dimecres, 10 d’octubre del 2018

KNÜPFER, Sebastian (1633-1676) - Cantatas

Matthias Stomer - Cena di Emmaus
Obra de Matthias Stomer (c.1600-c.1652), pintor holandès.


- Recordatori de Sebastian Knüpfer -
En el dia de la commemoració del seu 342è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mathias [Matthias] Stomer [Stom] (Amersfoort, c.1600 - Sicília, c.1652) va ser un pintor holandès. Es desconeix gran part de la seva vida i es creu que es va iniciar en la pintura amb Abraham Bloemaert a Utrecht. Després va viatjar a Roma, on entre els anys 1620 i 1623 va ser deixeble del pintor Gerrit van Honthorst. Des d'allà va viatjar a Nàpols, i el 1640 es va instal·lar a Sicília. Stomer s'explica entre els caravaggistes nòrdics més importants, juntament amb Honthorst. Es va diferenciar d'aquest pel seu cromatisme més càlid però limitat, en general, en gammes terroses, i pel predomini dels temes religiosos en la seva producció, davant de les escenes de gènere o quotidianes d'Honthorst i altres tenebristes. Entre les seves obres, cal destacar Samsó i Dalila, L'adoració dels pastors i La incredulitat de Sant Tomàs, que algunes fonts segueixen atribuint per error a Gerrit van Honthorst. Mathias Stomer es creu va morir a Sicilia en una data a l'entorn del 1652.



Parlem de Música...

Sebastian Knüpfer (Asch, 6 de setembre de 1633 - Leipzig, 10 d'octubre de 1676) va ser un compositor alemany. Fill de cantor, es va formar inicialment amb el seu pare. Amb 13 anys va ser acceptat en el Gymnasium Poeticum a Ratisbona, on hi va romandre durant vuit anys. També allà, va ser molt actiu en els cercles musicals però també va ser conegut pel seu profund coneixement de la filologia i poesia. Després d'acabar els seus estudis es va traslladar a Leipzig, probablement per estudiar-hi. D'entrada, va treballar com a cantant en actuacions del kantor Tobias Michael, de qui probablement va rebre classes. Ben aviat va començar a destacar per les seves progressives habilitats en composició tot assolint el càrrec de Thomaskantor amb només 20 anys i en substitució del seu mestre Michael. A partir d'aleshores, i sota la seva direcció, Leipzig va viure una esplendorosa edat d'or artística mai abans viscuda en aquesta ciutat germànica i que anys més tard culminarien compositors com Schelle, Kuhnau i Bach. Els seus manuscrits van viatjar a gran velocitat arreu d'Alemanya i el seu nom es va convertir, ràpidament, en un referent per tota una generació de compositors. Després de dinou anys de tasca ingent i fructífera, Sebastian Knüpfer va morir a Leipzig l'octubre de 1676.

Franz Hogenberg & Georg Braun - Lipsiae (Leipzig) (1617)
Franz Hogenberg (1535-1590) & Georg Braun (1541-1622) - Lipsiae (Leipzig) (1617) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Lustige Madrigalien, 2–4vv, und Canzonetten, 1–3vv, insts (Leipzig, 1663), CH-Zz; 4 ed. in Moser, ii, 17ff, extracts and list of titles in Moser, i, 19ff

Vocal religiosa:

Latin:
Dies est laetitiae, 6vv, 2 vn, 3 va, 2 bn, 2 clarinos, 3 tpt, timp, 4 bombardi/3 piffari, D-Dlb;
Ecce quam bonum et quam iucundum (Ps cxxxiii), 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Kyrie cum Gloria, 6vv, insts (? 2 vn, 5 va), Bsb;
O benignissime Jesu, 3vv, 2 vn/cornettinos, va da gamba/bombard, Dlb;
Quare fremuerunt gentes (Ps ii), 6vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, 2 cornetts, 4 trbn, Dlb;
Super flumina Babylonis (Ps cxxxvii), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, 3 trbn, Dlb;
Surgite populi: De resurrectione et ascensione Domini, 8vv (2 choirs), 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, cornett, 5 tpt, 3 trbn, timp, Dlb;
Veni Sancte Spiritus, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 clarinos, 2 cornettinos, 3 trbn, timp, org, Dlb
Justus ut palma florebit, 4vv, Bsb
Quemadmodum desiderat, B solo, 5vv, org, Dlb, S-Uu

German:
Ach Herr, lass deine lieben Engelein, 5vv, 2 vn, 2 violettas, bn, 2 clarinos, tamburi, 2 fl, org, D-Bsb;
Ach Herr, strafe mich nicht (Ps vi), 5vv, 2 vn, 2 violettas, bn, 2 clarinos, 2 fl, tamburi, org, Bsb, Dlb, ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Ach mein herzliebes Jesulein, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 2 va, 2 cornetts, 3 trbn, vle, bc, Dlb;
Ach, wenn kommet doch die Stunde, aria, A/T, 3 va, vle, bc, Dlb;
Alleluja, man singet mit Freuden, 5vv, 8 insts, Dlb;
Asche, die des Schöpfers Händ, 5vv, lost, extant in parody version by Z. Haenisch (Halle, 1665);
Der Gerechte wird grünen wie ein Palmbaum, 5vv, 2 vn, violetta, 2 va, 2 cornetts, 3 trbn, vle, bc, Bsb, ?lost;
Der Herr ist König, 8vv, vn, 5 va, 7 trbn, bc, Bsb;
Der Herr ist mein Hirt, B, vn, 3 va, org, RUl;
Der Herr schaffet deinen Gränzen Friede, 3vv, 2 vn, trbn, bc, Bsb, ?lost;
Der Seegen des Herren machet reich, 5vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb, ?lost
Dies ist der Tag, den der Herr macht, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 2 clarinos, 2 trbn, Bsb;
Dies ist der Tag des Herrn, a 16, Dlb;
Die Turteltaube lässt sich hören, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 clarinos, timp, bc, Dlb;
Erforsche mich Gott, funeral motet, 14 May 1673, 8vv (2 choirs), Bsb (Leipzig, 1674);
Erheb dich, meine Seele, funeral motet, 1676, 4vv (Leipzig, 1676), pubd version WER;
Erhöre, Jesulein, mein sehnlichs, S, 4 str, Dlb;
Erstanden ist der heilge Christ, 5vv, 2 vn, 4 va, bn, bombard, 2 clarinos, 2 tpt, tamburi, bc, Bsb, Dlb (incl. ripieno 4vv, 3 trbn);
Es haben mir die Hoffärtigen, 4vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb;
Es ist eine Stimme eines Predigers in der Wüsten, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb;
Es spricht der Unweisen Mund wohl, 8vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, org, Bsb; ed. in DDT, lviii–lix (1918/R)
Gelobet sey Gott, 5vv, 4 str, Dlb, ?lost;
Gen Himmel zu dem Vater mein, 6vv, 2 vn, 2 clarinos, timp, 2 trbn, bn, bc, Dlb;
Gott sei mir gnädig nach deiner Güte (Ps li), 5vv, ripieno 5vv, 4 va, bn, vle, bc, Dlb;
Herr Christ, der einig Gottes Sohn, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, org, Bsb;
Herr, hilf uns, wir verderben, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb;
Herr, ich habe lieb die Stätte deines Hauses, 3vv, 2 vn, va, bc, Bsb;
Herr Jesu Christ, wahr’r Mensch, 5vv, ripieno 4vv, 2 vn, bn, bc, S-Uu;
Herr, lehre mich thun nach deinem, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, D-Dlb;
Herr, lehre uns bedenken, 6vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb;
Herr, strafe mich nicht (Ps xxxix), 4vv, 3 va, vle/bn, bc, Dlb;
Herr, wer wird wohnen in deinen Hütten, 3vv, 2 cornetts, 3 va, bc, Bsb
Ich freue mich in dir, 5vv, 2 vn, 2 va, 3 trbn, 2 fl, vle, bc, Bsb;
Ich habe dich zum Licht der Heiden gemacht, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, 3 trbn, bc, Dlb;
Ich will singen von der Gnade (Ps lxxxix), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Jauchzet dem Herrn alle Welt (Ps c), 8vv (2 choirs), 2 vn, 3 va, bn, 2 clarinos, 2 cornettinos, tpt, 2 trbn, bc, Dlb;
Jesu, meine Freud und Wonne, 5vv, 5 insts, RUl;
Jesus Christus, unser Heiland, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Komm du schöne Freudenkrone, 5vv, 2 vn, 3 violettas, violetta/bn, 2 clarinos, tamburi, 3 trbn, org, Dlb;
Komm heilger Geist, zeuch, 4vv, ripieno 4vv, 4 va, 4 trbn, bc, Bsb, ?lost;
Lass dir gefallen, 2vv, 4 insts, RUl
Machet die Thore weit, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 4 va, 2 cornetts/bombards, 3 trbn, bc, Dlb, ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Mein Gott, betrübt ist meine Seele, funeral motet, 20 Oct 1667, a 6, org (?1667), pubd version GOl, Z;
Mein Herz hält dir für dein Wort, aria, 3vv, 2 vn, bn, org, Bsb;
Nun dancket alle Gott, 6vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb;
Nun freut euch, lieben Christen gemein, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb;
Sende dein Licht (Ps xliii), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dlb;
Victoria, die Fürsten sind geschlagen, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 3 trbn, org, S-Uu (org tablature);
Vom Himmel hoch, 3 choirs, 3 bombards, 2 clarinos, timp, harp, str, bc, D-Dlb, ed. C. Theis (Kassel, 1992)
Was mein Gott will, 6vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, Bsb; ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Was sind wir Menschen doch [Das verstimmte Orgel-Werck], funeral ode, 4vv, 22 May 1672 (Leipzig, ?1672), pubd version Z;
Was werden wir essen, dialogue, 4vv, 4 insts, va, bc, Bsb, ?lost;
Weichet von mir, ihr Boshaftigen, funeral motet, 16 June 1661, 6vv, org (Leipzig, ?1661), pubd version FBo, GOl, WER;
Welt Vater du! O Adam deine Kinder, aria, 2 S, 3 va, vle, bc, Dlb;
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 2 va, vle, bc, Dlb;
Wer ist, der so von Edom kömmt, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 trbn, tamburi, bc, Bsb, Dlb (incl. 2 clarinos, 2 tpt);
Wer ist, der so von Edom kömmt, 3vv, 4 va, Bsb;
Wir gehen nun, B, 3 insts, RUl;
Wohl dem, der in der Gottesfurcht steht, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, bombard, bc, Bsb
O Traurigkeit, o Hertzeleid, Grab-Lied über die Begräbnis …
Jesu Christi (J. Rist), 4vv, in G. Vopelius, Gesangbuch (Leipzig, 1682)

---

Lost works:
Latin sacred:
6 masses, a 4–24;
6 Mag, a 6–24;
Historia de missione Spiritus S[anctus];
16 motets, a 3–28

German sacred:
41 motets, a 5–20;
7 motets, a 6–23, listed in Spezifikation derer 276 musicalischen Kirchen-Stücken, so … Hr. Adamus Meissner… Organista bey der Kirchen zu St Ulrich [Halle] in seinem Testamente gedachter Kirchen … vermachet 1718 (see Serauky);
2 motets written for dedication of Halle organ, 1665 (see Serauky); music written for dedication of Knauthain organ, 1674

Secular:
Gluck zu! Dieweil der milde Sachse Euch wiederum eröffnet Wald und Bahn, madrigal, 4vv, 5 insts (Leipzig, 1657) [for Johann Georg II];
Leipziger Kehr-Michels, i–ii;
3 madrigals;
Sonata sup. Guten Abend Garten Man



Informació addicional... 

INTERPRETS: Weser-Renaissance Bremen; Manfred Cordes
RECICLASSICAT: KNÜPFER, Sebastian (1633-1676)
AMAZON: KNUPFER, S. - Veni Sancte Spiritus
SPOTIFY: KNUPFER, S. - Veni Sancte Spiritus



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 9 d’octubre del 2018

VON CAMERLOHER, Placidus (1718-1782) - Lute music

Emmanuel Jakob Handmann - A lady playing a lute (1752)
Obra de Jakob Emanuel Handmann (1718-1781), pintor suís.


- Recordatori de Placidus von Camerloher -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jakob Emanuel Handmann (Basel, 16 d'agost de 1718 - Bern, 3 de novembre de 1781) va ser un pintor suís. Fill de Johann Jakob Handmann i d'Anna Maria Rispach, es va formar amb Johann Ulrich Schnetzler (1704-1763) a Schaffhausen. El 1739, i després de finalitzar la seva formació, va viatjar a París on va treballar a l'estudi de Jean Restout II. El 1742, i després de realitzar diversos viatges per França, va entrar en el taller del pintor Hörling, amb qui es va associar. Va ser aleshores quan es va especialitzar en la pintura de retrats traslladant-se, en una data indeterminada, a Itàlia. Establert a Roma, va treballar conjuntament amb Marco Benefial i Pierre Subleyras. El 1746 va tornar a Suïssa on va obrir el seu taller a Basilea. El 1773, i gràcies al suport de Carl Friedrich von Staal, va entrar com a membre de l'Accademia Clementina de Bolonya. Jakob Emanuel Handmann va morir a Berna el novembre de 1781.



Parlem de Música...

Placidus [Cajetanus Laurentius] von Camerloher [Camerlochner, Cammerlocher] (Murnau am Staffelsee, 9 d'agost de 1718 - Freising, 21 de juliol de 1782) va ser un compositor alemany. Germà del també compositor Joseph Anton Camerloher i del violoncel·lista Johann Gregor Virgilius Camerloher, es va formar inicialment a Murnau abans d'entrar a la Ritterakademie d'Ettal. El 1739 es va traslladar a Munich on va estudiar en el Wilhelmsgymnasium fins el 1741, en un temps en què va participar com a cantant de la Fastenmeditation per a la Congregatio Latina BV Mariae per a la qual, anys després, va compondre 17 Fastenmeditationen (1748-1773). El 1745 el bisbe electoral i posterior cardenal de Freising, Johann Theodor von Bayern, el va nomenar Kapellmeister de la cort en un càrrec que va compaginar amb el de director de música de cambra de Liège (1753-1759). A partir del 1748, i gràcies al diploma de noblesa que va rebre, va servir musicalment en els monestirs de Sant Veit (1748-1753) i Sant Andreas (1753-1782) de Freising. Com a compositor, va destacar especialment per les seves simfonies i obra religiosa. Placidus von Camerloher va morir a Freising el juliol de 1782.


OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
19 school comedies, lost

Vocal religiosa:

Missa solemnis;
7 other masses;
Requiem;
6 offs;
2 Miserere;
3 lits;
7 ants;
1 responsory;
2 Planctus Mariae;
1 motet;
4 arias;
1 Fastenmeditation;
1 off, doubtful;
17 masses and 29 other works, formerly in D-FS, lost;
16 Fastenmeditationen, lost

Instrumental:

Syms. (for 2 vn, va, bc unless otherwise stated):
6 as op.1 (Munich, c1748–53);
6 with 2 hn/tpt ad lib, op.2 (Liège, c1759–63), no.2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, ii (New York, 1984);
6 as op.3 (Amsterdam, 1761), lost, mentioned in Marpurg and Fétis;
6 as op.4 (Liège, c1761–3), no.2 ed. B. Ziegler (Braunschweig, 1932);
10 in D-Mbs;
1 in CH-E;
8 others

Other:
Notturno, 2 vn, va, bc;
Parthia, calichon, 2 vn, b, doubtful;
Trio, 2 calichons, vc;
18 trios, lute, vn, vc, lost, mentioned in GerberL

---

By either P. von Camerloher or J.A. Camerloher:
2 masses;
2 offs;
1 responsory;
3 motets;
2 sacred arias;
4 Passions, pubd in Cantus Ecclesiasticus Hebdomadae Sanctae (Munich, 1820);
11 syms.;
7 syms., lost, 3 listed in Breitkopf catalogue, 1762



Informació addicional... 

INTERPRETS: Christoph Eglhuber (lute); Theona Gubba-Chkheidze (violin); Angelika Fichter (violin); Sabina Lehrmann (cello)
AMAZON: VON CAMERLOHER, P. - Solo per la gallichone
SPOTIFY: VON CAMERLOHER, P. - Solo per la gallichone



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 8 d’octubre del 2018

PARRY, Hubert (1848-1918) - Piano Quartet (c.1882)

Ferdinand Hodler - Der Angler (c.1879)
Obra de Ferdinand Hodler (1853-1918), pintor suís (1)


- Recordatori d'Hubert Parry -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ferdinand Hodler (Bern, 14 de març de 1853 - Geneve, 19 de maig de 1918) va ser un pintor simbolista suís, l'obra del qual va influenciar el desenvolupament de l'expressionisme. Afectat per una tragèdia familiar des de ben petit, va perdre tota la seva família. Orfe, va viatjar a Ginebra on es va formar al Collège de Genève. Després d'un primer període de paisatges naturalistes poc inspirats, va optar per un estil de formes planes i repetitives, traç precís i dissenys rítmics, conegut amb el nom de paral·lelisme. Les seves obres van mostrar un marcat efecte de grandiositat. En els paisatges i murals de grans dimensions va expressar la seva preocupació de caràcter místic pel poder de la natura i la crisi de la humanitat. En el seu famós mural Nit (1890), el sinistre personatge del Malson vola per sobre d'un grup de figures nues que dormen intranquil·les. Els seus paisatges alpins i els seus intensos retrats, com l'Autoretrat (1891), de gran intensitat, mostren semblances amb el fauvisme. Ferdinand Hodler va morir a Ginebra el maig de 1918.



Parlem de Música...

Charles Hubert [Hastings] Parry (Bournemouth, 27 de febrer de 1848 - Rustington, 7 d'octubre de 1918) va ser un compositor anglès. A partir del 1861 va rebre formació a Eton, ciutat on ben aviat va participar en els concerts de la societat musical com a violinista, pianista i organista. Més tard va viatjar a Exeter on va estudiar, fins el 1870, amb Sterndale-Bennett, Macfarren i Pierson. També allà va rebre formació de piano de Dannreuther en uns anys en què es va iniciar com a compositor. No obstant, no va ser fins el 1879, amb l'estrena del seu primer concert per a piano, que el seu nom es va començar a fer conegut arreu d'Anglaterra. El 1883 i gràcies als èxits assolits, va ser nomenat professor del Royal College of Music de Londres, en un any en què també va rebre reconeixements públics de les universitats d'Oxford i Cambridge així com els doctorats d'Oxford i Dublin. El 1894 va ser nomenat director del Royal College of Music, en un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida i que va compartir amb un càrrec de professor a Oxford des del 1899 fins el 1908. El 1898 va ser nomenat cavaller per la monarquia britànica i el 1903 va ser elevat a estatus real. Com a compositor, va ser notablement prolífic en tots els gèneres de l'època i amb un estil considerat representatiu del sentiment victorià de l'època. No obstant i després de la seva mort, esdevinguda a Rustington l'octubre de 1918, el seu nom va caure ràpidament en l'oblit.

Hubert Parry

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
incidental music unless otherwise stated
The Birds (Aristophanes), Cambridge, 27 Nov 1883 (1885)
Guenever (op, U. Taylor, Ger. trans. by F. Althaus) 1884–6, unperf.
The Frogs (Aristophanes), Oxford, 24 Feb 1892 (Leipzig, 1892); rev., Oxford, 19 Feb 1909
Hypatia (S. Ogilvie), London, Haymarket, 2 Jan 1893; suite, orch, 5 movts, London, 9 March 1893
A Repentance (P.M.T. Craigie), London, St James's, 28 Feb 1899
Agamemnon (Aeschylus), Cambridge, 16 Nov 1900 (1900)
The Clouds (Aristophanes), Oxford, 1 March 1905 (Leipzig, 1905)
Proserpine (ballet, P.B. Shelley), London, Haymarket, 25 June 1912
The Acharnians (Aristophanes), Oxford, 21 Feb 1914 (1914)

Choral:
Scenes from Prometheus Unbound (dramatic cant., Shelley), S, A, T, B, chorus, orch, Gloucester, 7 Sept 1880 (1880)
The Glories of Our Blood and State (ode, J. Shirley: The Contention of Ajax and Ulysses), chorus, orch, Gloucester, 4 Sept 1883 (1885)
Blest Pair of Sirens (At a Solemn Music) (ode, J. Milton), chorus, orch, London, 17 May 1887 (1887)
L'Allegro ed Il Pensieroso (cant., Milton), S, B, chorus, orch, Norwich, 15 Oct 1890 (1890)
Eton (ode, A.C. Swinburne), chorus, orch, Eton College, 28 June 1891 (1891)
The Lotos-Eaters (A. Tennyson), choric song, S, chorus, orch, Cambridge, 13 June 1892 (1892)
Invocation to Music (ode, Bridges), S, T, B, chorus, orch, Leeds, 2 Oct 1895 (1895)
A Song of Darkness and Light (Bridges), S, chorus, orch, Gloucester, 15 Sept 1898 (1898)
Ode to Music (A.C. Benson), S, S, A, T, B, chorus, orch, London, RCM, 13 June 1901 (1901)
War and Peace (sym. ode, Benson and Parry), S, A, T, B, chorus, orch, London, Royal Albert Hall, 30 April 1903 (1903)
The Pied Piper of Hamelin (cant., Browning), T, B, chorus, orch, Norwich, 26 Oct 1905, vs (1905), fs (1906)
The Vision of Life (sym. poem, Parry), S, B, chorus, orch, Cardiff, 26 Sept 1907 (1907); rev. 1914 (1914) [rev. for Norwich Festival but not perf.]
The Chivalry of the Sea (naval ode, Bridges), chorus, orch, London, 12 Dec 1916 (1916)

Partsongs:
Tell me where is fancy bred (W. Shakespeare), 4vv, 1864;
Fair daffodils (R. Herrick), madrigal, 5vv, 1865 (1866);
Persicos odi (Horace), 4vv, 1865;
Take, O take those lips away (Shakespeare), TTBB, 1865;
Oft in the stilly night (T. Moore), 1866;
Dost thou idly ask (W.C. Bryant), 1867;
Pure spirit, O where art thou? (?Parry), 1867;
There lived a sage (?Parry), 4 male vv, 1869;
He is coming (Mrs H. Gladstone), carol (1874);
3 Trios, female vv (1875);
6 Lyrics from an Elizabethan Song Book, 4–6vv (1897);
6 Modern Lyrics, 4vv (1897);
8 Four-Part Songs (1898);
Who can dwell with greatness (A. Dobson), 5vv, 1899, in Choral Songs … in Honour of Queen Victoria (1899);
In Praise of Song (?Parry), 8vv (1904);
6 Partsongs (1909);
7 Partsongs, ATB (1910);
La belle dame sans merci (Keats), 5vv, 1914–15, ed. P.M. Young (1979);
When Christ was born of Mary free (Harleian MS) (1915);
I know an Irish lass, 4vv, ?1916;
2 carols (1917)

Unison and school songs:
Rock-a-bye (1893);
Land to the leeward ho! (M. Preston) (1895);
The best school of all (H. Newbolt), 1908 (1916);
5 Unison Songs (1909);
School Songs (1911);
3 Unison Songs (1913);
School Songs (1914);
Come join the merry chorus (H. Smith) (1915);
A Hymn for Aviators (M.C.D. Hamilton) (1915);
For all we have and are (R. Kipling), 1916;
Jerusalem (W. Blake), choral song, unison vv, orch (1916);
3 Songs for ‘Kookoorookoo’ (C. Rossetti) (1916);
3 School Songs (1918);
England (Shakespeare) (1919)

Solo songs:
for 1 voice and piano unless otherwise stated
[74] English Lyrics, 12 sets, 1874–1918 (1885–1920):
i, 4 songs, 1881–5 (1885);
ii (Shakespeare), 5 songs, 1874–85 (1886);
iii, 6 songs (1895);
iv, 6 songs, 1885–96 (1896);
v, 7 songs, 1877–1901 (1902);
vi, 6 songs (1903);
vii, 6 songs, 1888–1906 (1907);
viii, 6 songs, c1904–6 (1907);
ix (M. Coleridge), 7 songs, 1908 (1909);
x, 6 songs, 1909 (1918);
xi, 8 songs, 1910–18, ed. E. Daymond, C. Wood and H.P. Greene (1920);
xii, 7 songs, c1870–1918, ed. Daymond, Wood and Greene (1920)

Fair is my love (E. Spenser), 1864;
Love not me (anon.), 1865;
When stars are in the quiet skies (E. Bulwer-Lytton), 1865;
Why does azure deck the sky (Moore), 1865 (1866);
Autumn (T. Hood), 1865–6 (1867), orchd 1867;
When the grey skies are flushed with rosy streaks, ?1866;
Angel hosts, sweet love, befriend thee (Lord Hervey), 1866 (1867);
Go, lovely rose (E. Waller), 1866;
Love the Tyrant (?Parry), 1866;
Sleep, my love, untouched by sorrow, 1867;
Dainty form, so firm and slight, 1868;
3 Odes of Anacreon (trans. Moore), 1868–78 (1880), no.2 orchd;
An Epigram (Fairest dreams may be forgotten) (?Parry), 1869;
Ah! woe is me! poor silver wing!, 1869;
A River of Life (Lord Pembroke) (1870);
Not Unavailing (The flower of purest whiteness), ?1872
An Evening Cloud (J. Wilson), 1873;
A Shadow (What lack the valleys) (A. Proctor), 1873;
3 Songs (1873); 4 Sonnets (Shakespeare, Ger. trans. F. Bodenstedt), 1873–82 (1887), Eng. and Ger. text;
A Garland of [6] Shakespearian and Other Old-Fashioned Songs (1874, repr. separately, 1880–81);
Sonnet (If thou survive my well-contented day) (Shakespeare), 1874;
Twilight (Lord Pembroke), 1874 (1875);
Absence, hear my protestation (J. Hoskins), 1881;
And wilt though leave me thus? (T. Wyatt), 1881;
My passion you regard with scorn, ?1881;
I arise from dreams of thee (Shelley), 1883;
The Maid of Elsinore (H. Boulton), in 12 New Songs by British Composers (1891)
The North Wind (W.E. Henley), B, orch, 1899;
The Soldier's Tent (from the Bard of Dimbovitza, trans. A. Strettell and C. Sylva), scena, Bar, orch, 1900 (1901);
Von edler Art (from Nuremberg songbook, 1549, trans. P. England), 1900 (1906);
Newfoundland (C. Boyle), 1st version (1904), 2nd version, ?1904;
Fear no more the heat o' the sun (Shakespeare) (1906);
The Laird of Cockpen (Lady Nairn), Bar, pf, 1906 (1907)

Vocal religiosa:

Oratorios, services:
Magnificat and Nunc dimittis, A, 1864
Te Deum, B , ?1864
Morning, Communion and Evening Service, D, chorus, org, 1866–9 (1868–9)
Kyrie eleison, fugue, 8vv, 1867
Te Deum, E , 1873
Evening Service (‘The Great’), D, 1881, ed. Dibble (1984)
Judith (orat, Apocrypha and H. Parry), S, A, T, B, chorus, orch, Birmingham, 29 Aug 1888 (1888)
Job (orat, Bible and Parry), S, T, 2B, chorus, orch, Gloucester, 8 Sept 1892, vs (1892), fs (1898)
King Saul (orat, Bible and Parry), S, A, T, B, chorus, orch, Birmingham, 3 Oct 1894 (1894)
Magnificat, F, S, chorus, orch, Hereford, 15 Sept 1897 (1897)
Thanksgiving Te Deum, F, S, B, chorus, orch, Hereford, 11 Sept 1900 (1900); rev., with Eng. text, Gloucester, 11 Sept 1913 (1913)
Te Deum, D, for coronation of George V, chorus, orch, London, Westminster Abbey, 23 June 1911 (1911)

Other sacred:
Praise God from whom all blessings flow, chorale, 1864–5
Lobet den Herren, 5vv, 1867
O Lord, Thou hast cast us out (cant., Bible), Eton College, 8 Dec 1867 (1867)
Ode on St Cecilia's Day (A. Pope), S, B, chorus, orch, Leeds, 11 Oct 1889 (1889)
De profundis (Ps cxxx), S, 12vv, orch, Hereford, 10 Sept 1891 (1891)
Grace for a City Dinner (Benedictus), 4vv, 1897
Voces clamantium (Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Hereford, 10 Sept 1903 (1903)
The Love that Casteth out Fear (sinfonia sacra, Bible and Parry), chorus, orch, Gloucester, 7 Sept 1904 (1904)
Praise God in His Holiness, ps, B, org, 1906
The Soul's Ransom (sinfonia sacra, Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Hereford, 12 Sept 1906 (1906)
Beyond these voices there is peace (Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Worcester, 9 Sept 1908 (1908)
Eton Memorial Ode (R. Bridges), Eton College, 18 Nov 1908 (1908)
Ode on the Nativity (W. Dunbar), S, chorus, orch, Hereford, 12 Sept 1912 (1912)
I believe it (R. Browning), soliloquy, B, org, 1912
God is our hope (Ps xlvi), B, double chorus, orch, London, St Paul's Cathedral, 24 April 1913 (1913)
motets
[6] Songs of Farewell: My soul, there is a country (H. Vaughan), 4vv (1916); I know my soul hath power to know all things (J. Davies), 4vv (1916); Never weather-beaten sail (T. Campion), 5vv (1916); There is an old belief (J.G. Lockhart), 6vv (1916); At the round earth's imagined corners (J. Donne), 7vv (1917); Lord, let me know mine end (Ps xxxix), 8vv (1918)

Anthems:
In my distress, 1863
Fear thou not, 1864
O sing unto the Lord a new song, 1864
Blessed is He, 1865 (1865)
Prevent us O Lord, 1865 (1865)
Why boastest though thyself, 1865
Blessed are they that dwell in Thy house, 1870
Lord, I have loved the habitation of Thy house, 1870
Hear my words, ye people (Bible), chorus, orch, Salisbury, 10 May 1894 (1894)
I was glad (Ps cxxii), coronation anthem for Edward VII, London, Westminster Abbey, 9 Aug 1902 (1902), rev. version, 23 June 1911 [for George V]

Instrumental:

Orch.:
Allegretto scherzando, E , 1867
Intermezzo religioso, 1867, Gloucester, 3 Sept 1868 [from Sonata, f, pf duet, 1865]
Piano Concerto, g, 1869, inc.
Vivien, ov., 1873, ?unperf., lost
Concertstück, g, 1877
Guillem de Cabestanh, ov., 1878, London, 15 March 1879
Piano Concerto, F , 1878–80, rev. 1884 and 1895, London, 3 April 1880
Symphony no.1, G, 1880–82, Birmingham, 31 Aug 1882
Symphony no.2 ‘Cambridge’, F, 1882–3, Cambridge, 12 June 1883; rev., London, 6 June 1887; rev., with new finale, 30 May 1895 (1906)
Suite moderne (Suite symphonique), 1886, Gloucester, 9 Sept 1886, rev. 1892
Symphony no.3 ‘English’, C, 1887–9, London, 23 May 1889; rev., Leeds, 30 Jan 1895; rev., Bournemouth, 18 Dec 1902 (1907)
Symphony no.4, e, 1889, London, 1 July 1889; rev. as ‘Finding the Way’, 1909–10, London, 10 Feb 1910 (1921)
An English Suite, str, 1890–1918, London, 20 Oct 1922 (1921), arr. Daymond, pf (1923)
Overture to an Unwritten Tragedy, a, 1893, Worcester, 13 Sept 1893; rev., London, 19 April 1894; rev. 1905 (1906)
‘Lady Radnor’ Suite, str, 1894, London, 29 June 1894 (1902); arr. pf (1905), arr. vn, pf (1915), arr. small orch
Elegy for Brahms, a, 1897, London, 9 Nov 1918
Symphonic Variations, e, 1897, London, 3 June 1897 (1897)
Symphonic Fantasia ‘1912’ (Symphony no.5), b, 1912, London, 5 Dec 1912 (1922)
From Death to Life, sym. poem, b /B , 1914, Brighton, 12 Nov 1914; rev., London, 18 March 1915
Foolish Fantasia (To finish the frolic if it will do), wind band, perf. Oxford, date unknown

Chbr.:
Nonet, B , fl, ob, eng hn, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 1877
Quintet, E , 2 vn, 2 va, vc, 1883–4, London, 18 May 1884; rev. 1896, 1902, score (1909)
3 str qts: g, 1867; C, 1868; G, 1878–80, London, 26 Feb 1880, ed. M. Allis (1995)
Piano Quartet, A , 1879, London, 13 Feb 1879 (1884)

Trios:
Short Trios, F, vn, va, pf, 1868;
Pf Trio [no.1], e, 1877, London, 31 Jan 1878 (Leipzig, 1879);
Pf Trio [no.2], b, 1884, London, 25 Nov 1884 (1884);
2 Intermezzi, str trio, 1884, ed. (1950);
Pf Trio [no.3], G, 1889–90, London, 13 Feb 1890, rev. 1893

Vn, pf:
3 movts, 1863;
Allegretto pastorale, G, 1870;
6 pieces (Freundschaftslieder), 1872;
Sonata, d, 1875;
Fantasie sonata in 1 movt, b, 1878, London, 30 Jan 1879;
Partita, d, London, 2 Dec 1886 (1886) [rev. of Suite de pièces, 1873–7, Cannes, 8 Feb 1877];
Sonata, D, 1888–9, London, 14 Feb 1889, rev. 1894;
12 Short Pieces, 1894 (1895);
Piece, G, 1896;
Romance, F (1896);
Suite, D (1907);
Suite, F (1907)

Vc, pf:
2 Duettinos, F, G, 1868;
Sonata, A, 1879–80, London, 12 Feb 1880 (1883)

Keyboard:
2 pf:
Grosses Duo, e, 1875–7 (Leipzig, 1877)

Pf 4 hands:
Ov., b, 1865;
Sonata, f, 1865;
Characteristic Popular Tunes of the British Isles, 2 bks, 1885 (1885)

Pf solo:
Little Piano Piece, variations, 1862;
Andante non troppo, B , 1865;
4 fugues, 1865: c, E , F, e;
Piece, g, 1865;
Andante, C, 1867;
Sonnets and Songs without Words, 3 sets: i, 1868 (1869), ii, 1867–75 (1875), iii, 1870–77 (1877);
A Little Forget-me-not, B , 1870;
7 Charackterbilder (1872);
2 Short Pieces, C, F, ?1873;
Variations on an Air by [J.S.] Bach, 1873–5;
2 sonatas: [no.1], F (1877), [no.2], A, 1876–7 (1878);
Theme and 19 Variations, d, 1878 (1885);
Cosy (1892);
[10] Shulbrede Tunes, 1911–14 (1914);
Hands Across the Centuries, suite, 1916–18 (1918);
Sleepy, ?1917;
5 Miniatures, ed. (1926) [incl. Cosy and Sleepy]

Org:
Grand Fugue with 3 Subjects, G, 1865;
Fantasia and Fugue, G, 1877–1912 (1913);
Chorale Preludes, set 1, 1911–12 (1912);
3 Chorale Fantasias, 1911–14 (1915);
Toccata and Fugue ‘The Wanderer’, G/e, 1912–18 (1921);
Elegy, A , 1913 (1922) [for funeral of the 14th Earl of Pembroke, 7 April 1913];
Chorale Preludes, set 2, 1915 (1916);
For the Little Organ Book, ed. (1924)

Editions and arrangements:
W. Boyce: [Trio] Sonatas nos.10 and 12 (1747), arr. as Suite, e, 2 vn, va, vc (1892)
ed., with W.B. Squire and L. Benson: A Collection of Madrigals by Ancient Composers (1899)
H. Purcell: Soul of the World (from Hail, bright Cecilia), addl orch, 1918

Literatura:

123 articles in Grove
‘On some Bearings of the Historical Method upon Music’, PMA, xi (1884–5), 1–9
Studies of Great Composers (London, 1886/R)
The Art of Music (London, 1893; enlarged as The Evolution of the Art of Music, London, 1896, 2/1934/R)
Summary of the History and Development of Mediaeval and Modern European Music (London, 1893, 2/1904)
‘Purcell’, National Review, xxvi (1895–6), 339–50
The Music of the Seventeenth Century, OHM, iii (1902, rev. 2/1938/R by E.J. Dent)
Johann Sebastian Bach: the Story of the Development of a Great Personality (New York and London, 1909, 2/1934/R)
‘How Modern Song grew up’, MT, lii (1911), 11–15 [lecture, Reading U. College, 9 Nov 1910]
‘The Meaning of Ugliness in Art’, IMusSCR IV [London 1911], ed. C. Maclean (London, 1912), 77–83; also pubd MT, lii (1911), 507–11
Style in Musical Art (London, 1911/R) [collected Oxford lectures]
‘Things that Matter’, MQ, i (1915), 313–28
‘The Significance of Monteverde’, PMA, xlii (1915–16), 51–67
Instinct and Character (MS, c1915–18, GB-Lbl, Lcm, Ob, Shulbrede Priory, Sussex)]
ed. H.C. Colles: College Addresses delivered to Pupils of the Royal College of Music (London, 1920)
Lectures for University of Oxford (Ob) and RCM (Lcm)



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Deakin Piano Trio
RECICLASSICAT: PARRY, Hubert (1848-1918)
AMAZON: PARRY - Piano Trio & Piano Quartet
SPOTIFY: PARRY - Piano Trio & Piano Quartet



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 7 d’octubre del 2018

KELLER, Max (1770-1855) - Missa Solemnis (1828)

Michael Neher - Marktplatz vor St. Sebald in Nürnberg
Obra de Michael Neher (1798-1876), pintor alemany (1)


- Recordatori de Max Keller -
En el dia de la celebració del seu 248è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Michael Neher (München, 31 de març de 1798 - München, 4 de desembre de 1876) va ser un pintor alemany. Fill del pintor Joseph Neher es va formar inicialment amb el seu pare, després va rebre classes de Mitterer i finalment va entrar, el 1813, a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich. Entre els anys 1816 i 1818 va estudiar amb Matthias Klotz i poc després va començar a rebre els seus primers encàrrecs de la família Quaglio. Més tard es va traslladar a Trento, Milà i Trieste on es va dedicar a pintar retrats. El 1819, i després de la recomanació d'Hieronymus Hess, es va orientar ver la pintura de gènere. El 1823 va tornar a Munich on va assolir el càrrec de conservador d'art. Anys més tard, es va especialitzar en temàtica urbana i paisatgística destacant pels seus quadres precisos i detallats de ciutats i esglésies diverses. El 1876 va rebre el nomenament de membre honorari de l'Acadèmia de Belles Arts de Munich si bé va morir el desembre d'aquell mateix any a la ciutat alemanya.



Parlem de Música...

Max Keller (Trostberg, 7 d'octubre de 1770 - Altötting, 16 de desembre de 1855) va ser un compositor i organista alemany. A partir de 1780 va entrar en el monestir benedictí de Seeon, on també va rebre educació científica i musical. També allà va assolir, el 1788, el càrrec d'organista en un temps en què va estudiar amb Michael Haydn a Salzburg. El 1799 es va traslladar a Burghausen on va treballar com a organista fins el 1801, any que es va instal·lar definitivament a Altötting, ciutat on ja hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor, va escriure essencialment música religiosa en un estil proper al del seu mestre Haydn. Max Keller va morir a Altötting el desembre de 1855.

Constanze Mozart, esposa de Wolfgang Amadeus Mozart, amb 78 anys i 2 anys abans de la seva mort asseguda a l'esquerra de la fotografia. 
Max Keller assegut en el centre amb la seva dona asseguda a la dreta de la fotografia (1840) (2)

OBRA:

Sechs Deutsche Messen für eine Singstimme und Orgel, (zweite Singstimme und 2 Hörner ad lib.) (ca. 1810, Salzburg, Duyle)
Nr. 1 "Wir finden, guter Gott, uns hier" C-Dur
Nr. 2 "Wir werfen uns darnieder" F-Dur
Nr. 3 "Wir knien in deinem Tempel hier" F-Dur
Nr. 4 "Sieh Gott vom Himmel nieder" B-Dur
Nr. 5 "Herr, deiner Kirche Glieder" F-Dur
Nr. 6 "O bester aller Väter" C-Dur
Zwei deutsche Messen für eine oder zwei Singstimmen und Orgel, 2 Hr ad lib. (Salzburg, Duyle)
Nr. 7 "Lass uns Jesu" G-Dur
Nr. 8 "Standhaft sei, o Gott" D-Dur
Sechs deutsche Messen für eine Singstimme und Orgel, mit einer zweiten und dritten Singstimme, 2 Violinen, 2 Flöten, 2 Klarinetten, 2 Hörner, 2 Trompeten, Pauke und Bass ad lib. in C, F, G, Es, A und C (München, Falter und Passau, Pustet)
Drei lateinische Messen für Landchöre dreistimmig und Orgel (München, Falter)
Drei lateinische Messen für Landchöre einstimmig und Orgel (mit anderen Stimmen und Instrumenten ad lib.) (München, Falter), Nr. 1 in G/D, Nr. 2 in D/F und Nr. 3 in F/B
Zwei deutsche Bittmessen, einstimmig und Orgel (München, Falter)
Deutsche Messe C-Dur für die Gedächtnistage der Kirchweihe, einstimmig und Orgel (Orchester ad lib.) (1815? München, Falter)
Solemne Messe in C-Dur für vierstimmigen Chor, Orchester und Orgel (Böhm)
Missa quadragesimalis pro Feria 5ta in Coena Domini, Es-Dur op. 14, vierstimmiger Chor, Bass und Orgel (Seeon 10. August 1798, gewidmet Abt Lambert Neisser)
Sieben Lytaniae Lauretanae op. 39, SATB, 2 Hörner, 2 Trompeten, Pauken, 2 Violinen, Viola und Orgel (1805 Augsburg, Lotter)
Popule meus (F-Dur), SATB und Orgel (Seeon 8. Februar 1798, KBM 2 FW115)
Stella coeli op. 4,2 (G-Dur), SATB und Orgel (Seeon 8. Mai 1797, KBM 2 FW118)
Stella coeli op. 4,3 (A-Dur), SATB und Orgel (Seeon 10. Mai 1797, KBM 2 FW120)
Stella coeli op. 21,2 (G-Dur), SATB, 2 Violinen und Orgel (Seeon Februar 1798, KBM 2 FW119)
Stella coeli op. 21,3 (C-Dur), SATB, 2 Violinen und Orgel (Seeon 18. Februar 1798, KBM 2 FW116)
Stella coeli op. 21,5 (Es-Dur), SATB, 2 Violinen und Orgel (Seeon 26. Mai 1795, KBM 2 FW117)
Zwölf Orgelstücke zum Gottesdienstlichen Gebrauche
Töne der Andacht während der heiligen Messe op. 165



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Moser (soprano); Jutta Neumann (alt); Roland Kaulbinder (tenor); Dietrich Henschel (bass); Kammerchor Altötting; Instrumental-Ensemble Altötting; Hermann Stuhlfelder
JPC: Max Keller: Missa solemnis in D op.103
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 6 d’octubre del 2018

CHÉRON, André (1695-1766) - Sonates en duo et en trio

Bartholomeo Bettera - Still Life with Musical Instruments and Books
Obra de Bartolomeo Bettera (1639-1688), pintor italià (1)


- Recordatori d'André Chéron -
En el dia de la commemoració del seu 252è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Bartolomeo Bettera (Bergamo, 28 d'agost de 1639 - Milano, 1688) va ser un pintor italià, actiu durant la segona meitat del segle XVII i dedicat, principalment, a pintures de natures mortes. Va néixer i viure a Bergamo si bé en els últims anys va viatjar a Roma i Milà (1687). Com a pintor va mostrar un estil proper al d'Evaristo Baschenis en el camp de les pintures de natures mortes que comprenen diversos objectes tot i que, principalment, s'hi observen instruments musicals. Bartolomeo Bettera va morir a Milà el 1688.



Parlem de Música...

André Chéron (Paris, bap. 6 de febrer de 1695 - Paris, bur. 7 d'octubre de 1766) va ser un organista i compositor francès. De família de músics, a partir del 1702 va rebre formació de Nicolas Bernier a la Ste Chapelle, església on també va cantar en el cor de nens. Precisament allà va assolir, el 1713, el càrrec d'organista auxiliar. Anys després, va treballar al servei de Bonnier de la Mosson, mecenes a qui va dedicar els seus Opp. 1 i 2 (1727-1729). També en aquells anys va treballar com a professor destacant especialment el seu alumne Jean-Marie Leclair. El 1734 va entrar com a clavecinista de l'Opera de París i el 1739 va ser promocionat, en substitució de Rebel, batteur de mesure. El 1750, i també a l'Opera de Paris, va assolir el càrrec de maître de chant abans de ser nomenat inspecteur de l’Opéra. En aquells anys va participar activament en el Concert Spirituel de París, especialment com a intèrpret d'acompanyament o en les funcions de baix continuo amb orgue o clavecí. Com a compositor, va ser relativament poc destacat sent apreciat principalment per les seves sonates en duo o trio. André Chéron va morir a París l'octubre de 1766.

Vue du feu prit à la Salle de l'Opéra de Paris le 6 avril 1763
Vue du feu prit à la Salle de l'Opéra de Paris le 6 avril 1763 (2)

OBRA:

Sonates en trio, 2 fl/vn/ob, bc, op.1 (Paris, 1727)
Sonates en duo et en trio, fl, vn, bc, op.2 (Paris, 1729/R)
A military ballet in the tragedy Télégone, 1735, lost
Over 24 motets (sacred cants.), lost



Informació addicional... 

INTERPRETS: Affetti Musicali
AMAZON: CHERON, A. - Sonates en duo et en trio
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CHERON, A. - Sonates en duo et en trio



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!