divendres, 27 de novembre del 2015

COZZOLANI, Chiara Margarita (1602-1678) - Salmi a otto, motetti et dialoghi, Op. 3 (1650)

Luca Giordano, called Fa Presto - The Holy Family with Putti making birdcages in a landscape
Obra de Luca Giordano (1634-1705), pintor italià (1)



- Recordatori de Chiara Margarita Cozzolani -
En el dia de la celebració del seu 413è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - Nàpols, 12 de gener de 1705) va ser un pintor barroc italià. Conegut amb el nom de "Luca fa Presto" (el Ràpid), per la rapidesa amb que executava les seves obres, va estudiar amb el pintor espanyol José de Riberael Espanyoleto, i amb el pintor i arquitecte italià Pietro da Cortona l'estil del qual, conjuntament amb el de Paolo Veronese, va influir en el de Giordano. Va viure i treballar principalment a Nàpols, encara que també va dur a terme importants obres a Florència. Entre els anys 1692 i 1700 va residir a Madrid, on va treballar per Carles II d'Espanya. Va pintar nombrosos quadres, potser uns 5.000. Les característiques principals van ser l'harmonia dels colors, l'encant i la facilitat d'invenció. Entre els seus frescos hi ha els de la cúpula de la Capella Corsini de Florència, Crist expulsant els mercaders del temple (Església de Sant Filippo da Girolami, Nàpols), la Batalla de Sant Quintí i la Presó del de Memoranci (fresc de l'escala del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, Madrid). Entre les seves pintures de cavallet s'inclouen Venus i Mart (Museu del Louvre, París) i el Naixement de sant Joan Baptista (Museu Metropolità d'Art, Nova York). Després de la seva mort va ser desacreditat amb duresa per artistes i crítics, ja que el van considerar responsable de la decadència de la pintura després dels anys esplendorosos d'Espanya. El nou interès que va suscitar l'època barroca a principis del segle XX, va contribuir decisivament a la revaloració del pintor. Va morir a Nàpols el gener de 1705.

Font: En català: Luca Giordano (1634-1705) En castellano: Luca Giordano (1634-1705) In english: Luca Giordano (1634-1705) - Altres: Luca Giordano (1634-1705)



Parlem de Música...

Chiara Margarita Cozzolani (Milano, 27 de novembre de 1602 - Milano, 4 de maig de 1676 o 20 d'abril de 1678) va ser una cantant i compositora italiana. Filla d'un noble mercant, ben aviat va entrar com a monja al monestir benedictí de Santa Radegonda. El 1620 va oficialitzar el seu càrrec novici i va adoptar el nom religiós de 'Chiara'. Allà va exercir de mestre de capella i va ser directora de dos cors de monges. El 1640 va publicar una primera col·lecció, perduda, de música vocal religiosa. El 1648 va publicar-ne una altra amb motets i des d'aleshores es va convertir en una compositora molt activa publicant gran quantitat de material religiós. Va ser, alhora, una persona activa en la defensa del dret de les monges a interpretar o cantar música, un tema complex en aquell context ja que l'arquebisbe Alfonso Litta volia limitar el servei musical en el monestirs així com el contacte de les monges amb l'exterior. A partir del 1676 va deixar de figurar en els registres del monestir pel qual es dedueix que va morir a Milà en una data situada entre el 1676 i el 1678.

OBRA:

Vocal religiosa:

Primavera di fiori musicali, 1–4vv, bc, op.1 (Milan, 1640), lost; cited in Picinelli, Armellini and Zur Feier des Wohlthätenfestes im berlinischen Gymnasium zum grauen Kloster (Berlin, 1856)
Concerti sacri, 2–4vv, bc, op.2 (Venice, 1642);
O dulcis Jesu, 1649;
1 ed. in Noske, 1992, 2 ed. in Kendrick, 1998
Scherzi di sacra melodia, 1v, bc lost, op.3 (Venice, 1648), ed. in Kendrick, 1998
Salmi à otto … motetti et dialoghi, 2–8vv, bc, op.3 [sic], (Venice, 1650);
1 ed. in Noske, 1992, 2 ed. in Kendrick, 1998
No, no no che mare, aria, lost

Font: En català: No disponible En castellano: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678) In english: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678) - Altres: Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa un bon temps que de forma lenta però infatigable, anem explorant una realitat principalment circumscrita al nord d'Itàlia, geogràficament a l'entorn de Milà, i a on sorprenentment, i en un temps comprès entre els segles XVI i XVII, hi podem escoltar el ressò deliciós d'unes peculiars mestres musicals, les monges. Perquè de forma efectiva, i prèviament en nom de Cesis, Aleotti o Leonarda, avui recuperarem, novament, la veu d'una d'elles, i probablement la més important i destacada d'aquesta singular història musical. Chiara Margarita Cozzolani va ser la monja més prominent i prolífica de la dotzena llarga de compositores que van viure en un context de clausura. Nascuda en el sí d'una família noble i benestant, el noviciat era un destí comú en moltes noies de l'època ja que l'església sovint oferia una protecció i per extensió una relativa comoditat en un temps en què la vida era tant incerta com inestable. Per tant, la família de Cozzolani la va induir a la clausura, no sabem ben bé amb quina idea, però en qualsevol cas ella va saber pertinentment aprofitar-ho per a construir-se el seu univers musical. Reclosa a Santa Radegonda, adjacent al preciós Duomo de Milà va ser també, i a banda de compositora, la directora d'un parell de cors de veus femenines, evidentment, del monestir. Va ser allà on va publicar fins a quatre grans col·leccions musicals per nom Primavera di fiori musicali (1640, perduda), Concerti Sacri (1642), Scherzi di sacra melodia (1648) i Salmi, Op. 3 (1650). Explorar-les tant des d'una visió musical com des d'una perspectiva teòrica ens demostren que Cozzolani va tenir una extraordinària habilitat tant per l'escriptura instrumental, recordem que els monestirs limitaven considerablement l'ús d'instrumentació, com per la composició vocal. I d'alguna forma Cozzolani va rebre influències, evidents, de Monteverdi ja que les similituds amb les línies vocals del geni de Cremona són marcades però també hi escoltarem la veu pròpia d'autors com Rovetta o Merula. Els exemples vocals recuperats del seu Salmi a otto, motetti et dialoghi, Op. 3 (1650) no tan sols són un testimoni sumptuós i esplèndid en tota la seva dimensió d'un art sublim sinó que són una relíquia d'altíssim valor pel que representen, per la seva singularitat i per la seva apassionant història... la d'unes monges immortalitzades gràcies, decisivament, a la seva música meravellosa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hmmm, delicioso! Muito obrigado, Pau! Salut!

    ResponElimina
  3. Outra pérola, Muito obrigado!

    ResponElimina
  4. Amigo Pau, muchas gracias por las joyas Tactus!!
    Fuerte abrazo
    Milton

    ResponElimina