BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Missa Salisburgensis à 53 (1682)

Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) - Missa Salisburgensis à 53 (1682)

Performers: Collegium Vocale 1704; Václav Luks (conductor)

Engraving: I. P. Wolff (?) - Salzburg (c.1730)

Further info: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) - Litaniae Lauretanae (1693)

---

Heinrich Ignaz Franz von Biber

(Wartenberg, bap. 12 August 1644 - Salzburg, 3 May 1704)

Bohemian composer and violinist. Few details of his musical education survive, but sometime before 1668, he was in the service of Prince Johann Seyfried Eggenberg of Graz. In 1670 he settled in Salzburg as a member of the archbishop's Kapelle, where he was made Vice-Kapellmeister in 1679 and Kapellmeister in 1684. Biber’s career flourished in Salzburg and in 1690 he was ennobled by Emperor Leopold I. He was a remarkable composer of both secular and sacred music, and was a virtuoso violinist who excelled in scordatura. His Mystery and Rosary Sonatas for Violin and Continuo (c.1676), composed as postludes for the services of the Rosary Mysteries at Salzburg Cathedral, are notable examples of scordatura. His 8 sonatas for Solo Violin and Continuo (1681) are also fine scores. Among his other chamber works are 2 collections of music for 1 or 2 Violins, 2 Violas, and Bass (1680, 1683). He also published a collection of music for Trumpets and Strings (1676). Among his finest sacred works are the 32-part Vesperae (1693), the Missa Sancti Henrici (1701), the 36-part Missa Alleluja, and the Requiems in A major and F minor. An anonymous 53-part Missa salisburgensis (1682) has recently attributed to him. He also wrote the operas Chi la dura la vince (1687), Alessandro in Pietra (1689; not extant), and L'ossequio di Salisburgo (1699; not extant), as well as several school dramas. Biber had 11 children, only four of whom survived childhood: his sons Anton Heinrich Biber (1679-1742) and Karl Heinrich Biber (1681-1749) and his daughters Maria Cäcilia Biber (b.1674) and Anna Magdalena Biber (1677-1742). They were all musically gifted and received a good musical education from their father.

BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Litaniae Lauretanae (1693)

Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) - Litaniae Lauretanae (1693)

Performers: Colegium Vocale Salzburg; Albert Hartinger (1946-2020, leitung)

Engraving: Paul Seel (fl. 1642-1695) - Portrait of Heinrich Ignaz Franz Biber (1681)

Further info: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) - Missa "Salisburgensis"

---

Heinrich Ignaz Franz von Biber

(Wartenberg [now Stráž pod Ralskem], bap. 12 August 1644 - Salzburg, 3 May 1704)

Austrian violinist and composer of Bohemian birth. He was the outstanding violin virtuoso of the 17th century and a first-rate composer; he wrote instrumental or vocal, sacred or secular music with equal ease. His fame rests mainly upon his violin sonatas, especially those which require scordatura, but his polychoral church music has also attracted interest and admiration. Biber may have had some music lessons, perhaps by the organist Wiegand Knöffee, in his birthplace, which was the property of Count Maximilian Liechtenstein-Castelcorno, brother of the Bishop of Olmütz. He may have studied at a Jesuit Gymnasium in Bohemia, and in the early 1660s he was already on friendly terms with Pavel Vejvanovský, who was then studying with the Jesuits in Troppau. Before 1668 Biber was a musician in the service of Prince Johann Seyfried Eggenberg in Graz, where Philipp Jakob Rittler and Jakob Prinner were also employed. In 1668 he became a valet de chambre and musician to the Bishop of Olmütz, Karl Liechtenstein-Castelcorno, in Kroměříž, where Pavel Vejvanovský was director of the Kapelle. Biber was popular among the courtiers at Kroměříž, and was highly valued as a violin virtuoso. In late summer 1670 the bishop sent Biber to the violin maker Jacob Stainer in Absam to negotiate the purchase of new instruments for his ensemble. Instead of visiting the violin maker, however, Biber entered the service of the Archbishop of Salzburg, Maximilian Gandolph von Khuenburg. Liechtenstein felt greatly injured by this action but refrained from reprisals against his former employee out of friendship for Archbishop Khuenburg. He contented himself with waiting until 1676 to make out the document officially releasing Biber from his service. Biber regularly sent works to Kroměříž in order to win the bishop’s goodwill. 

Biber’s career flourished in Salzburg. At the end of 1670 he had been classed among the valets de chambre, porters and stokers of fires at court, with a relatively small monthly salary of about ten florins, but the archbishop appreciated music for string instruments and Biber rose rapidly in the social scale. In the years 1676–84 he dedicated four printed collections of instrumental music to the archbishop. On 30 May 1672, in Hellbrunn, he married Maria Weiss, daughter of a merchant and citizen of Salzburg. In 1677 Biber performed several of his sonatas in Laxenburg before Emperor Leopold I, who gave him a gold chain, and early in 1679 he was appointed deputy Kapellmeister. When he performed before the emperor for the second time, in 1681, he petitioned him for promotion to the ranks of the nobility. Biber distinguished himself as a composer on the occasion of the jubilee celebrations of 1682, and in 1684, after the death of Andreas Hofer, was appointed Kapellmeister and dean of the choir school. After a second application to Emperor Leopold in 1690, he was raised to the noble rank of knight, with the title of Biber von Bibern. Subsequently the new archbishop, Johann Ernst, Count Thun, appointed him lord high steward, a title that marked the culmination of the composer’s social career. In his later years Biber seems to have devoted himself to the composition of sacred music, operas and school dramas. Of the dramatic works only one opera is extant; only the librettos of the others remain. He wrote his last school drama in 1698, his last opera in 1699. Biber had 11 children, only four of whom survived childhood: his sons Anton Heinrich (1679-1742) and Karl Heinrich (1681-1749) and his daughters Maria Cäcilia (b.1674) and Anna Magdalena (1677-1742). They were all musically gifted and received a good musical education from their father.

BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Vespro della Beata Vergine

Obra de Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674), pintor holandès (1)

---

Parlem de Pintura...

Gerbrand van den Eeckhout (Amsterdam, 19 d'agost de 1621 - Amsterdam, 29 de setembre de 1674) va ser un pintor holandès. Fill de l'orfebre Jan Pietersz van den Eeckhout i de Grietje Claesdr, es va formar, possiblement entre els anys 1635 i 1641, amb el famós pintor Rembrandt van Rijn. Alhora, va cultivar una profunda amistat amb el mestre holandès amb qui va mantenir contacte al llarg de la seva vida. Hereu de l'estil del seu mestre però també de Pieter Lastman, va compaginar la feina de pintor amb la de pèrit i taxador de quadres. Les seves obres van exposar temàtica diversa destacant per la seva versatilitat. Va morir a Amsterdam el setembre de 1674.

---

Parlem de Música...

Heinrich Ignaz Franz Biber (Wartenberg [ara Stráž pod Ralskem], bap. 12 d'agost de 1644 - Salzburg, 3 de maig de 1704) va ser un violinista i compositor bohemi. Poc se sap de la seva formació, si bé es creu va estudiar amb els jesuïtes. En una data anterior al 1668 va treballar en la cort del príncep Johann Seyfried Eggenberg a Graz. Des d'allà es va traslladar a Kroměříž, on era mestre de capella el seu amic i compositor Vejvanovský. Allà va començar a repuntar, tant pel seu talent com a violinista com per les seves primeres obres com a compositor. El 1670 es va traslladar a Àustria, primer a Innsbruck, on va conèixer al conegut fabricant d'instruments de corda Jacobus Stainer, i després a Salzburg, on va entrar en servei de l'arquebisbe Maximilian von Gandolph Khuenburg. Biber va romandre a Salzburg la resta de la seva vida, gaudint d'un gran èxit i dels corresponents beneficis econòmics i socials. En el període comprès entre els anys 1676 i 1684 va dedicar diverses obres a l'arquebisbe i el 1677 va interpretar la seva pròpia música davant de l'emperador Leopold I, que per la seva banda el va recompensar amb una cadena d'or. El 1684, després de la mort d'Andreas Hofer, va ser nomenat mestre de capella i degà de l'escola del cor de la Catedral de Salzburg. Finalment, i pels mèrits obtinguts, l'emperador Leopold el va ser nomenar cavaller amb el títol de Biber von Bibern. Posteriorment, el nou arquebisbe Johann Ernst, comte de Thun, el va promoure al càrrec de Gran Senescal de la cort de l'arquebisbe. Biber es va casar el 1672 amb Maria Weiss, filla d'un comerciant de Salzburg, i va tenir onze fills dels quals només quatre van sobreviure dedicant-se, tots ells, a la música i sent el més destacat Karl Heinrich Biber. Heinrich Ignaz va morir a Salzburg el maig de 1704.

Paul Fürst (1608-1666) - Salzburg (c.1666) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas, school dramas, large cantatas:
music lost unless otherwise stated
Applausi festivi di Giove (cant.), Salzburg, 1687, SI-Lf (lib only)
Li trofei della fede cattolica (cant.), Salzburg, 1687, Lf (lib only)
Alessandro in Pietra (op, F.M. Raffaelini), 1689
Chi la dura la vince (op, Raffaelini), ?1690–92, A-Sca
Trattenimento musicale del’ossequio di Salisburgo (cant.), Salzburg, 1699, Sca(lib only)
15 school dramas, 1679–99, Salzburg, University [listed in Chafe]

Vocal religiosa:

Masses:
Missa Christi resurgentis, 9vv, orch, c1674, CZ-KRa
Missa catholica, 4 solo vv, 4vv, orch, KRa (inc.)
Missa Salisburgensis, 16vv, insts, 1682, A-Sca; ed. in DTÖ, xx, Jg.x/1 (1903/R) [attrib. O. Benevoli]; ed. L. Feininger, Orazio Benevoli: Opera omnia (Rome, 1966–73), vii
Missa Alleluia, 8 solo vv, 8vv, orch, after 1690, KRa
Requiem, 6 solo vv, 6vv, orch, after 1690, Sd (facs. in Jaksch, 1977)
Requiem, f, 5 solo vv, 5vv, str, 3 trbn, bc, after 1692, A-H, Sd; ed. in DTÖ, lix, Jg.xxx/1 (1923/R)
Missa S Henrici, 5 solo vv, 5vv, orch, 1697, KRa; ed. in DTÖ, xlix, Jg.xxv/1 (1918/R)
Missa Bruxellensis, 4 solo vv, 4vv, orch, after 1696, B-Br; ed. L. Feininger, Orazio Benevoli: Opera omnia (Rome, 1966–73), vii
Missa, ex B , 6vv, bc, A-SEI; ed. E. Hintermaier, Denkmäler der Musik in Salzburg, v (Munich, 1987)
Missa quadragesimalis (Missa in contrapuncto), 4vv, ?insts, bc, SEI, CZ-KRa, Pnm

Other:
Salve regina, S, va da gamba, org, 1663, CZ-Kra (inc.)
Lux perpetua, 8 solo vv, 8vv, str, 3 trbn, org, c1673, Kra
Vespers, 8 solo vv, 8vv, orch, 1674, Kra
Laetatus sum, B, B, str, orch, 1676, Kra; ed. J. Sehnal, Denkmäler der Musik in Salzburg, xi (Salzburg, 1999)
Plaudite tympana, 16vv, insts, 1682, A-Sca; ed. in DTÖ, xx, Jg.x/1 (1903/R) [attrib. O. Benevoli]
Litaniae de S Josepho, 8 solo vv, 8vv, 2 tpt, 3 trbn, str, bc, after 1690, Sd; ed. E. Hintermaier, Denkmäler der Musik in Salzburg, ix (Salzburg, 1999)
Ne cedite, 5 solo vv, 5vv, str, 3 trbn, 4 org, after 1690, Sd
Vesperae longiores ac breviores una cum litaniis Lauretanis, 4 solo vv, 4vv, str, 2 trbn, org (Salzburg, 1693)
Nisi Dominus aedificaverit domum, B, vn, vle, org, c1700, D-Dl; ed. J. Sehnal, Denkmäler der Musik in Salzburg, xi (Salzburg, 1999)
In festo trium regum, S, S, 2 fl, 2 ob, vle, org, CZ-Bm; ed. J. Sehnal, Denkmäler der Musik in Salzburg, xi (Salzburg, 1999)
Quo abiit, 4 solo vv, 4vv, 4 va, 4 org, A-GÖ, Sd
Stabat mater, 4vv, bc, Sd, Ssp

Instrumental:

Solo violin:
with continuo unless otherwise stated
Mystery (Rosary) Sonatas [and Passacaglia], ?1674, D-Mbs (facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, i (Munich, 1990)); ed. in DTÖ, xxv, Jg.xii/2 (1905/R)
Sonatae (Nuremberg, 1681/ ed. in DTÖ, xi, Jg.v/2 (1898/R); facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, iii (Munich, 1991))
Sonata … representativa, c1669, CZ-KRa (facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, v (Munich, 1994)); ed. in DTÖ, cxxvii (1976)
Sonata, c1670, KRa; ed. in DTÖ, cxxvii (1976)
Fantasia; Pastorella; 2 sonatas: all A-Wm
Doubtful: Ciacona, CZ-KRa, ed. in DTÖ, cli (1997); Balletti, vn solo, KRa, ed. in Denkmäler der Musik in Salzburg, ix (Salzburg, 1999)

Ensemble:
Sonatae tam aris quam aulis servientes, 5–8 insts (Salzburg, 1676); ed. in DTÖ, cvi–cvii (1963)
Mensa sonora, seu Musica instrumentalis, vn, 2 va, vle, hpd (Salzburg, 1680); ed. in DTÖ, xcvi (1960)
Fidicinium sacro-profanum, 1/2 vn, 2 va, bc (Nuremberg, 1683); ed. in DTÖ, xcvi (1960)
Harmonia artificiosa-ariosa: diversi mode accordata, 1/2 vn, va, 2 va d’amore, bc (n.p., 1696; Nuremberg, 1712); ed. in DTÖ, xcii (1956)
Sonata, 6 tpt, timp, org, 1668, CZ-KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Balletti lamentabili, vn, 2 va, bc, 1670, KRa; ed. in DTÖ, cxxvii (1976)
Sonata pro tabula, 5 rec, 2 vn, 2 va, org, c1670, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
2 Arien, vn, 2 va, vle, hpd, 1673, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Battalia (Sonata di marche), 3 vn, 4 va, 2 vle, hpd, 1673, KRa (facs. in Denkmäler der Musik in Salzburg, Faksimileausgaben, viii (Salzburg, 1999)); ed. in DTÖ, cli (1997)
Serenada, B, 2 vn, 2 va, vle, hpd, 1673, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Sonata S Polycarpi, 8 tpt, timp, vle, bc, 1673, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Sonata, tpt, 2 vn, 2 va, vle, org, c1673, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Balletti, 2 vn, 2 va, vle, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Balletti, 2 tpt, vn, 2 va, vle, hpd, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
3 Balletti, vn, 2 va, vle, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Sonata die pauern Kirchfartt genandt, vn solo, 2 vn, 2 va, vle, bc, c1673, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
Trombet undt musicalischer Taffeldienst, vn, 2 va, vle, hpd, c1673, KRa; ed. in DTÖ, cxvii (1976)
Doubtful: Ballettae ad duos choros, 2 vn, 2 va, vle, bc, before 1670, KRa; ed. in DTÖ, cli (1997)
c100 works listed in inventories, lost

Theoretical works:
Singfundament, 1694, A-Sn

---

Informació addicional... 

INTERPRETS:  Musica Fiata; Capella Ducale; Roland Wilson (conductor)
RECICLASSICAT: BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704)
AMAZON: Biber - Vespro della Beata Vergine

IMSLP: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704)

CPDL: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704)

SPOTIFY: Biber - Vespro della Beata Vergine



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Missa "Salisburgensis"

Salzburg 1712, obra del cartògraf alemany Johann Baptist Homann (1663-1724)

---

Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) compositor i violinista nascut a Wartenberg, Bohèmia. Posem punt i final a la virtuosa setmana dedicada a Salzbrg i als seus èpics representants musicals. I ho farem d'una forma majestuosa i il·lustrativa d'allò que, essencialment, ha estat, és i serà Salzburg. Una preciosa i elegant ciutat aristocràtica, artística i musical. Biber l'únic compositor barroc de la totalitat dels que bonament hem parlat aquesta primera setmana de setembre. Ara bé, el barroc, un dels períodes musicals més tècnicament brillants musicalment parlant, ens depararà una monumental sorpresa en relació a la obra del dia d'avui. I ho farem de la mà d'un dels violinistes més importants d'aquest període, Heinrich Biber. Històricament, se'l considera el millor violinista del segle XVII i un dels primers en publicar i editar partitures exclusivament per aquest instrument. Poc coneixem, no obstant, dels seus primers compassos musicals. Sabem que va estudiar, sembla ser, amb els jesuïtes de la ciutat bohèmia d'Opava. Anys més tard se'l situaria a Graz, Àustria, sota el mecenatge i protecció de la cort d'un dels prínceps locals de la ciutat austríaca. No seria fins l'any 1670 que situaríem a Biber en el context pròpiament salzburgués. Seria allà, sota domini del potent arquebisbe de Salzburg, que seria "reclutat" com a mestre de capella tot obtenint el més elevat estatus dins del respectat gremi de compositors de la cort. Allà es casaria, tindria onze fills dels quals només quatre sobreviurien i d'aquests, dos, serien respectats violinistes a la cort de Salzburg durant el segle XVIII. Musicalment Biber va dedicar tota la seva vida a la interpretació amb el violí rebent la influència dels italians Uccellini i Farina i de l'alemany Schmelzer de qui es diu que, possiblement, va ser un dels seus professors.

I si bé mencionem el caràcter i la metodologia innovadora amb el violí de Biber, no podem oblidar la important i abundant contribució en un gènere que determinaria, en part, el seu absolut reconeixement. La música sacra va ser una de les devocions de Biber possiblement inspirat per les possibilitats acústiques extraordinàries de la preciosa catedral de Salzburg. Allà, en aquell privilegiat escenari, compondria multitud de misses, rèquiems, salms, ofertoris i tot allò relacionat amb la sagristia. En aquest impressionant context situaríem la descomunal missa "Salisburgensis" en Do major escrita en una data incerta, estrenada l'any 1682 i pensada per a celebrar els 1100 aniversari de la creació de l'Arquebisbat de Salzburg. La catedral de Salzburg té una disposició interna única que va permetre a Biber estructurar-la com a una gran missa amb un cor immens, amb un conjunt instrumental extens i amb la possibilitat de tocar els cinc (!!) orgues de què disposa la catedral. La monumentalitat resultant devia ser extraordinària tenint en compte que aquesta és de les primeres grans misses solemnes que se'n tenen constància. És una missa principalment per a cor i orquestra i aparentment més propera ideològicament a les grans misses solemnes del segle XVIII que a les de finals del Barroc. Colossal és l'adjectiu d'aquesta obra. Un bon motiu per tancar i posar punt i final a Salzburg i al seu monogràfic setmanal. Un plaer ha estat redescobrir de nou aquesta ciutat la qual ja havia tingut el privilegi de conèixer fa uns anys. Amb nous ulls i sobretot amb orelles renovades he escoltat o si més no he intentat sentir el que sembla voler-nos dir. Un món real on la música gaudeix del respecte i de l'admiració de tots aquells pels qui viatjar pel món és obrir els sentits a nous universos. Salzburg és una meravella perquè allà, la vida, és música!

A mode d'obertura la instrumental Sonatae tam aris quam alulis servientes XII. Tot plegat interpretat pel conjunt instrumental Musica Antiqua Köln sota la direcció de Reinhard Goebel i el cor i solistes de la Gabrieli Consort & Players sota la direcció de Paul McCreesh.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Heinrich Ignaz Franz von Biber (Wartenberg, 12 d'agost de 1644 - Salzburg, 3 de maig de 1704)
AMAZON: Biber: Missa Salisburgensis

IMSLP: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704)

CPDL: Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704)

SPOTIFY: Musica Antiqua Köln & Reinhard Goebel & Gabrieli Players & Paul McCreesh & Gabrieli Consort – Biber: Missa Salisburgensis

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!