SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Symphonies & Overtures

Obra de Jean-Baptiste Le Prince (1734-1781), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Le Prince (Metz, 17 de setembre de 1734 - Sant-Denis-du-Port, 30 de setembre de 1781) va ser un pintor i gravador francès. Va néixer en el si d'una família d'artesans especialitzats en l'escultura decorativa i el daurat. Ben aviat va començar la seva formació a Metz si bé a l'entorn del 1750 es va traslladar a París on va ser alumne de François Boucher autor que inevitablement va influir en la seva obra posterior. El 1758 va viatjar a Sant Petersburg on va entrar al servei de Catalina la Gran. Allà hi va romandre cinc anys intercalant viatges a països i territoris del seu entorn. En el transcurs d'aquestes travessies va plasmar tot el que va observar en múltiples dibuixos els quals, i ja de tornada a París, va utilitzar per a produir gravats i pintures les quals es van convertir en un valuós testimoni d'aquelles geografies remotes. A París va ser nomenat membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Com a pintor, es va especialitzar principalment en paisatges i obres de gènere d'inspiració flamenca. A Le Prince també se'l va reconèixer com un dels pioners de la tècnica de l'aiguatinta en el gravat, tècnica emprada posteriorment per pintors com Goya o Delacroix. Jean-Baptiste Le Prince va morir a Sant-Denis-du-Port el setembre de 1781.

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milano, c.1700 - Milano, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin i germà del també compositor Giuseppe Sammartini, es va educar inicialment amb el seu pare abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Els anys 1730 es va dedicar de ple a la composició de simfonies, concerts, sonates i obres dramàtiques rebent el reconeixement de la seva música fora d'Itàlia. La seva primera òpera, Memet, es va estrenar a Lodi el 1732, i possiblement a Viena el mateix any. A Milà va estrenar, el 1734, L'ambizione superata dalla virtù, amb Vittoria Tesi i el castrat Angelo Maria Monticelli. A mitjans de la dècada del 1730 ja s'havia convertit en la figura principal de l'escola simfònica més antiga d'Europa, que va incloure altres compositors propers com Brioschi, Galimberti, Giulini, Lampugnani i Chiesa. En aquell temps també es va convertir en professor al Collegio de'Nobili on va tenir, entre molts altres, els alumnes Giorgio Giulini i Christoph Willibald Gluck. A partir del 1733 va exercir de jurat en múltiples premis i en concursos i oposicions a diversos càrrecs per a esglésies i la mateixa Catedral de Milà. Com a compositor més famós de Milà, Sammartini va tenir un paper destacat en la vida de la ciutat i en la composició i realització de músiques per a ocasions religioses i reials. Per exemple, el 1741 va escriure una Missa en honor al cardenal Benedetto Odescalchi i per celebrar el naixement de l'arxiduc Leopold II va compondre la cantata secular La dei gara geni (1747).

El 1758 es va convertir en membre fundador de la Societat Filharmònica de Milà amb l'objectiu de promocionar activament la música orquestral. Va ser en aquell temps que va conèixer i contactar amb J.C. Bach, en aquell temps resident a Milà (1755-1762), i amb Luigi Boccherini qui va estar a les ordres de Sammartini el 1765. També va entrar en contacte amb Mozart i el seu pare Leopold donant el seu suport a l'estrena de l'òpera Mitridate, re di Ponto de Mozart. El 1770 es va reunir amb Charles Burney, de visita a Milà. Durant la seva maduresa Sammartini va convertir en el compositor d'església més actiu a Milà. L'almanac Milano sacre de 1761-1775 el va incloure com a mestre de capella de vuit esglésies, mentre que l'almanac La Galleria delle stelle de 1775 la llista es va ampliar a onze. Els darrers anys va viure en contacte permanent amb els membres il·lustres de l'Accademia dei Trasformati i entre l'abril i el setembre de 1773 va escriure les que serien les seves últimes obres, una sèrie de sis quintets de corda. La seva mort, esdevinguda el gener de 1775, fou totalment inesperada ja que aquell any ja tenia calendari per un mínim de 24 actuacions en diverses esglésies de Milà. El seu funeral, massiu, es va celebrar el 18 de gener amb la interpretació d'una Missa Solemne.

Johanne Christoph Haffner (1668-1754) - Milano (c.1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

---

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestra da Camera Milano Classica; Roberto Gini
RECICLASSICAT: SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775)
AMAZON: SAMMARTINI, G.B. - Symphonies & Overtures

IMSLP: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SAMMARTINI, G.B. - Symphonies & Overtures



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Vespro della Beata Vergine

Obra de Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674), pintor holandès (1)

---

Parlem de Pintura...

Gerbrand van den Eeckhout (Amsterdam, 19 d'agost de 1621 - Amsterdam, 29 de setembre de 1674) va ser un pintor holandès. Fill de l'orfebre Jan Pietersz van den Eeckhout i de Grietje Claesdr, es va formar, possiblement entre els anys 1635 i 1641, amb el famós pintor Rembrandt van Rijn. Alhora, va cultivar una profunda amistat amb el mestre holandès amb qui va mantenir contacte al llarg de la seva vida. Hereu de l'estil del seu mestre però també de Pieter Lastman, va compaginar la feina de pintor amb la de pèrit i taxador de quadres. Les seves obres van exposar temàtica diversa destacant per la seva versatilitat. Va morir a Amsterdam el setembre de 1674.

---

Parlem de Música...

Heinrich Ignaz Franz Biber (Wartenberg [ara Stráž pod Ralskem], bap. 12 d'agost de 1644 - Salzburg, 3 de maig de 1704) va ser un violinista i compositor bohemi. Poc se sap de la seva formació, si bé es creu va estudiar amb els jesuïtes. En una data anterior al 1668 va treballar en la cort del príncep Johann Seyfried Eggenberg a Graz. Des d'allà es va traslladar a Kroměříž, on era mestre de capella el seu amic i compositor Vejvanovský. Allà va començar a repuntar, tant pel seu talent com a violinista com per les seves primeres obres com a compositor. El 1670 es va traslladar a Àustria, primer a Innsbruck, on va conèixer al conegut fabricant d'instruments de corda Jacobus Stainer, i després a Salzburg, on va entrar en servei de l'arquebisbe Maximilian von Gandolph Khuenburg. Biber va romandre a Salzburg la resta de la seva vida, gaudint d'un gran èxit i dels corresponents beneficis econòmics i socials. En el període comprès entre els anys 1676 i 1684 va dedicar diverses obres a l'arquebisbe i el 1677 va interpretar la seva pròpia música davant de l'emperador Leopold I, que per la seva banda el va recompensar amb una cadena d'or. El 1684, després de la mort d'Andreas Hofer, va ser nomenat mestre de capella i degà de l'escola del cor de la Catedral de Salzburg. Finalment, i pels mèrits obtinguts, l'emperador Leopold el va ser nomenar cavaller amb el títol de Biber von Bibern. Posteriorment, el nou arquebisbe Johann Ernst, comte de Thun, el va promoure al càrrec de Gran Senescal de la cort de l'arquebisbe. Biber es va casar el 1672 amb Maria Weiss, filla d'un comerciant de Salzburg, i va tenir onze fills dels quals només quatre van sobreviure dedicant-se, tots ells, a la música i sent el més destacat Karl Heinrich Biber. Heinrich Ignaz va morir a Salzburg el maig de 1704.

Paul Fürst (1608-1666) - Salzburg (c.1666) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas, school dramas, large cantatas:
music lost unless otherwise stated
Applausi festivi di Giove (cant.), Salzburg, 1687, SI-Lf (lib only)
Li trofei della fede cattolica (cant.), Salzburg, 1687, Lf (lib only)
Alessandro in Pietra (op, F.M. Raffaelini), 1689
Chi la dura la vince (op, Raffaelini), ?1690–92, A-Sca
Trattenimento musicale del’ossequio di Salisburgo (cant.), Salzburg, 1699, Sca(lib only)
15 school dramas, 1679–99, Salzburg, University [listed in Chafe]

Vocal religiosa:

Masses:
Missa Christi resurgentis, 9vv, orch, c1674, CZ-KRa
Missa catholica, 4 solo vv, 4vv, orch, KRa (inc.)
Missa Salisburgensis, 16vv, insts, 1682, A-Sca; ed. in DTÖ, xx, Jg.x/1 (1903/R) [attrib. O. Benevoli]; ed. L. Feininger, Orazio Benevoli: Opera omnia (Rome, 1966–73), vii
Missa Alleluia, 8 solo vv, 8vv, orch, after 1690, KRa
Requiem, 6 solo vv, 6vv, orch, after 1690, Sd (facs. in Jaksch, 1977)
Requiem, f, 5 solo vv, 5vv, str, 3 trbn, bc, after 1692, A-H, Sd; ed. in DTÖ, lix, Jg.xxx/1 (1923/R)
Missa S Henrici, 5 solo vv, 5vv, orch, 1697, KRa; ed. in DTÖ, xlix, Jg.xxv/1 (1918/R)
Missa Bruxellensis, 4 solo vv, 4vv, orch, after 1696, B-Br; ed. L. Feininger, Orazio Benevoli: Opera omnia (Rome, 1966–73), vii
Missa, ex B , 6vv, bc, A-SEI; ed. E. Hintermaier, Denkmäler der Musik in Salzburg, v (Munich, 1987)
Missa quadragesimalis (Missa in contrapuncto), 4vv, ?insts, bc, SEI, CZ-KRa, Pnm

Other:
Salve regina, S, va da gamba, org, 1663, CZ-Kra (inc.)
Lux perpetua, 8 solo vv, 8vv, str, 3 trbn, org, c1673, Kra
Vespers, 8 solo vv, 8vv, orch, 1674, Kra
Laetatus sum, B, B, str, orch, 1676, Kra; ed. J. Sehnal, Denkmäler der Musik in Salzburg, xi (Salzburg, 1999)
Plaudite tympana, 16vv, insts, 1682, A-Sca; ed. in DTÖ, xx, Jg.x/1 (1903/R) [attrib. O. Benevoli]
Litaniae de S Josepho, 8 solo vv, 8vv, 2 tpt, 3 trbn, str, bc, after 1690, Sd; ed. E. Hintermaier, Denkmäler der Musik in Salzburg, ix (Salzburg, 1999)
Ne cedite, 5 solo vv, 5vv, str, 3 trbn, 4 org, after 1690, Sd
Vesperae longiores ac breviores una cum litaniis Lauretanis, 4 solo vv, 4vv, str, 2 trbn, org (Salzburg, 1693)
Nisi Dominus aedificaverit domum, B, vn, vle, org, c1700, D-Dl; ed. J. Sehnal, Denkmäler der Musik in Salzburg, xi (Salzburg, 1999)
In festo trium regum, S, S, 2 fl, 2 ob, vle, org, CZ-Bm; ed. J. Sehnal, Denkmäler der Musik in Salzburg, xi (Salzburg, 1999)
Quo abiit, 4 solo vv, 4vv, 4 va, 4 org, A-GÖ, Sd
Stabat mater, 4vv, bc, Sd, Ssp

Instrumental:

Solo violin:
with continuo unless otherwise stated
Mystery (Rosary) Sonatas [and Passacaglia], ?1674, D-Mbs (facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, i (Munich, 1990)); ed. in DTÖ, xxv, Jg.xii/2 (1905/R)
Sonatae (Nuremberg, 1681/ ed. in DTÖ, xi, Jg.v/2 (1898/R); facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, iii (Munich, 1991))
Sonata … representativa, c1669, CZ-KRa (facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, v (Munich, 1994)); ed. in DTÖ, cxxvii (1976)
Sonata, c1670, KRa; ed. in DTÖ, cxxvii (1976)
Fantasia; Pastorella; 2 sonatas: all A-Wm
Doubtful: Ciacona, CZ-KRa, ed. in DTÖ, cli (1997); Balletti, vn solo, KRa, ed. in Denkmäler der Musik in Salzburg, ix (Salzburg, 1999)

Ensemble:
Sonatae tam aris quam aulis servientes, 5–8 insts (Salzburg, 1676); ed. in DTÖ, cvi–cvii (1963)
Mensa sonora, seu Musica instrumentalis, vn, 2 va, vle, hpd (Salzburg, 1680); ed. in DTÖ, xcvi (1960)
Fidicinium sacro-profanum, 1/2 vn, 2 va, bc (Nuremberg, 1683); ed. in DTÖ, xcvi (1960)
Harmonia artificiosa-ariosa: diversi mode accordata, 1/2 vn, va, 2 va d’amore, bc (n.p., 1696; Nuremberg, 1712); ed. in DTÖ, xcii (1956)
Sonata, 6 tpt, timp, org, 1668, CZ-KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Balletti lamentabili, vn, 2 va, bc, 1670, KRa; ed. in DTÖ, cxxvii (1976)
Sonata pro tabula, 5 rec, 2 vn, 2 va, org, c1670, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
2 Arien, vn, 2 va, vle, hpd, 1673, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Battalia (Sonata di marche), 3 vn, 4 va, 2 vle, hpd, 1673, KRa (facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, viii (Salzburg, 1999)); ed. in DTÖ, cli (1997)
Serenada, B, 2 vn, 2 va, vle, hpd, 1673, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Sonata S Polycarpi, 8 tpt, timp, vle, bc, 1673, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Sonata, tpt, 2 vn, 2 va, vle, org, c1673, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Balletti, 2 vn, 2 va, vle, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Balletti, 2 tpt, vn, 2 va, vle, hpd, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
3 Balletti, vn, 2 va, vle, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Sonata die pauern Kirchfartt genandt, vn solo, 2 vn, 2 va, vle, bc, c1673, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Trombet undt musicalischer Taffeldienst, vn, 2 va, vle, hpd, c1673, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Doubtful: Ballettae ad duos choros, 2 vn, 2 va, vle, bc, before 1670, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
c100 works listed in inventories, lost

Theoretical works:
Singfundament, 1694, A-Sn

---

Informació addicional... 

INTERPRETS:  Musica Fiata; Capella Ducale; Roland Wilson (conductor)
RECICLASSICAT: BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704)
AMAZON: Biber - Vespro della Beata Vergine

IMSLP: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704)

CPDL: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704)

SPOTIFY: Biber - Vespro della Beata Vergine



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MATTHESON, Johann (1681-1764) - Pièces de clavecin (1714)

Obra de François Boucher (1703-1770), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Mattheson -

En el dia de la celebració del seu 336è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

François Boucher (Paris, 29 de setembre de 1703 - Paris, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès famós per les seves escenes pastorals i mitològiques, clars exemples de l'alegria i sensualitat del rococó, estil del que en va ser un dels màxims exponents juntament amb Jean-Honoré Fragonard. Boucher, fill d'un fabricant de puntes, va néixer a París. Encara que va estudiar amb el pintor François Le Moyne, l'estil delicat del seu contemporani Antoine Watteau va influir més en la seva obra. El 1723, Boucher va obtenir el Premi de Roma, ciutat on va estudiar durant els anys 1727-1731. Després de tornar a França, va pintar centenars de quadres, panells decoratius de gabinet, cartrons per a tapissos, escenografies i il·lustracions de llibres. El 1734 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. Va realitzar cartrons per a la fàbrica de tapissos de Beauvais i el 1755 va ser nomenat director de la fàbrica de tapissos dels Gobelins. El 1765 el rei el va nomenar primer pintor de la cort, director de la Reial Acadèmia de Belles Arts i dissenyador de la Reial Fàbrica de Porcellana. El seu èxit es va veure incrementat pel mecenatge de la Marquesa de Pompadour, l'amant predilecte de Lluís XV, de qui en va pintar diversos retrats. Les seves representacions de deïtats femenines clàssiques, amables, desimboltes i abillades com elegants pastors van fer les delícies del públic, que el va considerar el pintor de moda de l'època. Entre les seves nombroses obres destaquen les pintures del Triomf de Venus (1740, Museu d'Estocolm) i Nu en repòs (1752, Alte Pinakothek, Munich), així com la sèrie de tapissos Els amors dels déus (1744). L'estil fàcil i sentimental de Boucher va ser molt imitat però al posar-se de moda l'estil neoclàssic, va perdre el favor del públic. Finalment, va morir a París el maig de 1770.

---

Parlem de Música...

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - Hamburg, 17 d'abril de 1764) va ser un compositor i organista alemany. L'únic supervivent de tres germans, va néixer a Hamburg. La seva vida es coneix, en gran part, gràcies a la pròpia autobiografia que va publicar. Va rebre una sòlida formació en moltes matèries. Dibuix, matemàtiques, esgrima, llengua anglesa, italiana i francesa i dansa. A banda, música amb el Kantor Joachim Gerstenbüttel. També va estudiar orgue i clavecí amb Johann Nicolaus Hanff, organista de la Catedral de Schleswig. Nen prodigi des de ben petit, va aprendre a tocar la viola de gamba, el violí, la flauta, l'oboè i el llaüt. Amb 9 anys ja tocava en públic l'orgue i cantava com a solista a les esglésies d'Hamburg. La seva adolescència la va passar cantant com a solista en diversos papers teatrals i per autors com Kusser o Keiser. El 1699 va compondre la que seria la primera de les seves òperes, Die Plejades. El 1703 va conèixer a Händel amb qui va mantenir una bona amistat en els següents tres anys. Ambdós, amb només quatre anys de diferència d'edat, es van influir mútuament. A més a més, Mattheson va promocionar-lo com a violinista i clavecinista a l'orquestra de l'òpera d'Hamburg. El 1704, va estrenar la segona de les seves òperes, Cleopatra, amb Mattheson com a cantant tenor i Händel en el clavicordi. Sembla ser que en el transcurs d'aquesta representació es va produir un greu altercat entre ambdós compositors que per poc li costa la vida a Händel. Pocs temps després, es van reconciliar i van seguir treballant plegats fins el 1705, últim any de la carrera teatral de Mattheson. A partir d'aleshores es va convertir en un virtuós organista. En aquest sentit va rebre ofertes des de diverses ciutats europees, una d'elles per ocupar el càrrec vacant de Buxtehude a Lubeck. Una plaça que va rebutjar en favor d'un càrrec d'organista a la Katharinenkirche d'Hamburg en substitució de Reincken.

El 1704 es va convertir en professor particular de Cyrill Wich, fill de l'ambaixador d'Anglès a Hamburg, Sir John Wich. Aquest fet va determinar la seva vida. El 1706 se'l va nomenar secretari personal de l'ambaixador anglès, un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Com a secretari, va poder viatjar per tot Europa i va esdevenir indispensable per les relacions que es van establir entre Anglaterra i la ciutat d'Hamburg. El 1709 es va casar amb Catharina Mattheson Jennings, filla d'un ministre anglès. El 1715 es va convertir en director musical de la Catedral d'Hamburg, un lloc d'especial importància, per la qual va compondre moltes obres entre elles més de dues dotzenes d'oratoris. El 1728, degut a la sordesa, va haver d'abandonar aquest càrrec. El 1719 va ser nomenat mestre de capella de la Cort del Duc d'Holstein. Aquests anys, 1715-1740, van ser els més productius de la seva carrera. Partitures, tractats teòrics i traduccions de publicacions angleses són el llegat de la seva obra. Va traduir, també, novel·les, publicacions filosòfiques i articles per a diferents revistes. El 1741 Mattheson va rebre el títol de Secretari de la Legació del duc d'Holstein, i el 1744 va ser ascendit a "Legacions-Rat". Després de la mort de la seva esposa, va decidir donar la major part de la seva considerable fortuna, més de 44.000 marcs alemanys, a la Michaeliskirche d'Hamburg per a la reconstrucció del gran orgue destruït pel foc. A canvi va demanar que fos enterrat en aquesta església. Va morir el 17 d'abril del 1764 i el seu enterrament, el 25 d'abril, fou solemnement commemorat sota la direcció musical de Telemann i amb música del propi Mattheson (Das fröhliche Sterbelied, womit der nunmehro wolseelige Legations-Rath, Herr Johann Mattheson, ihm selbst, harmonisch und poetisch, im 83sten Jahre seines Alters, zu Grabe gesungen).

Mattheson va ser l'escriptor més important de música barroca alemanya. Va documentar, a un nivell de detall sense precedents, el món musical de tot el període barroc així com del pre-classicisme alemany. Malauradament, gran part de la seva producció musical es va perdre per sempre durant la Segona Guerra Mundial quan es va destruir la Stadtbibliothek d'Hamburg. Tot i això, alguna d'ella es va conservar miraculosament ja que algú l'havia preservat a la llunyana Armenia. El 1998 va retornar a Hamburg i la recuperació s'està duent a terme actualment. La seva història, molt important durant el segle XVIII alemany, té molt a veure amb la religió luterana la qual va difondre, preservar i enfortir amb la seva música. Els seus nombrosos oratoris, en un estil operístic, van tenir un ressò popular sense precedents a Alemanya. La seva òpera Cleopatra, tot i ser una obra de joventut, és un testimoni fidel del talent del compositor i del seu particular estil que va influir i determinar la posterior obra d'Händel. El seu repertori, a banda de les òperes de joventut, està format per nombrosos oratoris, entre ells, Das Lied des Lammes (Hamburg, 1723); Das Größte Kind in einem Oratorio auff weynacht (Hamburg, 1720); Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (Hamburg, 1718) o Der liebreiche und geduldige David (Hamburg, 1724). Instrumentalment, va compondre deu volums de peces de clavecí i orgue (Londres, 1714), 12 sonates de flauta i clavecí (1717) i altra obra de cambra. A banda de música, va escriure una cinquantena de publicacions i tractats teòrics de temàtica diversa.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Die Plejades, oder Das Sieben-Gestirne (Spl, F.C. Bressand), Hamburg, 1699, music lost
Der edelmüthige Porsenna (Spl, 4, Bressand), Hamburg, 1702
Victor, Hertzog der Normannen [Act 2] (3, H. Hinsch), Hamburg, 1702 [Act 1 by J.C. Schieferdecker, Act 3 by G. Bronner], music lost
Cleopatra [Die unglückselige Cleopatra, Königin von Egypten, oder Die betrogene Staats-Liebe] (drama per musica, 3, F.C. Feustking), Hamburg, 20 Oct 1704, US-Wc; ed. in EDM, lxix (1975)
Le retour du siècle d’or, das ist Die Wiederkehr der güldnen Zeit (‘Operetgen’, Countess Löwenhaupt), Nehmten and Perdoel, Holstein, 1705, music lost
Boris Goudenow, oder Der durch Verschlagenheit erlangte Trohn (drama per musica, 3, Mattheson), Hamburg, 1710
Die geheimen Begebenheiten Henrico IV, Königs von Castilien und Leon, oder Die getheilte Liebe (5, J.J. Hoë), Hamburg, 9 Feb 1711

Miscellaneous vocal:
18 ltalian secular cants., various secular wedding cants., serenades, orats, Mag funeral music

Vocal religiosa:

Oratorios and passions:
all first performed in Hamburg
Die heylsame Geburth und Menschwerdung unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi, 1715
Die gnädige Sendung Gottes des Heiligen Geistes, 1716
Chera, oder die Leidtragende und getröstete Wittwe zu Nain, 1716
Der verlangte und erlangte Heiland, 1716
Der Altonaische Hirten-Segen, nebst einer Passions-Andacht über den verlassenen Jesum, 1717
Der reformirende Johannes (J.G. Glauche), 1717
Der für die Sünde der Welt gemartete und sterbende Jesus (B.H. Brockes), 1718
Der aller-erfreulichste Triumph oder Der überwindende Immanuel, 1718
Die glücklich-streitende Kirche, 1718
Die göttliche Vorsorge über alle Creaturen (J.U. von König), 1718
Die Frucht des Geistes (E. Neumeister), 1719
Christi Wunder-Wercke bey den Schwachgläubigen (Hoefft), 1719
Die durch Christi Auferstehung bestägte Auferstehung aller Todten (Weichmann), 1720
Das gröste Kind, 1720
Der Blut-rünstige Kelter-Treter und von der Erden erhöhete Menschen-Sohn, 1721, lost
Das irrende und wieder zu recht gebrachte Sünde-Schaaf, 1721
Die Freuden-reiche Geburt und Menschwerdung unsers Herrn und Heilandes Jesu Christi, ?1721, lost
Der unter den Todten gesuchte, und unter den lebendigen gefundene Sieges-Fürst, 1722, lost
Das Grosse in dem Kleinen, oder Gott in den Herzen eines gläubigen Christen, 1722
Das Lied des Lammes (C.H. Postel), 1723; ed. B. Cannon (Madison, WI, 1971)
Der liebreiche und gedultige David, 1723
Der aus dem Löwen-Graben befreyte, himmlische Daniel (Schubart), 1725
Das gottseelige Geheimnis (Neumeister), 1725, lost
Der undanckbare Jerobeam (Mattheson), 1726, lost
Der gegen seine Brüder barmherzige Joseph (Schubart), l727, lost
Das durch die Fleischwerdung des ewigen Wortes erfüllte Wort der Verheissung (Wend), 1727, lost
Das fröhliche Sterbelied, 1760, ?lost

Instrumental:

Sonate à due cembali per il Signore Cyrillo Wich gran virtuoso (Hamburg, ?1705); ed. B. Cannon (London, 1960)
Suite, 2 hpd (Hamburg, ?1705); ed. B. Cannon (London, 1960)
XII sonates , 2–3 fl (Amsterdam, 1708)
Sonate, hpd (Hamburg, 1713)
Pièces de clavecin en deux volumes (London, 1714); German ed. as Matthesons Harmonisches Denckmahl, aus zwölfferwählten Clavier-Suiten (London, 1714/R)
Der brauchbare Virtuoso, welcher … mit zwölff neuen Kammer-Sonaten, fl, vn, hpd (Hamburg, 1720)
Die wol-klingende Finger-Sprache, in zwölff Fugen, mit zwey bis drey Subjecten (Hamburg, pt 1 1735, pt 2 1737), ed. L. Hoffmann-Erbrecht (Leipzig, 1954)

Literatura:

Das neu-eröffnete Orchestre (1713/R)
Das beschützte Orchestre (1717/R)
ed., with introduction: Niedtens Musicalischer Handleitung, dritter und letzter Theil (1717)
ed., with introductions: C. Raupach: Veritophili deutliche Beweis-Gründe (1717)
Exemplarische Organisten-Probe im Artikel vom General-Bass (1719)
Réflexions sur l’éclaircissement d’un problème de musique pratique (1720)
Das forschende Orchestre (1721/R)
ed.: Friedrich Erhard Niedtens Musicalischer Handleitung, anderer Theil (2/1721)
Melotheta, das ist der grundrichtige, nach jetziger neuesten Manier angeführte Componiste (1721–2)
Critica musica (1722–5/R)
Der neue göttingische, aber viel schlechter, als die alten lacedämonischen urtheilende Ephorus (1727)
Der musicalische Patriot (1728/R)
Grosse General-Bass-Schule, oder, Der exemplarischen Organisten-Probe zweite, verbesserte und vermehrte Auflage (1731/R)
De eruditione musica, ad virum plurimum reverendum, amplissimum atque doctissimum, Joannes Christophorum Krüsike (1732)
Kleine General-Bass-Schule (1735/R)
Kern melodischer Wissenschafft (1737/R)
Gültige Zeugnisse über die jüngste Matthesonisch-Musicalische Kern-Schrifft (1738)
Der vollkommene Capellmeister (1739/R; Eng. trans., 1981)
Grundlage einer Ehren-Pforte (1740); ed. Max Schneider (Berlin, 1910/R)
Die neueste Untersuchung der Singspiele, nebst beygefügter musicalischen Geschmacksprobe (1744/R)
Das erläuterte Selah, nebst einigen andern nützlichen Anmerkungen und erbaulichen Gedanken über Lob und Liebe (1745)
Behauptung der himmlischen Musik aus den Gründen der Vernunft, Kirchen-Lehre und heiligen Schrift (1747)
Matthesons Mithridat wider den Gift einer welschen Satyre, genannt: La Musica [by Salvator Rosa] (1749)
Matthesons bewährte Panacea, als eine Zugabe zu seinem musicalischen Mithridat, erste Dosis (1750)
Wahrer Begriff der harmonischen Lebens. Der Panacea zwote Dosis (1750)
Sieben Gespräche der Weisheit und Musik samt zwo Beylagen; als die dritte Dosis der Panacea (1751)
Die neuangelegte Freuden-Akademie (1751–3)
Philologisches Tresespiel, als ein kleiner Beytrag zur kritischen Geschichte der deutschen Sprache (1752/R)
Plus ultra, ein Stückwerk von neuer und mancherley Art, i–iv (1754–6)
Georg Friederich Händels Lebensbeschreibung (1761/R) [trans. of J. Mainwaring]

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Colin Booth (cembalo)
RECICLASSICAT: MATTHESON, Johann (1681-1764)
AMAZON: MATTHESON, J. - The Twelve Suites of 1714

IMSLP: Johann Mattheson (1681-1764)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MATTHESON, J. - The Twelve Suites of 1714



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GIAJ, Francesco Saverio (1729-1801) - Stabat Mater

Obra de Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610), pintor italià (1)

- Recordatori de Francesco Saverio Giaj -

En el dia de la celebració del seu 288è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milano, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole, 18 de juliol de 1610) va ser un pintor italià. Fill de Fermo Merisi, personatge que va estar al servei de Francesco Sforza Colonna, es va formar amb Simone Peterzano a Milà, on està documentat el 1584. El 1592 va marxar a Roma, on va rebre el suport de la família de Costanza Colonna. Allà va freqüentar el taller de Lorenzo Carli, el Cavaller d'Arpino i d'Antiveduto Gramatica. També allà, i en un fet que va determinar la seva vida posterior, va conèixer al seu primer protector, el cardenal Francesco Maria Del Monte a la residència de qui hi va viure entre els anys 1597 i 1601. Al seu servei va realitzar algunes de les seves grans obres com El cap de Medusa i La Bonaventura. També en aquells anys va realitzar les seves primeres obres per a esglésies com la sèrie de La vida de Sant Mateu per a la capella Contarelli de Sant Lluís dels Francesos (1599-1600). Aquests conjunts, pel seu realisme i per la utilització d'un intens clarobscur van causar, per la seva novetat, una profunda impressió en els ambients artístics romans motivant un ressò majúscul arreu d'Itàlia. A partir d'aleshores, va realitzar encàrrecs per alguns dels més importants mecenes del moment, entre els quals van destacar el marquès Vincenzo Giustiniani, el cardenal Scipione Borghese i el banquer Ottavio Costa. El nou acostament del món diví amb el món mundà va ser un dels motius de la seva popularitat i precisament per això, també va provocar fortes controvèrsies a l'incloure captaires o prostitutes com a models en els seus quadres. 

Caravaggio va ser un home ambiciós, amb un fort temperament que freqüentava les tavernes i els excessos que se'n van derivar li van ocasionar seriosos problemes amb la justícia a causa de les baralles en què va participar amb assiduïtat. El 1606, va matar en duel al que va ser el seu rival, el també pintor Ranuccio Tomassoni. Això el va obligar a fugir immediatament cap al sud del país abandonant Roma i traslladant-se a Nàpols, ciutat en la que la seva pintura va causar un especial impacte. Des d'aquest moment la vida de Merisi va esdevenir una fugida constant. El 1607 està documentat a Malta, sota la protecció d'Alof de Wignacourt, gran maestre de l'Ordre dels Cavallers de Malta, i on va realitzar la famosa obra La Decapitació de sant Joan Baptista, la seva única pintura signada. A continuació, es va instal·lar a Sicília on hi va romandre entre els anys 1608 i 1609; d'aquests anys van ser La Resurrecció de Llàtzer, a Messina, i L'enterrament de Santa Llúcia, a Siracusa. A finals del 1609 va tornar a Nàpols des d'on es va embarcar de tornada cap a Roma, morint en el trajecte a Porto Ercole el juliol de 1610. Caravaggio, que no va tenir deixebles directes, va comptar amb nombrosos seguidors que van propagar el seu estil no només per Itàlia sinó per la resta d'Europa. Els ressons de la seva pintura van arribar a artistes com Rembrandt o Velázquez, entre molts altres.

---

Parlem de Música...

Francesco Saverio Giaj (Torino, 27 de setembre de 1729 - Grugliasco, 12 d'agost de 1801) va ser un compositor italià. Fill del també compositor Giovanni Antonio Giay, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar al Collegium Puerorum Innocentium de la Catedral de Torí, on va rebre formació de F.M. Montalto. Entre els anys 1759 i 1762 va continuar els seus estudis a Bolonya, amb el Pare Martini, a Nàpols, amb Giuseppe de Majo, i a Roma. Precisament a la capital italiana va ser ben rebut per la capella papal on van interpretar algunes de les seves composicions religioses. El 1764, i després de la mort del seu pare, va ser nomenat mestre i director de la capella reial de Torí. Allà i fins el 1798 va tenir com a assistent al famós violinista i alumne de Tartini, Gaetano Pugnani. Com a compositor, va ser àmpliament reconegut fins el punt que el mateix Mozart va demanar audiència amb ell durant la visita que va realitzar a Torí el 1771. Els darrers anys es va retirar a la veïna població de Grugliasco on va morir l'agost de 1801.

OBRA:

Vocal religiosa:

11 masses;
3 Requiem;
3 Ky–Gl, 1 Ky, 2 Gl
3 Dies irae;
2 Dixit Dominus;
2 Confitebor;
3 Beatus vir;
16 Miserere;
2 Laudate Dominum;
3 Mag;
2 TeD
4 lits;
26 lessons for Holy Week;
Stabat Mater;
Responsori per il Castrum Dolores;
Profezia duodecima di Nabuconodosor;
Various motets

Instrumental:

Violin Concerto, B , D-Dl;
Pastorale;

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Accademia Del Santo Spirito; Orchestra Filarmonica Di Torino; Sergio Balestracci
DISCOGS: Honores Sindonis dalla Capella Regia di Torino

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Honores Sindonis dalla Capella Regia di Torino



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHEIDEMANN, Heinrich (c.1595-1663) - Ouvres d'Orgue

Obra d'Adriaen van Utrecht (1599-1652), pintor flamenc (1)

- Recordatori d'Heinrich Scheidemann -

En el dia de la commemoració del seu 354è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Adriaen van Utrecht (Anvers, 1599 - Anvers, 1652) va ser un pintor flamenc especialitzat en quadres de natures mortes, de gènere i d'escenes de caça. Alumne d'Herman de Neyt, va iniciar una sèrie de viatges que el van dur per molts països europeus tot absorbint diverses influències tant en la forma com en l'estil. El 1624 va retornar a Anvers on va iniciar la seva carrera com a pintor. Detallades taules amb peces de caça, instruments, animals vius així com a amb tot tipus d'estris quotidians van ser motius recurrents en la seva obra. Va col·laborar amb altres pintors coetanis com David Teniers i Jacob Jordaen. El seu estil va ser proper al de Frans Snyders. Va morir a Anvers el 1652.

---

Parlem de Música...

Heinrich Scheidemann (Wöhrden, c.1595 - Hamburg, 26 de setembre de 1663) va ser un organista, professor i compositor alemany. Fill de l'organista i compositor David Scheidemann, es creu va rebre formació del seu pare abans de traslladar-se a Amsterdam, on va estudiar amb Sweelinck entre els anys 1611 i 1614. Més tard, va viatjar a Hamburg on va assumir el càrrec d'organista de St Katharinen. A partir del 1633 va ser clergue de la mateixa església preservant aquests dos càrrecs la resta de la seva vida. L'esdevenir de la plaga el va afectar de ple i va morir a Hamburg el setembre de 1663 considerat com un dels fundadors de l'escola d'orgue del nord d'Alemanya.

OBRA:

Vocal religiosa:

34 melodies, 1v, bc, in J. Rist: Neue himlische Lieder sonderbahres Buch (Lüneburg, 1651);
J. Rist: Die verschmähte Eitelkeit (Lüneburg, 1658);
J. Rist: Die verlangete Seligkeit (Lüneburg, 1658);
some ed. J. Zahn, Die Melodien der deutschen evangelischen Kirchenlieder (Gütersloh, 1889–93/R)

Instrumental:

Keyboard:
Chorale arrs. (org):
Allein zu dir, Herr Jesu Christ;
Ein feste Burg ist unser Gott: ed. K. Beckmann, Zwei Choralfantasien (Wiesbaden, 1992);
A solus ortus cardine;
Aus tiefer Not schrei ich zu dir;
Christ lag in Todesbanden;
Erbarm dich mein, o Herre Gott;
Es spricht der unweisen Mund wohl;
Gott sei gelobet und gebenedeiet;
Herr Christ, der einig Gottes Sohn;
2 In dich hab ich gehoffet, Herr;
Jesus Christus, unser Heiland;
Komm heiliger Geist, Herre Gott;
Lobet den Herren, denn er ist sehr freundlich;
Mensch, willst du leben seliglich;
Nun bitten wir den heiligen Geist;
O Gott, wir danken deiner Güt;
3 Vater unser im Himmelreich;
Wir glauben all an einen Gott;
2 Ky;
O lux beata Trinitas: all O i;
7 Mag, I–VI, VIII toni, O ii;
O lux beata Trinitas, D-CZ (frag.);
Te Deum laudamus, CZ (frag.)

Motet arrs. (org):
Alleluja, Lauden dicite Deo nostro;
Angelus ad pastores ait;
2 Benedicam Dominum;
Confitemini Domino;
De ore prudentis procedit mel;
Dic nobis Maria;
Dixit Maria ad angelum;
Ego sum panis vivus;
Omnia quae fecisti nobis Domine;
Surrexit pastor bonus;
Verbum caro factum est: all J and B;
Jesu, wollst uns weisen, O i
12 praeambula, C, 6 in d, 2 in e, 2 in F, g: O iii, 1 in H;
2 canzonas, F, G: O iii;
Fuga, d, O iii;
2 toccatas, C, G: O iii, 1 in H;
Fantasia, G, O iii, H

Secular variations and dances (hpd), all H:
5 allemandes, 2 with courantes, 1 with variation, 3 in d, c, G;
2 ballett, d, F;
12 courantes, 7 with variations, 7 in d, 2 in F, 2 in a, g;
galliard with variation, d;
2 mascheratas, C, g;
Betrübet ist zu dieser Frist;
Mio cor se vera sei Salamanca, Madrigal anon., probably by Scheidemann
Durch Adams Fall ist ganz verderbt;
Es ist das Heil uns kommen her;
Herr Christ, der einig Gottes Sohn: O i;
Nun freut euch lieben Christen gmein, R;
Nun freut euch lieben Christen gmein, ed. P. Dirksen, Eight Chorales from Jan P. Sweelinck and his School (Utrecht, 1991);
Vater unser im Himmelreich, ed. in J.P. Sweelinck: opera omnia, editio altera, i/2 (Amsterdam, 1968);
2 Mag, VII–VIII toni, O ii
2 praeambula, C, G, O iii;
canzona, G, O iii;
fuga, C, ed. in J.P Sweelinck: Werken, i (Amsterdam, 2/1943)
3 toccatas, G, d, a, R;
Pavane lachrymae, H

Doubtful:
Gott der Vater;
Jesus Christus: ed. in CEKM, x (1965–7);
2 fantasias, C, d, O iii;
fuga, e, O iii;
allemande, c, H

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Bernard Coudurier (organ)
AMAZON: Scheidemann - Ouvres d'Orgue

IMSLP: Heinrich Scheidemann (c.1595-1663)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Scheidemann - Ouvres d'Orgue



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOELLMANN, Léon (1862-1897) - Cello and piano music

Obra de Charles Napier Hemy (1841-1917), pintor anglès (1)

- Recordatori de Léon Boellmann -

En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Charles Napier Hemy (Newcastle-on-Tyne, 24 de maig de 1841 - Falmouth, 30 de setembre de 1917) va ser un pintor anglès. Va néixer en una família musical a Newcastle-on-Tyne on els seus dos germans, Thomas Madawaska Hemy (1852-1937) i Bernard Benedict Hemy (1845-1913), també eren pintors. Es va formar a l'Escola de Disseny de Newcastle i més tard a l'Acadèmia d'Arts d'Anvers i a l'estudi-taller de Baron Leys. En el període comprès entre el 1870 i el 1881 va viure a Londres on va treballar com a pintor abans d'instal·lar-se, definitivament, a Falmouth. Allà es va especialitzar en vistes marines i paisatges realitzant algunes de les seves obres més conegudes com Pilchards (1897) i London River (1904). El 1898 i pels mèrits obtinguts, va ser nomenat membre de la Royal Academy of Arts, de la qual en va ser acadèmic a partir del 1910. També va ser soci d'honor de la Royal Society of Painters in Water Colors. Va morir a Falmouth el setembre de 1917.

---

Parlem de Música...

Léon Boëllmann (Ensisheim, 25 de setembre de 1862 - Paris, 11 d'octubre de 1897) va ser un compositor i organista francès d'origen alsacià. Va néixer a Ensisheim, fill d'un farmacèutic. El 1871, amb 9 anys, va començar a estudiar a l'École de Musique Classique et Religieuse (L'École Niedermeyer) a París, on va tenir com a professor al seu director, Gustave Lefèvre i Eugène Gigout. Boëllmann va guanyar, allà, els seus primers guardons en piano, orgue, contrapunt, fuga, cant pla i composició. Després de la seva graduació el 1881, va ser contractat com a sub-organista a l'Església Saint-Vincent-de-Paul a París, i sis anys després fou nomenat cantor i "organiste titulaire", una posició que va conservar la resta dels seus dies. Com a compositor, va ser capaç de combinar la força commovedora del romanticisme amb la modernitat conservadora de la música simfònica i de cambra de l'impressionisme musical, que també s'explica per la marcada influència de Camille Saint-Saëns. Va morir, probablement de tuberculosis i amb només 35 anys, a París l'octubre de 1897.

OBRA:

Vocal secular:

Songs, 1v, pf, unless otherwise indicated:
Berceuse;
Chanson mauresque;
Conte d’amour (A. de Villiers de l’Isle-Adam), op.26 (?1896);
L’étoile (P. Gille); Hymne;
Je ne fay rien que requérir (C. Marot) (?1895);
Lamento (P. Verlaine), op.34 (?1897);
Ma bien-aimée (J. Lahor) (c1899);
Mai (J. Tellier), op.33 (1896);
Marguerite des bois;
Noël (E. Guinand), 1v, org/pf (c1895);
Notre amour (A. Silvestre), 1v, pf, vc (?1894);
Récit d’une jeune fille de Béthléem (S. Bordèse);
Réveil de Jésus (Bordèse);
La rime et l’épée;
Les roses (L. Paté) (1895);
Sérénade;
Sous bois (L. Tiercelin) (c1895)

Other vocal:
Le calme (A. Dorchain), op.39 (?1897);
Le chant du ruisseau (J.-B. Clément), 2 solo vv/chorus;
Larmes humaines (P. Collin), op.32, 2vv female chorus (1896);
Rondel dans le mode phrygien (J. Froissart) (?1891)

Vocal religiosa:

6 motets (?1887), nos.1–3, 1v, org, nos.4, 5, 2vv, org, no.6, 2vv, vn, org, hp/pf;
Tantum ergo, motet, S/T, 4vv ad lib, org/hmn, vn ad lib, hp ad lib (c1900);
Tantum ergo, motet, S, Bar, org/hmn, vn/vc, hp ad lib (c1900);
Tantum ergo no.3, Mez, female chorus, org, hp ad lib (c1896);
Laudate Dominum, S, A, T, B, org (1900);
Veni Creator, T, Bar, 4vv, vn, vc, hp, org, db ad lib (c1900)

Instrumental:

Orch:
Fantaisie sur des airs hongrois, vn solo, orch, op.7 (c1890);
Variations symphoniques, vc solo, orch, op.23 (?1893), arr. vc, pf; Sym., op.24 (?1894), arr. pf 4 hands;
Fantaisie dialoguée, org solo, orch, op.35 (?1897), arr. org solo, E. Gigout;
4 pièces brèves, str orch;
Scènes du moyen âge

Chbr:
Suite, vc, pf, op.6 (c1890);
Pf qt, op.10 (c1890);
Pf trio, op.19 (c1895);
Prière à Notre Dame [movt of Suite gothique, op.25], arr. vn/vc, pf;
2 morceaux, vc, pf, op.31 (?1896);
Vc sonata, op.40 (?1897)

Org:
12 pièces, org/pedal pf, op.16 (c1890);
Suite gothique, op.25 (1895);
Deuxième suite, op.27 (1896);
Heures mystiques, org/hmn [2 staves], opp.29, 30 (1896);
Offertoire sur des noëls (1898);
Fantaisie (1906);
others in The French Organist, ed. R.L. Bedell (New York, 1944)

Pf:
Etude (1885);
Intermezzo (1885);
3 pièces (?c1885);
Prélude et fugue (?c1885);
Valse, op.8 (c1890);
Deuxième valse, op.14 (c1890);
Valse: Carillon, op.20 (c1893);
10 Improvisations, op.28 (?1895);
Nocturne, op.36 (1896);
Ronde française, op.37 (1896);
Sur la mer, op.38 (1897);
Scherzo caprice;
Valse alsacienne;
Berceuse, pf 4 hands;
pf transcrs. of works by Fauré, Saint-Saëns

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Oliver Gledhill (cello); Jeremy Filsell (piano)
RECICLASSICAT: BOELLMANN, Léon (1862-1897)
GUILD: BOELLMANN, L. - French Romanticism

IMSLP: Léon Boellmann (1862-1897)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: BOELLMANN, L. - French Romanticism



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!