodia, 1845;
Scherzo, 1853;
Andante, 1862; Marcia;
6 polkas (Naples, n.d.);
2 polka-mazurkas (Naples, n.d.);
Valtz originale (Novara, n.d.)

Pedagogical:
[7] Esercizi di canto con aggiunti di vari [9] solfeggi (Vienna, 1829);
70 vocalizzi, v, pf (Milan, 1830);
3 pezzi di concorso, 1850–61;
Melodie preparatorie al canto drammatico, v, pf, 1859 (Naples, n.d.; ed. P. Pisa, Lucca, 1991);
studies, fugues, solfeggi

Font: En català: Saverio Mercadante (1795-1870) - En castellano: Saverio Mercadante (1795-1870) - In english: Saverio Mercadante (1795-1870) - Altres: Saverio Mercadante (1795-1870)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'extraordinària fama de Mercadante durant la seva vida va decaure pocs anys després de la seva mort, oblidat completament de qualsevol repertori europeu fins ben entrat el segle XX. I això fou degut a què sovint se'l va jutjar com a compositor comercial, és a dir, que va procurar més l'aprovació mercantil de les seves obres i no tant la qualitat pròpiament de les mateixes. En tos cas, no hem de perdre de vista, en última instància, que l'època en la que Mercadante va treballar va ser més propera conceptualment parlant a la d'un negoci musical que a la d'un propòsit genuïnament artístic. La competència era extrema i Mercadante no només ho sabia sinó que ho va viure en carn pròpia condicionant les característiques, formes i estètica de les seves obres, potser més pensades per agradar a les demandes del públic del seu temps que no pas per cercar l'excel·lència. Els antecedents musicals de Mercadante es situen a l'entorn de Zingarelli, un mestre de mestres avui dia injustament devaluat. Els principis de Zingarelli es van definir essencialment en base a un precepte indispensable, la prioritat de la melodia per damunt de l'harmonia o el contrapunt. Mercadante va heretar aquesta recepta construint-se un repertori on la melodia hi va tenir un pes ponderant i fins i tot condicionant l'elecció, en el cas d'òperes, del text. De fet a l'hora de compondre ho feia en dues etapes, una primera en què elaborava la totalitat de la línia melòdica principal i una segona en què harmonitzava i orquestrava la melodia.

I si bé pocs ho saben encara, Mercadante va ser considerablement prolífic pel que fa a composició de música religiosa la qual malviu en l'oblit si bé en els darrers anys s'han publicat mitja dotzena d'edicions que en parlen. Precisament, avui recuperarem una d'elles focalitzada a l'entorn de la seva Missa en Si bemoll major per a cor, dos tenors, baríton i orgue. De data desconeguda, és probable que l'escrivís a l'entorn del 1840 i amb el mirall posat a l'essència operística contemporània, propera a Zingarelli i amb absència d'una polifonia excessivament complexa. Estil bel cantista, en una obra construïda en base a la melodia i que es presenta en tres moviments, tots ells introduïts per l'orgue. Un Kyrie inicial que immediatament ens enllaçarà amb la meravellosa Messe brève No. 5 aux séminaires de Charles Gounod on caldria preguntar-se qui va copiar el Kyrie de qui, perquè les similituds són evidents. El Gloria ja parteix d'un paradigma clarament operístic, proper en aquest cas a la Missa de Gloria de Donizetti o fins i tot a la Missa de Milano de Rossini. El Credo final, extens i també operístic, destaca per un final melòdicament festiu i solemne. I potser molts de vosaltres us preguntareu per què Mercadante va utilitzar l'orgue i no l'orquestra com a acompanyament. Això es va deure al context de l'època en què per nombroses esglésies era sensiblement més assequible econòmicament contractar veus i organista que fer-ho amb l'afegit de grans grups d'instrumentistes. En definitiva, una relíquia musical de Mercadante, amb una interpretació vocal millorable sens dubte, però que ens ajudarà a dimensionar un espai i un temps inherentment italià i en què la música religiosa va sentir-se còmode, si més no durant un temps, amb la festa del teatre!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Enrico Zanovello (organ); Ensemble Coenobium Vocale; Maria Del Bianco
RECICLASSICAT: MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870)
TACTUS: Mercadante - Musica Sacra

IMSLP: Saverio Mercadante (1795-1870)

CPDL: Saverio Mercadante (1795-1870)

SPOTIFY: Mercadante - Musica Sacra

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FRÜHLING, Carl (1868-1937) - Trio for Clarinet, Cello and Piano, Op.40

Obra de Marianne von Werefkin (1860-1938), pintora russa (1)

- Recordatori de Carl Frühling -

En el dia de la celebració del seu 147è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Marianne von Werefkin [Марианна Владимировна Верёвкина] (Tula, el 10 de setembre de 1860 - Ascona, 6 de febrer de 1938) va ser una pintora russa. Filla d'un militar pertanyent a la vella noblesa russa, va estudiar amb el pintor Ilya Repin, un dels principals pintors realistes de la Rússia del seu temps. No obstant això, el 1888 es va accidentar la mà dreta mentre caçava i va haver d'interrompre la seva carrera artística. La perseverança que posteriorment va procurar en la seva rehabilitació va donar bons resultats i es va arribar a especialitzar en pintura realista fins el punt que anys més tard va rebre distincions i l'etiqueta de "la Rembrandt russa." El 1892 Von Werefkin va conèixer el pintor Alexej von Jawlensky. Fascinada pel seu art, es va traslladar amb ell a Munich i es van casar. Allà va fundar el grup 'Lukasbruderschaft' on també n'era membre Wasili Kandinsky. El 1906 i després d'uns anys de silenci artístic, va reprendre la seva activitat mostrant una marcada influència d'Edvard Munch. Poc després van treballar, ella i el seu marit, amb Kandinsky i Gabrielle Münter amb qui van formar un nou grup de treball per nom 'Neue Kunstlervereinigung München'. Durant la Primera Guerra Mundial, Von Werefkin i Jawlensky es van instal·lar a Suïssa abans de separar-se oficialment el 1921. Com a pintora, va destacar per l'aportació al moviment expressionista alemany i a banda de la seva extensa producció plàstica, va destacar per la seva capacitat per aglutinar artistes amb interessos comuns. Va morir a Ascona el febrer de 1938.

Font: En català: No disponible - En castellano: Marianne von Werefkin (1860-1938) - In english: Marianne von Werefkin (1860-1938) - Altres: Marianne von Werefkin (1860-1938)

---

Parlem de Música...

Carl Frühling (Lemberg [ara L'viv], 28 de novembre de 1868 - Wien, 25 de novembre de 1937) va ser un pianista i compositor austríac. Va estudiar piano amb Anton Door i composició, contrapunt i història de la música amb Franz Krenn a la Gesellschaft für Musikfreunde (1887-1889), on va ser guardonat el 1889 amb el premi Franz Liszt. Durant molts anys va gaudir d'una carrera com a acompanyant d'alguns dels solistes instrumentals més importants com Pablo Sarasate, Bronislav Huberman i Leo Slezak. També va exercir com a pianista al Rosé Quartet, en aquell temps el primer quartet de corda de Viena. Degut a la Primera Guerra Mundial i als seus efectes catastròfics a Àustria i Viena, la seva carrera va acabar prematurament fet que va motivar el seu ràpid oblit. Va compondre en la majoria dels gèneres i va deixar diverses composicions de música orquestral, de cambra i obra vocal. Va morir en la pobresa a Viena el novembre de 1937.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular i religiosa:

Choral:
Grosse Messe, G, op.6;
Cant. (A. Silesius), op.54, solo vv, mixed chorus, org;
3 Sinnsprüche (Assim Agha), op.62, mixed chorus;
Lied der Eintagsfliegen (C. Schneller), op.63, female vv, pf 4 hands;
Am Strome, op.67, male vv;
2 Lieder im Volkston, op.68, mixed chorus;
Brudergruss, op.73, male vv;
Matt giesst der Mond, op.74, mixed chorus;
other works for mixed chorus (opp.77, 89, 91, 93, 102) and male vv (opp.80, 83, 86, 106)

Solo vocal:
Der Landsturm (M. Marton), op.39, 1v, orch;
3 Gesänge nach altjapansichen Gedichten, op.47, 1v, orch;
Gesang Buddhas, op.59, Bar, wind orch;
2 Gesänge, op.70, T, orch;
5 Lieder, 1v, orch;
many lieder, 1v, pf

Instrumental:

Orch:
Pf Conc., op.12;
Festmarsch, op.23;
Scènes de ballet, op.34;
Suite, F, op.36, str;
Fantasie, op.55, fl, orch;
Heitere Ouvertüre, op.75;
Miniaturen, suite, op.78;
Humoreske, op.87

Chbr:
Sonata, op.22, vc, pf;
Str Qt, E , op.25;
Pf Qnt, f , op.30;
Pf Trio, E , op.32;
Pf Qnt, D, op.35;
Trio, a, op.40, cl, vc, pf;
Duettino, op.57, 2 fl;
Rondo, op.66, fl, pf

Pf:
Lucie, mazurka, op.1;
La piquante, polka française, op.5;
Mazurka brillante, op.11;
Serenade, op.13;
Pas des sylphides, waltz, op.14;
5 pièces, opp.15–19;
3 Klavierstücke, op.21;
Konzertwalzer, op.24;
2 Klavierstücke, op.37;
other waltzes

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Carl Frühling (1868-1937) - Altres: Carl Frühling (1868-1937)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The exact date of the Trio in a minor, Op.40 is unknown but judging from the opus number, it is thought to have been composed around 1900. Originally for Clarinet, Cello and Piano, Frühling's publisher asked him for a violin part so that the work could be played by a standard piano trio, thus increasing the work's salability. Frühling complied and the trio plays equally well for both ensembles although with a different tonal quality in each. The opening movement Mäßig schnell (Allegro moderato) presents its warm, somewhat sad and graceful themes at a relaxed tempo. The clarinet is often given the bass line, which creates a lush effect. The second movement Anmütig bewegt (Grazioso) has for its first theme an updated, graceful Viennese waltz, followed by a Ländler like melody. A third subject sounds vaguely Russian. The Andante which follows is sad and reflective, the climax being a duet between the cello and clarinet (violin). The finale, Allegro vivace, is rhythmically spirited and playful. Although the trio recalls the style of Brahms and to a lesser extent Wagner, Frühling's own originality is front and center and the work cannot in any sense be styled as imitative. The writing for the clarinet leaves nothing to be desired and as such this trio is truly an essential additoin to the scanty repertoire for this combination. Yet it plays very well as a standard piano trio. A work for the concert hall which will also be treasured by amateurs.

Edition Silvertrust (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Amici Ensemble
AMAZON: FRUHLING, C. - Clarinet Trios

IMSLP: Carl Frühling (1868-1937)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: FRUHLING, C. - Clarinet Trios

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

COZZOLANI, Chiara Margarita (1602-1678) - Salmi a otto, motetti et dialoghi, Op. 3 (1650)

Obra de Luca Giordano (1634-1705), pintor italià (1)

- Recordatori de Chiara Margarita Cozzolani -

En el dia de la celebració del seu 413è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - Nàpols, 12 de gener de 1705) va ser un pintor barroc italià. Conegut amb el nom de "Luca fa Presto" (el Ràpid), per la rapidesa amb que executava les seves obres, va estudiar amb el pintor espanyol José de Ribera, el Espanyoleto, i amb el pintor i arquitecte italià Pietro da Cortona l'estil del qual, conjuntament amb el de Paolo Veronese, va influir en el de Giordano. Va viure i treballar principalment a Nàpols, encara que també va dur a terme importants obres a Florència. Entre els anys 1692 i 1700 va residir a Madrid, on va treballar per Carles II d'Espanya. Va pintar nombrosos quadres, potser uns 5.000. Les característiques principals van ser l'harmonia dels colors, l'encant i la facilitat d'invenció. Entre els seus frescos hi ha els de la cúpula de la Capella Corsini de Florència, Crist expulsant els mercaders del temple (Església de Sant Filippo da Girolami, Nàpols), la Batalla de Sant Quintí i la Presó del de Memoranci (fresc de l'escala del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, Madrid). Entre les seves pintures de cavallet s'inclouen Venus i Mart (Museu del Louvre, París) i el Naixement de sant Joan Baptista (Museu Metropolità d'Art, Nova York). Després de la seva mort va ser desacreditat amb duresa per artistes i crítics, ja que el van considerar responsable de la decadència de la pintura després dels anys esplendorosos d'Espanya. El nou interès que va suscitar l'època barroca a principis del segle XX, va contribuir decisivament a la revaloració del pintor. Va morir a Nàpols el gener de 1705.

Font: En català: Luca Giordano (1634-1705) - En castellano: Luca Giordano (1634-1705) - In english: Luca Giordano (1634-1705) - Altres: Luca Giordano (1634-1705)

---

Parlem de Música...

Chiara Margarita Cozzolani (Milano, 27 de novembre de 1602 - Milano, 4 de maig de 1676 o 20 d'abril de 1678) va ser una cantant i compositora italiana. Filla d'un noble mercant, ben aviat va entrar com a monja al monestir benedictí de Santa Radegonda. El 1620 va oficialitzar el seu càrrec novici i va adoptar el nom religiós de 'Chiara'. Allà va exercir de mestre de capella i va ser directora de dos cors de monges. El 1640 va publicar una primera col·lecció, perduda, de música vocal religiosa. El 1648 va publicar-ne una altra amb motets i des d'aleshores es va convertir en una compositora molt activa publicant gran quantitat de material religiós. Va ser, alhora, una persona activa en la defensa del dret de les monges a interpretar o cantar música, un tema complex en aquell context ja que l'arquebisbe Alfonso Litta volia limitar el servei musical en el monestirs així com el contacte de les monges amb l'exterior. A partir del 1676 va deixar de figurar en els registres del monestir pel qual es dedueix que va morir a Milà en una data situada entre el 1676 i el 1678.

OBRA:

Vocal religiosa:

Primavera di fiori musicali, 1–4vv, bc, op.1 (Milan, 1640), lost; cited in Picinelli, Armellini and Zur Feier des Wohlthätenfestes im berlinischen Gymnasium zum grauen Kloster (Berlin, 1856)
Concerti sacri, 2–4vv, bc, op.2 (Venice, 1642);
O dulcis Jesu, 1649;
1 ed. in Noske, 1992, 2 ed. in Kendrick, 1998
Scherzi di sacra melodia, 1v, bc lost, op.3 (Venice, 1648), ed. in Kendrick, 1998
Salmi à otto … motetti et dialoghi, 2–8vv, bc, op.3 [sic], (Venice, 1650);
1 ed. in Noske, 1992, 2 ed. in Kendrick, 1998
No, no no che mare, aria, lost

Font: En català: No disponible - En castellano: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678) - In english: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678) - Altres: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa un bon temps que de forma lenta però infatigable, anem explorant una realitat principalment circumscrita al nord d'Itàlia, geogràficament a l'entorn de Milà, i a on sorprenentment, i en un temps comprès entre els segles XVI i XVII, hi podem escoltar el ressò deliciós d'unes peculiars mestres musicals, les monges. Perquè de forma efectiva, i prèviament en nom de Cesis, Aleotti o Leonarda, avui recuperarem, novament, la veu d'una d'elles, i probablement la més important i destacada d'aquesta singular història musical. Chiara Margarita Cozzolani va ser la monja més prominent i prolífica de la dotzena llarga de compositores que van viure en un context de clausura. Nascuda en el sí d'una família noble i benestant, el noviciat era un destí comú en moltes noies de l'època ja que l'església sovint oferia una protecció i per extensió una relativa comoditat en un temps en què la vida era tant incerta com inestable. Per tant, la família de Cozzolani la va induir a la clausura, no sabem ben bé amb quina idea, però en qualsevol cas ella va saber pertinentment aprofitar-ho per a construir-se el seu univers musical. Reclosa a Santa Radegonda, adjacent al preciós Duomo de Milà va ser també, i a banda de compositora, la directora d'un parell de cors de veus femenines, evidentment, del monestir. Va ser allà on va publicar fins a quatre grans col·leccions musicals per nom Primavera di fiori musicali (1640, perduda), Concerti Sacri (1642), Scherzi di sacra melodia (1648) i Salmi, Op. 3 (1650). Explorar-les tant des d'una visió musical com des d'una perspectiva teòrica ens demostren que Cozzolani va tenir una extraordinària habilitat tant per l'escriptura instrumental, recordem que els monestirs limitaven considerablement l'ús d'instrumentació, com per la composició vocal. I d'alguna forma Cozzolani va rebre influències, evidents, de Monteverdi ja que les similituds amb les línies vocals del geni de Cremona són marcades però també hi escoltarem la veu pròpia d'autors com Rovetta o Merula. Els exemples vocals recuperats del seu Salmi a otto, motetti et dialoghi, Op. 3 (1650) no tan sols són un testimoni sumptuós i esplèndid en tota la seva dimensió d'un art sublim sinó que són una relíquia d'altíssim valor pel que representen, per la seva singularitat i per la seva apassionant història... la d'unes monges immortalitzades gràcies, decisivament, a la seva música meravellosa!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Artemisia
TACTUS: COZZOLANI, C.M. - Salmi a otto … motetti et dialoghi, Op. 3

IMSLP: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: COZZOLANI, C.M. - Salmi a otto … motetti et dialoghi, Op. 3

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!