dilluns, 15 d’octubre del 2018

DREYSCHOCK, Alexander (1818-1869) - Piano Concerto, Op.137 (1865)

Carl Frederik Sorensen - Copenhagen ferry
Obra de Carl Frederik Sorensen (1818-1879), pintor danès (1)


- Recordatori d'Alexander Dreyschock -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carl Frederik Sørensen (Besser, 8 de febrer de 1818 - København, 24 de gener de 1879) va ser un pintor danès. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen entre els anys 1843 i 1846. A partir del 1844 va començar a treballar en la decoració del Museu Thorvaldsen, en un temps en què també va estudiar perspectiva amb Christoffer Wilhelm Eckersberg. A partir del 1846 va començar a viatjar, primer per la zona mediterrània, i a partir del 1853 per centre Europa i Anglaterra. En aquests viatges va realitzar desenes de paisatges, principalment marines les quals va dotar d'espectaculars efectes climàtics i de la pròpia naturalesa de l'aigua. Al seu retorn a Dinamarca, va seguir pintant paisatges i marines algunes de les quals van gaudir de gran èxit al seu país. Carl Frederik Sørensen va morir a Copenhagen el gener de 1879.



Parlem de Música...

Alexander Dreyschock (Žáky, 16 d'octubre de 1818 - Venezia, 1 d'abril de 1869) va ser un pianista i compositor txec. Amb talent musical des de ben petit, va realitzar la seva primera aparició pública el 1826. El 1833 es va traslladar a Praga on va estudiar piano i composició amb Tomášek. A partir del 1838 va iniciar una gira com a pianista per Alemanya, Rússia (1840-1842), Paris (1843), Londres (1843), Holanda (1846), Àustria (1846), Hungria (1846), Dinamarca (1849) i Suècia (1849). El 1862 va ser nomenat professor de piano en el Conservatori de Sant Petersburg, ciutat on el 1865 va ser nomenat director de música teatral de l'Escola Imperial i pianista de la cort. El 1868, obligat per la duresa del clima rus, es va traslladar a Itàlia, on es va instal·lar a Venècia. Com a compositor, va ser poc conegut destacant exclusivament per un concert de piano (1865) i algunes obres de cambra. El seu germà Raimund Dreyschock va ser violinista i professor del Conservatori de Leipzig. Alexander Dreyschock va morir a Venècia l'abril de 1869.

Alexander Dreyschock



Informació addicional... 

INTERPRETS: Piers Lane (piano); BBC Scottish Symphony Orchestra; Niklas Willén (conductor)
AMAZON: The Romantic Concert Piano Vol.21
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 14 d’octubre del 2018

ARCADELT, Jacques (c.1507-1568) - Missa ‘Ave regina caelorum’

Joachim Beuckelaer - The Holy Kinship (1567)
Obra de Joachim Beuckelaer (1533-1574), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Jacques Arcadelt -
En el dia de la commemoració del seu 450è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joachim Beuckelaer (Antwerpen, 1533 - Antwerpen, 1575) va ser un pintor flamenc. Es creu va ser fill del també pintor Mattheus Beukeleere amb qui probablement va rebre la seva primera formació. Poc després, va estudiar amb Pieter Aertsen, qui el 1542 s'havia casat amb la seva tieta Katelijne Beuckelaer. El 1560 es va casar amb Magdalena Schrijvers en un temps en què sembla va tenir dificultats econòmiques i per subsistir es va veure obligat a treballar al servei d'altres pintors. Paral·lelament, va començar a realitzar les seves pròpies composicions formades principalment per escenes religioses clàssiques i obres de gènere. El seu estil va mostrar un codi visual que tenia el seu origen en Quintin Massys i on la juxtaposició de plans, amb l'escena profana en primer terme, encarnant el mal exemple, i l'escena religiosa al fons, en tons apagats, permetia emetre un judici moralitzant. El seu germà Huybrecht Beuckeleer també va ser pintor. Joachim Beuckelaer va viure tota la seva vida a Anvers, ciutat on també hi va morir el 1575.



Parlem de Música...

Jacques Arcadelt [Archadelt, Arcadet] (Namur?, c.1507 - Paris, 14 d'octubre de 1568) va ser un compositor flamenc. Es desconeix gran part de la seva vida inicial sent la primera referència d'un viatge a Itàlia realitzat a finals de la dècada de 1520. Precisament a Roma va ser on a l'entorn del 1530 va publicar la seva primera col·lecció musical. Es creu, i gràcies a documentació de l'època, que va viure a Florència treballant al servei d'Alessandro de’ Medici. A partir del 1537 va viure a Roma on va treballar a la comitiva papal. El 1539, va entrar com a membre de la Cappella Giulia i poc temps després va formar part de la Capella Sixtina, on va ser nomenat magister puerorum i més tard va ser promocionat a mestre del cor. Precisament en aquell període va publicar quatre dels seus sis llibres de madrigals per a quatre veus. Al voltant del 1553, va tornar a França, on ja va passar la resta de la seva vida. El 1557 va publicar un llibre de misses dedicat al seu patró Charles de Guise, cardenal de Lorraine, a qui va servir com a mestre de capella. Jacques Arcadelt va morir a París l'octubre de 1568.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Namurcum (Namur) (1575)

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Most of the chansons in the volumes devoted mainly to Arcadelt, listed immediately below, had already appeared in earlier anthologies. The earliest source is cited in the list of individual pieces. All are for 4 voices unless otherwise stated.
Quatorsiesme livre de chansons, 4–6vv (Paris, 1561)
Tiers livres de chansons, 4vv (Paris, 1567)
Quatrième livre de chansons, 4vv (Paris, 1567)
Cinquième livre de chansons, 4vv (Paris, 1567)
Sisième livre de chansons, 4–5vv (Paris, 1569)
Neuvième livre de chansons, 4–6vv (Paris, 1569)
Other chansons;

Madrigals:
all for 4 voices unless otherwise stated
Il primo libro di madrigali, 4vv (Venice, 1539) [S ii]
Il secondo libro de madrigali, 4vv (Venice: Scotto, 1539)
Il vero secondo libro di madrigali (Venice: Gardano, 1539) [S iii]
Terzo libro de i madrigali novissimi, 4vv (Venice, 1539) [S iv]
Il quarto libro di madrigali, 4vv (Venice, 1539) [S v]
Primo libro di madrigali, 3vv (Venice, 1542) [S vii]
Il quinto libro di madrigali, 4vv (Venice, 1544) [S vi]
Other madrigals;

Other secular:
At tredpida et coeptis (Virgil), 4vv, 1556, S viii;
Integer vitae scelerisque (Horace), 3vv, 1559, S ix;
Montium custos nemorumque, 3vv, 1559, S ix;
Poscimur, si quid vacui (Horace), 3vv, 1559, S ix;
Vitam que faciunt beatiorem (Martial), 4vv, 1556, S viii

Vocal religiosa:

Masses, magnificats, lamentations:
Missa tres (Paris, 1557):
Missa ‘Ave regina caelorum’, 5vv, S i (on de Silva’s motet);
Missa de beata virgine, 4vv, S i;
Missa ‘Noe Noe’, 6vv, S i (on Mouton’s motet)
Magnificat primi toni, 4–6vv, 1557, S x
Lamentationes Jeremiae (i; Zain. Recordata est; Nun. Prophetae tui, Jerusalem), 4vv, 1557, S x
Lamentationes Jeremiae (ii; Caph. Defecerunt; Lamed. O vos omnes; Jerusalem), 5vv, 1557, S x
Lamentationes Jeremiae (iii; Res. Sordes eius; Zain. Vidisti Domine; Convertere), 4vv, 1557, S x

Motets and sacred chansons:
all edited in S x
Benedixit Deus Noe, 4vv, 1532;
Candida virginitas, 6vv, I-Rvat CS 24;
Congregati sunt, 5vv, 1538;
Corona aurea, 5vv, Rvat CS 24;
Domine Deus omnipotens, 4vv, 1538;
Domine exaltetur manus tua, 4vv, 1539;
Domine non secundum peccata nostra, 3–5vv, Rvat CS 13;
Dum complerentur dies Pentecostes, 5vv, 1538;
Estote fortes in bello, 6vv, Rv SI 35–40;
Filiae Jerusalem, 4vv, 1532;
Gaudent in caelis, 5vv, 1538;
Gloriosae Virginis Mariae, 5vv, Rvat CS 24
Haec dies, 4vv, 1532;
Hodie Beata Virgo Maria, 4vv, 1539;
Istorum est enim, 7vv, 1564, Memento salutis auctor, 4vv, Rvat CS 24;
Michael archangele, 5vv, 1538;
O gloriosa domina, 4vv, 1538;
O pulcherrima mulierum, 5vv, 1539;
O sacrum convivium, 5vv, 1539 (also attrib. Jacquet); Pater noster, 8vv, 1545;
Recordare Domine, 5vv, 1540;
Regina caeli, 5vv, Rvat CS 13;
Salve regina, 5vv, Rvat CS 24
Dont vient l’esjouissance, 4vv, 1553;
Il faut que de tous mes esprits, 4vv, 1555



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Contexta; English Cornett and Sackbut Ensemble; Simon Ravens (conductor) 
AMAZON: Le Divin Arcadelt
SPOTIFY: Le Divin Arcadelt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 13 d’octubre del 2018

FRAGOSO, António (1897-1918) - Piano Trio (1916)

Louis Abel-Truchet - At the races
Obra de Louis Abel-Truchet (1857-1918), pintor francès (1)


- Recordatori d'António Fragoso -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis Abel-Truchet (Versailles, 29 de desembre de 1857 - Auxerre,  9 de setembre de 1918) va ser un pintor francès. Es va formar a l'Académie Julian de París amb Benjamin Constant i Jules Joseph Lefebvre. Ben aviat, es va especialitzar en escenes nocturnes de la vida de París tot i que també va realitzar paisatges i escenes de gènere. El 1907 va fundar, juntament amb Louis Vallet, la Société des humoristes. Pels seus mèrits artístics, el 1911 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor. Durant la Primera Guerra Mundial, es va inscriure com a voluntari en un regiment d'enginyers utilitzant les seves habilitats artístiques per crear elements de camuflatge. També durant aquell temps va publicar caricatures a la premsa i, en particular, a Le Petit Journal. La seva dona Julia Abel-Truchet també va ser pintora. Louis Abel-Truchet va morir en el transcurs de la guerra el setembre de 1918.



Parlem de Música...

António de Lima Fragoso (Pocariça, 17 de juny de 1897 - Pocariça, 13 d'octubre de 1918) va ser un pianista i compositor portuguès. Amb vocació musical des de ben petit, es va formar en piano amb el seu oncle Antonio dos Santos Tovin i posteriorment amb el professor Ernesto Maia. A partir del 1913 va començar a publicar les seves primeres obres, majoritàriament partitures per a piano. Un any després, va entrar en el Conservatori Nacional de Música de Lisboa on va estudiar harmonia i piano amb Marcos Garin, Tomás Borba i Luís de Freitas Branco. Com a compositor, tot i la seva mort prematura, va ser relativament prolífic amb un centenar d'obres, principalment per a piano, cançons i algunes peces de cambra en un estil proper al d'autors com Chopin o Debussy. António Fragoso, víctima d'una grip neumònica letal, va morir a Pocariça l'octubre de 1918.

António Fragoso (c.1910) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Carlos Damas (violin); Jill Lawson (piano)
AMAZON: FRAGOSO, A. - Complete Chamber Music for Violin
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRAGOSO, A. - Complete Chamber Music for Violin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 12 d’octubre del 2018

DE MESQUITA, Emerico Lobo (1746-1805) - Música Sacra

Frans Post - Brazilian Landscape with a Worker's House (c.1655)
Obra de Frans Janszoon Post (1612-1680), pintor holandès (1)


- Recordatori d'Emerico Lobo de Mesquita -
En el dia de la celebració del seu 272è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Frans Janszoon Post (Haarlem, 17 de novembre de 1612 - Haarlem, 17 de febrer de 1680) va ser un pintor holandès. Es creu va iniciar el seu aprenentatge artístic a Holanda on segons Arnold Houbraken va estudiar amb el seu germà, l'arquitecte Pieter Post, i amb Pieter Molijn, Salomon Ruysdael i Salomón de Bray. Entre el 1637 i 1644 va viatjar amb la Companyia Holandesa des de les Índies Occidentals fins al Brasil en un viatge que va documentar exhaustivament en la seva obra. Una temàtica paisatgística de caràcter descriptiu i realista i amb poc marge per la fantasia. El 1644 va retornar a Holanda on va seguir pintant, tot i la distància, paisatges del Brasil els quals havia recopilat en centenars de dibuixos i esbossos. El 1646 va entrar al Gremi de Sant Lluc i va ser autor de les il·lustracions del llibre Història Naturalis Brasiliae (1648). El 1650 es va casar amb Jannetye Bogaret. Els darrers anys i arrel de la seva entrada al Gremi de Sant Lluc, el seu estil va canviar. Tot i que va seguir amb la mateixa composició, va decidir afegir-hi animals i notes exòtiques, fent servir, alhora, una gamma de tons més variada. També va concentrar la llum sobre el fons del paisatge i les figures, en una escala menor, van perde la seva rigidesa, escampant-se pel quadre, indicades mitjançant pinzellades ràpides i nervioses, com els perfils de les palmeres que s'esfumen contra horitzons més lluminosos. Frans Janszoon Post va morir a Haarlem el febrer de 1680.



Parlem de Música...

José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (Vila do Príncipe, 12 d'octubre de 1746 - Rio de Janeiro, abril de 1805) va ser un organista i compositor brasiler. Fill del portuguès José Lobo de Mesquita i de la seva esclava Joaquina Emerenciana, va ser un dels músics més actius a la província de Minas Gerais durant l'últim quart del segle XVIII. El 1776 es va establir a Arraial do Tejuco (Diamantina) ciutat on va passar la major part de la seva vida. El 1788 va ingressar a la Germanor de La nostra Senyora de les Mercès de Arraial do Tejuco. Va exercir d'organista a l'Església de San Antonio (1783-4) i va ser també el primer organista de la Irmandade do Ss Sacramento. El 1798 es va instal·lar a Vila Rica, on va treballar com a compositor, director i organista a diferents congregacions religioses. El 1801 es va traslladar a Rio de Janeiro on va adquirir el càrrec d'organista de l'Església Nossa Senhora de Carmo fins el 1805, any de la seva mort.

Matthaeus Seutter - Regni Brasiliae (1740)
Matthaeus Seutter (1678-1757) - Regni Brasiliae (1740) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Missa, for Holy Week, 1778;
Missa, F, c1780;
Missa, E , c1782;
Missa, C;
Missa concertada e credo;
Missa de requiem;
Missa de S Cecilia;
Missa Passio domini nostri Jesu Christi

Motets:
Tercio, S, SSAB, str, 1783, Museu da música da arquidiocese de Mariana, Minas Gerais (facs. (Rio de Janeiro, 1985) [incl. thematic catalogue]);
Congratulamini mihi omnes;
Processione cum ramis benedictis

Ants:
Regina caeli laetare, 1779;
Salve regina, chorus, str, org, 1787, ed. F.C. Lange, Archivo de música religiosa de la capitanía geral das Minas Gerais, i (Mendoza, 1951);
Zelus domus, 1779;
Ave regina caelorum;
In pacem in idipsum

Settings for Holy Week, incl. Gradual para domingo da ressurreição, ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (Sao Paolo and Ouro Prêto, 1994) and 4 tractus do sábado santo, ed. F.C. Lange (Recife, 1979);
Offices for the dead;
Ave regina caelorum, 1783;
4 lits;
Matinas de Natal;
2 Mag;
5 novenas;
off;
Regina caeli laetare, Si quaeris miracula: both ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (São Paulo and Ouro Prêto, 1994);
Signatum est;
Stabat mater;
2 TeD



Informació addicional... 

INTERPRETS: Vox Brasiliensis; Ricardo Kanji
RECICLASSICAT: DE MESQUITA, Emerico Lobo (1746-1805)
AMAZON: Música Sacra do Brasil Colonial
SPOTIFY: Música Sacra do Brasil Colonial



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 11 d’octubre del 2018

WALLACE, William Vincent (1812-1865) - Opera Fantasies

Alfred Elmore - Pompeii, A.D. 79
Obra d'Alfred Elmore (1815–1881), pintor irlandès (1)


- Recordatori de William Vincent Wallace -
En el dia de la commemoració del seu 153è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alfred Elmore (Clonakilty, 18 de juny de 1815 - London, 24 de gener de 1881) va ser un pintor irlandès. De ben petit es va traslladar amb la seva família a Londres, ciutat on va estudiar a la Royal Academy of Arts. Allà va rebre una primera influència de Richard Parkes Bonington, especialment en les seves primeres obres. El 1840 va realitzar una extensa gira europea que va finalitzar l'entorn del 1844. Al seu retorn a Londres es va associar amb The Clique, una companyia de joves artistes la qual tenia com a referents els pintors William Hogarth i David Wilkie. Va ser aleshores quan es va especialitzar en pintura de temàtica històrica, especialment de l'època clàssica, i religiosa. El 1865 va exposar On the Brink (1865), considerada la seva millor obra. Els darrers anys va evolucionar el seu estil mostrant la influència d'autors com Edward Poynter i Lawrence Alma-Tadema i realitzant, fins i tot, obres de temàtica orientalista. Alfred Elmore va morir a Londres el gener de 1881.



Parlem de Música...

William Vincent Wallace (Waterford, 11 de març de 1812 - Vieuzos, 12 d'octubre de 1865) va ser un violinista, pianista i compositor irlandès. Fill d'un músic militar, va estudiar inicialment amb el seu pare. Ben aviat va començar a tocar el piano i el violí assolint, el 1828, el càrrec de primer violinista de l'orquestra del Teatre Reial de Dublin. El 1830 va assolir el càrrec d'organista de la Thurles Roman Catholic Cathedral en un temps en què també va estudiar piano a l'Ursuline Convent. Va ser allà on va conèixer a Isabella Kelly amb qui es va casar el 1831 amb la condició, no obstant, de convertir-se al catolicisme i adoptar el nom de Vincent. El 1835 es va traslladar a Hobart Town juntament amb la seva família des d'on el 1836 va viatjar a Sydney per obrir la primera escola de música de la ciutat. Ben aviat, i gràcies a les seves dots com a violinista, es va convertir en una celebritat arreu d'Austràlia rebent el sobrenom del "Paganini australià". El 1838 va organitzar, a la Catedral de St Mary, el primer festival de música d'Austràlia. Aquell mateix any, i fins el 1843, va viatjar pels Estats Units sent un dels membres fundadors de la New York Philharmonic Society. El 1844 va viatjar per Holanda i Alemanya i el 1845 va realitzar diversos recitals de piano a Londres, ciutat on també va estrenar amb gran èxit la seva òpera Maritana. El 1850, i després de separar-se de la seva dona, es va instal·lar a Nova York, ciutat on es va casar amb la pianista Helen Stoepel. William Vincent Wallace va viure els darrers anys a França, morint a Vieuzos l'octubre de 1865.

William Vincent Wallace

OBRA:

Vocal:

Operas:
all first produced in London and published there in vocal score
Maritana (3, E. Fitzball), Drury Lane, 15 Nov 1845 (1846)
Matilda of Hungary (3, A. Bunn), Drury Lane, 22 Feb 1847 (1847)
Lurline (3, Fitzball), 1847, Covent Garden, 23 Feb 1860 (1859), B-Bc
The Amber Witch (4, H.F. Chorley), Her Majesty’s, 28 Feb 1861 (1861)
Love’s Triumph (3, J.R. Planché), Covent Garden, 3 Nov 1862 (1862), GB-Lbl
The Desert Flower (3, A. Harris and T.J. Williams), Covent Garden, 12 Oct 1863 (1864)

Not perf.:
The Maid of Zurich;
The King’s Page (J.E. Carpenter);
Estrella (H.B. Farnie), inc.;
Gulnare (It. operetta);
Olga (It. operetta)

---

Other works:
(selective list)

Wedding Hymn, hymn tune
Pf duets;
duets, vn, pf
Many pf solos, most (London, 1845–65), incl. La gondola (1846) and La grace (1851), both repr. in LPS, xvi (1985);
La belle danseuse (1864), concert studies, variations, dances, characteristic pieces
Album [of 10 songs and pf pieces], Respectfully Dedicated to the Ladies of the United States (New York, 1854)
Songs, duets, partsongs, many adapted from pf pieces



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosemary Tuck (piano); Richard Bonynge (piano)
AMAZON: WALLACE - Opera Fantasies and Paraphrases
SPOTIFY: WALLACE - Opera Fantasies and Paraphrases



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!