ReciClassíCat: DE LHOYER, Antoine (1768-1852)

dijous, 6 de setembre del 2018

DE LHOYER, Antoine (1768-1852) - Trio No. 2, Op. 42 (1826)

Jean-Jacques-François Le Barbier - La chasse aux papillons, an allegory of beauty attempting to restrain inconstancy

Obra de Jean-Jacques-François Le Barbier (1738-1826), pintor francès (1)

- Recordatori d'Antoine de Lhoyer -

En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Jean-Jacques-François Le Barbier (Rouen, 11 de novembre de 1738 - Paris, 7 de maig de 1826) va ser un pintor francès. Nascut en una família modesta, Le Barbier va entrar a l'Escola Regional de Belles Arts de Rouen fundada per Jean-Baptiste Descamps. El 1758 va marxar a París on, per recomanació del seu mestre Descamps, va ser admès en l'estudi del famós gravador Jacques-Philippe Lebas. Però ben aviat va mostrar poca disposició per al gravat per la qual cosa va decidir entrar al taller de Jean-Baptiste Marie Pierre. Els anys 1767 i 1768, i animat per la seva dona que compartia els seus gustos i aspiracions, va viatjar a Roma, on va començar el seu treball com a pintor. El 1776 va tornar a París on va rebre diversos encàrrecs, entre ells, el de treballar a Suïssa, on va conèixer al poeta i pintor Salomon Gessner. Al tornar a França va rebre el nomenament de conservador de la col·lecció de Monsieur de Merval. El 1778 es va convertir en membre de l'Acadèmia de Belles Arts i va obtenir el nomenament oficial de pintor d'història el 29 de juliol del 1780. Durant la Revolució Francesa, Le Barbier va ser l'encarregat de dur a terme les decoracions al sostre de la sala de l'Assemblea General per representar l'oficial Désilles en una acció heroica durant els disturbis de Nancy del 1790. El 1808 va guanyar una medalla d'or al Saló de París. El seu germà Jean-Louis Le Barbier va ser també pintor. Jean-Jacques-François va morir a París el maig de 1826.

Parlem de Música...

Antoine de Lhoyer [L'Hoyer] (Clermont-Ferrand, 6 de setembre de 1768 - Paris, 15 de març de 1852) va ser un guitarrista i compositor francès. Amb 20 anys va començar la seva carrera militar reialista però la Revolució Francesa el va obligar a emigrar el 1791. El 1800 es va establir com a professor de guitarra a Hamburg, però el 1802 va viatjar a Sant Petersburg, on hi va romandre durant 10 anys com a guitarrista de la Cort del Tsar Alexandre I de Rússia. Va tornar a França el 1812 i es va reunir amb l'exèrcit després de la restauració de Lluís XVIII el 1814. Com a oficial de l'exèrcit va ocupar diversos càrrecs en les províncies franceses en els anys següents situant-se, fins i tot, a la llunyana Algèria a partir del 1836. Com a compositor, va publicar un total de 45 obres la majoria de les quals per a guitarra i publicades a París entre els anys 1813 i 1826. Al seu retorn a París, es creu va morir en la pobresa el març de 1852.