Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cazzati M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cazzati M.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de març del 2026

CAZZATI, Maurizio (1616-1678) - Messa per li defonti (1663)

Unknown artist after Hieronymus Francken (1578-1623) - Le roi David jouant de la harpe


Maurizio Cazzati (1616-1678) - Messa per li defonti A Cinque Voci ... Op.31 (1663)
Performers: Maria Cristina Kiеhr (soprano); Dominique Vissе (countertenor); Bruno Botеrf (tenor);
François Fauchе (bass); Marc Busnеl (bass); Ensemble La Fenice; Jean Tսbéry (conductor)

---


Italian composer and organist. Nothing is known about his early years. He may have been appointed to his first musical position at the age of 17, at San Pietro, Guastalla, serving Ferrante III, Duke of Guastalla. After his ordination to the priesthood he became maestro di cappella and organist of San Andrea, Mantua, in 1641. In 1648 he was appointed the same post at the Accademia della Morte in Ferrara and at the church of Santa Maria Maggiore in Bergamo in 1653. He returned to his old job in Ferrara in April 1657 and then was elected to the post where he would make his reputation, maestro di cappella at San Petronio, Bologna, in late 1657. He instituted a regular choir of 35 singers and a group of well-paid instrumentalists for the liturgy at San Petronio, but despite the audible improvements he made and the reputation he built, his tenure there was marked by politically motivated controversies over the syntax in his sacred compositions. The vestry supported him, but he was finally forced out in June 1671. He went to Mantua to serve the Gonzaga family as maestro di cappella di camera and the cathedral as maestro di cappella in a post he held the rest of his life. As a composer, he reformed the 'cappella musicale' at the church of San Petronio in Bologna and established its reputation as a center of excellent music in general and as the origin of the sonata for trumpet and strings in particular with his Opus 35 (1665). He published 10 volumes of instrumental music, including the first violin sonatas published by a San Petronio composer, his Opus 55 (1670). There are also 10 volumes of secular vocal music, 4 lost operas, 11 lost oratorios, and 46 volumes of sacred music. 

dimecres, 28 de setembre del 2016

CAZZATI, Maurizio (1616-1678) - Sonatas, Motets & Cantatas

Gerbrand van den Eeckhout - Rurh and Boaz (1672)
Obra de Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674), pintor holandès (1)


- Recordatori de Maurizio Cazzati -
En el dia de la commemoració del seu 338è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gerbrand van den Eeckhout (Amsterdam, 19 d'agost de 1621 - Amsterdam, 29 de setembre de 1674) va ser un pintor holandès. Fill de l'orfebre Jan Pietersz van den Eeckhout i de Grietje Claesdr, es va formar, possiblement entre els anys 1635 i 1641, amb el famós pintor Rembrandt van Rijn. Alhora, va cultivar una profunda amistat amb el mestre holandès amb qui va mantenir contacte al llarg de la seva vida. Hereu de l'estil del seu mestre però també de Pieter Lastman, va compaginar la feina de pintor amb la de pèrit i taxador de quadres. Les seves obres van exposar temàtica diversa destacant per la seva versatilitat. Va morir a Amsterdam el setembre de 1674.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674) - Altres: Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674)



Parlem de Música...

Maurizio Cazzati (Luzzara, 1 de març de 1616 - Mantova, 28 de setembre de 1678) va ser un organista i compositor italià. Després de ser ordenat sacerdot, Cazzati va iniciar la seva activitat com a mestre de capella d'esglésies de Mantua, Bozzolo, Ferrara i Bergamo el 1641. A Bergamo va treballar en estreta col·laboració amb Giovanni Legrenzi abans de ser nomenat, el 1657, mestre de capella de la Catedral de San Petronio de Bolonya, ciutat on va desenvolupar una carrera brillant, especialment en relació a la música instrumental i a la forma sonata da chiesa. També va ser precursor de les primeres sonates per a trompeta i corda, antecedents en qualsevol cas de la forma concert. Va publicar gran quantitat de música de tots els gèneres, sent la instrumental la més popular fins el punt de trobar-ne referències a diferents països europeus, entre ells, Anglaterra. No obstant, no va tenir una vida fàcil i les relacions amb els seus col·legues van ser desiguals. Fins i tot, tot i la seva excel·lent acadèmia, no va rebre invitació formal de l'Academia Filharmonica, fundada el 1666. Els darrers anys va renunciar a San Petronio per viatjar a la veïna Mantua, on va ser mestre de capella de la cort del duc Carles III Gonzaga i músic de cambra de la duquessa Anna Isabella Gonzaga. Va destacar com a docent amb nombrosos alumnes, entre ells, Giovanni Battista Vitali. Va morir a Mantua el 1678.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
lost, all cited in Gaspari
I gridi di Cerere, Ferrara, 1652;
Il carnevale esigliato, Ferrara, 1652;
Ercole effeminato, Bergamo, 1654;
Le gare de’ fiumi, Bologna, 1658;
Le gare d’Amore e di Marte, Bologna, 1662

op.
11 Arie, Cantate, 1v, libro primo (Venice, 1649)
20 Cantate morali, e spirituali, 1v (Bologna, 1659/R)
26 Madrigali, e canzonette per camera, 2–3vv, some with vn (Bologna, 1661)
27 Canzonette per camera, 1v (Bologna, 1661; 7 R1985 in ICSC, viii)
41 Arie e cantate, 1v (Bologna, 1666; 8 R1985 in ICSC, viii)
43 Il quarto libro delle canzonette, 1v (Bologna, 1667; 7 R1985 in ICSC, viii)
46 Il quinto libro delle canzonette, 1v, vn (Bologna, 1668; 8 R1985 in ICSC, viii)
49 Diporti spirituali per camera e per oratorii, 1–4vv (Bologna, 1668)
61 Dialoghi amorosi da camera, 2–3vv, lost
66 Duetti per camera (Bologna, 1677; 3 R1985 in ICSC, viii)

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost, cited in Gaspari unless otherwise stated
Espressione in versi d’alcuni fatti di S Giuseppe, Bologna, 1659; cited in Martini: Indice
Caino condannato (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Celeste aiuto a chi ben fa non manca (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il diluvio, Bologna, 1664
Il zelante difeso (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il transito di S Giuseppe (G.B. Pellicani), Bologna, 1665
Il Sisara (Savaro di Mileto), Bologna, 1667
La Giuditta, Bologna, 1668
La psiche deificata (Savaro di Mileto), Bologna, 1668
La vittoria di S Filippo Neri (G. Desiderio), Bologna, 1669
S Maria Maddalena a sepolcro di Cristo, Bologna, n.d.; cited in Martini: Indice

Others:
op.
1 Salmi e messa, 5vv, 2 vn (Venice, 1641)
3 Le concertate lodi della chiesa militante, 2–4vv, bc (Milan, 1647)
5 Il primo libro de motetti, 1v (Venice, 1647)
6 Il secondo libro de motetti, 1v (Venice, 1648/R1988 in SMSC, vi)
7 Compieta e letanie, 4vv (Venice, 1647)
9 Messa e salmi e letanie, 3vv, bc (Venice, 1648)
10 Motetti, 2vv (Venice, 1648)
12 Motetti, 2–4vv (Venice, 1650)
13 Il terzo libro de motetti, 1v (Venice, 1651/R1988 in SMSC, vi)
14 Messa e salmi, 3–4vv, insts (Venice, 1653); mass ed. in SCISM, vi (1996)
16 Motetti e hymni, 1v (Venice, 1655; 2/1658 with 2 vn, bn ad lib)
17 Messa e salmi, 5vv (Venice, 1655)
19 Antifone, letanie, e Te Deum, 8vv (Venice, 1658)
21 Salmi per tutto l’anno, 8vv (Bologna, 1660)
23 Tributo di sagri concerti, a 2–4 (Bologna, 1660)
24 Messa, e salmi, A, T, B, vns, ripieno (Bologna, 1660); mass excerpts ed. in Klenz, 272
25 Il quarto libro de motetti, 1v (Bologna, 1661/R1988 in SMSC, vi)
28 Messe brevi, 8vv, con una concertata a 4 (Bologna, 1662); 1 missa brevis ed. in SCISM, vii (1996)
29 Hinni per tutto l’anno, 1v, vns ad lib (Bologna, 1662)
31 Messe e salmi per li defonti, 5vv (Bologna, 1663)
32 Antifone, e letanie concertate a 2–5 (Bologna, 1663)
33 Salmi da capella per tutto l’anno, 4vv, some with vn (Bologna, 1663)
34 Sacri concerti di motetti, 2vv (Bologna, 1664)
36 Messa e salmi, 5vv, 4 insts (Bologna, 1665)
37 Messa, e salmi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1666)
38 Salmi per le domeniche, 8vv (Bologna, 1666)
39 Il quinto libro de motetti, 1v (Bologna, 1666/R1988 in SMSC, viii)
40 Compieta concertata, 2–4vv, vns (Bologna, 1666)
42 Le 4 antifone annuali della BVM poste in musica (Bologna, 1667)
44 Sacre Lamentationi della Settimana Santa (Bologna, 1668)
45 Benedictus, Miserere e Tantum ergo, 4vv, 2 vn (Bologna, 1668)
47 Sacri concerti, a 2–5, some with vns (Bologna, 1668)
48 Messa, salmi, e litanie, 3vv (Bologna, 1668)
51 Motetti, 1v, 2 vn (Antwerp, 1676)
52 Motetti, 8vv, bc (Bologna, 1669)
53 Salmi di terza con le 3 sequenze correnti dell’anno (Bologna, 1669)
54 Salmi brevi da capella, 8vv, bc, vle/theorbo (Bologna, 1669)
56 Messa a capella, Magnificat, 4vv (Bologna, 1670)
57 Hinni sacri per tutto l’anno, 4vv, bc (Bologna, 1670)
58 Salmi brevi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1671)
59 L’armonia sacra dell’antifone, 1v, libro primo (Mantua, 1672)
60 Antifone a voce sola, lost
62 Introduzioni diverse a voce sola per Messe e Salmi, lost
63 Il sesto libro delli motetti, 1v (Mantua, 1676/R1988 in SMSC, vii)
64 Il settimo libro dei motetti a voce sola in contralto, lost
65 Motetti, 1v, libro ottavo (Bologna, 1678); 3 ed. in Cantio sacra, xix, 1v, 1x (Cologne, 1964-71/R1988 in SMSC, vii)

Instrumental:

op.
2 Canzoni, 2 vn, vle, bc, e nel fine un Confitebor ed un Laetatus, 5vv (Venice, 1642)
4 Corenti e balletti, a 3–4 (Antwerp, 1651)
8 Il secondo libro delle sonate, a 1–4 (Venice, 1648); no.1, ‘La Vertua’, ed. in Klenz, 261; ed. R. Armstrong (thesis, California State U., Long Beach, 1984)
15 Correnti e balletti alla francese e all’itagliana a 5 con alcune sonate, a 5–8 (Venice, 1654)
18 Suonate, 2 vn, bc, org (Bologna, 1656); excerpt no.12, ‘La Strozzi’, ed. A. Heuss, SIMG, iv (1902–3), 476; no.9, ‘La Martinenga’, ed. in HM, xxxiv (1949); no.7, ‘La Rosella’, ed. in Klenz, 268
22 Trattenimento per camera d’arie, correnti, e balletti, 2 vn, vle (Bologna, 1660)
30 Correnti, e balletti per sonare, spinet/lute/theorbo (Bologna, 1662)
35 Sonate, a 2–5, some with tpt (Bologna, 1665); nos.1 and 7 ed. in Klenz, 276, 285; nos.10–12 ed. E. Tarr, Musica rara italiana (London, 1961), nos.1507–9
50 Varii, e diversi capricci per camera e per chiesa, 1–3 insts (Bologna, 1669)
55 Sonate a 2 istromenti, vn, vle (Bologna, 1670); no.1, ‘La Pellicana’, ed. in HAM (1966), ii, no.219
18 works in F-Pn MS Rés. Vm7 673 (Rost Codex)

Literatura:

Risposta alle oppositioni fatte dal Signor Giulio Cesare Arresti nella lettera al lettore posta nell’opera sua musicale (Bologna, 1663) [incl. the Poscritto] 

Font: En català: Maurizio Cazzati (1616-1678) En castellano: Maurizio Cazzati (1616-1678) In english: Maurizio Cazzati (1616-1678) - Altres: Maurizio Cazzati (1616-1678) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Un dels aniversaris més destacats d'aquest any és, sens dubte, el de Maurizio Cazzati, un compositor italià defenestrat durant generacions abans que alguns estudis recents i exhaustius de la seva obra ens mostressin un autor sensiblement més interessant del que a priori podria semblar. Nascut a la petita població de Luzzara, va treballar de forma incandescent i itinerant en ciutats del seu entorn abans d'establir-se a Bolonya, un dels centres musicals més importants d'Itàlia. Allà va exposar els seus arguments i recursos tot publicant abundant obra religiosa, teatral i instrumental sent, en aquest darrer gènere, el precursor en diverses formes, com en les sonates de violí o en les sonates de trompeta. En qualsevol cas, l'aiguabarreig de sabors musicals d'avui, en què també hi explorarem algunes d'aquestes sonates, destaca per les seves cantates i motets religiosos repertori que Cazzati va desenvolupar, obligat, durant el seu càrrec de mestre de capella a San Petronio de Bolonya. Obres variades en les formes fruit de la transcendència del text litúrgic al qual fan referència on, per exemple, van brillar les partitures per a solistes i continuo, per a cors concertants, per a un o més cors o fins i tot en estil spezzati propi de l'escola veneciana. En termes generals, el seu corpus musical es va caracteritzar per la senzillesa encantadora, les harmonies conservadores, les melodies suaus i de tant en tant algun passatge virtuós. 400 anys després, si Cazzati escoltés la interpretació que fan de les seves obres potser cauria de cul, alegrement satisfet perquè la seva música és d'una bellesa naturalment intemporal!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble CéladonPaulin Bündgen
RECICLASSICAT: CAZZATI, Mauritio (1616-1678)
AMAZON: CAZZATI, M. - Absalone
SPOTIFY: CAZZATI, M. - Absalone



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 1 de març del 2016

CAZZATI, Maurizio (1616-1678) - Sonatas da Chiesa

Ludolf de Jongh - De vossenjacht (c.1660)
Obra de Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679), pintor holandès (1)



- Recordatori de Maurizio Cazzati -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ludolf Leendertsz de Jongh (Overschie, 1616 - Hillegersberg, 1679) va ser un pintor holandès. Deixeble a Rotterdam de Cornelis Saftleven, va continuar els seus estudis a Delft amb Anthonie Palamedesz i a Utrecht amb Jan van Bijlert. Entre els anys 1635 i 1642 va viure a París tot i que es desconeix quina fou la seva professió a la ciutat. El 1643 va tornar a Rotterdam, moment en què daten les seves primeres obres conegudes. El 1665, com a oficial de la milícia ciutadana, va fixar la seva residència a Hillegersberg, Com a pintor es va especialitzar en retrats, escenes de gènere i paisatges urbans. També va ser professor i va tenir com a alumnes a Pieter de Hooch i a Jacob Ochtervelt. Les seves pintures de gènere van mostrar la influència dels caravaggistes d'Utrecht, tot i que va evolucionar vers la creació d'espais més clarament definits i il·luminats. Va morir a Hillegersberg el 1679.

Font: En català: No disponible En castellano: Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679) In english: Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679) - Altres: Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679)



Parlem de Música...

Maurizio Cazzati (Luzzara, 1 de març de 1616 - Mantova, 1678) va ser un organista i compositor italià. Després de ser ordenat sacerdot, Cazzati va iniciar la seva activitat com a mestre de capella d'esglésies de Mantua, Bozzolo, Ferrara i Bergamo el 1641. A Bergamo va treballar en estreta col·laboració amb Giovanni Legrenzi abans de ser nomenat, el 1657, mestre de capella de la Catedral de San Petronio de Bolonya, ciutat on va desenvolupar una carrera brillant, especialment en relació a la música instrumental i a la forma sonata da chiesa. També va ser precursor de les primeres sonates per a trompeta i corda, antecedents en qualsevol cas de la forma concert. Va publicar gran quantitat de música de tots els gèneres, sent la instrumental la més popular fins el punt de trobar-ne referències a diferents països europeus, entre ells, Anglaterra. No obstant, no va tenir una vida fàcil i les relacions amb els seus col·legues van ser desiguals. Fins i tot, tot i la seva excel·lent acadèmia, no va rebre invitació formal de l'Academia Filharmonica, fundada el 1666. Els darrers anys va renunciar a San Petronio per viatjar a la veïna Mantua, on va ser mestre de capella de la cort del duc Carles III Gonzaga i músic de cambra de la duquessa Anna Isabella Gonzaga. Va destacar com a docent amb nombrosos alumnes, entre ells, Giovanni Battista Vitali. Va morir a Mantua el 1678.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
lost, all cited in Gaspari
I gridi di Cerere, Ferrara, 1652;
Il carnevale esigliato, Ferrara, 1652;
Ercole effeminato, Bergamo, 1654;
Le gare de’ fiumi, Bologna, 1658;
Le gare d’Amore e di Marte, Bologna, 1662

op.
11 Arie, Cantate, 1v, libro primo (Venice, 1649)
20 Cantate morali, e spirituali, 1v (Bologna, 1659/R)
26 Madrigali, e canzonette per camera, 2–3vv, some with vn (Bologna, 1661)
27 Canzonette per camera, 1v (Bologna, 1661; 7 R1985 in ICSC, viii)
41 Arie e cantate, 1v (Bologna, 1666; 8 R1985 in ICSC, viii)
43 Il quarto libro delle canzonette, 1v (Bologna, 1667; 7 R1985 in ICSC, viii)
46 Il quinto libro delle canzonette, 1v, vn (Bologna, 1668; 8 R1985 in ICSC, viii)
49 Diporti spirituali per camera e per oratorii, 1–4vv (Bologna, 1668)
61 Dialoghi amorosi da camera, 2–3vv, lost
66 Duetti per camera (Bologna, 1677; 3 R1985 in ICSC, viii)

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost, cited in Gaspari unless otherwise stated
Espressione in versi d’alcuni fatti di S Giuseppe, Bologna, 1659; cited in Martini: Indice
Caino condannato (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Celeste aiuto a chi ben fa non manca (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il diluvio, Bologna, 1664
Il zelante difeso (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il transito di S Giuseppe (G.B. Pellicani), Bologna, 1665
Il Sisara (Savaro di Mileto), Bologna, 1667
La Giuditta, Bologna, 1668
La psiche deificata (Savaro di Mileto), Bologna, 1668
La vittoria di S Filippo Neri (G. Desiderio), Bologna, 1669
S Maria Maddalena a sepolcro di Cristo, Bologna, n.d.; cited in Martini: Indice

Others:
op.
1 Salmi e messa, 5vv, 2 vn (Venice, 1641)
3 Le concertate lodi della chiesa militante, 2–4vv, bc (Milan, 1647)
5 Il primo libro de motetti, 1v (Venice, 1647)
6 Il secondo libro de motetti, 1v (Venice, 1648/R1988 in SMSC, vi)
7 Compieta e letanie, 4vv (Venice, 1647)
9 Messa e salmi e letanie, 3vv, bc (Venice, 1648)
10 Motetti, 2vv (Venice, 1648)
12 Motetti, 2–4vv (Venice, 1650)
13 Il terzo libro de motetti, 1v (Venice, 1651/R1988 in SMSC, vi)
14 Messa e salmi, 3–4vv, insts (Venice, 1653); mass ed. in SCISM, vi (1996)
16 Motetti e hymni, 1v (Venice, 1655; 2/1658 with 2 vn, bn ad lib)
17 Messa e salmi, 5vv (Venice, 1655)
19 Antifone, letanie, e Te Deum, 8vv (Venice, 1658)
21 Salmi per tutto l’anno, 8vv (Bologna, 1660)
23 Tributo di sagri concerti, a 2–4 (Bologna, 1660)
24 Messa, e salmi, A, T, B, vns, ripieno (Bologna, 1660); mass excerpts ed. in Klenz, 272
25 Il quarto libro de motetti, 1v (Bologna, 1661/R1988 in SMSC, vi)
28 Messe brevi, 8vv, con una concertata a 4 (Bologna, 1662); 1 missa brevis ed. in SCISM, vii (1996)
29 Hinni per tutto l’anno, 1v, vns ad lib (Bologna, 1662)
31 Messe e salmi per li defonti, 5vv (Bologna, 1663)
32 Antifone, e letanie concertate a 2–5 (Bologna, 1663)
33 Salmi da capella per tutto l’anno, 4vv, some with vn (Bologna, 1663)
34 Sacri concerti di motetti, 2vv (Bologna, 1664)
36 Messa e salmi, 5vv, 4 insts (Bologna, 1665)
37 Messa, e salmi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1666)
38 Salmi per le domeniche, 8vv (Bologna, 1666)
39 Il quinto libro de motetti, 1v (Bologna, 1666/R1988 in SMSC, viii)
40 Compieta concertata, 2–4vv, vns (Bologna, 1666)
42 Le 4 antifone annuali della BVM poste in musica (Bologna, 1667)
44 Sacre Lamentationi della Settimana Santa (Bologna, 1668)
45 Benedictus, Miserere e Tantum ergo, 4vv, 2 vn (Bologna, 1668)
47 Sacri concerti, a 2–5, some with vns (Bologna, 1668)
48 Messa, salmi, e litanie, 3vv (Bologna, 1668)
51 Motetti, 1v, 2 vn (Antwerp, 1676)
52 Motetti, 8vv, bc (Bologna, 1669)
53 Salmi di terza con le 3 sequenze correnti dell’anno (Bologna, 1669)
54 Salmi brevi da capella, 8vv, bc, vle/theorbo (Bologna, 1669)
56 Messa a capella, Magnificat, 4vv (Bologna, 1670)
57 Hinni sacri per tutto l’anno, 4vv, bc (Bologna, 1670)
58 Salmi brevi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1671)
59 L’armonia sacra dell’antifone, 1v, libro primo (Mantua, 1672)
60 Antifone a voce sola, lost
62 Introduzioni diverse a voce sola per Messe e Salmi, lost
63 Il sesto libro delli motetti, 1v (Mantua, 1676/R1988 in SMSC, vii)
64 Il settimo libro dei motetti a voce sola in contralto, lost
65 Motetti, 1v, libro ottavo (Bologna, 1678); 3 ed. in Cantio sacra, xix, 1v, 1x (Cologne, 1964–71/R1988 in SMSC, vii)

Instrumental:

op.
2 Canzoni, 2 vn, vle, bc, e nel fine un Confitebor ed un Laetatus, 5vv (Venice, 1642)
4 Corenti e balletti, a 3–4 (Antwerp, 1651)
8 Il secondo libro delle sonate, a 1–4 (Venice, 1648); no.1, ‘La Vertua’, ed. in Klenz, 261; ed. R. Armstrong (thesis, California State U., Long Beach, 1984)
15 Correnti e balletti alla francese e all’itagliana a 5 con alcune sonate, a 5–8 (Venice, 1654)
18 Suonate, 2 vn, bc, org (Bologna, 1656); excerpt no.12, ‘La Strozzi’, ed. A. Heuss, SIMG, iv (1902–3), 476; no.9, ‘La Martinenga’, ed. in HM, xxxiv (1949); no.7, ‘La Rosella’, ed. in Klenz, 268
22 Trattenimento per camera d’arie, correnti, e balletti, 2 vn, vle (Bologna, 1660)
30 Correnti, e balletti per sonare, spinet/lute/theorbo (Bologna, 1662)
35 Sonate, a 2–5, some with tpt (Bologna, 1665); nos.1 and 7 ed. in Klenz, 276, 285; nos.10–12 ed. E. Tarr, Musica rara italiana (London, 1961), nos.1507–9
50 Varii, e diversi capricci per camera e per chiesa, 1–3 insts (Bologna, 1669)
55 Sonate a 2 istromenti, vn, vle (Bologna, 1670); no.1, ‘La Pellicana’, ed. in HAM (1966), ii, no.219
18 works in F-Pn MS Rés. Vm7 673 (Rost Codex)

Literatura:

Risposta alle oppositioni fatte dal Signor Giulio Cesare Arresti nella lettera al lettore posta nell’opera sua musicale (Bologna, 1663) [incl. the Poscritto] 

Font: En català: Maurizio Cazzati (1616-1678) En castellano: Maurizio Cazzati (1616-1678) In english: Maurizio Cazzati (1616-1678) - Altres: Maurizio Cazzati (1616-1678)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Maurizio Cazzati ja podem dir, d'entrada, que no va ser un compositor ortodox i de formes contingudes, ans el contrari, va saber anar per lliure motiu que va encendre ànims i acèrrimes crítiques en proporcions equivalents. En primera instància, no obstant, Cazzati va ser un músic que hem d'englobar dins de l'Escola Bolonyesa, de fet podríem discutir acaloradament de si ell en fou el principal fundador o no, els primers anys de qui van passar sense glòria ni gaire soroll. De fet, no va ser fins a l'entorn del 1657, i en el dia que va assumir l'important càrrec de mestre de capella de la Basílica de San Petronio a Bolonya, que el seu nom va hiperbòlicament ascendir al cel i paral·lelament a l'infern en una dualitat existencial fruit de l'èxit immediat de la seva obra musical, principalment en veu de les seves Sonates, tant de trompeta com da chiesa (a les que va donar la forma característica lent-ràpid-ràpid-lent), i que avui escoltarem. Alhora, va lliurement introduir reformes considerades, per molts dels seus contemporanis, de radicals motivant intensos conflictes i descarnis públics per part de col·legues propers com Lorenzo Perti, l'oncle de G.A. Perti, i Giulio Cesare Arresti qui al seu torn van qüestionar les seves capacitats com a mestre d'una capella tant influent com la de Bolonya. Cazzati, indiferent i observant com el seu cognom s'expandia veloçment per Europa i Anglaterra, va ignorar el menyspreu i va seguir caminant lliure i feliçment per l'ecosistema musical que havia creat sense abandonar, en cap cas, les obligacions pròpies del seu càrrec, com per exemple la música religiosa. I tot i seguir, potser a contracor, algunes de les normes establertes, no fou admès, per unanimitat, a la recent creada Acadèmia Filharmònica de la ciutat bolonyesa. Un greuge que no va alterar un rumb que amb fermesa va seguir la resta de la seva vida fins el moment en què fart, per no dir improperis més ofensius, va decidir dimitir de San Petronio el 1671 i emigrar a la veïna Cort de Mantua on va servir, possiblement més relaxat, al duc Carles III Gonzaga i a la duquessa Anna Isabella Gonzaga... 400 anys després la seva història ens pot semblar un divertimento però al seu temps no devia estar exempt de perills, complots i probables escaramusses, per tant, celebrem-lo amb respecte i admiració ja que, inevitablement, ell va ser un dels més tossuts reformadors de la seva generació!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Strumentale del Duomo di Novara
AMAZON: CAZZATI, M. - Opera 18
SPOTIFY: CAZZATI, M. - Opera 18



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!