dimecres, 3 d’octubre del 2018

MELANI, Alessandro (1639-1703) - Marienvesper

Francesco Trevisani - La Virgen con el Niño (c.1709)
Obra de Francesco Trevisani (1656-1746), pintor italià (1)


- Recordatori d'Alessandro Melani -
En el dia de la commemoració del seu 315è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Trevisani (Capodistria, 9 d'abril de 1656 - Roma, 30 de juliol de 1746) va ser un pintor italià. Es va formar a Venècia amb Antonio Zanchi abans d'establir-se a Roma, on va rebre la protecció del cardenal Pietro Ottoboni, nebot del Papa Alexandre VIII, i mecenes d'artistes de renom. A Roma va rebre la influència de Carlo Maratta pel que fa a pintura al fresc com a l'oli. El seu estil va recorre des del barroc passant pel rococó fins a explorar el classicisme. I si bé la seva obra va ser principalment religiosa, amb exemples de la història de la Passió o diversos frescs en esglésies, també va realitzar retrats, obra mitològica i pintura històrica com el Festí de Marc Antoni i Cleopatra. Va viure la totalitat de la seva carrera artística a Roma, ciutat on va morir el juliol de 1746.



Parlem de Música...

Alessandro Melani (Pistoia, 4 de febrer de 1639 - Rome, 3 d'octubre de 1703) va ser un compositor italià. Germà del també compositor Jacopo Melani, es va formar com a cantant a la Catedral di San Zeno de Pistoia entre el 1650 i el 1660. Pocs anys després va assolir el càrrec de mestre de capella d'Orvieto i Ferrara. El 1666 va tornar a Pistoia on va assolir també el lloc de mestre de capella de la seva catedral el juny de 1667, substituint el seu germà Jacopo. Quatre mesos més tard, va ser seleccionat com a mestre de capella de l'Església S Maria Maggiore de Roma. Va assumir un càrrec semblant a l'Església de S Luigi dei Francesi abans del juliol de 1672, càrrec que va mantenir fins el 1703, any de la seva mort.

Alexis-Hubert Jaillot - Roma (1708)

OBRA;

Vocal secular:

Op.:
L'Europa (introduttione), Vienna, Cortina, c1667, A-Wn
Ergenia [?Eugenia], ? Rome, carn. 1668
L'empio punito (dramma musicale, 3, F. Acciaiuoli and G.F. Apolloni, after Tirso de Molina: El burlador di Sevilla y confidado de piedra), Rome, Palazzo Colonna, 17 Feb 1669, I-Rvat
Le reciproche gelosie (operetta in musica, 3, F.B. Nencini), Siena, 27 Feb 1677, Rvat (entitled Scherzo pastorale a 5); as Il sospetto senza fondamento (dramma pastorale), Florence, 9 Aug 1691; as Il sospetto non ha fondamento, o vero La costanza negli amori, Florence, sum. 1699
Il trionfo della continenza considerato in Scipione Affricano (dramma per musica, 3), Fano, Fortuna, 26 May 1677, arias D-MÜp
Il Corindo (favola boschereccia, 2, Giacomini), Villa di Pratolino, nr Florence, aut. 1680, lib I-Fc and US-Wc [reworking with addns by L. Cattani]
Il carceriere di se medesimo (dramma per musica, 3, L. Adimari, after T. Corneille: Geôlier de soi-mesme), Florence, Cocomero, 24 Jan 1681, I-Bc; as La calma fra le tempeste, overo Il prencipe Roberto fra le sciagure felice, Reggio nell'Emilia, Comunità, 28 April 1684; as Roberto, overo Il carceriere di sé medesimo, Bologna, Malvezzi, 28 Jan 1697
Ama chi t'ama (dramma per musica, 3, Nencini), Siena, carn. 1682; as Gli amori di Lidia e Clori, Bologna, 1688 and 1691, Bc (entitled Chi geloso non è amar non sa), STborromeo
L'innocenza vendicata, overo La Santa Eugenia (dramma per musica, 3, G. Bussi), Viterbo, ? Nobili, 6 March 1686, F-LYm (classified as orat)
Il finto chimico (dramma per musica, 3, G.C. Villifranchi), Villa di Pratolino, nr Florence, 10 Sept 1686, lib Fc and US-Wc
Santa Dimna [Dinna], figlia del re [Principessa] d'Irlanda [Act 1] (commedia per musica or tragedia per musica, 3, B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 2 by B. Pasquini, Act 3 by A. Scarlatti]
Arsinda (dramma), Act 1 only, lost, formerly MOe
L'Idaspe (pastoral, 3), Rvat
Il conte d'Altamura, ovvero Il vecchio geloso (dramma musicale, 3), Florence, Casino di S Marco, lib Bc, doubtful
Capriccio a 3, bacchettone, soldato e giocatore (int), A-Wn
Rinaldo, a 5 (int), GB-LBl, I-MOe

Other:
Oratio Coclite, S, 2 vn, bc, Fc;
Dialogo di Lilla e Lidio, 2 S, 2 vn, bc, D-MÜs;
All’armi pensieri, S, tpt, bc, GB-Lbl, I-Rc (facs. (Nashville, TN, 1980));
Armida (dramatic cant.), MOe;
20 Duetti di Solfeggia meutia Basso, e canto Msartori;
13 facs. in ICSC, xi, 1986
85 arias in A-Wn; B-Bc, Lc; D-Bs, Kl, MÜs, Mbs;
F-Pc, Pn, Pthibault;
GB-Cfm, Ckc, DRc, Lbl, Ob; I-Bc, Fc, Fl, Fn, MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs, Gatti Kraus’s private collection, Fiesole; S-Gu; US-LAuc
2 canzonettas, S, S, B, bc, F-Pn, I-Rc

Vocal religiosa:

Orat.:
La morte di Oloferne [La Giuditta] (Nencini), Rome, S Giovanni de’ Fiorentini, 1675, lost
Il fratricidio di Caino [Abel; Il sacrificio di Abel] (B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, 1677, I-MOe (facs. in IO, iii, 1986)
S Francesca Romana, Palermo, 1682, lost
Golia abbatuto, Rome, 1685, GB-Cfm
Il giudizio di Salomone, Bologna, 1686, lost
Lo scisma del sacerdozio, ?Modena, 1691, lost
Giuditta, Florence, 1693, lost
S Rosa di Viterbo, Florence, 1693, F-Pc
S Eugenia (G. Bussi), 1686, LYm
S Filippo Neri, lost, lib pubd (Lucca, 1715)

Other:
Mottetti sacri, 2–5vv, op.1 (Rome, 1670)
Delectus sacrorum concentuum, 2–5vv, bc, op.2 (Rome, 1673)
Concerti spirituali, 2–3, 5vv, op.3 (Rome, 1682)
?Motetti, 1–3, 5vv, bc, op.4 (Rome, 1698), lost
6 masses, mass sections, 3 requiems, over 100 lits, canticles (incl. 10 Mag settings), hymns and motets in MSS: A-Wn; D-Bs, MÜs; F-Pc, Pn; GB-Lbl, Och; I-Bc, Nc, Nf, PS, Rsc, Rvat; S-Uu
chamber
34 cants, notably A bella gloria in seno, cantate in onore di Luigi XIV, ?Rome, 1678, I-Rvat (anon),

Instrumental:

Sonata a 5 for 2 vn, va, 2 tpt/ob, bc, S-Uu;
Sinfonia a 5, GB-Ob



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rheinische Kantorei; Das Kleine Konzert; Hermann Max
RECICLASSICAT: MELANI, Alessandro (1639-1703)
JPC: MELANI, A. - Marienvesper
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MELANI, A. - Marienvesper



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 2 d’octubre del 2018

CAPPUS, Jean-Baptiste (fl.1730-1733) - Pièces de Viole (1730)

Ludolf Backhuysen - Het IJ voor Amsterdam met het fregat 'De Ploeg' (1708)
Obra de Ludolf Backhuysen (1630-1708), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Ludolf Backhuysen [Bakhuizen] (Emden, 28 de desembre de 1630 - Amsterdam, 17 de novembre de 1708) va ser un pintor holandès. Segons Arnold Houbraken, va ser inicialment autodidacta abans de rebre formació dels pintors Allaert van Everdingen i Hendrick Dubbels. A partir del 1658 va començar a datar les seves obres les quals van ser principalment de temàtica marina. En aquest sentit va rivalitzar amb els pintors Van de Velde, també instal·lats en aquell temps a Amsterdam. No obstant, quan aquests van decidir viatjar a Londres a l'entorn del 1672, Ludolf Backhuysen es va convertir en el principal paisatgista de marines de la ciutat. Com a pintor, i a banda de les ja comentades escenes de marines, també va ser autor de retrats, paisatges, escenes de gènere i obra religiosa. Ludolf Backhuysen va morir a Amsterdam el novembre de 1708.



Parlem de Música...

Jean Baptiste Cappus (Dijon, fl.1730 - 1733) va ser un compositor francès. Es desconeix la major part de la seva vida sent una de les poques referències la relativa al seu nomenament, en una data indeterminada, com a professor de l'Acadèmia de Música de Dijon, ciutat on hi va viure tota la seva vida. Com a compositor, va publicar les obres Livres de pièces de viole et de basse (París, 1730-1733), Sémélé ou la naissance de Bacchus (París, 1732), Recueils d'airs sérieux et à boire (París, 1732) i Les plaisirs de l'hiver, aquesta última representada a Versailles el 13 de novembre de 1730. Jean Baptiste Cappus es creu va morir a Dijon en una data desconeguda.

Nicolas de Fer - Les deux Bourgognes Duche et Comte Generalite de Dijon (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Les deux Bourgognes Duche et Comte Generalite de Dijon (1705) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jonathan Dunford (viola da gamba); Jérôme Chaboseau (viola da gamba); Pierre Trocellier (harpsichord)
AMAZON: CAPPUS - Pièces de Viole (1730)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAPPUS - Pièces de Viole (1730)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 1 d’octubre del 2018

RUFINATSCHA, Johann (1812-1893) - Symphonie Nr.1 (1834)

Johann Jakob Frey - View of Rome as Seen from Monte Mario (1850)
Obra de Johann Jakob Frey (1813-1865), pintor suís (1)


- Recordatori de Johann Rufinatscha -
En el dia de la celebració del seu 206è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Jakob Frey (Basel, 27 de gener de 1813 - Frascati, 30 de setembre de 1865) va ser un pintor suís. Fill de Samuel Frey (1785-1836), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'instal·lar-se a Roma el 1836. Des d'allà va realitzar diversos viatges rebent la influència de l'Escola de Posilipo, especialment pel que fa a l'ús de la llum i el color. El 1842 va acompanyar a Karl Richard Lepsius en un viatge a Egipte el qual va plasmar en diversos dibuixos i pintures. El 1843 va tornar a Roma on va obrir el seu taller i en el qual hi va treballar la resta de la seva vida. També a Roma va ser un dels membres fundadors del Circolo Artistico Tedesco. En general, com a pintor va mostrar un estil proper al d'artistes com Ernst Weidenbach o David Roberts. Johann Jakob Frey va morir a Frascati el setembre de 1865.



Parlem de Música...

Johann Rufinatscha (Mals, 1 d'octubre de 1812 - Wien, 25 de maig de 1893) va ser un professor i compositor austríac. Als 14 anys va entrar a l'escola de l'Agrupació Musical d'Innsbruck, on va estudiar violí amb Josef Alliani i piano i teoria musical amb Martin Goller. El 1835 es va traslladar a Viena per estudiar contrapunt i composició amb Simon Sechter. Ben aviat, i gràcies a les seves primeres obres, el seu nom va començar a fer-se conegut a Viena, especialment en el període comprès entre el 1834 i el 1850. També en aquells anys va conèixer i compartir amistat amb Johannes Brahms. A partir del 1865 va disminuir la seva activitat com a compositor en favor de la docència amb la qual va gaudir de notable reputació i respecte. En aquest sentit, va tenir desenes d'alumnes dels quals van destacar Julius Epstein, Ignaz Brüll, Edouard Rappoldi i Wilhelm Weckbecker (1859-1936), entre altres. Com a compositor, tot i ser notablement productiu, va ser oblidat ràpidament en favor d'altres noms emergents. Johann Rufinatscha va morir a Viena el maig de 1893.

Plan der k.k. Provinzialhauptstadt Innsbruck und der nächsten Umgebungen (c.1850)
Plan der k.k. Provinzialhauptstadt Innsbruck und der nächsten Umgebungen (c.1850) (2)

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Symphony No. 1 in D major "Mein erstes Studium" (composed: Innsbruck, 1834; performed: Innsbruck, 1844)
Symphony No. 2 in E-flat major (composed: Vienna, 1840; performed: Vienna, Feb.1844)
Symphony No. 3 in C minor (string parts only have survived; composed: Vienna 1846; performed: Vienna, September 1846; wind/brass parts reconstructed by Michael F.P.Huber for first modern performances on 24 and 25 November 2012)
Symphony No. 4 in B minor (formerly known as No.5 - composed: Vienna 1846; performed: Vienna, October 1846?)
Symphony No. 5 in D major (formerly known as No.6 - composed: Vienna 1850; performed: Vienna, Easter Monday 1852?)

Other:
Piano Concerto (1850): scored for both orchestra and piano four-hands
Serenade for Strings (nd)
Concert Overture in C major
Innerer Kampf ("Inner Struggle"), orchestral overture (nd)
Die Braut von Messina ("The Bride of Messina"), orchestral overture (1850)
Dramatische Overture (1878)

---

Chbr.:
String Quartet in E-flat major (1850)
String Quartet in G major (1870)
Piano Trio in A-flat major (1868): third movement seems to be a reworking of the 2nd movement of the Piano Concerto.
Piano Quartet in C minor (1836)
Piano Quartet in A-flat major (1870): the first and the last movements possibly are reworkings of earlier compositions.
Sonata for Piano 4-hands in D minor (1850)
Piano Sonata No. 2 in C major, Op.7 (1855)
6 Character Pieces, Op.14 (by 1871)
Piano Sonata in D minor, Op.18 (1880)
Other chamber music;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Istropolitana; Edgar Seipenbusch (1936-2011, conductor)
TIROLER: RUFINATSCHA - Symphonies Nos. 1 & 5
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 30 de setembre del 2018

GHERARDESCHI, Filippo Maria (1738-1808) - Messa in re

David Roberts - Interior of the Cathedral, Pisa (1859)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)


- Recordatori de Filippo Maria Gherardeschi -
En el dia de la commemoració del seu 210è aniversari de decés

Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

David Roberts (Stockbridge, 24 d'octubre de 1796 - London, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor escocès. Va començar com aprenent de pintor de parets i amb vint anys ja estava treballant en el teatre com a escenògraf. A partir de 1822 es va instal·lar a Londres i va col·laborar amb Clarkson Stanfield fent diorames i panorames per al Drury Lane Theatre. El 1826 va exposar per primera vegada a la Royal Academy of Arts en la qual l'any 1841 en seria nomenat acadèmic. Paradigma del paisatgisme romàntic, va realitzar nombrosos viatges i va aconseguir gran èxit realitzant vistes pintoresques i arquitectures dels diferents llocs que va visitar. Entre el 1832 i el 1833 va viatjar per Espanya, i va visitar el Marroc i Tànger. Al seu retorn a Londres va publicar les seves aquarel·les en forma de gravats i litografies amb el nom de Picturesque Sketches in Spain During the Years 1832 and 1833, assolint gran popularitat entre un públic que apreciava els paisatges "exòtics". En aquest sentit, va ser un dels primers artistes en viatjar al Pròxim Orient, atret pels llocs bíblics. Va recórrer Palestina, Egipte, Jordània i Síria. Així mateix, va conèixer Europa visitant Bèlgica, Holanda, França, Itàlia i Àustria. L'experiència adquirida com escenògraf es va percebre en la destresa dels seus dibuixos en els quals va plasmar les proporcions dels monuments, ciutats i deserts que va visitar. A més, va realitzar esbossos d'escenes costumistes de la vida local. Gràcies a la seva tècnica depurada va poder realitzar unes composicions molt efectistes especialment pels peculiars punts de vista que va adoptar, al domini de la llum i l'ús d'un cromatisme contrastat. En els seus últims anys es va dedicar a fer vistes del riu Tàmesi. David Roberts va morir a Londres el novembre de 1864.



Parlem de Música...

Filippo Maria Gherardeschi (Pistoia, 11 d'octubre de 1738 - Pisa, 30 de setembre de 1808) va ser un organista i compositor italià. Fill de l'organista de les esglésies de la SS Trinità i Santa Maria dell’Umiltà de Pistoia Giuseppe Gherardeschi, es va formar inicialment amb el seu pare i amb el seu oncle Atto Gherardeschi, cantor en aquell temps a la Catedral de Pistoia. El 1756 es va traslladar a Bolonya on va rebre formació del Pare Martini i on el 1761 va ser admès a l'Accademia Filarmonica. Des de Bolonya es va traslladar a la Toscana, regió on ja hi romandria la resta de la seva vida. A Livorno va començar a treballar com a professor de música privat i com a organista d'esglésies locals. Va ser en aquells anys que va postular, sense èxit, pel càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pisa. El 1763 es va instal·lar a Volterra on va ser nomenat mestre de capella. Poc després, va accedir al càrrec d'organista de la Catedral de Pisa. El seu èxit com a intèrpret el va ajudar a promocionar per un càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pistoia en un càrrec que va preservar fins el 1771. Aquell any va cedir el seu lloc al seu germà Domenico Gherardeschi. El 1783 va ser nomenat maestro di musica al servei de Pietro Leopoldo de Toscana. Finalment, el 1785 va ser nomenat organista i mestre de capella de la Chiesa Conventuale dei Cavalieri di S Stefano de Pisa en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor de sis òperes, una de les quals estrenada a Venècia, i d'abundant obra religiosa, de la que en va destacar una vintena de misses. Filippo Maria Gherardeschi va morir a Pisa el setembre de 1808.


OBRA:

Vocal secular:

Operas:
all lost except librettos and some arias, I-PS, Gl, PAc
L’amore artigiano (C. Goldoni), Lucca, 1763
Il curioso indiscreto (3, ? G. Petrosellini), Pisa, Pubblico, 1764
I visionari, Pisa, 1764
L’astuzia felice (dg, 3, ?Goldoni, after Goldoni: La cameriera spiritosa), Venice, S Moisè, aut. 1767
I due gobbi, Pisa, Teatro Nuovo, carn. 1779
La notte critica (dg, 3, Goldoni), Pisa, Pubblico, carn. 1769
Arias in F.L. Gassmann: La contessina, Pisa, 1774

Vocal religiosa:

Numerous masses, hymns, psalms, ants, canticles, lits, Lamentations, principal sources: I-Bc, PIst, PS; also A-Wn, I-Baf, Fc, Fn, Gl, Li, MAC, Nc, PAc, PIp

Instrumental:

3 sonate, hpd/pf (Florence, c1785);
4 sonate, org/hpd, Bc;
sonata (‘pastorale’), 2 ob, str, bc, PIst;
sonata (‘patetica’), vn, bn, str, bc, PIst;
str qt, Bc;
counterpoint exercises, Bc, Ps

Pedagogical works:
Elementi per sonare il cembalo, Bc



Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro Polifonico S.Nicola; Camerata Musicale; Stefano Barandoni
IMSLP: Filippo Maria Gherardeschi (1738-1808)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 29 de setembre del 2018

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Sonates en trio (1712)

Jean-Baptiste Lallemand - Paysage fluvial d'été avec des accessoires de figurines galantes
Obra de Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803), pintor francès (1)


- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -
En el dia de la celebració del seu 345è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Lallemand (Dijon, 17 d'agost de 1716 - Paris, 1803) va ser un pintor francès. Fill d'un sastre francès, va procurar que el seu fill seguís el mateix ofici però ràpidament es va decantar per la pintura. Es va formar a París, ciutat on va rebre els seus primers encàrrecs. Allà es va especialitzar en pintura de paisatges motiu pel qual va ser reclamat a Anglaterra, on va tenir nombroses peticions de col·leccionistes. No obstant, no es va poder acostumar al clima anglès per la qual cosa va tornar a França. A partir del 1747 es va traslladar a Roma, on va treballar al servei del Vaticà. A l'entorn del 1750 va tornar a París, on va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. Com a pintor, va ser especialment conegut i admirat pels seus paisatges i marines d'estil neoclàssic si bé també va ser autor d'algunes escenes de gènere. Va morir a París el 1803.



Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (Paris, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un flautista i compositor francès. Fill de Martin Hotteterre (c.1635-1712), va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey que va formar part de la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. La majoria dels seus membres van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i/o compositors. El 1705 va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista, si bé va destacar com a flautista de cambra del rei. També va ser un mestre apreciat els manuals d'interpretació del qual van despertar l'interès tant a França com a l'estranger i van figurar entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. Com a compositor, va destacar la seva col·lecció Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va exposar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. També va compondre sonates i suites per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets i diverses sonates per a tres instruments d'estil italià. El seu oncle Jehan Hotteterre (c.1630-1668) es va establir a París i a l'entorn del 1650 va entrar a la cort de Versalles com oboista i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la museta. El seu oncle Louis Hotteterre (c.1645-1716) va ser flautista del rei. El seu germà Jean Hotteterre va ser oboista, compositor i intèrpret de museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals van destacar Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin Hotteterre va morir a París el juliol de 1763.

John Senex - New Map of France (1721)
John Senex (1678-1740) - New Map of France (1721) (2)

OBRA:

op.
2 Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3 Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4 Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5 Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6 Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8 Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9 Concert du rossignol (n.d.), lost

Arr.:
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721);
Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721);
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Camerata Köln
RECICLASSICAT: HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763)
JPC: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!