dissabte, 20 d’octubre del 2018

BOULNOIS, Joseph (1884-1918) - Sonate pour violoncelle et piano (1917)

Egon Schiele - Landscape
Obra d'Egon Schiele (1890-1918), pintor austríac (1)


- Recordatori de Joseph Boulnois -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Egon Schiele (Tulln, 12 de juny de 1890 - Wien, 31 d'octubre de 1918) va ser un pintor austríac. A partir del 1906 es va formar a l'Akademie der Bildenden Künste de Viena amb el professor Christian Griepenkerl, si bé el 1909 la va abandonar per formar, juntament amb altres pintors joves com Antón Peschka, el Neukunstgruppe. El manifest d'aquest grup, redactat per Schiele, defensava la individualitat de l'artista fet que inevitablement va provocar la ràpida dissolució del grup. Durant aquests primers anys, es va sentir molt atret pels corrents modernistes del Jugendstil i especialment pel treball de Gustav Klimt, a qui va conèixer el 1907. El 1909 va presentar el seu treball al públic vienès a l'exposició Internacional de Kunstschau, on va contactar amb els seus primers i més importants patrons, com el crític Arthur Roessler, que es convertirien també en protagonistes dels seus retrats. En el seu treball, centrat en la representació de la figura humana, va destacar l'obsessió per l'autoretrat en el qual va representar el seu cos transcendint les convencions culturals i morals del moment. També el seu interès per la representació de les diverses cares de la sexualitat va provocar que el seu art fos etiquetat, sovint, com a pornogràfic. Aquest fet el va obligar a canviar de residència el 1911, a passar un temps a la presó el 1912 i a patir la cremació pública d'algunes de les seves obres. A partir del 1911 va realitzar una sèrie de paisatges urbans on va representar, entre altres, la ciutat natal de la seva mare. Amb aquestes obres el seu art va tendir vers la simplificació i fins i tot vers l'abstracció. El 1915 es va casar amb Edith Harms fet que es va reflectir en la seva pintura de caràcter més optimista, si bé pocs dies després del matrimoni va haver de marxar reclutat per l'exèrcit degut a la Primera Guerra Mundial. Al seu retorn a Viena, va morir de grip l'octubre de 1918. 



Parlem de Música...

Joseph Boulnois (Verneuil-en-Halatte, 28 de gener de 1884 - Chalaines, 20 d'octubre de 1918) va ser un organista i compositor francès. Es va formar amb Georges Caussade i Louis Vierne en el Conservatori de París. El 1906 es va casar amb la pianista Jane Chevalier i el 1908 va ser nomenat organista de l'església de Sainte-Élisabeth-de-Hongrie de París. Un any després, va ser nomenat organista de l'església de Saint-Louis-d'Antin de París en un any en què també va treballar com a director de cant de l'Opéra-Comique. Juntament amb Marc de Ranse va fundar els Concerts spirituels de Saint-Louis d'Antin. Durant la Primera Guerra Mundial va participar activament com a infermer, caporal i finalment sergent. Curiosament, va ser en aquest darrer període que va escriure la majoria de les seves obres formades, principalment, per partitures de cambra. El seu fill Michel Boulnois també va ser organista i compositor. Joseph Boulnois va morir de grip a Chalaines l'octubre de 1918.

Bon-Marche - Plan de Paris a ruban indicateur des magasins du Bon-Marche (1892)
Plan de Paris a ruban indicateur des magasins du Bon-Marche (1892) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Duran (cello); Nicolas Mallarte (piano)
AMAZON: La naissance d'un nouveau monde
CPDL: No disponible
SPOTIFY: La naissance d'un nouveau monde



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 19 d’octubre del 2018

HACQUART, Carolus (c.1640-c.1701) - De Triomfeerende Min (1678)

Nicolas Poussin - El Parnaso
Obra de Nicolas Poussin (1594-1665), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Nicolas Poussin (Les Andelys, 15 de juny de 1594 - Roma, 19 de novembre de 1665) va ser un pintor francès. Va estudiar pintura a París i potser també a Rouen. El 1624 va viatjar a Roma, on hi va romandre la resta de la seva vida, excepte una visita a París entre els anys 1640 i 1642. El ràpid èxit del seu art va ser motivat pel rebuig del caravaggisme, que en aquell temps començava a passar de moda, i en l'adopció dels grans exemples del renaixement, modernitzats en un sentit classicista. Admirador de Giulio Romano, i especialment de Rafael, es va dedicar a un classicisme pur influït per Domenichino i altres pintors. D'aquesta manera i ben aviat, va adoptar una expressió artística personal, nascuda del coneixement de l'antiguitat clàssica i de la profunda observació de la natura. El seu estil es va anar envoltant d'una aura erudita d'origen greco-llatí i les seves escenes van començar a aparèixer compostes amb mesura i equilibri. A l'entorn del 1630 la influència veneciana va enriquir l'estètica del pintor revitalitzant les seves experiències per mitjà del color. Al llarg de la seva vida va executar tant escenes al·legòriques, mitològiques o històriques, destinades a una clientela escollida i culta, com pintures religioses, dotades de solemne monumentalitat. A part d'aquests temes es va dedicar àmpliament al paisatge, unes vegades com a fons de les seves composicions, i altres en qualitat de veritable protagonista. Poussin, en certa manera, va ser el prototip de l'artista filòsof, preocupat per l'expressió del seu art, al qual va dotar d'un sobri contingut moral. Nicolas Poussin va morir a Roma el novembre de 1665.



Parlem de Música...

Carolus [Carel] Hacquart (Brugge, c.1640 - c.1701) va ser un compositor flamenc. Es desconeix la seva vida formativa pel que es pensa va rebre educació musical a Bruges. A l'entorn del 1670 es va traslladar a Amsterdam on el 1674 va publicar la seva col·lecció Cantiones sacrae. També allà va rebre el suport i la protecció de Constantijn Huygens. El 1679 es va establir a La Haia, ciutat on el 11 de novembre d'aquell any va ser nomenat organista d'una església catòlica. El 1686 va publicar la col·lecció Harmonia parnassia i un llibre de 12 Suites i el 1689 es creu va viatjar a Anglaterra en companyia de William III. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre situant la seva mort a l'entorn del 1701.

Jan Baptist van Meunincxhove - The Burg in Bruges (c.1695)
Jan Baptist van Meunincxhove (c.1620-1703) - The Burg in Bruges (c.1695) (2)

OBRA:

Cantiones sacrae, 1–5vv, 2 vn, vc, bc, op.1 (Amsterdam, 1674); no.5 ed. in Andriessen; nos.1, 7, 9 ed. in Noske; nos.1, 8, 10 ed. Van Etsen (Antwerp, 1946)
De triomfeerende min (pastoral, D. Buysero) (Amsterdam, 1680), GB-Lbl; ed. P. Andriessen and T. Strengers (Peer, 1996)
Harmonia parnassia: 10 sonatas, a 3, 4, op.2 (Utrecht, 1686); no.6 ed. in Andriessen; 1 ed. G. Leonhardt (Vienna, 1959); no.10 ed. B. Clark (Huntingdon, 1993)
Chelys: 12 suites, b viol, op.3 (The Hague, 1686); no.1 ed. in Andriessen



Informació addicional... 

INTERPRETS: Camerata Trajectina
PRESTOCLASSICAL: HACQUART, C. - De Triomfeerende Min
SPOTIFY: HACQUART, C. - De Triomfeerende Min



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 18 d’octubre del 2018

MICHALOWSKI, Aleksander (1851-1938) - Piano music

Witold Pruszkowski - Kiedy ranne wstaja zorze
Obra de Witold Pruszkowski (1846-1896), pintor ucrainès (1)


- Recordatori d'Aleksander Michałowski -
En el dia de la commemoració del seu 80è aniversari de decés

Thanks to my friend 'Nocturne'



Parlem de Pintura...

Witold Pruszkowski (Bershad, 14 de gener de 1846 - Budapest, 10 d'octubre de 1896) va ser un pintor ucrainès. A partir del 1866 es va formar artísticament amb Tadeusz Gorecki a París. Entre el 1869 i 1872 va estudiar amb Alexander von Wagner a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic i entre el 1872 i 1875 va estudiar amb Jan Matejko a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia. El 1882 es va instal·lar a Mników des d'on, i en companyia del seu germà, va viatjar a Algèria, Tunísia i Itàlia. Va ser en aquells anys que va començar a exhibir regularment, tant a Europa com als Estats Units. Com a pintor, tot i realitzar retrats i escenes rurals, va destacar especialment per les seves obres de caràcter simbòlic i oníric amb representacions de fades i llegendes de caràcter popular. Witold Pruszkowski va morir a Budapest l'octubre de 1896.



Parlem de Música...

Aleksander Michałowski (Kamieniec Podolski, 5 de maig de 1851 - Warszawa, 17 d'octubre de 1938) va ser un pianista, professor i compositor polonès. Es va formar musicalment amb Coccius, Reinecke i Moscheles al Conservatori de Leipzig i amb Tausig a Berlin. Va ser a Leipzig on el 1869 va fer el seu debut com a pianista si bé un any després es va traslladar a Varsòvia, ciutat on ja hi va viure la resta de la seva vida i des d'on va viatjar a Rússia per a realitzar diversos recitals. Entre el 1891 i 1917 va treballar com a professor de piano de l'Institut de Música de Varsòvia i més tard, va ser professor a la Societat Musical de Varsòvia. En aquest sentit, els seus alumnes més destacats van ser Wanda Landowska, Jerzy Żurawlew, Vladimir Sofronitsky i Mischa Levitzki. Com a compositor, va ser autor d'una trentena d'obres per a piano en un estil proper al del seu admirat Chopin. Aleksander Michałowski va morir a Varsòvia l'octubre de 1938.

Aleksander Michałowski
Aleksander Michałowski (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Artur Cimirro (piano)
ACTEPREABLE: MICHALOWSKI - Piano works 1
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 17 d’octubre del 2018

PALUSELLI, Stefan (1748-1805) - Geistliche Vokalmusik für Stams

Louis-Jean Lagrenée - The Abduction of Deianeira by the Centaur Nessus (1755)
Obra de Louis Jean François Lagrénée (1724-1805), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (Paris, 30 de desembre de 1724 - Paris, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables van ser Josep explicant els somnis; Deyanira robada pel centaure Neso; La vídua d'un indi; Les Gràcies molestades pels amors; Alexandre consolant a la família de Darío; El sacrifici de Polixena; Mort del Dofí; La casta Susana; Ceres ensenyant l'agricultura a Triptoleno i La desesperació d'Armida. Louis-Jean-François Lagrenée va morir a París el juny de 1805.



Parlem de Música...

Stefan [Johann Anton] Paluselli (Kurtatsch, 9 de gener de 1748 - Stams, 27 de febrer de 1805) va ser un compositor austríac. A partir del 1760 va rebre formació musical a St. Nikolaihaus d'Innsbruck en un temps en què també va estudiar al Gymnasium de la ciutat. El 1768 va entrar a la Universitat d'Innsbruck per estudiar filosofia i el 1770 va estrenar, amb gran èxit, el singspiel Das alte deutsche Wörtlein Tut. Aquell mateix any va entrar a l'Abadia de Stams on va estudiar teologia i on el 1774 va ser ordenat sacerdot. Ben aviat, va assumir la direcció musical de l'abadia així com la direcció del cor estrenant, també allà, la majoria de les seves obres, principalment religioses però també abundant obra instrumental i teatral. En aquest sentit, el seu estil i creativitat el van ajudar a convertir-se en un dels compositors més populars del Tirol. Stefan Paluselli va morir a Stams el febrer de 1805.

Gerhard Valk (1652-1726) - Status Tirolensis (c.1720) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Das alte deutsche Wörtlein Tut (Spl), Innsbruck, Gymnasium, 1770, lib A- Imf;
Die Freude der Herde (Musica, V. Siller), Stams, 1775 rev. 1792;
Der Zoll (Operetta), Stams, 1778;
Das Opfer der Gärtner (Spl), Stams, 1780;
Die Weintraube in der Torkel (Spl/orat), Stams, 1781;
Der Musikfreund, Stams, 1783;
Pastorum candidati (cant.), Stams, 1789;
Die Hirtenfeier (Spl), Stams, 1783;
Das frohlockende Stams (T. Voglsanger), Stams, 1790;
Diana et Ursus (Musica, Voglsanger), Stams, 1802;
Freudengefühle des Stiftes Stams, Stams, 1804;
Other occasional cants.

Vocal religiosa:

6 masses, 1 lost:
c100 other works, incl. grads, offs, ants, hymns, resps, seqs;
Christmas cant., c1773, Imf, ST, CH-E;
Lieder, duets;
Chorus in Edmund Angerer: Der wieder aufblühende Garten und Weinberg (orat), c1780

Instrumental:

Orch:
divertimento, D;
divertimento, F, ob, str, ed. in DTÖ, lxxxvi (1949/R);
partita, D;
Partita gran rumore, D;
Musica seu parthia;
serenata for 13 insts, D;
sonata for 6 insts, B ;
Synphonia, B ;
scherzo, D;
La simplicità, D;
Balletto pastorale, dances

---

Chbr:
Quadro, 2 vn, va, vc, c1775;
Bourlesca, La confusione, La curiosità, Fantasia, Fuga ariosa, all 2 vn, b, c1775;
divertimento da camera, E ;
Galanterie, 2 vn, va, 2 hn, b, c1770;
Cassatio, 2 fl, 2 va, b, c1770;
divertimento, C, 2 fl, 2 ob, 2 hn, b, c1790

Hpd:
[70] Soggetti diversi, c1800



Informació addicional... 

INTERPRETS: Maria Erlacher (soprano); Bernhard Landauer (alt); Johannes Puchleitner (tenor); Wolf Matthias Friedrich (bass); Kammerchor des Ferdinandeums; Kammerorchester des Ferdinandeums; Josef Wetzinger (dirigent)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 16 d’octubre del 2018

DEL ADALID, Marcial (1826-1881) - Piano music

Prilidiano Pueyrredòn - Retrato de mujer joven
Obra de Prilidiano Pueyrredón (1823-1870), pintor argentí.


- Recordatori de Marcial del Adalid -
En el dia de la commemoració del seu 137è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Prilidiano Pueyrredón (Buenos Aires, 24 de gener de 1823 - San Isidro, 3 de novembre de 1870) va ser un pintor i arquitecte argentí. Als 15 anys va viatjar a Europa i al Brasil amb la seva família on va realitzar els seus primers estudis acadèmics de dibuix i pintura. El 1844 es va traslladar a París on va conèixer els grans autors francesos així com les tendències artístiques europees. El 1849 va tornar a Argentina on va iniciar la seva carrera com a pintor retratista i costumista. Ben aviat, va retratar al seu pare, abans que aquest morís el 1850. També va viure durant dos anys i mig a Cadis on va mantenir una relació amb una noia andalusa amb qui va tenir una filla. El 1854 va retornar novament a Buenos Aires on es va dedicar a l'arquitectura assessorant diverses obres públiques que es van realitzar a la ciutat. No obstant, va continuar exercint de pintor durant les seves estones lliures. A partir del 1869 la diabetis que va patir va perjudicar greument la seva salut fins a deixar-lo cec. L'any següent seriosament deteriorat va morir a San Isidro el novembre de 1870.



Parlem de Música...

Marcial del Adalid y Gurrea (A Coruña, 24 d'agost de 1826 - Lóngora, 16 d'octubre de 1881) va ser un pianista i compositor espanyol. Es creu va rebre formació musical a La Coruña abans de traslladar-se a París, ciutat on va procurar, sense èxit, conèixer i formar-se amb Chopin. El 1840 va viatjar a Londres on va estudiar piano amb Moscheles fins el 1844. Al seu retorn a Espanya, va viure a La Coruña i a Madrid, ciutat aquesta darrera on va publicar i representar algunes de les seves obres. Precisament a Madrid, va escriure l'òpera Inés e Bianca la qual, tot i els seus intents, no va poder estrenar en cap teatre. Va ser aleshores quan va tornar a París per intentar, novament sense èxit, representar-la. Desolat, va decidir retirar-se a Galícia, on es va instal·lar definitivament a Lóngora. Allà es va dedicar plenament a la composició, principalment peces de piano i en un estil proper al del seu mestre i al de Chopin. També a Lóngora, i oblidat musicalment, va morir l'octubre de 1881.

Domingo Fontán - Carta geométrica de Galicia (1845)
Domingo Fontán (1788-1866) - Carta geométrica de Galicia (1845) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mario Prisuelos (piano)
LAQUINTADEMAHLER: DEL ADALID, M. - El Piano Romántico
SPOTIFY: DEL ADALID, M. - El Piano Romántico



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!