RIGATTI, Giovanni Antonio (c.1613-1648) - Mass for the Feast of the Purification

Obra de François de Nomé (c.1593-c.1644), pintor francès (1)

- Recordatori de Giovanni Antonio Rigatti -

En el dia de la commemoració del seu 368è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

François de Nomé (Metz, c.1593 - Napoli, c.1644) va ser un pintor francès actiu principalment a Nàpols i identificat amb el nom de Monsù Desiderio. Nascut a Metz en una data desconeguda, ben aviat va abandonar la seva ciutat per a traslladar-se a Roma en companyia del pintor flamenc Balthazar Lauwers. El 1610 es va traslladar a Nàpols on va treballar al taller del pintor Louis Croys per poc després casar-se amb la filla del seu mestre. Pel que sembla, a partir del 1617 va començar el seu treball com a pintor independent amb obres de caràcter religiós si bé ràpidament es va especialitzar en vistes urbanes i ruïnes arquitectòniques de caràcter fantàstic les quals van assolir gran èxit i demanda per un públic divers. Aquests paisatges sovint van presentar característiques impròpies de l'època amb tonalitats obscures i tètriques, formes a vegades surrealistes i paisatges decrèpits i apocalíptics. Es creu va viure a Nàpols la major part de la seva vida per la qual cosa la seva mort, incerta, es va situar en aquesta ciutat a l'entorn del 1644. 

Font: En català: No disponible - En castellano: François de Nomé (c.1593-c.1644) - In english: François de Nomé (c.1593-c.1644) - Altres: François de Nomé (c.1593-c.1644)

---

Parlem de Música...

Giovanni Antonio Rigatti (Venezia?, c.1613 - Venezia, 24 d'octubre de 1648) va ser un cantant i compositor italià. El 1621 va entrar com a cantant del cor de San Marco a Venècia per més tard rebre formació al Seminari Patriarcal. Des del 1635 fins el març de 1637 va ser mestre de capella a la Cattedrale di Santa Maria Maggiore d'Udine on havia substituït a Orindio Bartolini. A partir de l'agost de 1639 va ser nomenat maestro d'organo e musica alle figliole a l'Ospedale dei Mendicati de Venècia. A partir del 1642 va començar. també, a donar classes a l'Ospedale degli Incurabili. Allà va tenir nombrosos alumnes entre els que van destacar Francesco Lucio. El 1642 va ser nomenat capellà al servei de Gian Francesco Morosini, patriarca de Venècia i procurador de San Marco. Poc després va morir a Venècia l'octubre de 1648.

OBRA:

Vocal secular:

Musiche concertate cioe madrigali, 2–4vv, bc, libro I, op.2 (1636); 1 duet ed. in Whenham
Musiche diverse, 1v, bc (1641) [incl. 1 dialogue, 2vv]

Vocal religiosa:

Primo parto de motetti, 2–4vv, con alcune cantilene, con suoi ripieni ad lib (1634)
Messa e salmi parte concertati, 3–8vv, 2 vn, other insts ad lib, e parte, 5vv (1640)
Messa e salmi ariosi, 3vv, concertati e parte con li ripieni ad lib (2/1643)
Motetti, 1v, bc (1643)
Salmi diversi di Compieta … 1–4vv, parte con istromenti e parte senza, con tutte le antiphone dell’anno (1646)
Motetti, 1v, bc (org/hpd/theorbo/other inst), libro II (1647)
Motetti, 2–3vv, con una messa breve (1647)
Musiche diverse, 2vv, bc (1647)
Messa e salmi, 3vv, con 2 vn, 4 parti di ripieno ad lib, libro II (1648)
2 ps repr. in 16464; 1 mass repr. in 16711
12 motets in 16464, 16491, 16531, 16593, S-Uu, F-Pn; other motets in USSR-KA; 1 mass in S-Uu; 2 ps in D-W, PL-WRu

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Antonio Rigatti (c.1613-1648) - Altres: Giovanni Antonio Rigatti (c.1613-1648)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The high esteem in which he was held at Udine while still in his early twenties is entirely consistent with his being, together with men such as Giovanni Rovetta and Gasparo Casati, one of the outstanding Italian composers of church music working in the 1630s and 40s. Nine of his eleven surviving collections are of church music: two books of solo motets, three of small-scale concertato motets (one including a messa breve) and no fewer than four of psalm settings (three including a mass each). Most of this music includes parts for obbligato instruments, usually violins, and much of it is adaptable, either to an intimate chamber-like medium with solo voices and perhaps violins, or to grander occasions by the addition of a ripieno chorus and sometimes extra instruments. The 1640 Messa e salmi, dedicated to the Emperor Ferdinand III, is the most impressive collection. It maintains a consistently high level of invention and rivals Monteverdi’s Selva morale of the same year in its comprehensive range of contents: one mass and several psalms in the grand concertato manner, psalms for smaller combinations of voices and instruments, and others marked ‘da cappella’ (denoting not the stile antico but the absence of soloists and the instrumental doubling of voices). No matter how grand a texture he was writing for, Rigatti as a monodist was always capable of gracing his music with delightful, memorable melodies, vocal or instrumental (his violin ritornellos are often most attractive). This talent can be seen at its best in the second setting of Nisi Dominus (for SSB, two violins and continuo) in the 1640 volume. 

It is built almost entirely on a descending four-note ground bass (cf the love duet at the end of Monteverdi’s L’incoronazione di Poppea). Its quite romantic expressiveness derives not only from the incredibly varied melodic writing over the anchoring bass, but also from the many tempo and dynamic changes specified by Rigatti himself and integral to his personal style – such markings are often found in his works. His church music is as inventive in other ways, for example in its coherent musical structures involving refrains, ritornellos and ground basses, in the occasional use of fugal exposition and in the often dramatic word-painting, which led him to introduce a ‘toccata da guerra’ in the stile concitato into the ‘Fecit potentiam’ verse of the Magnificat in the 1640 volume. His small-scale Compline setting of 1646, probably written for the Patriarchal household, contains some of his finest music, including a setting of the psalm Cum invocarem for alto and four strings, which is remarkable not only for its length and the virtuosity required of the singer, but also for the expressive word-setting and sense of structure. Ground basses are found too in the secular monodies of 1641; this volume also includes three cantatas – two examples of the now increasingly old-fashioned strophic-bass cantata and one of the new kind of chamber cantata in several contrasting sections, to words from Guarini’s Il pastor fido. The madrigals of 1636, many of which probably date from his late teens, are Monteverdian in manner and include luscious duets, a canzonetta and a piece using the romanesca bass. They demonstrate his melodic gift and talent for expressive word-setting, especially in the trio Ecco che pur baciate, and show clearly why even in his early twenties he was known in Udine as one of the finest musicians of the Veneto.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Vancouver Cantata Singers; James Fankhauser
AMAZON: A 1640 Venetian Mass

IMSLP: Giovanni Antonio Rigatti (c.1613-1648)

CPDL: Giovanni Antonio Rigatti (c.1613-1648)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LECLAIR, Jean-Marie (1697-1764) - Concertos Op.7 (1737)

Obra de Nikolaas Verkolje (1673-1746), pintor holandès (1)

- Recordatori de Jean-Marie Leclair -

En el dia de la commemoració del seu 252è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Nicolaas Verkolje (Delft, 11 d'abril de 1673 - Amsterdam, 21 de gener de 1746) va ser un pintor holandès. Segons l'historiador Houbraken, va ser fill del pintor Jan Verkolje amb qui es va formar inicialment. Quan el seu pare va morir el 1693 es va traslladar amb la seva família a Amsterdam on ràpidament es va convertir en un pintor sol·licitat en temàtica de gènere i d'història. A la capital holandesa es va casar i va realitzar la majoria del seu treball format per un centenar d'obres. Va treballar com a professor amb nombrosos alumnes entre els que van destacar Jan Matthias Kok, Jan Maurits Quinkhard i Arnout Rentinck. També va ser conegut pel retrat que va fer del pintor Gabriel Metsu. Tot i patir diverses malalties al llarg de la seva existència, va viure fins els 72 anys morint a Amsterdam el gener de 1746. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Nikolaas Verkolje (1673-1746) - Altres: Nikolaas Verkolje (1673-1746)

---

Parlem de Música...

Jean-Marie Leclair (Lyons, 10 de maig de 1697 - Paris, 22 d'octubre de 1764) va ser un violinista i compositor francès considerat el fundador de l'Escola de Violí Francesa. Sabater en els seus inicis, a més de coreògraf i ballarí, l'aparició el 1723 del seu "Primer llibre de Sonates per a violí" va determinar de l'esdevenir de la seva brillant carrera. El 1728 va debutar com a virtuós del violí al Concert Spirituel de París, aconseguint un èxit rotund. Aquest mateix any va publicar el seu "Segon llibre de Sonates per a violí". Violinista del rei Lluís XV el 1734, any de publicació del seu "Tercer llibre de Sonates per a violí", Leclair era ja considerat una de les figures preeminents de la història del violí francès. Aquell any va iniciar una sèrie de viatges per Europa i el 1738 va publicar el "Quart llibre de Sonates per a violí". El 1746 va publicar la que seria la seva única òpera, Scylla et Glaucus propera a l'estil de Rameau. Leclair, figura transcendent en l'escena musical del seu temps, va suposar la superació del virtuosisme previ practicat a França per compositors com Bouvard i Francoeur, entre d'altres, adquirint el violí, amb la seva força, la maduresa tècnica, bé que sobre pressupostos sistemàtics abans inexistents, de pur intuïtius. La tècnica de Leclair, amb no poques reminiscències de l'art italià, del qual va mantenir l'inconfusible sentit melòdic procedent de Corelli, a qui admirava profundament, pren de l'estil francès la regularitat de la seva harmonia i l'equilibri en la forma. Compositor molt fèrtil, va deixar així mateix concerts, obertures, sonates per a dos violins i altres obres menors. Les seves obres per a flauta i baix continu, com la Deuxième Recreation de musique Op. 8, o les Sonates Op. 9, figuren entre les pàgines més notables produïdes a la França del segle XVIII dedicades a l'instrument. Leclair, que va passar els últims anys immers ens fosques dificultats, va morir assassinat probablement pel seu nebot Guillaume-François Vial, el 23 d'octubre de 1764 a la porta de casa seva.

OBRA:

all published in Paris
op.
[1] Premier livre de sonates (a, C, B , D, A, e, F, G, A, D, B , b), vn, bc (1723/R), 2 also for fl; ed. in RRMBE, lxxvii (1995)
[2] Second livre de sonates (e, F, C, A, G, D, B , D, E, c, b, g), vn, bc (c1728/R), 5 also for fl; ed. in RRMBE, lvii (1988)
3 Sonates (G, A, C, F, e, D), 2 vn/tr viols (1730/R); ed. M. Pincherle (Paris, 1924); ed. S. Beck (New York, 1946); ed. Rost (Locarno, Wilhelmshaven and Amsterdam, 1963)
4 Sonates en trio (d, B , d, F, g, A), 2 vn, bc (c1731–3); ed. M. Pincherle (Paris, 1922)
5 Troisième livre de sonates (A, F, e, B , b, c, a, D, E, C, g, G), vn, bc (1734/R); ed. in RRMBE, iv–v (1968–9)
6 Première recréation de musique d’une exécution facile (D), 2 vn, bc (1736/R) [suite with ov.]; ed. H. Ruf (Kassel, 1976)
7 6 concertos (d, D, C, F, a, A), vn, str, bc (1737), no.3 for fl/ob, str, bc
8 Deuxième recréation de musique d’une execution facile (g), 2 rec/vn, bc (c1737) [suite with ov.]; ed. H. Ruf (Kassel, 1967)
9 Quatrième livre de sonates (A, e, D, A, a, D, G, C, E , f, g, G), vn, bc (1743/R), 2 also for fl; 6 pubd as op.1 (London, c1755); ed. in RRMBE, x–xi (1969–72)
10 6 concertos (B , A, D, F, e, g), vn, str, bc (1745)
11 Scylla et Glaucus (opéra tragédie, prol, 5, d'Albaret), Paris, Académie Royale de Musique, 4 Oct 1746, MS with autograph corrections, F-Po; score pubd (1746); rev. Lyons, Concert de l’Académie des Beaux-Arts, c1755, see Vallas
12 Second livre de sonates (b, E, D, A, g, B ), 2 vn/tr viols (c1747–9/R); ed. M. Pincherle (Paris, 1950)
13 [3] Ouvertures et [3] sonates en trio (G, D, D, b, A, g), 2 vn, bc (1753/R); ov. no.3 is arr ov. to 1746 Scylla et Glaucus; sonata no.1 is arr. op.2 no.8; no.2 is arr. op.1 no.12; no.3 is arr. op.2 no.12
[14] Trio (A), 2 vn, bc (1766), posth. [suite with ov.]; ov. is ?arr. ov. to c1755 Scylla et Glaucus; 2nd movt arr. from op.9 no.11; 3rd movt arr. from prol to Scylla et Glaucus; 4th movt arr. from op.5 no.4

Font: En català: Jean-Marie Leclair (1697-1764) - En castellano: Jean-Marie Leclair (1697-1764) - In english: Jean-Marie Leclair (1697-1764) - Altres: Jean-Marie Leclair (1697-1764) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

We may not instantly associate the solo concerto with French baroque music. It came into existence in Italy around 1700 and was then developed by Vivaldi. His concertos set the standard which was soon to be followed by composers across Europe. They also went down well with audiences. In the 1720s even the French fell for them, after years of resistance to anything Italian. Vivaldi's concertos, and especially his Four Seasons, were regularly performed at the Concert Spirituel, the main institution of public concerts in Paris. There Jean-Marie Leclair also frequently appeared to play his sonatas. His various collections show an increase of Italian influence. Leclair had started his career as a dancer. In 1722 he acted in this capacity in Turin. This was a turning point in his life. He met the then famous violinist Giovanni Battista Somis who may have stimulated Leclair into develop his skills as a violinist. He did so with great success and soon was celebrated as one of the greatest violinists of his time. His fame spread across Europe and he played, for instance, in Germany and the Netherlands. He lived for some years in The Hague, where he was in close contact to the court of the House of Orange. Here he may also have renewed his friendship with his Italian colleague Pietro Antonio Locatelli who at the time lived in Amsterdam. The strong Italian flavour in Leclair's violin concertos may well be due to Locatelli's influence. Some of the solos in the concertos op. 7 show some similarity with the capriccios which Locatelli included in his violin concertos op. 3, L'arte del violino. In order to become a better composer Leclair took lessons from André Chéron, a harpsichordist who regularly accompanied him at the Concert Spirituel. In the dedication of his op. 7, published in 1737, Leclair specifically mentioned Chéron saying that "if any beauty may be found in this work, I credit it to the expert lessons I received from you". These "expert lessons" included harmony and counterpoint. The result was that Leclair wasn't only celebrated as a virtuoso violinist but also ranked among the best composers of his time.

Johan van Veen (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Karl Kaiser (flute); Christine Busch (violin); Camerata Köln
RECICLASSICAT: LECLAIR, Jean-Marie (1697-1764)
AMAZON: LECLAIR, J.M. - Concertos Op 7

IMSLP: Jean-Marie Leclair (1697-1764)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: LECLAIR, J.M. - Concertos Op 7



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

AHNFELT, Oscar (1813-1882) - Andeliga Sånger

Obra de Vilhelm Hammershøi (1864-1916), pintor danès (1)

- Recordatori d'Oscar Ahnfelt -

En el dia de la commemoració del seu 134è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Vilhelm Hammershøi (Kobenhavn, 15 de maig de 1864 - Kobenhavn, 13 de febrer de 1916) va ser un pintor danès. Fill de Christian Hammershøi, un comerciant adinerat, i de Frederikke, va iniciar als 8 anys les classes de dibuix i pintura. El 1879 va entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cophenaguen i, entre els anys 1883 i 1885, va estudiar amb Peder Severin Krøyer a l'Escola d'Estudis Lliures, que havia obert l'any anterior en confrontació al conservadorisme acadèmic. Malgrat la dualitat d'estudis que va rebre l'estil del jove Hammershøi va desconcertar inicialment als seus mestres que van considerar la seva pintura, en termes generals, d'estranya. El 1885 va debutar amb Retrat d'una jove a l'Exposició de Primavera de Charlottenbotrg, sent la seva primera obra de grans dimensions, i que anticipava els principals trets de la seva posterior obra tant característica. Hammershøi no va guanyar el premi, però va causar gran impacte fins el punt que un grup d'artistes associats amb l'Escola d'Estudis Lliures va signar una carta dirigida a l'Acadèmia en protesta per la decisió de no atorgar-li el premi. El juny de 1891 es va casar amb Anada Ilsted, germana d'un amic i company de professió. A partir d'aleshores, la seva dona va aparèixer recurrentment en la seva obra. La parella va iniciar una gira per Europa, visitant els principals centres artístics si bé Hammershøi no es va interessar pels moviments artístics del moment sinó que va sentir admiració per l'art del passat. "He viatjat a París per veure molt i aprendre alguna cosa. Però crec que aprendré més de l'art antic que del nou" va afirmar Hammershøi en una carta a la seva mare (París, 1891). A Londres va viure captivat per l'omnipresent boira, sent potser l'origen de la boirina amb què va caracteritzar molts dels seus quadres. I si bé va realitzar alguns paisatges, la seva pintura es va fer famosa principalment pels seus interiors, d'atmosfera singular, per moments depriment i única. Va morir a Copenhaguen el febrer de 1916.

Font: En català: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) - En castellano: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) - In english: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) - Altres: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) 

---

Parlem de Música...

Oscar Ahnfelt (Gullarp, 21 de maig de 1813 - Karlshamn, 22 d'octubre de 1882) va ser un cantant i compositor suec. Fill de vicari, als 14 anys es va traslladar juntament amb la seva família a Lund. Allà va rebre formació en teologia amb la idea de ser sacerdot si bé amb el temps va orientar la seva carrera vers la música. El 1840 es va traslladar a Estocolm on va rebre classes a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Paral·lelament, va començar a donar recitals de guitarra així com a impartir classes particulars. El 1841 va organitzar unes reunions que van motivar la intervenció del rei Karl XV qui, després d'escoltar-lo, el va contractar per a la seva cort. A partir d'aquí va seguir viatjant per Suècia i el seu entorn tot posant música a centenars d'himnes i cançons moltes de les quals van ser escrites per Lina Sandell, amb qui va col·laborar estretament al llarg de la seva vida. El 1851 es va traslladar, juntament amb la seva esposa Clara Ahnfelt, a Karlshamn, ciutat on hi va morir l'octubre de 1882. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Oscar Ahnfelt (1813-1882) - Altres: Oscar Ahnfelt (1813-1882)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Oscar Ahnfelt, un autor de qui he de reconèixer absoluta ignorància, va ser un compositor freelance suec que va dedicar bona part de la seva vida a predicar la paraula del "Senyor" d'una forma bastant peculiar. Fill de clergue, ben aviat va patir una crisis espiritual que va motivar el seu despertar religiós incentivat definitivament després d'escoltar, el 1841, unes paraules de Carl Olof Rosenius. A partir d'aleshores va viatjar arreu del país per compartir l'Evangeli amb la força de les seves cançons. Fou tal l'interès que va despertar a Suècia, que les seves reunions de fe i devoció van motivar algunes queixes que amb el temps es van elevar fins al rei Karl XV qui lluny de condemnar el seu comportament, el va convidar a les seves dependències per a conèixer qui per ell era un desconegut músic i predicador de nom Oscar Ahnfelt. Durant l'audència Anhfelt, lluny de predicar, gustosament es va posar a cantar obres creades adhoc per a tal esdeveniment i sota supervisió i lletra de la poetessa Lina Sandell. El rei, inesperadament, va quedar meravellat i enlluernat per la bellesa d'aquella música guitarra en mà i cantada pel mateix Oscar Ahnfelt. Tal fou la bullanga que el rei va fins i tot publicar un Decret Reial atorgant carta blanca a Anhfelt per a "cantar i tocar, tant com vulgui, en els meus dos reialmes (Suècia i Noruega)". Feliçment exonerat de responsabilitats, Ahnfelt es va dedicar de ple a la composició de cançons i himnes en col·laboració amb Sandell i esporàdicament amb Rosenius i amb un repertori superior a les 200 obres, de les quals avui n'escoltarem algunes mostres. Des d'una perspectiva personal, la persuasió és immediata fruit de la delícia corprenedora irresistible amb què es presenten, fet que em permet entendre el per què Ahnfelt va arrassar per allà on va passar!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ingegerd Tyrenius (soprano); Bo Ohlgren (bariton); Göteborg Kammarkör; Gunnar Eriksson
AMAZON: Andeliga Sånger av Lina Sandell och Oscar Ahnfelt

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: AHNFELT, O. - Andeliga Sånger av Lina Sandell och Oscar Ahnfelt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPION, François (c.1685-1747) - Nouvelles découvertes Sur la Guitarre

Obra de John Wootton (c.1682-1764), pintor anglès (1)

- Recordatori de François Campion -

En el dia de la commemoració del seu 269è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

John Wootton (Snitterfield, c.1682 - London, 13 de novembre de 1764) va ser un pintor anglès. Promocionat per la Comtessa de Coventry, es va formar en art amb John Wyck qui alhora el va influenciar en les primeres obres les quals van mostrar escenes de guerra i de caceres. A partir del 1700 es creu es va establir a Londres on es va casar dues vegades, el 1706 i el 1716 respectivament. A la capital anglesa es va especialitzar en paisatges i escenes amb animals i va consolidar la seva reputació a partir del 1710. En aquells temps va realitzar nombrosos encàrrecs tant per a famílies nobles com per a la reialesa entre els quals va destacar George II i Frederick de Wales. Les darreres obres van evolucionar clarament vers l'estil neoclàssic emergent i sota influència de Gaspard Dughet. Els últims anys de la seva vida es va dedicar a vendre les seves obres abans de morir a Londres el novembre de 1764.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Wootton (c.1682-1764) - In english: John Wootton (c.1682-1764) - Altres: John Wootton (c.1682-1764) 

---

Parlem de Música...

François Campion (Rouen, c.1685 - Paris, 21 d'octubre de 1747) va ser un teòric, guitarrista i compositor francès. A partir del 1704 va succeir a Maltot com a guitarrista i intèrpret de tiorba a l'orquestra de l'Académie Royale de Musique en un càrrec que va mantenir fins el 1719. En aquells anys també va treballar com a professor de guitarra i tiorba a París on es creu va viure en contacte amb el duc de Noailles. François de qui es creu va ser descendent de Thomas Campion, va viatjar a Anglaterra el 1731, país on hi va viure durant sis mesos. Poc després va tornar a París on va romandre actiu la resta de la seva vida i a on hi va morir l'octubre de 1747.

OBRA:

Nouvelles découvertes … contenantes plusieurs suittes de pièces sur 8 manières différentes d’accorder, gui, op.1 (Paris, 1705/R)
Livre de guitare, incl. op.1 and c50 other pieces, F-Pn (facs., Geneva, 1977)
Avantures pastorales meslées de vers, op.3 (Paris, 1719) [54 airs]
Second recueil d’airs, op.5 (Paris, 1734) [39 Fr. and It. airs]
Airs pubd singly and in 18th-century anthologies

Literatura:

Traité d'accompagnement et de composition selon la règle des octaves de musique, op.2 (Paris, 1716/R)
Lettre du Sieur Campion à un philosophe disciple de la règle de l'octave (Paris, 1729)
Addition au traité de l'accompagnement et de composition par la règle de l'octave, op.4 (Paris, 1730)
Lettre de Monsieur l'abbé Carbassus à Monsieur D+++ [Voltaire], auteur du Temple du Goust, sur la mode des instrumens de musique, ouvrage curieux et intéressant pour les amateurs d'harmonie (Paris, 1739) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: François Campion (c.1685-1747) - Altres: François Campion (c.1685-1747)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

On his death, his nephew respected his wishes by placing a copy of his Nouvelles découvertes (1705) and some manuscript pieces in the royal library. His inventory of 12 February 1748 shows that he owned a large collection of instruments. Campion was well known as a composer before he turned to writing theoretical and polemical works. He composed several pieces for five-course guitar; although he provided the instrument with a new repertory, he unwittingly left it obscured by complex tablatures that make use of up to eight different tunings. His Nouvelles découvertes illustrated the limitations of the Baroque guitar rather than its possible adaptation to a new genre. In accordance with the taste of his time, he also wrote a series of airs sérieux and drinking songs. However, Campion was best known for his theoretical writings: his Traité (1716) and his Addition (1730) set out his ‘régle d'octave’, the former work in a systematic and the latter in a practical manner. No doubt wounded by criticism, he took the pseudonym of ‘Monsieur l'abbé Carbassus’ to protest against the playing of hurdy-gurdies and other instruments of a rustic nature, to the detriment of the lute, theorbo and guitar.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Michel Amoric (guitar)
AMAZON: CAMPION, F. - Nouvelles découvertes Sur la Guitarre

IMSLP: François Campion (c.1685-1747)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: CAMPION, F. - Nouvelles découvertes Sur la Guitarre



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CARRETTI, Giuseppe Maria (1690-1774) - Te Deum

Obra de Giulio Cesare Procaccini (1574-1625), pintor italià (1)

- Recordatori de Giuseppe Maria Carretti -

En el dia de la celebració del seu 326è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Giulio Cesare Procaccini (Bologna, 1574 - Milano, 14 de novembre de 1625) va ser un pintor italià. Fill del pintor Ercole Procaccini i germà de Camillo i de Carlo Antonio, també pintors, es va traslladar als 11 anys i juntament amb tota la seva família a Milà, començant a treballar el 1590 en les obres de la Catedral de Milà. Provinent d'una dinastia de pintors que a Bolonya havien representat una via alternativa a la dels Carracci, el domini d'aquests els va obligar a traslladar-se a Milà, ciutat en la qual el clima contrareformista imposat per Carlos Borromeo l'havia convertit en un centre d'elaboració de les noves formes en el camp de les arts figuratives. La seva obra va mostrar una recurrent influència d'artistes com Correggio o Parmigianino, així com del suggestiu art de Rubens. L'estil de les seves últimes obres va perdre la seva elegància atmosfèrica, que l'havia distingit, per convertir-se en més escultòric i manierista. Un bon exemple va ser l'obra Caín matant a Abel, de 1623. Al costat de Cerano i a Morazzone, amb els quals va signar el famós Martiri de les Santes Rufina i Segona, conegut com el Quadro delle tre mani, Procaccini va ser un dels artistes llombards més importants de la primera meitat del segle XVII. El seu últim quadre, un autoretrat, pintat el 1624, va ser una obra mestra d'intensa malenconia en la qual l'artista es va mostrar prematurament envellit, als seus 50 anys. Va morir a Milà, l'any següent de realitzar aquesta obra, el novembre 1625.

Font: En català: No disponible - En castellano: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - In english: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - Altres: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625)

---

Parlem de Música...

Giuseppe Maria Carretti (Bologna, 19 d'octubre de 1690 - Bologna, 7 de juliol de 1774) va ser un professor i compositor italià. Sacerdot a San Petronio, es va formar en cant pla i cantus figuralis abans de rebre classes de contrapunt de Floriano Arresti. El 1717 va entrar a l'Accademia Filarmonica de Bolonya com a cantant i a partir del 1719 com a compositor. El 1740 va entrar com a segon mestre de capella al servei de G.A. Perti a San Petronio de Bolonya assumint el càrrec principal a partir del 1756 i després de la mort de Perti. Allà hi va romandre actiu fins el 1774 escrivint gran quantitat de música religiosa i treballant de professor. Va morir a Bolonya el juliol de 1774.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giuseppe Maria Carretti (1690-1774) - Altres: No disponible

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La capella musical de la Basílica de San Petronio de Bolonya, fundada el 1436, va ser un escenari de notable erudició artística al llarg dels segles però amb accent propi a partir del XVII i fins a finals del XVIII. Alhora, Bolonya va ser un centre de peregrinació obligat per la presència de la famosa Accademia Filarmonica i especialment, i ja entrat el segle XVIII, per "culpa" d'un ciutadà il·lustre, il Padre Giovanni Battista Martini (escoltar aquí). Però de tornada a San Petronio, la catedral històrica de la ciutat, no va ser fins el 1657, i amb l'entrada de Maurizio Cazzati (escoltar aquí) autor de qui precisament aquest any en celebrem el 400è aniversari, que es va iniciar una fructífera edat d'or que es va estendre quasi 150 anys. De fet, i com ja comentàvem fa pocs dies en relació a Cazzati, l'oposició frontal que va rebre el seu nomenament no fou impediment, ans el contrari, per a una profunda i integral renovació de la capella de San Petronio que va motivar el posterior domini musical tot rivalitzant, cara a cara, amb Venècia i Roma. Per tant, el reguitzell de mestres musicals que van orbitar Bolonya va ser extens amb noms com Colonna, Franceschini, Arresti, Domenico Gabrieli, Giuseppe Jacchini, G.A. Perti o el mateix Giuseppe Maria Carretti, entre molts altres. I de tots ells el més conegut va ser probablement Perti, un mestre de capella d'àmplia experiència que va llegar un extens repertori abans de morir el 1756, un any en què Carretti va assumir el lloc vacant de mestre de capella principal. I Carretti, com no podia ser d'altra manera, va ser hereu de la filosofia de Perti, tot construint un repertori amb un estil genuinament bolonyès i que el famós historiador i compositor Charles Burney descrivia amb les paraules següents: "in verità questa musica è sapientemente costruita; l'armonia vi si presenta in tutta la sua pienezza e la modulazione nella sua regolarità". Una descripció pertinent que contrastarem musicalment amb el Te Deum, el Lauda Sion (per al Corpus Domini), el Propitio numini (en honor a Sant Antonio da Padova) i el Laudate Pueri que avui escoltarem i que formen part de les més de 200 obres de Carretti conservades als arxius de San Petronio. Per altra banda, i malauradament, un compositor absolutament inèdit i que únicament podrem dimensionar en base a l'edició d'avui, interpretada i recuperada, com no podia ser d'altra forma, a la Basílica de San Petronio de Bolonya, un dels nuclis musicals per excel·lència!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Musicale di San Petronio; Federico Salce (maestro di capella)
IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOUNOD, Charles (1818-1893) - Suite concertante (1885)

Obra d'Henri Jules Jean Geoffroy (1853-1924), pintor francès (1)

- Recordatori de Charles Gounod -

En el dia de la commemoració del seu 123è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Henri Jules Jean Geoffroy (Marennes, 1 de març de 1853 - París, 15 de desembre de 1924) va ser un pintor francès. Als 18 anys va començar a estudiar amb Eugene Levasseur abans d'entrar a l'Escola de Belles Arts de París on va rebre formació de Leon Joseph Bonnat i d'Eugene Adan. Allà es va especialitzar en temàtica de gènere i especialment en personatges infantils en situacions diverses treballant, en aquest sentit, com a il·lustrador de llibres i contes. Poc després va començar a rebre encàrrecs de les classes altes per tal que immortalitzés els seus fills motiu que el va ajudar a consolidar la seva carrera. Com a pintor va exposar al Saló de París durant molts anys rebent, fins i tot, una medalla de plata el 1886. Un any abans havia estat condecorat amb la Legió d'Honor pels seus mèrits patriòtics durant la Guerra Francoprussiana. Els darrers anys va continuar pintant fins el desembre de 1924, l'any de la seva mort a París.

Font: En català: Henri Jules Jean Geoffroy (1853-1924) - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Henri Jules Jean Geoffroy (1853-1924)

---

Parlem de Música...

Charles Gounod (Paris, 17 de juny de 1818 - Saint-Cloud, 17 d'octubre de 1893) va ser un organista i compositor francès. Després de la mort prematura del seu pare, Charles va rebre formació de la seva mare pianista. Més tard va entrar al Lycée Saint Louis on va mostrar ràpidament el seu talent. Als 13 anys va assistir a la representació de diverses òperes de Rossini i Mozart a París causant una gran impressió en el jove Gounod. A partir d'aquí va entrar al Conservatori de París on va rebre classes de teoria de Reicha i Lesseur i també de contrapunt i composició amb Halévy i Paer respectivament. El 1837 va compondre la seva primera obra, un Scherzo simfònic i la Cantata Fernand de 1839 el va fer mereixedor del Prix de Roma viatjant a Itàlia i més tard a Viena. Aquest viatge a Roma va determinar la seva posterior devoció per la música religiosa sent aquest gènere un dels més importants del seu repertori. El 1842 va tornar a París on va treballar com a mestre de cor a l'església de les Missions Extrangeres en un càrrec que va mantenir fins el 1846. Allà, tot i mostrar una profunda devoció religiosa, va decidir explorar el gènere teatral amb llibrets d'autors com Emile Augier, Jules Barbier i Michel Carré. De fet, entre els anys 1851 i 1881 va compondre una dotzena d'òperes, algunes d'elles amb gran èxit de públic i crítica. La Guerra Francoprussiana va provocar el seu exhili a Londres on hi va viure fins el 1875 i on va orientar la seva carrera vers la música religiosa escrivint el seu famós Ave Maria en base a una melodia de Bach. Gounod va viure els darrers anys a Saint-Cloud, ciutat on va morir l'octubre de 1893.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Sappho (1851)
La nonne sanglante (1854)
Le médecin malgré lui (1858)
Faust (1859)
Philémon et Baucis (1860)
La colombe (1860)
La reine de Saba (1862)
Mireille (1864)
Roméo et Juliette (1867)
Cinq-Mars (1877)
Polyeucte (1878)
Le tribut de Zamora (1881)

Secular partsongs:
Choeur de chasseurs, ‘Où sommes-nous?’ (1855);
Hymne à la France (A. Baralle) (?1856, 2/1879); L'enclume (E. Barateau) (1856);
Vive l'empereur (Lefranc), chant national (1856), also for 6vv [middle section, Prière, repubd as Tantum ergo (1883)];
La cigale et la fourmi (La Fontaine) (1856);
Le corbeau et le renard (La Fontaine) (1857);
Le retour des guerriers, in La musique populaire, i (1863);
La chasse, ‘Au fond des bois’ (1867): all TTBB, unacc., most repubd for 3 equal vv, pf ad lib
Le vin des gaulois et la danse de l'épée, légende bretonne, TTBB, unacc. (1854), arr. SATB, orch (1879/80) [as 4 grands choeurs no.4], arr. pf solo (1878); with new text Chant des compagnons (4 grands choeurs no.3), TTBB, orch/pf (by 1858), arr. SATB, orch (1859/60)
La nuit (Crèvecoeur), T, SATTBB, unacc. (1867, 2/1868 with pf acc.)
L'affût (A. de Ségur), TTBB, unacc./pf, in 12 choeurs et une cantate (1869)
Matinée dans la montagne (E. Tourneux), solo vv, SATB, pf, in 12 choeurs et une cantate (1869)
A la frontière (J. Frey), chant patriotique, solo vv, chorus, orch, Paris, Opéra, 8 Aug 1870, unpubd, F-Po
6 New Part Songs (London, 1872 or 1873): [1 Omnipotent Lord (J. Mason), sacred ps, SATB, pf]; 2 Little Celandine (Wordsworth), SATB, pf [pubd as solo duet (1872)]; 3 Gitanella (F.E. Ashley), SATB, pf; 4 Bright Star of Eve, 2 choruses SATB, pf; 5 My true love hath my heart (P. Sydney), SATB, pf [also pubd as solo song]; 6 Take me, Mother Earth (Mrs Jameson), SATB, pf
6 New Part Songs, 2nd ser. (London, 1872 or 1873): 1 The Farewell (T. Hood), TTBB, pf; 2 Go, lovely rose (E. Waller), SATB, pf; 3 The Bell (I. Bröchner), 2 choruses SATB, pf; 4 Far from my native mountains (Miss Horace Smith, after Gounod), SATB, pf [arr. from solo song Loin du pays]; [5 Adam could find no solid peace, SATB, pf]; 6 Le loup et l'agneau (La Fontaine, with Eng. trans.), TTBB, pf
En avant! (P. Deroulède), chanson militaire, solo vv, vv, pf 2/4 hands (1875), many arrs.
Cantate pour la fête du T-C Frère Libanos (Fr. A. Marie), SATB, pf (by 1876)
La liberté éclairant le monde! (E. Guiard), TTBB, orch (1876)
Le ruisseau (Quételard), solo v, 3 equal vv, unacc. (1883)
Les petits glaneurs (Quételard), 3 equal vv, unacc. (1883)

Duets:
Deux vieux amis (P. Véron), scène intime, T, Bar, pf (1856)
Les châteaux en Espagne (Véron), T, Bar, pf (1858)
Par une belle nuit (A. de Ségur), nocturne, S, A, pf (1870)
La siesta (Sp., anon.), S, S, pf (London, 1871)
The Message of the Breeze (F.T. Palgrave), S, S, pf (London, 1872) [sequel to La siesta; in Fr. (C. Ligny) as La chanson de la brise (1872)]
Little Celandine (Wordsworth), S, A, pf (London, 1872) (in Fr. (Ligny) as Fleur des bois (1872)]
Barcarola (It., G. Zaffira), S, Bar, pf (London, 1873)
Blessed is the man (Ps i), S, A, pf (London, 1873) (in Fr. (J. Barbier) as Bienheureux le coeur sincère (1875)]
Sous le feuillage (J. Barbier), duettino, S, A, pf (by 1876)
D'un coeur qui t'aime (from Racine: Athalie), S, A. pf (1882) [different from the choral setting]
Memorare (Lat., St Bernard), S, A, pf/org (1883)

Secular songs:
solo voice, piano unless otherwise stated
Joseph en Egypte, 1835, unpubd (F-Pn);
Où voulez-vous aller? (T. Gautier), barcarolle, v, pf, vn/vc/fl/hmn (1839);
Venez douces compagnes, by 1842, unpubd (F-Pn);
La fleur au papillon (Hugo), by 1842, unpubd;
Premier prélude de J.S. Bach (Lamartine: Vers sur un album) (1852), arr. vv, solo vn, orch (1856), originally for insts (1853), with text Ave Maria (1859);
6 mélodies (1855): 1 Le premier jour de mai (Passerat), 2 O ma belle rebelle (Baïf), 3 Aubade (Hugo), 4 Chant d'automne, 5 Le lever (Musset), 6 Venise (Musset), composed 1842;
Mon habit (Béranger) (1857);
Sérénade (Hugo), v, pf, hmn/vc ad lib (1857), numerous arrs.;
Chanson de printemps (E. Tourneux) (1860), arr. pf as 5e romance sans paroles (1866);
L'âme de la morte (Banville), mélodie (1860)
Le vallon (Lamartine), composed c1840–42 (1861);
Le juif errant (Béranger) (1861);
A une jeune grecque (P. Yraven, after Sappho and P. Collin), épitaphe (1862);
20 mélodies, 1er recueil (1863), incl. Les champs (Béranger), Seul (Lamartine: La pensée des morts), L'âme d'un ange (Banville), mélodie, Le soir (Lamartine) [composed c1840–42, arr. pf as 3e romance sans paroles (1861)];
Medjé (J. Barbier), chanson arabe (1865);
Solitude (Lamartine), mélodie (1865)
Stances: si la mort est le but (L. Bertin) (1866);
Crépuscule, mélodie (‘P. et M.’) (1866);
Tombez mes ailes! (E. Legouvé), romance (1866);
Au rossignol (Lamartine), harmonie poétique (1867);
Primavera (T. Gautier), mélodie (1867);
Au printemps (Barbier), mélodie (1868);
Donne-moi cette fleur (L. Gozlan) (1868);
Ce que je suis sans toi (L. de Peyre) (1868);
Hymne à la nuit (Barbier) (1868);
Chant d'amour (Lamartine), orch, 1868, unpubd;
A une jeune fille (E. Augier) (1869);
Envoi de fleurs (Augier) (1869);
A une bourse (Augier), confidence (1869)
Départ (Augier), scène (1869);
Boire à l'ombre (Augier) (1869);
Hommage à Madame la comtesse Herminie de Léautard (Mme Baëlen) (1869);
Je ne puis espérer (A. Delpit), mélodie dramatique (1870);
Absence (Ségur), mélodie (1870);
Mignon (L. Gallet, after Goethe), mélodie (1871);
Le souvenir (J. Collin), mélodie (1871);
La pâquerette (Dumas fils), chanson (1871);
Beware (Longfellow) (London, 1871);
Bolero (J. Barbier; Eng. trans. B. Kelt) (London, 1871);
Sweet baby sleep (G. Wither), lullaby (London, 1871);
The sea hath its pearls, v, pf, hmn/vn ad lib (London, 1871)
Oh! that we two were maying (C. Kingsley), v, pf, hmn and va ad lib (London, 1871);
Queen of Love (F.T. Palgrave) (London and New York, 1871);
The fountain mingles with the river (Shelley) (London, 1871);
It is not always May (Longfellow) (London, 1871);
Woe's me (Campbell) (London, 1871);
Good Night (Shelley) (London, 1871);
There is dew (T. Hood) (London, 1871);
20 mélodies, 3e recueil (1872), incl. A toi, mon coeur (Barbier), Aimons-nous (Barbier), Prends garde (Barbier), Sur la montagne (Barbier), Chanter et souffrir (A. Delpit), Rêverie (Barbier)
Chanson d'avril: sérénade du passant (F. Coppée) (1872);
The Worker (F. Weatherly) (London, 1872), also orchd;
Ma belle amie est morte (Gautier), lamento (1872) [same text as Chanson du pêcheur];
Oh! dille tu! (G. Zaffira), madrigale (London, 1872);
Perche piangi? (C. Pavesi) (London and New York, 1872);
Passed away (E. Saunders) (London, 1872);
Oh! Happy Home (E. Maitland) (London, 1872), also orchd; Maid of Athens (Byron) (London, 1872)
Biondina (Zaffira), poemetto lirici [song cycle] (London, 1872); prol, Da qualche tempo, 1 Biondina bella, 2 Sotto un cappello rosa, 3 Le labbra ella compose, 4 E stati alquanto, 5 Ho messo nuove corde, 6 Se come io son poeta, 7 Siam iti l'altro giorno, 8 E le campane hanno suonato, 9 Ell'è malata, 10 Jer fu mandata, 11 L'ho compagnata, [12 Ho sempre nel orecchio and Epilogue not composed];
Quanti mai (Metastasio) (London, 1872);
Le pays bienheureux: question d'enfant (Gounod, after Mrs Hemans: The Better Land) (1872);
Heureux sera le jour (Ronsard) (1872);
Si vous n'ouvrez votre fenêtre (Dumas fils) (1872);
La fauvette (Millevoye), chanson, (1872);
If thou art sleeping (Longfellow) (London, 1873)
Loin du pays (Gounod), mélodie (London, 1873), also arr. vv;
Peacefully Slumber, lullaby (London, 1873), arr. vn, pf as Berceuse (1875);
Roy's Wife of Aldivalloch (folksong arr.) (London, 1873);
Chidiock Tichborne (old ballad) (London, 1873);
Welcome to Skye (old Jacobite song) (London, 1873);
Ilala: stances à la mémoire de Livingston (Lord Houghton) (London, 1873), also orchd;
Parlez pour moi (Barbier), romance (1875);
Le memorare du soldat, prière, Bar solo, orch, vv ad lib (1875)
A une soeur (O. Pradère), romance (1875);
A la brise (Aura gentil che mormori) (Fr. trans. Barbier) (1875);
Mon amour a mon coeur (Barbier), mélodie (1875);
Viens, les gazons sont verts (Barbier), chanson (1875);
Les lilas blancs (P. Bourguignat), valse chantée (1876);
When in the early morning (E. Maitland), (London, 1876);
Le banc de pierre (P. de Choudens) (1876);
Ma fille, souviens-toi (Louise Marie B.), mélodie (1876);
Prière (Sully-Prudhomme) (1876);
Compliment (Dumas fils) (1876);
L'absent (Gounod), mélodie (1877)
My daddy is a cankered carl (old Scots song) (London, 1877);
20 mélodies, 4e recueil (1877): Le départ du mousse (P. Barbier), barcarolle, and several of the above; Vive la France (P. Déroulède), chant patriotique (1878), also with vv ad lib;
Mélancolie (Coppée), rêverie in Gil-Blas (1880), also separately (1881);
Ring out, wild bells (Tennyson, In memoriam) (London, 1880);
A Cécile (G. Dubuffe), mélodie (1881);
Réponse de Medjé (M. Barbier), mélodie (1882);
Chant des sauveteurs bretons (A. Ségalas) (1882); Pauvre Braga (G. Nadaud) (1882); Elle sait! (G. Boyer) (1882); Les deux pigeons (La Fontaine) (1883)
La chanson de la glu (J. Richepin) (1883);
Dernières volontés (L. Veuillot) (1883);
Vaguons sur les flots, barcarolle (1884);
Blessures (H. Taupin) (1885);
Voix d'Alsace-Lorraine (R. Rousseil) (1885);
The Arrow and the Song (Longfellow) (London, 1885);
Le temps des roses (C. Roy) (1886);
Vincenette (P. Barbier), chanson provençale (1887);
Passiflora (J. de Chambrun) (1888);
A la nuit (Gounod) (1891);
Tout l'univers obéit a l'amour (La Fontaine) (1893);
L'aveu (J. Rameau) (1894) [Gounod's last mélodie];
Chanson printanière (J. Barbier) (1895);
La chanson du pêcheur (Gautier), composed 1841 (1895) [2nd setting of text as Ma bella amie est morte (1872)];
Soir d'automne (Gounod) (1896)

Children's songs and partsongs:
for equal voices, unaccompanied unless otherwise stated
* later published for solo voice, piano
La prière et l'étude, ou L'emploi de la journée (C. Turpin), 3–4vv (?1853–5): L'arithméthique, La musique, La récréation, La géographie, L'écriture, La lecture, La grammaire, Le dessin, L'histoire de France, L'histoire sainte, La prière du matin, La prière du soir, Reine des cieux, L'action de grâce, Le catéchisme, Le bénédicité, L'angélus
Paraissez, roi des rois, chant de prix, 3vv (1854);
Les pauvres du bon Dieu, 3vv (1854);
*Le temps qui fuit et qui s’envole, 3vv (1855);
*Les vacances (L. Bigorie), 3vv (?1855);
*La distribution des prix, 3vv (1855);
Le jour des prix (E. Scribe), 3vv (?1855);
Un rêve (M. Spenner), 4vv (1855);
*Le nid (A. Quételard), 3vv, pf (?1855);
Les couronnes (E. Plouvier), choeurs composés pour distributions de prix, 2vv, pf/unacc. (1856, 2/1886): 1 Le travail béni, 2 La fête des couronnes, 3 Dieu partout; Cantate pour jeunes filles (pour la distribution des prix) (Turpin), 3vv, pf (1856)
Fêtes des écoles (A. Lefevre), 3–4vv (1856);
Livrons nos coeurs à l'espérance, 3vv (1856);
Aux amis de l'enfance (n.d.);
*Le rosier blanc (Spenner), 3vv (1857);
*Bonjour, bon soir (Spenner), 3vv (1857);
*L'ange gardien (A Quételard), 4vv (1858);
*Patte de velours (Spenner), 3vv (1858);
*La jeune fille et la fauvette (E. de la Chauvinière), 1v, pf (1860), also for 3vv; Enfants au doux visage (La Chauvinière), 1v, pf (1868);
Le mois de Marie, cantique, 1v/unison vv, pf/org (1868) [also pubd as Prière à la vièrge];
La charité (La Chauvinière), 3vv (?1883)

Vocal religiosa:

Masses:
Messe à grand orchestre, 1839, unpubd
Messe à grand orchestre, a–E , A, T, TTB, 1841, unpubd (F-Pn)
Requiem à grand orchestre, 1842, unpubd
Messe, unacc., 1843, unpubd
Messe, C, TTB, org, 1845, unpubd (F-Po)
Messe brève et salut, c–E , TTBB, unacc., op.1 (1846)
Messe, c–C, TTB, 2 S ad lib, unacc. (1853, 2/1853 as Messe aux Orphéonistes, 4/1863 as Messe no.1 aux Orphéonistes, with org ad lib)
Messe solennelle de Sainte Cécile, G, S, T, B, SATB, orch, org (1855), vs with new 2nd Offertory (London, 1874)
Messe, G–C, TTBB, org ad lib (1862 as 2ème messe pour les sociétés chorales; 1882 for 3 equal vv, org ad lib as Messe no.3 aux communautés réligieuses 1893 for S, A, T, B, SATB, org as Messe no.6 aux cathédrales)
Messe brève, C, T, T, B, TBB, org (1871, 2/1892 as Messe brève no.5 aux séminaires)
Messe brève, pour les morts (Requiem), F, solo vv, double chorus SATB, orch, vs (London, 1873)
Missa angeli custodes, C, S, A, T, B, SATB, org (London, 1873)
Messe du Sacré-Coeur de Jésus, C, S, A, T, B, SATB, orch, vs (1876)
Messe, C, 2 equal vv, org/hmn (1877; c1890 as Messe brève no.7 aux chapelles, solo vv, SATB, org/pf)
Messe funèbre, F, SATB, org ad lib (1883) [arr. from Gounod's music by J. Dormois]
Messe solennelle no.3 de Pâques, E , SATB, orch, vs (London, 1883)
Messe à la mémoire de Jeanne d'Arc précédée d'un prélude avec fanfare sur l'entrée dans la cathédrale de Rheims, F, S, A, T, B, SATB, org (1887) [Prélude, SATB, 8 tpt, 3 trbn, org]
Messe solennelle no.4 sur l'intonation de la liturgie catholique, g–G, SATB, org, for beatification of J.B. de La Salle (1888) [preceded by a TeD]
Messe de St Jean, d'après le chant grégorien, C, SATB, org (1895)
Messe dite de Clovis, d'après le chant grégorien, C, SATB, org (1895)
Requiem, C (S, A, T, B, vv, pf)/(S, A, T, B, pf/org)/(2 equal vv, pf/org) (1895) [Gounod's last work, arr. and ed. H. Busser]

Latin liturgical:
unaccompanied unless otherwise stated
TeD, 2 choruses SSTTB, 1841, unpubd;
Offices de la Semaine Sainte sur la psalmodie rhythmée de l'Epistolier parisien, op.2 (1847);
Domine salvum fac, C, 3 equal vv (1853);
Ave verum, C, 3 equal vv (1854);
Sancta Maria, A , 4vv (1854);
Ecce panis, F, SATB (by 1856);
O salutaris, 4vv (1855);
Regina coeli, A , 5vv (1855);
Ave verum, 4vv (by 1856);
Virgo singularis, a, 4 equal vv (by 1856);
Ave verum, 5vv (by 1856);
Sancta Maria, 2vv (by 1856);
O salutaris, 4vv (by 1856);
Ave regina, C, 4 equal vv (by 1856);
Da pacem, G, 2 equal vv (by 1856);
Da pacem, F, STB (by 1856);
Pater noster, G, SATB (by 1856);
O salutaris, 4vv (1856)
Inviolata, C, 4 equal vv (1856);
Regina coeli, B , 2 equal vv, pf/org (1856);
Laudate Dominum, C, 2 equal vv, pf/org, db (1856);
Ave verum, B , S/T solo, pf/org (1856);
Ave verum, e, B/A solo, org (1856, 2/1863);
O salutaris (4 motets solennels no.1), A , Mez/T, SATB (orch, org)/org (1856, 2/1864);
Inviolata, 2 equal vv, in La maîtrise, iii (1859–60) [possibly arr. from the earlier setting];
Ave verum, C, 2 S, in La maîtrise, iv (1860–61);
Ave verum, C, 4 equal vv (1863)
Ave verum (4 motets solennels no.2), E , SATB, orch/org (1863);
Ave verum (4 motets solennels no.3), C, S/T, SATB, orch/org (1864);
Veni Creator Spiritus, G, TTBB, unacc. (1864);
O salutaris (4 motets solennels no.4), E , T/S, Bar/Mez ad lib, org, hp, hns, vc, db (1866);
Ave regina coelorum, A , S, T, org (1866), with text Ave Maria (1883);
Adoro te supplex, F, SSTTBB (by 1867);
3 jolis motets faciles, 2 equal vv, org ad lib (1868):
Ave verum, F, Tota pulchra es, B , Sub tuum, B ;
Christus factus est, B , S/T, orch, pf/org, hmn ad lib (?1868);
Ave verum, E , SSATB (1868, 2/1868 with pf/org)
Sicut cervus, A  (SATB)/(TTBB) (1868, 2/1869 with org ad lib);
De profundis, c–C, S, A, T, B, SATB, orch (London, 1871);
O salutaris, A, SATB, kbd (London, 1871);
O salutaris, A , Mez, T, org (1871);
Vexilla regis, g, SATB, org (London, 1873);
Pater noster, SATB, org (London, 1873);
Ave verum, C, SATB, org (London, 1873);
60 [Lat.] chants sacrés (Paris, 1876–8, 2/?1887) [collection of mass movts, motets, hymns, etc, incl. many of the preceding and Adoramus te, F, 4vv;
Per sanctissimam virginitatem, A , 4 equal vv;
Alma redemptoris, A , 4 equal vv;
Deus meminerit, c, 4 equal vv;
Domine salvum fac, G, 4vv, on ‘God save the Queen’;
O salutaris, D , SSTTB; O salutaris, D, S/T, org;
O salutaris, D (another setting), S/T, org;
O salutaris, E, 2 equal vv]
Laudate Dominum, pubd with edn of Messe de Sainte Cécile (1879);
Miserere, 4 solo vv, 4vv, org ad lib, (1880);
O salutaris, C, SST, pf/org (1887);
Quam dilecta tabernacula tua, Bar, ?org (1888);
TeD, G, 4 solo vv/small chorus, vv, hps, org (?1888);
In principio erat verbum, SATB, org (1888) (also as ‘Le jour de Noël (epilogue)’ 1895);
Vivat (also Fr., Hymne pour la réception d'un êveque), equal vv, org (1892);
Pater noster, 5 solo vv, 5vv, org (1893);
O salutaris, A, solo v, pf/org, in L'illustration(1898), suppl. to no.2880

Sacred or pious part-music in french or english:
L'éternité (M.O. Malory), strophes, SATB, unacc. (1854, 2/?1883 with pf/org in 14 grands choeurs)
Tout l'univers est plein de sa magnificence (Racine), 2 choruses SATB/SATTBB, unacc. (before 1856, 2/1862 with pf/org)
Oraison à la très sainte vierge, SATB (1856)
Cieux, fondez-vous en pleurs, cantique du XVIIe siècle, 4vv (1856)
Les sept paroles de N.S. Jésus-Christ sur la croix, SATB, unacc. (1858, 2/1866)
Fixer ici ton sort, cantique du XVIIe siècle, 4vv (1859)
Dans cette étable, pastorale sur un noël du XVIIIe siècle (4 grands choeurs no.2), SATB, orch (1859); many arrs. as Bethléem
Près du fleuve étranger (4 grands choeurs no.1) (A. Quételard, Ps cxxxvii), SATB, orch/pf/org (1861)
Prière à Marie (E. Bouscatel), SATB, pf/org (1861)
Le Vendredi-Saint (A. Badou), SATTBB, unacc. (1865/6, 2/1868 with pf)
Prière du soir (E. Manuel), SATTBB, unacc. (1866, 2/1869 with pf, org ad lib in 12 choeurs et une cantate) [also pubd as solo song (1872)]
Noël (J. Barbier, after Uhland), chant des religieuses, S, A, SSA, pf, org ad lib (1866); as Chantez Noël, S, A, pf (1867), 1v, pf (c1869)
Le crucifix (Hugo), SATTBB (1866, 2/1869 with pf/org in 12 choeurs et une cantate) [also pubd as solo song]
Stabat mater (Fr., Abbé Castaing), SATB, orch (1867)
D'un coeur qui t'aime (from Racine: Athalie), 2 choruses SATB, unacc., composed 1851 (n.d., 2/1869 with pf/org in 12 choeurs et une cantate)
Les martyrs (A. Quételard), scène chorale, TTBB, unacc./pf (1871)
A New Morning Service, SATB, org (London, 1872): TeD (Eng.), C; Bs (Eng.), G
An Evening Service, SATB, org (London, 1872): Mag (Eng.), D Nunc (Eng.), B
Omnipotent Lord (J. Mason), sacred ps, SATB, pf (London, 1872/3) [6 New Part Songs no.1]
Adam could find no solid peace, SATB, pf (London, 1872 or 1873) [6 New Part Songs, 2nd ser., no.5]
Grandeur de Dieu, SATB, unacc. (Nancy, 1876)
Je te rends grâce, ô Dieu d'amour (P. Collin), cantique, SATB, pf/org (1892); other arrs., 1–2vv, org
Toujours à toi, Seigneur (Collin), 4vv, pf/org (1892); other arrs., 1–2vv, org

Oratorios, cantatas etc.:
Marie Stuart et Rizzio, scène lyrique, solo vv, orch [second prix de Rome, 1837] unpubd, F-Pn
Fernand, scène lyrique, solo vv, orch [premier grand prix de Rome, 1839] unpubd, F-Pn
Pierre l'ermite, scène dramatique, solo vv, chorus, orch, 1849, unpubd (arr. pf 4 hands, Stockholm, Stiftlesen musikkulturens främjande)
Tobie (H. Lefèvre), petit orat, vs (1865)
Le temple de l'harmonie (cant., Barbier and Carré), S, Mez, A, SSTTBB, pf/orch, vs in 12 choeurs et une cantate (1869)
Gallia: lamentation (Gounod), motet, S, SATB, orch, org, for opening of London International Exposition, 1871 (London, 1871)
Jésus sur le lac de Tibériade, scène biblique, solo v, chorus, orch, (1875), vs (1878)
La rédemption (Gounod), sacred trilogy, solo vv, chorus, orch, vs (London, 1882), fs (London, ?1883)
Mors et vita (Gounod), sacred trilogy, solo vv, chorus, orch, vs (London, 1885), fs (London, 1885)
Saint-François d'Assise, diptyque musical, T, B, vv, orch, 1891, unpubd, F-Pn

Sacred and pious songs:
for solo voice, piano/organ unless otherwise stated
A la reine des apôtres (Gounod), chant pour le départ des missionaires du Séminaire des missions étrangères (1852, 2/1856 as Chant pour le départ des missionaires du Séminaire des missions étrangères, 3/1869 as Le départ des missionaires (C. Dallet), 1v/2vv/4vv, pf/org)
Jésus de Nazareth (A. Porte), chant évangelique, Bar, pf, org ad lib (1856); arr. Bar, STB, orch (1864); innumerable arrs., in Eng. as Nazareth
Ave Maria, mélodie religieuse adaptée au 1er prélude de J.S. Bach (1v, pf)/(1v, vn, org, pf)/(1v, vn, org, pf, orch) (1859); many arrs.; for earlier versions see Instrumental Chamber and Secular Songs
Jésus à la crèche (Noël) (R.P.) (1864), also as Jesus à l'autel, souvenir de 1ère communion (R.P.) in La musique populaire, iv/13 (?1866)
Le ciel a visité la terre (A. de Ségur), cantique après la communion, 1v/unison vv, pf, org/hmn (1869); several arrs.
Cantique pour l'anniversaire des martyrs: Séminaire des missions étrangères (C. Dallet) (1869)
Prière pour l'empéreur et la famille impériale (Mme Baëlen) (?1869)
6 cantiques (1870), incl. Le nom de Marie (Ségur), Chantez, voix bénies (L. Gallet) [hymn in honour of Pius IX], Notre Dame des petits enfants (Ségur)
There is a green hill far away (Mrs C.F. Alexander), sacred song (London, 1871)
Thy will be done (C. Elliot, Ps i) (London, 1872); Fr. as Que ta volonté soit faite (1873)
Prière du soir (C. Ligny) (1872)
Entreat me not to leave thee (Ruth's Song) (London, 1873); other arrs.
To God, ye choirs above (P. Skelton), sacred song (London, 1873)
Abraham's Request (Anita) (London, 1873)
My beloved spake (Song of Solomon), 1v, pf, vc obbl (London, 1873); Fr. (J. Barbier) as Viens mon coeur (1873)
Cantique pour la première Communion (R.P. Dulong de Rosnay) (1874)
La salutation angélique (Gounod), 1v, pf, vn/vc, org ad lib (1877) (alternative Lat. text: Ave Maria]
The King of Love my shepherd is (H.W. Baker) (London, 1884); Fr. (P. Collin) as Le roi d'amour (1892)
Quand l'enfant prie (G. Boyer) (1884)
Glory to thee, my God, this night (Bishop Ken), evening song, composed 1872 (London, 1884)
Hymne à St Augustin (Abbé Ribolet), unison vv, org (1885)
Forever with the Lord (J. Montgomery), composed 1872 (London, 1886)
Ce qu'il faut à mon âme (F. Sédillot), cantique (1887)
The Holy Vision (F. Weatherly), sacred song (London, 1888)
Hymne de la patrie: Notre Dame de France (G. Boyer), orch, vs in Le figaro (15 Aug 1888); also pubd separately (1888)
Ave Maria no.2, meditation on a second prelude by J.S. Bach (London, 1889); several arrs.
L'Ave Maria de l'enfant, composed ?1872 or 1873 (1891)
Ave Maria, B  (1894) [pubd as Gounod's last composition]
Repentir, scène sous forme de prière, Mez, orch, vs in Revue de Paris (15 Dec 1894), 673; also pubd separately (1895)
L'Eucharistie (Frère Eucher), cantique (1895)
L'hymne à l'Eucharistie (E. Julliotte) (1900)
La paix de Dieu (A.L. Hettich, after M. Henry) (1913)

Instrumental:

Orchestral and band:
Scherzo, 1837, unpubd
Symphony no.1, D (1855)
Symphony no.2, E , perf. 1856 (late 1850s)
Marche pontificale (Marche romaine), for anniversary of coronation of Pius IX (1869)
Saltarello (London, ?1865)
Funeral March of a Marionette, d, pf (London, 1872), orchd (1879)
Marche-Fanfare, E , brass band, for 12th Hussars, arr. pf 4 hands (London, 1876)
Marche religieuse (Marche festivale), C, arr. pf 4 hands/org/hmn (1876), fs (1878)
Marche solennelle, E , arr. pf 2/4 hands/org (London, 1878)
Wedding March no.2, A, for wedding of Duke of Albany, 1882, arr. pf 2/4 hands/org (London, 1882)
Fantaisie sur l'hymne national russe, pedal pf, orch (1886)
Suite concertante, pedal pf, orch, arr. 2 pf by Saint-Saëns (1888)
Danse roumaine, pedal pf, orch, arr. Band (1890), 2 pf (1896)

Chbr.:
6 mélodies, g, E , B , c–C, F, B , hn, pf (c1840–48)
Méditation sur le 1er Prélude de piano de J.S. Bach, pf, vn/vc, org/vc ad lib (1853) [arr. solo song)
Méditation sur Faust, pf, hmn, vn/vc (1861)
Hymne à Sainte Cécile (vn solo, hps, timp, wind, db) (vn, org, pf) (1865); other inst arrs.; arr. as Ave verum (c1878)
Méditation, B , pf, org, vn/vc (1873); arr. from an aria in La nonne sanglante; earlier arr. as Le calme, 4e chanson sans paroles, pf solo (1865)
Cinq mars, fantaisie concertante, pf, vn (1878)
Wedding March no.1, C, 3 trb, org, for wedding of Duke of Albany, 1882 (London, 1882)
Petite étude-scherzo, D, 2 db (1885)
Meditation on The Arrow and the Song, D, pf, vn/cornet, vc, org (London, 1886)
String Quartet, g, unpubd
Petit quatuor (str qt), C, unpubd, F-Pn
String Quartet no.2, A (ded. Morsick, Rémy, Van Waefelghen, Delsart), unpubd, F-Pn
String Quartet no.3 (ded. Mme. Dergenétais), unpubd, F-Pn
String Quartet no.3 [sic], a(1895)
Petite symphonie, fl, 2 ob, 2cl, 2 hn, 2 bn, composed 1885 (1904)

Piano:
Valse (1854);
L'angélus, petit morceau très facile, C, 4 hands (1858) Menuet, g, 4 hands (1858);
Valse caractéristique, D, 2/4 hands (1861);
2 romances sans paroles (1861): 1 La pervenche, B, 2 Le ruisseau, G ;
Marche nuptiale, F, 2/4 hands (1861);
Les pifferari, impromptu très facile, F (1861);
Le bal d'enfants, valse facile, C (1861);
Musette, impromptu, a (1863);
Royal-Menuet, C (1863);
Georgina, valse, D (1864), as Grand Valse in D (London, 1877)
Le calme, 4e romance sans paroles, D  (1865) [arr. from an aria in La nonne sanglante];
Valse des fiancés, D, 2/4 hands (1865);
Souvenance, nocturne, E  (1865);
Le rendez-vous, suite de valses, D, composed 1847, pf 2/4 hands (1866), orch (London, 1887);
Ivy (Le lierre), romance sans paroles, B  (London, 1871);
Funeral March of a Marionette, d (London, 1872), orchd (1878);
Dodelinette, lullaby, G, 4 hands (London, 1872), arr. 2 hands (London, 1873), other arrs.;
Choral et musette, F (1874)
Trois petits morceaux pour enfants, 4 hands (before 1875): La nacelle, C, La rosière, G, Le page, C; La valse des sylphes, A (1874);
La veneziana, barcarolle, g (1874);
Prélude, c (1877);
Matinée de mai, in L'illustration (1896), suppl. to no.2761

Other:
Org:
Communion, in La maîtrise, ii/1 (15 April 1858);
Offertorium (London, 1876);
Marches, entrées et sorties à l'usage du Service divin (1896) [arrs. of earlier works]

Pedagogical:
Méthode de cor à pistons (early 1840s);
[6] Préludes et fugues pour l'étude préparatoire au Clavecin bien tempéré de Jean Sébastien Bach, G, e, C, D, F, a (1895)

Literatura:

‘Les contrefaçons musicales à l'étranger’, Le ménestrel, xxxix (1873), 5
‘La neuvième symphonie de Beethoven [Lettre à Oscar Comettant]’, Le ménestrel, xl (1874), 189–90
‘Les compositeurs chefs d'orchestre’, Le ménestrel (June, July 1873); repr. in Autobiographie (1875); Eng. trans., OQ, xii/4 (1995–6), 5–17
ed. G. Weldon: Autobiographie et articles sur la routine en matière d'art (London, 1875) [1. ‘Sur la routine en matière de l'art’, 2. ‘Le public’, 3. ‘La critique’, 4. ‘La propriété artistique’ (inc.), 5. ‘Urgence d'un congrès artistique international’ (inc.), 6. ‘Les auteurs’ (inc.), 7. ‘La critique musicale anglaise’, 8. ‘Préface au Georges Dandin de Molière’, 9. ‘Les interprètes’ (inc.), 10. ‘L'enseignement’ (inc.), 11. ‘Les compositeurs chefs d'orchestre’, 12. ‘Les pères de l'Eglise de la musique’]
‘Preface to ‘Hector Berlioz: lettres intimes’, Nouvelle revue, iv (1880), 801; pubd separately (Paris, 1882; Eng. trans., 1882, as Life and Letters of Berlioz, ii); preface repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
‘L'allaitement musical’, Le nouveau-né (Jan 1882); repr. Le ménestrel, xlviii (1882), 57–9
‘Le Don Juan de Mozart’, Le ménestrel xlviii (1882), 388–9, 395–7
Review of C. Saint-Saëns: Henry VIII, Nouvelle revue, xxi (1883), 487; repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
Preface to A. Mortier: Les soirées parisiennes de 1883: par un monsieur de l'orchestre (Paris, 1884)
Preface to Mors et vita: a Sacred Trilogy … Book of Words (London, 1885)
Preface to R. Mulholland: Une idée fantasque (Paris, 1885)
‘Considerations sur le théâtre contemporain’, Annales du théâtre et de la musique, xi (1886)
Review of C. Saint-Saëns: ‘Proserpine’, Le figaro (18 March 1887)
Review of C. Saint-Saëns: ‘Ascanio’, La France (23 March 1890)
Le Don Juan de Mozart (Paris, 1890, 5/1909/R; Eng. trans. of 3rd edn, 1895/R)
Preface to S. Frère: Maman Jean (Paris, 1891)
‘De l'artiste dans la société moderne’, Revue de Paris, ii/6 (1895), 25; repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
‘Mémoires d'un artiste’, Revue de Paris, ii/3–4 (1895); pubd separately (Paris, 1896; Eng. trans., 1896/R, as Charles Gounod: Autobiographical Reminiscence, with Family Letters and Notes on Music), enlarged, incl. unpubd letters and the lectures ‘L'Académie de France à Rome’ (Jan 1882) and ‘La nature et l'art’ (25 Oct 1886)
Après vingt ans et autres poésies: avec quelques mots d'explication par Georgina Weldon (Paris, 1902) [poems communicated to Mrs Weldon by the spirit of Gounod] 

Font: En català: Charles Gounod (1818-1893) - En castellano: Charles Gounod (1818-1893) - In english: Charles Gounod (1818-1893) - Altres: Charles Gounod (1818-1893)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Franz Hauk, ever-resourceful organist of Ingolstadt Minster, has been dredging the libraries and publishers’ back-catalogues to unearth repertoire for organ and orchestra beyond the usual diet of Poulenc Concerto and Saint-Saens Symphony. Whether everything on this lavishly packaged pair of discs can realistically be described as ‘Triumphal’ is a moot point. Saint-Saens’ charming Serenade (a gorgeous quartet for harp, violin, viola and organ which deserves to be far better known) is graceful and genteel, while Guilmant’s uneventful ‘Adoration’ for organ and string orchestra never seems to rise above a humble piano throughout its seven minutes of deep, introspective prayer. But there is sufficient music with truly triumphalist tendencies to prevent any feeling of deception. Perhaps the arrogant triumphalism of the brass introduction to Gounod’s wholly uncharacteristic Fantasia on the Russian National Hymn (the old pre-Bolshevik one, that is, familiar to all through Tchaikovsky’s 1812) is not sustained, but Dubois’ gloriously pompous Fantaisie triomphale certainly lives up to its name, and of all the opulent, majestic and, yes, triumphal works for organ and symphony orchestra, none in my opinion can hold a candle to Guilmant’s Second Symphony, here given a truly stirring performance. Hauk is a thorough, if sometimes uninspiring player, and on the evidence of his discography is far more at home in the music of baroque Germany than romantic France. 

Nevertheless, these are immaculately measured performances in which every detail is painstakingly prepared. He is blessed with a flawless technique, and there is no doubting that even in repertoire which might seem more the preserve of a grand French romantic organ rather than a 1977 Klais, the Ingolstadt organ is a joy to behold. The recording is most sympathetic, getting a realistic enough balance under appallingly difficult conditions between organ and orchestra, capturing a generous but unobtrusive measure of the Ingolstadt acoustic, and providing a gloriously clear and broad soundscape which fully supports the majestic nature of some of these pieces while providing a deliciously atmospheric backdrop to the more subdued pieces – hear how Samson Gonaschwili’s violin soars magically heavenward in the closing bars of Saint-Saens’ touching Romance. The Mexican conductor Alfredo Ibarra keeps it all moving along effortlessly, pacing its climaxes nicely, avoiding the self-indulgence which could so easily creep into music where sound rather than substance is often the raison d’etre, and injecting a wonderful sense of drama where it matters most – particularly over the long drawn-out introduction to the Guilmant Symphony. The Ingolstadt Philharmonic is not always flawless in matters of ensemble, tuning or accuracy, but what they lack in finesse they more than make up for in fire, passion and commitment. All in all, two highly recommended discs for those who love a triumphant sound (with occasional reflective interludes).'

Marc Rochester (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Franz Hauk (organ); The Ingolstadt Philharmonic; Alfredo Ibarra

RECICLASSICAT: GOUNOD, Charles (1818-1893)

GUILD: Music for Organ and Orchestra

IMSLP: Charles Gounod (1818-1893)

CPDL: Charles Gounod (1818-1893)

SPOTIFY: GOUNOD, C.F. - Music for Organ and Orchestra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!