divendres, 5 d’octubre del 2018

EINWALDT, Karel Josef (1679-1753) - Vocalis Decalogus (1720)

Paolo de Matteis - Salomón y la reina de Saba
Obra de Paolo de Matteis (1662-1728), pintor italià (1)



- Recordatori de Karel Josef Einwaldt -
En el dia de la commemoració del seu 265è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Paolo de Matteis (Piano Vetrale, 9 de febrer de 1662 - Napoli, 26 de juliol de 1728) va ser un pintor italià. Des de ben jove es va establir a Nàpols on va rebre formació de Francesco di Maria i Luca Giordano. El 1682 es va traslladar a Roma on va finalitzar la seva formació amb Giovanni Maria Morandi, i on va rebre la influència de Carlo Maratta. També a Roma va establir contacte amb l'ambaixador espanyol, Gaspar de Haro i Guzmán, qui el va acompanyar en el seu retorn a Nàpols. Gràcies al valuós contacte amb De Haro, va poder desenvolupar el seu treball amb gran autonomia a Nàpols, ciutat on va realitzar diverses comissions per esglésies. També a Nàpols va rebre encàrrecs des de l'estranger, principalment des d'Espanya. A partir del 1703 va treballar a París sota la protecció de Lluís XIV si bé les obres d'aquell període es van perdre. El 1714 es va establir a Viena sota protecció de la cort dels Habsburg. Finalment, a l'entorn del 1720 va tornar definitivament a Itàlia. Com a professor, van destacar els seus alumnes Giovanni Sarnelli i Antonio Sarnelli. Paolo de Matteis va morir a Nàpols el juliol de 1728.



Parlem de Música...

Karel Josef Einwaldt (Budišov nad Budišovkou?, 1679 - Olomuc, 5 d'octubre de 1753) va ser un organista i compositor moravià. Es creu va rebre formació musical en una església de Svatý Kopeček abans de traslladar-se a la veïna Olomuc, on va estudiar filosofia en un col·legi Jesuïta, lloc on també va rebre formació en orgue i composició. Va ser aleshores que es va traslladar a Viena on va rebre classes de l'organista Johann Georges Reinhardt qui al seu torn el va introduir a Johann Fux, si bé es desconeix si va rebre formació de l'aleshores mestre de capella de la Catedral de Viena. El 1715 va viatjar a Hradisk on va assolir el càrrec d'organista de la catedral de la ciutat. El 1718 es va instal·lar a Olomuc on va treballar com a organista i compositor la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i no ser excessivament prolífic, va destacar per la seva col·lecció religiosa Vocalis Decalogus in Sanctissima Trinitate Matre Virgine confessoribus (1720). Els darrers anys va procurar, sense èxit, que la seva filla Valentina Einwaldt (1719-?) ocupés el seu càrrec d'organista a Olomuc. Karel Josef Einwaldt va morir a Olomuc l'octubre de 1753.

Johann Baptist Homann - Circuli Olomucensis (1716)
Johann Baptist Homann (1663-1724) - Circuli Olomucensis (1716) (2)

OBRA:
(selected list)

Einwaldovy skladby jsou v současnosti uloženy v Archivu Pražského hradu (APH), v oddělení dějin hudby Moravského zemského muzea (MZM) a v Českém muzeu hudby (ČMH).

Cantus O fidelis anima, kolem roku 1716, MZM, Brno – Sv. Jakub A 1602.
Offertorium De quolibet Sancto, před rokem 1718, MZM, Brno – sv.Jakub A 1603.
Offertorium pro Dedicatione, před rokem 1716, MZM, Dub na Moravě, A 14774.
Vesperae breves, kolem roku 1740, APH 331, ČMH VII F 132.
Vocalis Decalogus in Sanctissima Trinitate Matre Virgine confessoribus, ... tiskem 1720, Hradec Králové, APH 1638.

Výčet Einwaldových dochovaných skladeb lze doplnit o zmínky ze starých hudebních inventářů: jezuitský hudební inventář v Uherském Hradišti uvádí skladbu Mottetum pro offertorio Benedicamus Patrem, v pražské Loretě jsou to tři Missae breves a v katolickém dvorním kostele v Drážďanech čtyři Ave Regina.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Societas Incognitorum; Musica Figuralis; Marek Čermák (conductor)
CDMUSIC: EINWALDT K.J. (1679-1753) VOCALIS DECALOGUS
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: EINWALDT K.J. (1679-1753) VOCALIS DECALOGUS



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 4 d’octubre del 2018

VÉGH, János (1845-1918) - String Quartets

Charles Edward Perugini - Sophie Grey
Obra de Charles Edward Perugini (1839-1918), pintor italià (1)


- Recordatori de János Végh -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Charles Edward Perugini (Napoli, 1 de setembre de 1839 - London, 22 de desembre de 1918) va ser un pintor italià. De ben petit es va traslladar amb la seva família a Anglaterra si bé la seva formació va anar a càrrec de Giuseppe Bonolis i Giuseppe Mancinelli a Itàlia i posteriorment a París amb Ary Scheffer. El 1863 va tornar a Anglaterra sota la protecció del pintor Frederic Leighton i al servei de qui hi va treballar com assistent. També sota la seva influència, va realitzar les seves primeres obres de temàtica generalment neoclàssica evolucionant anys després vers la pintura de retrats i de gènere. El 1874 es va casar amb la filla petita de Charles Dickens amb qui va compartir una intensa activitat artística i social dins els cercles il·lustrats del seu temps. Charles Edward Perugini, que ja va viure a Londres la resta de la seva vida, va morir en aquesta ciutat el desembre de 1918.



Parlem de Música...

János Végh (Pest, 1845 - Budapest?, 1918) va ser un compositor hongarès. De família aristocràtica, es va formar amb Karoly Thern (piano) i amb Mihaly Mosonyi (composició). Ben aviat va conèixer i compartir amistat amb Franz Liszt, autor de qui va transcriure nombroses obres. Paral·lelament a la seva desconeguda carrera musical, va treballar com a jutge de la cort suprema d'Hongria. A Budapest, va servir com a vicepresident de l'Acadèmia de Música en l'època en què Liszt en va ser el president. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa la majoria de la qual només es va preservar en manuscrit. János Végh es creu va morir a Budapest el 1918.

John Tallis - Hungary (1851)
John Tallis (1817-1876) - Hungary (1851) (2)

OBRA:
(selected list)

Vocal:

Messe en fa majeur
Lieder
Oeuvres chorales avec orchestre

Instrumental:

Sonate pour violon et piano en mi bémol majeur (1899)
Sonate pour violon et piano en fa majeur
Quatuors à cordes en fa majeur, sol mineur et ré majeur

Piano:
Romance et pastorale (1872)
Quiz et Variations (1885)
Trois Etudes pour le piano (1896)
Quatre pièces pour piano (1911)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Authentic Quartet
AMAZON: VEGH, J. - String Quartets
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VEGH, J. - String Quartets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 3 d’octubre del 2018

MELANI, Alessandro (1639-1703) - Marienvesper

Francesco Trevisani - La Virgen con el Niño (c.1709)
Obra de Francesco Trevisani (1656-1746), pintor italià (1)


- Recordatori d'Alessandro Melani -
En el dia de la commemoració del seu 315è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Trevisani (Capodistria, 9 d'abril de 1656 - Roma, 30 de juliol de 1746) va ser un pintor italià. Es va formar a Venècia amb Antonio Zanchi abans d'establir-se a Roma, on va rebre la protecció del cardenal Pietro Ottoboni, nebot del Papa Alexandre VIII, i mecenes d'artistes de renom. A Roma va rebre la influència de Carlo Maratta pel que fa a pintura al fresc com a l'oli. El seu estil va recorre des del barroc passant pel rococó fins a explorar el classicisme. I si bé la seva obra va ser principalment religiosa, amb exemples de la història de la Passió o diversos frescs en esglésies, també va realitzar retrats, obra mitològica i pintura històrica com el Festí de Marc Antoni i Cleopatra. Va viure la totalitat de la seva carrera artística a Roma, ciutat on va morir el juliol de 1746.



Parlem de Música...

Alessandro Melani (Pistoia, 4 de febrer de 1639 - Rome, 3 d'octubre de 1703) va ser un compositor italià. Germà del també compositor Jacopo Melani, es va formar com a cantant a la Catedral di San Zeno de Pistoia entre el 1650 i el 1660. Pocs anys després va assolir el càrrec de mestre de capella d'Orvieto i Ferrara. El 1666 va tornar a Pistoia on va assolir també el lloc de mestre de capella de la seva catedral el juny de 1667, substituint el seu germà Jacopo. Quatre mesos més tard, va ser seleccionat com a mestre de capella de l'Església S Maria Maggiore de Roma. Va assumir un càrrec semblant a l'Església de S Luigi dei Francesi abans del juliol de 1672, càrrec que va mantenir fins el 1703, any de la seva mort.

Alexis-Hubert Jaillot - Roma (1708)

OBRA;

Vocal secular:

Op.:
L'Europa (introduttione), Vienna, Cortina, c1667, A-Wn
Ergenia [?Eugenia], ? Rome, carn. 1668
L'empio punito (dramma musicale, 3, F. Acciaiuoli and G.F. Apolloni, after Tirso de Molina: El burlador di Sevilla y confidado de piedra), Rome, Palazzo Colonna, 17 Feb 1669, I-Rvat
Le reciproche gelosie (operetta in musica, 3, F.B. Nencini), Siena, 27 Feb 1677, Rvat (entitled Scherzo pastorale a 5); as Il sospetto senza fondamento (dramma pastorale), Florence, 9 Aug 1691; as Il sospetto non ha fondamento, o vero La costanza negli amori, Florence, sum. 1699
Il trionfo della continenza considerato in Scipione Affricano (dramma per musica, 3), Fano, Fortuna, 26 May 1677, arias D-MÜp
Il Corindo (favola boschereccia, 2, Giacomini), Villa di Pratolino, nr Florence, aut. 1680, lib I-Fc and US-Wc [reworking with addns by L. Cattani]
Il carceriere di se medesimo (dramma per musica, 3, L. Adimari, after T. Corneille: Geôlier de soi-mesme), Florence, Cocomero, 24 Jan 1681, I-Bc; as La calma fra le tempeste, overo Il prencipe Roberto fra le sciagure felice, Reggio nell'Emilia, Comunità, 28 April 1684; as Roberto, overo Il carceriere di sé medesimo, Bologna, Malvezzi, 28 Jan 1697
Ama chi t'ama (dramma per musica, 3, Nencini), Siena, carn. 1682; as Gli amori di Lidia e Clori, Bologna, 1688 and 1691, Bc (entitled Chi geloso non è amar non sa), STborromeo
L'innocenza vendicata, overo La Santa Eugenia (dramma per musica, 3, G. Bussi), Viterbo, ? Nobili, 6 March 1686, F-LYm (classified as orat)
Il finto chimico (dramma per musica, 3, G.C. Villifranchi), Villa di Pratolino, nr Florence, 10 Sept 1686, lib Fc and US-Wc
Santa Dimna [Dinna], figlia del re [Principessa] d'Irlanda [Act 1] (commedia per musica or tragedia per musica, 3, B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 2 by B. Pasquini, Act 3 by A. Scarlatti]
Arsinda (dramma), Act 1 only, lost, formerly MOe
L'Idaspe (pastoral, 3), Rvat
Il conte d'Altamura, ovvero Il vecchio geloso (dramma musicale, 3), Florence, Casino di S Marco, lib Bc, doubtful
Capriccio a 3, bacchettone, soldato e giocatore (int), A-Wn
Rinaldo, a 5 (int), GB-LBl, I-MOe

Other:
Oratio Coclite, S, 2 vn, bc, Fc;
Dialogo di Lilla e Lidio, 2 S, 2 vn, bc, D-MÜs;
All’armi pensieri, S, tpt, bc, GB-Lbl, I-Rc (facs. (Nashville, TN, 1980));
Armida (dramatic cant.), MOe;
20 Duetti di Solfeggia meutia Basso, e canto Msartori;
13 facs. in ICSC, xi, 1986
85 arias in A-Wn; B-Bc, Lc; D-Bs, Kl, MÜs, Mbs;
F-Pc, Pn, Pthibault;
GB-Cfm, Ckc, DRc, Lbl, Ob; I-Bc, Fc, Fl, Fn, MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs, Gatti Kraus’s private collection, Fiesole; S-Gu; US-LAuc
2 canzonettas, S, S, B, bc, F-Pn, I-Rc

Vocal religiosa:

Orat.:
La morte di Oloferne [La Giuditta] (Nencini), Rome, S Giovanni de’ Fiorentini, 1675, lost
Il fratricidio di Caino [Abel; Il sacrificio di Abel] (B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, 1677, I-MOe (facs. in IO, iii, 1986)
S Francesca Romana, Palermo, 1682, lost
Golia abbatuto, Rome, 1685, GB-Cfm
Il giudizio di Salomone, Bologna, 1686, lost
Lo scisma del sacerdozio, ?Modena, 1691, lost
Giuditta, Florence, 1693, lost
S Rosa di Viterbo, Florence, 1693, F-Pc
S Eugenia (G. Bussi), 1686, LYm
S Filippo Neri, lost, lib pubd (Lucca, 1715)

Other:
Mottetti sacri, 2–5vv, op.1 (Rome, 1670)
Delectus sacrorum concentuum, 2–5vv, bc, op.2 (Rome, 1673)
Concerti spirituali, 2–3, 5vv, op.3 (Rome, 1682)
?Motetti, 1–3, 5vv, bc, op.4 (Rome, 1698), lost
6 masses, mass sections, 3 requiems, over 100 lits, canticles (incl. 10 Mag settings), hymns and motets in MSS: A-Wn; D-Bs, MÜs; F-Pc, Pn; GB-Lbl, Och; I-Bc, Nc, Nf, PS, Rsc, Rvat; S-Uu
chamber
34 cants, notably A bella gloria in seno, cantate in onore di Luigi XIV, ?Rome, 1678, I-Rvat (anon),

Instrumental:

Sonata a 5 for 2 vn, va, 2 tpt/ob, bc, S-Uu;
Sinfonia a 5, GB-Ob



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rheinische Kantorei; Das Kleine Konzert; Hermann Max
RECICLASSICAT: MELANI, Alessandro (1639-1703)
JPC: MELANI, A. - Marienvesper
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MELANI, A. - Marienvesper



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 2 d’octubre del 2018

CAPPUS, Jean-Baptiste (fl.1730-1733) - Pièces de Viole (1730)

Ludolf Backhuysen - Het IJ voor Amsterdam met het fregat 'De Ploeg' (1708)
Obra de Ludolf Backhuysen (1630-1708), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Ludolf Backhuysen [Bakhuizen] (Emden, 28 de desembre de 1630 - Amsterdam, 17 de novembre de 1708) va ser un pintor holandès. Segons Arnold Houbraken, va ser inicialment autodidacta abans de rebre formació dels pintors Allaert van Everdingen i Hendrick Dubbels. A partir del 1658 va començar a datar les seves obres les quals van ser principalment de temàtica marina. En aquest sentit va rivalitzar amb els pintors Van de Velde, també instal·lats en aquell temps a Amsterdam. No obstant, quan aquests van decidir viatjar a Londres a l'entorn del 1672, Ludolf Backhuysen es va convertir en el principal paisatgista de marines de la ciutat. Com a pintor, i a banda de les ja comentades escenes de marines, també va ser autor de retrats, paisatges, escenes de gènere i obra religiosa. Ludolf Backhuysen va morir a Amsterdam el novembre de 1708.



Parlem de Música...

Jean Baptiste Cappus (Dijon, fl.1730 - 1733) va ser un compositor francès. Es desconeix la major part de la seva vida sent una de les poques referències la relativa al seu nomenament, en una data indeterminada, com a professor de l'Acadèmia de Música de Dijon, ciutat on hi va viure tota la seva vida. Com a compositor, va publicar les obres Livres de pièces de viole et de basse (París, 1730-1733), Sémélé ou la naissance de Bacchus (París, 1732), Recueils d'airs sérieux et à boire (París, 1732) i Les plaisirs de l'hiver, aquesta última representada a Versailles el 13 de novembre de 1730. Jean Baptiste Cappus es creu va morir a Dijon en una data desconeguda.

Nicolas de Fer - Les deux Bourgognes Duche et Comte Generalite de Dijon (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Les deux Bourgognes Duche et Comte Generalite de Dijon (1705) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jonathan Dunford (viola da gamba); Jérôme Chaboseau (viola da gamba); Pierre Trocellier (harpsichord)
AMAZON: CAPPUS - Pièces de Viole (1730)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAPPUS - Pièces de Viole (1730)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 1 d’octubre del 2018

RUFINATSCHA, Johann (1812-1893) - Symphonie Nr.1 (1834)

Johann Jakob Frey - View of Rome as Seen from Monte Mario (1850)
Obra de Johann Jakob Frey (1813-1865), pintor suís (1)


- Recordatori de Johann Rufinatscha -
En el dia de la celebració del seu 206è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Jakob Frey (Basel, 27 de gener de 1813 - Frascati, 30 de setembre de 1865) va ser un pintor suís. Fill de Samuel Frey (1785-1836), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'instal·lar-se a Roma el 1836. Des d'allà va realitzar diversos viatges rebent la influència de l'Escola de Posilipo, especialment pel que fa a l'ús de la llum i el color. El 1842 va acompanyar a Karl Richard Lepsius en un viatge a Egipte el qual va plasmar en diversos dibuixos i pintures. El 1843 va tornar a Roma on va obrir el seu taller i en el qual hi va treballar la resta de la seva vida. També a Roma va ser un dels membres fundadors del Circolo Artistico Tedesco. En general, com a pintor va mostrar un estil proper al d'artistes com Ernst Weidenbach o David Roberts. Johann Jakob Frey va morir a Frascati el setembre de 1865.



Parlem de Música...

Johann Rufinatscha (Mals, 1 d'octubre de 1812 - Wien, 25 de maig de 1893) va ser un professor i compositor austríac. Als 14 anys va entrar a l'escola de l'Agrupació Musical d'Innsbruck, on va estudiar violí amb Josef Alliani i piano i teoria musical amb Martin Goller. El 1835 es va traslladar a Viena per estudiar contrapunt i composició amb Simon Sechter. Ben aviat, i gràcies a les seves primeres obres, el seu nom va començar a fer-se conegut a Viena, especialment en el període comprès entre el 1834 i el 1850. També en aquells anys va conèixer i compartir amistat amb Johannes Brahms. A partir del 1865 va disminuir la seva activitat com a compositor en favor de la docència amb la qual va gaudir de notable reputació i respecte. En aquest sentit, va tenir desenes d'alumnes dels quals van destacar Julius Epstein, Ignaz Brüll, Edouard Rappoldi i Wilhelm Weckbecker (1859-1936), entre altres. Com a compositor, tot i ser notablement productiu, va ser oblidat ràpidament en favor d'altres noms emergents. Johann Rufinatscha va morir a Viena el maig de 1893.

Plan der k.k. Provinzialhauptstadt Innsbruck und der nächsten Umgebungen (c.1850)
Plan der k.k. Provinzialhauptstadt Innsbruck und der nächsten Umgebungen (c.1850) (2)

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Symphony No. 1 in D major "Mein erstes Studium" (composed: Innsbruck, 1834; performed: Innsbruck, 1844)
Symphony No. 2 in E-flat major (composed: Vienna, 1840; performed: Vienna, Feb.1844)
Symphony No. 3 in C minor (string parts only have survived; composed: Vienna 1846; performed: Vienna, September 1846; wind/brass parts reconstructed by Michael F.P.Huber for first modern performances on 24 and 25 November 2012)
Symphony No. 4 in B minor (formerly known as No.5 - composed: Vienna 1846; performed: Vienna, October 1846?)
Symphony No. 5 in D major (formerly known as No.6 - composed: Vienna 1850; performed: Vienna, Easter Monday 1852?)

Other:
Piano Concerto (1850): scored for both orchestra and piano four-hands
Serenade for Strings (nd)
Concert Overture in C major
Innerer Kampf ("Inner Struggle"), orchestral overture (nd)
Die Braut von Messina ("The Bride of Messina"), orchestral overture (1850)
Dramatische Overture (1878)

---

Chbr.:
String Quartet in E-flat major (1850)
String Quartet in G major (1870)
Piano Trio in A-flat major (1868): third movement seems to be a reworking of the 2nd movement of the Piano Concerto.
Piano Quartet in C minor (1836)
Piano Quartet in A-flat major (1870): the first and the last movements possibly are reworkings of earlier compositions.
Sonata for Piano 4-hands in D minor (1850)
Piano Sonata No. 2 in C major, Op.7 (1855)
6 Character Pieces, Op.14 (by 1871)
Piano Sonata in D minor, Op.18 (1880)
Other chamber music;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Istropolitana; Edgar Seipenbusch (1936-2011, conductor)
TIROLER: RUFINATSCHA - Symphonies Nos. 1 & 5
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!