FOSCARINI, Giovanni Paolo (c.1600-c.1650) - Instrumentalmusik

Obra de Gerard ter Borch (1608-1681), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

Gerard ter Borch (Zwolle, 1608 - Deventer, 8 de desembre de 1681) va ser un pintor holandès i el primer de tota una saga familiar de pintors. Es va formar amb el seu pare abans de viatjar a Anglaterra el 1635, a Itàlia el 1640 i a Münster (Westfàlia) el 1648, on va pintar El jurament de ratificació del tractat de pau entre holandesos i espanyols a Münster el 15 maig 1648 (1648, National Gallery), amb el que Holanda va aconseguir la seva independència d'Espanya en finalitzar la Guerra dels Trenta Anys. Amb més de 50 retrats de cos sencer i un total de 77 persones representades, aquesta obra constitueix un dels millors exemples de pintura de gènere retratístic alhora que és un dels quadres d'història més impressionants de tot l'art holandès. Després de l'any 1648 va continuar viatjant per Europa, i va visitar Londres, Itàlia, Espanya, Flandes i Alemanya. Va treballar dins del corrent pictòric realista de Frans Hals, Jan Vermeer i altres pintors holandesos, amb especial atenció vers la il·luminació i expressivitat. Va realitzar encantadors retrats de caràcter realista com el d'Helena van der Schalke (dècada de 1640, Rijksmuseum) i Petronella de Waert (Museu del Prado), així com petites i íntimes escenes de gènere com La lliçó de música (c.1675, Museu d'Art de Cincinnati). Va morir a Deventer el desembre de 1681.

Font: En català: Gerard ter Borch (1608-1681) - En castellano: Gerard ter Borch (1608-1681) - In english: Gerard ter Borch (1608-1681) - Altres: Gerard ter Borch (1608-1681)

---

Parlem de Música...

Giovanni Paolo Foscarini (c.1600 - c.1650) va ser un llaütista, guitarrista i compositor italià. Va ser un dels compositors més destacats de música per a guitarra del segle XVII i va servir com a guitarrista professional i llaütista a Brussel·les, Roma, París i Venècia. Membre de l'Accademia dei Caliginosi a Ancona, va utilitzar el nom de la societat, juntament amb el seu nom acadèmic, 'Il Furióso', com a pseudònim en les seves primeres publicacions. Va publicar diverses col·leccions de guitarra, algunes d'elles perdudes. També va publicar un discurs filosòfic, Dell'armonia del mondo, lettione due, el 1647. Va morir en una data i ciutat desconegudes.

OBRA:

Instrumental:

Libro primo (n.p., n.d.) [contents reprinted in Il primo, secondo e terzo libro della chitarra spagnola]
Intavolatura di chitarra spagnola, libro secondo (Macerata, 1629); 4 ed. in Hudson (1982)
Il primo, secondo e terzo libro della chitarra spagnola (n.p., n.d.) [incl. contents of 1629 book]
I 4 libri della chitarra spagnola (n.p., n.d.) [incl. contents of Il primo, secondo e terzo libro]; 14 ed. in Hudson (1982)
Li 5 libri della chitarra alla spagnola (Rome, 1640) [incl. contents of Il primo, secondo e terzo libro and I 4 libri]
Inventione di toccate sopra la chitarra spagnuola (Rome, 1640) [contents as Li 5 libri]
Dell'armonia del mondo, lettione due (Paris, 1647)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Paolo Foscarini (c.1600-c.1650) - Altres: Giovanni Paolo Foscarini (c.1600-c.1650)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Hay muchas zonas oscuras en la biografía de Giovanni Paolo Foscarini (act. 1629-1647), autodenominado il Furioso en alguna de sus publicaciones. Pero ninguna historia de la música deja de señalarlo entre los grandes cultivadores de la guitarra en el siglo XVII. Italiano de origen, residió, al menos, en Roma, Bruselas, París y Venecia. Y se sabe que a la muerte del archiduque Alberto de Austria partió de Bruselas en compañía de un violagambista y una percusionista. Se dejó influir por el estilo dominante en los sitios que visitó -algunas de sus piezas exhalan un tenue aroma francés- y, sobre todo, cultivó el instrumento que dominaba y amaba, la guitarra, innovando, combinando el viejo estilo battente con el pizzicato puro del laúd para alumbrar el estilo mixto que desde entonces primó entre sus continuadores. Cerca de una treintena de sus piezas componen este precioso disco que el laudista y guitarrista Frank Pschichholz le dedica en RAUMKLANG. O mejor, Pschicholz es el gran protagonista del disco, pero en un puñado de piezas se hace acompañar por Nora Thiele y Daniel Zorzano, repitiendo hasta en el género la composición de aquel trío que hace casi cuatro siglos salió de Bruselas: es The Foscarini Experience, que firma colectivamente el disco. Hay momentos para la introspección y la poesía, para el alborozo, el ritmo danzante y hasta la euforia. Y siempre, una excepcional técnica y una expresividad comunicativa. Y un punto de heterodoxia creativa, más viva cuando interviene el grupo, que evoca un mítico disco que Lislevand dedicara a Kapsberger y, más aún, al propio Foscarini experimentando e innovando. Ese punto de desorden creador -en contraposición a un “orden en la casa” que se deja caer en plena folía- que, en definitiva, hace fascinante este disco de principio a fin.  

Mariano Acero Ruilópez (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: The Foscarini Experience
LAQUINTADEMAHLER: FOSCARINI, G.P. - Instrumentalmusik Bon Voyage

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: FOSCARINI, G.P. - Instrumentalmusik Bon Voyage

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!