dijous, 25 d’octubre del 2018

LECOCQ, Alexandre Charles (1832-1918) - Ballet 'Mam'zelle Angot'

Gustav Klimt - Zuschauerraum im Alten Burgtheater in Wien
Obra de Gustav Klimt (1862-1918), pintor austríac.


- Recordatori d'Alexandre Charles Lecocq -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol de 1862 - Wien, 6 de febrer de 1918) va ser un pintor austríac. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre els anys 1879 i 1883, on es va especialitzar en arts decoratives. El 1897, i fruit del seu interès per l'art d'avantguarda, va abandonar l'Associació d'Artistes Vienesos i va fundar, amb alguns amics, la famosa Secessió Vienesa, de la qual va ser el primer president i màxim exponent. En aquest sentit, les pintures murals al·legòriques que va realitzar per a la Universitat de Viena, en què ja s'hi van albirar un evident canvi d'estil, van suscitar dures crítiques, de manera que va abandonar l'encàrrec abans de finalitzar-lo. Com a conseqüència d'aquest episodi, no va tornar a rebre encàrrecs oficials, si bé va continuar la seva carrera com a pintor realitzant gran quantitat d'obres. Primerament, paisatges plasmats amb una concepció molt peculiar de la perspectiva i en què van predominar les tonalitats verdoses i després, sobre tot, figures femenines, que van esdevenir el corpus més conegut i valorat de la seva producció. En aquestes obres va saber combinar el realisme del retrat amb un decorativisme extrem en els fons i els vestits, en què van predominar els tons grocs i daurats i els motius inspirats en les ales de papallona o les cues de paó. Obres com El petó, Salomé i Judith I, imbuïdes totes elles d'una sensualitat palpable, van ser algunes de les seves pintures més conegudes. Gustav Klimt, que va viure bona part de la seva vida a Viena, va morir el febrer de 1918, després de patir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de la terrible epidèmia de grip d'aquell any.



Parlem de Música...

Alexandre Charles Lecocq (Paris, 3 de juny de 1832 - Paris, 24 d'octubre de 1918) va ser un compositor francès. De família modesta, va patir tuberculosis de petit i va viure amb una discapaciat física tota la seva vida. Potser per aquest motiu, ben aviat es va centrar en la música estudiant piano i flageolet. A partir dels 16 anys va començar a donar classes privades de piano i el 1849 va entrar en el Conservatori de París, on va estudiar harmonia amb Bazin i composició amb Halévy. El 1850 va guanyar un segon premi en contrapunt i va assolir el primus accessit de la classe d'orgue de Benoist. El 1854 va haver d'abandonar el conservatori per ajudar econòmicament la seva família motiu pel qual va reprendre la seva activitat com a professor de piano i com a intèrpret en diverses acadèmies de dansa. El 1856, i gràcies a una competició organitzada per Offenbach en el Théâtre des Bouffes-Parisiens, va poder presentar la seva primera proposta musical de l'opereta Le docteur Miracle. Aquell èxit el va promocionar, d'entrada de forma moderada, com a compositor. Durant la dècada de 1860 va representar algunes de les seves operetes i el 1868 va rebre finalment el reconeixement i admiració amb la seva obra Fleur-de-thé. El 1870 es va instal·lar a Brussel·les, ciutat on va rebre la calidesa del públic i el reconeixement unànime de la seva obra. Va ser allà on va representar obres com Les cent vierges (1872), La fille de Madame Angot (1872) i Giroflé-Girofla (1874) les quals, i anys després, es van representar amb gran èxit a París fins el punt de ser considerat el successor natural d'Offenbach. Precisament, el 1875 va tornar a París on va seguir estrenant operetes i ballets fins a la dècada de 1910. També a França, va ser condecorat, el 1900, amb la Legió d'Honor. Alexandre Charles Lecocq va morir a París l'octubre de 1918.

OBRA:
all printed works published in Paris

Vocal secular:

Stage:
Le Docteur Miracle (oc, 1, L. Battu and L. Halévy), Bouffes-Parisiens, 8 April 1857 (1877)
Huis-clos (1, A. Guénée and A. Marquet), Folies-Nouvelles, 28 or 29 Jan 1859
Le baiser à la porte (optte de salon, 1, J. de la Guette), Folies-Nouvelles, 26 March 1864 (c1890)
Liline et Valentin (optte de salon, 1, de la Guette), Champs-Elysées, 25 May 1864 (?c1864)
[Les] ondines au champagne (optte, 1, H. Lefèbvre, Pélissié and Merle), Folies Marigny, 3 Sept 1865 or 1866 (1876)
Le myosotis (optte bouffe, 1, Cham and W. Busnach), Palais-Royal, 2 or 3 May 1866 (1866)
Le cabaret de Ramponneau (1, Lesire), Folies Marigny, 11 Oct 1867 (?c1867)
L’amour et son carquois (ob, 2, Marquet and Delbès), Athénée, 30 Jan 1868 (1868)
Fleur-de-thé (ob, 3, Chivot and Duru), Athénée, 11 April 1868 (1868)
Les jumeaux de Bergame (oc, 1, Busnach), Athénée, 20 Nov 1868 (1876), orch score (1884)
Le carnaval d’un merle blanc (folie parée et masquée, 3, H. Chivot and A. Duru), Palais-Royal, 10 Dec 1868
Gandolfo (optte, 1, Chivot and Duru), Bouffes-Parisiens, 16 Jan 1869 (1869)
Deux portières pour un cordon (1, Lucian [L. Dubuis and Lefèbvre]), Palais-Royal, 19 March 1869 (?c1869)
Le rajah de Mysore (optte bouffe, 1, Chivot and Duru), Bouffes-Parisiens, 21 Sept 1869 (1869)
Le beau Dunois (ob, 1, Chivot and Duru), Variétés, 13 April 1870 (1870)
Sauvons la caisse (1, de la Guette), Tertulia, 22 Sept or Dec 1871 (?c1871)
Le testament de M. de Crac (ob, 1, J. Moinaux), Bouffes-Parisiens, 23 Oct 1871 (1872)
Le barbier de Trouville (bluette bouffe, 1, A. Jaime and Noriac), Bouffes-Parisiens, 19 Nov 1871 (1872)
Les cent vierges (ob, 3, Clairville, Chivot and Duru), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 16 or 17 March 1872 (1872)
La fille de Madame Angot (oc, 3, Clairville, V. Koning and P. Siraudin), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 4 Dec 1872 (1873)
Giroflé-Girofla (opéra bouffe, 3, E. Leterrier and A. Vanloo), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 21 March 1874 (1874)
Les prés Saint-Gervais (oc, 3, V. Sardou and P. Gille), Variétés, 14 Nov 1874 (1874)
Le pompon (oc, 3, Chivot and Duru), Folies-Dramatiques, 10 Nov 1875 (1875)
La petite mariée (ob, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 21 Dec 1875 (1876)
Kosiki (oc, 3, Busnach and A. Liorat), Renaissance, 18 Oct 1876 (1877)
La marjolaine (ob, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 3 Feb 1877 (1877)
Le petit duc (oc, 3, H. Meilhac and Halévy), Renaissance, 25 Jan 1878 (1878)
La Camargo (oc, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 20 Nov 1878 (1879)
Le grand Casimir (optte, 3, J. Prével and A. de Saint-Albin), Variétés, 11 Jan 1879 (1879)
La petite mademoiselle (oc, 3, Meilhac and Halévy), Renaissance, 12 April 1879 (1879)
La jolie Persane (oc, 3, Leterrier and Vanloo), Renaissance, 28 Oct 1879 (1879)
Janot (oc, 3, Meilhac and Halévy), Renaissance, 21 Jan 1881 (1881)
La roussotte (vaudeville-opérette, 3, Meilhac, Halévy and A. Millaud), Variétés, 26 or 28 Jan 1881 (1881), collab. Hervé and M. Boulard
Le jour et la nuit (ob, 3, Leterrier and Vanloo), Nouveautés, 5 Nov 1881 (1882)
Le coeur et la main (oc, 3, C. Nuitter and A. Beaumont), Nouveautés, 19 Oct 1882 (1883)
La princesse des Canaries (ob, 3, Chivot and Duru), Folies-Dramatiques, 9 Feb 1883 (1883)
L’oiseau bleu (oc, 3, Chivot and Duru), Nouveautés, 16 Jan 1884 (1884)
La vie mondaine (ob, 3, E. de Najac and P. Ferrier), Nouveautés, 13 Feb 1885 (1885)
Plutus (oc, 3, Millaud and Jollivet), OC (Favart), 31 March or May 1886 (1886)
Les grenadiers de Mont-Cornette (3, Daunis, Delormel and E. Philippe), Bouffes-Parisiens, 4 Jan 1887 (?c1887)
Ali-Baba (oc, 4, Vanloo and Busnach), Brussels, Alhambra, 11 Nov 1887 (1887)
La volière (oc, 3, Nuitter and Beaumont), Nouveautés, 11 or 12 Feb 1888 (?1888)
L’égyptienne (oc, 3, Chivot, Nuitter and Beaumont), Folies-Dramatiques, 8 Nov 1890
Nos bons chasseurs (vaudeville, 3, P. Bilhaud and M. Carré), Casino de Paris, 10 April 1894
Ninette (oc, 3, Clairville, Hubert, Lebeau and C. de Trogoff), Bouffes-Parisiens, 28 Feb 1896 (1896)
Ruse d’amour (saynète, 1, S. Bordèse), Boulogne, Casino, 26 June 1898 (1897)
La belle au bois dormant (oc, 3, G. Duval and Vanloo), Bouffes-Parisiens, 19 Feb 1900 (1900, 2/c1905)
Yetta (oc, 3, F. Beissier), Brussels, Galeries St-Hubert, 7 or 8 March 1903 (1903)
Rose Mousse (comédie-musicale, 1, A. Alexandre and P. Carin), Capucines, 28 Jan 1904 (1904)
La salutiste (opéra monologue, l, Beissier), Capucines, 14 Jan 1905
Le trahison de Pan (oc, 1, Bordèse), Aix-les-Bains, Casino, 13 Sept 1911 (1912)

Undated:
Le chevrier (oc, 2, C. Narrey and M. Carré fils) (c1888)

Unperf.:
Renza; Ma cousine

Other works:
2 choruses
Over 100 songs

Instrumental:

Les clercs de la Basoche, orch
Deux morceaux religieux: Andante nuptial, Offertoire, vn, org/pf (1883), also arr. orch;
Mélange sur La fille de Madame Angot, ob, pf (1884);
Allegretto, vc, pf (1885);
Sonata, vn, pf
c60 dances and salon pieces, pf, 2 pieces arr. orch;



Informació addicional... 

dimecres, 24 d’octubre del 2018

ROVETTA, Giovanni (1596-1668) - Messa e salmi concertati (1639)

Michiel Sweerts - Clothing the Naked (c.1661)
Obra de Michael Sweerts (1618-1664), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Giovanni Rovetta -
En el dia de la commemoració del seu 350è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Michael Sweerts (Brussel, 29 de setembre de 1618 - Goa [गोआ वेल्हा], 1664) va ser un pintor flamenc. Es coneix poc sobre la seva activitat artística fins al seu trasllat a Roma, on va exercir com a pintor entre els anys 1646 i 1656. Allà va entrar a l'Accademia di San Luca com aggregato, assistent no oficial. En aquest període, va seguir la moda d'altres artistes nòrdics, molts d'ells a Roma, i va pintar escenes ambientades en els carrers de la ciutat. El 1655 va tornar a Brussel·les, on un any més tard va publicar la sèrie de gravats Diversae fàcies, amb fins didàctics i per a ser utilitzats pels seus alumnes com a exemples. Allà va obrir una escola de dibuix i va aparèixer registrat, el 1657, en el gremi de pintors. La seva presència a Amsterdam està documentada el 1660 amb un grup de missioners, des d'on es va embarcar cap a Palestina per després viatjar més enllà de Pèrsia. No obstant, el seu caràcter i la seva manca de disciplina van ser les causes per les quals va haver d'abandonar la missió. Com a pintor, la seva obra, en la qual van destacar unes tonalitats platejades especials, es va diferenciar de la resta dels nòrdics que van treballar a Itàlia per l'ús que va fer del color, aplicat en equilibrats jocs harmònics als quals va donar cert lirisme. En general, va ser considerat com un dels pintors més singulars de l'escola flamenca del segle XVII. Els darrers anys es va traslladar d'Isfahan a Goa, a la costa oest de l'Índia on, segons els arxius de la Société donis Missions étrangères, hi va morir el 1664.



Parlem de Música...

Giovanni Rovetta (Venezia?, 1596 - Venezia, 23 d'octubre de 1668) va ser un cantant i compositor italià. Es creu va rebre formació com a cantant del cor de la basílica de San Marco, lloc on el seu pare Giacomo Rovetta va treballar com a violinista fins el 1641. A partir del 1614, va constar com a instrumentista al servei de la capella musical de San Marco, lloc on hi va treballar la resta de la seva vida. El 1617 va postular, sense èxit, pel càrrec de capo dei concerti i el desembre de 1623 va ser admès com a cantant del cor. El 22 de novembre de 1627, i en substitució d'Alessandro Grandi, va ser nomenat assistent de Monteverdi, en aquell temps mestre de capella de la basílica. Precisament, i després de la mort d'aquest el 1643, va ser nomenat mestre de capella en un càrrec que va preservar fins el 1668. Durant aquells anys, va mostrar gran activitat musical tant a Venècia com al seu entorn treballant al servei de l'Ospedale dei Derelitti i de l'Ospedale dei Mendicanti, entre altres llocs. El 1638 va ser l'encarregat d'organitzar el programa musical en motiu de la celebració del naixement de Lluís XIV. Paral·lelament a la seva carrera musical, va treballar com a sacerdot a San Fantino i a la Congregazione di San Silvestro. Giovanni Rovetta va morir a Venècia l'octubre de 1668.


OBRA:
published in Venice except some anthologies, unless otherwise stated

Vocal secular:

Madrigali concertati, 2–6vv, 2 vn, con un dialogo … et una cantata, 1v, libro primo, op.2 (1629)
Madrigali concertati, 2–3, 5–6, 8vv, 2 vn, et … una cantata, 4vv, libro secondo, op.6 (1640)
Madrigali concertati, 2–4vv, libro terzo, op.9 (1645)
Madrigals in GB-Ob
Ercole in Lidia (op.), Venice, Novissimo, 1645, music lost

Vocal religiosa:

Salmi concertati, 5–6vv, et altri con violini, con motetti, 2–3vv, et alcune canzoni per sonar, 3–4vv, bc, op.1 (1626)
Motetti concertati, 2–5vv, con le Litanie della madonna, et una messa concertata a voci pari, op.3 (1635); duets repr. as Bicinia sacra (Antwerp, 1648); remainder repr. as Gemma musicalis (Antwerp, 1649)
Messa e salmi concertati, 5–8vv, 2 vn, op.4 (1639)
Motetti concertati, 2–3vv, con le Letanie della madonna, 4vv, op.5 (1639, 2/(Antwerp) 1640)
Salmi, 3–4vv, aggiontovi un Laudate pueri, 2vv, et Laudate Dominum, 1v, et un Kyrie, Gloria et Credo, 3vv; tutto concertato con 2 vn, op.7 (1642)
Salmi, 8vv, op.8 (1644)
Motetti concertati, 2–3vv, libro terzo, op.10 [incl. Salve Regina, 1v, 5 viols, bc] (1647, 2/(Antwerp) 1648 as Manipulus e messe musicus)
Motetti, 2–4vv, libro quarto, op. 11 (1650, 2/(Antwerp) 1653 as Novi concentus sacrae philomelae)
Delli salmi, 8vv … alla breve secondo l’uso della Serenissima capella ducale di S Marco, op.12 (1662)
Sacred works, some reprinted from earlier collections, in 1620, 1624, 1625, 1641, 1641, 1642, 1646, 1646, 1649, 1649, 1653, 1656, 1659, 1668, 1669
Various sacred works including a Passion in D-DS, Dl, Kl, LEst, Mbs, I-Vnm, Vsm, PL-WRu, S-Uu, Wisentheid, library of Grafen von Schönborn



Informació addicional... 

INTERPRETS: Galilei Consort; Benjamin Chenier (conductor)
RECICLASSICAT: ROVETTA, Giovanni (1596-1668)
AMAZON: ROVETTA - Messe pour la naissance de Louis XIV
SPOTIFY: ROVETTA - Messe pour la naissance de Louis XIV



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 23 d’octubre del 2018

TOUCHEMOULIN, Joseph (1727-1801) - Simphonies & Cembalo Concerto

Jean-Etienne Liotard - The Artist’s Niece, Marianne Lavergne, Known as ‘La Liseuse’ (1746)
Obra de Jean-Étienne Liotard (1702-1789), pintor suís (1)


- Recordatori de Joseph Touchemoulin -
En el dia de la celebració del seu 291è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Étienne Liotard (Genève, 22 de desembre de 1702 - Genève, 12 de juny de 1789) va ser un pintor suís. Fill d'orfebre francès instal·lat a Ginebra des de 1685, es va formar amb Daniel Gardelle (1679-1753) i Jean Louis Petitot. El 1725 es va traslladar a París on va estudiar amb Jean-Baptiste Massé i François Lemoyne. El 1735 va viure a Roma on va realitzar diversos retrats, entre ells el del Papa Climent XII. El 1738 va acompanyar a Lord Duncannon a Constantinoble, on va treballar fins el 1742. A Istanbul també va realitzar natures mortes i escenes d'interiors i va ser allà on va adoptar la rutina de realitzar la majoria dels seus retrats amb els models caracteritzats amb robes orientals, sovint inèdites a Europa. Per aquest motiu va rebre el sobrenom del "pintor turc". El 1742 va visitar Viena on va realitzar diversos retrats de la família reial. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va realitzar, entre altres, el retrat de la princesa Augusta de Saxe-Gotha. El 1756 va viatjar a Holanda on el 1757 es va casar amb Marie Fargues. El 1762 i de nou a Viena va realitzar desenes de retrats, entre ells el de Marie Antoinette. Els darrers anys va seguir viatjant sol·licitat arreu, especialment per la singularitat, bellesa i realisme dels seus retrats. El 1781, va publicar el seu Traité des principes et des règles de la peinture en què afirmava que la pintura havia de ser el mirall de la natura. Aquesta ferma convicció va ser especialment evident en els seus retrats però també en els bodegons i paisatges que va realitzar els darrers anys de la seva vida. Jean-Étienne Liotard va morir a Ginebra el juny de 1789.



Parlem de Música...

Joseph Touchemoulin [Touchmolin, Dousmoulin, Dousmolin, ?Tusmolé, ?Duschmalui] (Chalon-sur-Saône?, 23 d'octubre de 1727 - Regensburg, 25 d'octubre de 1801) va ser un violinista i compositor francès. Es creu va néixer a Chalon-sur-Saône si bé altres fonts van situar el seu naixement a Châlons-sur-Marne. Els seus primers anys són desconeguts sent la primera referència del 11 de març de 1753 en què es va documentar un increment del seu salari com a violinista de l'orquestra de l'elector Clemens August a Bonn. Precisament allà, es creu va estudiar amb Tartini en un fet documentat per ell mateix en la impressió del seu opus 2. El 1754, tot i no existir referències d'una suposada visita a París, una de les seves simfonies va ser representada en el Concert Spirituel. També a París es van publicar les seves col·leccions Symphonies Op.1 (1761) i Concertos Op.2 (1775). A finals del 1760, i després de la mort de Joseph Zudoli, va ser nomenat mestre de capella de la cort de Bonn tot i l'oposició de Ludwig van Beethoven "el vell" qui també va postular pel mateix càrrec. No obstant, i després de la mort de l'elector Clemens August i motivat per la substancial reducció del pressupost musical, va decidir renunciar al càrrec sent, ara sí, succeït per Beethoven. Va ser aleshores que es va traslladar a Regensburg, ciutat on va assolir el càrrec de primer violinista i mestre de capella al servei de la família Thurn i Taxis i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Tot i viure principalment com a violinista, va destacar també com a compositor, amb desenes d'obres instrumentals i algunes obres teatrals i religioses. Joseph Touchemoulin va morir a Regensburg l'octubre de 1801.

Schöner Prospect der Steinern Brücken zu Regenspurg, Kupferstich des 18. Jh. (2)

OBRA:

Vocal secular:

Addl pieces for Blaise's Annette et Lubin (comedy, 1, Mme Favart and others), Regensburg, c1773, Rtt
I furori di Orlando (Die Rasereyen des Rolands) (dramma semigiocoso, D. Friggieri, after Ariosto), Regensburg, carn. 1777, Rtt, also known as Der rasende Roland
Song for La fête du berceau (petit divertissement, L.-T. Hérissant), 1780, in L.-T. Hérissant: Fables et discours en vers (Paris, 1783)

Vocal religiosa:

Il vote, cited by Mettenleiter;
Missa, Tantum ergo, Rtt;
Mass, 4vv, insts, GB-Lcm;
Messe solenne, D-HR;
Trio, Ruhe suchen diese Müden; arr. as Reb am Weinstock schon hienieder, 4 vv, strs, org, in D-HER;
Masses, psalms, vespers, litanies, motets, cited by Fétis

Instrumental:

Syms.:
6 simphonies, op.1 (Paris, 1761);
6 in D-Rtt; 1 in B-Bc;
3 listed in Breitkopf catalogue (1784);
2 cited by Eitner, 1 in D-Hs, 1 in D-KH;
? 2 in US-BEm;
1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, vii (New York, 1984) [incl. thematic catalogue]

Concs.:
2 concerto, vn, orch, op.2 (Paris, 1775), lost;
2 vn concs., Wc;
vn conc., BEm;
vn conc., Ch-SAf;
3 pf concs. with small orch, D-DS;
fl conc., A, Rtt, arr. J. Braun for fl, pf (Zürich and New York, 1969);
conc., kbd, 2 fl, str, listed in Breitkopf catalogue (1771)

---

Chbr:
4 sonate, vn, b, ?c1770, B-Bc;
Divertimento, 13 insts, Rtt;
Str qt, CH-SO;
various fl pieces, D-Rtt



Informació addicional... 

INTERPRETS: Alexis Kossenko (flute); Daniel Sepec (violin); Les Inventions; Patrick Ayrton (harpsichord & conductor)  
AMAZON: TOUCHEMOULIN - Concertos & Symphonies
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TOUCHEMOULIN - Concertos & Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 22 d’octubre del 2018

WISE, Samuel (c.1730-1802) - Lessons for the Harpsichord (c.1765)

Arthur Devis - Robert Gwillym of Atherton and His Family (c.1746)
Obra d'Arthur Devis (1712-1787), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Arthur Devis (Preston, 19 de febrer de 1712 - Brighton, 25 de juliol de 1787) va ser un pintor anglès. Es va formar inicilment amb Peter Tillemans i a partir del 1730 va treballar com assistent en el taller del seu mestre copiant obres d'autors com Pannini i Marco Ricci. A partir del 1737 es va establir com a pintor de retrats obrint, el 1745, el seu taller a Londres. Va ser aleshores que el seu nom va assolir certa fama motiu pel qual va rebre nombroses comissions entre els anys 1748 i 1758. El 1768 va ser nomenat president de la Free Society of Artists en la qual va exhibir les seves obres. No obstant, i després de l'exhibició de les obres de pintors com Reynolds o Zoffany, la seva pintura va caure ràpidament en l'oblit. El seu germà Anthony Devis i els seus fills Thomas Anthony Devis (1757-1810) i Arthur William Devis també van ser pintors. El 1783 va decidir vendre totes les seves obres per retirar-se a Brighton, ciutat on va morir el juliol de 1787.



Parlem de Música...

Samuel Wise (Nottingham, c.1730 - Nottingham, 1802) va ser un organista i compositor anglès. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de l'any 1755, en què va constar com a organista a l'església de St. Mary Magdalene i en un càrrec que va preservar tota la seva vida. Precisament allà, i entre els anys 1756 i 1802, va gaudir de notable fama fet que va motivar que fos un dels músics seleccionats per escriure un dels himnes per a la coronació de George III (1761). En aquest sentit i com a compositor, va ser especialment considerat per la seva obra religiosa si bé també va publicar obres per orgue així com la col·lecció Six Lessons for the Harpsichord (c.1765). Samuel Wise va morir a Nottingham el 1802.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (harpsichord)
IMSLP: Samuel Wise (c.1730-1802)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 21 d’octubre del 2018

HOLZMANN, Joseph Alois (1762-1815) - Pastoralmesse (c.1800)

Wolfgang Adam Töpffer - Jeunes femmes auprès d'une fontaine (1830)
Obra de Wolfgang-Adam Töpffer (1766-1847), pintor suís (1)


- Recordatori de Joseph Alois Holzmann -
En el dia de la celebració del seu 256è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Wolfgang-Adam Töpffer (Genève, 20 de maig de 1766 - Genève, 10 d'agost de 1847) va ser un pintor suís. Es va formar a Ginebra en un taller de gravats i posteriorment a la Societat de Belles Arts de la ciutat. Poc després va entrar en un taller de gravats de Lausanne si bé hi romandre poc temps per iniciar una expedició alpina amb Horace-Bénédict de Saussure. El 1786, i després de presentar el treball realitzat en aquesta expedició alpina, els membres de la societat artística de Ginebra el van finançar per tal que estudiés a París. Allà es va formar amb Nicolas Delaunay i Jean-Thomas Thibault a l'École des Beaux-Arts. El 1789 va tornar a Ginebra si bé, i degut la Revolució Francesa, va haver de viure de forma precària. El 1792 es va embarcar en un nou viatge en companyia de Pierre-Louis de la Rive realitzant desenes de vistes i aquarel·les. A partir del 1800 el seu nom es va fer ràpidament conegut, especialment pel realisme dels seus paisatges els quals van gaudir d'àmplia difusió arreu d'Europa. El 1812 va ser premiat amb una medalla d'or en el Saló de París i els darrers anys de la seva vida va treballar especialment com a dibuixant i caricaturista sent conegut a França amb el sobrenom del "Hogart de Ginebra". El seu fill Rodolphe Töpffer va ser dibuixant i il·lustrador més conegut, fins i tot, que el seu pare. Wolfgang-Adam Töpffer va morir a Ginebra l'agost de 1847.



Parlem de Música...

Joseph Alois Holzmann (Hall in Tirol, 22 d'octubre de 1762 - Hall in Tirol, 17 d'abril de 1815) va ser un organista i compositor austríac. Fill de l'organista Joseph Holzmann (?-1765), després de la mort del seu pare es va formar amb el seu padastre Johann Prohaska, organista en aquell temps de la Stadtpfarrkirche de la ciutat. Més tard, es va traslladar a Fiecht on va conèixer i rebre formació de Magnus Dagn. Juntament amb Prohaska, va iniciar una gira concertant com a organista per diferents monestirs del Sud d'Alemanya abans de tornar a Hall. Allà va assolir el càrrec de segon organista de la Stadtpfarrkirche en una posició que va preservar la resta de la seva vida i que va compaginar amb la docència i la composició. En aquest sentit, com a professor va destacar el seu alumne Johann Baptist Gänsbacher i com a compositor va ser notablement prolífic en música religiosa la qual, a banda d'assolir gran popularitat al Tirol, va mostrar clares influències de Michael Haydn. Joseph Alois Holzmann va morir a Hall in Tirol l'abril de 1815.

OBRA:

Vocal religiosa:

45 Messen;
Requiem;
Te Deum-Vertonungen;
50 Offertorien;
Gradualien (s. Abb., Litaneien, Vespern und kleinere Gesänge; Fugen (s. Abb.);
75 other sacred works

Instrumental:

3 Organ Concertos;
Klavierstücke (s. Tbsp.e);
Organ pieces;
Others;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Clara Sattler (soprano); Martha Senn (alt); Johannes Puchleitner (tenor); Ralf Ernst (bass); Chor und Orchester des Akademischen Musikvereins für Tirol; Josef Wetzinger (dirigent)
TIROLER: Tiroler Weihnachtskonzert 2008
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!